LA FEDERACIÓ EXPEDIENTA EL REUS PER DESPLEGAR UNA SENYERA GEGANT EN UNA GRADA !

El CF Reus va desplegar una senyera gegant en una grada el 23 de setembre per solidaritzar-se amb els detinguts arran del cop d’estat contra la Generalitat del 20-S. La bandera es va ensenyar abans del començament d’un partit contra l’Osasuna. També a la mitja part i al final del matx. L’acció va comptar amb la col·laboració de l’ANC.

Moltes gràcies als aficionats que han ajudat a desplegar la senyera, especialment als voluntaris de l'@ANC_Reus! https://t.co/6XYAQZDMHD pic.twitter.com/pi2Kp5OxQY

— CF Reus ⚽️ (@cfreusdeportiu) September 23, 2017

Segons que ha avançat l’Esportiu, la federació espanyola ha obert ara una expedient de caràcter extraordinari en contra del club perquè l’acció pot constituir una conducta ‘de violència, racisme, xenofòbia o intolerància.’ En l’acte del partit, l’àrbitre Valentín Pizarro Gómez, no va escriure cap observació sobre el comportament o incidències amb el públic. L’expedient s’ha obert a instàncies de l’informe del delegat del comitè d’àrbitres.

Informa:VILAWEB.CAT (20-10-2017)

MAS: " NO VEIG UNES ELECCIONS CONVOCADES PER L'ESTAT EN QUÈ ES PRESENTIN NOMÉS PARTITS A FAVOR DE LA DEPENDÈNCIA "

L'expresident de la Generalitat i president del PDECat, Artur Mas, ha assegurat en una entrevista amb Antoni Bassas que la gent va decidir que Catalunya ha de ser independent el dia 1 d'octubre però que encara no s'ha aplicat formalment per donar un espai al diàleg. El mateix dia que s'ha anunciat un acord entre el PSOE i el PP per aplicar l'article 155 -convocar eleccions a Catalunya al gener, intervenció de TV3 i els Mossos-, Artur Mas ha dit que el Partit Demòcrata no ho ha valorat internament si s'hauria de presentar als comicis convocats per l'Estat. Ara bé, ha deixat clar quina és la seva opinió: "No veig unes eleccions convocades des de Madrid en què només es presentin els partits partidaris de la dependència de l'Estat", ha dit. "Seria un molt mal final per a un Procés que ha suposat moltes renúncies i sacrificis", ha afirmat.

Ara bé, abans que això passi, l'expresident creu que encara hi ha temps per al "diàleg" fins que el Senat aprovi les mesures que proposi la Moncloa. "D'aquí al moment en què es reuneixi el Senat, tot i que no hi ha una porta oberta ara al diàleg, no descarto que hi hagi una escletxa en què es veu una mica de llum", ha afirmat. "Si vostè agafa la llei del referèndum, d'acord amb aquesta llei, la independència es va decidir l'1 d'octubre", ha dit. Ara bé, ha puntualitzat que hi ha una diferència entre decidir-la i "posar-la en pràctica". Per a Mas, Catalunya es trobada ara en aquest període.

LA GUÀRDIA CIVIL INVESTIGA ELS COMPTES D'ÒMNIUM I DE L'ANC

La Unidad Central Operativa (UCO) de la Guardia Civil ha entrado de lleno en la investigación de las asociaciones ANC y Òmnium Cultural, su financiación y la posible utilización de fondos públicos en la promoción y organización del referéndum del 1 de octubre, según han informado fuentes jurídicas a La Vanguardia.

Después de que la Unidad de Policía Judicial de Zona de la Guardia Civil de Catalunya entregara un informe a la juez de la Audiencia Nacional Carmen Lamela sobre la participación en un delito de sedición por parte de los presidentes de ambas asociaciones, ahora la UCO se va a centrar en analizar las cuentas, en apoyo a la Unidad de Catalunya, dado que cuentan con expertos en delitos económicos que pueden ayudar en la investigación.

En aquel informe, la Guardia Civil ya pedía a la magistrada que diera instrucciones a los asociados de ANC y Òmnium para que faciliten “todas las informaciones y datos que obren en sus archivos bancarios o sociedades de su corporación o vinculados de algún modo”.

EL MAJOR DELS MOSSOS, OVACIONAT EN LA INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC DE LA POLICIA CATALANA, SENSE PRESÈNCIA DE FORCES ESPANYOLES

El reconeixement al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, investigat per l'Audiència Nacional per sedició, ha marcat avui la inauguració del curs acadèmic de l'Institut de Seguretat Pública (ISPC) i l'Escola de Policia de Catalunya. La mateixa setmana que ha declarat per segona vegada davant la magistrada Carmen Lamela, Trapero ha acaparat l'atenció dels periodistes i els assistents a l'acte, tot i que s'ha volgut mantenir en una posició discreta, un protagonisme implícit que s'ha trencat, segons explica l'ACN, quan l'exdirectora de l'ISPC Núria Aymerich s'ha saltat el guió protocol·lari per dedicar-li la distinció que acabava de rebre.

Aleshores els assistents s'han posat dempeus i han ovacionat Trapero, assegut a la segona fila de l'auditori, per demostrar-li el seu suport. A l'acte no hi ha assistit cap representant ni de la Guàrdia Civil, ni de la Policia Nacional espanyola, ni de l'exèrcit, ni de la fiscalia, tot i que hi estaven convidats, com cada any. La relació dels Mossos amb els cossos policials estatals i la fiscalia passa per un dels seus pitjors moments arran de l'1 d'octubre. De fet, la Fiscalia de Barcelona fins i tot ha trencat relacions amb l'ISPC.

