EL " QUÈ DIRAN " CONDICIONA MOLTES DECISIONS

 

El «què diran»


«Els resistencialistes d'avui continuen acusant els nous possibilistes d'acotar el cap, i el "què diran" condiciona encara moltes declaracions i decisions polítiques»

 

per Manel Lucas,


El PDECat ha retirat una moció pel diàleg que havia pactat amb el PSOE al Congrés dels Diputats. Just abans de la retirada, Esquerra havia anunciat que s'abstindria. És a dir, que el PDECat es quedava com a sol grup independentista defensor d'un text possibilista, que parlava, per exemple, del respecte "al marc jurídic vigent". Per si no n'hi hagués prou, era el 12 de setembre, unes hores després de la manifestació de la Diagonal. Al PDECat l'hi va fer por "el què diran".

No és el primer cop, ni serà l'últim, en què la pressió de l'entorn i la imatge pública acaba condicionant una mesura política. En el procés i la seva continuació actual, un moviment en el qual el relat té tant de pes, el "què diran" ha marcat l'agenda en moments especialment importants. De manera molt destacada, la rivalitat entre els partits independentistes ha condicionat les passes que donava cadascú, i està al rerefons d'algunes de les decisions clau.

Quan Artur Mas va proposar una candidatura sobiranista conjunta per a les eleccions del 2015, Oriol Junqueras hi estava en contra. Ho va deixar clar en una conferència pública. Tanmateix, la por a ser presentat com a dinamitador d'una oportunitat única perquè l'independentisme demostrés la seva força va fer-lo claudicar, i acceptar la llista Junts pel Sí.

Quan els resultats electorals no van ser els esperats, i la suma de Junts pel Sí i la CUP no van donar una majoria absoluta dels vots, en unes eleccions presentades com a plebiscitàries, ràpidament van callar les tímides veus que havien insinuat que no s'havia aconseguit el que es proposava. I el procés va seguir endavant, perquè ningú no volia ser assenyalat com a derrotista. El "què diran".

Després de l'èxit de l'1 d'octubre, els partits van estudiar diverses vies possibles per aprofitar la victòria. El més radical era proclamar la independència unilateral. Una altra opció era convocar eleccions. Però si algú optava públicament per defensar la segona, podia ser acusat de traïdor al mandat del referèndum. De dins del govern surt el comentari en privat: "estem buscant un traïdor", algú que evités el xoc de trens posant-se en contra una opinió pública molt mobilitzada, i animada, amb tota seguretat, per tots els rivals dins del camp independentista.

La prova d'aquesta amenaça la va tenir Carles Puigdemont mateix quan el dia 26 va disposar-se a convocar eleccions. Traïdor se li cridava des del carrer i traïdor se li deia al Twitter, aquest altre carrer més salvatge encara. El "què diran" va acabar triomfant, i ja sabem què va venir després.

Des de llavors, els bàndols s'han modificat sensiblement, però els resistencialistes d'avui continuen acusant els nous possibilistes d'acotar el cap, i el "què diran" condiciona encara moltes de les declaracions i algunes de les decisions. Ho acabem de veure al Congrés dels Diputats. I en vindran més.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (14-9-2018)

 

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08919502