LAMENTABLE ESPECTACLE DELS DOS PARTITS INDEPENDENTISTES

" Els dos partits catalans majoritàris a Catalunya "

 

Enric Padrosa

 

El molt lamentable espectable entre els dos partits “independentistes” per veure qui d’ells podrà manar, però fan mal a Catalunya. Han d’aprendre dels espanyols que fan pinya per anar contra Catalunya, fins i tot, diuen, estarien disposats a sortit de la Unió Europea.

I aquests dos partits catalans, amb la dèria de voler manar, que si uns són d’esquerres i que si els altres són de dretes, oblidant el més important, que és assolir la llibertat del nostre país. Mentre tant no fan altra cosa que el ridícul. No s’anadonen?

Quan he votat, ho he fet pel partit que millor m’ha semblat lluitava per Catalunya i és que no sóc ni d’esquerres ni de dretes ni del mig. Sóc de l’Enric Padrosa, el que fa 57 va ingressar a l’únic partit independentista de l’època; el Front Nacional de Catalunya i només per aquesta raó.

Ara, desprès de tants anys de lluita em cal assistir a un espectacle vergonyant dels que opten pel partidisme en comptes de treballar per l’alliberament. Ho dic tal com ho sento i em sap molt de greu dir-ho però és així; afegint que l’espanyolisme es frega les mans

Estic indignat sí, perquè penso amb aquells patriotes, ja morts, dels que van morir de mort natural plens de lluita o dels que van morir assassinats per les llibertats nacionals. I ara quina vergonya, quina indignitat, quin fàstic!! Deixin-se de baralles interines i estigui més per el que hauria d’estar

Si aquest dos partits continuen així faran fracassar tot intent. I qui en tindrà la culpa sinó ells?. Com canta Lluís Llac; “no és això companys no és això, pel que va morir tantes flors...” i això és el que cal recordar; un homenatge constant a tots els patriotes .

Aquest és el motiu pels quals es van restituir les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, fou com homenatge als Patriotes Catalans de Tots els Temps, ni els d’esquerres ni els de dretes sinó a tots a tots, i ho va aconseguir la societat civil.

Va costar més de vuit anys de lluita contra un ajuntament socialista, el de Jordi Hereu, al qual no li interessava ni poc ni mica ni gens, per això va costar tant de temps. Va posar totes les traves que va poder, però finalment, amb tossuderia, es va aconseguir.

Després, mwntre no rectifiqueu d’estratègia millor no ens expliquin més com hem de funcionar, vosaltres “independentistes” no en teniu ni idea.

(3-8-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314987