EL 21-D, CATALUNYA OKUPADA: LA FORÇA DE LA GENT, LA NOSTRA GRAN FORÇA, PERÒ NO HEM DE PENSAR QUE L'ACTUACIÓ D'ESPANYA TÉ LÍMITS

 

"El desvetllament "
«La força de la gent continua essent el gran element determinant de la situació política a Catalunya»

 

 Vicent Partal

 

La decisió del jutge Llarena de deixar en presó preventiva Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn ens encara –més, si calia– a la dura realitat. La decisió és completament absurda des de qualsevol punt de vista, però el procés pel qual ha arribat no. No per a ells, és clar. Per a l’independentisme, en canvi, és un colp de porta brutal.

La decisió és absurda des del punt de vista legal. Acusar Quim Forn, per posar només un exemple dels quatre, de cometre un delicte per la direcció dels Mossos d’Esquadra el primer d’octubre i afirmar que ara el podria repetir i que per això el manté a la presó, passant per alt que ja no exerceix de conseller, és simplement increïble.

Però si la decisió és absurda, el procés no ho és. No ho és per als seus interessos. Amb aquella frase ja famosa de ‘Això no és l’Audiencia Nacional’, el jutge Llarena va fer concebre esperances als detinguts i als seus advocats, que van pensar que si se’n penedien eixiren al carrer, perquè –volíem pensar tots– era massa gros de fer una campanya amb presos i exiliats. Per això els presos van acceptar de reconèixer que ja són govern i van acceptar de renunciar a la via unilateral. Era una humiliació políticament molt rendible per a l’estat i a la vegada molt difícil de criticar des de l’independentisme perquè en definitiva qui s’hi jugava la pell eren ells i qui patia la repressió eren ells.

Però ara resulta que no ha servit de res, en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. I no únicament això. Ara tenim la meitat del govern humiliat i unes declaracions de penediment o d’acceptació dels fets que serviran per a condemnar-los quan els convinga i per a estendre la repressió com una taca d’oli, quan els convinga i com els convinga. Perquè es tracta d’això. Aquestes eleccions les podem veure com un parèntesi en cas de victòria de l’independentisme el 21 de desembre. Però res no serà igual després, hi haja qui hi haja al capdavant d’una Generalitat que no tornarà a ser mai la institució autònoma que va ser fa anys o dècades. No tornarem al 26 d’octubre de cap manera ni per cap via. La venjança del règim espanyol no ho permetrà.

De manera que no podem fer res més sinó mirar endavant i tirar endavant. La força de la gent continua essent el gran element determinant de la situació política a Catalunya i el factor clau per a encara el futur amb molt d’optimisme. Però no podem continuar l’activitat pensant que hi ha democràcia o que l’actuació d’Espanya té límits. Ja no. I cal que ho sapiguem gestionar de forma adequada. El que passe els pròxims dies dependrà molt d’això.

Informa:VILAWEB.CAT (5-12-2017)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08018788