CADA COP N'HI HA MÉS: LES EMPRESES NO SE'N VAN NI SE N'ANIRAN DE CATALUNYA

"Les empreses no se'n van (ni se n'aniran)"
José Antich

Fa unes setmanes, Naturhouse va anunciar que abandonava Barcelona i passava a instal·lar la seva seu central a Madrid. La notícia, tanmateix, tenia tres condicionants que molts mitjans van preferir ocultar: el seu propietari, Félix Revuelta, s'ha posicionat clarament en contra del procés d'independència que s'està produint, però no tancarà cap de les botigues que té a Catalunya. El negoci a Espanya de Naturhouse està lluny de de les 1300 botigues del 2008 i actualment en queden unes 600. I, finalment, la crisi del Banco Popular ha fet un bon pessic al seu patrimoni, en què acceptat pèrdues de 45 milions d'euros.

És important dir tot això perquè la informació incompleta és qualsevol cosa menys informació. El mateix passa amb la cantarella, tantes vegades repetida, que les empreses tenen por i se n'estan anant de Catalunya. O no estan venint. O no s'estan creant perquè hi ha por. Fals de tota falsedat. I no perquè ho digui la Generalitat, que és una font ja de per si fiable, sinó perquè qui ho ha certificat és el Directori Central d'Empreses (DIRCE), que elabora l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Allà hi apareix que entre el 2014 i el 2017 el creixement del nombre d'empreses actives amb seu a Catalunya s'ha accelerat un 5,6%, quatre dècimes més que a Espanya. Un total de 608.981 empreses tenen la seva seu a Catalunya, el 18,5%. I 526.156 a la Comunitat de Madrid, el 16%. Aquests són els números de l'INE, organisme adscrit al Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat, i una altra cosa seran els discursos i la propaganda que els acompanyin. El dinamisme empresarial de Catalunya és un fet contrastat fins i tot en condicions polítiques gens fàcils i amb molts ministeris més pendents de fer travetes als consellers de la Generalitat que de remar en la mateixa direcció. I tot i així els resultats són aquests.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-8-2017)

LA HISENDA ESPANYOLA RECLAMARÀ A NEYMAR TOT EL SOU DEL 2017

La Hisenda espanyola no rebrà ni un euro dels 222 milions d’euros de la clàusula de rescissió que el Paris Saint-Germain (PSG) pagarà al Barça per Neymar. No obstant això, sí que rebrà els impostos generats pel multimilionari sou de l’ex-blaugrana durant tot el 2017, inclosos els que es desprenen del salari que el club francès pagarà al brasiler, segons que ha revelat TV3.

Segons el despatx d’advocats especialitzats en dret del futbol, fiscalitat de l’esport i internacional Morillon Avocats, Neymar ha residit a l’estat espanyol més de 183 dies, el 2017, cosa que fa que hagi d’acabar l’any com a resident fiscal espanyol, ja que, a diferència del que passa a l’estat francès, el sistema tributari espanyol no permet de fraccionar l’exercici fiscal.

Una de les particularitats del sistema tributari espanyol és que obliga els contribuents a declarar tots els béns que tinguin, no solament a l’estat, sinó arreu del món, tant si es tracta de capital com de patrimoni. Així doncs, el jugador brasiler haurà de tributar, a la hisenda espanyola, el 48% dels ingressos percebuts durant tot el 2017, en concepte d’IRPF, el patrimoni espanyol i el que tingui fora de l’estat. En tot cas, el jugador no podrà pagar mai més del 60% de la seva renda en impostos, segons la legislació vigent

EL GOVERN APLICARÀ LA LLEI DEL REFERÈNDUM DE L'1-O ENCARA QUE EL TC LA SUSPENGUI

Amb l'acostament inexorable del xoc amb l'Estat, també es posen en marxa els actes de desobediència del Govern i les forces partidàries de continuar amb el Procés. Aquest dimarts el conseller de Territori, Josep Rull, ha assegurat que el Govern se servirà de la llei del referèndum per convocar l'1-O, encara que el Parlament l'aprovi un cop suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).

En una entrevista a RAC1, Rull ha subratllat que la cambra catalana és "legítima i democràtica", de manera que la norma que ha de donar cobertura legal a la consulta pot tirar endavant, al seu parer. El que farem com a Govern és obeir una llei que ha sigut aprovada pel Parlament de Catalunya i li donarem plena vigència", ha afirmat. En aquest sentit, tal com sempre ha manifestat l'executiu, no ha volgut parlar de desobediència, sinó d'obediència al mandat de la cambra.

GARCÍA-MARGALLO: " CAL PENSAR ANAR FENT UNA OFERTA A LA SOCIETAT CATALANA "

L'exministre d'Afers Exteriors de Mariano Rajoy, José Manuel García-Margallo, continua la seva batalla particuar amb el PP sobre la resposta al Procés. En una entrevista a La Sexta aquest dimarts, García-Margallo ha assegurat que "cal anar pensant a fer una oferta a la societat catalana", perquè creu que, més enllà de garantir que "no hi pot haver referèndum", "aquesta guerra de nervis no pot perpetuar-se en el temps".

Requisar urnes, control dels mossos i reforma constitucional: la recepta Margallo per frenar el referèndum

Si Mariano Rajoy avançava abans de marxar de vacances que després de l'1-O s'ha de girar full al Procés i avançar cap a una nova etapa autonomista a Catalunya, García-Margallo considera que això només és possible si ja es comencen a pensar "solucions", unes solucions que, per a ell, passen inevitablement per la política.

EL PP DIU QUE NO CAURAN EN UNA ACCIÓ DESMESURADA PER NO CAURE EN EL " PARANY INDEPENDENTISTA "

Després que el conseller de Territori, Josep Rull, hagi avisat que el Govern aplicarà la llei del referèndum encara que el Tribunal Constitucional la suspengui, el subsecretari de política autonòmica i local, Javier Arenas, ha assegurat aquest dimarts que els independentistes busquen una reacció "desmesurada i desproporcionada" del govern del PP al "desafiament rupturista" obert a Catalunya, però ha recalcat que no "cauran al parany".

