TORRA I SÁNCHEZ PARLEN PER TELÈFON I S'EMPLACEN A REUNIR-SE " BEN AVIAT "

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, han mantingut aquest divendres una conversa telefònica i s'han emplaçat a reunir-se "aviat". Fonts del Govern han explicat que les oficines de tots dos presidents seran les encarregades de tancar la data de la trobada.

Sánchez i Torra han manifestat la seva voluntat d'obrir el diàleg que els anteriors presidents de l'executiu espanyol —Mariano Rajoy— i català —Carles Puigdemont— van interrompre després de la celebració del referèndum de l'1-O i l'aplicació del 155.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, ha anunciat que Sánchez es reunirà amb tots els presidents autonòmics i ha evitat dir si Torra serà el primer al·legant que és una qüestió que decidirà el president espanyol. Així mateix, Celáa sí que ha sigut taxativa en situar l'autodeterminació "absolutament fora" del diàleg. Des del Govern fa dies que s'insisteix en un urgir Sánchez a una reunió per tal que expliqui qui és el seu projecte per a Catalunya.

Informa:ELMON.CAT (8-6-2018)

EL GOBIERNO S'ESPOLSA LA POSSIBILITAT DACOSTAR ELS PRESOS: "DEPÈN DEL JUTGE INSTRUCTOR "

Pedro Sánchez ha reunit per primer cop el seu consell de ministres, aquest divendres, en una reunió que ha servit per “incorporar feina a l’agenda”, segons ha explicat la portaveu de l’executiu, Isabel Celaá, a la roda de premsa posterior a la reunió, en la qual ha tornat a insistir en la majoria femenina en el consell. “El principal problema d’aquest país és el de la integritat territorial, i l’objectiu d’aquest govern és normalitzar el país”, ha considerat Celaá, que ha advocat per obrir el diàleg amb la “Constitució amb una mà”.

Com a exemple d’aquesta normalització, Celaá ha explicat que s’ha aixecat el control financer que feia que la Generalitat no pogués fer pagaments directament sense passar pel ministeri d’Hisenda, com a conseqüència de l’aplicació del 155. “Ens ha semblat que era una mesura de normalització, però això no significa que el govern d’Espanya no hagi d’estar informat de les despeses que ha de fer la Generalitat”, ha afirmat.

La portaveu també s’ha referit a la possibilitat d’acostament dels presos polític, i s’ha tret la responsabilitat de sobre argumentant que “està en mans del jutge instructor”, tot i que Institucions Penitenciàries, depenent del ministeri de l’Interior, té potestat en aquesta matèria.

EL CATALÀ HA PERDUT 300.000 PARLANTS EN ELS ÚLTIMS 15 ANYS, SEGONS LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

La Plataforma per la Llengua presenta l'InformeCAT 18, el recull de les 50 dades d'arreu dels territoris de parla catalana com a termòmetre de la llengua.

La Plataforma per la Llengua ha presentat l'InformeCAT18, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la situació de la llengua catalana. Amb aquest report, l'ONG del català pretén impulsar l'ús social i la conscienciació sobre la situació de la llengua catalana i la millora del seu estatus legal des del convenciment que el català ha de ser la llengua comuna i ha d'esdevenir l'eix vertebrador de la diversitat social i cultural que conviu a casa nostra.

En aquesta setena edició de l'InformeCAT es destaca la preocupació per la transmissió intergeneracional de la llengua, per bé que es detecta que els joves saben més català que les generacions predecessores i, cosa més rellevant encara, que les generacions més joves a Catalunya, les Illes Balears i Andorra (al País Valencià aquesta dada no es mesura) compten amb una proporció de parlants habituals de català més alta que les generacions immediatament anteriors.

L'anàlisi de les dades d'aquest informe permet copsar un període marcat per un descens del nombre de parlants de català, tant en termes absoluts com en termes relatius, però, en canvi, el nombre absolut de persones que són capaces de parlar en català es manté per sobre dels deu milions i creix en molts dels territoris. D'aquesta exploració, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, n'ha afirmat que "els anys vinents podrien caracteritzar-se pel fet de ser una època en què el coneixement del català serà prou generalitzat, però l'ús social de la llengua serà més alt o més baix segons el context, la situació comunicativa, el territori, i sobretot, l'actitud lingüística dels parlants".

LES BASES FORCEN ERC A NO RENUNCIAR A LA UNILATERALITAT

“Cal començar a entendre que el procés cap a la República Catalana serà clarament multilateral [...]. És necessari, doncs, anar més enllà del debat binari, estèril i contraproduent, de la unilateralitat versus bilateralitat”. La militància d’ERC no va entomar amb gaire entusiasme que aquesta fos l’única referència a la unilateralitat recollida en les 54 pàgines de la proposta de ponència política del partit. “Anàvem amb el fre de mà posat”, opina una de les fonts consultades per l’ARA. Desenes d’esmenes han anat apareixent durant les últimes setmanes arreu del territori amb un mateix objectiu: reforçar la idea que Esquerra no renuncia a la unilateralitat. I tindran premi, perquè la direcció ja negocia un text alternatiu. “No hi hem renunciat mai, però és cert que potser no havia quedat prou clar fins ara”, expliquen fonts de l’executiva.

