ALS CDR I A L'ANC CAL EXIGIR-LOS UN PAS MÉS I NO SOLAMENT ALS POLÍTICS: LA VISITA DEL REI I LA DIADA, OPORTUNITATS D'OR PER DEMOSTRAR-HO

 

" És més fàcil lluitar per un ideal que no pas viure la vida d'acord amb aquest ideal "

 

(Adler, psicòleg)

 

Per Ramon Serra, editor

 

Aconseguir la independència passa fonamentalment per la força del carrer, pel parlamentarisme i per la internacionalització del conflicte. En cap cas, ara mateix, passa per una negociació amb Espanya, una negociació que vindria al final forçada per totes aquestes pressions i mai per la " generositat " espanyola.

Un cop més ens hem de plantejar la força del carrer. Sovint es diu que els carrers seran sempre nostres. Com eslògan no està malament. Però cal que sigui una realitat pràctica més enllà d'una ocupació física dels espais. Sovint exigim molt als nostres parlamentaris. Ara ho acabem de veure amb les pressions dels CDR a les seus dels partits. Està bé i ens cal mantenir viva la flama de les revindicacions. Però faríem bé de valorar el preu que ara mateix haurien de pagar els polítics per declarar la independència de "facto". Cal que vagi més gent a la presó? Necessitem morts i màrtirs? Podrem controlar els aeroports, fronteres i llocs cèntrics? Les principals forces econòmiques del país ens donaran suport?

Espanya ja ens ha demostrat a bastament del que és capaç.Confonen la justícia amb la vengança. Per tant, sembla absurd i infantil enfrontar-se una altra vegada directament a un enemic tan vandàlic sense tenir lligats alguns aspectes cabdals.

D'altra banda, els CDR i l'ANC, sense oblidar el control dels polítics, haurien de fer un pas endavant en les reivindicacions al carrer. Està bé demanar desobediència als polítics, però encara seria millor que se la comencessin a aplicar. És que només han de desobeir els polítics?

El pròxim 17-A, primer aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, ens visita el Rei que s'ha autoconvidat a l'acte . Deixarem passar aquesta ocasió per demostrar-li el nostre rebuig? No serem capaços d'organitzar una protesta com cal, exempta de violència, però amb imaginació?

Pel que fa a l'11-S aquestes gran manifestacions comencen a embafar i ja es veu que són molt espectaculars però amb resultats poc pràctics. Diré, per evitar falses interpretacions, que sóc soci de l' ANC i que procuro anar a totes les manifestacions que ha convocat i que convoqui, però això no ha de ser obstacle per tenir-ne una actitud crítica. Em penso que caldria fer una passa més del que s'ha fet fins ara. Els taxistes ens poden servir d'exemple.

Durant gairebé una setmana han segrestat la ciutat i no ha passat pràcticament res. Fins i tot hi ha hagut alguna escena violenta. Algú els ha acusat de "sedición" o "rebelión"? Ni tan sols de desordres públics. M'hauria agradat que haguessin controlar les frontreres i el port de Barcelona. Possiblement ens hauria servit d'exemple a l'hora de proclamar la independència. Durant dies hem vist com brillava el color groc dels taxis al centre de la ciutat. Per una vegada el groc ha lluït sense cap mena de repressió o agressió.

És per això que em demano, i la idea no és original, si l'11-D no podríem omplir la Diagonal amb una tractorada. Els tractors van ser importants l'1-O i ara podrien tornar a tenir un paper destacat. Si els taxis van segrestat la ciutat sense que passés res, no podem tenir tractors pel cap baix a la Diagonal uns dies? Els precedents sempre són importants.

Aquesta és una idea com segurament n'hi ha moltes més. Vull dir que si es demana desobediència als partits i polítics també als CDR i a l'ANC els correspon fer un pas més. Sí, els carrers han de tornar a ser nostres, però els hem d'ocupar d'una forma més pràctica. Si demanem moltes coses als nostres representants també és de justícia que els organitzadors de les manifestacions  també facin un pas més. Per dignitat i coherència.

(4-8-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08026236