En declaracions a Europa Press, Arenas ha assenyalat que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els seus socis busquen "aconseguir crispació", però ha garantit que el govern espanyol "respondrà amb molta mesura i responsabilitat". Segons ha dit, "ningú pot esperar una resposta airada ni de Rajoy ni del seu govern".

RULL A RAJOY: " HA FET UNA DESCONNEXIÓ TOTAL DE LA REALITAT A CATALUNYA "

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha mostrat la seva confiança que la situació a l’aeroport d’El Prat es resolgui els propers dies. En una entrevista a Rac1 aquest dimarts al matí, Rull ha dit que l’objectiu és que l’empresa concessionària del servei de vigilància i seguretat, Eulen, i els seus treballadors arribin a un acord abans que acabi la setmana. “Hem d’evitar la vaga indefinida, que generaria una situació amb un perjudici irreversible”, ha apuntat el conseller. La vaga indefinida començaria dilluns de la setmana vinent, en cas que no hi hagi hagut un acord previ. A més, Rull ha acusat el president espanyol, Mariano Rajoy: “Ha fet una desconnexió absoluta de la realitat de Catalunya.” Ho ha dit després que el líder del PP digués que és “fals i mesquí” afirmar que l’Estat discrimina el Prat.

Així mateix, Rull vol ser “optimista però extremadament prudent” sobre les reunions entre Eulen i els treballadors, on també hi és present AENA, amb la mediació del departament de Treball. “La nostra prioritat com a Generalitat és resoldre el conflicte, i que al llarg d’agost els ciutadans de Catalunya, els turistes i les empreses tinguin unes condicions raonables”, ha afegit el conseller, que ha recriminat el govern espanyol que no hagi actuat abans. “Hauria estat més fàcil si la mediació hagués començat abans, que d’entrada ja hi haguessin participat AENA i l’Estat, i no haguéssim estat tres o quatre dies insistint que això també era responsabilitat essencialment de l’Estat”, ha constatat Rull. El conseller ha sentenciat que “el que ha passat és inaudit”, i ha lamentat que la situació al Prat és la que és perquè “l’Estat sobregesticula molt sobre qüestions que els obsessionen, com l’1-O, i en canvi s’inhibeix sobre les responsabilitats del dia a dia que encara té assignades a Catalunya”.

JxSÍ, LA CUP I CSQP ACODEN TANCAR LA COMISSIÓ A FINALS DE MES

La comissió d'investigació de l'operació Catalunya finalitzarà a finals d'agost, amb dues sessions previstes i moltes compareixences en l'aire. Fins a onze persones que ja s'han negat a declarar anteriorment estan citades el dia 28 i, tot i que és impossible que totes puguin exposar el seu testimoni, això no serà un problema, perquè presumiblement no assistiran a la comissió.

Entre aquestes persones destaquen els excomissaris José Manuel Villarejo i Pedro Esteban; l'ex secretari d'estat d'Interior Francisco Martínez; l'ex director adjunt operatiu de la policia Eugenio Pino; el director general actual Germán López, i el policia en excedència Antonio Giménez Raso. D'altres ja han declinat en dues ocasions la seva assistència.

Hi havia algunes persones que s'havien ofert a venir al Parlament a partir del setembre, però fonts parlamentàries han assegurat a l'ARA que els grups han decidit donar per tancat el grup de treball i començar a abordar les conclusions. Serà el dia següent, el 29, quan JxSí, CSQP i la CUP, els únics grups que aguanten a la comissió, consensuaran unes conclusions que s'orientaran a validar l'existència d'una policia 'patriòtica' que amb el vistiplau del ministeri de l'Interior, comandat per Jorge Fernández Díaz, va investigar polítics catalans i fabricar proves en contra seu.

CATALUNYA CADA COP ACULL MÉS EMPRESES, MÉS QUE A MADRID

El creixement del nombre d'empreses actives amb seu social a Catalunya s’ha accelerat en els darrers tres anys, amb un increment global del 5,6% entre gener del 2014 i gener del 2017. Així ho indiquen les darreres dades publicades pel Directori Central d’Empreses (DIRCE) que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Segons aquestes dades, Catalunya és el territori que concentra un percentatge més elevat d’empreses sobre el conjunt de l’Estat espanyol, amb un total de 608.981, el 18,5%. El segon lloc l’ocupa la Comunitat de Madrid, amb 526.156 empreses (16%).
Desacceleració a l'Estat

La progressió ascendent de Catalunya contrasta amb la del conjunt de l’Estat, que mostra un patró de desacceleració des del 2014. Aquell any, el nombre d’empreses actives va pujar un 1,4% a Catalunya i a Espanya un 2,2%, però en els exercicis següents l’evolució de les empreses amb seu a Catalunya (amb creixements del 2% el 2015 i del 2,1% el 2016) ha estat més positiva que al conjunt de l’Estat (1,6% el 2015 i 1,4% el 2016). El volum total d’empreses amb seu a Espanya ha augmentat un 5,2% des del 2014, quatre dècimes menys que a Catalunya.

COMUNITAT SIKH : " SI NO SAPS CATALÀ ÉS COM SI ENCARA FOSSIS AL TEU PAÍS "

Komalpreet Kaur té 18 anys. Va néixer a l’Índia, al Panjab, però va arribar a Catalunya quan tenia sis anys. Viu a Santa Coloma de Gramenet i aquest any ha acabat el batxillerat a l’institut Puig Castellar. Superada la selectivitat, ara vol començar la carrera de dret a Barcelona. Bhagwant Singh fa vuit anys que viu a Catalunya. Té 19 anys i ja ha acabat el batxillerat. És el representant de la Comunitat Sikh de Catalunya a l’Hospitalet de Llobregat i, passat l’estiu, es posarà a estudiar per ser mosso d’esquadra.
Mireia Rourera - Barcelona
Des de fa cinc o sis anys, es fan classes de català a les gurdwares, els nostres temples

La Comunitat Sikh de Catalunya –formada per unes 12.000 persones– ha rebut aquest any el premi Martí Gasull, que dona la Plataforma per la Llengua, per la seva tasca en la difusió del català. D’altra banda, al mes de juny, el diari nord-americà Politico il·lustrava la seva portada amb la imatge del portaveu sikh a Catalunya, Gagandeep Singh, i deia que els sikhs són, dels nous catalans, dels més integrats i propers a l’independentisme i que s’haurà de comptar amb ells si s’ha de declarar la futura independència del país.

