FELIPE VI, IMPERIAL: " NADIE ME VA IMPEDIR IR A CATALUNYA "

Felipe VI cerró la semana pasada su visita a Barcelona con un almuerzo privado con directivos catalanes de grandes empresas, con los que intercambió impresiones sobre la crisis política en Cataluña y a los que pidió directamente un análisis pausado de la situación. El rey mostró, en todo momento, una actitud de escucha.

Felipe VI, en la entrega de despachos a los nuevos jueces en Barcelona. Felipe VI, en la entrega de despachos a los nuevos jueces en Barcelona.

El monarca celebró este encuentro reservado en el Palacete Albéniz, después de participar, junto con la cúpula judicial, en la entrega de despachos a los nuevos jueces, acto celebrado en el Auditorio de Barcelona.

Zarzuela no ha facilitado más detalles sobre los comensales, ni sobre lo tratado en el almuerzo, con el argumento de que se trataba de una “cita privada”.

SERRAT: " LA VIA UNILATERAL DE LA INDEPENDÈNCIA NO VA ENLLOC "

El cantautor Joan Manuel Serrat ha dit aquest dilluns que no està d’acord "amb el plantejament del referèndum de l’1 d’octubre com a festa de la democràcia i expressió de la gent” perquè, segons ha dit, “venia recolzat per una Llei del referèndum que no es va consultar al Parlament i una Llei de transitorietat que ho és tot menys una demostració de democràcia”.

En una entrevista a Catalunya Ràdio ha dit que té una posició que li permet “perfectament” ser crític amb el PP i no estar d’acord amb la seva manera d’actuar i “al mateix temps no pensar que la independència és la salvació de Catalunya”. Serrat ha afegit que “el plantejament que hi ha, i sobretot la via unilateral —amb respecte a tots els sobiranistes— és anticonstitucional i no va enlloc”.

Serrat també ha afirmat que està en contra de l'empresonament de polítics i líders independentistes.

Informa:ELMON.CAT (16-4-2018)

AQUESTA DIGNITAT INSUBORNABLE COM A POBLE ENS FA INDESTRUCTIBLES

 

"Ahir, al Paral·lel, ens vàrem reconèixer "
«Ahir ens miràvem els uns als altres somrients, malgrat el dolor per la presó i l'exili. Ens reconeixíem en la llibertat, ens reconeixíem en la lluita, ens reconeixíem com a poble, ens reconeixíem en aquesta dignitat insubornable que Jordi Cuixart va dir encertadament que som. Indestructibles»

 

Vicent Partal



No és solament la xifra, la massa de gent que va inundar els carrers de Barcelona –tot i que també. Són les maneres. Tenim tot el govern a la presó o a l’exili, però nosaltres continuem ocupant pacíficament els carrers, sense cap incident, sense cap agressió, sense cap consigna violenta, somrient-nos, abraçant-nos. Ens han abocat tota la violència, verbal i física, que eren capaços d’imaginar i tanmateix nosaltres continuem cantant i alçant castells, continuem ballant i gaudint de ser un entre tants. Ells, mentrestant, proven d’amagar la veritat a la desesperada. Menteixen cada dia. Menteixen sobre la manifestació, menteixen sobre quanta gent érem, menteixen sobre com ens comportàvem, menteixen sobre què cridàvem, menteixen sobre què volem. Però nosaltres no perdem el somriure i ens mantenim a lloc; tots junts fent voleiar banderes, avancem vestits de tots els tons de groc i cridem les consignes que estimem sense ni mirar-los, sense ni escoltar-los, sense perdre-hi ni un segon.

Quan l’estat espanyol va desfermar el colp d’estat contra Catalunya, el 20 de setembre, pretenia desmuntar en poques setmanes aquesta monumental i extraordinària organització popular que s’ha expressat amb tantes sigles i organitzacions aquests darrers nou anys. Hi van abocar tot el que tenien. Des de la Guàrdia Civil fins al darrer columnista d’El País. Des del jutge Llarena al més violent dels feixistes incontrolats. Des del monarca fill del monarca hereu de Franco fins al grec que desvia pregunta rere pregunta i indignació rere indignació en la conferència de premsa de la Comissió Europea. Tots els recursos, armats i desarmats, de l’estat varen ser posats en formació per provar de doblegar-nos, perquè deixàssem de reconèixer-nos com allò que som. Poques vegades un país deu haver hagut de plantar cara a un atac coordinat de les dimensions del que es va desencadenar al setembre contra el moviment republicà català. Però nosaltres ho hem resistit tot i, sis mesos més tard, som ací. Som ací ben plantats al bell mig de Barcelona, ocupant el Paral·lel i la plaça que hauria de ser del Primer d’Octubre, escampant-nos –perquè no hi cabem– per la Gran Via i pel Poble-sec, allargassant la massa humana fins a mar. Davant els ulls atònits i admirats de bona part del món.

