FINS I TOT A ESPANYA RECONEIXEN QUE NOMÉS FENT RÀDIO EN CATALÀ ES POT TRIOMFAR A CATALUNYA

"Allò que ara toca "

Per RAMON SERRA, editor

Sé que el nom de Josep Cuní produeix urticària a més d'un. La seva pretesa "neutralitat" informativa acaba inclinant-se a favor dels qui manen. Vam poder veure quan era a 8TV que intentava, per exemple, donar la mateixa veu a independentistes que a unionistes--bé que a mí m'agrada més dir-ne ocupants. El resultat és que aquesta pretesa igualtat es converteix en una desigualtat a favor dels ocupants perquè se'l dóna un espai televisiu que no és el que els correspon electoralment ni socialment (Per cert, Pujol va donar una llicència a 8TV perquè fos la televisió privada en català. El resultat és que la nostra llengua hi és de forma minoritària i durant l'estiu de forma gairebé residual. Per tant, seria bo que el Consell Audiovisual de Catalunya els donés un toc d'atenció. Deu ser per la persecució del castella,oi?...)

En aquest món cadascú és com és. No tots tenim la mateixa ética ni la mateixa butxaca. Ja m'agradaria a mi ser un periodista català i no un català periodista per culpa de les circumstàncies. Ser simplement un periodista català i no un català periodista no és cap signe de neutralitat, sinó de submissió al poder dominant.

Tot amb tot,Cuní és un gran professional i la seva tornada a les ones catalanes a través de la SER-Ràdio Barcelona és una bona notícia. Cal tenir una visió àmplia. Ell potenciarà encara més la ràdio en català, que d'això es tracta al capdavall. La ràdio en català viu la seva època d'or, perque RAC1 i Catalunya Ràdio senyoregen a les ones i no tenen rival. La prova d'això és que el director de la SER des de Madrid ha dit que a Catalunya si es vol ser líder d'audiència cal fer la ràdio en català. Justa la fusta! Si fins i tot els espanyols veuen que sense català no es pot fer res a Catalunya és que anem bé. Faríem santament de fer pujar la nostra autoestima, sobretot quan se'ns reconeix d' Espanya estant, que no és pas poc.

El teatre i la ràdio són majoritàriament en català a casa nostra. Això passa perquè es necessiten menys diners que per la televisió i el cinema, on la nostra llengua hi té poc espai, especialment en el cinema. La pela és la pela. Aquesta és la qüestió, perquè de professionals en tenim d'allò més bons. Generalment han de marxar per guanyar-se les garrofes.

Si fa uns anys tothom s'abocava a la televisió, avui dia el poder està en mans de les plataformes digitals que controlen el gruix de la programació de les televisions o si més no dels programes més comercials. En aquest sentit TV3 perd pistonada a cada bugada. Curiosament, tant Euskadi com Astúries tenen la seva plataforma. Aleshores, com és que aquí no? Ja sé que ningú no contestarà aquesta pregunta. El meu podrer és escàs ,però em puc estar de dir-ho. Ara que dominem les audiències de ràdio de cap a cap seria l'hora de fer una plataforma televisiva catalana. És el que toca o el que tocaria...

(11-10-2018 )

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658116