PEDRO SÁNCHEZ I LA NECESSITAT D'INSULTAR

"PEDRO SANCHEZ I LA NECESSITAT DE INSULTAR "

 

Enric Padrosa

 


Recordem com s’ha portat amb Catalunya el partit socialista fins el dia d’avui el PSOE i PSC tan espanyolistes com el PP van donar per bo l’Art 155 de la Constitució Espanyola, una constitució tradicionalment anticatalana.
Els partits espanyolistes no tenen arguments per enfrontar-se a l’independentisme i per traueres la ràbia o l’odi que senten i dediquen a insultar l’independentisme. És una característica de l’espanyolisme, de tots, sigui partit de dreta o de l’esquerra


Mirem l’origen del partit socialista PSOE i fem una breu passada per la seva història tot recordant el seu origen per comparat amb l’actual, Un partit fundat per Pablo Iglesias Posse l’any 1879. Fou un treballador d’arts gràfiques i un defensor de l’obrerisme.


També fou fundador de la Unió General de Treballadors (UGT) i membre de la primera i segona Internacional, seguidor del marxisme però es va negar a entrar en la tercera Internacional pel seu caràcter comunista.


L’any 1910 fou diputat a les Corts amb el recolzament dels socialistes republicans formats el 1909 com a conseqüència dels successos de la Setmana Tràgica de Barcelona. Arribats aquí, establim la comparativa amb l’actual PSOE
Queda clar que els dos PSOE s’assemblen tant com un ou a una castanya, L’actual està completament escorat a la dreta, per no dir ultradreta, amb una explícita complicitat en l’aspecte de fòbia a l’independentisme i no al nacionalisme espanyol,


Aquest nacionalisme és defensat aferrissadament, en qualsevol moment del seu erràtic camí, sigui per la tremenda corrupció d’aquest nazifeixisme arrelat amb la sempiterna monarquia borbònica
Quan el Partit Popular ha necessitat ajuda política, el PSOE ha corregut a donar-los suport oblidant que es presenten com esquerra, i va recolzar l’article 155 que tan mal fa a l’independentisme, quina vergonya, quina indignitat!!
Naturalment la filial del PSOE fa un seguiment vergonyant sense protesta, només faltaria, sense cap mirament ni problema, quina diferència de líder comparat amb Joan Raventós o Josep Pallach, aquest darrer catalanista mort prematurament el 1977.


Pablo Iglesias va ser el fundador de l’esmenta’t partit, un veritable partit de l’esquerra democràtica i també d’un sindicat; La Unió General de Treballadors (UGT) que ha viscut i és va mantenir fidel a l’esquerra.
La seva lluita fou fructífera, Va dirigir la lluita obrera de la seva època i va deixar una profunda petjada en la classe treballadora. Aquest històric partit fou la llavor de l’obrerisme de l’època, cosa que no s’ha prolongat en el temps.


L’actual, socialisme espanyol diu que l’extrema dreta o Partit Popular “està facultat per decidir qui pot o no ser conseller de la Generalitat de Catalunya. Visca la democràcia!! i quina poca dignitat d’un no distingir-se de l’extrema dreta.

(17-7-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08647909