PUIGDEMONT POSA PAUSA CONTRA LES PRESSES DE FORMAR UN GOVERN

El president, Carles Puigdemont, no ha desvelat en l'entrevista que aquest vespre li ha fet el director de TV3, Vicenç Sanchis, quina serà l'estratègia que plantejarà JxCat per aconseguir tirar endavant el nou Govern davant la negativa del jutge Pablo Llarena a la investidura de Jordi Sànchez. Això no obstant, ha replicat les veus que urgeixen a investir un president i ha emplaçat a evitar precipitacions; ha assegurat que no té cap interès a anar a eleccions -tot i que veu sectors de l'Estat que voldrien provocar comicis-, i ha insistit que "encara hi ha temps".

"Volen un govern de genolls. Això no els ho podem donar", ha advertit per la qual cosa ha garantit: "Tenim un temps preciós que no el podem malbaratar i el farem servir per arribar a la solució".

Puigdemont ha reblat al llarg de l'entrevista l’estratègia fixada els darrers dies per JxCat des que el jutge del Tribunal Suprem es va negar a autoritzar la sortida de Sànchez de la presó per participar divendres passat al debat d'investidura. El seu missatge que ha repetit un cop i un altre és que hi ha temps per trobar solucions que permetin respectar el resultat del 21-D i alhora eviti anar eleccions. “Una mica de confiança, sisplau”, ha reclamat.

ELS PRESOS POLÍTICS I L'EXCÚPULA DELS MOSSOS TORNEN AL SUPREM I A L'AUDIÈNCIA " NACIONAL "

Nova cita als tribunals dels processats en la causa general contra l'independentisme. El Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional tornaran a obrir les portes aquest dilluns a alguns dels investigats per l'1-O i per la proclamació d'independència al Parlament. Volgudament o no, els dos alts estaments judicials han fet coincidir dates per notificar, ja oficialment als processats, per quins delictes se'ls processa.

Per una banda, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena es tornarà a veure les cares amb els presos polítics catalans, a qui ha citat consecutivament de dilluns a dimecres. S'espera que sigui durant aquesta trobada quan es faci el que s'anomena una declaració indagatòria i s'informi directament dels delictes als acusats, malgrat que la interlocutòria de processament ja es va fer pública fa unes setmanes. Aquest és l'últim pas que realitza el jutge abans d'enviar a judici -possiblement abans que acabi l'any- els acusats. Durant la declaració, el magistrat oferirà l'oportunitat als presos polítics de defensar la seva postura o aportar més proves.

El primer en declarar a les deu del matí serà el vicepresident Oriol Junqueras. A continuació, compareixeran els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. Dimarts serà el torn de Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva, mentre que el 18 d'abril hauran de passar pel Suprem -a la mateixa hora- Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Els nou processats es troben, actualment, en situació de presó provisional perquè Llarena considera que hi ha risc de fuga i de reiteració delictiva.

MONTORO NEGA QUE L'1-O ES PAGUÉS AMB DINERS PÚBLICS I AFIRMA QUE ES VOL OFEGAR EONÒMICAMENT L'INDEPENDENTISME

Ja ho havia admès el president espanyol, Mariano Rajoy, al Congrés i ara el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ho ratifica. El referèndum de l'1-O no es va pagar amb diners públics. Així ho ha assegurat en una entrevista a El Mundo, on ha deixat anar que "jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1-O, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics".

Montoro, que ho justifica sota l'argument que des de setembre del 2017 tenen "el control dels 35.000 milions d'euros que manega la Generalitat intervinguda", sosté també que "el sistema finalista de pagaments funciona".

Ara bé. Després de ser preguntat i repreguntat per aquesta qüestió, el ministre espanyol acaba posant damunt la taula que l'única opció que donaria a entendre que s'ha fet ús de fons públics per a les despeses del referèndum seria en cas que un funcionari hagués comès un "delicte de falsificació", motiu pel qual ha recordat que, precisament per això, "s'està investigant", tot i que s'ha volgut curar en salut afirmant que la interventora s'arrisca a penes de presó en cas que es demostrés que això ha estat així.

750.000 PERSONES AL CARRER: CLAM MASSIU I TRANSVERSAL PER RECLAMAR LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS A BARCELONA

El clam massiu i transversal per la llibertat dels presos polítics s'ha fet seu el carrer aquest diumenge a Barcelona, quan tot just es compleixen sis mesos de l'entrada dels "Jordis" a la presó acusats per rebel·lió. Milers de persones han respost a la convocatòria de l'Espai Democràcia i Convivència, plataforma que aglutina des de l'ANC i Òmnium a CCOO i UGT per denunciar la repressió de l'estat espanyol i la regressió en drets i llibertats a Catalunya i a Espanya. A la marxa, que s'ha concentrat entre l'avinguda Paral·lel i la plaça Espanya de la capital catalana, han participat unes 315.000 persones, segons la Guàrdia Urbana i 750.000segons els organitzadors.

Prova del caràcter transversal de la marxa és el lema consensuat entre els convocants: "Per la democràcia i la cohesió. Us volem a casa". La primera fila s'ha reservat per als representants de les entitats, que han onejat senyeres, mentre els dirigents polítics dels diferents accents del sobiranisme es manifesten en segona i tercera fila. Per darrere de la capçalera predominen les estelades. El crit majoritari és per exigir la "llibertat dels presos polítics", però combinat amb el de la reivindicació de Carles Puigdemont com a president.

