"L CIUDAD EN FLAMES": REVOLTA DEL PERSONAL DE LA GENERALITAT, PERÒ QUI PAGA LA FESTA ?

Per Ramon Serra, editor

Veient la revolta, totalment justa, del personal de sanitat, d'ensenyament i de funcionaris de la Generalitat m'ha vingut al cap la novel·la d'Agustí Segarra "La ciutat en flames" que narra els successos convulsos que van tenir lloc a Barcelona durant el segle XIX. Certament les circumstàncies són totalment diferents,però l'esperit de revolta és permanent davant la injustícia.

No puc entrar en els detalls de la reivindicació perquè els desconenc. No sóc un tertulià que parla de tot i no sap de res.Però no costa pas endevinar que sobretot són reivindicacions econòmiques.Qualsevol persona que hagi visitat algun CAP, per exemple, sap que ha de fer molta cua sobretot per la presència d' una gentada. Els metges estan desbordats així com la resta del personal sanitari.

No hem d'oblidar que en teoria la sanitat catalana és universal, que arriba a tothom.Llàstima que a l'hora de legislar es van oblidar de dir-nos qui pagava la festa. O sigui que pràcticament tothom que arrba aquí ho té tot pagat. El filòsof Pujols, em sembla que es deia així, afirmava que arribaria un dia en què els catalans ho tindríem tot pagat. Sembla que més aviat volia dir que arribaria un dia en el qual els catalans ho hauríem de pagar tot...

Segons un sondeig del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió ) el 89% de catalans vol més despeses en sanitat,però només el 35% està d'acord en apujar els impostos.

Aquesta estadística ho diu tot. Segurament també hi ha nombrosos problemes de "burrocràcia". Però com gairebé sempre el fons de tot plegat són els diners. Està bé protestar contra el Govern, cal denunciar totes les coses dolentes, però estaria millor dirigir-se als autors del 155, als qui volen Catalunya lligada a Espanya. Vosaltres penseu que amb els 16.000 milions que ens pispa l'Estat cada any no arreglaríem algunes coses ? Au vinga!

Per tant, la protesta no hauria de ser solament als gestors dels diner públic, en aquest cas la Generalitat, sinó contra els nostres amos, l'Estat. D'aquí la necessitat urgent de tocar el dos al más aviat possible i de trobar-ne solucions de sortida sense excuses de mal pagador. Cal dir les coses clares. Un dia més amb Espanya un dia menys de vida. No podem ajornar la marxa indefinidament

(28-11-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08658214