LA RECONQUESTA DE CATALUNYA PEL PP


"La Reconquesta "

Pilar Rahola

 

Acabat d’asseure’s a la poltrona de Génova, i auto­alliberat d’haver d’explicar l’estrany cas del seu màster, aprovat gràcies a uns treballs universitaris desapareguts (hauran estat abduïts?), el senyor Pablo Casado, il·lustre president espanyol del partit espanyol de la dreta espanyola, ha iniciat la Reconquesta. Ho ha fet com els valents, al bell mig de Bar­celona, la capital d’una nació d’infidels. I dotat de la rauxa dels guerrers, ha aixecat el martell d’heretges sense tremolor, ni temor, conscient de pertànyer a una estirp de conqueridors.

A partir d’aquí, el monotema català ha impregnat tot el seu ésser, el seu port, les seves paraules, les seves iniciatives, els seus projectes, no endebades és conscient de l’àrdua tasca que significa intentar espanyolitzar els catalans impius. A la mà, el blasó de la unitat pàtria, al pit, el cor de ­Pelai, i en l’ànima, l’Espanya eterna, nascuda abans que existís el món. I ben proveït amb l’elm i l’armadura, ha iniciat el pla d’atac. Pel flanc sud, una de Codi Penal, amb delictes de sedició impròpia; pel nord, un altre de pena màxima per a les temptatives de referèndums sediciosos; i per l’est, la bandera de Tabàrnia que institueix el regnat de la Catalunya espanyola. Amb una carta final, al flanc oest: l’ús de la majoria al Senat per reclamar un altre 155, si els croats no aconsegueixen dominar a les hordes bàrbares catalanes amb la resta d’ofensives.

És a dir, la força sobre la paraula; la raó del poder sobre la raó ciutadana; el domini sobre les urnes. Res que sigui nou en l’horitzó d’a­questa concepció d’una Espanya atàvica i essencial, situada per sobre de les contingències, les voluntats i la modernitat. Don Pablo és, amb permís de Rivera, que li va al darrere, l’encarnació de l’espanyolet impe­rial, situat en una zona ahistòrica on no hi ha cap altre vaivé que el mandat bíblic. Nou? En absolut. Sorprenent? Per a res. Carregós? Molt. Nociu? No més del que han estat tots els seus ­bigarrats predecessors, nobles hereus de l’ancestral mandat borbònic de dominar Catalunya.

Sí, podria haver estat diferent. De fet, l’aspiració que a Espanya es ­forgés una dreta moderna, alliberada de l’obsessió ultranacional i dotada d’una estratègia de pacte envers les nacions històriques és tan antiga com antiga és la seva negació. No hi ha manera. Cada nou líder conservador és més ultranacionalista que l’ante­rior, amb la pesada càrrega que sig­nifica el nacionalisme d’Estat. I des d’aquesta mirada estreta, la seva ­obsessió per Catalunya augmenta a mesura que es descompon la seva ­capacitat per tenir respostes que no siguin les de les porres i les togues. Trist projecte espanyol, el d’aquests adalids de la Reconquesta que només saben imposar-se des del cavall, incapaços de seduir amb la paraula.

Res, doncs a posar-se casc i a ­defensar-se de les envestides, que d’això en sabem molt, perquè estem molt entrenats.

Informa:LAVANGUARDIA.COM (28-7-2018)

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08487406