LA CARTA DE DAVID FERNÁNDEZ CONTRA BALTASAR GARZÓN QUE NO HA VOLGUT PUBLICAR EL DIARI ULTRANACIONALISTA ESPANYOL" EL PAÍS "

L’ex-diputat de la CUP David Fernàndez ha escrit una carta a El País amb l’objectiu que es publiqués a la secció del diari de Cartes a la Directora, com fan molts ciutadans. No obstant això, Fernàndez ha explicat a Twitter que El País no ha publicat la seva carta perquè es dirigia contra l’ex-jutge Baltasar Garzón i ha decidit de fer-la pública.

Heus ací la carta.

«Vaig llegir ahir el seu article ‘Los verdaderos monstruos’ amb estranya atenció i adolorida memòria. Suggeria que acceptava qualsevol crítica documentada. És la intenció de la present missiva. Gairebé no tenim en comú, no cal dir-ho: admiració i respecte per Giovanni Falcone –això sí– i la consideració que la seva inhabilitació era un atropellament no només contra la seva persona sinó contra l’imperatiu ètic de la memòria.

Reconeixement, reparació, no repetició: triada dels drets humans contra la teologia securitària de la por. Però disculpi’m: Sabino Ormazabal fou detingut el 2000 acusat falsament de col·laboració amb ETA sota una interlocutòria judicial de l’Audiència Nacional que equiparava desobediència civil pacífica amb terrorisme. Històric antimilitarista i referència de la no-violència estigué pres gairebé un any. Fou condemnat a nou anys de presó però absolut categòricament el 2009 pel Tribunal Suprem. La primera sentència el condemnava a nou anys i nou anys estigué esperant: el procés com a càstig, diria Kafka.

Arribats a aquest punt, creu que el responsable del seu injust empresonament, de la seva llarga espera i de danys ja irreparables hauria de fer autocrítica demanar disculpes? Li dirigeixo a vostè la requisitòria perquè l’afecta directament: fou vostè qui va ordenar de detenir-lo, empresonar-lo i enjudiciar-lo.»

Informa:VILAWEB.CAT (11-1-2019)

PUIGDEMONT FA RECTIFICAR EL DIARI ULTRA " ABC" SOTA L'AMENAÇA DE DEMANDAR-LOS A BÈLGICA

El diari ABC ha rectificat una informació sobre el president Carles Puigdemont un cop el seu advocat, Gonzalo Boye, va advertir-los que presentaria una demanda a Bèlgica.

ABC rectifica al ser advertidos que serían demandados en Bélgica:

Puigdemont niega haber dado dulces a su escolta por seguridad https://t.co/ecIbXj2DQ3 vía @ABCespana
— Gonzalo Boye (@boye_g) 11 de enero de 2019

En concret, el diari ABC va publicar el passat dimarts una informació titulada “Puigdemont hace probar unos dulces a su seguridad por si estaban envenenados” i avui n’han publicat una altra titulada “Puigdemont niega haber dado dulces a su escolta por seguridad”.

Un cop feta la rectificació, Puigdemont ha acusat aquest divendres la justícia espanyola de practicar una política de “barra lliure” contra la seva persona, ja que davant les “desenes de demandes” presentades pel president a l’exili per “amenaces de mort”, “no s’ha detingut mai ningú”.

ELS PRESSUPOSTOS D'ESPANYA: EL GOBIERNO ES DESENTÉN DELS PRESOS I ES LIMITA A COMPLIR UN COMPROMÍS DE L'ESTATUT DE FA TRETZE ANYS

El govern espanyol espera que el sol compliment de la disposició addicional tercera de l’estatut a que s’ha compromès el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sigui ‘un element suficientment atractiu’ perquè el PDECat i ERC li aprovin el pressupost al congrés. Aquesta disposició addicional estipula que les inversions de l’estat a Catalunya siguin proporcionals al pes del seu PIB a l’economia espanyola, que és d’aproximadament el 18%.

Així s’ha expressat la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, en la presentació del projecte de llei del pressupost després de la reunió del consell de ministres d’avui.

Montero ha declarat que els comptes incorporen partides ‘molt importants per a Catalunya’, i que això hauria de portar els grups parlamentaris a pensar ‘en el benestar dels catalans’. Una proposta que es contraposa al no de l’executiu espanyol a intercedir davant la fiscalia en favor dels presos polítics: ‘Estem parlant de pressupostos, de millores, de números, d’inversions i de blindatge de l’estat del benestar, drets i llibertats, i el govern no entrarà per a res en qüestions que corresponen al poder judicial’, ha dit la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá.

És aquesta justament la condició que posen els partits independentistes per a donar suport al pressupost de Sánchez, a més del fet que s’avanci en el reconeixement i l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya.

Informa:VILAWEB.CAT (11-1-2019)

CAIXABANC VOL DESFER-SE D'EL PERIÓDICO, PERÒ EVITAR QUE EL COMPRI JAUME ROURES

CaixaBank vol desfer-se del diari El Periódico i vendre’l tan aviat com pugui, però al mateix temps vol impedir que l’adquireixi l’empresari Jaume Roures. De les diverses ofertes que s’han presentat, la de Roures és la més interessant en termes econòmics i de projecte, segons que ha pogut saber VilaWeb. Però el perfil sobiranista de Roures fa que CaixaBank provi de trobar un comprador diferent, fins i tot a costa de perdre-hi diners. El retorn del rumor segons el qual el director del diari, Enric Hernàndez, abandonaria la publicació per passar a dirigir TVE indica, segons totes les fonts, que la venda del diari pot ser imminent. En temps del govern del PP, ja es va especular amb aquesta possibilitat.

