NOVES ELECCIONS GENERALS A ESPANYA: LA MILLOR SOLUCIÓ PER ALS DOS GOVERNS

Per Ramon Serra, editor

Els designis de la política, com els del Senyor, són inescrutables. Les coses van tan de pressa que tot pot canviar en un tres i no res. El que avui és blanc demà pot ser negre i viceversa. Per tant, cal tenir una opinió però mai dogmatitzar, perquè els fets ens obliguen a tocar sempre de peus a terra.

Sigui com sigui, el poble català bull. Per fortuna els carrers són nostres. Caldrà estudiar amb deteniment els incidents finals de la manifestació de l'1-O a Barcelona per veure si hi havia infiltrats. No hem de deixar que ens aixequin la camisa. Tot amb tot, els aldarulls no són pas de la magnitud com els presenta la premsa espanyola sempre disposada a criminalitzar l'independentisme. Si calen algunes sancions han de ser per disturbis públics i no pas per delictes de rebel·lió o sedició. Si a cada aldarull que hi ha al carrer s'apliqués aquest concepte les presons no donarien l'abast. Per tant, esperem que si hi ha algun fet delictiu en els incidents de la jornada d'ahir ses senyories aplicaran el mateix criteri que van fer servir en la vaga de taxistes de Barcelona fa uns mesos o sigui res de res. La vaga de taxistes va paralitzar la ciutat pràcticament una setmana amb totes les penalitzacions econòmiques que comporten per als difererents sectors .Això sense oblidar algunes agressions prou provades .I què ha passat? Doncs,res de res.I tal dia farà un any. No sé qui va dir amb encert que les lleis només són per aplicar als enemics .En el cas de l'independentisme català els fets són evidents.

Això no obstant, faríem bé d'intentar oblidar-nos al màxim possible de les opinions de la premsa espanyola. Si llegim la premsa internacional d'avui veurem que la significació dels incidents que aquesta premsa li dóna és ben bé tot un altra. Ells no els veuen pas com el fet més destacat de la gran manifestació sinó com a conseqüència de la situació política de Catalunya. El que és tan clar per a nosaltres i per a molts més, és cada cop més fosc per als espanyols. I és que no hi ha pitjor cec que el qui no hi vol veure.

En aquestes, el president Torra ens sorprèn avui en el debat de política general amb l'amenaça de fer caure el Gobierno de Sánchez en no aprovar-li els pressupostos si no accepta un acord sobre el referèndum a Catalunya abans del novembre. Alguns pensen que és un brindis al sol i d'altres celebren la gosadia. Però si ho mirem amb ulls imparcials veurem que aquesta situació convé als dos governs: Torra haurà demostrat fermesa i Sánchez no haurà cedit davant els independentistes. D'aquesta manera s'assegurarà una majoria més folgada en les noves eleccions espanyoles i quatre anys més de mandat per encarar la situació amb més poder i amb més temps. La jugada, doncs, pot anar bé per a tothom.

És ben probable que Torra pugui fer caure el Gobierno de Sánchez, però això no assegura pas que el camí i cap a la independència estigui més net ni de bon tros, perquè de moment no es tracta pas d'ampliar la majoria independentista de votants sinó de trobar la forma d'abatre el terror de l' Estat. Aquesta és la qüestió, el gran problema. Torra pot guanyar també temps i consolidar-se en el poder .No haurà estat un "traïdor". I qui dia passa any empeny, sobretot amb els judicis dels presos polítics a la cantonada. Potser alguna vegada arribarà el "momentum" per proclamar la independència de veritat. Un "momentum" que no el veig en aquests instants, però això no vol pas dir que no arribi tard o d'hora.

Ara com ara, la raó de la força s'ìmposa a la força de la raó. Ara bé, el combat continua obert. Ara mateix és Torra qui mou fitxa. I qui mou fitxa és com el qui té la sacada en el tennis: té molts avantatges de culminar amb encert aquesta jugada que té sobre el tauler. Si més no quan es mou fitxa no s'ha de perdre aquesta oportunitat...

(1-10-2018)

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08495948