ELS TÈCNICS DE LA METRÒPOLI QUE " GOVERNARAN " CATALUNYA SERAN ESCOLLITS PER RAJOY, SÁNCHEZ I RIVERA

El 155 se ha puesto, definitivamente, en marcha. El Gobierno solicitará el sábado al Senado, tras un Consejo de Ministros extraordinario, su aplicación después de una nueva respuesta vacía de Puigdemont. Será entonces cuando se conozcan qué consejerías y competencias de la Generalitat pasan a control del Estado.

Según explican a El Confidencial Digital fuentes bien situadas en Moncloa, Mariano Rajoy lleva toda la semana consensuando con Pedro Sánchez y Albert Rivera el alcance de la aplicación del artículo 155 de la Constitución. O, lo que es lo mismo, hasta qué punto se va a intervenir Cataluña una vez que el Senado acepte la solicitud del Gobierno.

En esas conversaciones, se ha hablado de las competencias que, “sí o sí”, debe asumir el Estado lo antes posible para reestablecer la legalidad en Cataluña. Todas ellas estarán incluidas en el escrito de petición que Moncloa remitirá al Senado después del Consejo de Ministros extraordinario de este sábado.

LA PARTIDA D'ESCACS ENTRE CATALUNYA I ESPANYA ES JUGA ALS MERCATS EUROPEUS

El 20% del deute públic espanyol és en mans del Banc Central Europeu, prop de 200.000 milions d’euros comprats a preu de saldo per l’autoritat bancària europea, en el marc d’un programa de compra de deute massiu per garantir la recuperació de les economies europees i, en última instància, l’estabilitat de l’euro. Però la caritat de Mario Draghi té data de caducitat. En el marc de la reunió del consell del BCE del proper 26 d’octubre podria anunciar la fi del programa a finals d’any, fet que obligaria Espanya a pagar molts més interessos per col·locar el seu deute als mercats internacionals, que es regeixen per la prima de risc com a indicador del grau de confiança en la solvència d’una economia.

De fet, hi ha indicis clars que, malgrat la protecció del BCE controlant la prima de risc espanyola i les maniobres polítiques d’algunes empreses cotitzades a l’IBEX-35 per parar el cop, l’economia espanyola ja pateix els efectes de la crisi política a Catalunya. Per exemple, les accions de la Guàrdia Civil i la maquinària judicial que es va posar en marxa per aturar el referèndum van ser castigades pels inversors, fins al punt que l’IBEX-35 encara no s’ha recuperat de les pèrdues de les darreres setmanes i la prima de risc està més alta del que tocaria tenint en compte que està continguda artificialment. El mateix govern espanyol ha rebaixat les seves previsions de creixement per al 2018 i ha anunciat que no complirà la disciplina de dèficit públic de la UE.

L'ESTRATÈGIA DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL PER JUTJAR CUIXART I SÁNCHEZ SENSE TENIR-NE COMPETÈNCIES

Molt s’ha parlat en els darrers dies sobre el delicte que l’Audiència Nacional espanyola ha atribuït als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per convertir-los en els primers presos polítics del procés sobiranista. Segons la Reial Acadèmia Espanyola, sedició és un “alçament col·lectiu i violent contra l'autoritat, l'ordre públic o la disciplina militar”; una definició que -sobretot per la manca absoluta de violència en les accions d’ambdós líders de la societat civil- ha fet que moltes persones dins i fora de l’Estat espanyol es qüestionin la decisió de la jutgessa Carmen Lamela. Però, més enllà d’això, han sorgit veus des del món del dret penal que volen estirar encara més del fil en preguntar-se si -basant-nos en el sistema d’òrgans judicials a l’Estat espanyol- és competència de l’Audiència Nacional (AN) jutjar un suposat delicte de sedició. La resposta curta és no.


Segons l’article 65 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), l’Audiència Nacional no té les competències per jutjar delictes contra l’Ordre Públic, gènere al qual pertany la sedició. Aleshores, per què la Sala Penal de l’AN ha pogut jutjar Sànchez i Cuixart, acusats d’aquest delicte, i tancar-los a la presó sota el pretext que podrien reincidir-hi? El professor titular de Dret Penal a la Universitat Carlos III de Madrid, Jacobo Dopico, ho ha volgut explicar de la manera més didàctica possible al seu compte de Twitter.

EL GOBIERNO TÉ UN PLAN PER ADOCTRINAR LES ESCOLES AMB EL " ESPÍRITU NACIONAL "

Defensar Espanya, l'himne i la bandera. Aprendre el paper i la importància de l'exèrcit espanyol com a element garant de les llibertats. Aquests són alguns dels temes que els alumnes hauran d'estudiar amb la mesura que el ministeri de Defensa i d'Educació van acordar per què els estudiants de Primària i Secundària es "familiaritzin" amb els símbols nacionals.
L'acord, signat el desembre del 2015, és ara en mans del Centre Nacional d'Innovació i Recerca Educativa (CNIIE), organisme depenent del Ministeri d'Educació, que és qui està preparant els temaris per adoctrinar els alumnes d'acord amb els designis del nacionalisme espanyol, ara en mans del PP i del partit d'extrema dreta Ciutadans.

El projecte està ara en una fase molt avançada, fins al punt que el passat mes de juny ja es va presentar una proposta econòmica per elaborar el material curricular del projecte 'coneixement de la seguretat i la defensa nacional als centres educatius' de secundària, mentre que el de primària ja fou facturat. Segons ha pogut saber el mitjà ElDiario.es, en aquestes assignatures també hi hauria un espai per defensar la monarquia i "conèixer la figura del Rei com a Cap de les Forces Armades i com a referent dels valors de respectabilitat i dignitat personal".

