EL 21-D, CATALUNYA OKUPADA: LA FORÇA DE LA GENT, LA NOSTRA GRAN FORÇA, PERÒ NO HEM DE PENSAR QUE L'ACTUACIÓ D'ESPANYA TÉ LÍMITS

 

"El desvetllament "
«La força de la gent continua essent el gran element determinant de la situació política a Catalunya»

 

 Vicent Partal

 

La decisió del jutge Llarena de deixar en presó preventiva Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn ens encara –més, si calia– a la dura realitat. La decisió és completament absurda des de qualsevol punt de vista, però el procés pel qual ha arribat no. No per a ells, és clar. Per a l’independentisme, en canvi, és un colp de porta brutal.

La decisió és absurda des del punt de vista legal. Acusar Quim Forn, per posar només un exemple dels quatre, de cometre un delicte per la direcció dels Mossos d’Esquadra el primer d’octubre i afirmar que ara el podria repetir i que per això el manté a la presó, passant per alt que ja no exerceix de conseller, és simplement increïble.

Però si la decisió és absurda, el procés no ho és. No ho és per als seus interessos. Amb aquella frase ja famosa de ‘Això no és l’Audiencia Nacional’, el jutge Llarena va fer concebre esperances als detinguts i als seus advocats, que van pensar que si se’n penedien eixiren al carrer, perquè –volíem pensar tots– era massa gros de fer una campanya amb presos i exiliats. Per això els presos van acceptar de reconèixer que ja són govern i van acceptar de renunciar a la via unilateral. Era una humiliació políticament molt rendible per a l’estat i a la vegada molt difícil de criticar des de l’independentisme perquè en definitiva qui s’hi jugava la pell eren ells i qui patia la repressió eren ells.

Però ara resulta que no ha servit de res, en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. I no únicament això. Ara tenim la meitat del govern humiliat i unes declaracions de penediment o d’acceptació dels fets que serviran per a condemnar-los quan els convinga i per a estendre la repressió com una taca d’oli, quan els convinga i com els convinga. Perquè es tracta d’això. Aquestes eleccions les podem veure com un parèntesi en cas de victòria de l’independentisme el 21 de desembre. Però res no serà igual després, hi haja qui hi haja al capdavant d’una Generalitat que no tornarà a ser mai la institució autònoma que va ser fa anys o dècades. No tornarem al 26 d’octubre de cap manera ni per cap via. La venjança del règim espanyol no ho permetrà.

De manera que no podem fer res més sinó mirar endavant i tirar endavant. La força de la gent continua essent el gran element determinant de la situació política a Catalunya i el factor clau per a encara el futur amb molt d’optimisme. Però no podem continuar l’activitat pensant que hi ha democràcia o que l’actuació d’Espanya té límits. Ja no. I cal que ho sapiguem gestionar de forma adequada. El que passe els pròxims dies dependrà molt d’això.

Informa:VILAWEB.CAT (5-12-2017)

CRÒNIQUES DE CATALUNYA OKUPADA: ESPANYA HA TRENCAT TAMBÉ LA " CONLLEVANCIA " ORTEGIANA

 

"Catalunya és un país ocupat " (Clara Ponsatí, exconsellera d' Ensenyament )

 

Per Ramon Serra, editor

 

Em sembla que era Manuel de Pedrolo que en els inicis del diari Avui va escriure una sèrie d'articles amb el títol de "Cròniques Colonials ". Aproximadament, quaranta anys després em penso que el títol que millor li escauria seria el de "Catalunya, okupada". Així amb k, que queda més modern i revolucionari. Ara Clara Ponsatí de l'exili estant ens confirma una veritat que molts ja sabíem des de fa anys i panys, però que sortosament cada cop és més coneguda i assumida per la població catalana.

Negar ara mateix que Catalunya és un país ocupat només és propi d'ignorants, gent de mala fe, botiflers o dels propis ocupants que mai ho voldran reconèixer. És com aquell que no sabia que parlava en prosa o que respirava.

El conflicte entre Espanya i Catalunya s'arrossega des de fa més de 300 anys. L'imperialisme castellà encara no ha pogut fer-nos vinclar l'esquena. Amb tot, sempre hi ha hagut algun algun intent per trobar-hi alguna solució enraonada. Recordo, per exemple, el cas del filòsof Ortega i Gasset, un espanyol de cap a peus que deia que Espanya només pot ser governada per ments castellanes. Durant la discussió de l'Estatut al 1931 a les Corts espanyoles va pronunciar una frase genial. Va dir que no hi havia solució per al problema català, però que era necessari la "conllevancia". Una frase que va fer furor en el seu dia i que en alguns temps, per exemple en els primers anys de la transició, havia estat una realitat, si més no en teoria fins al cop de Tejero.

Com se sap, Espanya mai no negocia res i només després de la mort de Franco es va avenir a fer unes concessions temporals amb l'esperança de tornar al més aviat possible a l'Espanya, "una, grande i libre". I això és el que ha passat. Va començar amb la majoria absoluta del PP i després els altres governs ho han recentralitzat tot amb l'excusa de la crisi económica. Per a Espanya, les autonomies no són més que unes diputacions grans, allunyades de qualsevol poder polític efectiu. Se'ns diu que Espanya és un dels estats més descentralitzats d'Europa. Mentida. El que només és descentralitzada és la gestió dels serveis. Recordem que la Generalitat gairebé no disposa més enllà del 5% de recursos propis en els pressupostos. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07566052