TORRA VISITA ELS PRESOS POLÍTICS A ESTREMERA, ALCALÀ MECO I SOTO DEL REAL

El president de la Generalitat, Quim Torra, visita avui els presos polítics a les presons d’Estremera, Alcalá Meco i Soto del Real, després d’ajornar la visita (que s’havia de fer divendres) a petició del Ministeri d’Interior espanyol ‘per raons organitzatives’. Ha de veure’s amb Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull a Estremera; amb Carme Forcadell i Dolors Bassa a Alcalá Meco; i amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a Soto del Real.

Torra fa la visita a les presons hores després que El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) hagi publicat el decret de creació i estructura del govern però no el dels nomenaments dels consellers, bloquejant així la formació de govern. Entre els consellers designats per Torra, s’hi troben Jordi Turull i Josep Rull, empresonats a Estremera, i Toni Comín i Lluís Puig, que són a l’exili.

Dijous el Tribunal Suprem espanyol va tornar a denegar la llibertat a Turull, Forcadell, Rull, Bassa i Romeva. La sala d’apel·lacions va argumentar que continua havent-hi risc de reiteració delictiva i risc de fugida. A més, quan el processament sigui ferm, d’ací a poques setmanes, seran inhabilitats per a exercir càrrecs públics. De manera que Turull i Rull hauran de renunciar a ser consellers forçosament i ser substituïts.

PUIGDEMONT: " ELS COLPISTES DEL 155 PENSEN QUE L'ESTAT DE DRET ÉS UN INTERRUPTOR "

El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha criticat la forma d'actuar dels polítics "colpistes" responsables d'aplicar l'article 155 i els ha acusat de confondre l'estat de dret amb un interruptor que es pot encendre i apagar. "Els colpistes del 155 pensen que l'estat de dret és un interruptor", ha dit irònicament després que avui el govern espanyol ha anunciat el manteniment de la intervenció amb el suport del PSOE i de Cs.

En la seva piulada Puigdemont ha adjuntat un escrit de Joan Queralt en el qual mostra la crítica per part de juristes catalans per l'impediment de nomenar els consellers restituïts i mantenir el 155. Aquest comunicat ha rebut el suport de desenes de juristes i vuit entitats que apunten que Rajoy se salta lleis fonamentals en emprendre aquesta acció.

A més, Puigdemont ha fet un fil de Twitter sobre "el radicalisme de Cs, del seguidisme del PSOE a la deriva autoritària del PP i del desacomplexament del nacionalfalangisme que impulsa Rivera". Aquest anàlisi l'ha suportat amb unes dades que ha anat enllaçant.

COMENÇA EL JUDICI A LA BATLESSA DE BERGA PERQUÈ NO VA DESPENJAR L'ESTELADA

Comença a Manresa (Bages) el judici a Montse Venturós, batllessa de Berga, per no haver despenjat l’estelada de la façana de l’ajuntament quan li ho va ordenar la Junta electoral. Des del 2012, al balcó de l’edifici hi ha hissada una estelada en compliment d’un acord del plenari, que va decidir de penjar-la-hi i de no treure-la’n fins a la independència de Catalunya. La Junta electoral li va ordenar que la despengés durant els períodes electorals dels comicis al parlament del 27 de setembre de 2015 i les eleccions espanyoles del 20 de desembre del mateix any.

La fiscalia demana que Montse Venturós sigui inhabilitada sis mesos i que pagui una multa de cinc-cents quaranta euros per un suposat delicte de desobediència. El jutjat d’instrucció número 1 de Berga ja havia acordat l’arxivament de la causa, però un recurs presentat pel ministeri fiscal va fer que l’Audiència de Barcelona reobrís el cas.

GRUPO GODÓ I ZETA: LA GENRALITAT HA TIRAT 45 MILIONS PER FER MAL A CATALUNYA

Els dos grans grup de comunicació catalans han rebut 45 milions d’euros de la Generalitat de Catalunya en els darrers sis anys, en concepte de “publicitat”. Unes xifres que salven i maquillen el resultat del Grup Godó i Zeta. Uns ingressos per publicitat que aquestes empreses retornen amb una bel·ligerància desmesurada contra el procés independentista.

Principalment les seves capçaleres, La Vanguardia i El Periódico, carreguen contra el procés independentista i els seus responsables, dia rere dia els dos diaris intoxiquen, manipulen i fins i tot insulten, escriuen un fals relat alineat amb els del 155, que acaba sent comprat per moltes tertúlies polítiques, incapaços de parlar de presos polítics i exiliats, incapaços de denunciar les males practiques dels partits del 155, incapaços de sortir en defensa de la majoria de catalans que defensen la democràcia.

45 milions per fer mal a Catalunya i ho fan a gust, cada cop més a favor dels partits partidaris del 155. I no només a les capçaleres clàssiques, sinó a 8TV i, fins i tot, a RAC1, malgrat que encara representa l’emissora més escoltada a Catalunya, poc a poc és va introduint un discurs no independentista, i molt proper a la tercera via que ens semblava que ja estava morta.

L'ANC CONSIDERA QUE ÉS EL MOMENT DE RECUPERAR EL MANDAT DE L'1-O I DEIXAR DE CEDIR AL XANTATGE DEL 155

L’Assemblea Nacional Catalana considera que és el moment de recuperar el mandat de l’1 d’octubre i deixar de cedir davant del xantatge del 155, per això crida a manifestar-se de manera clara i contundent en defensa de les institucions legítimes de Catalunya.