Enric Hernàndez va assumir la direcció d’El Periódico l’any 2010 i, durant aquest temps, el diari ha perdut més de la meitat de les vendes. El 2011, venia una mitjana de 79.063 exemplars, segons l’OJD. En canvi, les dades de venda del novembre del 2018, les darreres disponibles, són de 31.970 exemplars. La caiguda de les vendes i les dificultats econòmiques del diari i del grup Zeta han deixat l’empresa en mans dels bancs des de fa uns anys.

El 2009, el grup Zeta, editor d’El Periódico, va signar amb vint-i-quatre entitats bancàries (encapçalades per la Caixa, Banco Popular i el Banc Sabadell) un crèdit per valor de 245 milions d’euros amb una durada inicial de cinc anys. El crèdit anava destinat a salvar el greu deute econòmic del grup.

CRISTINA PUIG: " AL FAQS NO FAREM UN MAGAZÍN DE FARÁNDULA COM ´SÁLVAME `"

|Cristina Puig ha estat un dels noms de la setmana. Ella i Laura Rosel. Les dues periodistes han compartit titulars. Puig substituirà Rosel, a partir d'aquest dissabte, al capdavant del Preguntes Freqüents de TV3. El fulminant acomiadament de qui havia agafat el relleu de Ricard Ustrell -i havia mantingut, amb èxit, el lideratge absolut del projecte- s'ha convertit en un serial que ha donat lloc a especulacions. Ara és el torn de Cristina Puig (Barcelona, 1975), que torna a la pública per agafar el timó del projecte insígnia de la cadena.

La nova presentadora parla a NacióDigital sobre com entoma el repte, matisa què suposarà pel FAQS l'anunciada aposta per "l'entreteniment" i explica cap on vol que camini un programa que, per bona part de la classe política, és "incòmode".

- L'acomiadament de Rosel i la seva incorporació han estat sobtats. Per vostè també?

- Això passa a totes les feines, però com que la nostra és pública, doncs sempre hem de donar explicacions de tot. Amb mi es posa en contacte El Terrat i, sent conscients que el programa i el format funciona molt bé, després d'un any amb la Laura, m'anuncien que han pres la decisió de fer un canvi. En aquest punt, buscant donar-li un altre to al projecte, em pregunten si m'agradaria presentar-lo. Evidentment que em va suposar una sorpresa, però no vaig dubtar en dir-los que sí. M'encanta la política i l'actualitat i m'hi vaig llançar de cap.

EL VICEPRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA CRITICA EL PACTE DE VOX AMB EL PP A ANDALUSIA

El vice-president primer de la Comissió Europea i candidat dels socialistes a presidir la institució, Frans Timmermans, ha criticat aquest divendres que PP i Ciutadans ‘pretenguin governar amb el suport de l’extrema dreta’. ‘Aquest és el projecte del Partit Popular Europeu per a Europa, una coalició amb l’extrema dreta?’, s’ha preguntat en una piulada, afirmant que aquesta mena de formacions ‘rebutgen els valors europeus més bàsics’.

En un segon missatge a Twitter, l’holandès ha dit també que el seu partit ‘mai formarà una coalició amb l’extrema dreta a Europa’. ‘Els ho puc garantir’, ha conclòs el candidat del Partit Socialista Europeu.

A prop de quatre mesos perquè se celebrin les eleccions europees, el pacte de govern a Andalusia ha arribat fins a Brussel·les. Mentre que aquest divendres s’ha pronunciat Timmermans, dijous va fer-ho Guy Verhofstadt, el líder a l’Eurocambra pel grup dels liberals, on s’integra Ciutadans. El belga va assegurar també a través d’una piulada que el partit d’Albert Rivera no ha fet ‘concessions ni acords amb Vox’.

EL TRACTE INHUMÀ DE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA A RULL

La justícia espanyola torna a demostrar el seu tracte venjatiu i denigrant cap als presos polítics. Tal com apunta El Periódico, el Suprem amenaça de treure Josep Rull de Lledoners per haver visitat sense permís, segons el criteri del tribunal, el seu fill a l’hospital.

El nen va caure a terra i va patir una forta commoció al cap durant un vis a vis familiar amb el seu pare la vigília de reis. Una ambulància va traslladar l’infant a un hospital de Manresa i a la vegada Serveis Penitenciaris va atorgar un permís extraordinari al conseller de Territori per anar al centre sanitari. El Suprem entén que és qui ha d’autoritzar aquest moviment i no pas la direcció de la presó o el jutjat d’instrucció més proper.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (11-1-2019)

TORRA FARÀ UN DISCURS A LA SEU DE LUTHER MARTÍN KING INSTITUTE

El president de la Generalitat, Quim Torra, viatja aquest cap de setmana als EUA per assistir el dilluns al Martin Luther King Institute i participar d’una missió empresarial acompanyat per la consellera d’Empresa, Àngels Chacón. El director fundador del Martin Luther King Institute, Clayborne Carson, ha convidat el president a impartir una classe conjunta a la Universitat d’Standford al vespre –hora catalana- d’aquest proper dilluns, i unes hores més tard, Torra pronunciarà una conferència al The Martin Luther Kink Jr. Research and Education Institute.