LA FUNDACIÓ FEDEA RECONEIX QUE CATALUNYA TÉ UN MAL FINANÇAMENT

El País Valencià és la comunitat amb el pitjor finançament, segons un estudi presentat avui per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea).

L’informe, dirigit per Ángel de la Fuente, economista i assessor del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, reconeix també que Catalunya té un finançament per sota de la mitjana.

Segons aquest estudi, fet amb les dades del finançament autonòmic del 2015, les comunitats més mal finançades són –considerant 100 com la mitjana estatal i igualant les competències– el País Valencià (92,5%), Múrcia (95%), Andalusia (96,5%), Madrid (98%) i Catalunya (98,2%).

Segons aquestes dades, Catalunya ha millorat sis dècimes respecte a l’any anterior, mentre que el País Valencià ho ha fet en tres dècimes.

Les comunitats més ben finançades són Cantàbria (123,4%), la Rioja (120,8%) i Extremadura (114,4%). Segueixen el rànquing les Balears (108,4%), Castella i Lleó (106,8%), Aragó (105,4%), Astúries (104,8%) i Galícia (104,6%).

Informa:ARA.CAT (8-8-2017)

DIPUTAT JORDI JUCLÀ, SI US PLAU CAP A CASA: ÉS L'HORA DELS DETERMINANTS

"L’hora dels determinats
Andreu Mas - Periodista, escriptor i assessor en comunicació (@Andreumasd)
“Ara és l’hora dels determinats. És el moment més important, ja no dels darrers tres-cents anys, sinó de tota la història de Catalunya

Fa unes quantes setmanes vaig tenir l’oportunitat de presentar una conferència del conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Raül Romeva tancava un cicle organitzat a Girona per la Fundació Llibreria Les Voltes, que sota el títol Els nostres ambaixadors pretenia acostar els participants en les conferències a la realitat de la feina que es fa per difondre al món la causa catalana i, d’altra banda, saber de primera mà com ens veuen a les principals cancelleries europees. L’impressionant auditori Josep Irla de Girona era curull de ciutadans delerosos de saber si quan arribi l’hora decisiva tindrem el suport de les institucions internacionals i les europees per enfrontar-nos a un estat que ja hem vist que no té cap mena de miraments quan es tracta de sotmetre Catalunya.

RAJOY, ABOCAT A CANVIAR L'ESTRATÈGIA CONTRA EL REFERÈNDUM

En un inici, Mariano Rajoy no va creure que l'independentisme estigués disposat a complir el full de ruta cap al referèndum o, en tot cas, pensava que les eines que tenia a l'abast serien suficients per frenar-ho sense haver d'esprémer massa. Una medicina basada en una barreja de divisions internes catalanes, pressió judicial de l'Estat i flaquesa d'alguns dels governants encarregats d'aplicar l'estratègia sobiranista havia de ser suficient per frenar un procés que el president espanyol esperava que encallés durant el juliol, per evitar mantenir la flama fins al darrer moment.

Malgrat tot, la reacció ja no és la que esperava Rajoy i el xoc de trens sembla que encara ha d'arribar, elevant la intensitat de les locomotores a partir de la setmana vinent, quan està previst que la mesa del Parlament doni llum verda a la tramitació de la llei del referèndum, moment en el qual el govern espanyol recorrerà el text al Tribunal Constitucional (TC). Aquestes impugnacions, però, ja no són suficients.

DEL PARLAMENT A LES URNES PASSANT PEL TC: TOTES LES DATES D'UN ESTIU POLÍTIC D'INFART

A 55 dies del referèndum, les institucions catalanes i el poder de l'Estat es preparen per afrontar el xoc definitiu. El procés català s'encamina cap al referèndum de l'1 d'octubre i, si es vol que tot estigui preparat -urnes, cens, observadors internacionals- el Govern ha d'accelerar els preparatius al mateix temps que adapta l'estratègia en funció de les mesures que prengui Mariano Rajoy per frenar la votació. Serà un estiu marcat per les decisions del Parlament, per possibles reunions extraordinàries a Palau i a la Moncloa i per recursos al Tribunal Constitucional (TC). Aquestes són les dates claus d'unes setmanes en què es gestarà el desenllaç d'un procés que va arrencar fa cinc anys.

La mesa del Parlament es reunirà el 16 d'agost amb la decisió més rellevant de la legislatura damunt la taula: admetre a tràmit la llei del referèndum. Es tracta de la norma que ha d'emparar la votació de l'1 d'octubre, i es dona per fet que aquest acte administratiu -l'admissió a tràmit- ja provocarà un recurs immediat del govern espanyol al Tribunal Constitucional (TC). Junts pel Sí té majoria a la mesa, de manera que la llei hauria de passar el sedàs sense dificultats. Altra cosa és com es tramita, perquè la reforma del reglament del Parlament -pensada per reduir al màxim els terminis- està suspesa precisament pel TC. Aplicar el calendari exprés de la reforma podria comportar un incident d'execució dirigit a la mesa. El Constitucional ja ha advertit els seus membres de les conseqüències penals de desobeir les seves decisions.

LA INVOLUCIÓ DEL TC: D'ÀRBITRE IMPARCIAL A ARIET CONTRA L'1-O

El Tribunal Constitucional (TC) s’ha convertit en l’espasa de Dàmocles del Procés. La doctrina de l’alt tribunal s’ha anat forjant des de la sentència de l’Estatut de l’any 2010, i si en un inici nombrosos constitucionalistes van veure escletxes en l’ordenament per fer la consulta a Catalunya, amb la jurisprudència del TC a la mà en aquests moments només és possible si abans es fa una reforma de la Constitució. El TC ha tombat totes les iniciatives del Procés, però la seva receptivitat a les demandes catalanes no sempre ha sigut la mateixa. Ha passat de reconèixer la constitucionalitat del dret a decidir a vetar la possibilitat que la Generalitat faci consultes a tota la ciutadania i referèndums autonòmics. Diversos experts consultats per l’Ara coincideixen a reconèixer l’evolució restrictiva del TC, tot i que alguns constitucionalistes, com Marcel Mateu, creuen que des d’un principi ja deixava molt poc marge a la Generalitat.