Informa:DIRECTE.CAT (20-10-2017)

LA PREMSA INTERNACIONAL NO ESPANYOLA NO VEU CLAR L'APLICACIÓ DE L'ARTICLE 155

La premsa internacional no veu gens clar que l’aplicació de l’article 155 resolgui res en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Al contrari, més aviat ho consideren una mesura extrema i pronostiquen que enquistarà la crisi, perquè sospiten que el Govern espanyol no serà capaç d’imposar un control real sobre el Govern i l’Administració catalanes, que es resistiran a ser manades per un virrei (o virreina).

Els diaris de referència d’informació general titulen amb la imminència que el govern Rajoy agafarà el control de l’autonomia catalana. També diuen que l’aplicació del 155 serà gradual i lenta, de manera que Madrid pugui augmentar o afluixar la pressió en funció de com vinguin dades. S’evitaria així fer onades, tant a Catalunya com a Europa, molt pendent dels esdeveniments.

La premsa econòmica internacional tem, a més, que la tensió sostinguda continuï afectant l’economia espanyola i fa, en general, un pronòstic pitjor. La repercussió del conflicte sobre els mercats europeus serà inevitable, diuen els diaris dels mercats financers, sempre més porucs.

ELS TENTACLES EUROPEUS D'ESPANYA: TUSH, JUNCKER I TAJANI RECULLEN AVUI A OVIEDO EL PREMI " PRÍNCIPE DE ASTURIAS "

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, serà distingit avui a Oviedo (Astúries) amb el Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia, juntament amb el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, i el president de l'Eurocambra, Antonio Tajani. Els tres líders de les institucions europees rebran la distinció com a representants de la Unió Europea i coincidiran amb el president espanyol, Mariano Rajoy.

Tusk va ser protagonista d'un dia clau al Parlament de Catalunya quan -el passat 10 d'octubre- hauria parlat amb el president Carles Puigdemont i (en més o menys mesura) influït en la seva decisió de suspendre la declaració d'independència en un últim intent per dialogar amb l'Estat espanyol. Ara, en la seva visita a Espanya, s'espera un intercanvi d'elogis entre Europa i les institucions espanyoles.

Rajoy, Tusk, Juncker i Tajani hauran estat junts les hores prèvies a Brussel·les, a la reunió del Consell Europeu, que es celebra avui i demà. De moment, no hi ha hagut cap sorpresa i Tajani ja ha assegurat que no farà "cap mediació" sobre Catalunya perquè no és "competència" del Parlament Europeu.

RAJOY FRACASSA EN L'INTENT QUE EUROPA OBVIÏ CATALUNYA

Catalunya ha estat ben present a la cimera europea que ha començat aquest dijous a Brussel·les i que acabarà demà divendres. Tot i que oficialment la situació a Catalunya no figurava en l'agenda europea, molts caps de govern n'han parlat a la seva entrada al Consell Europeu. El president espanyol, Mariano Rajoy, volia evitar que Europa tractés el cas català, per no donar-li una dimensió europea com demanen els líders independentistes, però finalment s'ha colat de ple en el Consell. Això sí Rajoy volia suports europeus i n'ha aconseguit de molt preuats, com el d'Emmanuel Macron o Angela Merkel, però també s'ha emportat algun revés.

La cimera arriba en un moment clau del procés sobiranista, a menys de dos dies perquè el Govern espanyol es reuneixi de forma extraordinària per definir com aplica l'article 155 de la Constitució, que comportaria un suspensió total o parcial de l'autonomia de Catalunya, i amb l'advertiment del president Carles Puigdemont de dur la votació de la independència al Parlament si s'aplica aquest article.

Aquesta situació ha fet que moltes de les preguntes dels periodistes que esperaven a les portes de l'edifici del Consell fossin sobre Catalunya. Així, n'han parlat els grans líders europeus, com la cancellera alemanya, Angela Merkel, o el president francès, Emmanuel Macron, però també d'altres com el primer ministre belga, Charles Michel, el de Luxemburg, Xavier Bettel, el d'Eslovènia, Miro Cerar i el d'Holanda, Mark Rutte.

ERC JA ÉS A PUNT PER SI L'IL·LEGALITZEN: JA TÉ UN PLA

El PP ha aconseguit sense massa dificultats el suport del PSOE i C's per aplicar l'article 155 de la Constitució espanyola contra l'autogovern català. Ara bé, per fer què? Els socialistes reclamen que la intervenció sigui "molt breu i limitada", mentre que els liberals demanen que es forcin eleccions immediates al Parlament. Unes exigències que passen en els dos casos per un retorn del poder autonòmic en un període breu a les forces catalanes. Quina garantia hi ha que llavors l'independentisme no tornés a gaudir del suport majoritari de la ciutadania? És en aquest context que la possible il·legalització d'aquest espai polític apareix a l'horitzó. ERC n'és conscient i, per això, ja ha donat a conèixer entre els seus quadres un pla de contingència per respondre a una iniciativa com aquesta i mantenir l'activitat de manera mig clandestina.

Aquesta mesura, que implicaria reformar la llei de partits amb la qual es va deixar l'esquerra abertzale temporalment fora de les institucions pels vincles que se li atribuïen amb ETA, és defensada des de fa setmanes per l'ala dura del PP, mentre que el líder del partit a Catalunya, Xavier García Albiol, s'hi va afegir més recentment, en el seu cas fent referència als programes independentistes. Malgrat tot, la llum vermella a la seu dels republicans es va encendre quan l'Audiència Nacional va citar per primer cop el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez -que finalment han estat empresonats-. En l'informe que va remetre la Guàrdia Civil, hi apareixien fotografiats els líders d'ERC al Congrés, Joan Tardà i Gabriel Rufián, els quals van fer parlaments dirigint-se als concentrats durant les mobilitzacions del dia 20 de setembre davant el departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda -precisament, per demanar calma-.

