L'INDEPENDENTISME ES TIRA UN TRET AL PEU: DECIDEIX QUEDAR-SE EN MINORIA AL PARLAMENT

 

"L'independentisme es torna a fer la traveta "

L'independentisme ha pres una decisió sorprenent: quedar definitivament en minoria al Parlament

 

Editorial d' "ARA "

 

L'independentisme va prendre aquest dimarts una decisió sorprenent: va decidir que tenir i poder exercir la seva majoria al Parlament no és la prioritat. És a dir, va decidir que el Parlament no és rellevant, i que el Govern pot seguir funcionant encara que s'hagi quedat en minoria al Parc de la Ciutadella. La decisió va tenir conseqüències immediates i diàfanes en la represa de l'accidentat ple de política general. De les 13 votacions que els grups independentistes aspiraven a guanyar, només en van guanyar dues. Entre les que es van perdre n'hi ha una que demanava "afirmar el dret a l'autodeterminació de Catalunya" i una altra que reprovava la figura del rei Felip VI. El resultat, doncs, és que la cambra que expressa la sobirania popular catalana ara mateix no està a favor del dret a decidir i dona suport al monarca espanyol. Si quan s'aproven mocions i posicions polítiques en sentit contrari se'ls dona tota la importància, i des de l'independentisme es considera que són victòries, quan es perden també s'han de prendre amb seriositat, i considerar-les derrotes.

És evident que la situació a què s'ha arribat és fruit d'una intromissió judicial lamentable i clarament irregular en el poder legislatiu català: la voluntat del jutge Llarena de privar dels seus legítims drets als polítics exiliats i als tancats preventivament abans ser jutjats. En això no hi ha cap dubte. Ni s'haurien d'haver vist forçats a exiliar-se, ni haurien d'estar presos, ni haurien de perdre els seus drets com a electes. Però un cop acceptada la suspensió i la delegació temporal de vot –tal com van decidir tant JxCat com ERC després de resistir-s'hi sense èxit–, ¿quin sentit té portar la confrontació simbòlica, nominal, fins al límit, fins al punt de malbaratar la victòria del 21-D? És un regal, i no un de qualsevol, a Llarena, que així mata dos ocells d'un tret: no només pren el vot i el sou als diputats presos o exiliats, sinó que a més liquida la majoria independentista, cosa que no s'havia atrevit a fer.

El Parlament queda ara seriosament tocat, desvirtuat. I de retruc, el Govern. I naturalment també la unitat d'acció de l'independentisme, cada cop més fràgil i dividit: no només la CUP ja va per lliure, sinó que JxCat i ERC, tot i la coalició de govern, són incapaços de pactar una mínima unitat d'acció. Ahir ja es va veure que es culpaven mútuament del desastre parlamentari, que en qualsevol altre context portaria a una immediata crisi de govern. Un govern que volen preservar. Però com? ¿Amb quins suports parlamentaris tirarà ara endavant l'executiu? ¿Com aprovarà els pressupostos? ¿Es pot permetre perdre quasi sistemàticament totes les votacions? De fet, només li queda fer joc parlamentari amb els comuns, cosa que sembla lluny de la voluntat del president Torra. La paradoxa és que el sector més radical de JxCat, en acceptar perdre els escons de Puigdemont, Sànchez, Rull i Turull, deixa l'independentisme en mans dels comuns. L'independentisme s'ha tornat a fer la traveta per la lluita interna.

Informa:ARA.CAT (9-10-2018)

EL CATALÀ ES PODRIA USAR A " COST ZERO" AL PARLAMENT EUROPEU, MALGRAT LES EXCUSES DEL GOBIERNO

 

"El català es podria usar «a cost zero» al Parlament Europeu malgrat les excuses de l'Estat "

L'executiu de Pedro Sánchez ha rebutjat demanar l'ús oficial de la llengua catalana en els plens, tot i la invitació a fer-ho de Tajani, al·legant un "elevat cost"

 


 Carles Bellsolà

 

L'argument del govern espanyol per bloquejar que el català es pugui usar de forma oficial als plens del Parlament Europeu, que això tindria un "elevat cost" per a les arques públiques, no correspon a la realitat. Així ho destaquen fonts coneixedores de la realitat de l'Eurocambra, que recorden que pràcticament la meitat dels traductors al castellà que hi treballen són catalanoparlants.

"El cost seria negligible", afirmen a NacióDigital fonts de l'entorn del PDECat a l'Europarlament, que xifren entre un 40% i un 50% el percentatge dels traductors de castellà que són també catalanoparlants. Raonen també que, per traduir les intervencions dels diputats catalans "no caldria contractar ningú més", en contra de l'argument del cost "inviable" que esgrimeix el govern espanyol. Llegeix més...

Visites Rebudes

08331173