"Som a una manifestació àmplia i plural on venim a fer ponts i no blocs", ha reivindicat abans de l'inici de la manifestació el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, que després de dies encaixant crítiques de sectors contraris a la presència dels sindicats a la mobilització ha etzibat: "Estem rebent de tots els costats perquè el més difícil és donar la cara".

GRAN RESSÒ INTERNACIONAL DE LA MANIFESTACIÓ PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

La manifestació a Barcelona per l’alliberament dels presos polítics s’ha fet un bon lloc als mèdia internacionals. Els primers, les agències de notícies, naturalment, però també diverses cadenes de televisió, algunes de les quals han fet connexions en directe per mostrar la concentració.

Entre els diaris, aviat han publicat cròniques de la diada d'aquest diumenge el progre britànic The Guardian i el liberal alemany Süddeutsche Zeitung:

Altres diaris que se n'han fet ressò: el popular Journal de Montréal ("Manifestació gegant a Barcelona contra la detenció de separatistes", titula); el seriós holandès De Tijd o el Neues Deutschland, molt vinculat a Die Linke, els postcomunistes alemanys, que recorda les manifestacions al País Basc pels presos per la baralla amb guàrdies civils de paisà a Altsasu (Navarra). També el francès Libération:

L’agència britànica Reuters destaca les pancartes amb els lemes "Llibertat presos polítics" i "Prou d'ostatges!" i els càntics de "Puigdemont és el nostre president".

JULIO ANGUITA: " LLARENA M'HA CONVENÇUT QUE HI HA PRESOS POLÍTICS "

"El que em convenç per dir que hi ha presos polítics és el jutge Pablo Llarena mateix". Amb aquesta contundència s'ha expressat l'ex-secretari general d'Esquerra Unida Julio Anguita en una entrevista a Catalunya Ràdio, on també ha confessat que en algun moment havia dubtat sobre si hi havia o no aquesta mena de presos.

Per reforçar la seva teoria ha explicat que hi ha molts catedràtics de dret penal que, com ell, critiquen les decisions del jutge Llarena "i sobretot la imputació del delicte de rebel·lió". Anguita ha recordat que a Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Escòcia encara no s'ha decidit extradir cap polític.

L'exsecretari d'Esquerra Unida ha carregat contra la privació de sortir de la presó al número 2 de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, per assistir al ple d'investidura: "Sànchez no ha estat sentenciat i un jutge no pot al·legar que el candidat pertany a JxCat, un partit que vol la independència". En la mateixa línia, ha subratllat que "aspirar a la independència tampoc no és un delicte". Segons Anguita només hi hauria delicte "si aquesta independència es fes amb accions violentes".

PUIGDEMONT: " SOM CIUTADANS EUROPEUS QUE VOLEM VIURE EN PAU, LLIBERTAT I SENSE POR "

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha dit aquest diumenge a Twitter durant la manifestació 'Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!' convocada per l'Espai Democràcia i Convivència que els catalans són "ciutadans europeus que volen viure en pau, en llibertat i sense por".

A més, ha reivindicat el to "cívic" i "democràtic" que ha tingut la manifestació en una piulada en anglès.

Informa:ELMON.CAT (15-4-2018)

 

ANC, ÒMNIUM, AMI I AMC ELOGIEN LA TRANSVERSALITAT DE LA MANIFESTACIÓ CONVOCADA PER ESPAI DEMOCRÀCIA I CONVIVÈNCIA

“Avui estem molt contents”. Amb aquesta satisfacció s’ha expressat la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzié, sobre la manifestació d’aquest diumenge -la primera d’aquesta magnitud des que va assumir el càrrec-, convocada per la plataforma Espai Democràcia i Convivència, de la que l’entitat n’és impulsora. L’economista ha remarcat el fet que “entitats de tota mena, comparteixin o no comparteixin el projecte independentista estiguin aquí per dir prou a la repressió política, prou als presos polítics que tornin els exiliats”, ha assenyalat.

També ha elogiat aquesta “transversalitat” el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, qui ha apuntat que des de Catalunya es demana a l’Estat que “posi seny” i “cessi amb aquesta actitud i repressió que fa masses mesos que dura”. Mauri ha recordat que aquest dilluns farà sis mesos des de l’ingrés a presó de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Per la seva banda, el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Sallent, David Saldoni, ha dit que avui “és un dia bonic i trist”, per la gran repercussió de la marxa però també perquè recorda que hi ha nou persones a la presó i set més es troben forçosament fora de Catalunya. “Viure això és un motiu de tristesa”, ha assenyalat el també alcalde de Sallent, localitat natal de la ‘cupaire’ Anna Gabriel, que es troba actualment a Suïssa. “Però avui el poble de Catalunya ho ha transformat en força i coratge”, ha afegit.

Des de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), s’ha explicat un dels motius de la convocatòria: “Som aquí per demanar que es faci política”, ha declarat el president de l’entitat, Josep Maria Cervera. El també batlle de El Port de la Selva ha denunciat la “justícia arbitrària” que practica l’Estat. “Tenim empresonaments injustos i exilis necessaris”, afirma. “I som aquí per demanar de forma cívica i pacífica que els volem tots a casa”, ha conclòs.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (15-4-2018)

ELS MISSATGES DELS JORDIS DE LA PRESÓ ESTANT

Aquest és el missatge des de la presó de Soto del Real de Jordi Sànchez per la manifestació dels drets i les llibertats:

Des de la presó us demano que no us deixeu atemorir. No cediu mai al xantatge de la por ni a la temptació de la violència. No tenim por, tenim dret a ser lliures. Porteu, en el nostre nom, la primavera dels somriures republicans a tots els racons del país.