Un col·loqui amb els assistents clourà l’acte conjunt a aquesta institució. Aquest viatge es produeix quatre mesos després que Carson denunciés que la seva opinió sobre el conflicte català fos citada “erròniament”, en una entrevista amb un digital espanyol, provocant una polèmica política arran del que havia comentat el director fundador de la institució.

LA BATLESSA DE VIC, CITADA A DECLARAR PER LA MEGAFONIA A FAVOR DELS PRESOS POLÍTICS

La batllessa de Vic, Anna Erra, està citada a declarar el pròxim 25 de febrer pels missatges independentistes que, durant tres setmanes, es van difondre a la megafonia de l’Ajuntament aquest estiu. El Jutjat d’Instrucció número 3 de Vic ha admès a tràmit una querella presentada per un advocat asturià.

La batllessa és acusada de prevaricació, malversació i un delicte d’odi. Erra, que encara no ha rebut cap notificació i se n’ha assabentat pels mitjans de comunicació, ha assegurat que se sent tranquil·la, que no ha fet res mal fet i que no es van gastar diners públics. El missatge deia amb un so de campanes imitant el toc de sometent que no s’havia de normalitzar ‘una situació d’excepcionalitat i urgència nacional’.

Informa:VILAWEB.CAT (11-1-2019)

EL GOVERN ENVIA UN REQUERIMENT A VALLS ARRAN DE LA SEVA INTERVENCIÓ EN UNA EMISSORA IL·LEGAL

La intervenció del candidat de Ciutadans a les eleccions municipals per Barcelona, Manuel Valls, en una emissora que es troba en un procés d'inspecció per emetre il·legalment ha posat en marxa l'aparell administratiu del Govern que, tal i com és preceptiu, ha fet arribar un requeriment a l'exprimer ministre francés des de la direcció general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, segons ha pogut saber El Nacional.

El requeriment explica que l’emissora La Súper 96 de Barcelona que emet en la freqüència 96.6 MHz i a la qual va acudir Valls té en marxa un procediment sancionador. “Hem tingut coneixement, segons vau tuitejar en el vostre compte de Twitter i s’ha publicat a diferents mitjans de comunicació, que ahir dia 9 de gener vau ser entrevistat en directe en els estudis de la citada emissora la qual, com us dèiem, no té la llicència corresponent atorgada pel Consell Audiovisuals de Catalunya (CAC)”, s’assenyala en el requeriment.

PUIGDEMONT AVISA: " L'ESCENARI NO ÉS EL DE LA VULNERACIÓ DELS PRESUPOSTOS SINÓ LA VULNERACIÓ DELS DRETS HUMANS "

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president Carles Puigdemont s’han reunit avui a la Casa de la República a Waterloo, on han analitzat la situació política i com encarar el judici contra l’1-O i la resta d’envits polítics com el pressupost espanyol. En aquest sentit, Puigdemont ha explicat que dilluns es renunirà amb dirigents del PDECat per debatre sobre el pressupost de Sánchez, però ha afegit que ‘em consta la decisió del PDECat de votar no al pressupost.’

El president ha assegurat que el govern espanyol ha incomplert de manera reiterada l’estatut i les seves promeses pressupostàries sobre Catalunya. ‘El problema no són les promeses. Promeses n’hi ha hagut moltes, el problema són les execucions’, ha afirmat. A més, Puigdemont ha dit que l’escenari no és de negociació de partides pressupostàries amb Madrid: ‘Això va de drets fonamentals que s’estan vulnerant.’

Des de Ginebra, on es reuneix l’executiva nacional d’ERC, el vice-president del govern, Pere Aragonès, ha exigit a Pedro Sánchez que ‘demostri que és diferent del Partit Popular’, per això, li ha demanat que posi punt final a la repressió política al Principat i obri una negociació política real perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir el seu futur. ‘La resposta la té Pedro Sánchez, no pas ERC. Per ara a ERC li falten motius per donar suport al pressupost’, ha afegit.

Informa:VILAWEB.CAT (11-1-2019)

EL GOBIERNO AVISA QUE ELS PRESSUPOSTOS SÓN PER BLINDAR L'ESTAT DE LES AUTONOMIES: " NI DIVISIÓ, NI SISTEMA PREDEMOCÀTRIC "

La portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, ha anunciat aquest divendres que el consell de ministres ha aprovat el projecte de pressupostos de l’Estat subratllat que “emparen i defensen el disseny territorial que defensa la Constitució” i , en aquest sentit, ha recordat que es tracta del projecte de l'Estat de les autonomies. “Ni divisió, ni centralisme predemocràtic”, ha advertit la portaveu, posant èmfasi en què els pressupostos tenen una visió de “suport a les comunitats autònomes" i aposten per "la reforma del model per enfortir-lo i no per debilitar-lo”. Celáa ha afegit que “són uns pressupostos socials que busquen equilibri, convivència i unió, redistribuir per a créixer i créixer per a redistribuir”.

