EL MARROC PROHIBEIX UNA MANIFESTACIÓ CONTRA LA REPRESSIÓ A CATALUNYA

Les autoritats marroquines han prohibit en les últimes hores una protesta convocada per a dilluns que ve, dia 19, a la ciutat del nord de Nador, veïna a Melilla, contra la repressió a Catalunya. La coordinadora del grup que havia convocat la manifestació, Fadua Amrani, ha informat a Efe que les autoritats locals han rebutjat per escrit la celebració de la protesta, acordada diumenge passat per a dilluns que ve davant del Consolat General d'Espanya.

La prohibició no és estranya, ja que els nacionalistes rifenys -organitzadors de la protesta- tenen prohibit manifestar-se des del passat estiu i Rabat reprimeix les protestes espontànies amb contundència. Tot i això, segons aquest dilluns publicava El Confidencial, les autoritats marroquines havien permès la protesta en una moviment que s'hauria interpretat com un toc d'atenció de Rabat al Govern espanyol.

EL CINISME DE CIUDADANOS NO TÉ LÍMITS: VOL UNIR INDEPENDENTISME AMB ELS ATEMPTATS DE BARCELONA I CAMBRILS

Ciutadans s'ha quedat sol amb la proposta d'investigar els atemptats de Barcelona i Cambrils durant un ple d'alt voltatge al Congrés on han sonat acusacions a la formació d'Albert Rivera "d'oportunisme", "mesquinesa" o "perversió". Entre les crítiques s'hi trobarien una presumpta voluntat d'unir independentisme i terrorisme, segons el PSOE; l'intent de carregar contra el procés, a parer del PNB; el fet que la causa està sota judici amb secret de sumari i la investigació cauria en sac buit, segons el PDeCAT, ERC, Unidos Podemos/En Comú; i el "profit polític" esperat, en opinió del Partit Popular.

El diputat de Cs Juan Carlos Girauta ha demanat investigar els atemptats del 17 i 18 d'agost del 2017 i ha recordat que així va ser amb l'11-M. "És que els morts de Barcelona són menys morts?", ha denunciat. El diputat ha exigit conèixer si l'imam de Ripoll estava "fitxat i controlat" pel CNI, per què no s'hauria "atès" quan el jutjat d'instrucció va alertar de l'explosió a Alcanar —insinuant una descoordinació entre cossos de seguretat—, i per què l'exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero, Joaquim Forn i Carles Puigdemont van "negar" una alerta presumptament de la CIA.

EL RECURS DE TORRENT A ESTRASBURG SOBRE PUIGDEMONT: UNA VIA DIFÍCIL I AMB RISC

"El recurs de Torrent a Estrasburg sobre Puigdemont: una via difícil i amb risc "
Us expliquem les implicacions que pot tenir la presentació d'aquest recurs de mesures cautelars al TEDH

Roger Graells Font i Josep Casulleras Nualart

El president del parlament, Roger Torrent, ha anunciat que presentaria un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra les mesures cautelars que el Tribunal Constitucional espanyol va imposar per a dificultar la investidura de Carles Puigdemont. És a dir, establint que havia de ser físicament a l’hemicicle i que havia de demanar permís al jutge. El recurs al TEDH contra aquestes mesures és una via relativament ràpida perquè Estrasburg es pronunciï sobre una vulneració dels drets polítics de Carles Puigdemont, i podria acabar forçant el TC a retirar aquestes condicions. Seria un revés judicial (un més) al sistema judicial espanyol. Però és un recurs arriscat, perquè no hi ha jurisprudència sobre un cas com aquest, atès que el TEDH no ha pres mai mesures cautelars en casos de vulneració de drets polítics.

CREIX LA TENSIÓ ENTRE JxCAT I ERC PER LA INVESTIDURA

La tensió entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC ha augmentat aquest dimarts arran de la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, de recórrer a Estrasburg les mesures del Tribunal Constitucional (TC) contra la investidura de Carles Puigdemont. Malgrat que pugui semblar favorable als interessos de Puigdemont, no ho és, segons el grup de JxCat. Després de l’anunci, el portaveu adjunt de la llista del president, Eduard Pujol, s'ha mostrat "perplex" i ha demanat a Torrent que abans de fer qualsevol acció que afecti els drets fonamentals de Puigdemont ho comuniqui abans a l’interessat i a l'equip de juristes que treballa en l’estratègia judicial.
El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, titlla de cop d'Estat els tràmits per impugnar la candidatura de Carles Puigdemont, i apunta que Soraya Sáenz de Santamaría ha entrat en desobediència.

El portaveu adjunt, que ha comparegut amb la diputada Gemma Geis, ha afirmat que l'acció "xoca amb estratègies de legítima defensa" del president de la Generalitat. "Estem treballant amb molta discreció", ha considerat Geis, que ha recordat que el mateix grup està estudiant la manera d'acudir a Estrasburg i fer-ho amb èxit. "La decisió s'ha pres de manera unilateral i arbitrària", ha criticat Pujol, que, tot i això, no ha dubtat de la “bona fe” de la decisió de Torrent. "S'ha de treballar bé, s'ha de cosir (...) Amb diàleg ens hauríem trobat més còmodes", ha afirmat Pujol.

