NI IMPACIÈNCIA AL CARRER NI INGENUÏTAT A MADRID

 

"Si algú t'enganya alguna vegada la culpa és de qui enganya i si ho fa dues vegades,aleshores la culpa és teva"

 

 

Per RAMON SERRA, editor

 

 

Continua la partida d'escacs entre Catalunya i Espanya. Això va per llarg. No oblidem que ells juguen amb les blanques i que tenen la raó de la força. Desgraciadament, aquí es demostra que gairebé sempre la força s'imposa a la raó. És sota aquesta premisa que cal analitzar la situació actual i no únicament amb paràmetres parlamentaris.

És comprensible que hi hagi gent impacient com els CDR. És bo que mantinguin un esperit de lluita juvenil i que es facin sentir al carrer on l'extrema dreta actua amb violència i impunitat. L'intent d' "assalt" de la seu d'ERC d'aquest matí per part dels CDR és una mostra d'aquesta vitalitat i  que hi ha gent que segueix fil per randa tot el que passa al país i que vol arribar fins al final, la independència,d'acord amb el desig majoritari del poble català demostrat a les urnes l'1-O i en les darreres eleccions.

Tot i això,convindria que fessin servir ara mateix més el cap que el cor per veure quants morts, ferits,empresonats i exiliats duria una proclamació pràctica de la independència. O es pensen que Espanya no seria fidel un cop més al " a por ellos !? " Per tant, m'agradaria un coneixement més real dels seus plans per la independència i quins costos en volen assumir.

I posats a demanar explicacions voldria saber si els polítics catalans que negocien amb Madrid es creuen de veritat que tard o d'hora Espanya s'avindrà a un referèndum d'autodeterminació. Espanya només cedirà per una pressió asfixiant internacional que, de moment, no encerto a veure. No vol pas dir que no tingui pas confiança en Puigdemont i en el Consell de la República. Però caldrà treballar-ho a fons. Segur que els judicis de la tardor contra els presos polítics ens ajudarà. Caldrà no desaprofitar cap" finestra d'oportunitats " com es diu ara. La finestra internacional juntament amb les pressions populars són les nostres millors cartes. Però és necessari jugar-les bé i no deixar-se portar per la impaciència.

Tot amb tot, fa bé  el Govern per treure el màxim de profit en les relacions amb Espanya. De les engrunes de poder amb el PP hem de passar a les molles del PSOE. No podem oblidar el dia a dia. Curiosament els genocides de Ciudadanos no volen aquestes negociacions. Si no n'hi ha resulta que el Govern no es preocupa de les coses que interessen a la gent. I si n'hi ha aleshores el Gobierno no hauria de fer concessions als "separatistes". Alguna  vegada caldrà fer un balanç de com Ciudadanos perjudica notablement els seus electors, especialment els més pobres.

Els polítics catalans, doncs, si van a Madrid per treure'n suc és una bona política realista ara mateix mentre es facin passes cap a la independència. Però si creuen de veritat que hi pot haver un acord és que són ingenus. S'ha dit una i mil vegades i els fets ho demostren que Espanya no negocia mai: o guanya o perd. Els nostres diputats i senadors no han de ser ingenus. Espanya ens ha ensarronat tantes vegades que ara ho farà un cop més si ho necessita. Recordem que si no es va proclamar la independència efectiva l'octubre passat és perquè Puigdemont va ser traït internacionalment, perquè l'Estat no va donar cap garantia de respectar els acords en les negociacions i perquè hi hauria hagut un bany de sang. La premsa cavernícola explicava molt bé com s'anava a assaltar el Parlament.

En aquestes circumstàncies m'agradaria que algú em presentés un pla viable per a la independència .No sembla que la solució sigui atacar la seu d'ERC ni confiar en algun acord amb Madrid. Potser ara ens toca moure fitxa en aquesta partida que sembla llarga i sobretot moure-la bé. No podem fer errors estratègics si no volem ensopegar amb les pedres de sempre. Ara ja coneixem ben bé els nostres enemics . Per fer escac i mat al rei abans han de caure, peons, alfils,torres...

(2-8-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08148302