“Tota voluntat és unilateral: no podem renunciar a cap via democràtica i pacífica per assolir la República Catalana”, expressa un dels textos alternatius que més es repeteixen en les esmenes que aquesta setmana i la que ve es debaten en les assemblees territorials i a les quals ha tingut accés l’Ara. “Els advocats fan la seva feina, però políticament no podem tancar-nos portes”, explica una altra font, convençuda que els serveis jurídics del partit han revisat exhaustivament la ponència com també van fer amb el programa electoral.

EL GOBIERNO AIXECA LA INTERVENCIÓ ECONÒMICA DE LA GENERALITAT

El govern d’Espanya ha aprovat ordenar d’aixecar la intervenció financera a la Generalitat de Catalunya i ha acordat de donar instruccions als bancs per tal que el govern català pugui fer pagaments sense autorització de la hisenda espanyola. Així ho ha decidit en el primer consell de ministres del govern Sánchez, després que a principis de setmana el govern Torra va considerar aixecada la intervenció que l’ex-ministre Cristóbal Montoro va decretar la tardor passada i ho va comunicar als treballadors de tots els departaments.

‘Aixecar el vet econòmic ens sembla que és una mesura de normalització, però això no vol dir que el govern espanyol no estigui informat sobre les partides que pagui el govern català’, ha dit la nova portaveu del govern espanyol Isabel Celaá. Ha assenyalat que s’aixeca la supervisió com a ‘gest de normalització política i amb la confiança que anirà’.

Informa:VILAWEB.CAT (8-6-2018)

ACCIÓ CULTURAL VISITA EL PRESIDENT D'ÒMNIUM A LA PRESÓ

L’advocada d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, ha visitat el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a la presó. Així ho ha donat a conèixer l’entitat mitjançant una piulada. Acció Cultural, manté una relació fraternal amb les seues entitats homologues a Catalunya i les Illes Balears, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear, amb les quals formen la Federació Llull.

Segons explica ACPV en un comunicat, “durant els darrers mesos la nostra entitat ha denunciat de manera reiterada la regressió autoritària de l'estat espanyol i la deriva centralista i repressiva del govern de l’expresident Rajoy. En aquest sentit, hem insistit que la solució al conflicte obert entre Catalunya i l'estat passa per l'alliberament dels càrrecs electes i dirigents socials catalans que pateixen presó preventiva i l'obertura del diàleg directe entre els governs espanyol i català”.

“ACPV s'ha mostrat particularment preocupada pel cas de Jordi Cuixart, president de la nostra entitat germana en la Federació Llull i dirigent cívic i cultural, empresonat simplement per convocar una manifestació. La junta directiva d'ACPV ha volgut fer arribar al president d'Òmnium la nostra solidaritat i alhora conèixer de primera mà la situació i la seua opinió sobre la realitat política, és per això que en coordinació amb la Junta Directiva d'Òmnium vam decidir visitar-lo oficialment. Però les dificultats posades per la direcció d'institucions penitenciaries per a les visites de no familiars ha impedit de moment que el president i altres càrrecs de la nostra Junta Directiva poguessen participar en aquestes visites, de manera que la junta d'ACPV va delegar en Anna Oliver, membre de la junta i advocada, la nostra representació formal per a la realització de les visites tot aprofitant que els advocats en exercici tenen més facilitats en la visita als presos”.

CARTA DEL JOVE DELS CDR D'ESPLUGUES, EXILIAT: " ARA TINC POR A LA INDIFERÈNCIA "

Notícies de l'Adrià, el membre del CDR d’Esplugues de Llobregat que està en parador desconegut des del passat 10 d'abril, quan la Guàrdia Civil va presentar-se a casa seva per detenir-lo. Aquest divendres, membres del seu grup de suport han organitzat un acte on han explicat les novetats del cas i han llegit una carta del noi. Asseguren que el jove, de 25 anys, ha marxat a l'estranger, però es troba bé.

Des del grup 'Adri, et volem a casa', han organitzat per aquest diumenge a les cinc de la tarda una manifestació davant de l’Ajuntament d’Esplugues per protestar per la persecució dels membres dels CDR. Especialment, protestaran per les mesures contra Tamara Carrasco, que va ser acusada de terrorisme i no pot sortir de Viladecans, i l'ordre de recerca i captura contra l'Adrià.

EL NACIONALISME ESPANYOLA AMENAÇA UN JOVE DE CANET " VIGILA POR DETRÁS, NO RECONECERÁN NI TU ADN "

El nacionalisme espanyol més radical no cessa. La seva actuació violenta i repressiva contra l'actuació democràtica i pacífica d'uns republicans per haver plantat unes creus grogues a la platja de Canet de Mar encara porta cua. Dos joves han rebut amenaces i han denunciat els fets als Mossos. Malgrat això, no cessen i s'incrementen. L'última és terrorífica i esgarrifosa.
biel lopez, marc jimenez, canet de mar
En Biel López i en Marc Jiménez després de denunciar les amenaces als Mossos el passat 30 de maig

En Biel López de Canet i el regidor de la CUP de la mateixa població, en Marc Jiménez, van explicar el passat 30 de maig que van denunciar formalment les amenaces i comentaris contra ells que qualifiquen de "carregats d'odi". Aquestes es van produir arran de l'atac ultradretà a la platja de Canet. El més curiós de tot és que en Biel no hi era a la platja però el nacionalisme espanyol més radical l'assenyala perquè va fer un tuit explicant què havia passat. De fet, els ultranacionalistes s'han posat d'acord per a inventar-se que ell va agredir algú (quan, insistim, no hi era) i han iniciat una campanya d'amenaces de mort contra ell.