Hem fet les mobilitzacions més multitudinàries, cíviques i pacífiques que Europa mai ha viscut. Ells relaten violències inventades i alçaments tumultuosos imaginaris... D'això se'n diu impotència i ràbia. Creieu que mereix governar-nos qui no és capaç de respectar el resultat de les eleccions? Creieu que mereix governar-nos qui viola els nostres drets civils? Un estat autoritari mai mereixerà governar un poble lliure.

Gràcies per no oblidar-nos! Llum als ulls i força al braç!

Aquest és el missatge des de la presó de Soto del Real de Jordi Cuixart per la manifestació dels drets i les llibertats:

Avui tornem a demostrar, un cop més, la capacitat del poble català d'unir-se en els moments difícils, en moments d’injustícia però també d'esperança. D'injustícia per la deriva autoritària d'un estat cada cop més aïllat internacionalment, d'una presó provisional injustificada i d'una suspensió sense precedents de l'autogovern de Catalunya. Però també d'esperança.

D'esperança en la gent, en vosaltres, autèntic motor de la lluita per la democràcia i la llibertat, esperança en la dignitat insubornable de la societat catalana i esperança en un futur sense renúncies per ningú. Unitat, dignitat i coratge. Visca Catalunya!
Informa:ELNACIONAL.CAT (15-4-2018)

LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, EN PLE RETROCÉS A ESPANYA

"La llibertat d’expressió, en ple retrocés a l’estat espanyol "
Els casos de Valtònyc, Pablo Hásel i La Insurgencia són alguns exemples dels atemptats contra la llibertat d'expressió de l'estat espanyol dels últims temps

 

 Seda Hakobyan i Alexandre Solano

La plataforma No callarem organitza aquests dies la Setmana per la llibertat d’expressió (9-15 d’abril) amb l’objectiu de denunciar l’increment de la repressió sobre la llibertat d’expressió i de manifestació. Com a tret de sortida, es va presentar la cançó ‘Los borbones son unos ladrones’, que repeteix versos que han portat a condemnar els rapers Valtonyc i Pablo Hasel i el grup La Insurgencia. El clip ja suma més d’un milió i mig de visites.

En la mateixa línia de denúncia, fa un mes, Amnistia Internacional va assenyalar un abús del codi penal espanyol, especialment del delicte d’enaltiment del terrorisme i d’humiliació de les víctimes, que comportava una regressió en la lliure expressió.
És remarcable l’ús que s’ha fet d’aquest delicte, atès que s’han quintuplicat els judicis per enaltiment del terrorisme des del cessament d’ETA (2011), i s’ha fet servir aquesta acusació per perseguir persones sense cap mena de vinculació amb cap grup armat.

UNES 15.000 PERSONES ENVOLTEN LA MODEL PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

‘Envoltem la Model’ ha tancat aquest diumenge les activitats emmarcades en la Setmana per la Llibertat d’Expressió que ha organitzat la plataforma ‘No Callarem’. Quatre escenaris repartits al voltant de l’antic recinte penitenciari han acollit des de concerts fins a debats, passant també per activitats infantils i una zona per prendre un refrigeri.

Unes 15.000 persones -segons xifres facilitades per l’Ajuntament de Barcelona-, han passat durant el dia per aquesta fira popular i festival de música reivindicatiu, que té com a eix la defensa de la llibertat d’expressió.

Un dret que segons els organitzadors, està en clar perill tenint en compte casos com les condemnes de presó per als rapers Pablo Hásel o Valtonyc, que han actuat durant la jornada.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (14-4-2018)

CONCENTRACIONS A VALÈNCIA I A PALMA A FAVOR DE LA LLIBERTAT DELS PRESOS

Jordi Cuixart. Jordi Sánchez. Oriol Junqueras. Joaquim Forn. Carme Forcadell. Dolors Bassa. Raül Romeva. Jordi Turull. Josep Rull. Carles Puigdemont. Toni Comín. Anna Gabriel. Marta Rovira. Lluís Puig. Dolors Ponsantí. Meritxell Borràs. Lluís Puig. No és una llista dels dirigents civils i polítics que han encapçalat el procés. Es tracta de la llista de líders d'entitats i membres del Govern català que estan assenyalats per la justícia espanyola. Alguns estan entre reixes. Altres estan exiliats arreu d'Europa. I per ells, al caliu de les mobilitzacions de Barcelona i d'altres ciutats catalanes, s'han concentrat a València i a Palma reclamant «l'alliberament dels presos polítics».

A la capital valenciana, diverses entitats han organitzat una protesta davant de l'Estació del Nord amb el lema «El País Valencià amb la democràcia i la llibertat. Solidaritat amb Catalunya». La concentració, que ha comptat amb l'assistència de més d'un centenar de persones, ha començat amb deu minuts de silenci estricte. Després d'aquesta crítica silenciosa, s'ha repetit la consigna habitual d'ençà que els líders de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, resten empresonats.

