UN COP MÉS EL CATALÀ MARGINAT A EUROPA PER CULPA DELS GENOCIDES ESPANYOLS

Per Ramon Serra, editor

Celebro que aquest tema del català a Europa, en aquest cas al Parlament, torni a sortir ara. Sembla com si la lluita per la independència ens hagués estovat i hàgim aparcat el tema de la llengua com si fos una qüestió secùndaria o per no embolicar més la troca. Un cop més, per si feia falta, Espanya demostra el seu caràcter genocida ,anhilihador de totes les llengües que no siguin el castellà. Hem de dir les coses pel seu nom, sense por.

L'excusa de l'import econòmic és una excusa més, perquè la majoria de traductors de castellà són catalans i, per tant. pràcticament no hi hauria costos i si n'hi haguessin aleshores segur que la Generalitat i segurament els governs de la resta de territoris de parla catalana ho pagarien amb molt de gust.

Convé recordar ara aquest tema quan tan es parla de la "persecució" del castellà a Catalunya quan l'anterior Gobierno, i pel que sembla aquest segueix el mateix camí, va dictar més de 300 resolucions en pocs mesos que obligan a fer servir el castellà en molts usos diaris, especialment en el consum. D'altra banda, la falta de reconeixement del català a Europa també repercuteix de forma negativa en l'etiquetatge dels productes de consum , com molt bé ens recorda la Plataforma per la Llengua.

Els partits espanyolistes són culpables d'aquest genocidi, perquè no d'una altra manera es pot qualificar aquesta mutilació en l'ús de la llengua catalana a Europa que, com he dit, també té moltes repercussion en l'àmbit domèstic.
Sorprèn que ara tant es discuteix sobre els pressupostos de l'Estat el tema de l'oficialitat del català no hagi estat una prioritat per part dels partits anomenats independentistes. Però ells si ho obliden nosaltres ho i hem de tenir ben present per continuar amb les nostres justes reivindicacions i per desemmascarar un cop més l'imperialisme espanyol que es vol fer la víctima a casa nostra.

Sempre he pensat des de fa més de seixanta anys que el gran problema d'Espanya és acabar amb el català. Ahora la nova plataforma "Siempre Espanya" ho confirma plenament, perquè propugna deixar el català a l'àmbit privat, si fa no fa com en el temps del franquisme. I encara hi ha gent que vol pactar el Espnya! ¿Què s'ha de pactar :l'eutananàsia o la mort nacional assistida?

Com deia Jordi Carbonell, que la prudència no ens faci traïdors...

(17-10-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658154