La ciutadania de Catalunya va votar majoritàriament la restitució (mitjançant el suport a les forces republicanes) del Govern legítim el passat 21 de desembre, que havia estat il•legal i il•legítimament destituït per part del Govern espanyol el 27 d’octubre.

Tots els consellers nomenats pel President Quim Torra tenen els drets polítics intactes i no hi ha cap base legal per no publicar els seus nomenaments al DOCG. Malgrat això, el Govern espanyol incompleix el compromís de retirar l’aplicació de l’article 155 un cop s’hagués posat en marxa el nou Govern. Un incompliment més d’una llarga llista en què el tripartit nacionalista de PP, PSOE i Cs ha torpedinat tots els intents de fer un govern efectiu.

LLUÍS PUIG DEMANA EMPARA A LA UE DAVANT EL VETO ESPANYOL

El conseller de Cultura Lluís Puig demana empara a la Unió Europea després que el govern espanyol hagi anunciat que mantindrà l'article 155 a Catalunya i que no publicarà el nomenament dels consellers que es troben en presó preventiva o a l'exili.

La petició l'ha anunciat el mateix conseller en una piulada on ha compartit la carta que ha enviat a Frans Timmermans, el vicepresident primer de la Comissió Europea. L'escrit comença indicant el motiu pel qual es posa en contacte amb el vicepresident: "per constatar el risc de vulneració dels meus drets polítics", un cop el govern espanyol ha anunciat que no permetrà que se'l restitueixi com a titular de Cultura.

Puig assegura a Timmermans que s'hi dirigeix "com a ciutadà" per "defugir una comunicació de caràcter jurídic"; creu que aquesta qüestió és "d'ordre humanitari". A la carta indica que ha exercit "amb fidelitat al poble de Catalunya les atribucions pròpies del meu càrrec com a Conseller de Cultura", i que per això, un cop se li ha tornat a proposar el mateix càrrec, ha acceptat.

ÒMNIUM TAMBÉ DEMANA UNA RESPOSTA " DEMOCRÀTICA, UNITÀRIA I TRANSVERSAL " AL BLOQUEIG DE TORRA

Òmnium Cultural demana una “resposta democràtica unitària i transversal” al bloqueig del nou Govern de Quim Torra per part del govern espanyol. En un comunicat, Òmnium denuncia “l’actitud de menyspreu” de l’executiu espanyol i dels principals partits d’àmbit estatal, que “demostren una nul·la voluntat de trobar solucions dialogades per a Catalunya”.

També lamenten que des de l’Estat es vulgui “imposar el president” de la Generalitat i “els consellers nomenats que han de formar part del nou Govern”, i que l’única resposta davant la “legítima negativa a acceptar aquest tutelatge” sigui mantenir l’article 155.

Òmnium considera que mantenir vigent l’article 155 suposa una “nova demostració de la poca qualitat democràtica” de l’Estat i la “vulneració sistemàtica de drets fonamentals”. Davant aquests situació demanen la “unitat de les forces democràtiques i sobiranistes i les entitats civils per seguir avançant amb l’objectiu de construir un sol poble just i lliure”.

Informa:OMNIUM:CAT (20-5-2018)

COP D'ESTAT DE RAJOY: LES PRINCIPALS ASSOCIACIONS DE JURISTES CATALANS CONSIDEREN QUE NO POT IMPEDIR EL NOMENAMENT DE CONSELLERS

Les principals associacions catalanes de juristes han denunciat la negativa del govern espanyol a publicar els nomenaments dels consellers designats pel president de la Generalitat, Quim Torra. A través d’una carta, el govern espanyol ha demanat a la Generalitat que no publiqui encara el nomenament dels consellers al Diari Oficial del Govern de Catalunya (DOGC) perquè vol analitzar-lo.

Les principals associacions catalanes de juristes han reaccionat amb un comunicat conjunt que signa la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, el Col·lectiu Praga, l’ICAB, Drets, Constituïm, Col·lectiu Maspons i Anglasell, Servidors.cat i el Fòrum de l’Advocacia de la Generalitat. Recorden que és al president de la Generalitat a qui li pertoca nomenar el govern i que la publicació dels nomenaments dels consellers al DOGC és un acte reglat que en cap cas es pot evitar sense incòrrer en responsabilitats disciplinàries, polítiques o penals.

 Segons assenyala un manifest, amb el suport de desenes de juristes, al qual ha tingut accés El Nacional, Rajoy se saltaria lleis fonamentals en emprendre aquesta acció.

El document assegura que l'executiu espanyol pretén passar per davant d'allò establert per la Constitució, l'Estatut d'Autonomia, així com la Llei de Presidència catalana. Segons fons a les quals ha tingut accés aquest diari, negar-se a publicar el nomenament dels consellers al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) suposaria no complir un "acte degut en dret", és a dir, una ordre d'obligat compliment.

El text és una resposta a la carta enviada pel govern espanyol en què ordena al secretari del Govern, Víctor Cullell, que no publiqui al Diari Oficial del Govern de Catalunya (DOGC) el decret de nomenament dels consellers realitzats ahir pel president de la Generalitat, Quim Torra, tot perquè n'hi ha quatre d'ells que es troben o bé empresonats o a l'exili.

COM ERA D'ESPERAR: ESPANYA MANTÉ EL 155 i RAJOY BLOQUEJA EL DOGC

Es confirmen els pitjors auguris per al Govern de Quim Torra: el govern espanyol mantindrà l'article 155 a Catalunya i no publicarà el nomenament dels consellers que es troben en presó preventiva o a l'exili, segons ha confirmat el mateix PP.

