CONTRA LA REPRESSIÓ: JORDI TURULL, EL PLA C


"El Pla C "


José Antich

Com ja era previsible, que no lògic, la Fiscalia General de l'Estat ha decidit no presentar cap euroordre ni demanar cap ordre de detenció internacional contra la consellera Clara Ponsatí. Era previsible, perquè a diferència d'ocasions anteriors, els mitjans de comunicació que divulguen informació confidencial de la Moncloa havien tingut summa cura a no amplificar informativament el tema durant tot el cap de setmana. Així ha estat des que la mateixa Ponsatí va anunciar via Twitter dissabte passat que havia fixat la seva residència a Escòcia, abandonant el seu exili de Brussel·les, per retornar a fer classes a la Universitat de Saint Andrews. I no és lògic perquè l'actuació injusta i inhumana del jutge Pablo Llarena amb Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, als qui reté a les presons d'Estremera i Soto del Real, l'obligava, en justa correspondència, a actuar de la mateixa manera en l'àmbit internacional.

Però no ha estat així. La qual cosa és una bona notícia no només per a Ponsatí i per als membres del Govern exiliats a Brussel·les, començant pel president Carles Puigdemont i també per als consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. També ho és per posar en relleu davant de l'opinió pública espanyola i catalana com es pot armar una causa judicial amb acusacions tan greus com rebel·lió i sedició sense que això mateix pugui ser defensat davant dels tribunals d'altres països. Amb el Regne Unit, ja en són quatre: a més de Bèlgica, Dinamarca —a la capital de la qual, Copenhaguen, es va desplaçar Puigdemont— i Suïssa —que acull a Ginebra l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel—. La percepció que els líders independentistes acusats se'ls està sotmetent a un procés judicial a mida no fa sinó reforçar-se amb actituds com l'adoptada pel fiscal general de l'Estat.

L'Estat té un problema evident de credibilitat en tots els moviments judicials que està fent. En el pla exterior ja s'ha vist. I en el pla interior l'impacte de la interlocutòria del jutge Llarena prohibint al diputat Jordi Sànchez ser present al ple del Parlament que hauria de votar la seva investidura a la presidència de la Generalitat no ha fet sinó propagar l'efecte evident de violentar les lleis per impedir un parlamentari que no està privat dels seus drets que accedeixi a la més alta magistratura de Catalunya. Com ja va succeir en el cas de Puigdemont, la candidatura del qual va ser vetada pel Tribunal Constitucional, un dia els tribunals internacionals decidiran sobre l'actuació de la justícia espanyola. El cas de Sànchez va pel mateix camí. L'interrogant és com se les compondrà Llarena amb el diputat Jordi Turull, en llibertat des del passat 4 de desembre, després de passar més d'un mes a la presó d'Estremera. Serà el pla C de la investidura.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-3-2018)

QUÈ LI PASSA A ARRIMADAS ?

 

Què li passa, a Arrimadas?


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“Voleu dir que quan parla de la famosa i inexistent fractura social el que busca no és provocar-la?

Què li passa, a la líder de Ciutadans? Què li passa, que té aquest to tan dur i tan contundent, i que res li sembla bé? S’hi han fixat? Darrerament (darrerament poden ser molts mesos, és clar), la líder de l’oposició fa una frase lapidària cada cop que obre la boca. No li agrada res. A Inés Arrimadas (i qui diu Inés Arrimadas vol dir Carrizosa o Espejo) li molesta tot. O pràcticament tot. No li agrada el president de la Generalitat que tenim, no li agrada el que diu Torra, no li agrada el que d’ell troba a l’hemeroteca, no li agrada el Consell Executiu que ha nomenat, no vol ambaixades, no li agrada que hi hagi llaços grocs a l’hemicicle, troba que els catalans votem malament, no li agrada tampoc la llei electoral i, suposo, no li agrada que ara Pedro Sánchez sigui el president del govern espanyol.

No li agrada, és clar, perquè la seva arribada a la presidència espanyola l’han facilitat també els independentistes, i no li agrada que ara el president Torra i el president Sánchez hagin quedat per veure’s. No li agrada la programació de Catalunya Ràdio ni de TV3 i, suposo, ara no li deu agradar que la setmana vinent Torra es vegi també amb Colau. No li agrada que hi hagi estelades als balcons de les cases de Catalunya, ni que n’hi hagi als ajuntaments, i ara tampoc li agrada que Batet parli de reformar la Constitució. Caram, Inés, quin patir, no? Aquesta setmana fins i tot el líder del PP, Xavier García, ha dit que anirà a Palau a veure Torra, i Iceta ha dit que, tot i que no li agrada la pancarta que hi ha a la façana en favor dels presos polítics, això no li impedirà “obrir el diàleg amb Torra”. Arrimadas no, diu que no hi anirà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07701265