La sentència sobre el pla Ibarretxe de l’any 2008 ja delimitava el terreny de joc del Govern de Catalunya. Mateu i la jurista Dolors Feliu, consultats per l’Ara, expliquen que llavors el TC ja reservava la regulació del referèndum a l’Estat i posava límits al que es podia preguntar a la ciutadania: segons el TC, allò que va quedar resolt durant l’elaboració de la Constitució no està en mans de les institucions. Dit en altres paraules, aclareix Feliu, la sobirania nacional recau en el poble espanyol i això només es pot canviar seguint un procés de reforma de la Constitució.

L'ÚLTIMA TEMPORADA DE FUTBOL EN OBERT

Divuit partits. Són els que li queden per oferir a la televisió en obert abans de perdre definitivament els drets d’emissió de les competicions de futbol europees. El primer d’aquests 18 enfrontaments es disputa aquest dimarts: serà la Supercopa d’Europa que jugaran el Reial Madrid -com a guanyador de l’última edició de la Lliga de Campions- i el Manchester United - vigent campió de l’Europa League-. L’últim serà la final de la Champions, que es jugarà a Kíev el 26 de maig de l’any que ve. A partir de llavors no hi haurà més futbol europeu en obert a Espanya, com a mínim fins al 2021: els drets de la Lliga de Campions per a les tres temporades vinents -un paquet que inclou també la Supercopa d’Europa- se’ls va adjudicar a finals de juny Mediapro, que ja ha anunciat que, a partir de l’agost del 2018, oferirà tots els partits en exclusiva a través de BeIN, el seu canal de pagament, que actualment està disponible a Movistar+, Vodafone i Orange. Com ja passa des de l’estiu del 2015, aquest canal serà també l’única via per seguir l’Europa League, que va ser la primera competició a desaparèixer de l’oferta de la televisió gratuïta.

DEULOFEU, ESTRELLA DE L'HUMANITARI GAMPER CONTRA EL CHAPECOENSE ( 5-0)

Gerard Deulofeu no té el cartell de Philippe Coutinho ni d’Ousmane Dembélé però ho té tot a favor per ser el gran beneficiat de l’adéu de Neymar Jr. L’extrem català ha aprofitat el Trofeu Joan Gamper per reivindicar-se en una temporada que ha de servir-li per confirmar totes les qualitats que se li endevinaven a la Masia (5-0).

Ernesto Valverde tindrà molts dubtes per confeccionar l’onze de l’anada de la Supercopa d’Espanya contra el Reial Madrid. Deulofeu ha demostrat que està plenament capacitat per assumir el repte de ser titular a la banda esquerre. I la relació fluïda amb Leo Messi i Luis Suárez, pot passar de ser significativa a decisiva. El davanter ha millorat molt la seva actitud defensiva, el seu gran taló d’Aquil·les. Deulofeu, implicat, pot ajudar a difuminar l’ombra de Neymar.
El resultat és secundari

BONA PENSADA! L'ANC REPARTEIX FULLETS A L'AEROPORT DEL PRAT ON DEMANA EL " SÍ " A LA INDEPENDÈNCIA PER GESTIONAR MILLOR LES INFRAESTRUCTURES

En el tercer dia de vaga oficial dels vigilants de seguretat, el conflicte laboral va agafant cada dia una dimensió més política. Si ahir eren els retrets creuats entre el secretari d'estat d'Infraestructures del govern espanyol, Julio Gómez Pomar i la consellera de Treball, Dolors Bassa, aquest dilluns l'ANC ha entrat en escena. Durant aquest matí, ha repartit fullets als passatgers que eren a l'aeroport per denunciar la política d'infraestructures de l'Estat i posar, així, un altre argument sobre la taula per votar 'sí' a la independència en el referèndum del pròxim 1 d'octubre.

En els fullets, l'Assemblea explica que l'empresa que gestiona la seguretat a l'aeroport del Prat, Eulen, també ho fa en "27 aeroports però només fa vaga a Barcelona". L'entitat també apunta directament a Aena com a responsable de "la mala gestió" de l'aeroport del Prat i denuncia que ho fa de "manera opaca". Per tot això, demana votar 'sí' l'1-O per "gestionar millor les infraestructures". Enric Blanes, membre de l'ANC, ha exigit a través de Twitter "una solució davant la incompetència del govern espanyol, que no mereix governar-nos", ha etzibat.

Davant d'aquesta acció, Ciutadans ja ha criticat que l'ANC hagi aprofitat el conflicte del Prat per "fer campanya pel 'sí'", un fet que troba "lamentable". La diputada del partit taronja al Parlament, Lorena Roldán, ha criticat que l'independentisme "aprofiti qualsevol argument com l''Espanya ens roba' per fer campanya pel 'sí'". I ha deixat clar que la situació al Prat és "un conflicte laboral i no polític". Això sí, Roldán ha admès que les solucions per part del Govern i l'Estat "arriben tard i malament". En aquest sentit, Roldán ha retret a l'ANC que es vulgui presentar la independència com a "solució màgica per a tots els problemes". Per a Ciutadans, l'única recepta per posar fi a aquesta solució és que empresa i treballadors s'asseguin a negociar.

Informa:ARA.CAT (7-8-2017)


N.de la R.

Una bona pensada. Com més s'internacionalitzi el conflicte millor. El fet que Ciudadanos s'hi oposi vol dir que es tracta d'una gran idea. Endavant ANC !

