LA RECONQUESTA DE CATALUNYA PEL PP


"La Reconquesta "

Pilar Rahola

 

Acabat d’asseure’s a la poltrona de Génova, i auto­alliberat d’haver d’explicar l’estrany cas del seu màster, aprovat gràcies a uns treballs universitaris desapareguts (hauran estat abduïts?), el senyor Pablo Casado, il·lustre president espanyol del partit espanyol de la dreta espanyola, ha iniciat la Reconquesta. Ho ha fet com els valents, al bell mig de Bar­celona, la capital d’una nació d’infidels. I dotat de la rauxa dels guerrers, ha aixecat el martell d’heretges sense tremolor, ni temor, conscient de pertànyer a una estirp de conqueridors.

A partir d’aquí, el monotema català ha impregnat tot el seu ésser, el seu port, les seves paraules, les seves iniciatives, els seus projectes, no endebades és conscient de l’àrdua tasca que significa intentar espanyolitzar els catalans impius. A la mà, el blasó de la unitat pàtria, al pit, el cor de ­Pelai, i en l’ànima, l’Espanya eterna, nascuda abans que existís el món. I ben proveït amb l’elm i l’armadura, ha iniciat el pla d’atac. Pel flanc sud, una de Codi Penal, amb delictes de sedició impròpia; pel nord, un altre de pena màxima per a les temptatives de referèndums sediciosos; i per l’est, la bandera de Tabàrnia que institueix el regnat de la Catalunya espanyola. Amb una carta final, al flanc oest: l’ús de la majoria al Senat per reclamar un altre 155, si els croats no aconsegueixen dominar a les hordes bàrbares catalanes amb la resta d’ofensives.

És a dir, la força sobre la paraula; la raó del poder sobre la raó ciutadana; el domini sobre les urnes. Res que sigui nou en l’horitzó d’a­questa concepció d’una Espanya atàvica i essencial, situada per sobre de les contingències, les voluntats i la modernitat. Don Pablo és, amb permís de Rivera, que li va al darrere, l’encarnació de l’espanyolet impe­rial, situat en una zona ahistòrica on no hi ha cap altre vaivé que el mandat bíblic. Nou? En absolut. Sorprenent? Per a res. Carregós? Molt. Nociu? No més del que han estat tots els seus ­bigarrats predecessors, nobles hereus de l’ancestral mandat borbònic de dominar Catalunya.

Sí, podria haver estat diferent. De fet, l’aspiració que a Espanya es ­forgés una dreta moderna, alliberada de l’obsessió ultranacional i dotada d’una estratègia de pacte envers les nacions històriques és tan antiga com antiga és la seva negació. No hi ha manera. Cada nou líder conservador és més ultranacionalista que l’ante­rior, amb la pesada càrrega que sig­nifica el nacionalisme d’Estat. I des d’aquesta mirada estreta, la seva ­obsessió per Catalunya augmenta a mesura que es descompon la seva ­capacitat per tenir respostes que no siguin les de les porres i les togues. Trist projecte espanyol, el d’aquests adalids de la Reconquesta que només saben imposar-se des del cavall, incapaços de seduir amb la paraula.

Res, doncs a posar-se casc i a ­defensar-se de les envestides, que d’això en sabem molt, perquè estem molt entrenats.

Informa:LAVANGUARDIA.COM (28-7-2018)

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08894614