Tot plegat es va decidir ahir, després de l'anunci del nou executiu català per part del president Torra. El president del govern espanyol va tenir una conversa ahir amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el de Ciudadanos, Albert Rivera, en què van prendre la decisió d'anul·lar la decisió, segons han assenyalat El País i la Cadena SER.

La decisió suposa no autoritzar la publicació oficial dels nomenaments. Dit d'una altra manera: els consellers a l'exili o a la presó no podran incorporar-se de manera efectiva a l'executiu. Estan afectats per la decisió del govern espanyol quatre dels tretze consellers: els titulars de Presidència, Territori i Sostenibilitat, Cultura i Salut, Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín.

INIESTA S'ACOMIADA DEL CAMP NOU: " US PORTARÉ SEMPRE AL COR "

"Hem d'aprendre a compartir-te amb la resta del món, ets universal". Aquesta ha estat la declaració d'intencions del Barça en l'últim missatge cap a Andrés Iniesta, uns minuts després que el capità aixequés el trofeu de la Lliga, l'últim títol que alçarà el 8 culer amb el club de la seva vida. S'ha enfosquit l'Estadi que l'ha gaudit durant 16 anys, per honorar-lo com mereix.

El seu pare, el José Antonio, que va permetre que pugés a un cotxe blau i modest fa 22 anys per emprendre el camí que canviaria la seva vida, li ha entregat un quadre de record i el Camp Nou ha corejat el seu nom. "Bona nit, avui és un dia difícil. Han estat 22 anys meravellosos. Ha estat un orgull i un plaer defensar i representar aquest escut, per a mi, el millor del món", ha dit el capità, que ha trencat a plorar. "Gràcies als meus companys, us trobaré a faltar. I gràcies a l'afició per l'estima que m'heu fet sentir des del primer dia. Vaig arribar com un nen, marxo amb 34 anys. Gràcies per aquest mes, per demanar-me que em quedés. Només us puc dir que us portaré al cor per sempre".

"Inieeeesta, Inieeeesta, Inieeesta", ha corejat el Camp Nou. "Aquesta setmana m'he quedat sense paraules: Visca el Barça, visca Catalunya i Visca Fuentealbilla!" ha conclòs el manxec, mantejat aleshores per uns companys que l'adoraran sempre. Els homes de Valverde han acompanyat el capità a la volta d'honor. La trenta-dosena de l'Andrés, l'última d'un llegat irrepetible. Iniesta és universal.

Informa:ELMON.CAT (21-5-2018)

L'ESTAT DEL TERROR: TORRA RESPON A LA NOVA PROVOCACIÓ DE RAJOY DIENT QUE " ELS CONSELLERS TENEN ELS DRETS POLÍTICS INTACTES "

Torra insisteix en la legitimitat de poder restituir-los com a consellers i es mostra expectant vers la reacció del govern espanyol. Alhora, també assegura que Toni Comín i Lluís Puig podran assumir els càrrecs de consellers de Salut i Cultura des de Brussel·les, si bé no detalla quin mecanisme s'utilitzarà. "Mereixen ser consellers. És el mínim rescabalament moral que podíem fer a figures de prestigi com ells", afirma Torra en referència als quatre nomenaments. D'altra banda, el president també anuncia que aquesta setmana entrant enviarà un escrit als caps d'estat europeus per demanar-los "complicitat" en la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Torra emplaça el govern espanyol a reaccionar vers un nomenament que assegura que s’emmarca en la “pulcritud democràtica” i afirma que, amb la llei a la mà, “hauria de ser factible” que Turull, Rull, Comín i Puig prenguessin possessió del càrrec. Ara bé, el president també demana “prudència” a l’espera de quin sigui el proper pas de l’estat, i recorda que setmanes enrere el jutge va impedir la sortida de presó de Jordi Sánchez per presentar-se com a candidat a la Generalitat. Si hi tornés a haver un impediment, Torra creu que serviria per “contrastar els nuls estàndards democràtics de l’estat” i assegura que això “pot ajudar, cas a cas, a acabar guanyant el cas complert”.

Un cop nomenats els consellers, amb la presa de possessió programada per al pròxim dimecres i amb la confiança que els consellers empresonats podran assistir-hi, el president de la Generalitat augura que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució “s’aixecarà automàticament”. Torra ho argumenta recordant la celebració de les eleccions convocades per l’estat espanyol i assegura que totes les condicions imposades per l’article 155 “s’estan complint escrupolosament”. “Ens sembla inimaginable que no s’aixequi la seva aplicació i, si l’Estat no ho fa, estarà infringint el decret del Senat i això seria una crisi institucional considerable”, adverteix.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (20-5-2018)

PEDRO SÁNCHEZ OBRE LA PORTA A INTERVENIR ELS MITJANS PÚBLICS CATALANS

El PSOE es posarà al costat del PP per vetar el nomenament de consellers de la Generalitat que estiguin empresonats o a l'exili. Així ho ha assegurat Pedro Sánchez en una entrevista a 'La Razón': "Donarem suport a que el Govern rebutgi el nomenament de persones que estan a la presó o fugides a l'estranger. Abans que una provocació, que ho és, és un acte de degradació de la institució de la Generalitat perpetrat pel seu propi president", ha assegurat, i ha afegit que "l'autogovern li interessa molt poc a qui nomena a consellers sabent que no podran exercir les seves funcions i tampoc sotmetre's al control polític de la seva hipotètica gestió com han d'estar-ho tots i cadascun dels membres del poder executiu en un Estat de Dret". En aquest sentit, però, ha considerat que "s'equivoca si creu que el principal destinatari del seu menyspreu és l'Estat; ho són tots els ciutadans de Catalunya".