TORRENT PORTARÀ AL TRIBUNAL DE DRETS HUMANS D'ESTRASBURG ELS ENTREBANCS D'ESPANYA A LA INVESTIDURA DE PUIGDEMONT

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha anunciat que presentaria una demanda de mesures cautelars al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre els entrebancs del Tribunal Constitucional espanyol a la candidatura de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat. La demanda al TEDH s’ha de presentar a títol individual, i per això Torrent, a més d’impulsar-la, proposarà als diputats catalans que s’hi afegeixin.

Segons fonts del parlament, Torrent demanarà al TDEH que es tuteli els drets polítics i, en concret, el dret de participació política de Puigdemont. És a dir, el seu dret a sotmetre’s a un debat d’investidura com a diputat electe i a ser escollit president si té el suport de la majoria parlamentària. Torrent ha pres la decisió de presentar recurs al TDEH sense consultar Junts per Catalunya.

Les mateixes fonts indiquen que la demanda de mesures cautelars té un caràcter restrictiu i és reservada a casos molt específics en què pot haver-hi un dany irreparable. En el cas que la demanda fos estimada, es resoldria en vint-i-quatre hores.

UNA" INCOHERÈNCIA" EN L'ESCRIT, EL MOTIU DE TORRENT PER NO TRAMITAR LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE PRESIDÈNCIA

Una de les notícies de la Mesa del Parlament celebrada aquest matí és que no ha admès a tràmit, de moment, la proposició de Llei per modificar la Llei de Presidència que JxCAT va registrar la tarda de divendres passat. Fonts de la Mesa expliquen que el rebuig no és polític sinó que té un defecte formal que només pot subsanar el grup impulsor, JxCAT, i per tant, és millor no incloure'l i instar a què els junters l'esmenin.

Negre sobre blanc, segons la Mesa hi ha dues demandes contradictòries. Per una banda, es demana la tramitació per lectura única i, per l’altre, per urgència extraordinària. Són dues peticions incoherents perquè el procediment d’urgència extraordinària implica reduir un terç els terminis. En canvi, en el tràmit de lectura única els terminis existents són externs i no es poden reduir.

La no inclusió del punt és, per a la Mesa, una oportunitat per tal de JxCAT arregli les coses i d’aquesta manera s’estalviï que la iniciativa quedi tombada a la primera de canvi.

Informa:ELMON.CAT (13-2-2018)

NI CINQUANTA CAMPIONATS DE FUTBOL GUANYATS PODRIEN COMPARAR-SE AMB LA SATISFACCIÓ DELS ESPANYOLS DE VEURE ELS CATALANS ATONYINATS PER LA GUÀRDIA CIVIL

"La humiliació "
"Ni cinquanta mundials de futbol guanyats podrien comparar-se amb la satisfacció de veure catalans atonyinats per la guàrdia civil"

Santiago Espot

No cal ser un agut observador polític per veure que ara mateix Espanya cerca no només la victòria; està obsessionada amb humiliar, trepitjar i esborrar del mapa qualsevol signe independentista. Són una autèntica piconadora que no està trovant al davant cap mena d’oposició. Ni oficial, ni popular. Tot i que, ben mirat, no deixa de ser normal que si destacats dirigents polítics han dit davant d’un magistrat espanyol que tot allò de la proclamació de la república era una brometa, el poble pugui començar a pensar en tornar a la cleda.

La mentalitat espanyola sap analitzar l’escenari de victòria i ha alineat tots els seus poders per esclafar qualsevol signe que permeti fer rebrotar la dissidència. Des de jutges que tracten l’independentisme amb l’estil del tribunal del Sant Ofici, fins als guàrdies civils o policies que eren a Catalunya per l’1-O i denuncien que aquells dies Reus o Calella eren com Sarajevo l’any 1992. El seu cinisme és estratosfèric. Però mai tan gran com l’odi visceral contra als catalans als quals pensen que encara se’ls ha de pegar més.

ADMESA A TRÀMIT UNA NOVA QUERELLA CONTRA LA POLICIA ESPANYOLA PER L'1-O

El jutge d'instrucció número 7 de Barcelona, que té més de 200 denúncies d'afectats i lesionats per la policia l'1 d'octubre, ha admès a tràmit la querella de Marta Torrecillas, la noia a qui els agents del CNP van retorçar la mà mentre intentaven desallotjar a la força l'IES Pau Claris de Barcelona.

El jutge atribueix als agents els delictes de lesions i contra la integritat moral amb l'agreujant d'odi de motivació ideològica i de gènere.

Encara no hi ha citació per declarar. Tot i que sí que hi ha identificat el subinspector que va actuar en aquest punt de votació, el jutge està esperant les imatges dels fets que estan acabant de recopilar i endreçar els Mossos d'Esquadra per poder citar a declarar tots els agents implicats.

