QUI SÓN ELS ESPANYOLS? SEMPRE ACONSEGUEIXEN QUE ABAIXIS EL CAP

 

"Què penso dels espanyols "

 

Bernat Dedéu

 

Et diré què penso dels espanyols, Xavier Domènech. En primer lloc constato que, a nivell antropològic, són una gent que em té el cor robat, perquè es passen el dia reivindicant orgullosos la seva nació (¡yo soy, español, españoool, españooool!) i, quan els dius espanyols, s’enfaden i et diuen xenòfob, etnicista, racista i fot-li amb qualsevol cosa que acabi en ista. Dels espanyols també et diré que, setmanes abans de l’1-O, van tenir la pensada d’enviar tres creuers monumentals a Barcelona, curulls de policies musculats, uns agents de l’ordre i de la unitat amb el noble objectiu d’atonyinar la padrina (¡que nos dejen actuar!) i coaccionar tots els teus conciutadans, simplement perquè volien fer una cosa tan anormal com era dipositar un vot en una urna per decidir el seu futur com adults responsables. Fixa’t si n’hi ha de coses per dir dels espanyols, amic Domènech.

Sé el que em diràs, Xavi: que tots els espanyols no són iguals, que una cosa és l’estat i l’altra són els ciutadans i que tal i que qual. Però no, estimat Domènech, perquè, contràriament al que creus, la política s’assembla molt, moltíssim, als electors a qui representa. I de la mateixa faisó que els catalans acostumem a triar líders porucs, plens de retòrica i amb escassa paraula, amb més figa que raïm, per entendre’ns, als espanyols els plau ser representats per diputats i presidents que poden ser amabilíssims, no t’ho negaré, però que quan els toquen la unitat de la pàtria tard o d’hora treuen el garrot. Si no t’ho creus, Xavi, pensa només en com el teu amic Pablito governa Podemos, i, si encara no saps de què t’estic parlant, recorda com l’Iglesias va fulminar l’Albano Dante Fachin de la sectorial catalana pel simple fet que suscitava simpaties entre l’independentisme.

Els espanyols 'progres' fa més de trenta anys que blanquegen l’autoritarisme supremacista ibèric amb unes promeses federals de tres al quarto que mai no arriben a fer-se paleses

Et sona, tot això, Xavi, o te n’has oblidat? Doncs ara et recordaré, per donar-te més pistes, no només qui són els espanyols, sinó qui són els espanyols progres, que són de llarg els meus favorits, perquè són una gent encara més pintoresca. Incapaços d’afrontar l’autoritarisme de l’estat a qui sempre acaben excusant les malifetes, els espanyols progres són els primers processistes del món. De fet, ells el van inventar, perquè fa més de trenta anys que blanquegen l’autoritarisme supremacista ibèric amb unes promeses federals de tres al quarto que mai no arriben a fer-se paleses. Recorda-ho, Xavi: que si som una nació de nacions, que si un estat regit pel multilateralisme (que és, com el mineralismo del meu admiradíssim Fernando Arrabal, quelcom que mai no acaba d’arribar), que si ara és l’hora d’un canvi constitucional. Xerrameca, Domènech, xerrameca.

Això sí, Xavi, els espanyols tenen una cosa admirable. T’envien la policia a tustar-te, t’espolien sistemàticament els recursos, són prou hàbils com perquè els nostres diputats sempre acabin renunciant als mandats del poble i al final sempre aconsegueixen que siguis tu qui abaixi el cap, entregui i/o dissolgui els tuits, i demani disculpes. Aquests són els espanyols, Xavi. T’ha quedat prou clar, Domènech?

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-5-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08148195