En relació a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Sánchez s'ha mostrat alineat amb PP i Cs: "Comparteixo amb el Govern que, fins que no hi hagi un Govern, el 155 se segueixi aplicant". Preguntat per si el 155 d'ara serà més dur, el líder del PSOE ha considerat que "serà diferent. Cal treure-li tot adjectiu al 155, perquè sempre serà dur. Intervenir una autonomia per retornar-la a la legalitat, cessar a un govern... ja és un fet dur, perquè estem parlant de gent que ha estat triada pels vots dels ciutadans". I ha explicat que "el que és evident és que serà diferent i, en conseqüència, cal plantejar-se si s'han d'intervenir els mitjans de comunicació públics, que clarament estan treballant per la subversió de l'ordre constitucional, o altres polítiques que tinguin a veure més amb les polítiques sectorials com l'Educació. Ja es veurà".

LA CARTA DEL GOBIERNO QUE VETA EL NOMENAMENT DELS CONSELLERS

El govern espanyol ja ha enviat una carta al secretari del Govern, Víctor Cullell, per ordenar que no es publiqui al Diari Oficial del Govern de Catalunya (DOGC) el decret de nomenament dels consellers que aquest dissabte va signar el president Quim Torra​.

Tal com es desprèn de la carta, l'executiu de Mariano Rajoy "passa a analitzar la viabilitat del publicació" del decret, "donat que es contempla el nomenament" dels consellers Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig. El text, signat pel secretari del ministeri de Presidència, José Maria Jové, assegura que la decisió es pren "atenent a les circumstàncies que concorren les persones citades i les competències a elles atribuïdes".

A més, també recorda al secretari que l'autorització de publicació del decret recau sobre el govern espanyol -gràcies a l'article 155-, pel que de ser publicat el decret "no tindria validesa ni efectes".

La carta deixa clar que es veta la publicació dels decret que nomena tots els consellers, i no només els que estan a la presó ni a l'exili, mentre que aprova la publicació al DOGC d'un altre decret que contempla la denominació i determinació de l'àmbit de competències dels departaments de la Generalitat.Amb aquesta carta es manté, de facto, l'article 155 de la Constitució, com ha pactat Rajoy amb els líder del PSOE, Pedro Sànchez, i Cs, Albert Rivera.

Informa:ELNACIONAL.CAT (20-5-2018)

CLARA PONSATÍ: " CATALUNYA ARA MATEIX ÉS UN PAÍS OCUPAT "

L’ex-consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Clara Ponsatí, ha estat molt contundent amb la capacitat de governar del nou executiu de Quim Torra. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha lamentat que ‘Catalunya ara mateix és un país ocupat’ i que el govern de Torra ‘no podrà fer polítiques’. ‘És un govern provisional que estarà sota uns nivells de pressió descomunals. La situació política és de tanta pressió que la capacitat de prendre decisions sobre els recursos dels catalans serà nul·la. No generem expectatives com si hi hagués hagut unes eleccions i un govern normal’, ha explicat.

Ponsatí també ha lamentat que no s’hagués investit Puigdemont el 30 de gener: ‘No havent fet això, tot el que ha passat és un seguit de conseqüències amb poca força política’. També ha explicat que era partidària de noves eleccions però que considera que l’elecció de Torra com a president és una bona decisió. Ha defensat que els piulets polèmics escrits fa anys són ‘absolutament respectables’ i que els han trets de context.

Sobre la consigna de ‘fer república’, també ha estat categòrica: ‘El fet és que la república no existeix. Els catalans hi van donar suport i la van ratificar el 21-D, però ara és encallada’.

L'ANC CONFIA QUE EL NOU GOVERN PODRÀ IMPLEMENTAR LA REPÚBLICA

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha confiat aquest diumenge, en una entrevista a Europa Pres, que en l'actual legislatura hi hagi noves oportunitats per implementar la república que va declarar el Parlament i que no es va fer efectiva, i ha esgrimit que hi ha una majoria independentista a la cambra per fer-ho: "L'escenari és molt canviant i poden sorgir oportunitats que ara no veiem".

La dirigent independentista ha contemplat que els judicis i les sentències sobre els presos polítics sobiranistes siguin d'una magnitud tan gran que generi "un gran impacte en la societat catalana" i això desencadeni nous moviments que ara són difícilment previsibles. "Que havent-hi una majoria al Parlament es digués que això no es pot suportar més, canviés l'escenari i es decidís fer alguna cosa que ara com ara no han decidit ni han pactat" els partits sobiranistes, conclou Paluzie, que considera injusta la situació de presó preventiva dels presos.

A la pregunta de si les sentències de futurs judicis a dirigents sobiranistes podrien desencadenar un nou intent de declarar la república, Paluzie conclou: "Per exemple, imagineu-vos què seria per a la societat catalana que surti condemnat tot el nostre Govern amb més de 30 anys de presó. No sé si som conscients de com s'ho pot prendre això la gent". "Hi ha majoria independentista al Parlament, pot haver-hi una oportunitat per engegar-la --la república-- que ara no visualitzem", insisteix la presidenta de l'ANC, que recorda que després de la declaració del 27 d'octubre no va haver-hi cap intent per implementar la independència.