El govern espanyol ha presentat els pressupostos com un instrument “per caminar i buscar el futur fugint del passat en blanc i negre del que alguns en aquests dies estan tenint bastanta nostàlgia”. Celáa ha manifestat que els pressupostos serveixen també per “recuperar drets maltractats per l’anterior govern” i blinden “l’Estat del benestar”. Amb els pressupostos guanyaran “els estudiants, els becaris, els joves, els que cobren un salari mínim i funcionaris, la classe mitjana”. Per aquest motiu, ha dit la portaveu, el govern espanyol defensa els pressupostos “amb convicció”.

Celáa ha insistit en què els comptes “blindaran drets i llibertats que es comencen a qüestionar per altres forces entregades a la nostàlgia”. Davant d’aquesta situació, el govern espanyol pensa que “la millor manera de lluitar és tenir un projecte polític sòlid i el nostre està reflectit en els pressupostos”.

Informa:ELMON.CAT (11-1-2019)

SÍ O NO ALS PRESSUPOSTOS DE SÁNCHEZ: EL GRAN DESORI INDEPENDENTISTA

"El desori "



Pilar Rahola

 

Sobre la qüestió dels pressupostos de Pedro Sánchez, hi ha arguments a banda i banda de la posició que divideix l’independentisme, una fractura tan sorollosa que ha superat la sordina que acos­tuma a temperar-la. De fet, el mateix president Torra ha fet un envit als ­partits de la majoria, posant damunt la taula la possibilitat d’una crisi de ­Govern. I en el seu torn, ERC responia que ells solets decidirien el que havien de fer. Tanmateix, a diferència d’altres vegades, la fractura no divideix només els dos grans partits de la coa­lició, sinó cadascun d’ells a l’interior de les seves famílies.

Els arguments són solvents pels dos costats. A la vorera del sí, la convicció, expressada per Dolors Bassa, que ­deixar caure Sánchez ens abocaria a una Espanya encara més negra, es­pecialment ara que cavalca el Mio Cid per la meseta. Una mena de reedició d’aquell “Si tu no hi vas, ells tornen” de la campanya del 2008 de Carme Chacón, creada per inspiració divina de José Zaragoza. A més, no són menors els arguments econòmics que ­representarien una injecció de 1.700 milions en recursos addicionals a la ­Generalitat. Alhora, els socialistes ­deixen caure que augmentaran sen­siblement el paquet d’inversions, un assumpte sempre maltractat a Cata­lunya. Recordem que som el 19% del PIB espanyol, representem el 16% del cens, i no hem arribat mai al 19,2% que, per llei estatutària, ens correspon. En el darrer pressupost, un minso 13%.

L'INDEPENDENTISME INICIA ELS DEBATS A WATERLOO I GINEBRA PER SABER COM ENCARAR ELS JUDICIS, ELS PRESSUPOSTOS I EL MAIG ELECTORAL

El independentismo catalán da este viernes el pistoletazo de salida a una serie de cumbres en el extranjero, donde se encuentran expatriados varios de sus líderes, llamadas a poner las bases de la estrategia a seguir de cara a los próximos meses. Tres asuntos clave marcarán estos debates con sede en Bélgica y Suiza: por un lado, cómo afrontar el juicio a los líderes del procés, –que arrancará muy probablemente en febrero–; por el otro, si apoyar o rechazar los Presupuestos Generales del Gobierno de Pedro Sánchez y, finalmente, preparar las elecciones municipales y europeas del 26 de mayo.

Precisamente coincidiendo con la aprobación de las cuentas por parte del Consejo de Ministros, se producirán dos reuniones por la mañana. En la localidad valona de Waterloo, el expresidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, recibirá a su sucesor Quim Torra. El encuentro tendrá lugar a las 12:00 horas y no podrá ser muy larga, ya que el presidente catalán tiene previsto partir a las 15:00 horas hacia Barcelona, ya que el sábado inicia un viaje a los EE.UU. Como suele ocurrir en estos casos, Presidència da poca información sobre el contenido de la reunión alegando que se trata de un encuentro rutinario que se enmarca en las reuniones periódicas que Torra ya anunció que haría con Puigdemont.

LA FACTURA DEL FLA: LA GENERALITAT HA PAGAT MÉS DE 2.700 MILIONS EN INTERESSOS

La Generalitat ha pagat en total a l’estat espanyol 2.734 milions d’euros en interessos del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i altres mecanismes de provisió de liquiditat. Aquest és el cost que ha tingut per al govern català endeutar-se per mitjà del govern espanyol des del 2012 i fins a l’any passat, segons fons del Departament d’Economia. A grans trets, la factura equival al pressupost anual previst per al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en els comptes del 2017 i a un terç del de Salut. Enguany, la Generalitat deixarà el FLA i s’acollirà al Fons de Facilitat Financera, com a pas previ per a tornar als mercats.

Això vol dir que es rebaixarà el control polític intrínsec al FLA, però el govern de Quim Torra i Pere Aragonès continuarà pagant els mateixos interessos per a accedir a uns recursos que probablement no necessitaria si pogués recaptar i gestionar tots els impostos que paguen els catalans, tenint en compte que el dèficit fiscal anual és superior al dèficit públic. Durant el 2018, els interessos del FLA han estat del 0,841%.

