PEDRO SÁNCHEZ I LA NECESSITAT D'INSULTAR

"PEDRO SANCHEZ I LA NECESSITAT DE INSULTAR "

 

Enric Padrosa

 


Recordem com s’ha portat amb Catalunya el partit socialista fins el dia d’avui el PSOE i PSC tan espanyolistes com el PP van donar per bo l’Art 155 de la Constitució Espanyola, una constitució tradicionalment anticatalana.
Els partits espanyolistes no tenen arguments per enfrontar-se a l’independentisme i per traueres la ràbia o l’odi que senten i dediquen a insultar l’independentisme. És una característica de l’espanyolisme, de tots, sigui partit de dreta o de l’esquerra


Mirem l’origen del partit socialista PSOE i fem una breu passada per la seva història tot recordant el seu origen per comparat amb l’actual, Un partit fundat per Pablo Iglesias Posse l’any 1879. Fou un treballador d’arts gràfiques i un defensor de l’obrerisme.


També fou fundador de la Unió General de Treballadors (UGT) i membre de la primera i segona Internacional, seguidor del marxisme però es va negar a entrar en la tercera Internacional pel seu caràcter comunista.


L’any 1910 fou diputat a les Corts amb el recolzament dels socialistes republicans formats el 1909 com a conseqüència dels successos de la Setmana Tràgica de Barcelona. Arribats aquí, establim la comparativa amb l’actual PSOE
Queda clar que els dos PSOE s’assemblen tant com un ou a una castanya, L’actual està completament escorat a la dreta, per no dir ultradreta, amb una explícita complicitat en l’aspecte de fòbia a l’independentisme i no al nacionalisme espanyol,


Aquest nacionalisme és defensat aferrissadament, en qualsevol moment del seu erràtic camí, sigui per la tremenda corrupció d’aquest nazifeixisme arrelat amb la sempiterna monarquia borbònica
Quan el Partit Popular ha necessitat ajuda política, el PSOE ha corregut a donar-los suport oblidant que es presenten com esquerra, i va recolzar l’article 155 que tan mal fa a l’independentisme, quina vergonya, quina indignitat!!
Naturalment la filial del PSOE fa un seguiment vergonyant sense protesta, només faltaria, sense cap mirament ni problema, quina diferència de líder comparat amb Joan Raventós o Josep Pallach, aquest darrer catalanista mort prematurament el 1977.


Pablo Iglesias va ser el fundador de l’esmenta’t partit, un veritable partit de l’esquerra democràtica i també d’un sindicat; La Unió General de Treballadors (UGT) que ha viscut i és va mantenir fidel a l’esquerra.
La seva lluita fou fructífera, Va dirigir la lluita obrera de la seva època i va deixar una profunda petjada en la classe treballadora. Aquest històric partit fou la llavor de l’obrerisme de l’època, cosa que no s’ha prolongat en el temps.


L’actual, socialisme espanyol diu que l’extrema dreta o Partit Popular “està facultat per decidir qui pot o no ser conseller de la Generalitat de Catalunya. Visca la democràcia!! i quina poca dignitat d’un no distingir-se de l’extrema dreta.

(17-7-2018)

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08500208