ARTADI DIU QUE ELS CÀNTICS DE LA GENT DEMOSTREN QUE PUIGDEMONT ÉS EL PRESIDENT

La portaveu adjunta de Junts per Catalunya (JxCat) Elsa Artadi ha anunciat aquest diumenge que els càntics de la gent a la manifestació d'aquest matí a l'Avinguda Paral·lel de Barcelona demostren que "Carles Puigdemont és el president de Catalunya i és el que reconeix la ciutadania". Per altra banda, també ha defensat que els presos polítics catalans estan tancats "per defensar unes idees polítiques que són lícites i constitucionals", i que "estan dins el marc de la democràcia".

Artadi ha assegurat que la mobilització és per "aquestes 16 persones", però també per "tots els alcaldes perseguits, per la gent normal que es manifesta i els acusen de terrorisme, per la manca de llibertat d'expressió i per la repressió absoluta que patim a Catalunya". La diputada de JxCat també ha dit que la convocatòria d'aquest diumenge és una resposta a "tots els que diuen que el moviment està desmobilitzat i la gent cansada". Alhora, la diputada de JxCat ha volgut agrair l'assistència de tots els manifestants, i en especial de tots "els que no són independentistes però són demòcrates".

Informa:ELMON.CAT (15-4-2018)

EL BARÇA NO FARÀ CAP ACCIÓ DE PROTESTA EN LA FINAL DE LA COPA DEL REI

 El Barça girarà l'esquena a la voluntat dels catalans i complirà estrictament amb el protocol establert per a la final de la Copa del Rei. Això significa que no prepararà cap mena d'acte de protesta contra els presos polítics i els exiliats del procés, a més de l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució espanyola. Tampoc mostrarà de cap manera el rebuig dels catalans al paper que ha jugat el rei Felip VI en l'auge de la repressió als dirigents i les bases independentistes.

Segons ha avançat el diari Ara, el club ignorarà les demandes de diversos socis, que volen dur a terme accions com deixar plantat el rei a la llotja o jugar el partit contra el Sevilla amb la samarreta de la senyera. En una resposta escrita als associats -signades pel director de l'Àrea Social, Pere Jansà-, el Barça s'excusa dient que "defensa la llibertat d'expressió i el tret a decidir" i recorda que sempre ha "fet costat a les institucions i al poble de Catalunya".

Amb tot, diu que vol mantenir-se al marge de la política i tenir "les millors mostres de cortesia i respecte" pels rivals i els organitzadors de la final, que serà el proper dissabte 21 d'abril a l'estadi Wanda Metropolitano de Madrid. Diuen que si ignores el patiment de l'oprimit, et posiciones del costat de l'opressor.

Informa:DIRECTE.CAT (15-4-2018)

DANTE FACHÍN: " PASSI EL QUE PASSI CREC QUE PUIGDEMONT HA DE SER PRESIDENT "

Albano Dante Fachín, exdiputat del Parlament de Catalunya i exportaveu de Podem, ha participat en l'acte unitari "Cerdanyola per la República", que commemorava l'aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola. .

Què implica un dia com el 14 d'abril en l'actual context polític?

Un dia com aquest ens pot servir per aclarir una cosa: o el 14 d'abril és una història molt maca que ens expliquen els avis o som una societat que està disposada a tot el que ens ha explicat l'Alcoberro i que vol fer realitat la república ara. Jo crec que l'oportunitat que ofereix Catalunya ara és convertir aquesta antiga història en un fet que es pot dur a terme a la pràctica.

Ara que s'està intentant fer a Puigdemont president un altre cop, veu viable aquesta opció?

El tema de fer president o no a Puigdemont ens posa davant del problema. Podem discutir si és viable o no ho és, però la idea de fer-lo president posa en relleu el tema: aquí la gent ha votat a un candidat, que ens pot agradar més o menys, i no es permet que aquesta investidura es faci realitat. Per tant, que Puigdemont sigui o no president és la peça que fa saltar tota aquesta imposició. Ara, a escala pràctica, els partits han de ser els que s'encarreguin de tractar aquest debat. Jo que ja no estic al Parlament, no sé com són les negociacions, però crec que, passi el que passi, aquest senyor ha de ser el president. I dic això, tot i haver estat anys criticant durament a Convergència.

PUIGDEMONT: " AQUEST DIUMENGE TORNAREN A APEDAÇAR LA LLIBERTAT QUE ENS ESQUINÇA UN ESTAT AUTORITARI "

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha dit aquest dissabte a Twitter que demà, a la manifestació 'Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!', convocada per l'Espai Democràcia i Convivència, "tornarem a apedaçar la llibertat que ens esquinça un Estat autoritari". Puigdemont ha pronosticat que la mobilització serà "fabulosa i colossal" i ha sostingut que "direm serenament a tot el món que volem viure en pau, lliures i sense por".