LA FISCALIA ADMET UN QUERELLA D'UNA ASSOCIACIÓ CONTRA EL CATALÀ A ALS CÀRRECS DE LA GENERALITAT

La Fiscalia ha acceptat la querella de ‘Hablamos Español’ contra alts càrrecs de la Generalitat. L’associació dedicada a la persecució del català va presentar l’escrit davant un jutjat d’instrucció de Barcelona el passat setembre contra -segons diuen ells mateixos, “fins al moment”- el Conseller d’Interior, Miquel Buch i el director general d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior de la Generalitat, Jordi Jardí. A ambdós els acusen dels delictes de “prevaricació o, si escau, impedir l’adequat i normal exercici del dret de manifestació en ometre les accions oportunes per garantir el normal desenvolupament de la manifestació i l’efectiu dret de reunió pacífica i llibertat d’expressió”.

I és que la querella gira al voltant d’una manifestació convocada per ‘Hablamos Español’ a Barcelona el passat setembre sota el lema ‘Contra la imposició lingüística i l’adoctrinament: Llibertat’. La marxa no va poder finalitzar el seu recorregut fins a arribar a la plaça Sant Jaume en coincidir amb una altra concentració mobilitzada pel col·lectiu independentista ‘Acampada per la Llibertat’ i els Mossos d’Esquadra van haver de fer un cordó policial entre ambdues per evitar que els moments de tensió que es van viure fossin a més.

L'ENGANYIFA DE LES INVERSIONS ESTATALS A CATALUNYA: NOMÉS N'EXECUTA UN 56%

Pedro Sánchez engegarà aquest dissabte a Barcelona la llarga precampanya electoral del 2019 amb un anunci estatutari de pluja de milions per inversions en infraestructures. El líder del PSOE, que aquest divendres presenta els pressupostos de l'Estat sense tenir assegurat el suport per aprovar-los, busca l'aval dels independentistes d'ERC i el PDeCAT amb la promesa de complir les inversions fixades a la Disposició Addicional 3ª de l'Estatut, i mai acomplertes. De fet, l'Estat ni tan sols executa les obres que pressuposta a Catalunya. Entre el 2015 i el 20º17, només ha realitzat el 56,05%. Això és 1.220 milions d'euros menys dels previstos.

La DA 3 de l'Estatut estableix que, durant 7 anys, el govern espanyol haurà d'invertir en infraestructures a Catalunya l'equivalent al pes relatiu del PIB català envers l'estatal, que el 2017 va assolir el 19%. Però a l'hora de la veritat, Catalunya sempre queda molt per sota. Farà realitat Sánchez el que no ha acomplert el seu antecessor del PP, Mariano Rajoy, que el març del 2017 va prometre en un acte amb empresaris a Catalunya 4.200 milions d'inversions fins al 2020? Els antecedents obliguen a posar-ho, si més no, en dubte. Ni tan sols el fet que les inversions en obra pública de l'Estat es consignin als pressupostos és garantia que es materialitzin.

VIVER PI SUNYER ASSENYALA QUE EL PAÍS AVANÇA CAP A LA INDEPENDÈNCIA: " NO HEM TORNAT A LA CASELLA DE SORTIDA "

El Palau de la Generalitat acull aquest dijous el lliurament de les medalles d'or de la Generalitat de Catalunya. Els guardonats aquest any són l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) fins que va ser destituït pel 155, el jurista Carles Viver Pi-Sunyer, i l'estudi d'Arquitectes RCR. El primer en recollir la medalla ha estat Pi-Sunyer que en la seva intervenció ha defensat el procés cap a la independència assegurant que tot i que els seus detrectors pensin el contrari a Catalunya "no hem tornat a la casella de sortida" i que "s'han posat els fonaments estables per assolir l'objectiu".

El jurista Enoch Albertí ha estat l’encarregat de glossar la figura de Viver Pi-Sunyer, també ex-magistrat del Tribunal Constitucional. Ha destacat que “no és freqüent en la història” que s’atorgui aquesta medalla de la Generalitat a juristes. De fet, ha assenyalat que abans només s’ha concedit en dues ocasions. Albertí ha subratllat el paper del dret en la conformació de la “personalitat catalana” i ha recordat que, a partir d’aquest, es “modela la nostra cultura” i, per això, els juristes són “peces essencials”. Pi-Sunyer, ha remarcat Albertí, “és un dels juristes més destacats del nostre temps” i ha subratllat la seva “vessant acadèmica i la seva dimensió de servei públic”, en llocs on ha deixat “empremta”.

EL DEBAT SOBRE LA TRAMITACIÓ DELS PRESSUPOSTOS DE SÁNCHEZ ATERRA EL GOVERN

"El debat sobre la tramitació dels comptes de Sánchez aterra al Govern "
Torra manté la negativa als pressupostos estatals si no hi ha gestos sobre l'autodeterminació mentre el PDECat, dividit en el debat, tractarà dilluns la qüestió amb Puigdemont a Waterloo

 

Oriol March



En les properes setmanes, l'independentisme ha de prendre una decisió estratègica: permetre -o no- la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat. El debat és viu, no hi ha cap decisió definitiva presa i ja ha arribat al Govern, segons ha avançat aquest matí RAC1 i assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital.