EL GOVERN FARÀ SABER A LES AMBAIXADES QUE EL GOBIERNO ÉS EL RESPONSABLE DEL CAOS DEL PRAT

El govern, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç van mostrar la seva indignació per com l’Estat està gestionant el conflicte del Prat o, més ben dit, per com s’està espolsant les responsabilitats. La gota que va fer vessar el vas van ser les declaracions del secretari d’Estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, en la seva visita al Prat, ahir, i la primera aparició en la crisi. Després de defensar la tasca d’Aena “per trobar una solució quan abans millor”, va criticar els treballadors d’Eulen per unes reivindicacions “fora de lloc”. També els va recriminar la “falta de diligència deliberada” per provocar cues, a més de dir que “la capacitat d’Aena de solucionar el conflicte és reduïda perquè han de ser l’empresa i els treballadors”. Va demanar als viatgers que no acudeixin al Prat “amb hores d’antelació” perquè empitjoren les cues.

Tot plegat va provocar una reacció en massa del govern català fins al punt que es posarà en contacte amb els consolats i ambaixades per explicar que “és l’Estat espanyol” el responsable de “la situació de crisi” a l’aeroport. “Els explicarem la veritat, a més de transmetre’ls que lamentem molt les molèsties que han hagut de patir els seus respectius ciutadans”, va anunciar el conseller de la Presidència, Jordi Turull. També els explicaran que “malgrat que la Generalitat ha demanat insistentment el traspàs de la gestió de l’aeroport”, l’Estat no només els l’ha “negat” sinó que “disposa de competències exclusives”. Per Turull, l’Estat “ha estat absent en el conflicte, i s’ha dedicat a mirar cap a l’altra banda fins que la situació s’ha fet insostenible”, cosa que “és de vergonya aliena, perquè afecta en la imatge del nostre país”.

EL SILENCI CÒMPLICE DE LES OLIGARQUIES CATALANES DAVANT EL CAOS DE L'AEROPORT DEL PRAT: ESPANYA NOMÉS BUSCA ENSORRAR-NOS

Diu la “llegenda” que en plena tramitació de l’estatut a Madrid, Joan Puigcercós li va posar una condició a Alfredo Pérez Rubalcaba pel si a l’estatut per part dels republicans; el traspàs dels aeroports a la Generalitat, la proposta va provocar un terratrèmol al govern de Zapatero, el que semblava que era un traspàs senzill es va convertir en un no contundent per part de tota la “carcundia” d’alts funcionaris espanyols que no podien permetre el trencament del sistema aeroportuari espanyol.

Aquests dies queda clara la raó d’aquella negativa, el govern espanyol de torn, sigui de dretes o d’esquerres actua amb totes les seves eines i malgrat que l’Aeroport de Barcelona aporta més de la meitat dels beneficis d’AENA, no tenen cap problema en posar en risc la principal font d’aquests beneficis. Busquen i volen un caos a Catalunya. Primer r la manca de policies per fer els controls, desprès permeten un actuació fora de la llei de la seva concessionària de capçalera, EULEN, cap d’aquests problemes han passat a Barajas.

Espanya mai perdonarà haver gosat qüestionar aquest estat espanyol, corrupte, allunyat de la democràcia de primer nivell i que incompleix les seves pròpies lleis i les de l’UE sense cap problema, és hora de tenir present que sinó guanyem la batalla democràtica del referèndum d’autodeterminació serem maltractats com mai, ni més autonomia, ni més finançament i sí més repressió amb les eines que el segle XXI té l’estat espanyol.

TURULL REPLICA RAJOY: " HI HAURÀ REFERÈNDUM "

El portaveu del Govern, Jordi Turull, ha replicat aquesta tarda les declaracions del president espanyol, Mariano Rajoy, qui ha dit en una roda de premsa des del Palau de Marivent (Mallorca) que "l'1-O no hi haurà referèndum perquè Espanya és un Estat de dret i una democràcia". Mitjançant una piulada al seu compte de Twitter i responent a un tuit de Rajoy, Turull ha assegurat que "hi haurà referèndum" i que "exercirem un dret: el d'autodeterminació". Alhora, el portaveu de l'Executiu que encapçala Carles Puigdemont ha avisat que "el futur polític de Catalunya ara ja és en mans dels catalans" i que "votant decidirem".

Hi haurà referèndum.Exercirem un dret: el d'autodeterminació.El futur polític de Catalunya ara ja és en mans dels catalans. Votant decidirem https://t.co/d8NDIbaK9h
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) 7 d’agost de 2017

Informa:ARA.CAT  (7-8-2'17)

EL DIARI DANÈS " POLITIKEN" DIU QUE EL REFERÈNDUM ÉS L'EINA PER ACABAR AMB " 800 ANYS D'AMARGURA I DE LLUITA "

‘Un referèndum per acabar amb 800 anys d’amargura i lluita per a la independència del gran veí espanyol’, així resumeix la història de Catalunya el rotatiu de pagament més llegit a Dinamarca, el ‘Politiken‘, que aquest dilluns dedica tota una pàgina a Catalunya. ‘L’home fort de Catalunya està preparat per a la confrontació final amb la dominància espanyola’, és el titular de la peça que dedica el rotatiu danès al conflicte a la península Ibèrica.

Aquest ‘home fort’ és el president català, Carles Puigdemont, a qui el ‘Politiken‘ fa un perfil. El diari danès destaca que ‘l’oponent de Mariano Rajoy creu en la democràcia’. Parafrasejant una columna de l’escriptor Josep Ramoneda a ‘El País, explica que el cap del govern espanyol ‘espera solucionar el problema català amb l’ajuda de la Constitució i els jutges’ i amb la intenció de ‘provocar pànic’.

LA LLEI DE TRANSITORIETAT ES REGISTRARÀ ABANS DE LA PRIMERA SETMANA DE SETEMBRE

El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, ha assegurat aquest dilluns que el compromís de Junts pel Sí i la CUP és que la llei de transitorietat sigui registrada al Parlament entre l'última setmana d'agost i la primera de setembre. Així ho ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio, on també ha indicat que aquesta llei seria presentada a la ciutadania abans que acabés el mes d'agost. Encara, però, hi ha un debat pendent: si s'ha d'aprovar abans o després del referèndum de l'1 d'octubre.