PUIGDEMONT: " HI HA UN VÍDEO MEU A LA PRESÓ D'ALEMANYA QUE DE MOMENT NINGÚ NO HA DIFÓS "

El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha revelat que hi ha un vídeo seu enregistrat il·legalment a la presó de Neumünster "que corre per Espanya", que algú va enregistrar mentre passejava pel patí i on va vestit amb la roba que li van donar com a reclús, "un xandall de color verd", que encara no ha vist la llum perquè encara ningú ha pagat el preu que s'estaria demanant per ell, però que hauria circulat per diverses redaccions de mitjans de comunicació espanyols. Es tractaria d'imatges que el mateix Puigdemont no hauria vist però sí gent del seu entorn.

Així ho ha declarat Puigdemont en el marc d'una entrevista concedida a Rac1 des de la seva residència alemanya, on també ha afirmat que no ha volgut veure el vídeo d'Estremera amb imatges de la vida a presó d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn. "No he volgut veure el vídeo. No vull contribuir a la denigració que pretén", ha assegurat. Ha estat en aquest moment que Puigdemont, molt crític amb les gravacions a Estremera, ha revelat que "això també passa a Alemanya", i aleshores ha explicat el cas d'aquest vídeo inèdit.
Cartes a Junqueras

EL CONGRÉS DEL PARTIT NACIONAL EXCOCÈS VOTARÀ UNA RESOLUCIÓ PER EXIGIR LA LLIBERTAT DEL PRESOS POLÍTICS I EXIGIR EL RETORN DELS EXILIATS

El congrés del Partit Nacional Escocès (SNP) votarà demà una resolució en suport de Clara Ponsatí. Demà la militància de la formació que governa a Escòcia sotmetrà a votació una moció que crida a solidaritzar-se amb ‘la campanya jurídica’ de l’ex-consellera d’Ensenyament de la Generalitat, que s’enfronta a una ordre europea de detenció emesa per l’estat espanyol.

El text de la resolució proposada per les joventuts del partit demana al govern espanyol que permeti la tornada de tots els exiliats polítics i que alliberi immediatament a tots els presos polítics sense condició com a part d’un acord democràtic. La trobada se celebrarà a la ciutat d’Aberdeen i hi participarà la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, la mateixa ex-consellera i el seu advocat Aamer Anwar.

La resolució destaca ‘la independència’ judicial i policial del sistema escocès en el procediment d’extradició, però alerta que, si s’executa l’euroordre, Ponsatí correria el risc d’anar a la presó per ‘promoure el dret pacífic de Catalunya per determinar el seu propi destí’. S’espera que el congrés reuneixi uns 2.500 membres del partit davant dels quals parlarà Ponsatí just abans del discurs final que farà la primera ministra Sturgeon.

Informa:VILAWEB.CAT (8-6-2018)

NOVA JUGADA EN L'ESTRATÈGIA DELS ADVOCATS DE PUIGDEMONT AMB LA JUSTÍCIA ALEMANYA

Nova jugada de la defensa de Carles Puigdemont en la seva estratègia per aconseguir que la justícia alemanya no accepti l'extradició del president legítim. Aquest cop, a més, usarà la jurisprudència del mateix Tribunal Superior espanyol per a demostrar que no hi va haver malversació durant l'1-O. Si el tribunal de Schleswig-Holstein dona per vàlid l'argument, serà un autogol per a Espanya dels que més dolen.

La defensa vol aniquilar la petició del Tribunal Suprem pel delicte de malversació usant els arguments que va utilitzar el mateix tribunal per a rebutjar l'existència d'aquest mateix delicte en la causa contra l'expresident Artur Mas pel referèndum del 9N de 2014.

En aquella ocasió, tant la Fiscalia com el Tribunal Suprem es van oposar a la petició del Sindicat Professional de la Policia i el Sindicat Manos Límpias del delicte de malversació. A la interlocutòria quedava palès que el TS només hi veia delictes de desobediència i prevaricació.

DOLORS SABATER: " QUÈ HA TRIAT EL PSC ? LA CORRUPCIÓ, LA XENOFÒBIA I EL FEIXISME "

La ciutat de Badalona pot veure com Dolors Sabater deixa de ser-ne la batllessa per culpa d’un acord PP, PSC, i Ciutadans. Aquesta setmana s’ha presentat una moció de censura contra ella. I només falta que tots tres partits es posin d’acord el dia 20 de juny, quan es voti la moció. Sabater explica en aquesta entrevista telefònica amb VilaWeb que aquests dies treballa en dos focus: mantenir l’agenda normal de batllessa i a la vegada preparar el relleu i el traspàs. Durant la conversa, també deixa clar que si hi ha eleccions no descarta de tornar-s’hi a presentar, i explica com veu Albiol, el PSC, la política nacional i els governs Torra i Sánchez.

—Són les nou del vespre. On aneu tan tard?
—He anat al Ministeri de Medi per les contaminacions que tenim a les platges. Ara n’he tornat. Fa un any vaig anar a Madrid i avui anàvem a fer el seguiment d’això i pressionar. Jo mantinc la meva agenda. Dilluns vaig tenir aquí el conseller d’Ensenyament, el senyor Bargalló. Va fer el seu primer acte com a conseller, per parlar de la falta de places de P3 i secundària, i alguns problemes que tenim en edificis. Treballant sense parar. Evidentment que sí.