L’advocat Xavier Monge, d’Alerta Solidària, encara està valorant si demana citar els seus comandaments i agents de la unitat com a investigats o com a testimonis, o bé espera que l’agent identificat com l’autor de l’agressió comparegui primer davant el jutge.

ERC RESPON AMB UNA PROPOSTA PEL PLURILINGÜISME A UNA INICIATIVA DE C's CONTRA EL CATALÀ ALS FUNCIONARIS

El grup parlamentari d’ERC ha presentat al registre del Congrés espanyol una iniciativa que ja va sotmetre al ple de la cambra baixa al 2005 –i que aleshores va ser rebutjada pel PP i pel PSOE- en favor del reconeixement del plurilingüisme de l’estat espanyol. Els republicans repliquen d’aquesta manera la proposta de Ciutadans que demana suprimir el coneixement del català, gallec i basc cooficials com a requisit per a la funció pública allà on són llengües cooficials.

Tardà ha acusat Ciutadans de fer marxa enrere en el desplegament de l’estat de les autonomies i ha destacat que ara hi ha una majoria alternativa que permetria aprovar la mesura d’ERC, sempre i quan compti amb el suport del PSOE. La proposta de Ciutadans també ha rebut dures crítiques per part del PNB, En Marea i En Comú Podem, que l’han qualificat de ‘regressiva i recentralitzadora’.

La iniciativa que el secretari general de Ciutadans, José Manuel Veillegas, va donar a conèixer el passat divendres reclama una modificació de la Lleu de l’Estatut bàsic del treballadors públic per a evitar que una legislació autonòmica pugui imposar als funcionaris l’obligació d’entendre la llengua cooficial. La iniciativa d’ERC va en sentit contrari i demana que les llengües cooficials tinguin caràcter de llengua oficial a tot l’estat espanyol.

LA GUÀRDIA CIVIL PERSEGUEIX L'AJUNTAMENT DE CALELLA PER UN LLAÇ GROC DE NADAL

La Guàrdia Civil ha citat a declarar un treballador de la brigada municipal de Calella en relació a un llum amb forma de llaç grocs que es van penjar a la façana de l’ajuntament per Nadal. En concret, s’investiga un delicte de defraudació de fluid elèctric, segons que ha explicat el tinent de batlle de Seguretat i Serveis, Albert Torrent, a Ràdio Calella.

‘El motiu és una defraudació de fluid elèctric perquè la contractació de l’enllumenat públic és pels llums de Nadal, i un llaç groc no ho és, representa. En el moment que preguntin quin consum han fet veuran que no constitueix cap delicte, però vés a saber!’, ha explicat.

El tinent de batlle també ha afirmat que els dies previs i posteriors a l’1-O van ser complexes pel consistori, en referència a la presència de més de 300 agents de la Guàrdia Civil que s’allotjaven a la vila.

‘El primer que no s’entén, en l’àmbit tècnic, és sota quin criteri posen 350 guàrdies civils en un hotel que està en un carrer de 4 metres d’amplada. En termes de seguretat i protecció allò no tenia cap explicació, i això ens va complicar la gestió. Però som gent que ens portem molt bé i vam tenir un comportament exemplar davant d’una situació d’extrema duresa; els que es van equivocar van ser ells’, ha dit.

Informa:VILAWEB.CAT (13-2-2018)

GUARDIOLA SOBRE ELS PRESOS POLÍTICS: " ESPANTA PERQUÈ ET PASSAR A TU "

L’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, s’ha tornat a referir als presos polítics. En una entrevista a ‘El club de mitjanit’, ha dit que desitja que Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart siguin alliberats aviat perquè porten ‘massa dies’ empresonats. ‘Gent acusada de rebel·lió i sedició. Gent que són la mar de pacífica. Espanta perquè et pot passar a tu’, ha denunciat.

L’entrenador ha criticat amb duresa la presó preventiva que va decretar la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela i que després va ratificar el jutge del Suprem Pablo Llarena. ‘La justícia preventiva demostra una manca d’humanitat’, ha afirmat. Guardiola ha reiterat que ‘el més important’ és l’alliberament dels presos: ‘El primer pas com a poble ha de ser que aquestes quatre persones deixin d’estar empresonades.’

Informa:VILAWEB.CAT (13-2-2018)

ÒMNIUM A PUNT D'ARRIBAR ALS CENT MIL SOCIS GRÀCIES A LA REACCIÓ CONTRA LA REPRESSIÓ

Òmnium Cultural és, com l’ANC, un dels objectius prioritaris de la persecució policíaca i de la repressió judicial de l’estat espanyol contra l’independentisme. El president de l’entitat, Jordi Cuixart, fa cent vint dies que és a la presó de Soto del Real, on fou enviat per la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela, juntament amb el president de l’ANC, Jordi Sànchez. Un fet que ha causat un gran impacte social i que ha motivat un efecte important de solidaritat i suport a l’entitat. A part els actes de suport, les cartes a Cuixart i les mobilitzacions exigint-ne l’alliberament, hi ha una dada que ho il·lustra molt bé: l’augment espectacular del nombre de socis. Ara ja pràcticament són cent mil.