PUTIN, SOBRE CATALUNYA: " EUROPA HI HAURIA D'HAVER PENSAT ABANS "

El president de la Federació Russa, Vladímir Putin, ha manifestat en una conferència a Sotxi que "Europa hauria d'haver pensat abans" en el que passa a Catalunya, "quan tot just començaven a aparèixer aquests processos". Putin s'ha pronunciat sobre Catalunya després de reconèixer que la situació politica catalana "és un afer intern" espanyol.

Putin ha estat especialment crític amb la UE i ha assegurat que aquesta ha actuat amb un "doble raser". A parer seu, aquesta manera de fer respecte a Catalunya i en la geopolítica "amaga un perill per al desenvolupament estable d'Europa". Ha afegit que qualsevol revolució política és el fruit d'una "manca de responsabilitat" d'algun dirigent i ha acusat els Estats de la UE d'haver propiciat en aquest sentit "un increment del separatisme a Europa", especialment pel reconeixement del Kosovo. Rússia ha donat tradicionalment suport a Sèrbia, també de majoria ortodoxa.

El president rus considera que els Estats Units i Rússia tenen una gran responsabilitat en aquest moment en el món, perquè són les "potències nuclears més grans".

Informa:ELNACIONAL.CAT (19-10-2017)

ALEMANYA SITUA CATALUNYA DINS DE L'AGENDA DEL CONSELL EUROPEU

Catalunya és un dels temes que s'ha inclòs a l'agenda de la reunió del Consell Europeu, segons ha anunciat la representació permanent d'Alemanya davant la UE. Catalunya és un dels temes de l'ordre del dia, al costat de Turquia, el Brèxit, el mercat digital i l'acord amb l'Iran.

L'interès d'Alemanya per incloure Catalunya en l'ordre del dia és un revés diplomàtic per al govern espanyol, que volia mantenir el conflicte amb Catalunya dins els paràmetres d'un afer intern espanyol. Fins ara el president espanyol havia aconseguit aquest objectiu i els caps d'estat i de govern europeus li havien concedit que la crisi política amb Catalunya només es tractaria si Espanya ho demanava.

Si es confirma que el cas català entra a l'agenda de la cimera europea s'evidenciarà que s'ha obert un nou escenari internacional, després de l'anunci avui del govern espanyol que no accepta la darrera carta del president Carles Puigdemont, i que va cap a la intervenció de Catalunya aplicant l'article 155 de la Constitució. Aquest fet, juntament amb l'anunci que quan això es produeixi el Parlament català declararà la independència, ha tingut impacte directe als mercats europeus. Ha obligat també al pronunciament de dirigents polítics internacionals, entre ells el president rus, Vladimir Putin, que precisament ha retret a la UE la seva inacció.

Tot just arribar a la cimera, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha indicat responent a preguntes dels periodistes, que segueixen "molt de prop" la situació catalana i que donen suport a la posició del govern espanyol. "Naturalment, la situació ens preocupa", ha indicat.

Informa: ELNACIONAL.CAT (19-10-2017)

EL GOVERN CATALÀ ES PREPARA PER RESISTIR UN 155 AMB UNA INTERVENCIÓ SELECTIVA

El compte enrere per a l'activació de l'article 155 de la Constitució ja està oficialment en marxa. El consell de ministres extraordinari d'aquest dissabte activarà les mesures concretes amb les quals la Moncloa vol "restaurar l'orde constitucional" a Catalunya, però no serà fins a finals de la setmana vinent -quan el Senat les aprovi gràcies a PP, PSOE i Ciutadans- que es podran aplicar. La Generalitat, segons fonts consultades per NacióDigital, es prepara per a una "intervenció selectiva", amb mesures "quirúrgiques" sobre competències claus de l'autogovern, i ja dissenya l'estratègia que permeti aixecar la suspensió de la independència en un context de conflicte obert amb l'Estat.

En què es pot traduir aquesta "intervenció selectiva"? Un exemple pràctic, segons relata un dirigent governamental: "Treure la competència de policia judicial als Mossos d'Esquadra". Es preveu també accions sobre l'estructura administrativa, com la figura de la interventora general de la Generalitat. Una altra font consultada assegura que, en conselleries com la d'Interior, es pot procedir al relleu del conseller Joaquim Forn, del director general de la policia, Pere Soler, i del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Aquest escenari, que és "probable", obre un debat: han de plegar -voluntàriament- els responsables polítics de cada departament on l'Estat intervingui, o bé s'han de quedar per vigilar de prop tots els moviments? La qüestió ja ha estat estudiada pels alts estaments del Govern i també ha estat damunt la taula en les reunions de l'estat major del procés, molt actiu els darrers dies.

AQUEST DISSABTE, GRAN MANIFESTACIÓ AL PASSEIG DE GRÀCIA (17,00 H) PER L'ALLIBERAMENT DE CUIXART I SÀNCHEZ, PRESOS POLÍTICS D'ESPANYA

La Taula per la Democràcia -que agrupa entitats, sindicats com CCOO i UGT, i organitzacions de la societat civil catalana com Òmnium i l'ANC- ha concretat que la manifestació a Barcelona del proper dissabte a les 17 h. transcorrerà des de la cruïlla entre Passeig de Gràcia i el carrer Aragó fins a l'encreuament amb la Gran Via. El lema serà clar: "Llibertat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En defensa dels drets i les llibertats".