Segons Sànchez, el "compromís" que els dos grups parlamentaris han traslladat a les entitats sobiranistes és que la norma sigui presentada en un format molt similar a com va presentar-se la llei del referèndum, que va ser exposada en un acte al Teatre Nacional de Catalunya obert a la ciutadania. "Pocs dies després" d'aquest acte, ha apuntat el president de l'ANC, es registraria al Parlament. "Que ningú no es posi neguitós, l'acord hi és, la llei de transitorietat es presentarà i entrarà a registre", ha volgut calmar els ànims. Ha destacat que la llei és una "obra conjunta de totes les sensibilitats del sobiranisme".

Per altra banda, sobre la llei del referèndum -registrada la setmana passada al Parlament-, Jordi Sànchez ha defensat que "el Parlament no ha de fer marxa enrere" amb la norma que donarà cobertura legal a l'1 d'octubre, encara que l'Estat tracti de suspendre-la. "Cal veure com ho fa, però els terminis existeixen perquè tot es pugui fer", ha insistit.

TRAM PER TRAM ES VA OMPLINT LA DIADA A BARCELONA

La cruïlla entre dos dels principals carrers de la ciutat de Barcelona serà aquest any l’escenari de la mobilització de l’Onze de Setembre, la Diada del Sí. Les coordenades són Aragó amb passeig de Gràcia per formar un gran signe de suma (+) coincidint amb la campanya pel 'sí' a la independència de cara al referèndum de l'1 d'octubre.

L’objectiu, segons l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), és traslladar un "missatge positiu" que sigui capaç de "sumar a tothom" en el camí cap a l’estat propi. L’ANC vol convertir la cruïlla en un "esclat de colors" a favor de la República Catalana fent un repàs de totes les mobilitzacions que hi ha hagut fins ara.
Com és habitual en les mobilitzacions de la Diada, la manifestació es divideix en trams per assegurar una distribució homogènia dels participants. Aquest cop n'hi ha 49 i, de moment, ja hi ha més de 35.000 persones inscrites, segons l'ANC. L'ocupació dels trams és, ara mateix, la següent:

Un tram ple

Tres trams amb poca ocupació

45 trams amb ocupació baixa

Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web o per telèfon, i de manera individual o en grup. El sistema atribueix un tram segons la comarca on viu el participant. El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha assegurat aquest dilluns que ja hi ha més de 100 autocars inscrits.

La Diada del Sí començarà a les 17.14 hores, però l'organització recomana ser al tram assignat a les 16.00 hores.

Informa:ARA.CAT (7-8-2017)

DEMÒCRATES ORGANITZA UNA CAMPANYA PER PROVOCAR ELS INDECISOS I CONTRARIS A LA INDEPENDÈNCIA

Demòcrates ha llançat aquest dilluns una campanya que vol "provocar" els ciutadans contraris o indecisos amb la independència perquè es convencin que la millor opció per a Catalunya és tenir un Estat i votin 'sí' en el referèndum de l'1 d'octubre. L'han presentada en roda de premsa els portaveus de la formació Antoni Castellà i Núria de Gispert, que han explicat que volen sumar a la independència els qui pensen que té "avantatges" formar part d'Espanya o pensen en una 'tercera via' alternativa entre la secessió o l'autonomisme actual.

La campanya consta de 16 vídeos en els quals es plantegen "coses que deixaràs de fer" si votes 'sí' a la independència, i en aquests vídeos s'hi presenten un conjunt d'aspectes negatius per als catalans derivats de formar part d'Espanya, segons el parer de Demòcrates. Així, s'assegura que si votes 'sí' deixaràs de fer coses com finançar la Fundació Francisco Franco; com "ser súbdit d'un rei"; veure matances de toros; pagar els impostos a Montoro; pagar 60.000 milions d'euros a la banca, i celebrar el 'Dia de la Raça' (en al·lusió al 12 d'octubre).

També s'assegura que si votes 'sí' a la independència deixaràs de veure guanyar eleccions al PP i el PSOE; deixaràs d'"enriquir Florentino Pérez amb la factura del gas"; de patir els retards dels trens de Rodalies, o de finançar trens d'alta velocitat que no porten enlloc, segons Demòcrates.

Castellà ha explicat que han buscat un "to provocatiu" perquè els vídeos es converteixin en virals, i el seu partit presenta aquesta iniciativa com la 'Campanya del no' perquè ha lamentat que els partits contraris a la independència han renunciat a oferir motius positius perquè els catalans no vulguin la independència.

El també diputat de JxSí al Parlament ha lamentat que els partits contraris a la independència també estan fent campanya de manera implícita perquè es voti 'no' -encara que tots rebutgen el referèndum-, però ha criticat que ho fan només amb arguments basats "en la por i l'amenaça", no amb un debat constructiu.

Informa:ELMON.CAT (7-8-2017)

L'AUDIÈNCIA " NACIONAL" OBRE UN JUDICI ORAL CONTRA SANTIAGO ESPOT PER LA XIULADA A L'HIMNE ESPANOL EN LA FINAL DE COPA DEL 2015

L'Audiència Nacional ha decidit obrir judici oral contra el president de l'entitat sobiranista Catalunya Acció, Santiago Espot, com a presumpte promotor de la xiulada a l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei de futbol entre el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao al Camp Nou, l'any 2015.

El partit Vox va interposar una denúncia contra Espot i les organitzacions que van promoure la protesta del 30 de maig de 2015, i el jutjat central d'instrucció de l'Audiència Nacional ha emès una resolució en la qual considera que existeixen "prou mèrits per exigir responsabilitat criminal" al president de l'entitat, ha informat la formació en un comunicat aquest diumenge.

La Fiscalia considera que hi havia un "deliberat i ferm propòsit de menysprear el cap de l'Estat i l'himne", ja que el Rei Felip VI va assistir al partit celebrat a Barcelona, i que ambdós representen símbols per als sentiments nacionals espanyols. La denúncia de Vox es va basar en els delictes d'ultratge a Espanya, contra l'ordre públic, provocació a l'odi per raó d'origen nacional, injúries a la Corona i delictes relatius als drets fonamentals i a les llibertats públiques, com el d'associació il·lícita.