Concretament, fins a aquesta setmana passada, Òmnium Cultural tenia 99.230 socis. Des de l’empresonament de Cuixart, el 16 d’octubre, fins ara, a començament de febrer, l’entitat ha tingut un augment de 25.000 socis. De fet, només durant les vint-i-quatre hores següents a l’empresonament hi va haver 1.600 noves altes, i durant la setmana posterior 5.179.

SANTI VIDAL DEFINEIX COM A "HIPÒTESIS ATREVIDES " LES SEVES AFIRMACIONS SOBRE L'1-O

L’exsenador d'ERC i exmagistrat Santiago Vidal ha assegurat davant del jutge que investiga l'organització de l'1-O que les seves afirmacions sobre l'1-O durant una sèrie de conferències polítiques eren "hipòtesis atrevides". Segons fonts judicials pròximes al cas, Vidal ha dit al jutge que aquests plantejaments "en cap cas eren certs". L'exmagistrat ha declarat com a investigat aquest dimarts, juntament amb l'excomissionat Carles Viver Pi-Sunyer.

Les afirmacions de Vidal, que va arribar a assegurar que el Govern tenia accés a les dades fiscals dels catalans, és el que va donar origen a la investigació que dirigeix el jutjat d'instrucció número 13 arran d'una querella de Vox i que s'ha transformat en una causa general per l'organització del referèndum amb una trentena d'investigats.

Segons les mateixes fonts judicials, Vidal -que només ha contestat a la seva advocada- s'ha limitat a parlar sobre les afirmacions que va fer en aquelles conferències i que la seva defensa entén que són l'únic objecte d'investigació.

COMENÇA LA SEGONA ONADA DE REPRESSIÓ JUDICIAL CONTRA L'INDEPENDENTISME: ARA TOCA A SANTIAGO VIDAL, VIVER I PI SUNYER...

"Viver i Pi Sunyer, o com passar de vice-president del TC al banc dels acusats"
El jurista és l'arquitecte del procés i pare de l'estratègia que establia que la independència es podia fer 'de la llei a la llei', garantint la seguretat jurídica

 Pere Martí


Carles Viver i Pi-Sunyer és un home a qui agrada la mar. La seva barba blanca recorda la dels vells capitans, que, esguardant l’horitzó, amb els ulls petits i les ulleres a mig nas, saben traçar el full de ruta de la nau. Que li agradi la mar no vol dir que faci metàfores marineres, tot i que va ser l’arquitecte del procés al costat d’Artur Mas, feina que va continuar amb l’arribada de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat. Però qui l’havia situat a primera línia de la política era Pasqual Maragall, que l’any 2003 l’havia nomenat director de l’Institut d’Estudis Autonòmics perquè l’ajudés a reformar l’estatut, després d’haver entrat a la Comissió Jurídica Assessora el 1986.

Per aquella època Carles Viver i Pi-Sunyer ja era un jurista de prestigi. Nascut a Terrassa el 1949, és fill d’una família amb clares arrels polítiques. L’avi de la seva mare era cosí germà de Carles Pi i Sunyer, conseller de Finances dels governs de Francesc Macià i Lluís Companys i ministre de Treball de la República espanyola entre l’octubre i el desembre de 1933. El tarannà republicà de la mare contrastava amb el caràcter clarament conservador del pare. Doctorat en dret el 1977, va fer una carrera professional meteòrica. L’estiu del 1992, a quaranta-dos anys, va ser nomenat membre del Tribunal Constitucional espanyol i es va convertir en el magistrat més jove que accedia a aquest càrrec. Sis anys després fou el primer català que esdevenia vice-president l’alt tribunal.

L'1-O COMENCA A OMPLIR LA NOMENCLATURA DE CATALUNYA: AHIR, GIRONA

Girona ja té plaça de l'U d'Octubre del 2017 i ha esborrat la Constitució de nomenclàtor de la ciutat. El ple municipal ha aprovat fer efectiu el canvi i rebatejar l'espai del Mercadal per majoria absoluta, amb els vots a favor de l'equip de govern, ERC i la CUP. Però hi ha altres poblacions que, o ja han aprovat el canvi oficialment, es preparen per a fer-ho o ja hi ha alguna iniciativa ciutadana per aconseguir-ho.


L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha convocat la reunió d'urgència i ha portat la proposta al ple. A favor hi havia CiU, ERC i la CUP i en contra el PPC, Cs i el PSC. Abans de la votació, Madrenas ha pres la paraula per subratllar que "la Constitució no és democràcia i ha perdut tota legitimitat", perquè en el seu nom hi ha "exiliats, represaliats i s'ha aplicat el 155". Unes 600 persones han seguit el ple des de la plaça del Vi. Sobretot partidaris, però també opositors a la mesura

ESPANYA, 350 ANYS PERDENT TERRITORIS PER NEGAR-SE A NEGOCIAR

"Espanya, 350 anys perdent territoris per negar-se a negociar "
El 13 de febrer de 1668 es va signar el Tractat de Lisboa, en què la Monarquia Hispànica reconeixia la independència del Regne de Portugal

Abel Degà

Tal dia com avui de fa 350 anys, el 13 de febrer de 1668, el fill d'un nebot del comte-duc d'Olivares, Gaspar de Haro y Guzmán, signava el Tractat de Lisboa, en què la Monarquia Hispànica reconeixia la independència del Regne de Portugal i d'aquesta manera es posava punt i final a una guerra que va durar gairebé 30 anys. Feia molt temps, però, que Portugal funcionava com un regne independent, i encara més que els portuguesos havien desconnectat d'Espanya.

