POLÍTICA LINGÜÍSTICA VEU EL GOT DE LA LLENGUA MASSA PLE

Per Ramon Serra

Considero lògic que Política Lingüística vulgui fer un informe del tot positiu sobre la situació de la llengua catalana. Si no ho fa la Generalitat, qui ho farà? Ara bé, no és necessari que ens facin passar bou per bèstia grossa. Ni qui ens facin veure que el vas és més ple del que realment és, no fos cas que es trenqui.

La situació del carrer és ben lluny del que planteja aquest informe. Els que vivim sobre tot a la Catalunya espanyola---entenc per Catalunya espanyola allà on el castellà és majoritari al carrer- sabem que la realitat és tot una altra. Cada cop es parla menys, més malament i menys necessària, digui el que digui política lingüística o qui sigui.

Per cert, seria bo que s'apliquessin d'una vegada per totes les lleis sobre el consum- per exemple, l'etiquetatge- aprovades fins i tot pel Tribunal Constitucional. Aquest tribunal que també fins i tot ens ha autoritzat un 20% de còpies de les pel·lícules en la nostra llengua. Què passa amb tot això ? Per què han desaparegut les sancions als infractors? Estem escagarrinats?

Sabem quina és la situació política actual. Però això no ens ha de fer amagar la llengua i esperar que es "normalitzi" en una futura independència, si és que arriba alguna vegada, no fos cas que acabem com a Irlanda.

S'han dit tantes coses que sembla sobrer tornar-les a repetir. Ara mateix és més fàcil sentir-se independentista que no pas lluitar pel català. És bo no perdre l'entusiasme, però tocant sempre de peus a terra. Com més o menys deia Tagore, si volem enlairar-nos caminant de puntetes per mirar les estrelles el més segur és que ens fotarem de lloros. Bé, ell no deia aquesta expressió final catalana. Però ja ens entenem,oi?

(1-12-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658488