El president de la Generalitat, Quim Torra, no valida gestos cap a Pedro Sánchez fins que no faci una proposta sobre autodeterminació. Ho tractarà amb Carles Puigdemont aquest divendres a Waterloo, on ja va ser-hi dimecres la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. Les fonts consultades indiquen que hi ha consellers favorables a permetre que els comptes es tramitin, però d'altres aposten per mantenir la negativa.

El debat, com bona part de les discrepàncies estratègiques que afecten l'independentisme, té dos bàndols diferenciats: un de més pragmàtic, partidari de donar temps al diàleg amb Madrid -hi ha prevista una nova reunió entre executius per aquest mes de gener-, i un de més dur que proclama el "no a tot"

DUR ATAC DE PUIGDEMONT AL PERIÓDICO: " ELS MISERABLES HO SERAN PER SEMPRE "

L’arxivament del cas contra els Mossos d’Esquadra per haver, presumptament, incinerat documentació sensible just el dia abans de la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017 ha provocat la duríssima reacció del president a l’exili, Carles Puigdemont, contra El Periódico, que en el seu moment va publicar en portada que entre la documentació que els Mossos van portar a la incineradora hi hauria la suposada ‘note’ on els Estats Units alertaven els Mossos d’Esquadra del perill d’un atemptat a la Rambla de Barcelona, dies abans dels atemptats del 17 d’agost.

“Els miserables ho seran per sempre. Ells, els seus editors, els seus finançadors, els amics del rei... tot se sabrà. Paciència. Tenim temps: a les presons i a l'exili ens recordem cada dia de tots els miserables”, ha piulat Carles Puigdemont aquesta matinada.

De fet, El Periódico obvia completament la qüestió en la seva portada impresa d'aquest dijous, on no apareix cap entrada referent al fet que el jutge d'instrucció 22 de Barcelona va arxivar el cas contra els Mossos per portar a cremar documentació a la incineradora de Sant Adrià.

EL PSOE COMPLEIX EL QUE EL PP NO VA TENIR TEMPS DE FER: ENRIC HERNÁNDEZ CAMÍ DE DIRIGIR RTVE

9 anys són els que Enric Hernández ha estat al capdavant de El Periódico de Catalunya. Temps suficient per a carregar-se una capçalera reputada a Catalunya i identificada amb valors progressistes. Quasi una dècada per acabar enfonsant el rotatiu en vendes i per a convertir-lo al servei de les clavegueres de l’Estat i de l’ideari de PP i Ciudadanos.

La maquiavèl·lica casualitat ha volgut que justament un any després de l’esperpèntica i falsa portada del diari on assegurava que els Mossos havien intentat destruir la famosa “The Nota” de la CIA, hagi transcendit que Hernández té tots els números per fugir del grup ZETA, en pèrdues i reducció de plantilla constant, per anar a dirigir RTVE a Madrid.

Una recompensa a la seva tasca contra el procés que ja va intentar el Gobierno del PP de la mà de Soraya Sénz de Santamaría i que es va veure frustrada per la moció de censura a Mariano Rajoy i el canvi a la Moncloa.

BUCH, SOBRE LES QUERELLES ARXIVADES: " EN UN PAÍS NORMAL, ELS POLÍTICS QUE HAN ASSENYALAT ELS MOSSOS HAURIEN DE RETRACTAR-SE "

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha afirmat aquest dijous que, després que el jutge hagi decidit arxivar les querelles i denúncies presentades contra els Mossos d’Esquadra sobre la documentació que portaven a cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs, aquells que els van “posar el dit a l’ull” haurien de, “com a mínim”, disculpar-se. “En un país normal, amb polítics, estaments i mitjans de comunicació normals, quan s’han dedicat durant tants mesos a assenyalar un cos policial respectat en l’àmbit internacional, el mínim que haurien de fer és retractar-se i demanar disculpes”, ha assenyalat Buch.

Preguntat per si podrien denunciar per danys i perjudicis ocasionats contra el cos de Mossos, Buch ha respost que encara és massa d’hora per decidir-ho. “El que fa falta és que tothom analitzi com ha anat. Mentre uns quants no paraven d’acusar el cos, els Mossos van esperar-se a donar explicacions a qui pertocava, el jutge”, ha contraposat.

Per al conseller d’Interior, la interlocutòria del jutge “deixa clar” que els Mossos van treballar amb els “criteris policials de prevenir i perseguir el delicte”, amb els “criteris de legalitat” i amb els “criteris de discrecionalitat, que qualsevol cos policial té”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (10-1-2019)

BUCH OFEREIX ELS MOSSOS PER AL TRASLLAT DELS PRESOS POLÍTICS A MADRID

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha reaccionat a la petició del president del tribunal del judici de l’1-O, Manuel Marchena, qui demanava que els presos polítics arribessin a Madrid la darrera setmana de gener, i ha ofert que siguin els Mossos d’Esquadra els encarregats de fer el trasllat.

Tot i que la data del judici encara no ha estat fixada, Marchena vol garantir que no hi hagi cap inconvenient amb els terminis que estableix la llei i que, una vegada es faci públic el dia de la primera sessió, tots nou acusats estiguin a presons madrilenyes i a disposició de la sala.

Els trasllats s’hauran de fer des de tres presons diferents. En el cas d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn, des dels Lledoners. En el cas de Dolors Bassa, des del Puig de les Basses. I en el cas de Carme Forcadell, des del Mas d’Enric. Encara no se sap a quines presons madrilenyes els tindran reclosos mentre duri el judici.

