PER FAVOR, GAUDIM I RESPIREM UNA MICA DESPRÉS DE LA DIADA

Per Ramon Serra, editor

Els esdeveniments a casa nostra van tan de pressa que gairebé no tenim temps de pair-los. És normal que després de l'èxit espatarrant de la Diada tothom es pregunti què passarà o què pot passar a partir d'ara. És el més normal del món. Però com diuen els tòpics, que el llegir no es faci perdre l'escriure. Vull dir amb això que hem d'aprendre a gaudir del bons moments com el d'ara. La interpretació correcta de les xifres de participació és si fa no fa la que es fa en aquesta crònica de Tribuna.cat on les clavegueres de l'Estat reconeixen obertament el seu fracàs.

Ja poden dir missa sobre si els independentistes èrem cent mil més o menys. El que sí queda clar és que els partidaris del colonialisme espanyol com PP, Ciudadanos i Societat Civil catalana han quedat completament escombrats dels carrers de Catalunya. Als seus actes de la Diada no hi van ni quatre gats. Fins ara eren pràcticament residuals i ara ja només són testimonials.

Fan riure les xifres proporcionades per la delegació del govern de la metròpoli a Barcelona-- per cert, no trobeu a faltar la virreina De Llanos?-- i també les del socialista Àngel Ros a Lleida. De les de Societat Civil Catalana val més no parlar-ne. Per cert, qui és aquesta "societat" que es permet opinar de tot sense com va ni com ve? Ara resulta que a la Diada hi van anar menys gent de la que s'havia inscrit! És que hi ha hagut una passa de grip els darrers dies? Potser la pesta "bobónica? Ep, dic la pesta bobónica i no pas " borbònica" no fos cas que algú em dugués als tribunals,oi?

En fi, senyors respiren una mica, gaudim de les victòries, sobretot si són grans com aquestes, incrementem l'autoestima i no perdem mai el somriure. Si més no Toni Albà ens el perllongarà fins a les festes de la Mercè amb el seu pregó independentista contrari a l'oficial de l'Ajuntament a mans d'un anticatalà. No cal confondre la llibertat amb el dret de pixar-te a la teva cara.
(14-9-2016)
P.S.
Un cop redactat aquest escrit llegeixo que un lector es fica amb Toni Albà perquè acusa l' Estat espanyol i no pas el poble espanyol, que en té molt part de la culpa. Completament d'acord. Però cal anar per pams i no vulguem matar tot el que és gras. El ciri és curt i la processó llarga...

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08496037