COMÍN GUANYA LA PARTIDA A LA DIRECCIÓ D'ERC

'Toni Comín s'ha sortit amb la seva. ERC li reclamava que deixés l'acta de diputat i ell la va mantenir. ERC es negava a acceptar-li la delegació del vot i ell el va delegar. ERC li insistia que no tornaria al Govern i aquest dissabte ha estat restituït com a conseller de Salut. Els estira-i-arronses amb la direcció d'Esquerra fa mesos que duren i tots parteixen del mateix pecat original: ell és l'únic dels antics consellers del partit que no estava disposat a fer un pas enrere malgrat la nova estratègia de la direcció.

"S'ha respectat el criteri del president Torra i, des d'ERC, s'ha donat l'opció d'escollir tots els consellers cessats". És la posició oficial dels republicans per explicar per què Comín torna a ser conseller. L'executiva d'Esquerra ho ha acceptat aquest mateix dissabte i ho ha traslladat al president de la Generalitat. "Comín ha jugat molt bé les seves cartes", reconeixen fonts consultades per l'Ara. En els últims dies, el conseller de Salut, que en els últims set mesos s'ha mostrat sempre molt proper a Carles Puigdemont, havia advertit que no callaria si finalment se l'excloïa de l'executiu, segons expliquen les fonts. Comín hauria considerat injust que no se'l nomenés, tot i que Torra havia obert la porta a la restitució de tots els càrrecs cessats pel 155.

DES DE QUAN PARLEM CATALÀ ?

"Des de quan parlem català? "

 

Marc Pons

 

El català és una llengua originària del llatí. Com el castellà, el francès, el portuguès, l’occità i una dotzena llarga de llengües més. El català, a grans trets, és el resultat d’una evolució particular del llatí sobre un territori concret. Com totes les altres. Però, en quin moment es produeix el trencament? Dit d’una altra forma, en quin moment deixa de ser llatí i passa a ser català? Les fonts documentals revelen que a la centúria del 800 —fa dotze segles— la llengua que es parlava a les cases i als carrers dels comtats francs del Rosselló, de l’Empordà, de Cerdanya i d’Urgell (la Catalunya vella) ja no era llatí.

L’eclesial Concili regional de Tours (França), celebrat l’any 813 sota el regnat polític de l’emperador Carlemany, ens marca un punt de partida: va dictar la disposició, efectiva arreu de l’Imperi franc, imposant la prèdica en “rusticam Romanam linguam aut Theodiscam, quo facilius cuncti possint intellegere quae dicuntur”, és a dir, en la llengua vulgar romana i en la germànica popular.
El fals mite de la “unidad lingüística”

Per a entendre les causes que expliquen el trànsit del llatí al català ens cal remuntar-nos a uns quants segles abans. I posar de relleu que la unitat lingüística de l’Imperi romà és un fals mite. I l’extrem occidental d’aquell imperi no va ser una excepció. La península Ibèrica tampoc va ser mai una unitat lingüística. La investigació filològica contemporània ha demostrat que a la Hispània romana (segles II a.C. a V d.C.), es parlaven un mínim de quatre dialectes del llatí notablement diferenciats. A més de les llengües autòctones que havien resistit la romanització. Tan notablement diferenciats, que els seus parlants, per a entendre’s, havien de recórrer al llatí acadèmic. Segons els professors Josep Maria Nadal (de la UAB) i Modest Prats (de la UdG), durant l’època de dominació romana, a la península coexistirien quatre diferenciats dialectes del llatí, els dominis dels quals es corresponien, aproximadament, a les províncies administratives i militars romanes: Tarraconense, Cartaginense, Baetica i Lusitania.

UN GOVERN AMB TOTS ELS ETS I UTS QUE IRRITA MADRID: BON SENYAL !

"Un govern aclaridor "
«El nerviosisme cada vegada més descontrolat de la Moncloa els fa caure en el ridícul dia sí dia també i, això, hem de convenir que és un bon senyal»

 

 Vicent Partal

 

El president Torra ha nomenat un govern valent, que només té un defecte greu: l’escandalosa manca de paritat entre homes i dones. Significa un pas enrere important que no té justificació ni encara tenint en compte les complicades circumstàncies que n’han envoltat la formació.

Tret d’això, l’executiu és interessant per moltes raons. En primer lloc i evidentment, per la restitució dels consellers Turull, Rull, Comín i Puig. La decisió és excel·lent i, encara que no compensa la incapacitat fins al moment de restaurar el president Puigdemont en el càrrec, demostra sobradament la continuïtat amb la legitimitat sorgida del primer d’octubre. És, doncs, un govern aclaridor de la voluntat republicana i de manteniment al màxim de la legitimitat estroncada pel cop d’estat de M.Rajoy. Per això cal agrair especialment als consellers Turull i Rull que hagen pres la decisió que han presa, tot i saber que els pot perjudicar jurídicament.

De fet, el gest, aquesta continuïtat tan visible, ha estat ràpidament entesa pel govern espanyol, que s’ha espantat i l’ha aprofitada per desmerèixer l’oferta negociadora del president. També per tornar a proferir amenaces, aquesta vegada a compte de la publicació dels noms al Diari Oficial de la Generalitat.

PRESIDENT DIGUI'NS LA VERITAT

"President, digui’ns la veritat"

Jordi Barbeta

Amb la persistent voluntat repressora de l’Estat espanyol és improbable que els dos milions llargs de catalans que volen la independència canviïn d’opinió. Més aviat al contrari, la constatació quotidiana que l’Estat és una organització hostil a Catalunya segurament farà estendre el sentiment favorable a la independència... sempre que els encarregats de liderar políticament el moviment no abusin de la gent de bona fe que, disposada a arribar a Ítaca, creu tot el que li diuen. Semblarà un tòpic, però ha arribat l’hora de la veritat.

