JORDI CAÑAS JA HO VA EXPLICAR EL 2013: " OS VAMOS A MONTAR UN ULSTER QUE OS VAIS A CAGAR "

 

"Jordi Cañas ho va explicar el 2013, busquen l’enfrontament civil "

 

Joan Puig

 

Un dia darrere l’altre, les afirmacions de l’exdiputat de Ciudadanos Jordi Canyas intenten agafar forma. Augmenten les agressions contra el catalanisme polític, treure amb violència llaços grocs, intimidar a la gent independentista per defensar la república, insultar i agredir independentistes… tot amb l’objectiu de trencar la societat catalana.

Malgrat les amenaces de moment no se’n surten. Els independentistes responen amb astúcia i rebutjant qualsevol enfrontament, però com diu Cañas els “tabarnesos” han d’insistir fins a aconseguir-lo. Busquen una agressió per fer triomfar la seva tesis de la divisió de la societat.

Cañas ja ho va dir l’any 2013: “Os vamos a muntar un Ulster que os vais a cagar”. L’ideòleg del partit més retrograda del sud d’Europa considera clau violentar la societat catalana, fins i tot s’inventen suposades agressions a unionistes per intentar col·locar el seu discurs.

El Govern faria bé en portar a la justícia els comentaris i desitjos de Jordi Cañas i com els seus líders, Albert Rivera i Inés Arrimades els segueixen fil per randa. Al seu dia, Hitler ja feia l’estratègia de Cañas, abans d’instaurar el regim nazi. Ell mateix ho va escriure. Cal recordar també la ràdio de les mil colines com la prèvia del genocidi de Ruanda. Les paraules d’odi de Cañas són l’intent desesperat dels partits del 155 per derrotar l’independentisme per la via d’un enfrontament inexistent dins la societat catalana.

Però que Cañas i la seva teoria hagin fracassat no vol dir que hàgim de donar peixet a un partit com Ciudadanos que porta l’odi a Catalunya en la seva sang. Si poguessin tant Albert Rivera i Inés Arrimades ens portarien directament la seva pròpia “càmera de gas” en el pitjor dels seus desitjos. Només les males persones tenen aquesta capacitat de buscar l’enfrontament: Els desespera que a Catalunya aquest sigui el seu gran fracàs.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (23-8-2018)

 

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937462