—La moció ja s’ha presentat. Teniu coll avall que prosperarà?
—En tinc alguns dubtes. Sembla que els partits que han presentat la moció no s’han posat prou d’acord prèviament sobre el programa. Ni tan sols a assegurar-se que la faran. Però, en principi, si l’han presentada, jo considero que és per aprovar-la.

CATALANS A L'EXTERIOR IMPULSEN UN DIPLOCAT PARAL·LEL

Una de les obsessions dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont va ser potenciar l’acció exterior amb l’objectiu d’explicar al món per què Catalunya volia votar i decidir el seu futur. De resultes d’aquesta política, la Generalitat va poder repartir pel món dotze delegacions i, a partir del febrer del 2013, el Diplocat, un consorci público-privat dedicat a la projecció internacional de Catalunya. Però amb l’aplicació del 155, Rajoy va tallar de soca-rel tota l’acció exterior del govern i va ordenar de liquidar el Diplocat i tancar totes les delegacions tret de la de Brussel·les, reconeguda per l’estatut.

Però ha estat la societat civil organitzada, principalment amb l’ANC, que ha aconseguit de mantenir viva l’activitat internacional. Per exemple, avui l’ANC de Londres ha organitzat una conferència en què s’avaluarà què va fallar el mes d’octubre de l’any passat. ‘Volem reflexionar-hi per no repetir-ho quan tinguem una altra d’oportunitat’, explica un membre de l’ANC de Londres. Hi participaran tres ex-treballadors de la delegació de Londres, juntament amb Toni Castellà, Clara Ponsatí i Elisenda Paluzie. Ahir la presidenta de l’ANC ja va visitar el parlament britànic per a explicar la situació política de Catalunya davant un grup de parlamentaris i també ho va aprofitar per reclamar la solidaritat internacional amb els presos polítics. ‘Anem cobrint les tasques de representació exterior que intentava de desenvolupar la delegació. Mirem d’organitzar actes per a teixir complicitats diplomàtiques i crear influència política fins allà on puguem’, diu aquest membre de l’ANC de Londres, que a la visita de Paluzie ahir al parlament va aconseguir de portar-hi Majid Mahmood, membre del govern a l’ombra de Jeremy Corbyn.

ARA L'INDEPENDENTISME HA DE RECUPERAR LA INICIATIVA: D'OPORTUNITATS NO EN FALTARAN

"Ara l’independentisme ha de recuperar la iniciativa "
«No perdem de vista que l'objectiu no és anar aprovant decrets i proposant lleis, sinó aconseguir finalment, i tan aviat com siga possible, fer de l'existència de la República Catalana una realitat indiscutible»

 

Vicent Partal

 

‘Benvinguda a aquesta sala, que ha estat massa mesos tancada…’ Aquesta va ser ahir la salutació que féu a la consellera Artadi un dels periodistes més veterans dels que hi ha acreditats al Palau de la Generalitat. Era una salutació tan concisa com exacta: massa mesos tancada. El govern feia ahir la conferència de premsa habitual després de la reunió setmanal de l’executiu; es feia un dijous, de manera extraordinària, perquè normalment es fan el dimarts. L’anterior, si no em fallen les dates, fou el 24 d’octubre de l’any passat. Parlem, per tant, de 227 dies, set mesos i mig, sense activitat pública del govern, sense poder explicar als ciutadans res que s’hagués fet. Massa temps, efectivament, i massa convuls.

La recuperació del govern, de les tasques de governar, és una fita important en la represa de la iniciativa política, que tant necessita l’independentisme. El moviment sobiranista ha viscut d’ençà de la proclamació de la República el temps més difícil i complex de la seua història. Ha estat una lluita monumental, un combat amb dents i ungles contra un colp d’estat inaudit, que no solament ha amenaçat les institucions, sinó també el conjunt de la població. I d’una manera molt greu. En aquest combat hi ha hagut moments en què l’independentisme ha sabut dur la iniciativa, moments clau. En les manifestacions del carrer de la Marina o de Brussel·les, per exemple. O més clarament encara en la victòria espectacular, i que ho va canviar tot, del 21 de desembre. Però, en general, hem de ser conscients que hem passat d’una època –la que va anar del 27 de setembre de 2015 al 27 d’octubre de 2018– en què l’independentisme marcava el ritme i el temps de les coses, a una altra de molt més complicada i disputada.

EL GOBIERNO, DISPOSAT A OBRIR EL DIÀLEG AMB TORRA IMMEDIATAMENT

No hi ha temps a perdre. O si més no així ho entén el nou ­Govern de Pedro Sánchez. Ahir van prendre possessió dels seus càrrecs i van escenificar el traspàs de carteres amb els seus antecessors els 17 integrants de l’ Executiu socialista i avui mateix està previst que la primera reunió del Consell de Ministres abordi quina estratègia cal seguir davant Catalunya, segons fonts governamentals, a la recerca de la “normalització” de la conflictiva situació. El president del Govern espanyol ja va anunciar el seu propòsit i fórmula per poder aconseguir-ho: “Escoltar, dialogar i consensuar”.

I aquesta mateixa recepta és la que ahir va esgrimir davant la qüestió catalana la flamant ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, després de rebre la seva nova cartera de mans de l’exvicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. “La recuperació de la paraula amb Catalunya és imprescindible”, va assegurar Batet.

