EL CONSELLER MARAGALL: LA COVARDIA PER BANDEERA

Ramon Serra, editor

No tinc paraules per expresar el meu fàstic i la meva repugnància per les paraules d'Ernest Maragall sobre la majoria independentista .La cúpula d'ERC es cada cop més autonomista amb unes propostes que no agraden pas a les seves bases. Però mentrestant aniran tirant de veta.

Dir que Catalunya no demanarà l'ajut internacional fins que l'independentisme no superi el 50% es demanar la lluna en un cove per evitar precisament proclamar la independència de veritat. Aquestes declaracions són una falta de respecte als resultats de les eleccions del passat desembre i als resultats del referèndum de l'1-O. Si nosaltres mateixos no ens creiem els nostres resultats, qui ho farà?

Els dirigents d'ERC haurien de ser honestos i dir que davant la brutalitat espanyola ara mateix no és possible dur endavant la independència. Comprenc que no vulguin més gent a la presó, a l'exili o morts, perquè amb Espanya tot és possible. Però tampoc cal abaixar-se tant els pantalons i posposar la independència "ad calendas" que és una fòrmula com un altra de renunciar-hi.

Senyor Maragall els independentistes hem guanyat també les darreres votacions al Parlament. Si el poder es configura a través dels escons, per què cal fer com si no fos així quan guanyem? És que Espanya ens permet un referèndum acordat per veure si som majoria o no els independentistes? És més, vostè ha demostrat ser un analfabet que no sap llegir els resultats, fet greu tractant-se d'un polític tan destacat.

Miri, són els unionistes---jo en dic colonialistes, però deixem-ho estar ara--els qui no arriben al 50%. És cert que els independentistes vam arribar al 47,5 dels vots, però per què sumar els vots blancs i els nuls als unionistes?, per què dir que el més del 7% de les opcions restants que van votar són espanyoilistes? Si s'hagués tractat d'un referèndum Cartalunya hauria guanyat per 4,37 punts.I aquesta és la lectura dels resultats i no des de l'óptica unionista que no va arribar ni als 45%. En un referèndum els vots nuls o en blanc no compten per a res, però es veu que per a polítics cagats de por aquests vots s'han de sumar als unionistes. Anem bé per anar a Sants!

Jo diria que els referèndums es guanyem pel 50% més un dels vots, llevat d'algun acord previ diferent. Es veu que a Catalunya això és diferent. Miri, senyor Maragall, encara que el cent per cent de la població votés independència, Espanya mai no acceptaria, mai dels mais . Per tant, seria bo pensar com abatre el terror espanyol en lloc de dir més collonades. I si obrim el camp de les negociacions al camp internacional ,com ha de ser, per favor, exposem bé els nostres arguments i no sortim vençuts d'entrada com si anèssim a pidolar.

D'altra banda, la forma d'incrementar la majoria independentista passa absolutament perquè l'Estat augmenti la repressió. Pensar que amb les engrunes de poder que tenim podem convèncer més gent és ser utòpic, ingenu o anar menjant de la menjadora pública. Pensa convèncer els votants de Ciudadanos, el PP o potser Vox? Vinga,home, deixem-nos de demagògies barates.

El poble català ja ha parlat clarament. No traïm la seva opinió. Ah, per cert, els polítics no haurien d'ocupar càrrecs públics més enllà de dues legisltures. Així evitaríem professionals de la política com Ernest Maragall que per continuar vivint-ne és capaç de dir aberrracions sobre la majoria independentista com ha fet ara a la BBC.

Amb amics així Espanya sempre ho tindrà fàcil...

(15-10-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658380