SALVEM ELS MOTS, TORNEM EL NOM A CADA COSA

"El Govern es manté unit, malgra tot"

Per RAMON SERRA, editor

Deia Espriu que " hem viscut per salvar els mots per tornar el nom a cada cosa". En efecte, en la darrera crisi parlamentària les paraules han tingut un valor essencial en el detonant de la crisi. Es veu que la diferència entre " designar" o " delegar" el vot de presos i exiliats pot tenir conseqüències penals greus i anar a la presó. Poca broma, perquè tots sabem com les gasta la justícia espanyola.

És per això que els membres de la Mesa van amb peus de plom a l'hora dels redactats.És humà i comprensible que no es vulguin més empresonats o exiliats, sobretot si a hores d'ara és a canvi de res. Aquest és l'origen de tots els mals, bé que després cadascú ho interpreta a la seva manera. Certament aquesta nova picabaralla entre JxCat i ERC---i en van...-- per arribar a un acord ha estat a punt d'engegar-ho tot a dida. Aquesta situació ja s'havia d'haver resolt molt abans. Però ja sabem que les trifulgues entre polítics de tots els colors són constants i a tot arreu. Catalunya no n'és pas una excepció, perquè si la fauna humana sembla que estigui feta perquè tots ens fotem els fetge els uns als altres, aquesta agressivitat és especialment accentuada en la classe política .No oblidem, per exemple, que als Estats Units una hora abans de proclamar la independència encara s'estaven barallant els polítics.

En aquestes circumstàncies faríem bé els catalans de mantenir el nostre sentit crític, però tampoc cal autoflagelar-se contínuament i veure-ho sempre tot negre. La compareixença conjunta de Torra i Aragonès dient que el Govern es mantindrà com a mínim fins a la sentència dels nostres presos polítcis ens dóna una mica més d'oxigen. Les coses van tan de pressa que aneu a saber què pot passar d'aquí uns mesos, quan la feina d'ara es saber què ocorrirà d'aquí unes hores. Anem a pams i centrem-nos sobretot en el moment, en el dia dia. Els psicòlegs diuen que aquesta és la millor tàctica per mantenir la salut mental. Cal fer-los-en cas,oi?

Ara mateix, petit qui peti i malgrat totes les amenaces espanyoles el nostre Govern continua amb el cap dret. Això és el que volíem sentir de part de Torra i Aragonès. És la importància de les paraules ,la sonoritat del llenguatge i, en definitiva, tornar el nom de cada cosa.

(5-10-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658228