La mobilització intentarà tenir un caràcter transversal per fer front a la l'"espiral de repressió de l'Estat", en paraules del portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, després de l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Mauri ha indicat que la crida a la manifestació està dirigida a "totes les persones que estimen la llibertat i la democràcia" perquè cal "omplir els carrers fins que Sànchez i Cuixart deixin de ser presos polítics".

El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, també ha criticat l'empresonament dels presidents de les entitats sobiranistes "per fer ús de la llibertat d'expressió i manifestació de manera rotundament pacífica". Alcoberro ha recordat que la Taula per la Democràcia "néixer arran de les detencions del 20-S" i que va tenir continuïtat en la "gran mobilització" del 3-O contra la brutalitat policial de l'1 d'octubre. "Davant la presència inqualificable de presos polítics s'ha de sortir al carrer", ha reblat.

L'ESTAT DEL TERROR: L'EURO BAIXA, L'IBEX CAU I LA PRIMA DE RISC PUJA DESPRÉS DE L'ANUNCI DE RAJOY DEL 155

L'anunci del govern de Mariano Rajoy que tira endavant amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució comença a sorgir els seus efectes a nivell (també) econòmic i a nivell estatal: l'euro ha baixat, l'Ibex ha caigut i la prima de risc ha pujat fins a arribar als 127 punts a les 10.40 hores d'aquest dijous al matí, només 50 minuts més tard que el president, Carles Puigdemont, respongués la petició del cap de l'executiu espanyol advertint-lo que si aplica la norma suprema per suspendre l'autonomia de Catalunya, el Parlament votarà la independència que no va votar el 10-O; i només mitja hora més tard que Rajoy respongués amb l'amenaça d'iniciar els tràmits dissabte per activar el 155.

La prima de risc obria aquest matí a les 8.20 hores a 124 punts —després que ahir tanqués als 123— i s'ha enfilat fins els 127 després de l'intercanvi de cartes entre presidents (passades les 10.30 hores), mentre que, just una hora més tard, ja es tornava a situar en els 124 punts sumant-ne un més que els que tenia a les 11.30 hores. A les 13.10 hores ha pujat encara un punt més.

De fet, ni tan sols el 10 d'octubre, quan el president va proclamar la DUI i després la va suspendre, va pujar fins els nivells a què ha arribat avui. Aquell dia es va enfilar fins els 126 punts, mentre que el 2-O —dia després del referèndum— estava a 123 punts, el 3-O, jornada de l'aturada de país, va pujar fins els 125 punts i el punt més àlgid va ser el 4-O, quan es va enfilar fins els 132 punts.

ESPANYA AMAGA 11.000 MILIONS EN DESPESES MILITARS

18.776 milions d’euros. Aquesta és la despesa en Defensa de l’Estat espanyol. Un total de 51,4 milions diaris entre les xifres del pressupost oficial i les que defensa oculta enmig de partides que no s’adscriuen als comptes estrictes que el ministeri que dirigeix Dolores de Cospedal presenta en el Congrés de Diputats que va ser de 7.639 milions d’euros, que al juliol ja va augmentar fins a 8.800 milions.
Aquest decalatge pressupostari ha estat denunciat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, col·laborador del Stockholm Internacional Peace Research Institut (SIPRI), en el seu darrer informe sobre el “Pressupost de defensa d’Espanya 2017”. En aquest informe, es denuncia l’augment del 32% de la despesa programada sobre paper pel 2016 perpetrat per les “argúcies” del ministeri d’Hisenda per “amagar la despesa militar real a l’opinió pública”.

Entre les partides amb les que es fa enginyeria fiscal hi ha els Programes Especials d’Armanent que per aquest 2017 s’enfilen a 1.824,47 milions d’euros. A més, el Centre Delàs inclou com a despesa computable, les missions militars a l’exterior -abonades a la factura dels Fons Especials de Contingència d’Imprevistos i funcions classificades- s’enfilen a un total de 1.062,5 milions, quan el pressupost oficial és de 14,3 milions l’any.

THE NEW YORK TIMES AVISA MADRID QUE UNA ACTUACIÓ CONTUNDENT ENFORTIRÀ L'INDEPENDENTISME

La premsa internacional ja analitza les conseqüències que tindrà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola per prendre el control de Catalunya, després que el govern espanyol hagi rebutjat la segona carta de Puigdemont com a resposta al requeriment de l'Estat perquè respongués si havia declarat la independència o no. El president de la Generalitat ha comunicat a Rajoy que continua obert al diàleg, però que si aplica l'article 155, aleshores es veurà legitimat per aixecar la suspensió de la proclamació de la independència i votar-la. La resposta de Madrid, contundent: Consell de ministres dissabte per fer via amb l'article 155.

En un article publicat a The New York Times, signat pel seu corresponsal a Madrid, el rotatiu apunta que la intensitat amb què Mariano Rajoy gestioni "la nova etapa de prendre el control de Catalunya en la lluita independentista" determinarà clarament els efectes que pugui tenir sobre el bloc independentista. El diari considera que Rajoy hauria d'intentar fer pressió sobre la coalició independetista -recorda que té majoria al Parlament però el 48% dels vots-, abans de passar directament a la fase d'atac contundent contra Catalunya. Explica que l'article 155 "podria donar a Madrid l'autoritat per suspendre Carles Puigdemont i altres polítics, i pendre el control de l'administració autònomica", però l'avisa que "arriscar-se a una intervenció contundent podria encendre i galvanitzar -en el sentit que JxSí i la CUP es recobririen de raons que farien més sòlida l'aliança- el moviment independentista". En canvi, The New York Times assenyala que Rajoy també "pot intentar pressionar gradualment la fràgil coalició de separatistes catalans".