No són noves notícies pels espanyols que durant el procés català se'ls hagi acusat incomptables vegades de no voler seure en una taula per negociar res. I aquest, ara fa 350 anys, va ser un dels motius pels quals van perdre el control d'un territori molt important de la península Ibèrica.

Portugal va oferir negociacions un cop ja s'havia proclamat independent, però sempre van ser rebutjades, amb l'esperança d'acceptar-les quan les tropes espanyoles ja haguessin ocupat bona part del territori portugués i llavors es trobessin amb una posició ventatjosa per negociar.

L'ESTAT APROFITA EL 155 PER IMPOSAR ENCARA MÉS EL CASTELLÀ A CATALUNYA

El Gobierno acaba de cumplir sus primeros cien días al frente de la Administración catalana. Coincidiendo con la aplicación del artículo 155 en Cataluña, ha impulsado 31 normativas lingüísticas que establecen con carácter obligatorio el uso del castellano en múltiples sectores.

Las banderas de España y Cataluña, en el Palau de la Generalitat. Las banderas de España y Cataluña, en el Palau de la Generalitat.

Según ha podido comprobar El Confidencial Digital, a través de un informe elaborado por la Plataforma per la Llengua, las disposiciones legales fueron aprobadas durante el último trimestre de 2017. En su mayoría, se trata de Reales Decretos, Órdenes y Resoluciones.

Los datos proceden de una recopilación realizada por técnicos de esta asociación en defensa del catalán. Han elaborado un detallado análisis de la normativa lingüística publicada en el Boletín Oficial del Estado.
18 normativas estatales y 13 de la Unión Europea

LES DECLARACIONS AL SUPREM AJORNEN EL GRUIX DE LA NEGOCIACIÓ ENTRE JxCAT I ERC

"Serà lent. Però vull creure que ens en sortirem". Aquest és el diagnòstic que fa un dels negociadors que durant aquestes setmanes han viscut des de primera fila les converses entre Junts per Catalunya i ERC. Segons fonts consultades per NacióDigital, el pronòstic és que el gruix de la negociació s'ajornarà fins després de les declaracions de dirigents independentistes -Mireia Boya, Anna Gabriel, Artur Mas, Neus Lloveras, Marta Pascal i Marta Rovira- davant del Tribunal Suprem en la causa contra el procés.

La primera en comparèixer davant del jutge Pablo Llarena serà Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP, aquest mateix dimecres. L'exdiputada ja ha avançat que no té cap intenció d'acatar la Constitució. En teoria, l'encarregada de tancar la ronda ha de ser Gabriel el 21 de febrer, malgrat la incògnita sobre si acudirà al Suprem. L'independentisme viu pendent de si la Fiscalia demana mesures cautelars i si algun dels dirigents ingressen a presó per la participació en el referèndum i en la declaració del 27 d'octubre al Parlament. Llarena ja va enviar a presó sota fiança Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, mentre que la Fiscalia demanava reclusió incondicional.

TORRENT NO AUTORITZA ABORDAR AQUEST DIMARTS LA LLEI DE LA PRESIDÈNCIA QUE DEMANA JxCAT

La reunió de la mesa del parlament prevista per demà no abordarà la reforma de la llei de presidència que demana JxCat per a incloure el supòsit d’una investidura no presencial del candidat a presidir la Generalitat. La proposta de JxCat no està inclosa en l’ordre del dia.

El grup de Carles Puigdemont va registrar divendres en solitari la proposta per a reformar dos articles de la llei de presidència per tal d’habilitar una investidura del president a distància i perquè el govern pugui ser efectiu des de Brussel·les. JxCat també havia demanat que la iniciativa es tramités pel procediment d’urgència i que es convoqués un ple per a aprovar la reforma.

Aquest matí, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, no s’ha pronunciat sobre si els republicans donaran suport a aquesta reforma: ‘No sé dir en quin punt exacte es troba –la tramitació–. hi ha algunes parts que són tècniques que no sé resoldre’, ha dit.

SERÀ PEL PROCÉS? CATALUNYA ÉS EL TERRITORI MÉS ATRACTIU DEL SUD D'EUROPA PELS INVERSORS, SEGONS EL " FINANCIAL TIMES "

Catalunya és el territori més atractiu del sud d’Europa per invertir el 2018 i el 2019, segons un rànquing de la revista fDi Magazine del grup Financial Times, que també assenyala el Principat com el territori amb la millor estratègia per captar inversió estrangera.

