EL " QUÈ DIRAN " CONDICIONA MOLTES DECISIONS

 

El «què diran»


«Els resistencialistes d'avui continuen acusant els nous possibilistes d'acotar el cap, i el "què diran" condiciona encara moltes declaracions i decisions polítiques»

 

per Manel Lucas,


El PDECat ha retirat una moció pel diàleg que havia pactat amb el PSOE al Congrés dels Diputats. Just abans de la retirada, Esquerra havia anunciat que s'abstindria. És a dir, que el PDECat es quedava com a sol grup independentista defensor d'un text possibilista, que parlava, per exemple, del respecte "al marc jurídic vigent". Per si no n'hi hagués prou, era el 12 de setembre, unes hores després de la manifestació de la Diagonal. Al PDECat l'hi va fer por "el què diran".

No és el primer cop, ni serà l'últim, en què la pressió de l'entorn i la imatge pública acaba condicionant una mesura política. En el procés i la seva continuació actual, un moviment en el qual el relat té tant de pes, el "què diran" ha marcat l'agenda en moments especialment importants. De manera molt destacada, la rivalitat entre els partits independentistes ha condicionat les passes que donava cadascú, i està al rerefons d'algunes de les decisions clau.

Quan Artur Mas va proposar una candidatura sobiranista conjunta per a les eleccions del 2015, Oriol Junqueras hi estava en contra. Ho va deixar clar en una conferència pública. Tanmateix, la por a ser presentat com a dinamitador d'una oportunitat única perquè l'independentisme demostrés la seva força va fer-lo claudicar, i acceptar la llista Junts pel Sí.

Quan els resultats electorals no van ser els esperats, i la suma de Junts pel Sí i la CUP no van donar una majoria absoluta dels vots, en unes eleccions presentades com a plebiscitàries, ràpidament van callar les tímides veus que havien insinuat que no s'havia aconseguit el que es proposava. I el procés va seguir endavant, perquè ningú no volia ser assenyalat com a derrotista. El "què diran".

Després de l'èxit de l'1 d'octubre, els partits van estudiar diverses vies possibles per aprofitar la victòria. El més radical era proclamar la independència unilateral. Una altra opció era convocar eleccions. Però si algú optava públicament per defensar la segona, podia ser acusat de traïdor al mandat del referèndum. De dins del govern surt el comentari en privat: "estem buscant un traïdor", algú que evités el xoc de trens posant-se en contra una opinió pública molt mobilitzada, i animada, amb tota seguretat, per tots els rivals dins del camp independentista.

La prova d'aquesta amenaça la va tenir Carles Puigdemont mateix quan el dia 26 va disposar-se a convocar eleccions. Traïdor se li cridava des del carrer i traïdor se li deia al Twitter, aquest altre carrer més salvatge encara. El "què diran" va acabar triomfant, i ja sabem què va venir després.

Des de llavors, els bàndols s'han modificat sensiblement, però els resistencialistes d'avui continuen acusant els nous possibilistes d'acotar el cap, i el "què diran" condiciona encara moltes de les declaracions i algunes de les decisions. Ho acabem de veure al Congrés dels Diputats. I en vindran més.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (14-9-2018)

 

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08487694