EL SENAT HAURÀ D'ENDARRERIR EL PLE DEL 155 ALS ÚLTIMS DIES D'OCTUBRE

La decisió del Govern espanyol de celebrar dissabte que ve un Consell de Ministres extraordinari en el qual aprovarà les mesures per a Catalunya que proposarà al Senat a l'empara de l'article 155 de la Constitució, obligarà la cambra alta a endarrerir el ple per a la seva convalidació al 30 o 31 d'octubre.

Fonts de la institució presidida per Pío García-Escudero han reconegut a EFE que el calendari que fins ara considerava la cambra preveia aquesta sessió plenària per al divendres 27 d'octubre, però sempre sota el supòsit que el Consell de Ministres es reunís aquest mateix dijous. Fent-ho dissabte que ve, dos dies més tard, es fa gairebé impossible complir la previsió inicial.

I això perquè, abans que el ple del Senat debati i voti les mesures, la proposta ha de passar per una comissió parlamentària, seguint una tramitació regulada a l'article 189 del reglament en la qual no hi ha terminis prefixats, de manera que es pot agilitar o endarrerir segons convingui. No obstant això, la celebració de sessió plenària ordinària la setmana que ve, de dimarts a dimecres, complica l'agenda, atès que una comissió no pot reunir-se mentre hi hagi ple.

Un cop aquest dissabte, 21 d'octubre, el Consell de Ministres aprovi les mesures, seran remeses al Senat, que haurà de reunir la seva Mesa -presidida per García-Escudero i integrada per PP, PSOE i PNB- per a la pertinent qualificació de l'escrit i la fixació del procediment per tramitar-lo. Encara no està decidit, segons han explicat les fonts, quan es convocarà aquesta Mesa, el mateix dissabte 21 o dilluns 23.

ÒMNIUM PROPOSARÀ ACCIONS QUE PUGUIN FER MAL A LA BUTXACA DE L'ESTAT

"Us anirem proposant accions molt més directes, que no són només sortir a manifestar-nos, sinó que ens empoderin com a consumidors. Tenim molta força en una cosa que els fa molt mal, la butxaca". Aquestes són paraules d'Eulàlia Solé, membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural, a l'acte organitzat aquest dijous per Universitats per la República a l'auditori de la facultat de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. En referència a l'anunci de Crida per la Democràcia pel que fa a la voluntat de les entitats civils impulsores del procés sobiranista d'anar més enllà de la mobilització al carrer i passar a accions directes per tal que l'Estat reaccioni, Solé ha assegurat que tant Òmnium com l'ANC es plantegen els propers dies com "una lluita pacífica" per estar al peu del canó "abans i després" que el Parlament de Catalunya declari la independència.
Els participants a l'acte organitzat per Universitats per la República

Sobre un escenari guarnit amb una imatge que demanava la posada en llibertat dels presidents d'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, Solé també ha tingut paraules per lloar "la serenitat i dignitat" amb que es va votar en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya el passat 1 d'octubre. També ha criticat que alguns membres del professorat de la UPF hagin escrit articles a El País "on diuen que no hi ha arguments racionals per aplicar el resultat de l'1 d'octubre". "Des de les universitats, com a llocs de pensament, reflexió, pluralitat i transversalitat, hem de combatre les mentides dels mitjans de comunicació", ha dit, després de remarcar la importància d'inculcar a les noves generacions "un esperit crític amb els que tenim al davant i amb els nostres" mitjançant la cultura.

L'ESTAT DEL TERROR: EL GOBIERNO APROVARÀ DISSABTE L'APLICACIÓ DEL 155 A CATALUNYA

Reacció de perfil baix del govern espanyol a l'última resposta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al requeriment de Mariano Rajoy. El portaveu de l'executiu espanyol, Méndez de Vigo, s'ha limitat a llegir un comunicat en una declaració institucional sense preguntes des del Congrés en què anuncia la convocatòria d'un consell de ministres extraordinari aquest dissabte per aprovar l'article 155 de la Constitució.

La resposta de l'executiu espanyol ha arribat en menys de mitja hora. En el comunicat, llegit per Méndez de Vigo, la Moncloa diu que "ha constatat a les 10 hores d'aquest matí, últim termini establert, la negativa del president de la Generalitat de Catalunya a atendre al requeriment que li va ser remès el passat 11 d'octubre i en el que se li reclamava que informés de manera clara i precisa si alguna autoritat de Catalunya havia procedit a declarar la independència d'aquesta Comunitat Autònoma i se li instava a restituir l'ordre constitucional alterat".

PUIGDEMONT EN LA CARTA ENVIADA A RAJOY DIU QUE EL PARLAMENT PODRÀ VOTAR LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA SI IMPIDEIX EL DIÀLEG I CONTINUA LA REPRESSIÓ

El president de Catalunya, Carles Puigdemont, ha respost a Mariano Rajoy que "si persisteix en impedir el diàleg i continuar la repressió, el Parlament de Catalunya podrà procedir, si ho estima oportú, a votar la declaració formal de la independència que no va votar el 10 d'octubre".

Puigdemont recorda a la carta que l’1-O “el poble de Catalunya va decidir la independència en un referèndum amb l’aval d’un elevat percentatge dels electors”. Segons el president, “un percentatge superior al que ha permès al Regne Unit iniciar el procés del Brexit i amb un major nombre de catalans dele que va votar l’Estatut”.