El mateix Sánchez ja es va intercanviar els primers missatges amb el president de la Generalitat, Quim Torra, així que va accedir al càrrec. Els seus respectius gabinets van quedar en contacte i la pretensió és fer una primera ­reunió de manera immediata, si és possible fins i tot la setmana que ve. I al nou Executiu central asseguren que estan molt dis­posats a intentar un acostament amb el Govern igualment de manera immediata, i abans que arribi l’estiu, en tot cas. És una prioritat absoluta.

AMB À PUNT ELS VALENCIANS VEURAN 50 CANALS, EXCEPTE TV3 I IB3

Aquest diumenge À Punt, la nova televisió pública valenciana, comença les seues emissions regulars. Renaix de les cendres de Canal 9, inaugurada pel govern del PSPV l’any 1989 i tancada pel PP el 2013, fent del País Valencià, des d’aleshores, l’única regió europea amb llengua pròpia, sense mitjans públics de comunicació.

La promesa feta l’any 2015 pel govern del Botànic (PSPV-Compromís) amb el suport de Podem d’obrir una nova ràdio-televisió s’ha fet realitat, encara que el calendari d’obertura se’ls ha anat de les mans. Tot i així, la ciutadania torna a disposar de l’única oferta informativa en valencià que mai no hauria d’haver estat negada i que se suma al mig centenar de canals de televisió en castellà que es poden sintonitzar ja a qualsevol televisor al País Valencià.

I com que la data del 10 de juny és motiu de celebració, també cal recordar altres dates i declaracions, que molts valencians i valencianes no obliden, i que tenen a veure amb la reciprocitat de les emissions amb TV3 i IB3, les úniques que no es poden veure al territori valencià. Cal, només, el “sí vull” dels seus gestors, l’autorització administrativa del Ministeri d’Indústria o comprar un aparell tècnic que té un cost de 60.000 euros. Refresquem les dates i les declaracions públiques.

LA DIRECCIÓ DE LA PRESÓ D'ESTREMERA IDENTIFICA L'AUTOR DELS PRESOS POLÍTICS

La direcció del centre penitenciari d’Estremera ha pogut identificar ja l’autor del vídeo que recull imatges dels presos polítics catalans i que han provocat una nova polèmica per la possible vulneració del seu dret a la intimitat i a la pròpia imatge. Així ho han confirmat aquest dijous a 'El Món' fonts familiars dels presos. Es tractaria d’un intern del mateix mòdul de la presó on es troben els presos polítics, que en aquest moment està de permís, segons ha pogut esbrinar la direcció del centre, ha explicat el cunyat d’Oriol Junqueras, Francesc Riera. Els familiars sospiten que l’autor del vídeo ha pogut obtenir un benefici econòmic amb la gravació.

Els familiars s’han reunit aquesta mateixa tarda per abordar la qüestió. “Ens sentim molt violentats perquè per molt dignificants que siguin les imatges on se’ls veu fent coses humanes, no estem d’acord en què s’hagin fet públiques i estem preocupats perquè això no sigui un capítol d’uns quants més”, ha assenyalat Riera. “Exigim responsabilitat i que es faci el possible perquè això no es torni a repetir”, ha afegit.

LA JUSTICIA ESPANYOLA CONSIDERA QUE " A POR ELLOS " NO INCITA L'ODI CONTRA ELS CATALANS

L’Audiència de Barcelona ha sentenciat que el crit “d’A por ellos” expressat per agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil quan es dirigien a Catalunya per intentar aturar l’1-O no incita a l’odi o a la violència contra els catalans. De fet, considera que a tot estirar pot ser reprovable “moralment”.

Així ho decideix la Justícia després d’un llarg procediment judicial de vuit mesos. El cas va començar quan Comissió de Drets Fonamentals del Col·legi d’Advocats de Vic va presentar una querella contra els crits d’A por ellos i el fet que s’utilitzés aquesta expressió en diversos missatges a les xarxes socials a través del Foro de Guardia Civiles. El cas va ser arxivat pel Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic, decisió que es va recórrer per la mateixa comissió, i avui la interlocutòria 959/18 de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona desestima el recurs en no veure cap mena de delicte en que titlla com “una expressió d’origen esportiu”.

La Interlocutòria, a la que ha tingut accès El Món, assegura que “l’afirmació de si una expressió, en principi neutra i amb origen als enfrontaments esportius (on amb trista freqüència es reprodueixen fets violents) és o no potencialment susceptible de bellugar l’odi o de fomentar sentiments d’hostilitat contra persones o grups de persones entenem que no es pot circunscriure a si, en si mateixa, aquesta expressió és o no violenta, -com fa el Jutjat de Vic- aquesta anàl·lisi no es pot dissimular del context que tal expressió s’utilitza”.

EL GOVERN TORRA VA PER FEINA: LES CINC PRIMERES MESURES

Renda garantida, aportació a TV3 i ATLL pública: cinc mesures del nou Govern
La primera sessió de treball de l'executiu de Torra inclou la creació del comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, encara sense titular, i al·legacions per la suspensió de lleis socials

|
L'activitat és frenètica aquests dies a Palau. Els primers dies de funcionament del Govern estan marcats per tres dinàmiques que conflueixen: nomenaments per nodrir l'estructura de l'executiu, reunions amb tots els grups parlamentaris i primeres decisions estratègiques en clau política i social. La reunió que han celebrat Quim Torra i els seus consellers aquest dijous ha servit per marcar les línies mestres de les properes setmanes, amb mesures que van des de la creació del nou comissionat per al Desplegament de l'Autogovern a l'aprovació d'una partida específica destinada a TV3.

