"Allò que ara toca "

 

Per RAMON SERRA, editor

 

Sé que el nom de Josep Cuní produeix urticària a més d'un. La seva pretesa "neutralitat" informativa acaba inclinant-se a favor dels qui manen. Vam poder veure quan era a 8TV que intentava, per exemple, donar la mateixa veu a independentistes que a unionistes--bé que a mí m'agrada més dir-ne ocupants. El resultat és que aquesta pretesa igualtat es converteix en una desigualtat a favor dels ocupants perquè se'l dóna un espai televisiu que no és el que els correspon electoralment ni socialment (Per cert, Pujol va donar una llicència a 8TV perquè fos la televisió privada en català. El resultat és que la nostra llengua hi és de forma minoritària i durant l'estiu de forma gairebé residual. Per tant, seria bo que el Consell Audiovisual de Catalunya els donés un toc d'atenció. Deu ser per la persecució del castella,oi?...)

En aquest món cadascú és com és. No tots tenim la mateixa ética ni la mateixa butxaca. Ja m'agradaria a mi ser un periodista català i no un català periodista per culpa de les circumstàncies. Ser simplement un periodista català i no un català periodista no és cap signe de neutralitat, sinó de submissió al poder dominant.

Tot amb tot,Cuní és un gran professional i la seva tornada a les ones catalanes a través de la SER-Ràdio Barcelona és una bona notícia. Cal tenir una visió àmplia. Ell potenciarà encara més la ràdio en català, que d'això es tracta al capdavall. La ràdio en català viu la seva època d'or, perque RAC1 i Catalunya Ràdio senyoregen a les ones i no tenen rival. La prova d'això és que el director de la SER des de Madrid ha dit que a Catalunya si es vol ser líder d'audiència cal fer la ràdio en català. Justa la fusta! Si fins i tot els espanyols veuen que sense català no es pot fer res a Catalunya és que anem bé. Faríem santament de fer pujar la nostra autoestima, sobretot quan se'ns reconeix d' Espanya estant, que no és pas poc.

El teatre i la ràdio són majoritàriament en català a casa nostra. Això passa perquè es necessiten menys diners que per la televisió i el cinema, on la nostra llengua hi té poc espai, especialment en el cinema. La pela és la pela. Aquesta és la qüestió, perquè de professionals en tenim d'allò més bons. Generalment han de marxar per guanyar-se les garrofes.

Si fa uns anys tothom s'abocava a la televisió, avui dia el poder està en mans de les plataformes digitals que controlen el gruix de la programació de les televisions o si més no dels programes més comercials. En aquest sentit TV3 perd pistonada a cada bugada. Curiosament, tant Euskadi com Astúries tenen la seva plataforma. Aleshores, com és que aquí no? Ja sé que ningú no contestarà aquesta pregunta.  El meu podrer és escàs ,però em  puc estar de dir-ho. Ara que dominem les audiències de ràdio de cap a cap seria l'hora de fer una plataforma televisiva catalana. És el que toca o el que tocaria...

(11-10-2018)

LES ACUSACIONS DEL JUDICI: COMENCEN A FER AIGÜES

"Comença a fer aigües "


Joan J. Queralt

Van iniciar el dimarts 19 les seves declaracions Romeva, amb una solidesa espectacular, pròpia de la seva formació i trajectòria, i Rull, clar, sòlid i a bastament documentat. L'absurdament maratonià dimecres 20 van declarar Turull, Bassa, Borràs i Mundó. En respondre tots a una fiscalia sense esma, reiterativa i desorientada i a una Advocacia de l’Estat, ara per ara, més aviat fosca i testimonial, la jornada es va allargar baldant tothom i lesionant el dret de defensa.

La sessió va acabar amb una rebequeria, amb el consegüent absis de poder, del president del tribunal en fixar, malgrat les raonades peticions de l’advocat Jordi Pina, novament les deu del matí de dijous per reiniciar les sessions.

Dijous va ser un dia intens, però d’horari moderat. Vila, autojustificant-se, però sense abdicar dels seus plantejaments, i un Jordi Sànchez pletòric, que omplirà portades i planes durant molt de temps.

Semblava, amb aquesta cursa com un pollastre escapçat, que, no se sap per quins set sous, calia acabar com fos les declaracions dels acusats aquesta setmana. No ha estat així, perquè, tal com declaraven, tothom veia que no podia ser. Per acabar-ho d’adobar i de pressionar, el tribunal va fer pública l'agenda de citacions de testimonis. Semblava, pel seu atapeïment, més una llista de judicis de faltes que el calendari del judici més important de la història judicial espanyola. Com no podia ser d’altra manera, aquest calendari també s’ha redefinit. Llegeix més...

Visites Rebudes

09243931