Així mateix, Puigdemont diu que el 10 d’octubre, el Parlament va celebrar una sessió “amb l’objecte de valorar el resultat del referèndum i els seus efectes” i on va proposar “deixar en suspens els efectes d’aquell mandat popular”. Assegura que ho va fer “per propiciar el diàleg que de manera reiterada ens han fet arribar, a vostè i mi, institucions i dirigents polítics i socials de tota Europa i la resta del món”.

El president català retreu a Rajoy que no hagi atès la seva petició de reunir-se. Però també li retreu el fet que no hagi revertit la repressió i que s’hagi empresonat a Jordi Sàncehz i Jordi Cuixart, presidents de les entitats sobiranistes.

Puigdemont diu que en aquest context la suspensió de la declaració d’independència segueix vigent. “La decisió d’aplicar l’article 155 correspon al gover de l’Estat, prèvia autorització del Senat”, diu a la carta. “Malgrat tots els esforços i la nostra voluntat de diàleg, que la única resposta sigui la suspensió de l’autonomia indica que no s’és conscient del problema i que no es vol parlar”, agrega.

Informa:ELMON.CAT (19-10-2017)

AVÍS DEL PRIMER MINISTRE DE LUXEMBURG: " LA UE NO POT IGNORAR LA CRISI CATALANA "

El primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel, ha dit que la Unió Europea (UE) "no pot ignorar la realitat" del que passa a Catalunya, en el context de l'aplicació de l'article 155.

Bettel ha afegit que, tot i que el tema no figura en l'agenda de la cimera de líders de la UE que comença aquest dijous a Brussel·les, espera que Mariano Rajoy "parli sobre aquest punt", explica el Financial Times.

Fins ara, les autoritats de la UE han intentat evitar qualsevol intervenció pública en la crisi espanyola sobre Catalunya, i subratllen que és una qüestió purament interna. Bettel ho va repetir, però les seves observacions fora de la cotilla oficial mostren que el conflicte és ja una creixent preocupació entre els líders europeus. "No podem ignorar la realitat", ha sentenciat el líder europeu.

DENUNCIEN QUE LA GUÀRDIA CIVILARRANCA SENYERES I ESTELADES DE L'AJUNTAMENT I CASES D'ESPOLLA

Els Mossos d'Esquadra han denunciat quatre agents de la Guàrdia Civil que aquesta matinada s'han dedicat a arrencar senyeres i estelades de l'Ajuntament i de cases particulars d'Espolla; a més d'una estelada a Masarac, ambdues poblacions de l'Alt Empordà. Cap a les 01.30 h un veí d'Espolla ha sentit un soroll a l'exterior i ha vist com quatre individus s'enfilaven a un balcó, d'on s'han endut l'estelada que hi havia penjada. L'home ha observat com el grup pujava dalt d'una furgoneta, s'ha apuntat la matrícula i ha alertat els Mossos.

La policia catalana ha pogut interceptar el vehicle poc després. La furgoneta pertany a la Guàrdia Civil però no duia logotips, i a dins hi anaven quatre agents de paisà del cos de seguretat espanyol. A més de despenjar estelades dels balcons, els guàrdies civils s'han enfilat al pal que hi ha davant l'Ajuntament –que fa uns 3 metres d'alçada– i se n'han endut la senyera.

BERLUSCONI CRITICA L'ENVIAMENT DE LA GUÀRDIA CIVIL 1-O

L'exprimer ministre italià Silvio Berlusconi, actual líder de 'Forza Itàlia-El poble de la Llibertat', ha criticat aquest dijous l'enviament d'agents de la Guàrdia Civil a reprimir el referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya, afegint que Rajoy hauria d'haver obert la porta a un referèndum pactat.

Berlusconi, en declaracions a Brussel·les a la seva arribada a la reunió del Partit Popular Europeu (PPE), ha defensat una solució dialogada per la crisi a Catalunya que permeti en un futur un "referèndum controlat" i "legal" en aquest territori que estigui a més "emmarcat en la legitimitat constitucional" espanyola. Així s'ha pronunciat Berlusconi, sobre la crisi catalana, un assumpte "molt difícil" que, segons ell "es pot resoldre amb el diàleg".

Després de subratllar el seu "respecte" al president espanyol, Mariano Rajoy, l'exprimer ministre italià ha assenyalat que ell "no hauria manat a la Guàrdia Civil" a actuar el passat 1 d'octubre, en la jornada en què es va celebrar el referèndum independentista, tot i que ha assenyalat que això és ja és una cosa del passat i cal mirar al futur.

EL CRIMINAL DE GUERRA AZNAR TORNA A LA CÀRREGA I REBUTJA LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ

L'expresident del govern espanyol, José María Aznar, ha afirmat que "el secessionisme ha destruït el pacte d'unitat" i, per això, rebutja una reforma de la Constitució. "La presumpta reforma no pot ser el pagament a terminis del que vol ara l'independentisme", ha sentenciat.

El president de FAES ha assegurat que Espanya es troba en "un moment crític". Ho ha afirmat en la seva intervenció en el fòrum Ideas de la fundació FAES, just el dia en què el govern espanyol ha anunciat la posada en marxa de l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia de Catalunya.

Per a Aznar, el Govern s'ha saltat les lleis amb el full de ruta independentista però alhora recrimina a l'executiu espanyol la seva passivitat davant del conflicte. "Els secessionistes entenen els silencis com una debilitat", ha deixat anar l'expresident, que ha enviat un missatge vedat a Rajoy: "Espanya passa un moment crític i ningú no pot abdicar de la seva responsabilitat".