Toca felicitar el Molt Honorable Quim Torra i Pla per haver estat elegit president i per haver tingut el coratge d’assumir la presidència de la Generalitat en temps tan difícils, però el primer que li hem de demanar és que ens digui sempre la veritat, que ens digui el que farà i com ho farà i, sobretot, que no ens digui que farà el que no pensa fer.

Cal dir això perquè, si mirem enrere, el procés ha estat una mobilització cívica i democràtica exemplar reconeguda arreu del món, però també és cert que els dies que havien de ser els més feliços van resultar els més tristos, perquè, com després s’ha vist, res no estava preparat per fer efectiva la independència i, com després s’ha reconegut, l’objectiu no era la independència sinó forçar l’Estat a negociar no se sap ben bé què.

INQUIETUD AL TRIBUNAL SUPREM DAVANT LES PLANTOFADES DE LA JUSTÍCIA EUROPEA

La última semana ha sido complicada para el Tribunal Supremo (TS). La institución no está muy acostumbrada a ser contradicha. Es la máxima instancia penal y, por tanto, sólo puede recibir eventuales varapalos del Tribunal Constitucional (TC), si entiende que en algún procedimiento se han vulnerado derechos fundamentales, o de la justicia europea, por medio de las sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH), radicado en Estrasburgo.

En los últimos tiempos, sin embargo, se ha comprobado que al Supremo también pueden ponerlo en jaque un juez de Bruselas o el Tribunal Superior de un land alemán, como el de Schleswig-Holstein (SH). En este caso, al no ver indicios del delito de rebelión en la conducta del expresident Puigdemont. Y en el de Bélgica, al negarse a entregar a los exconsellers Comín, Serret y Puig, por problemas formales en la tramitación de las euroórdenes de detención.

ELS COMUNS RECLAMEN QUE ELS MOSSOS S'INTEGRIN A L'EUROPOL SENSE INTERMEDIARIS ESPANYOLS

Catalunya En Comú Podem també vol la ‘independència espanyola’ dels Mossos. Així es desprèn de la proposta de resolució que ha registrat al Parlament amb la que demana la integració dels Mossos a sistemes policíacs internacionals sense intermediació espanyola. El text, al que ha tingut accès El Món, reclama la integració dels Mossos com a membres de “ple dret” a l’Europol i a sistemes de compartició d’informació SIENA.

La resolució, signada per Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, recorda el cas Caront -on un Mosso va acusar al Cos Nacional de Policia de delatar-lo quan estava infiltrat en una cèl·lula- o els atemptats de Barcelona i Cambrils del passat agost, com a mostra “problemes de coordinació” o “desconfiança” entre els cossos de seguretat. Una situació que posa en perill les investigacions no només sobre gihadisme sino en la persecució del crim transnacional.

Els comuns també enfatitzen que la normativa europea els ampara i consideren “vital” que les policies autonòmiques “puguin establir un contacte directe amb organitzacions supraestatals com Europol”. En aquest sentit, en la resolució remarquen que les directives europees obliguen als Estats membres a “garantir una comunicació i una cooperació eficaces entre les autoritats competents i Europol, per tant sense necessitat d’intermediaris, que és el model adoptat per Espanya a través sde la Unitat Nacional d’Europol”.

EL GOBIERNO AMENAÇA DE NO FER EFECTIUS ELS NOMENAMENTS DE TORRA QUE SÓN A LA PRESÓ O L'EXILI

El govern espanyol ha reaccionat aquest dissabte a la tarda a l'anunci del nou Govern de la Generalitat. Mitjançant un comunicat, La Moncloa assegura que la proposta de nous consellers feta per Quim Torra demostra que "la voluntat de diàleg expressada ahir a la carta que va enviar al president del govern no és sincera", i afegeix que "ahir, Torra va voler escenificar la seva voluntat de diàleg que ha durat menys de 24 hores, ja que la seva proposta de nous consellers és una nova provocació perquè alguns d'ells es troben fugits de la Justícia o en situació de presó provisional". El text de La Moncloa avisa que el govern espanyol "analitzarà la viabilitat del nou Govern anunciat, donades les circumstàncies personals d'alguns dels designats".

Alhora, el govern espanyol considera que Torra "ha desaprofitat avui una oportunitat per demostrar la seva voluntat de recuperar la normalitat, ja que les seves decisions demostren que vol mantenir una estratègia de confrontació amb l'Estat i amb la majoria de la societat catalana". Per tot això el comunicat conclou: "Tant el Govern de la Nació com les forces constitucionalistes, hem exigit a Torra que posi fi a aquesta confrontació política que només genera desassossec social i un important perjudici al conjunt de la societat catalana"

TORRA TANCA EL NOU GOVERN AMB CONSELLERS RESTITUÏTS I AMB ERNEST MARAGALL A EXTERIORS

El president, Quim Torra, ha fet públic aquest migdia el seu Govern en el qual, com ja havia anunciat, ha restituït els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig, i on la novetat ha estat la incorporació d'Ernest Maragall com a titular d'Exteriors i Relacions Institucionals.

L'home fort del nou Govern en representació d'ERC seran el republicà Pere Aragonès, com a vicepresident i des de JxCat, Elsa Artadi com a consellera d'Empresa i portaveu de l'executiu.

Aquest divendres, el portaveu del govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo, va anunciar que l'executiu de Mariano Rajoy actuaria si Torra decidia restituir els consellers empresonats. Això no obstant, com ja havia anunciat, Torra ha restituït Turull a Presidència i Rull a Territori. Tots dos es troben a la presó d'Estremera. Igualment s'ha confirmat la restitució de dos dels consellers exiliats a Brussel·les: Comín a Salut -una incògnita que s'havia mantingut fins al darrer moment- i Puig, a Cultura.