Aquestes són les cinc primeres iniciatives concretes de l'executiu:

1. Avaluar l'impacte del 155

Ara que la intervenció de l'autonomia ja s'ha acabat -ho va fer dissabte, amb la presa de possessió dels nous consellers-, el Govern vol saber quins efectes exactes ha tingut dins de l'administració. Aquest serà, precisament, l'encàrrec que rebrà el futur comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, que es nomenarà previsiblement dimarts vinent. A banda de coordinar-se amb l'Institut d'Estudis d'Autogovern -liderat per Carles Viver i Pi-Sunyer, arquitecte de la desconnexió-, coordinarà "la difusió i la promoció de la realitat catalana" i també la representació de la Generalitat a Madrid.

EL GOVERN RESCATA TV3 I LI INJECTA 20,4 MILIONS PER AL PAGAMENT DE L´IVA

El vicepresident i conseller d'Economia Pere Aragonès ha anunciat aquest dijous que el primer consell executiu del Govern ha dotat amb 20,4 milions d'euros a TV3 i Catalunya Ràdio "per afrontar els nous pagaments imposats injustament d’IVA".

Aragonès s'ha mostrat "satisfet" d'aquest pas, impulsat des de la seva conselleria, perquè assegura que així es podrà "evitar així que afecti la qualitat de la programació dels mitjans públics".

Els mitjans públics catalans vivien durant els últims temps uns moments difícils ja que el nou recompte de l'IVA imposat a TV3 i Catalunya Ràdio feia inviable el seu model de negoci. A més, aquesta situació afectava de retruc tot el sector de la producció a Catalunya, que tenen la televisió catalana com a principal client dels seus productes d'entreteniment.

Informa:ELNACIONAL.CAT  7/6/2018/

TORRA ES QUERELLA CONTRA GUERRA QUE EL VA TITLLAR DE NAZI

El president, Quim Torra, ha presentat aquest matí una querella per injúries greus contra l'exvicepresident del govern espanyol Alfonso Guerra que el va titllar de nazi. Aquests fets, segons s'afirma a la denúncia, “podrien ser constitutius d’un delicte d’injúries greus amb publicitat”, i “d’un delicte d’incitació a l’odi”.

El president ha fet arribar a Guerra dos llibres en català, Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig i Contes negres vora el Danubi de Roc Llop, i una nota manuscrita en què li demana: “Mai més torni a dirigir-se a mi amb la paraula nazi, el pitjor insult que pot rebre un demòcrata català”.

“No només m’ofèn a mi personalment, sinó a la institució que represento i també a la memòria de tants que van lluitar per la llibertat i que van patir l’horror del feixisme”, adverteix.

Informa:ELNACIONAL.CAT (7-6-2018)

LA SEXTA FA ESCARNI DE LA SITUACIÓ DE JUNQUERAS I DE FORN EN UN SEGON VÍDEO

Un segon vídeo enregistrat il·legalment a la presó d’Estremera, amb imatges de la vida quotidiana d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn ha estat difós aquest dijous per La Sexta després de la polèmica aixecada ahir per la difusió d’un primer vídeo per part del diari Ara.

Les noves imatges no ofereixen més que detalls del dia a dia dels presos, com ara un passeig pel jardí o la degustació d’un entrepà, però el que ha marcat la diferència respecte al primer vídeo és el muntatge que ha ofert el canal que l’ha difós en exclusiva, La Sexta.

En el muntatge se succeeixen els zooms i la congelació d’imatge per poder donar de la manera més detallada possible tots els elements que es poden apreciar, amb una veu en off que fa escarni d’algunes de les situacions. De fet, el vídeo es recrea tant com pot en la disposició dels objectes i en les paraules que creuen Forn i Junqueras amb altres presos.

L'ESTAT VA ACUMULAR L'1-O EL 10% DE LES DENÚNCIES PER VIOLÈNCIA POLICIAL DES DEl 2004

La policia espanyola i la Guàrdia Civil van acumular en un sol dia, l'1 d'octubre del 2017, el 10% de totes les denúncies per violència policial a l'estat espanyol que s'han produït entre l'any 2004 i el 2017. Així, segons dades de la Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT) els dos cossos policials van actuar aquell dia en 60 situacions denunciables que van afectar un total de 538 persones. A tot l'estat i durant tot l'any es van produir 224 situacions denunciables amb 1.014 persones afectades, de les quals 55 haurien mort per algun tipus de negligència o responsabilitat de funcionaris públics.

La Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, que aglutina quaranta entitats, ha presentat avui el seu informe de 2017 en el qual dedica una part important al dispositiu policíac de l’1-O i que considera que algunes actuacions d’aquella jornada ‘encaixen absolutament amb la definició de tortura i maltractament’, ha afirmat l’advocada Laia Serra.

En una conferència de premsa, Serra, advocada de la Comissió de Defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab), ha expressat que el concepte de tortura engloba el sofriment físic i mental, la incertesa i la violència simbòlica i que l’1-O va tenir com a finalitat el càstig: ‘Va ser una operació d’escarment col·lectiu’.

LES UNIVERSITATS ES MULLEN EN DEFENSA DELS DRETS CIVILS I DE LA DEMOCRÀCIA

Professors, estudiants, treballadors i representants de la majoria d’universitats del Principat organitzen dijous 14 de juny a les dotze del migdia un acte a l’auditori de l’Edifici Vèrtex de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en defensa dels drets civils i la democràcia. L’objectiu és fer visibles les diferents accions en dutes a terme en els darrers mesos a les diverses facultats públiques i privades de Catalunya i reivindicar la missió de la universitat ‘com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils’, a més de reclamar la llibertat dels presos polítics. L’acte portarà per títol Les universitats catalanes pels drets civils i la democràcia i estarà conduït pel periodista Antoni Bassas.

