QUIM TORRA, UN PEÓ AL SERVEI REPUBLICÀ

"Un peó al servei del projecte republicà"

 

José Antich

 

La designació de Quim Torra, advocat, editor i escriptor, com a candidat a ser el 131 president de la Generalitat de Catalunya és tot un torpede a la línia de flotació dels que aspiraven a un candidat que a poc a poc tornés a la cleda de l'autonomisme, marqués distàncies amb el passat recent de l'independentisme i passés pàgina al referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència del Parlament del 27-O. També aclareix qualsevol dubte sobre el caràcter provisional del nou Govern de Catalunya a partir del lideratge indiscutible del president Carles Puigdemont amb una persona de la seva confiança absoluta.

Quan fa dos anys, la primavera del 2016, Torra va publicar el seu llibre titulat Els últims 100 metres, en què explicava, amb un subtítol que era tota una declaració d'intencions, el full de ruta per guanyar la República Catalana, no li podia ni passar pel cap que alguns d'aquests metres, veurem quants i si són els últims i decisius, els recorreria des de la més alta magistratura del país: la presidència de la Generalitat.

Les seves últimes paraules del llibre, que són també un homenatge a Muriel Casals, la diputada independentista i expresidenta d'Òmnium que va morir un mes abans, cobren així un protagonisme inusitat: "I els cent metres finals que ens falten per recórrer tenen ara un nou sentit, amb la mort de Muriel Casals. Ella és justament el major argument per treballar més que mai per aconseguir la independència: l'hi devem. T'ho devem, estimada Muriel".

Quim Torra farà 56 anys el proper 28 de desembre, festa dels Sants Innocents. Un dia en el qual, com és sabut, la gent sol fer bromes, innocentades. No sóc capaç de distingir entre els 34 diputats de Junts per Catalunya i un cop s'han descomptat els inelegibles a la presidència per decisió del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem, o de les dues instàncies judicials alhora, una elecció que pugui enervar més els ànims de l'establishment espanyol.

Torra és tot el que han pretès aniquilar amb l'expulsió del Govern, la supressió de l'autonomia de Catalunya i l'aprovació de l'article 155: independentista, radicalment democràtic, representant del teixit associatiu (exdirigent de l'ANC) i cultural català (expresident d'Òmnium), i d'una lleialtat més que provada al president Puigdemont. Serà, a més, el primer president de la Generalitat des de l'època de Josep Tarradellas que no és militant d'un partit polític. Tot un signe dels temps: punt final a 38 anys en què l'inquilí de la banda muntanya de la plaça de Sant Jaume era de Convergència o del PSC.

Com serà la presidència de Torra? Tot i que és tota una incògnita, el seu convenciment que és un peó al servei del projecte republicà pot donar-nos alguna pista. També una de les seves recents frases, pronunciades des de la tribuna de l'hemicicle del Parlament: "Els culpables de la violència policial de l'1-O seran jutjats i condemnats". O aquesta altra: "L'Estat ha canviat les porres per les plomes de dictar sentències". O aquesta última: "Què li passa a l'Estat espanyol amb els presidents de Catalunya? Com pot ser que la majoria dels presidents de la Generalitat hagin estat jutjats, empresonats o s'hagin exiliat? En quin país del món ha passat una cosa així? Només amb la república catalana els nostres presidents seran lliures i deixaran d'estar perseguits i represaliats".

Quim Torra sol citar sovint un dels seus escriptors favorits, Stefan Zweig i el seu llibre Castellio contra Calvino, un text suggerent i també inquietant, escrit el 1936, quan feia dos anys que estava exiliat d'Europa a causa de l'ascens del nazisme. Castellio és un professor humanista, defensor de la llibertat, que es va rebel·lar contra el poder i va acabar també exiliat; Calví, un fanàtic intolerant que va construir un regne fosc i opressor, que en el llibre de l'escriptor és una metàfora dels totalitarismes que en aquells anys estaven terroritzant Europa. No explicaré el final, però el llibre dissecciona la batalla incruenta entre l'honestedat i la hipocresia, entre un individu lliure i el poder desmesurat i dogmàtic. La història de la modernitat occidental: la llibertat contra la repressió, el poder de la crítica contra la intolerància.

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-5-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08148366