Buch ha posat els Mossos d’Esquadra a disposició del Ministeri de l’Interior per fer el trasllat a Madrid. Quan els van traslladar a les presons catalanes, la Guàrdia Civil els va portar fins a Brians, on es van posar sota custòdia dels Mossos d’Esquadra, que els van traslladar als respectius centres penitenciaris.

Informa:VILAWEB.CAT (10-1-2019)

EL SUPREM MANTÉ LA INCÒGNITA SOBRE LA PRESÈNCIA DELS PRESOS A LA COMISSIÓ DEL 155

El Tribunal Suprem encara no ha comunicat al Paralment de Catalunya si permetrà que els presos polítics que han estat citats a comparèixer com a testimonis a la comissió d'investigació del 155 del proper 22 de gener podran fer-ho o no. Fonts del Parlament han assegurat a 'El Món' que fins aquest dijous al migdia encara no s'havia rebut una reposta sobre la sol·licitud que es va enviar dilluns.

El Tribunal Suprem ha demanat aquest matí al ministeri de l'Interior que prepari el trasllat dels presos polítics per garantir que estiguin a Madrid la darrera setmana de gener. La compareixença a la comissió del Paralment està prevista per al 22 de gener, justament la setmana abans de la darrera d'aquest mes. En declaracions a 'El Món', el president de la comissió del 155, Toni Morral, va explicar que el Suprem podria demorar les compareixences dels presos perquè res l'obliga tampoc a donar resposta abans que se celebri la sessió del 22.

#Tribunal Suprem

Informa:ELMON.CAT (10-1-2109)

ELS AVIS PER LA LLIBERTAT S'INCULPEN PER L'1-O I VOLEN ANAR A LA PRESÓ A CANVI DELS PRESOS POLÍTICS

Els Avis i Àvies per la Llibertat s'autoinculpen per la jornada de l'1-O i diuen estar disposats a ingressar a presó a canvi que surtin alliberats els polítics i líders independentistes presos. Així en deixen constància en un manifest, subscrit per 1.229 firmes recollides pels col·lectius estesos arreu de Catalunya, sota el denominat moviment 'Taca d'Oli'.

Un grup d'avis han lliurat el manifest aquest dijous al matí a la Fiscalia a Tarragona. Els avis ho desmarquen del precedent d'una altra acció d'autoinculpació -pel 9-N-, perquè, en aquest cas, el grau d'implicació va ser major. “Ens declarem culpables de voler la República Catalana, som nosaltres els qui hem d'ingressar a presó”, exposa el comunicat.

Informa:ARA.CAT (10-1-2019)

EL SUPREM SOL·LICITA QUE INTERIOR TRASLLADI ELS PRESOS POLÍTICS A FINAL DE GENER

El president de la Sala Segona del Tribunal Suprem (TS) espanyol, Manuel Marchena, ha sol·licitat al ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que “adopti les decisions” oportunes per al trasllat dels presos polítics catalans l’última setmana de gener.

En un ofici signat aquest dijous, Marchena demana al titular d’interior que realitzi les gestions oportunes per garantir la presència dels nou líders independentistes de cara al judici de l’1-O, que presideix el mateix magistrat.

Tot i que encara no s’ha fixat la data de l’inici de les vistes, el president del tribunal vol assegurar-se que no hi ha cap inconvenient amb els terminis que fixa la llei. I també perquè, un cop es faci públic el dia de la primera sessió, tots nou acusats estan ja a presons madrilenyes i a disposició de la sala.

En l’ofici, el president del tribunal apunta que la Llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) determina que, un cop es fa pública la data d’inici del judici, els presos s’han de conduir “immediatament” a la presó de la població on s’hagi de celebrar el judici. En canvi, sobre aquesta qüestió, el reglament penitenciària substitueix aquesta “immediatesa” per un període de 30 dies.

CUEVILLAS ALLIÇONA EL PP AL CONGRÉS I AVISA L'ESTAT QUE ELS TRIBUNALS INTERNACIONALS PODEN INTERVENIR

Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, ha estat citat avui a la Comissió de Justícia del congrés espanyol perquè exposés la seva opinió sobre la reforma de la llei d’indults, que data del 1870 i que només s’ha modificat una vegada, el 1988. La nova llei es tramita ara a la cambra, arran d’una proposició del PSOE, que vol incloure excepcions en la concessió d’indults, concretament pels delictes de corrupció i de violència masclista. Però el PP ho ha volgut aprofitar per incloure’n una altra, feta a mida per als dirigents independentistes que seran jutjats aviat al Tribunal Suprem: l’excepció de l’indult en condemnes per sedició i rebel·lió. Alonso-Cuevillas ha dit que no hi estava pas d’acord, i ha fet una intervenció dura contra aquesta pretensió.

‘Al PP només li falta introduir al catàleg de delictes el de flora i fauna per dissimular que hi ha el de rebel·lió i sedició; volen limitar al mínim la possibilitat d’indults’, ha declarat. ‘Això és intentar legislar ad hoc, i en un estat de dret no és admissible. Només us faltaria posar noms i cognoms a l’esmena. I aquesta cambra i l’estat no haurien de tancar la porta a la possibilitat de fer política, perquè algun dia pot haver-hi pronunciaments d’instàncies internacionals i de tribunals internacionals que obliguin els diferents poders de l’estat a fer política.’ Això últim, ho ha dit en referència a la possibilitat que en el futur hi hagi pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans o unes altres instàncies internacionals contra les previsibles condemnes en el judici polític contra l’1-O.