QUI ÉS QUI EN EL NOU GOVERN ?

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet pública aquest migdia la llista dels 13 membres del seu Govern, un executiu no paritari ja que compta amb només tres dones i deu homes. Això sí, incorpora com a consellers a presos polítics i exiliats. Aquest és el perfil de cada consellers i consellera:


Pere Aragonès i Garcia, conseller d'Economia i vicepresident del Govern

Nascut a Pineda de Mar l'any 1982, Aragonès serà l'home fort d'ERC a l'executiu de Torra, com a successor d'Oriol Junqueras al capdavant d'Economia i vicepresidència. Secretari d'Economia del Govern de la Generalitat des del gener de 2016, és llicenciat en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya i té un màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona.

Va ser diputat al Parlament de Catalunya del 2006 al 2016 i regidor de l'Ajuntament de Pineda de Mar del 2011 al 2018. Militant d'ERC des del 2000 i de les Joventuts d'Esquerra Republicana des del 1998, va ser portaveu nacional de les JERC (2003-2007), actualment és secretari de Política Econòmica a la direcció d'ERC. És membre d'Òmnium Cultural i Metges sense Fronteres.

L'ADVOCAT DE TURULL I RULL DEMANA LA SEVA LLIBERTAT

L'advocat Jordi Pina ha demanat aquesta tarda al Tribunal Suprem la posada en llibertat dels consellers de la Presidència, Jordi Turull, i de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, després que el president Quim Torra ha anunciat el seu nomenament. Turull i Rull són els dos consellers restituïts que estan empresonats.

Pina argumenta que no hi ha "risc de fuga" dels consellers, i que amb la restitució de la Generalitat per la desaparició del 155 amb el nou govern, no hi ha motiu perquè no obtinguin la llibertat provisional. "Quan es nomeni Govern, quedaran sense efecte les mesures acordades en el seu moment pel Senat a l'empara de l'article 155 de la Constitució espanyola, i es podrà defensar llavors que Catalunya haurà recuperat el dret a l'autogovern que li reconeix l'article 2 de la Constitució", argumenta.

Segons l'advocat, Turull i Rull poden ser perfectament membres del Govern, perquè no hi ha cap llei que els ho impedeixi. "Tots dos diputats tenen perfecte dret a acceptar aquests càrrecs, perquè els empara l'article 23.2 de la Constitució espanyola, que reconeix el seu dret a accedir en condicions d'igualtat als càrrecs públics, sense que fos legítim discriminar-los per tenir la condició de presos preventius: això no tan sols aniria en contra de la seva presumpció d'innocència (article 24.2 de la Constitució) sinó que suposaria a més una aplicació anticipada de facto de l'article 384 bis del Codi Penal, sense que avui per avui hi concorrin els supòsits", indica.

EL REI FELIP D'ESPANYA ÉS EL NÚMERO VI ?

"El rei Felip d'Espanya, és el número VI? "

 

Gustau Nerín

 

En els darrers dies el diputat de Ciudadanos per Màlaga, Guillermo Díaz, va mofar-se de que Quim Torra sigui considerat el president 131 de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment altres líders espanyolistes se li han afegit. Al·leguen que la Generalitat restaurada el 1931 no té res a veure amb la Generalitat anterior. Però, en canvi, no plantegen cap qüestionament de que el rei Felip sigui el VI. Presenten la monarquia espanyola com una entitat, immutable, sense cap ruptura i així la naturalitzen.


Mai podria ser el VI a la Corona d'Aragó

Felip de Borbó i Grècia mai no podria ser Felip VI d'Espanya, per la senzilla raó que la Corona comuna és posterior al primer Felip. De fet, Felip I de Castella, anomenat el Bell, casat amb Joana la Boja, va ser rei de Castella del 1504 a la seva mort, el 1506 (en realitat, només va governar efectivament uns mesos, el 1506). Però mai no va ser coronat rei d'Aragó, perquè encara vivia el rei Ferran II. Per tant, en la tradició catalana, als reis Felip se'ls atribuïa una numeració inferior: al fill de Carles I, Felip "el Prudent" li correspondria el títol de Felip I. El seu fill, Felip "el Pietós", hauria de ser considerat, doncs, Felip II, i el seu net, Felip el Gran, hauria de ser considerat Felip III. Felip d'Anjou, l'Animós, el Felip V de Castella, seria Felip IV en la numeració de la Corona d'Aragó. Així doncs, al Felip "el preparat" (com alguns pretenien batejar-lo, ja abans de prendre el poder), li correspondria el número V en la línia genealògica de la Corona de Aragón, i també seria el IV de la monarquia comuna.

RAJOY RESPONDRÀ TORRA QUE ESTÀ DISPOSAT AL DIÀLEG " DINS DE LA LLEI "

La proposta de diàleg al govern espanyol que ha llançat Quim Torra es va fer oficial aquest divendres amb una carta a Rajoy en la qual demana concertar una reunió que el mateix Torra està disposat a fer "demà mateix i sense condicions".

Fonts de la Moncloa han explicat que el president està "perfectament obert al diàleg, que és el que ha dit sempre", però dins d'aquests límits.

Per a Rajoy seria possible tractar de gairebé qualsevol assumpte amb el nou president català excepte "del que no pot ser, que és el que és il·legal". Es tracta, precisen, del mateix esperit que s'ha mantingut fins ara.

