PEDRO SÁNCHEZ I LA NECESSITAT D'INSULTAR

"PEDRO SANCHEZ I LA NECESSITAT DE INSULTAR "

 

Enric Padrosa

 


Recordem com s’ha portat amb Catalunya el partit socialista fins el dia d’avui el PSOE i PSC tan espanyolistes com el PP van donar per bo l’Art 155 de la Constitució Espanyola, una constitució tradicionalment anticatalana.
Els partits espanyolistes no tenen arguments per enfrontar-se a l’independentisme i per traueres la ràbia o l’odi que senten i dediquen a insultar l’independentisme. És una característica de l’espanyolisme, de tots, sigui partit de dreta o de l’esquerra


Mirem l’origen del partit socialista PSOE i fem una breu passada per la seva història tot recordant el seu origen per comparat amb l’actual, Un partit fundat per Pablo Iglesias Posse l’any 1879. Fou un treballador d’arts gràfiques i un defensor de l’obrerisme.


També fou fundador de la Unió General de Treballadors (UGT) i membre de la primera i segona Internacional, seguidor del marxisme però es va negar a entrar en la tercera Internacional pel seu caràcter comunista.


L’any 1910 fou diputat a les Corts amb el recolzament dels socialistes republicans formats el 1909 com a conseqüència dels successos de la Setmana Tràgica de Barcelona. Arribats aquí, establim la comparativa amb l’actual PSOE
Queda clar que els dos PSOE s’assemblen tant com un ou a una castanya, L’actual està completament escorat a la dreta, per no dir ultradreta, amb una explícita complicitat en l’aspecte de fòbia a l’independentisme i no al nacionalisme espanyol,


Aquest nacionalisme és defensat aferrissadament, en qualsevol moment del seu erràtic camí, sigui per la tremenda corrupció d’aquest nazifeixisme arrelat amb la sempiterna monarquia borbònica
Quan el Partit Popular ha necessitat ajuda política, el PSOE ha corregut a donar-los suport oblidant que es presenten com esquerra, i va recolzar l’article 155 que tan mal fa a l’independentisme, quina vergonya, quina indignitat!!
Naturalment la filial del PSOE fa un seguiment vergonyant sense protesta, només faltaria, sense cap mirament ni problema, quina diferència de líder comparat amb Joan Raventós o Josep Pallach, aquest darrer catalanista mort prematurament el 1977.


Pablo Iglesias va ser el fundador de l’esmenta’t partit, un veritable partit de l’esquerra democràtica i també d’un sindicat; La Unió General de Treballadors (UGT) que ha viscut i és va mantenir fidel a l’esquerra.
La seva lluita fou fructífera, Va dirigir la lluita obrera de la seva època i va deixar una profunda petjada en la classe treballadora. Aquest històric partit fou la llavor de l’obrerisme de l’època, cosa que no s’ha prolongat en el temps.


L’actual, socialisme espanyol diu que l’extrema dreta o Partit Popular “està facultat per decidir qui pot o no ser conseller de la Generalitat de Catalunya. Visca la democràcia!! i quina poca dignitat d’un no distingir-se de l’extrema dreta.

(17-7-2018)

LES ACUSACIONS DEL JUDICI: COMENCEN A FER AIGÜES

"Comença a fer aigües "


Joan J. Queralt

Van iniciar el dimarts 19 les seves declaracions Romeva, amb una solidesa espectacular, pròpia de la seva formació i trajectòria, i Rull, clar, sòlid i a bastament documentat. L'absurdament maratonià dimecres 20 van declarar Turull, Bassa, Borràs i Mundó. En respondre tots a una fiscalia sense esma, reiterativa i desorientada i a una Advocacia de l’Estat, ara per ara, més aviat fosca i testimonial, la jornada es va allargar baldant tothom i lesionant el dret de defensa.

La sessió va acabar amb una rebequeria, amb el consegüent absis de poder, del president del tribunal en fixar, malgrat les raonades peticions de l’advocat Jordi Pina, novament les deu del matí de dijous per reiniciar les sessions.

Dijous va ser un dia intens, però d’horari moderat. Vila, autojustificant-se, però sense abdicar dels seus plantejaments, i un Jordi Sànchez pletòric, que omplirà portades i planes durant molt de temps.

Semblava, amb aquesta cursa com un pollastre escapçat, que, no se sap per quins set sous, calia acabar com fos les declaracions dels acusats aquesta setmana. No ha estat així, perquè, tal com declaraven, tothom veia que no podia ser. Per acabar-ho d’adobar i de pressionar, el tribunal va fer pública l'agenda de citacions de testimonis. Semblava, pel seu atapeïment, més una llista de judicis de faltes que el calendari del judici més important de la història judicial espanyola. Com no podia ser d’altra manera, aquest calendari també s’ha redefinit. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

09244256