PEDRO SÁNCHEZ I LA NECESSITAT D'INSULTAR

"PEDRO SANCHEZ I LA NECESSITAT DE INSULTAR "

 

Enric Padrosa

 


Recordem com s’ha portat amb Catalunya el partit socialista fins el dia d’avui el PSOE i PSC tan espanyolistes com el PP van donar per bo l’Art 155 de la Constitució Espanyola, una constitució tradicionalment anticatalana.
Els partits espanyolistes no tenen arguments per enfrontar-se a l’independentisme i per traueres la ràbia o l’odi que senten i dediquen a insultar l’independentisme. És una característica de l’espanyolisme, de tots, sigui partit de dreta o de l’esquerra


Mirem l’origen del partit socialista PSOE i fem una breu passada per la seva història tot recordant el seu origen per comparat amb l’actual, Un partit fundat per Pablo Iglesias Posse l’any 1879. Fou un treballador d’arts gràfiques i un defensor de l’obrerisme.


També fou fundador de la Unió General de Treballadors (UGT) i membre de la primera i segona Internacional, seguidor del marxisme però es va negar a entrar en la tercera Internacional pel seu caràcter comunista.


L’any 1910 fou diputat a les Corts amb el recolzament dels socialistes republicans formats el 1909 com a conseqüència dels successos de la Setmana Tràgica de Barcelona. Arribats aquí, establim la comparativa amb l’actual PSOE
Queda clar que els dos PSOE s’assemblen tant com un ou a una castanya, L’actual està completament escorat a la dreta, per no dir ultradreta, amb una explícita complicitat en l’aspecte de fòbia a l’independentisme i no al nacionalisme espanyol,


Aquest nacionalisme és defensat aferrissadament, en qualsevol moment del seu erràtic camí, sigui per la tremenda corrupció d’aquest nazifeixisme arrelat amb la sempiterna monarquia borbònica
Quan el Partit Popular ha necessitat ajuda política, el PSOE ha corregut a donar-los suport oblidant que es presenten com esquerra, i va recolzar l’article 155 que tan mal fa a l’independentisme, quina vergonya, quina indignitat!!
Naturalment la filial del PSOE fa un seguiment vergonyant sense protesta, només faltaria, sense cap mirament ni problema, quina diferència de líder comparat amb Joan Raventós o Josep Pallach, aquest darrer catalanista mort prematurament el 1977.


Pablo Iglesias va ser el fundador de l’esmenta’t partit, un veritable partit de l’esquerra democràtica i també d’un sindicat; La Unió General de Treballadors (UGT) que ha viscut i és va mantenir fidel a l’esquerra.
La seva lluita fou fructífera, Va dirigir la lluita obrera de la seva època i va deixar una profunda petjada en la classe treballadora. Aquest històric partit fou la llavor de l’obrerisme de l’època, cosa que no s’ha prolongat en el temps.


L’actual, socialisme espanyol diu que l’extrema dreta o Partit Popular “està facultat per decidir qui pot o no ser conseller de la Generalitat de Catalunya. Visca la democràcia!! i quina poca dignitat d’un no distingir-se de l’extrema dreta.

(17-7-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153168