LA GUÀRDIA CIVIL IRROMP A LA COMISSARIA DELS MOSSOS DE LLEIDA

Diversos agents de la Guàrdia Civil han irromput aquest dijous al matí a la Comissaria Regional de Mossos d'Esquadra a Ponent, ubicada a Lleida. Ho ha fet una comitiva judicial que ha iniciat un registre per trobar documents sobre el referèndum del passat 1 d'octubre.

En concret, i segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els agents volen endur-se les gravacions de la centraleta de comunicacions de Mossos de Ponent en tot allò que faci referència a la jornada de l'1-O, unes hores abans i unes hores després.

L'acció de l'institut armat arriba dos dies després que entressin a l'edifici del 112 de Reus buscant també gravacions relacionades amb el referèndum.

Informa:NACIODIGITAL.CAT(19-10-2017)

AIXÍ S'APLICA EL 155

Mai cap govern espanyol fins ara no ha aplicat l'article 155 de la Constitució. És per això que, més enllà del breu redactat a la carta magna, el funcionament d'aquesta mesura excepcional és confús i ha donat lloc a molta literatura jurídica. En tot cas, si alguna cosa queda clara és que el requeriment enviat al seu homòleg català, Carles Puigdemont, no és cap mesura de gràcia ni cap evidència conforme no va entendre el seu discurs de dimarts al Parlament. No és sinó el primer tràmit previst per aplicar aquest famós 155.

Així, la Constitució determina que es pot activar aquest recurs "si la comunitat autònoma no complís les obligacions de la Constitució o altres lleis li imposin, o actués de forma que atempti greument a l'interès general d'Espanya". Llavors, Rajoy hauria d'enviar-li un requeriment a Puigdemont, tal com ha anunciat que farà, en el qual li haurà de proposar un seguit de mesures per reconduir la situació. El president català, llavors, podrà respondre-li conforme acata la petició, plantejant esmenes o no replicar res.

Si Rajoy es dona per satisfet amb la resposta, el 155 queda desactivat. Si no, pot plantejar un seguit de mesures al Senat -on el PP té majoria absoluta, mentre el Congrés no intervé en cap moment-, per tal d'"adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella [comunitat] al compliment forços de les esmentades obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general". "Per a l'execució de les mesures previstes [...], el govern [espanyol] podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes", clou l'article.

EL GOVERN ESPANYOL CASTIGA BÈLGICA PEL SUPORT AL DIÀLEG AMB CATALUNYA

El govern espanyol amenaça de deixar de donar suport a la candidatura de la belga Catherine de Bolle a presidir l'Europol com a represàlia pel suport públic al diàleg amb Catalunya del primer ministre, Charles Michel, que també va condemnar la violència policial durant el referèndum de l'1-O. La premsa local subratlla en les seves edicions digitals d'aquest dijous que les relacions entre els executius de Brussel·les i Madrid passen per un moment tens i fins i tot parlen d'una reacció de "càstig".

Segons el diari flamenc 'De Morgen', Espanya respon "feroçment" a les paraules de Michel i les considera un "atac inacceptable". L'ambient és tan tens que Mariano Rajoy ha cridat a capítol l'ambaixador belga a Madrid, a qui se l'ha comunicat la "consternació" del govern per la postura del primer ministre belga. El mateix rotatiu assegura que el govern espanyol afirma que amb aquest panorama "la candidatura de Catherine de Bolle com la dona més important d'Europol no pot tenir el suport espanyol després de les reaccions de Bèlgica".

El diari francòfon 'Le Soir', per la seva banda, publica que l'ambaixador belga va enviar un correu electrònic el 3 d'octubre, dos dies després del referèndum, per condemnar la violència dels agents contra els votants.

Fins i tot els periodistes belgues mencionen el pobre domini de llengües estrangeres de Mariano Rajoy i assenyalen que en cas que els dos líders volguessin resoldre la crisi hauria de ser amb "intèrpret" perquè l'espanyol no parla anglès.

Informa:ARA.CAT (19-10-2017)

Subcategories

EL MUSEU DE LLEIDA: " QUE SE CONSIGA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO "

 

'El museu de Lleida: “Conseguir el efecto y que no se note el cuidado”'

 

Antoni Bassas

Com que en política no hi ha res casual, avui, quan falten deu dies per a les eleccions, ha arribat el dia del trasllat de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Sixena. No és casual: amb la Generalitat sotmesa al 155, l’Estat consuma una nova mesura de força política i jurídica que entra dins la categoria de l’“¡A por ellos!”.

Ara no repassarem tota la història de la reclamació de les obres d’art, però m’agradaria que es quedessin amb les explicacions que va donar el director del Museu de Lleida, ara fa un any, quan el vàrem entrevistar just davant de les obres avui embalades en direcció a Sixena.

Remarco la informació: les obres van ser dipositades per Sixena. El Museu de Lleida les ha conservat perfectament durant molts anys. I remarco el concepte de Sixena, Lleida, la Franja, com un espai geogràfic de contacte entre el català i el castellà; àrea de barreja, d’interessos compartits a la conca de l’Ebre; llocs on, fins fa anys, les fronteres dels bisbats no es corresponien amb les de les províncies, fins al punt que molts aragonesos de la Franja tenien el seu bisbe a Lleida perquè les parròquies del seu poble pertanyien al bisbat de Lleida. Ara els mateixos que diuen que no s’han de posar fronteres són els mateixos que la posen entre Catalunya i Aragó. Llegeix més...

Visites Rebudes

06674892