El jutge d'instrucció va acordar arxivar en dues ocasions el procediment, per la qual cosa el Vox va recórrer a la sala penal, que ha acordat seguir endavant amb la causa.

Informa:ELMON.CAT (7-8-2017)

ESCOLA VALENCIANA S'AFERMA: " EL DECRET DE PLURILINGÜISME FOMENTA LA IGUALTAT "

El Decret 9/17 de 27 de gener, del Consell, que estableix el model lingüístic del sistema d’ensenyament en l’àmbit valencià, és «plenament respectuós amb la diversitat lingüística del país Valencià i, per aquesta raó, promou l’adquisició equilibrada de les dues llengües cooficials i una llengua estrangera, a més d’estipular un termini acceptable perquè tots els centres educatius puguen arribar al nivell òptim, l’Avançat, i preveu la dotació de recursos humans i econòmics a les escoles que ho sol·liciten.» Amb aquestes paraules ha reiterat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, la defensa del Decret de Plurilingüisme Dinàmic, després que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia –TSJ– haja anul·lat la disposició addicional cinquena.

La resposta de l’entitat cívica no s’ha fet esperar. Per a Escola Valenciana el nou Decret «trenca amb la discriminació perquè afavoreix l’aprenentatge de llengües en condicions d’igualtat a tots els centres educatius radicats en el País Valencià, siguen històricament castellanoparlants o valencianoparlants. El tractament de les llengües en la normativa compensa el desequilibri que arrosseguem des de la LUEV. Ara tenim l’oportunitat d’afavorir la normalització de la llengua al sistema educatiu, tenim la possibilitat de formar l’alumnat en tres llengües i, per raons ideològiques, basades en prejudicis més que en criteris pedagògics, l’alumnat ha de continuar amb la marginació perquè el PP prefereix un alumnat monolingüe.»

ARAGÓ NO TINDRÀ UNA LLEI DE LLENGÜES FINS QUE HI HAGI UN " CONSENS ABSOLUT" I QUAN SERÀ ?

Pérez cree que Aragón no tendrá una Ley de Lenguas hasta que “no haya consenso” sobre su papel en la sociedad
La consejera de Educación, Mayte Pérez, cree que la Comunidad aragonesa no podrá contar con una Ley de Lenguas hasta que haya “un consenso absoluto sobre el papel de la lengua y la labor de las administraciones para garantizar ese derecho”. Apuesta por “proteger al máximo” la lengua como “patrimonio inmaterial.
 La consejera de Cultura, Mayte Pérez, cree que la Ley de Lenguas no llegará a Aragón hasta que haya un “consenso absoluto” sobre el papel de la lengua y la labor que las administraciones deben desempeñar para garantizar ese derecho de los ciudadanos. Esta ha explicado que la ley “se está modificando” para “garantizar derechos”.

Estas han sido unas declaraciones de la consejera que vienen a colación de que el instituto de Valderrobres vaya a iniciar para el próximo curso el proyecto “Lo llibre gran del Matarranya”, un proyecto que incluye el catalán en las aulas.

LA DRETA ESPANYOLA DEMANA ARA LA IL·LEGALITZACIÓ DE LA CUP I ARRAN

A la CUP i Arran se’ls hi ha d’aplicar el mateix tractament que se's hi va aplicar a Batasuna i Jarrai en els temps d’ETA. Qui ho planteja és el diari espanyol ABC en el seu primer editorial d’aquest dilluns. Aquest tractament és l’aplicació de la Llei de Partits Polítics, que dugui a la seva il·legalització. “Espanya ja ha passat per això”, assegura l’equip editorial del rotatiu.

En l’article –“Contra la violència, tota la llei”-, ABC argumenta que “el que pretén la CUP amb grup com Arran o Endavant és el mateix que pretenien ETA i Batasuna amb Jarrai”. El rotatiu defensa que, en el cas de “violència antiturista”, tots els poders públics espanyols han d’aprendre la “lliçó de la lluita contra el terrorisme urbà proetarra”.

És per tot això que el rotatiu sosté que “si la CUP incita a la violència contra interessos socials, polítics i econòmics, i si Arran o Endavant executen actes qualificables com a danys terroristes, la resposta legal es troba en la llei de Partits Polítics i en el Codi Penal”. I parla obertament d’il·legalització: “La llei de Partits Polítics permet il·legalitzar un partit un cop es demostra que practica conductes antidemocràtiques i anticonstitucionals, sense necessitat d’haver d’imputar-li un delicte concret”.

EL GOVERN DE LES BALEARS NO S'HAURIA D'ALINEAR AMB EL GOVERN CENTRAL A L'HORA DE REPRIMIR EL CATALÀ

"El Govern de les Illes Balears no es pot alinear amb el Govern Central a l'hora de reprimir la llengua catalana "

Joan Lladonet

La legislatura passada del no oblidat José Ramón Bauzá va suposar una greu posada en marxa de tota casta de tripijocs per enfonsar la llengua catalana, complint ordres de la fundació generadora d'idees (les principals de les quals són contra tot el que faci olor de català) FAES de José Maria Aznar, que no ha trobat altra cosa en què entretenir-se, des que va deixar de ser president. El Govern actual ho tenia molt fàcil, però sembla que no ha estat capaç d'endegar una política semblant a la que feien els governs de Gabriel Cañellas, que deixava, volent o sense voler, que la llengua sobrevisqués sense obstacles. Els actuals governants no han estat capaços ni de fer això, després que tenguessin el vent completament al seu favor.

Els atacs de José Ramón Bauzá contra la llengua varen provocar que es dugués a terme la més gran concentració i manifestació de persones que mai no s'hagi fet a Mallorca. Més de 100.000 persones es varen mobilitzar. Per què el Govern actual no va aprendre la lliçó? Per què ha continuat embullant la troca quan no tenia cap necessitat de fer-ho? El Govern actual no ha de demostrar res als “Ciudadanos” ni als votants del PP. Ho ha de demostrar als seus votants, molts dels quals prometen no tornar-los a votar per mor dels incompliments que fan en qüestió de promeses i programes electorals. Per què varen embolicar la troca en el tema de la selectivitat, quan no existia cap problema en presentar-se els exàmens en català, si qualsevol podia sol·licitar-ne una còpia en castellà? Per què han anat baixant l'exigència de català a diversos càrrecs en diferents conselleries? Què passa amb el proclamat batle sobiranista de Palma que rebaixa del C1 al B2 el nivell de català a una assistent? Saben què és dilapidar vots a poc preu?

