LAMENTABLE ESPECTACLE DELS DOS PARTITS INDEPENDENTISTES

" Els dos partits catalans majoritàris a Catalunya "

 

Enric Padrosa

 

El molt lamentable espectable entre els dos partits “independentistes” per veure qui d’ells podrà manar, però fan mal a Catalunya. Han d’aprendre dels espanyols que fan pinya per anar contra Catalunya, fins i tot, diuen, estarien disposats a sortit de la Unió Europea.

I aquests dos partits catalans, amb la dèria de voler manar, que si uns són d’esquerres i que si els altres són de dretes, oblidant el més important, que és assolir la llibertat del nostre país. Mentre tant no fan altra cosa que el ridícul. No s’anadonen?

Quan he votat, ho he fet pel partit que millor m’ha semblat lluitava per Catalunya i és que no sóc ni d’esquerres ni de dretes ni del mig. Sóc de l’Enric Padrosa, el que fa 57 va ingressar a l’únic partit independentista de l’època; el Front Nacional de Catalunya i només per aquesta raó.

Ara, desprès de tants anys de lluita em cal assistir a un espectacle vergonyant dels que opten pel partidisme en comptes de treballar per l’alliberament. Ho dic tal com ho sento i em sap molt de greu dir-ho però és així; afegint que l’espanyolisme es frega les mans

Estic indignat sí, perquè penso amb aquells patriotes, ja morts, dels que van morir de mort natural plens de lluita o dels que van morir assassinats per les llibertats nacionals. I ara quina vergonya, quina indignitat, quin fàstic!! Deixin-se de baralles interines i estigui més per el que hauria d’estar

Si aquest dos partits continuen així faran fracassar tot intent. I qui en tindrà la culpa sinó ells?. Com canta Lluís Llac; “no és això companys no és això, pel que va morir tantes flors...” i això és el que cal recordar; un homenatge constant a tots els patriotes .

Aquest és el motiu pels quals es van restituir les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, fou com homenatge als Patriotes Catalans de Tots els Temps, ni els d’esquerres ni els de dretes sinó a tots a tots, i ho va aconseguir la societat civil.

Va costar més de vuit anys de lluita contra un ajuntament socialista, el de Jordi Hereu, al qual no li interessava ni poc ni mica ni gens, per això va costar tant de temps. Va posar totes les traves que va poder, però finalment, amb tossuderia, es va aconseguir.

Després, mwntre no rectifiqueu d’estratègia millor no ens expliquin més com hem de funcionar, vosaltres “independentistes” no en teniu ni idea.

(3-8-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08148279