Informa:ELMON.CAT (15-4-2018)

" US VOLEM TOTS" A CASA: AVUI TOCA MANIFESTAR-SE A BARCELONA

Demà farà mig any que Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC i ara diputat de Junts per Catalunya, van ser empresonats a Soto del Real. Avui, un dia abans que el calendari en marqui els sis mesos, a Barcelona es farà una gran manifestació per a demanar el seu alliberament i el dels altres set presos polítics independentistes: Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

La mobilització, la convoca l’Espai Democràcia i Convivència, una plataforma transversal que respon a la crida de bastir un front democràtic ampli més enllà de l’independentisme que reivindiqui l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. El lema de la manifestació serà ‘Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!’, i arrencarà de la plaça d’Espanya a les 12.30.

Les entitats sobiranistes han xifrat aquest divendres en més de vuit-cents els autobusos que s’han organitzat des del territori per desplaçar-se a la capital catalana. De fet, l’Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat restriccions de mobilitat i ha recomanat prioritzar el transport públic.

MILERS DE PERSONES CLAMEN JUSTÍCIA PELS JOVES D'ALTSASU A PAMPLONA

“Estem absolutament nerviosos, sense dormir, amb impotència i ràbia pel que ens estan fent. Necessitem omplir Iruñea.” El clam llançat el dia anterior per Edurne Goikoetxea, mare d’un dels nois d’Altsasu, ahir va tenir un ampli ressò. Milers de ciutadans van manifestar-se pel centre de Pamplona per denunciar l’anòmala situació dels vuit joves d’aquesta localitat navarresa les vigílies del judici que se celebrarà a l’Audiencia Nacional per uns incidents que han estat qualificats d’activitat terrorista. Els pares dels nois –que encapçalaven la protesta– asseguraven, ahir, que viuen amb por pel que pugui passar els propers dies, sobretot després que se’l hagi negat la presentació de força proves, però subratllaven que també estan esperançats que tot plegat quedi en un malson davant el suport social i polític –el govern de Navarra, de Geroi Bai, i els seus socis d’EH Bildu, Podem i Ezkerra els han fet costat– que van rebre ahir i que han anat rebent al llarg del darrer any i mig, des que es va produir la seva detenció. “Som gent molt diversa amb un únic objectiu: exigir que els alliberin i que puguin tenir un procés just”, exclamaven.

La mobilització es va iniciar a les 17.30 h amb una gran pancarta que proclamava: “Això no és terrorisme. Justícia”, desbordant les artèries principals de la capital navarresa, en una protesta que ha estat considerada una de les més multitudinàries que s’han viscut en aquest territori. En tot el recorregut, milers de persones aplaudien des de les voreres i se sumaven als crits dels manifestants que exigien aturar la “injustícia” que pateixen uns joves que s’enfronten a una dura petició fiscal per una batussa de matinada amb dos agents de la Guàrdia Civil, que anaven vestits de paisà, i les seves parelles en un establiment d’Altsasu durant les festes de la població, el 15 d’octubre del 2016.

LA GUÀRDIA CIVIL ADMET A LLANERA QUE ESTÀ SORPRESA DE LES CAPACITATS DE L'ANC

La Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil admet està sorpresa de les capacitats logístiques de l’Assemblea Nacional Catalana. Així ho assegura en l’atestat registrat el 28 de febrer amb el número 2018-101743-010, davant del magistrat instructor del Tribunal Suprem de l'1-O, Pablo Llarena, amb què detalla un a un el paper dels “actors independentistes” en el procés sobiranista i en concret de l’ANC. Una sopresa que es pot reblar aquest diumenge en la manifestació convocada en protesta pels presos polítics.

Concretament, en aquest informe la Guàrdia Civil analitza amb detall una sèrie de correus electrònics de membres de l’organització de l’entitat sobre el que considera “un dels pilars fonamentals del full de ruta de l’ANC, la mobilització ciutadana”. La conclusió dels analistes és que “s’ha comprovat que tenen un ampli poder de convocatòria per a les mobilitzacions de ciutadans i, en ocasions, sorprèn la rapidesa amb què són capaços de portar-les a terme”.

En aquest sentit, l’atestat destaca el paper de la “comissió/comitè (sic) de mobilització” i constata la utilització de la web, les xarxes socials o Telegram per l’organització d’accions concretes i ràpides. Així mateix, la Guàrdia Civil alerta que als “correus s’observa que davant la imminent aplicació del 155, l’ANC preveia una sèrie de mesures per a la defensa de les institucions catalanes”.

TURULL: " DEMÀ OMPLIREU BARCELONA DE LLIBERTAT; NOSALTRES, LES PRESONS DE DIGNITAT "

El conseller Jordi Turull ha assegurat que aquest diumenge, durant la manifestació que es farà a Barcelona sota el lema 'Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!', els presos polítics catalans ompliran "tres presons de dignitat". Concretament, Turull, empresonat per segona vegada a Estremera des del 23 de març, ha fet escriure en el seu nom a Twitter: "Demà molts de vosaltres omplireu Barcelona d'un clam de llibertat. Nosaltres omplirem tres presons de dignitat". Turull ha conclòs la piulada amb el hashtag "el meu cos a la presó, el meu cor a Catalunya".

La manifestació d'aquest diumenge ha estat convocada per l'Espai Democràcia i Convivència, que agrupa entitats sindicals, veïnals, polítiques i culturals, arrencarà a la plaça d'Espanya i avançarà per l'avinguda Paral·lel fins als jardins de les Tres Xemeneies, on hi haurà l'acte central.