En la classificació, Catalunya està seguida per Madrid, Llombardia, Istanbul i Lisboa. De fet, la publicació fDi Magazine ja va reconèixer Catalunya com el territori més atractiu per invertir el 2016 i 2017.

Per elaborar el rànquing, que és un dels més prestigiosos del món, la publicació analitza més de 450 regions i ciutats europees en base a cinc criteris: el potencial econòmic, el capital humà i l’estil de vida, la rendibilitat, la connectivitat i el clima de negocis.

A més de reconèixer Catalunya com el territori més atractiu per invertir en els pròxims dos anys, fDi Magazine també ha destacat que Catalunya té la millor estratègia per captar inversió estrangera entre les grans regions d’Europa, és a dir, entre les que tenen més de quatre milions d’habitants. Seguint Catalunya es troben Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya), Escòcia, Llombardia (Itàlia) i Emília-Romanya (Itàlia).

La principal estratègia per atraure inversions està liderada per la Generalitat, a través del Catalonia Trade & Investment. El seu objectiu és captar noves inversions productives a Catalunya, especialment en l’àmbit industrial, d’R+D, logística, o en altres sectors estratègics com els vehicles del futur, la salut, la indústria 4.0 o les tecnologies mòbils. El secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, ha destacat que “és la segona vegada que Catalunya rep aquest reconeixement”, que “posa de manifest que Catalunya té actius, el potencial i la determinació per consolidar-se com una de les regions més atractives d’Europa” pel que fa a la inversió estrangera. A més, ha assenyalat que “Catalunya compta amb una posició geoestratègica privilegiada, una sòlida base industrial, una economia oberta al món i altament innovadora”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (12-2-2018)

ESPOT: " LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA SERÀ CONTRA ESPANYA O NO SERÀ "

El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha recorregut la sentència de l’Audiència Nacional del passat mes de desembre que el condemna a una multa de 7.200 euros per un delicte d'injúries a la Corona i un altre d'ultratges a Espanya, en considerar-lo promotor de la xiulada a l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei del 2015. Espot ha presentat un recurs d’apel·lació -al qual ha tingut accés 'El Món'- davant la mateixa Audiència Nacional, on avança que, si s’escau, interposarà un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional i, posteriorment, una demanda per violació de drets fonamentals davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

“La idea és exhaurir els recursos judicials interns de l’Estat espanyol per si cal arribar al Tribunal Europeu Drets Humans. Primer, amb aquest recurs a la mateixa Sala de l’Audiència Nacional, després al Tribunal Suprem i després al Constitucional”, explica Espot en declaracions al Món, i afegeix que “cal veure si en alguna d’aquestes instàncies s’atura aquesta sentència de frenopàtic que m’han imposat”. “Sabrem si la magistratura espanyola és tota una colla de psicòpates del codi penal o encara els queda un bri de sentit comú”, insisteix el president de Catalunya Acció.

BOYA, TOT UN EXEMPPLE: ES MANTINDRÀ FERMA, DEFENSARÀ LA REPÚBLICA I 1-O DAVANT EL SUPREM

 Mireia Boya serà la primera a declarar aquest dimecres davant el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per la macrocausa contra el procés. La cupaire ha explicat aquest dilluns a la tarda que "assumeix els riscos" i que es troba "serena". En aquesta línia, ha anunciat que es mantindrà ferma en els seus idearis i té pensat "reivindicar" davant la "injustícia espanyola" els resultats de l'1-O.

Després de confirmar que sí que assistirà dimecres a declarar al Suprem, la cupaire ha assegurat que "anirà de cara" i no renunciarà ni "una coma" al programa electoral amb què la formació anticapitalista es va presentar al 27-S.

Tanmateix, ha anunciat que té pensat reivindicar els resultats de l'1-O davant Llarena: "vam fer un referèndum i el vam guanyar", ha sentenciat Boya.

TC DECLARA INCONSTITUCIONAL QUE L'ARANÈS SIGUI LLENGUA "D'ÚS PREFERENT" A LA VALL D'ARAN

El Tribunal Constitucional (TC) ha tombat part de la llei de l'Aran aprovada pel Parlament el 2010. En concret, considera que és inconstitucional que es reconegui l'ús "preferent" de l'aranès en totes les institucions pròpies, els mitjans de comunicació públics, l'ensenyament i la toponímia en aquest territori perquè "s'imposa així la primacia" sobre el català i el castellà. La decisió arriba més de sis anys després que el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero presentés el recurs basant-se en la sentència contra l'Estatut i que el TC, en l'admissió a tràmit, suspengués part de la llei.

En la sentència, l'alt tribunal estima parcialment el recurs. Tomba "l'ús preferent" de l'occità, així com que aquesta llengua sigui "normalment emprada" per la Generalitat en les relacions amb l'Aran perquè concedeix un "inconstitucional privilegi" a l'aranès en detriment de les altres dues llengües cooficials. Ja en el recurs, el govern socialista entenia que una llei aprovada pel Parlament no pot regular l'ús de les llengües cooficials a l'administració general de l'Estat, i recordava que "la jurisprudència del TC ja ha declarat inconstitucional el caràcter preferent de l'ús de la llengua cooficial". Ara l'alt tribunal acaba donant la raó a l'executiu espanyol de fa ja set anys.