El filòsof i professor de la Universitat de Girona Xavier Antich, serà el ponent principal amb una reflexió sobre el paper de la universitat en el si de la societat. Al costat d’Antich, també hi intervindrà un representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics, i el Col·lectiu Laude conformat per exrectors de les universitats catalanes.

LA GENERALITAT ES PERSONARÀ AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL EN CONTRA DEL 155

Primera roda de premsa del Consell Executiu després de la fi del 155. La portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, ha començat la roda de premsa recordant que la darrera va ser el 24 d'octubre, per part de l'exconseller de a Presidència, Jordi Turull, empresonat a Estremera. "Ell és qui hauria de ser aquí avui", ha sentenciat Artadi. Un inici per denunciar, ha dit, la "vulneració de drets" que es viu dins l'estat espanyol. La sessió del Consell Executiu ha començat a les 9:30 del matí i, entre altres coses, ha acordat personar-se contra l'aplicació de l'article 155 acordat pel Senat el 27 d'octubre de l'any passat. Ho farà en els recursos que ja hi ha en marxa que va interposar el Parlament i també Podem.

Artadi també ha anunciat que el Govern ha creat el comissionat del 155, anomenat comissionat pel desenvolupament de l'autogovern, que avaluarà els efectes del 155 i com fer un pla de xoc per combatre'ls. En aquesta línia, també s'impulsa l'Oficina de Drets Civils i Polítics i la creació de la direcció general de memòria història en el departament de Justícia.

"Hem recuperat la defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya", ha dit Artadi, remarcant que la Generalitat té ara capacitat de personar-se davant del Tribunal Constitucional. Una funció suspesa fins ara amb el 155 perquè el Govern es trobava sota les directrius de La Moncloa. La recuperació d'aquesta possibilitat afectarà, ha dit Artadi, a dotze lleis impugnades al Tribunal Constitucional. És el cas de la llei sobre la universalització de l'assistència sanitària, la llei de comerç, la llei del canvi climàtic o la darrera modificació de la llei de la presidència. Entre elles no hi a ni la llei del referèndum ni la llei de transitorietat jurídica, ja que Artadi ha argumentat que ja hi ha sentència en contra. "Hem d'estudiar què fem", ha dit, afegint que el Govern "no descarta res" però que ara està més "centrat" en les lleis socials.

IGLESIAS: " SÁNCHEZ HA SOMRIGUT AL PP I A CIUDADANOS I HA TRIGAT 24 HORES A OBLIDAR-SE DE QUI L´HA FET PRESIDENT "

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha valorat els ministres escollits pel president, Pedro Sánchez, i considera que ha optat per perfils que “agraden” a Cs i PP però “cap figura propera a Podem”. Una decisió que Iglesias interpreta com “tota una declaració d’intencions”. “Ha somrigut a PP i Cs i ha trigat 24 hores a oblidar-se de qui l’ha fet president”, ha lamentat a TVE. No haver acceptat l’oferta de Podem d’un govern de coalició deixa el govern del PSOE, segons Iglesias, “dèbil i fràgil”. No obstant això, ha avançat que retran “la mínima cortesia parlamentària” cap al nou govern i que no jutjaran els ministres fins passades dues o tres setmanes.

Amb qui sí s’ha mostrat crític d’entrada ha estat amb el nomenament a Interior del jutge de perfil conservador Fernando Grande-Marlaska. “No sé qui l’ha convençut però és un ministre del PP”, ha subratllat. Sobre el fet que hi hagi àmplia majoria de dones ha dit que és “magnífic” però que no ha de ser més notícia i que s’ha de “normalitzar”.

El líder de Podem ha lamentat l’endemà del nomenament del govern de Pedro Sánchez que no hi hagi cap perfil proper a la seva formació. Segons entén, ha escollit ministres que “agraden” al PP i Cs però, en canvi, ha tancat la porta a incorporar ningú proper a Podem. A més, Sánchez ha mantingut el que ja va dir des del principis, que el govern seria “socialista” i, per tant, ha optat per governar amb el suport dels 85 diputats del PSOE. “És el govern amb un suport més fràgil de la història i de tot Europa”, ha alertat Iglesias, que considera que aquesta opció “dificulta arribar al final de la legislatura”.

SÁNCHEZ DEIXA A MANS DE MARITXELL BATET ARREGLAR EL " PROBLEMA " DE CATALUNYA

El presidente transmitió ayer a Felipe VI la composición de su nuevo Ejecutivo, en el que destaca la mayor presencia de mujeres que de hombres, y los nombres de Josep Borrell (Exteriores), Teresa Ribera (Transición Ecológica) -cuyos nombramientos adelantó ECD-, Carmen Calvo (Vicepresidencia e Igualdad) , Nadia Calviño (Economía) y Meritxell Batet (Política Territorial).

Este último nombramiento, explican altos cargos del PSOE, supone la confirmación de que Pedro Sánchez va a poner en marcha un proyecto en el que el partido lleva trabajando desde hace un lustro y que el actual jefe del Ejecutivo ya quiso impulsar en 2016, cuando estuvo cerca de llegar a Moncloa: la reforma de la Constitución.


