ESPANYOL, "CATANYOL " I CATALÀ

 

"Espanyol, ‘catanyol’, català"

 


Joan Ferrerós - Excatedràtic d’institut

 

Quim Monzó, en alguna de les entrevistes que se li han fet en ocasió del Premi d’Honor que li ha atorgat Òmnium Cultural, ha parlat de les tres llengües que avui dia funcionen pels carrers de Catalunya. En aquesta llista, com fa notar l’escriptor, el català hi ocupa un lloc minoritari i tot fa pensar que, si no es produeix algun fenomen imprevist en la sociolingüística indígena, en poc temps serà residual. I per català volem dir un ús de la llengua prou solvent perquè resisteixi la comparació, posem, amb el castellà pla de Sòria o de Montevideo, o amb el francès corrent de Reims. Avui, de fa anys i cada vegada més, el castellà a Catalunya –i ja no diem als PPCC– és l’habitual en la majoria d’usos lingüístics; sense sortir de Catalunya, les converses espontànies que es produeixen en castellà als mercats, cafès, transport públic..., en quant les mesurem? En un 70%? En un 80%?

Abans que algú s’escandalitzi, que pari l’orella no ja a Barcelona i perifèria sinó a Figueres o a Roses, és a dir en llocs on no és estrany que l’expressió “cafè amb llet” no sigui entesa, o que el receptor manifesti amb indolència o impertinència que no l’entén. I, gran atenció: que ningú no es deixi enganyar per les xifres, diria que ridículament triomfalistes, de les estadístiques que de tant en tant es publiquen, i que solen presumir d’un 95% dels residents que entenen la llengua i d’un 90% que la poden parlar. La poden/saben parlar? Escepticisme total respecte a aquest 90%: com s’explica altrament que hi hagi tanta gent de menys de 40 anys, escolaritzats en aquesta il·lusió anomenada ‘immersió lingüística’ i que, prejudicis polítics –quan hi són– a banda, són incapaços de formular una frase en català? Però ni que siguem optimistes: suposant que sigui cert aquest 90% que poden usar l’idioma, el fet és que no ho fan. Per comoditat, mandra, perquè no és necessari, perquè l’interlocutor dimiteix de la seva llengua... i perquè la dita immersió lingüística en moltes escoles no s’ha practicat. I les llengües poden mantenir-se vives si s’usen correntment, i van morint si els seus hipotètics usuaris no les parlen.

I el ‘catanyol’? Aquest suposat català és quasi castellà per la quantitat de paraules i, sobretot, construccions pròpies de la llengua espanyola. Però molt de públic ja considera normals, propis, els usos del catanyol: em pujo a la moto, la sopa està bona, que està la Maria?, menjar-se el marrón, pillar, flipar, colocón, agobiat, donar un petó o vaig a pegar-me un xapusson (a la piscina, que diu una veïna convençuda que parla en català). És un verí tan subtil com eficaçment letal, perquè els usuaris del catanyol, entre els quals molts “professionals” de TV3, 8TV, RAC1 o CatRàdio, pensen com l’esmentada veïna. Es pot redreçar aquesta situació? Ja els està bé a la majoria de censats al país? Es tracta de morir d’una manera o altra? De moment el presagi de fa un quart de segle formulat per Prats, Rafanell i Rossich (El futur de la llengua catalana) va essent inexorable.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (26-6-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153125