La decisió del TC no té res a veure amb la llei del 2015 també aprovada pel Parlament en què reconeixia el dret a decidir d'aquest territori.
Informa:ARA.CAT (12-2-2018)

 

UN JUTGE DE MANRESA IMPUTA TRES MOSSOS PER DENUNCIAR...UN ULTRA DE BALSERENY !

Un conegut espanyolista militany de VOX de Balsareny, Raúl Macià Pastor, per a qui el proper 17 de febrer la plataforma d'extrema dreta Por España me Atrevo -molt propera a la neofeixista Democracia Nacional- convoca una concentració de suport al mateix poble, estudia denunciar tres agents dels Mossos d'Esquadra de la comissaria de Manresa per "assetjament, falsa denúncia i delicte d'odi", segons el portal OKDiario. Ho faria a través de la seva advocada, pagada per un empresari espanyol resident a Suïssa, segons la mateixa capçalera.

Aquests tres agents, segons ha pogut confirmar NacióDigital de fonts judicials, han estat citats en condició d'investigats -el què abans es coneixia com a imputats- per la jutgessa que porta el cas de l'última denúncia a Raúl Macià. El 10 de setembre passat Macià, amb altres militants de l'extrema dreta, es va voler acostar a la Marxa de Torxes per la Independència que se celebrava a Balsareny, i, a més de proferir insults contra els manifestants, va insultar també els agents dels Mossos d'Esquadra que s'ho van impedir.

DE BALEÀRMIA A LA REBEL·LIÓ LINGÜÍSTICA

"De Balearnia a la rebel•lió lingüística "

Francesc Viadel

L’estúpid artefacte ideològic de Tabàrnia ha saltat a les Balears a compte de les intencions del Govern d’exigir el coneixement del català als professionals de la sanitat a les illes. La versió insular duu per nom Balearnia i és una idea d’Ursula Mascaró, l’empresària menorquina del calcer, mare de les pretty ballerinas. Com d’habitud, darrere de la inspiració de Balearnia hi ha els fantasmes de sempre, els mateixos tòpics contra Catalunya i el català nascuts en ple tardofranquisme i alimentats en plena Transició en un clima d’histèria i de violència.

Com no podia ser d’una altra manera, Mascaró no creu que hi haja una sola llengua catalana a Balears i aposta per un gonellisme sense complexes, és a dir, per la hiperdialectalització de la varietat balear del català, pel seu empetitiment social i folklorització atès que de llengua, és clar, només hi pot haver una, la castellana.

Mascaró ha estat també junt amb un altra empresària catalano-tabarniana de Gràcia, Manuela Cañadas Pinilla, l’impulsora de l’entitat Mos Movem creada justament per a protestar contra el requisit lingüístic en la sanitat. Cañadas pensa que el dret a ser atès en català és una nimietat però, alhora, assegura que darrere del decret s’agiten les ombres dels terrorífics Països Catalans.

JUNQUERAS CREU QUE L'ESTAT IMPEDIRÀ PRESIDIR DES DE BÈLGICA

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha rebutjat la fórmula d'una presidència de la Generalitat des de Bèlgica perquè "és obvi que l'Estat no permetrà mai que sigui efectiva", i ha apuntat la secretària general de la seva formació, Marta Rovira, com a possible candidata. "És un gegant, una persona en la qual tots confiem", ha assegurat en una entrevista resposta per carta a 'El programa d'Ana Rosa' de Telecinco, des de la presó d'Estremera, a la qual es troba en presó preventiva des de la tardor.

Preguntat per una possible candidatura de la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, a la presidència de la Generalitat, ha instat la diputada a provar-ho, encara que creu difícil que ho aconsegueixi "amb un discurs tan poc conciliador". Considera que ell pot ser candidat vàlid a la presidència perquè no ha perdut els seus drets com a diputat, però creu que no li correspon postular-se a la Generalitat, i no rebutja renunciar al seu escó si fos necessari: "Sempre he estat disposat a totes les renúncies en benefici del projecte col·lectiu".

Ha retret al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no hagi volgut reunir-se amb el president del Parlament, Roger Torrent, qui li ho va demanar per carta, i ha lamentat que no hi ha diàleg entre La Moncloa i l'independentisme "perquè el govern espanyol el defuig". Així mateix, rebutja l'argument del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que el manté a la presó perquè és polític "i deixa poc recorregut a la via jurídica", i li recorda que en les manifestacions independentistes no hi ha hagut violència.

Informa:ELMON.CAT (12-2-2018)

ELS MURCIANS REPRIMITS PER LA POLICIA " EMOCIONATS " AMB EL GEST DE SER CONVIDATS AL PIRINEU

Després que els policies que van participar a l’1-O fossin convidats a hotels de Múrcia per la companyia Hosteurs, els murcians que van ser víctimes de la repressió policial per les seves protestes contra la construcció del mur de l’AVE han rebut una contraoferta. La plataforma "Pirineus con ellos" els ha convidat a establiments hotelers de la Cerdanya i l’Alt Urgell.