Batet lleva años diseñando la reforma

Meritxell Batet, recuerdan las fuentes consultadas por El Confidencial Digital, fue elegida por Sánchez para las elecciones de diciembre de 2015 como su número dos en la candidatura. Su intención era que ella liderara la reforma constitucional que quería llevar a cabo si llegaba al Gobierno.

NOMËS 4 JUGADORS CATALANS ANIRAN AL MUNDIAL DE RÚSSIA DE FUTBOL

"Catalunya perd força al Mundial de Rússia "

 

Bernat Aguilar

 

Els futbolistes van i venen, creixen, rendeixen i se'n van. I cada cert temps hi ha canvis generacionals. Aquests moviments sobretot queden palesos en les etapes de Mundials. Cada quatre anys toca la cita més important a nivell de seleccions i tots els països han de fer renovació del seu armari.

I aquest cas també ha afectat la representació catalana en els Mundials de futbol. En els últims anys la selecció espanyola s'ha nodrit de molts de futbolistes nascuts a Catalunya, i gràcies a ells han arribat gran part dels èxits internacionals, com la victòria al Mundial de Sud-àfrica del 2010.
Decreix la presència catalana a Rússia

Concretament a la cita d'aquest mes de juny només hi haurà la representació de quatre futbolistes catalans a Rússia. I el regust és molt blaugrana, tal com també ha passat en els últims anys, però amb una excepció.

Gerard Piqué, Sergio Busquets i Jordi Alba són els tres jugadors del Barça que disputaran la competició amb el combinat espanyol. Tres futbolistes clau a can Barça i també tres peces inamovibles a l'onze de La Roja. Piqué lidera la defensa, Alba és el perill i la salvació de la banda esquerra i Busquets és l'equilibri de l'equip dirigit per Julen Lopetegui.

SÁNCHEZ TORNA EL REGAL FORMANT UN GOVERN TENEBRÓS PER A CATALUNYA

"Sánchez torna el regal formant un govern tenebrós "
«Si hi afegeixes Borrell i les seues obsessions, aleshores la constel·lació de persones que seuran al costat de Sánchez a la taula de govern adquireix una dimensió certament preocupant»

Vicent Partal

Un dels primers nomenaments que es van saber del govern Sánchez va ser el de Josep Borrell. Quan es va fer públic molts varen pensar que havia estat un error gravíssim, però que segurament seria l’únic. Tanmateix, ahir, després de presentar ell mateix la llista completa, es va comprovar que Pedro Sánchez havia fet el pitjor govern que ens hauríem pogut imaginar, un autèntic esguerro que no saps per on agafar.

Hi ha una vice-presidenta, Carmen Calvo, que va ser la negociadora del 155 i es vantava de ser-ho. Hi ha un ministre d’Interior marcat per greus acusacions d’haver permès tortures mentre era jutge i que havia estat designat pel PP –pel PP!– al Consell General del Poder Judicial. Hi trobem una ministra de Medi, Teresa Ribera, que va ser la responsable d’autoritzar ni més ni menys que el Castor. Un ministre d’Agricultura, Luís Planas, que com a ambaixador al Marroc va ser capaç de retre homenatge, com aquell qui res, a un dels dirigents franquistes més sanguinaris. I un ministre de Cultura, Màxim Huerta, que tot i la seua vàlua com a escriptor és conegut per les tertúlies televisives i per un ús ben polèmic de Twitter a l’hora de parlar de política. Si hi afegeixes Borrell i les seues obsessions, aleshores la constel·lació de persones que seuran al costat de Sánchez a la taula de govern adquireix una dimensió certament preocupant.

PRESOS, LLEIS SOCIALS I REUNIÓ AMB TORRA: ELS PRIMERS DEURES DE SÁNCHEZ AMB CATALUNYA

"Presos, lleis socials i reunió amb Torra: els deures de Sánchez amb Catalunya "

El govern del PSOE es posa a caminar amb Catalunya com a assignatura pendent; el president de la Generalitat ofereix diàleg però insisteix que això no equival a la rendició de l'independentisme

 

Oriol March



Amb el consell de ministres enllestit, Pedro Sánchez afrontarà uns primers dies a la Moncloa marcats en bona mesura per les relacions amb Catalunya. El president de la Generalitat, Quim Torra, l'ha emplaçat públicament a una reunió, per bé que el nucli dur del líder del PSOE no ho considera una qüestió d'emergència. En tot cas, el nou president del govern espanyol haurà de desplegar una estratègia per rebaixar la tensió promoguda per Mariano Rajoy cap a Catalunya, ja sigui a través d'una nova etapa de diàleg -sempre emmarcada dins la Constitució- o bé amb la relació entre conselleries i ministeris. Una relació que ara es reprendrà després del 155.

Aquests són els deues que afronta Sánchez quant a la carpeta catalana:

1. Reunió amb Torra

"No passarà a Catalunya res fins que ells dos es reuneixin", comentava aquest dimecres un alt dirigent parlamentari. Després de l'adeu de Rajoy, artífex de la repressió i de l'estratègia judicial per escapçar la cúpula del procés, l'arribada de Sánchez a la Moncloa suposa obrir una nova etapa. El líder del PSOE va ser molt dur amb Torra abans de ser president -les acusacions de "racista" i les comparacions amb Le Pen estaven a l'ordre del dia-, però en el debat de la moció de censura va abaixar el to, també per aconseguir els vots de PDECat i ERC pràcticament sense contrapartides.

Subcategories

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020512