PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPATARÀ EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ

Per Ramon Serra, editor

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Aquesta situació d'afluixament per part espanyola pot dar-se perfectament ara. Derrotat el PP en aquests moments el PSOE pot fer que recuperem les motlles del pa de poder que tenim per la nostra pertinença a Espanya. El PP ens ha deixat només amb les engrunes, però nosaltres necessitem el pa sencer, que no és altra cosa que la independència.

Certament la situació no és fàcil. Cal tenir present el mandat de l'1-O i del 27-D: el poble català ha dit ben clar que vol la independència. No cal eixamplar la base independentista ni d'altres mandangues que no són més que excuses de mal pagador. Que no ens passi com al Quebec que de tant voler eixemplar la base independentista el partit nacionalista d'allà ha baixat a la tercera posició

Ja sabem, però, que davant un enemic tan poderós hem de saber jugar a la puta i a la Ramoneta. Cal enfortir les relacions internacionals, no deixar-se perdre el carrer i que el Govern tibi la corda fins allà on és possible. El president Torra en l'acte de possessió ja va dir que arribaria el "momentum". Justa la fusta! Els esdeveniments van tan de pressa que tot és possible. Fa unes setmanes ningú no hauria dit que Rajoy cauria i que Torra seria el president de la Generalitat, oi que no? Això vol dir que Déu ens guardi d'un ja està fet i que tard o d'hora ha d'arribar aquest "momentum", si treballem, si no perdem la paciència i sabem moure les nostres fitxes en una partida d'escacs que pot ser llarga. I tampoc no oblidem que ells juguen amb les fitxes blanques .

Mentrestant, el president Torra hauria de saber que mai dels mais Espanya no acceptarà cap acord bilateral per damunt del marc autonòmic. És impossible. Torno al principi: una cosa és que Torra no tingui més remei que jugar amb el que hi ha ara i l'altra molt diferent i que seria nefast que es cregués de veritat que és possible un canvi en la Constitució o que Espanya acceptarà tard o d'hora l'autodeterminació per la cara sense una pressió asfixiant internacional.

Tot això em sembla elemental, de calaix. Però a vegades les coses elementals són les més difícils d'entendre.

(17-6-2018)

 

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08496143