QUÈ LI PASSA A ARRIMADAS ?

 

Què li passa, a Arrimadas?


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“Voleu dir que quan parla de la famosa i inexistent fractura social el que busca no és provocar-la?

Què li passa, a la líder de Ciutadans? Què li passa, que té aquest to tan dur i tan contundent, i que res li sembla bé? S’hi han fixat? Darrerament (darrerament poden ser molts mesos, és clar), la líder de l’oposició fa una frase lapidària cada cop que obre la boca. No li agrada res. A Inés Arrimadas (i qui diu Inés Arrimadas vol dir Carrizosa o Espejo) li molesta tot. O pràcticament tot. No li agrada el president de la Generalitat que tenim, no li agrada el que diu Torra, no li agrada el que d’ell troba a l’hemeroteca, no li agrada el Consell Executiu que ha nomenat, no vol ambaixades, no li agrada que hi hagi llaços grocs a l’hemicicle, troba que els catalans votem malament, no li agrada tampoc la llei electoral i, suposo, no li agrada que ara Pedro Sánchez sigui el president del govern espanyol.

No li agrada, és clar, perquè la seva arribada a la presidència espanyola l’han facilitat també els independentistes, i no li agrada que ara el president Torra i el president Sánchez hagin quedat per veure’s. No li agrada la programació de Catalunya Ràdio ni de TV3 i, suposo, ara no li deu agradar que la setmana vinent Torra es vegi també amb Colau. No li agrada que hi hagi estelades als balcons de les cases de Catalunya, ni que n’hi hagi als ajuntaments, i ara tampoc li agrada que Batet parli de reformar la Constitució. Caram, Inés, quin patir, no? Aquesta setmana fins i tot el líder del PP, Xavier García, ha dit que anirà a Palau a veure Torra, i Iceta ha dit que, tot i que no li agrada la pancarta que hi ha a la façana en favor dels presos polítics, això no li impedirà “obrir el diàleg amb Torra”. Arrimadas no, diu que no hi anirà.

Què li passa, a Arrimadas? No ha paït encara els resultats electorals? No ha paït que sigui la llista més votada i sigui a l’oposició? No li agrada que Sánchez sigui president i faci gestos (tot i que jo no me’n crec ni un, no es pensin) amb Catalunya? Voleu dir que quan amb aquest to, quan parla de fractura a Catalunya, el que fa no és intentar provocar-la? Voleu dir que treballa per la reconciliació que diu predicar? Fixin-s’hi. Cada cop que li sento dir alguna cosa és per queixar-se. No li agrada res. I què s’hi juguen? Probablement tampoc li agradarà aquest article.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (10-6-2018)

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937588