NI IMPACIÈNCIA AL CARRER NI INGENUÏTAT A MADRID

 

"Si algú t'enganya alguna vegada la culpa és de qui enganya i si ho fa dues vegades,aleshores la culpa és teva"

 

 

Per RAMON SERRA, editor

 

 

Continua la partida d'escacs entre Catalunya i Espanya. Això va per llarg. No oblidem que ells juguen amb les blanques i que tenen la raó de la força. Desgraciadament, aquí es demostra que gairebé sempre la força s'imposa a la raó. És sota aquesta premisa que cal analitzar la situació actual i no únicament amb paràmetres parlamentaris.

És comprensible que hi hagi gent impacient com els CDR. És bo que mantinguin un esperit de lluita juvenil i que es facin sentir al carrer on l'extrema dreta actua amb violència i impunitat. L'intent d' "assalt" de la seu d'ERC d'aquest matí per part dels CDR és una mostra d'aquesta vitalitat i  que hi ha gent que segueix fil per randa tot el que passa al país i que vol arribar fins al final, la independència,d'acord amb el desig majoritari del poble català demostrat a les urnes l'1-O i en les darreres eleccions.

Tot i això,convindria que fessin servir ara mateix més el cap que el cor per veure quants morts, ferits,empresonats i exiliats duria una proclamació pràctica de la independència. O es pensen que Espanya no seria fidel un cop més al " a por ellos !? " Per tant, m'agradaria un coneixement més real dels seus plans per la independència i quins costos en volen assumir.

I posats a demanar explicacions voldria saber si els polítics catalans que negocien amb Madrid es creuen de veritat que tard o d'hora Espanya s'avindrà a un referèndum d'autodeterminació. Espanya només cedirà per una pressió asfixiant internacional que, de moment, no encerto a veure. No vol pas dir que no tingui pas confiança en Puigdemont i en el Consell de la República. Però caldrà treballar-ho a fons. Segur que els judicis de la tardor contra els presos polítics ens ajudarà. Caldrà no desaprofitar cap" finestra d'oportunitats " com es diu ara. La finestra internacional juntament amb les pressions populars són les nostres millors cartes. Però és necessari jugar-les bé i no deixar-se portar per la impaciència.

Tot amb tot, fa bé  el Govern per treure el màxim de profit en les relacions amb Espanya. De les engrunes de poder amb el PP hem de passar a les molles del PSOE. No podem oblidar el dia a dia. Curiosament els genocides de Ciudadanos no volen aquestes negociacions. Si no n'hi ha resulta que el Govern no es preocupa de les coses que interessen a la gent. I si n'hi ha aleshores el Gobierno no hauria de fer concessions als "separatistes". Alguna  vegada caldrà fer un balanç de com Ciudadanos perjudica notablement els seus electors, especialment els més pobres.

Els polítics catalans, doncs, si van a Madrid per treure'n suc és una bona política realista ara mateix mentre es facin passes cap a la independència. Però si creuen de veritat que hi pot haver un acord és que són ingenus. S'ha dit una i mil vegades i els fets ho demostren que Espanya no negocia mai: o guanya o perd. Els nostres diputats i senadors no han de ser ingenus. Espanya ens ha ensarronat tantes vegades que ara ho farà un cop més si ho necessita. Recordem que si no es va proclamar la independència efectiva l'octubre passat és perquè Puigdemont va ser traït internacionalment, perquè l'Estat no va donar cap garantia de respectar els acords en les negociacions i perquè hi hauria hagut un bany de sang. La premsa cavernícola explicava molt bé com s'anava a assaltar el Parlament.

En aquestes circumstàncies m'agradaria que algú em presentés un pla viable per a la independència .No sembla que la solució sigui atacar la seu d'ERC ni confiar en algun acord amb Madrid. Potser ara ens toca moure fitxa en aquesta partida que sembla llarga i sobretot moure-la bé. No podem fer errors estratègics si no volem ensopegar amb les pedres de sempre. Ara ja coneixem ben bé els nostres enemics . Per fer escac i mat al rei abans han de caure, peons, alfils,torres...

(2-8-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026231