ALS PARTITS INDEPENDENTISTES: " NO ÉS AIXÒ, COMPANYS, NO ÉS AIXÒ"

"DEDICAT ALS ACTUALS PARTITS INDEPENDENTISTES "

Enric Padrosa

El molt lamentable espectable entre els dos partits “independentistes” per veure qui d’ells podrà manar, però fan mal a Catalunya. Han d’aprendre dels espanyols que fan pinya per anar contra Catalunya, fins i tot estarien disposats a sortit de la Unió Europea.

I aquests dos partits catalans, amb la dèria de voler manar a Catalunya, que si uns són d’esquerres i que si els altres són de dretes, oblidant el més important, que és assolir la llibertat del nostre país. Mentre tant no fan altra cosa que el ridícul.

Quan he votat, ho he fet pel partit que millor m’ha semblat que lluitava per Catalunya i és que no sóc ni d’esquerres ni de dretes ni del mig. Sóc de l’Enric Padrosa, el que fa 57 va ingressar a l’únic partit independentista de l’època.

Ara, desprès de tants anys de lluita em cal assistir a un espectacle vergonyant dels que opten pel partidisme en comptes de treballar per l’alliberament. Ho dic tal com ho sento i em sap molt de greu, però és així; afegint que l’espanyolisme es frega les mans

Estic indignat sí, perquè penso amb aquells patriotes, ja morts, dels que van morir de mort natural plens de lluita o dels que van morir assassinats per les llibertats nacionals. I ara quina vergonya, quina indignitat, quin fàstic!!

Si aquest dos partits continuen així faran fracassar tot intent. I qui en tindrà la culpa si no ells?. Com canta Lluís Llac; “no és això companys no és això, pel que va morir tantes flors...” i això és el que cal recordar; un homenatge constant a tots els patriotes.

Aquest és el motiu pels quals es van restituir les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, fou en homenatge als Patriotes Catalans de Tots els Temps, ni els d’esquerres ni els de dretes sinó a tots a tots, i ho va aconseguir la societat civil.

Va costar més de vuit anys de lluita contra un ajuntament socialista, el de Jordi Hereu, al qual no li interessava ni poc ni mica ni gens, per això va costar tant de temps. Va posar totes les traves que va poder, però finalment, amb tossuderia, es va aconseguir.

 

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026232