EL GOVERN, INDIGNAT PER LA INACCIÓ DE FOMENT I AENA PEL CAOS DE L'AEROPORT: " ENS TRACTEN COM A UNA COLÒNIA "

El caos de l'aeroport del Prat va camí de convertir-se en l'enèsim conflicte entre la Generalitat i l'executiu de Mariano Rajoy. El Govern cada hora que passa està més indignat amb la inacció del Ministeri de Foment i d'Aena en un diumenge on han tornat les cues de fins a una hora mentre hi ha poques possibilitats que es resolgui el conflicte.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha carregat contra el secretari d'Estat d'Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, que aquest diumenge en la seva visita a l'aeroport de Barcelona ha culpat els treballadors d'Eulen d'una "utilització malintencionada de les cues" i de fer una "reclamació salarial fora de lloc".

"Ve 14 dies tard a l'aeroport i culpa els treballadors per reivindicar i viatgers per anar aviat a l'aeroport. Vergonyós", ha escrit Bassa en una piulada al seu compte de Twitter. “Ens tracten com una colònia”, ha assenyalat amb duresa en declaracions a RAC-1 pel fet que des del govern espanyol s'assenyali que la Generalitat no està sent competent en el procés de mediació.

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

" Alguns catalans no s'adonen que Espanya vol liquidar Catalunya"

"El somni de la vicepresidenta" és un magistral article d'Andreu Mas-Collell publicat al diari Ara Exposa les quatre fases endegades per l'Estat espanyol per liquidar Catalunya. Hi ha catalans que no en són conscients. Segueix el text implecable d'Andreu Mas-Collell...

Sembla que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Crec, però, que l’ambició de guanyar per 10 a 0 va molt més enllà. El PP vol guanyar per 10 a 0 la guerra que va endegar ja fa molt temps per recuperar l’Espanya unitària de sempre, trasbalsada per la transició post-Franco (com ja va passar el 1931). Un advertiment: no crec que l’opinió espanyola, ni la de les seves elits, sigui homogènia. No menystindria les diferències entre el PP i el PSOE o Podem. Ni la varietat d’actituds envers Catalunya entre la gent de dretes, com tampoc entre la gent d’esquerres. Però, dit això, també és clar que, lamentablement, la dreta profunda i essencialista ha marcat l’agenda i domina, de llarg, el discurs i la iniciativa política.

El concepte d’Estat que encarna el PP simplement no pot tolerar la diferència. No pot tolerar ni Gibraltar. El PP vol viatjar al passat i vol arrossegar-nos amb ells. Des de la seva primera majoria absoluta, l’any 2000, estan en campanya permanent per aquest objectiu. I, com he dit, volen guanyar per 10 a 0. La seva estratègia de campanya té quatre fases.

La primera és recentralitzar i liquidar de facto l’estat de les autonomies. En aquesta tasca han avançat molt. Penseu, per exemple i significativament, que el primer que va fer el nou govern del PP l’any 2011 va ser avortar el procés que podria haver portat a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d’experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir a donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic.

La segona, que els està sent més difícil, és domesticar Catalunya per encabir-la en el model unitari. Aspiren que Catalunya sigui com una regió francesa i Barcelona com Lió. Les regions franceses no només depenen en tot de París sinó que són felices de dependre de París. Això és el que somien els dirigents del PP. I pel que fa a la llengua, només cal mirar el que promouen a València i a les Balears: la folklorització i la degeneració cap a un patois. Que ningú es cregui que quan hagin liquidat l’estat de les autonomies permetran una excepció catalana. Van fer el cafè per a tothom per evitar-ho (“Catalunya és una nació i per tant nosaltres també”) i ara el retiren amb la mateixa intenció (“No som una nació i per tant Catalunya tampoc”).

Si aconsegueixen liquidar la diferència catalana llavors la tercera fase serà la laminació de l’autonomia basca. No sé si a Euskadi en són conscients, però la garantia de la seva excepcionalitat és la resistència catalana. Ara el PP dissimula (Ciutadans menys) perquè li convé. Però per a l’essencialisme de l’estat unitari no hi ha res consolidat. No hi ha excepcions.

I la quarta fase -de fet, no tant una fase com una faceta permanent d’activitat-és l’engrandiment de Madrid. Per al centralisme el tracte diferent de la capital no és una excepció, és l’arquitectura política natural. Això es porta a extrems exacerbats. No se’n té prou amb la capital acumulant totes les institucions de l’Estat. També es vol que tingui les millors infraestructures i que sigui l’hàbitat propi dels rics i dels centres de decisió econòmica. I per això cal que Madrid pugui tenir un règim fiscal més favorable que les províncies. De les recomanacions de la comissió d’experts del finançament n’hi ha una de sensata: harmonitzar l’impost de successions. No ho faran. Al contrari, és previsible que el proper sistema de finançament consagri l’excepcionalitat fiscal (perdó: la preeminència deguda) de Madrid.

I aquí és on pretenen arribar. És el camí que creuen que se’ls obre decisivament si en el conflicte de l’1-O guanyen per 10 a 0. Tinc amics que pensen que hem anat massa ràpid, que l’associació amb la CUP és problemàtica, que amb els resultats del 27-S no havíem de posar dates. En definitiva: que hem comès errors. Jo els dic que puc compartir aquests judicis però que ni ells ni jo volem, ara i aquí, que la vicepresidenta efectivament guanyi per 10 a 0. I això vol dir que el dia 1 d’octubre cal que es desplegui una gran, i pacífica, demostració de dignitat democràtica, i que estiguem en condicions de llevar-nos, el 2 d’octubre, amb el cap i la moral ben alts.

Informa:ARA.CAT (9.8-2017)

 

 

 

Visites Rebudes

06063091