FINS I TOT A ESPANYA RECONEIXEN QUE NOMÉS LA RÀDIO FETA EN CATALÀ POT TRIOMFAR A CATALUNYA

 

"Allò que ara toca "

 

Per RAMON SERRA, editor

 

Sé que el nom de Josep Cuní produeix urticària a més d'un. La seva pretesa "neutralitat" informativa acaba inclinant-se a favor dels qui manen. Vam poder veure quan era a 8TV que intentava, per exemple, donar la mateixa veu a independentistes que a unionistes--bé que a mí m'agrada més dir-ne ocupants. El resultat és que aquesta pretesa igualtat es converteix en una desigualtat a favor dels ocupants perquè se'l dóna un espai televisiu que no és el que els correspon electoralment ni socialment (Per cert, Pujol va donar una llicència a 8TV perquè fos la televisió privada en català. El resultat és que la nostra llengua hi és de forma minoritària i durant l'estiu de forma gairebé residual. Per tant, seria bo que el Consell Audiovisual de Catalunya els donés un toc d'atenció. Deu ser per la persecució del castella,oi?...)

En aquest món cadascú és com és. No tots tenim la mateixa ética ni la mateixa butxaca. Ja m'agradaria a mi ser un periodista català i no un català periodista per culpa de les circumstàncies. Ser simplement un periodista català i no un català periodista no és cap signe de neutralitat, sinó de submissió al poder dominant.

Tot amb tot,Cuní és un gran professional i la seva tornada a les ones catalanes a través de la SER-Ràdio Barcelona és una bona notícia. Cal tenir una visió àmplia. Ell potenciarà encara més la ràdio en català, que d'això es tracta al capdavall. La ràdio en català viu la seva època d'or, perque RAC1 i Catalunya Ràdio senyoregen a les ones i no tenen rival. La prova d'això és que el director de la SER des de Madrid ha dit que a Catalunya si es vol ser líder d'audiència cal fer la ràdio en català. Justa la fusta! Si fins i tot els espanyols veuen que sense català no es pot fer res a Catalunya és que anem bé. Faríem santament de fer pujar la nostra autoestima, sobretot quan se'ns reconeix d' Espanya estant, que no és pas poc.

El teatre i la ràdio són majoritàriament en català a casa nostra. Això passa perquè es necessiten menys diners que per la televisió i el cinema, on la nostra llengua hi té poc espai, especialment en el cinema. La pela és la pela. Aquesta és la qüestió, perquè de professionals en tenim d'allò més bons. Generalment han de marxar per guanyar-se les garrofes.

Si fa uns anys tothom s'abocava a la televisió, avui dia el poder està en mans de les plataformes digitals que controlen el gruix de la programació de les televisions o si més no dels programes més comercials. En aquest sentit TV3 perd pistonada a cada bugada. Curiosament, tant Euskadi com Astúries tenen la seva plataforma. Aleshores, com és que aquí no? Ja sé que ningú no contestarà aquesta pregunta.  El meu podrer és escàs ,però em  puc estar de dir-ho. Ara que dominem les audiències de ràdio de cap a cap seria l'hora de fer una plataforma televisiva catalana. És el que toca o el que tocaria...

(11-10-2018)

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08495902