ADRIANA ROCA (" ARRAN" ): "EN ALGUN MOMENT LES PROTESTES S'HAURAN DE DIRIGIR CONTRA EL GOVERN TORRA "

Adriana Roca és la nova portaveu d’Arran. Dimarts va anar a Madrid amb un altre grup d’activistes de l’organització juvenil de l’esquerra independentista per portar a terme la primera de les accions d’una campanya, Estripem la baralla, amb la qual pretenen denunciar que “el règim del 78 és el culpable de la repressió, però també de les retallades”. Pretenien encadenar-se a les portes del Tribunal Suprem, però van ser interceptats i vuit membres del grup van ser detinguts. Dimecres al matí han estat alliberats.

En aquesta entrevista amb ‘El Món’, Roca aclareix quina és la postura del grup davant del nou escenari polític i envia un missatge al Govern de Quim Torra: si l’actitud passa per retornar als pactes autonòmics i a l’Estatut les mobilitzacions independentistes se li giraran en contra. “S’ha venut la idea que la independència arribaria passant de llei en llei, sense cap moment de caos i de trencar l’ordre establert, quan és evident que no pot ser així”, adverteix Roca.

ELS MOSSOS A LA INCINERADORA: UNA ALTRA MENTIDA QUE CAU

"Els Mossos a la incineradora: una altra mentida que cau "
«Aquesta indecència, aquesta immoralitat, val més que la tinguem en compte i que la posem en relleu en dies com avui. Quan el castell de cartes s'ensorra, però ells fan veure que no ha passat res»

 

 Vicent Partal

 

Els Mossos d’Esquadra tenen un protocol molt rígid, així com cal, pel que fa a la gestió documental. Cada peça d’informació que elaboren ha de ser tractada d’acord amb procediment que no admet cap excepció, ni una. N’hi ha que després es poden imprimir i destruir amb unes màquines que tenen moltes comissaries. N’hi ha que directament no es poden ni tan sols imprimir. Un document pot estar imprès durant un màxim de dies i, en acabat, ha de ser destruït. Hi ha un nombre de dies determinat que un cap pot retenir un paper. N’hi ha que han de ser custodiats fins a una incineradora on han de ser cremats per no deixar-ne rastre. Qualsevol peça d’informació que la policia elabora resta sotmesa a aquest criteri estricte, que es compleix sempre.

Per això el 26 d’octubre de 2017, un dia abans de la proclamació de la independència, va causar tanta sorpresa un incident a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. Aquell dia la unitat dels Mossos que duia el material a incinerar va adonar-se que els seguien. Una moto va aparèixer del no-res en una benzineria que hi ha prop de la central d’Egara i agents de policia espanyols s’esperaven al lloc de destinació. Va haver-hi un tens estira-i-amolla fins que els Mossos van rebre l’ordre de lliurar les caixes que duien. Després es va saber que això –tan anormal, tan estrany– era el que en l’argot s’anomena ‘lliurament controlat’.

Un alt càrrec dels Mossos, avui apartat de tota responsabilitat, va col·locar dins el vehicle una capsa plena de documentació, alguna d’original, alguna de falsa, amb la intenció d’embrutar el cos i el govern i de proporcionar eines als tribunals per a la persecució política. Documents que tan sols hi havia una manera legal que arribassen al jutge, que era aquella. La sola vegada en què algú va trencar el protocol de tracte de documents.

LES PROMESES DE SEMPRE: SÁNCHEZ OFERIRÀ MÉS INVERSIÓ A CATALUNYA...D'ACORD AMB L'ESTATUT

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, donarà el tret de sortida divendres a uns pressupostos que tindran vocació de complir amb la disposició addicional tercera de l'Estatut, que implica que l'Estat destini a Catalunya l'equivalent al seu PIB, que en base a les dades del 2017 -les últimes disponibles- se situa al voltant del 19,2%. A l'espera que es confirmi el percentatge exacte pressupostat, això suposaria que quasi una cinquena part de les inversions de l'Estat en infraestructures serien per a Catalunya. Aquest serà un dels al·licients -afegit als 2.000 milions d'euros anunciats- amb el qual el president del govern espanyol es plantarà a Barcelona dissabte per intentar atraure el suport dels partits independentistes als comptes, segons ha pogut saber NacióDigital.

"Tindrem un altre gran argument per aprovar els pressupostos", ha advertit aquest dimecres al matí el líder del PSC, Miquel Iceta, que ja ha avançat que "Catalunya, per primera vegada, serà tractada amb justícia pel que fa a inversió pública de l'Estat". Complir amb la disposició addicional tercera és opcional per al govern espanyol perquè la seva vigència arribava fins al 2013 -s'establien set anys des de l'aprovació de l'Estatut del 2006-. A més, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de l'any 2010 va tombar aquest caràcter obligatori i va limitar l'abast de l'article a un caràcter orientatiu. Mai, però, s'ha complert.

Subcategories

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08918388