Informa:ELMON.CAT (14-4-2018)

L'EXPRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU PAT COX DEMANA UN DIÀLEG POLÍTIC ENTRE CATALUNYA I ESPANYA, PERQUÈ " EL CAMÍ JUDICIAL NO HO POT RESOLDRE TOT "

L'expresident del Parlament Europeu Pat Cox ha fet una crida al "diàleg polític" entre Catalunya i Espanya per trobar una solució "mútuament acceptable" al conflicte. En una entrevista amb l'ACN, Cox admet que Espanya "ha escollit" seguir "la ruta constitucional i jurídica" per fer front a la situació catalana, i tot i que assegura que és "una opció perfectament vàlida", avisa que "la solució per temes d'aquesta complexitat al final requereix converses polítiques".

Preguntat sobre si caldria alliberar els presos, Cox diu que no es vol implicar en "el tema constitucional més delicat d'Espanya" però que l'experiència "d'altres llocs i altres temps" mostra que "si vols tenir diàleg polític has de trobar mecanismes per permetre fer-ho als que poden contribuir-hi". Per Cox, "és important, davant de sensibilitats així, no crear màrtirs d'una causa, sinó trobar gent que pugui aportar solucions".

Pat Cox, president del Parlament Europeu entre el 2002 i el 2004 pel grup liberal, assegura que valorar la situació catalana suposa actualment "entrar en un camp de mines". Cox justifica el poc rol de la Unió Europea en el debat català pel fet que "legalment i, políticament, la UE no pot passar per sobre de l'ordre constitucional d'un estat membre, perquè és la base d'on sorgeixen els seus poders". Amb tot, això no vol dir que els eurodiputats o els diversos grups polítics a Brussel·les no puguin debatre o expressar-se sobre Catalunya de forma "espontània". "Vivim en un món on la gent pot expressar-se lliurement", reitera, afegint, però, que els posicionaments de determinats grups o diputats no s'ha de confondre amb un "dret de la institució a intervenir" en el conflicte.

EMMERSON, ADVOCAT DELS POLÍTICS REPRESALIATS : " ESPANYA HA VULNERAT FLAGRANTMENT EL DRET INTERNACIONAL "

 L’advocat de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart davant del Comitè de Drets Humans de l’ONU, Ben Emmerson, ha parlat aquest matí al programa Via Lliure de Rac1 i ha acusat Espanya de "vulnerar flagrantment el dret internacional''. Segons ell, el Gobierno ho ha fet "des del moment que van ficar a la presó polítics que emetien les seves opinions polítiques".

En aquest sentit, ha demanat "que la comunitat internacional es desperti" per exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. D'altra banda, ha carregat contra el fet que l’Estat ignori les resolucions de l’ONU sota l'argument que no són vinculants, cosa que -diu- és “una afirmació política, no legal”.

Segons l'advocat, a més, la Moncloa està "desesperada" davant la notícia que el Parlament presentarà una querella contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i ho demostra amb l'amenaça de la malversació de fons com a possible conseqüència. “L’estat espanyol s'està comportant com un règim repressiu degut al seu passat feixista”, ha sentenciat Emmerson.

Informa:ELMON.CAT (14-4-2018)

PUIGDEMONT, SOBRE LA REPÚBLICA: " PREGUNTAR ARA ÉS UN ACTE DE TERRORISME, SEDICIÓ I REBEL·LIÓ "

Cap marge de decisió per acordar entre tots els espanyols si volen viure en un estat monàrquic o republicà. Si Catalunya no va poder celebrar un referèndum per decidir sobre el seu futur, és (previsiblement) de calaix que tampoc Espanya podrà obrir el debat sobre Monarquia o República.

Així ho ha denunciat avui el president Carles Puigdemont, que s'ha lamentat en un missatge a Twitter que "preguntar, qüestionar o votar són ara actes de terrorisme, rebel·lió i sedició", després de veure com en aquests darrers mesos la justícia espanyola ha anat acusant i empresonant diferents polítics per rebel·lió només per deixar que els catalans puguessin decidir el seu futur de forma pacífica. De fet, fins i tot la Fiscalia es va atrevir a acusar d'un delicte de terrorisme una membre dels Comitès de Defensa de la República (CDR) pels talls a algunes carreteres catalanes durant la Setmana Santa i, el més surrealista, per haver trobat a casa seva una captura de Google Maps, caretes de paper i un xiulet groc.

Precisament per tot això, Puigdemont s'ha lamentat que ara sembli impossible poder decidir sobre res a l'Estat espanyol, però ha volgut subratllar que "la millor garantia per aconseguir la República espanyola és donar suport a la catalana", al mateix temps que ha recordat que el 77,9% dels catalans suspenen la Monarquia i, el que és més, un 60,3% la puntuen amb un zero.

" EUROPE MAKE A MOVE ": 175.000 CARTES EN CINC IDIOMES QUE ELS LECTORS DEL PUNTAVUI ENVIARAN ALS MANDATARIS EUROPEUS

El Punt Avui se suma al crit d’auxili de l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC) i dona ple suport a la campanya Europa make a move, que pretén despertar l’opinió pública internacional respecte de la injustícia que estan patint els presos i exiliats polítics catalans. El diari imprimirà en l’edició de demà 175.000 cartes dins un quadernet perquè els lectors les puguin retallar i enviar als cinc mandataris europeus que han triat els impulsors de la campanya.

