SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes.

Però,ah minyons, encara no s'havia acabat el recompte quan el senyor Baños, Antonio, ens va sortir amb el ciri trencat dient que "només" havíem obtingut el 47.8% dels vots, fet que feia impossible declarar la independència de forma unilateral en no sobrepassar el 50% dels vots. A què venia aquesta consideració? No havíem quedat que només es comptarien els escons? Baños, Antonio, és una persona formada i que toca bé la guitarra. Però aquesta vegada ens l'ha ben aixefada. Aquesta observació s'ha transmès mes a mes i dia a dia entre la major part de la gent independentista com una veritat eterna. Ni que fos la Constitució!

Falses interpretacions

I per què no són veritat aquestes xifres? Si s'hagués tractat d'un referèndum, només compten les paperetes del sí o del no i la resta són invalidades. És evident que hi hagué milers de votants, especialment en la franja d'Unió i Comuns/Podem que no van pas votar a favor de la independència, però tampoc en contra. Aleshores, per què comptar-los en el sac del no? Per què en lloc de dir que els partidaris de la independència eren " només " el 47,8% no es diu que els partidaris de restar a Espanya només eren el 39,4% ? Aixó vol dir que menys del 40% dels votants volien restar a Espanya. Oi que sempre la moneda té dues cares? Per què nosaltres hem de quedar-nos sempre amb la part més fosca?

Aleshores si volem ser justos com si fos un referèndum, eliminant els "no sabe no contesta", els vots en blanc i els nuls el resultat final va ser : 55% a favor de la independència i 45%, en contra. Els números canten. Més clar, impossible. El que havia estat una gran victòria va convertir-se pràcticament gairebé en una derrota per la falsa lectura dels resultats.

Però si l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, es veu que l'independentisme també. Amb els resultats del 21-D s'ha tornat a fer la mateixa i falsa interpretació dels resultats. D'acord amb aquests " gurús" de les matemàtiques electorals, l'independentisme només ha aconseguit el 47,7% dels vots. Una altra mentida. Certament hem baixat una mica amb relació al 27-S, però mantenim una bona distància.

Un cop més se sumen als partidaris del no un gens menyspreable 7,45% de vots corresponents a Comú/Podem. Que no siguin partidaris de la via unilateral no vol pas dir que molts estiguin en contra de la independència. Tots recordarem que la Colau, entre d'altres, va votar en el referèndum de l'1-O. També hi ha un 1,13% de vots per a altres opcions com el Partit Animalista. Algú creu que els animalistes votaran a favor d' Espanya que tortura els braus? I per què sumar un cop més els vots nuls o en blanc als unionistes?

Guanyar per 4,39 punts

Si fem cas un cop més dels mètodes tradicionals en els referèndums, tots els vots que no siguin un sí o un no queden anul·lats. Això vol dir que el resultat final de les darreres eleccions va ser un 52,19% a favor de la independència i un 47,80% en contra. Curt i ras: hem guanyat per 4,39 punts.

Aleshores, qui diu que no som majoria? Qui diu que no tenim una majoria social?

Quina pena que ens fotem pedres en el nostre camí. Per desgràcia sé que les meves reflexions serviran de poca cosa. Com deia Manuel de Pedrolo, protesta encara que no serveixi de res. Bé, espero que sí d'alguna coseta...

P.S.

També Mas ha incorregut en el mateix error en el dia d'acomiadament de president del seu partit. No sembla l'hora de carregar les tintes, però no cal passar per alt l'error. El mateix error ha fet el catedràtic de Dret Constitucional Pérez Royo que assenyala en una entrevista que l'independentiste no té majoria absoluta. Ens hem tornat bojos tots plegats? Si nosaltres no fem valer el nostre relat ,d'altra banda just, qui ho farà? Prou, prou,prou !

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937035