La plataforma "pro-soterramiento de las vias de Murcia" assegura haver-se "emocionat amb el gest" de l’ associació catalana. Han afirmat a l’ACN que aquesta iniciativa és una bona manera de respondre en "positiu" a la iniciativa dels hotelers de la seva comunitat, que podia haver causat sentiments de rebuig dels catalans envers els murcians.

L'ANC DENUNCIARÀ RTVE PERQUÈ VA FALSIFICAR EL DARRER COMUNICAT: VA TRADUIR "ACCIONS VALENTES " PER "ACCIONS VIOLENTES "

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha anunciat que emprendrà accions legals contra RTVE després que TVE traduís "valentes" per "violentes" en les informacions relatives a un comunicat de l'entitat enviat aquest cap de setmana. Així ho ha explicat l'ANC al seu compte de Twitter, on acompanya la piulada d'un vídeo de la notícia emesa al canal '24 horas' de RTVE sobre el comunicat en què es pot llegir sobreimpressionat "denunciem la inacció i programem mobilitzacions per donar suport a accions violentes o per exigir-les...".

Al comunicat original de l'entitat es parlava d'"accions valentes" i és per això que l'ANC assegura que emprendrà les "accions legals pertinents per tal d'exigir una rectificació". L'entitat ha penjat el vídeo, que es va emetre en diferents informatius sense que es rectifiqués tot i l'allau de retrets a les xarxes socials, on es pot veure com TVE falseja el comunicat.

Es confirma que @RTVE va traduir "valentes" per "violentes" en diversos informatius d'ahir a la nit. Emprendrem les accions legals pertinents per exigir una rectificació

EL JUTJAT DE GIRONA A COMENÇA A PRENDRE DECLARACIÓ ALS FERITS PER LES CÀRREGUES DE L'1-O

El Jutjat d’Instrucció Número 2 de Girona, que investiga les càrregues policíaques de l’1-O, ha començat a prendre declaració als més de 200 afectats que van presentar denúncia. Assistits pels advocats voluntaris, aquest dilluns n’hi haurà una vintena que passaran davant la jutgessa. El dia del referèndum, estaven als col·legis electorals que hi havia a Pedret, al centre cívic Ernest Lluch o al pavelló de Sant Julià de Ramis. Les declaracions dels afectats, a les quals s’hi unirà la querella conjunta interposada pels ajuntaments, s’allargaran fins al 12 d’abril.

Els advocats voluntaris se centren a demostrar que l’actuació policial va ser desproporcionada. Una postura que contrasta amb la de la fiscal. Entre d’altres, segons explicaven els mateixos denunciants després de sortir de sala, la fiscal els ha demanat per què havien decidit participar en un ‘referèndum il·legal’ i la jutgessa, al seu torn, si van anar als col·legis ‘per impedir alguna cosa’ (en referència a la retirada de les urnes). La majoria d’ells han respost que durant l’1-O eren allà per exercir el seu dret a vot.

Informa:VILAWEB.CAT (12-2-2018)

MÉNDEZ DE VIGO ASSEGURA QUE NO TINDRAN CONTEMPLACIONS AMB PUIGDEMONT

El portaveu del govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo, ha reiterat avui que descarten acceptar una presidència simbòlica de Carles Puigdemont, una possibilitat que s'ha posat damunt la taula els darrers dies en plenes negociacions entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC pel debat d'investidura. "Puigdemont està acusat de delictes molts greus i ha fugit de la justícia i no tindrem contemplacions amb ell", ha anotat el ministre, que descarta que hi hagi dos governs. "No ho consentirem", ha sentenciat, després de recordar que "un president autonòmic és la màxima representació de l'Estat en una comunitat autònoma". Sobre la manca d'acord per acordar la presidència de la Generalitat, Méndez de Vigo ha denunciat que "això perjudica la imatge de Catalunya" i ha afegit que demostra "les discrepàncies internes entre els principals partits independentistes".

En una entrevista a RNE, el portaveu també ha deixat clar que portaran als tribunals la reforma de la llei de presidència que promou JxCat, sense el suport d'ERC, per investir Puigdemont. "La reforma de les llei de presidència és il·legal i té molt poc recorregut jurídicament i la recorrerem", ha destacat. Sobre l'euroordre, Méndez de Vigo ha volgut sortir al pas de la ingerència de l'executiu i ha afirmat que "és una decisió de la justícia". Paral·lelament, el portaveu ha subratllat les bondats, a parer seu, de la suspensió de l'autogovern i ha avisat que no s'acabarà fins que s'investeixi un president que compleixi els requisits legals que reclamen. "Mentre no hi hagi un Govern que surti del Parlament, que sigui escollit de manera legal i que respecti l'ordre constitucional, es mantindrà el 155", ha conclòs.

Subcategories

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07024053