El propòsit d’Europe make a move és inundar de cartes els despatxos dels primers ministres d’Alemanya, França, Finlàndia, Irlanda i Portugal, per demostrar que el crit d’auxili a Europa és un moviment de la gent. “Volem combatre la repressió de l’Estat espanyol amb el llapis i el paper, i convertir la impotència en potència”, es diu al web de l’associació.

Els destinataris de les cinc cartes són Angela Merkel (Alemanya), Emmanuel Macron (França), Juhä Sipila (Finlàndia), Leo Varadkar (Irlanda) i António Costa (Portugal). Els cinc dirigents no han estat escollits a l’atzar. En el cas d’Alemanya i de l’Estat francès, el motiu és que són les dues principals potències de la UE. I per bé que l’elecció ja havia estat feta abans, l’actuació de la justícia alemanya afirmant taxativament que no hi pot haver delicte de rebel·lió en l’actuació de Puigdemont, carrega encara més d’arguments la tria d’Angela Merkel.

TORRENT: " PER IMPLEMENTAR LA REPÚBLICA ESTEM DISPOSATS A JUGAR-NOS-HO TOT "

Clar i contundent. Així s'ha mostrat avui el president del Parlament, Roger Torrent, durant el seu parlament a l'acte d'ERC 'República és democràcia', celebrat aquest matí a les Cotxeres de Sants, on ha assegurat que "per implementar la República, estem disposats a jugar-nos-ho tot".

Visiblement disgustat, el president de la cambra catalana ha lamentat que "avui no podem estar de festa" perquè "hi ha massa llaços grocs a la primera fila" en record als presos polítics o als dirigents del Govern a l'exili. I és que, des de fa mesos, per no dir anys, Catalunya "viu una de les onades de repressió més grans que es recorden" i, justament per això, Torrent considera que és el moment de tornar a donar-ho tot per implementar la República, com estan fent ara i com ho fan fer durant els anys 30.

Precisament en aquest sentit, ha volgut deixar ben clar que "ERC posarà per davant els interessos del país als del partit" perquè, ha recordat, "hem avançat quan la societat civil i els polítics hem anat de la mà".

EL MUNICIPI DE BORDILS INSTAL·LA UN SENYAL DE TRÀNSIT AMB LA DISTÀNCIA QUE HI HA FINS ALS CENTRES PINITENCIARIS AMB ELS PRESOS POLÍTICS

La societat catalana no pensa parar fins que els presos polítics tornin a casa. Arreu del territori, dia rere dia, es tiren endavant projectes i iniciatives en protesta contra l'autoritarisme de l'Estat i que demanen -d'una manera o altra- la llibertat dels líders independentistes represaliats pel Gobierno de la mà de la justícia espanyola. La darrera, té forma de senyal de trànsit.

Es tracta d'un panell que ha estat instal·lat a la carretera que travessa Bordils; concretament, al quilòmetre 26 de la C-66, que va de la Bisbal d'Empordà a Girona i que passa per aquest municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès. La indicació assenyala els quilòmetres que hi ha fins arribar a les tres presons madrilenyes on hi ha els presos polítics catalans: Soto del Real (743 km), Estremera ( 739 km) i Alcalá-Meco (675 km).

A dalt del senyal, es pot veure un altre que imita els que indiquen les carreteres nacionals i que diu N-1714, en referència a la guerra de Successió a Catalunya. També hi ha penjat un llaç groc per demanar la llibertat dels presos.

Informa:DIRECTE.CAT (14-4-2018)

FOMENT LAMENTA QUE LA INVERSIÓ DE L'ESTAT NOMÉS ÉS EL 10,6% DEL TOTAL

Foment del Treball ha lamentat aquest divendres que la inversió “real” dels pressupostos del 2018 de l’Estat a Catalunya “només” és el 10,6% del total, “molt per sota” del pes específic que té en el conjunt de l’economia espanyola.

L’entitat afirma que el projecte presentat per l’equip del ministre Cristóbal Montoro assenyala que el volum d’inversió a Catalunya és de 1.113,8 milions d’euros, el 13,3% del total de la inversió per regions. Però afegeix que observant els annexos d’inversions “reals” es “constata” que la inversió destinada, amb la concreció del projecte d’inversió, se situa en el 10,6%.

Un altre punt que destaca la patronal catalana és que en les inversions projectades per al 2019 aquest valor és del 10,4%, llevat que s’incorporin nous projectes en el proper pressupost. Per a l’any 2020, afegeix, la xifra cau fins al 8,4% del total de la inversió per regions.

Com a nota positiva, Foment observa que el capítol de la inversió pública mostra un canvi “destacat” en relació amb la del 2017, ja que la partida augmenta un 15,3% –amb un augment del 14,8% en el sector públic administratiu amb pressupost limitat– i del 15,8% en el sector públic amb pressupost estimatiu.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (14-4-2018)

Subcategories

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374221