ELECCIONS ALLÀ I AQUÍ I CONFLICTE CONTINU FINS AL 2020

"Eleccions allà i aquí i conflicte continu fins al 2020 "

Jordi Barbeta

El president Torra ha posat totes les facilitats al president espanyol, Pedro Sánchez, perquè convoqui eleccions a curt termini amb el pretext que “els independentistes no cooperen” i ha anunciat tàcitament noves eleccions catalanes per quan hi hagi sentència condemnatòria dels líders independentistes empresonats. La conclusió és que el conflicte català continua impedint estabilitzar políticament Espanya i no es veu a l’horitzó cap possibilitat de normalització abans del 2020.

No cal dir que donar un mes de termini a Pedro Sánchez perquè faci una proposta d’autodeterminació de Catalunya és, com deia Miquel Iceta, el mateix que posar l’ultimàtum per demà. Ni que vulgui, que no vol, Sánchez ho pot fer, perquè la vella guàrdia del PSOE l'hi ha prohibit terminantment. Sense anar més lluny, ahir mateix, l’expresident Felipe González venia a dir que el diàleg amb els independentistes no porta enlloc. Augmenten cada dia les pressions a Sánchez no només de PP i Ciutadans, sinó sobretot dels seus correligionaris, perquè s’alliberi de la companyia indesitjable dels sobiranistes catalans. Al mateix temps, de les paraules del president Torra s’interpreta que no hi haurà suport sobiranista als pressupostos generals de l’Estat. Com que els disset diputats de PDeCAT més ERC són decisius —suposant que en això coincidiran— Pedro Sànchez ja sap a hores d’ara que no tindrà pressupostos i està fent, amb les enquestes a la mà, un càlcul de riscos sobre si unes noves eleccions convocades per aquest mateix any li donarien una majoria més confortable que li asseguri poder continuar governant sense tantes angoixes. Quan li van preguntar a la portaveu del govern espanyol si hi haurà eleccions generals aviat no va dir que sí ni que no perquè no ho sap.

Pedro Sànchez ja sap a hores d’ara que no tindrà pressupostos

L’escenari polític espanyol continua en situació inestable però encara més inestable és la situació de l’escenari català, amb el Govern de Quim Torra cridant a la mobilització permanent fins que hi hagi sentències contra els presos polítics. I “el dia de les sentències —va dir— si són condemnatòries, serà el punt d’inflexió i de no retorn d’aquesta legislatura”. La darrera previsió és que els judicis se celebrin a partir del mes de gener i que les sentències no es dictaran abans de les eleccions municipals del mes de maig. Segurament ho faran a l’estiu quan hi hagi més gent de vacances. Això vol dir mobilitzacions i protestes per cada efemèride, molt soroll durant els judicis, i per descomptat quan les sentències, moment en què la proposta del president de la Generalitat és de ruptura unilateral amb l’Estat. Va dir: “De la mateixa manera que la unió de les institucions, la ciutadania i les organitzacions civils va ser capaç de portar Catalunya a l’autodeterminació i a un dels actes de desobediència respecte a l’Estat més importants de la nostra història, aquesta mateixa unió convertirà el dia de les sentències en un nou dia de victòria. No ens aturarem fins a fer efectiu el resultat del referèndum. No som aquí per administrar una autonomia. Ni per recrear-nos en paraules buides. Som aquí per fer efectiva la República catalana”. És l’aplicació de la doctrina insurreccional de Lenin sobre les “condicions objectives” per la Revolució, tot i que el pare de la Revolució russa era bastant més exigent amb les condicions necessàries per revoltar-se.

Torra presentarà al Parlament una nova iniciativa unilateral que serà immediatament desautoritzada pels tribunals espanyols

Com que el president Torra considera que les sentències condemnatòries legitimaran l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya, presentarà al Parlament una nova iniciativa unilateral que serà immediatament desautoritzada pels tribunals espanyols i que obligarà la Mesa del Parlament que presideix Roger Torrent a decidir si obeeix o desobeeix. En el fons serà la repetició del torneig entre JxCat, ERC i les CUP a veure qui és menys traïdor. Ara com ara, el més probable és que la Mesa actual no vulgui acabar com l’anterior, és a dir, engarjolada. Llavors, Torra, d’acord amb en Puigdemont, convocarà eleccions al Parlament de Catalunya en les quals la rivalitat entre la Crida Nacional per la República i Esquerra Republicana serà a matadegolla, amb la qual cosa, la repetició de la majoria sobiranista serà més difícil i en el millor dels casos molt més dependent de la CUP.

Informa:ELNACIONAL.CAT (2-10-2018)

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08495856