Les mateixes fonts no han precisat més detalls de la missiva de resposta de Rajoy i han explicat que, en cas d'haver-hi intenció de veure's, s'intentaria fixar a través dels respectius gabinets, per la qual cosa en cap cas es parlaria encara de dates.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-5-2018)

LA POLICIA ESPANYOLA, EN DESBANDADA A CATALUNYA: 560 AGENTS HAN MARXAT DAVANT EL BUIT SOCAL

Des de la repressió dels fets d'octubre fins avui, 560 agents han decidit marxat de Catalunya i ser destinats a altres territoris de l'Estat espanyol. Segons relaten alguns agents a mitjans unionistes, la situació és de buit social a l'hora de teixir relacions amb gent fora del cos policial.

Un dels testimonis, que banalitza el terrorisme afirmant que la situació a Catalunya "a vegades és pitjor que la que hi havia al País Basc amb ETA" perquè, sosté, "allà sabies que era ETA i aquí és tota una societat", lamenta el rebuig que genera entre els catalans el cos policial: Hi ha llocs on et fan el buit, però hi ha diferències entre Barcelona o Badalona amb Cambrils o Premià de Mar. Entre Tabarnia i Tractòria".

Informa:DIRECTE:CAT (19-5-2018)

EL 80% DE LES PROPOSTES DE TORRA SÓN LES MATEIXES QUE LES DEL GOVERN DE PUIGDEMONT

Quim Torra no era la primera opció per presidir la Generalitat. Abans que ell, van ser tres els candidats proposats per JxCat i vetats pels tribunals. Tampoc va ser una de les persones que va negociar amb ERC el pla de govern, no va participar en el repartiment de les conselleries i no ha tingut gaire marge per designar els consellers. La seva situació és, si fa no fa, la mateixa que es va trobar Carles Puigdemont quan, el 2016, va acceptar l’encàrrec de la presidència només unes hores abans de ser investit. No és estrany, doncs, que les promeses que va fer durant el debat d’investidura no portin el seu segell. De fet, el 80% de les 53 propostes que va fer són les mateixes que ja es van prometre la legislatura passada.

El procés constituent, per exemple, era una proposta inclosa al programa electoral de Junts pel Sí i defensada en el discurs d’investidura, primer per Artur Mas i després per Carles Puigdemont. Com ells, Torra va plantejar-lo com una de les prioritats de la legislatura, tot i que, a diferència dels seus predecessors, ara el Govern ja no preveu fer un avantprojecte de llei per regular-lo: deixa la primera fase en mans de la ciutadania i, un cop s’acabi, es compromet a portar al Parlament una proposta de Constitució catalana. La creació d’una assemblea de càrrecs electes va ser dilluns passat un altre dels temes als quals va fer referència el nou president. Una assemblea que va impulsar l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) el 2016, tot i que ara Torra li vulgui donar noves funcions.

L'ANC INSISTEIX EN INVESTIR PUIGDEMONT

La presidenta de la ANC, Elisenda Paluzie, ha confiat aquest dissabte que la presidència de Quim Torra sigui "provisional" i que els partits independentistes impulsin ben aviat una reforma del reglament del Parlament que permeti la investidura a distància del president Carles Puigdemont.

"Com a ANC pensem que el que s'haurien de posar a fer ja després de la constitució del Govern és posar en marxa la comissió del reglament, que és el que facilitaria la investidura de Puigdemont i seria absolutament legal," ha defensat en una entrevista d'Europa Press.

La comissió del reglament no s'ha pogut activar encara perquè és un tipus de comissió que no pot funcionar si abans no es forma Govern, i Paluzie ha conclòs que aviat hi haurà Govern i l'independentisme haurà d'actuar en conseqüència.

"Seria coherent amb el que ens han dit -investir a Puigdemont-. Ens han dit que farien una investidura provisional, que seria una presidència provisional, que era un Govern provisional", per la qual cosa el lògic seria iniciar ja els tràmits per reprendre la investidura del president Puigdemont, conclou.

Subcategories

L'ANC I UN FUTUR INCERT: LA RESPOSTA NOMÉS LA SAP EL VENT...

 

Per Ramon Serra, editor

 

 

Malament rai si com era d'esperar la premsa col·laboracionista espanyola se n'alegra de l'absència d'actes de protesta al Rei per part de l'ANC. És evident que la premsa espanyola/espanyolista és un bon termòmetre per saber l'abast dels nostres actes. Com més ens critiquen vol dir que més mal els fem i a l'inrevés com passa ara.

En resum, un pas en fals de l'ANC molt important..Bé està el respecte als morts---per cert, encara circula la hipòtesi d'un possible atemptat d' Estat per evitar el referèndum--, però també per als vius sobretot si han estat atonyinats, viuen a l'exili o són a la presó.

Encara és d'hora per fer-nos la pregunta: quo vadis ANC? Dic això no solament per mostrar la meva disconformitat. Al capdavall tot és opinable i la meva opinió és una més. No per això deixaré de donar suport a l'ANC. Com en la mili, primer cal complir i després protestar. La meva inquietud rau en el fet que l'ANC sembla molt llançada per anar de pet cap a la independència sense valorar-ne els possibles morts, ferits, empresonats o exiliats. És molt fàcil fer proclames maximialistes... quan ens referim als polítics o als altres. Per tant, si s'arronsa davant d'una oportunitat d'or com aquesta, què farà els moments difícils?. Quina credibilitat tindrà ? Ara per ara, com diu una cançó de Bob Dylan "això, amic meu, tan sols ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent ".

(11-8-2018).

Visites Rebudes

07998440