MILLO VULNERA LES SEVES COMPETÈNCIES AMB LA CARTA ALS ALCALDES, PERQUÈ LA LLEI LI ENCOMANA EXPRESSAMENT PROTEGIR LES " LLIBERTATS I L'EXERCICI DELS DRETS "

La majoria del món municipal ha saltat com una molla amb la carta que el delegat del govern espanyol, Enric Millo, va remetre ahir als alcaldes. Una missiva que reclamava als ajuntaments impedir que es posés “simbologia partidista” -com definia els llaços grocs en solidaritat amb els presos polítics- als espais públics dels municipis. Una mesura que els alcaldes consultats veuen com una clara vulneració de les competències que la llei atribueix a un delegat del govern.

La reacció dels alcaldes no s’ha fet esperar, fins i tot de batlles que van fer costat al 155 com Fèlix Ballesteros de Tarragona, que ja ha avisat a Millo que no està per “retirar llacets grocs”. O posicions més generals, com la del president de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Cervera, que ja l’ha advertit que els alcaldes ja saben com gestionar l’espai.

Però fonts municipals consultades per El Món veuen en la carta de Millo una vulneració clara de les seves competències com a delegat del govern espanyol en una autonomia. Així ho consideren de la lectura de la Llei 6/1997, de 14 d’abril, d’Organizació i Funcionament de l’Administració General de l’Estat, concretament l’article 23 del capítol II amb què regula les competències del delegat.

De fet, fonts municipals consultades entenen que la carta no només no es basa en cap de les competències que té atribuïdes sinó que es contrari a una de les seves competències principals: “protegir el lliure exercici dels drets i llibertats” així com “garantir la seguretat ciutadana”. En tot cas, una interpretació restrictictiva de la llei obligaria a Millo a posar al servei dels alcaldes el CNP o la Guàrdia Civil per tal que els ciutadans poguessin exercir lliurement la seva llibertat d’expressió posant llaços grocs.

Informa:ELMON.CAT (23-5-2018)

LA CAMPANYA D'ÒMNIUM " DEMÀ POT SER TU " DENUNCIA EL RETROCÉS DELS DRETS FONAMENTALS A ESPANYA

Una campanya publicitària que porta per títol ‘Demà pots ser tu’ -impulsada per Òmnium Cultural, Fundació per la Pau, Irídia, Novact i l’Institut de Drets Humans de Catalunya- pretén denunciar el retrocés en drets fonamentals que viu l’estat espanyol. La iniciativa ja és present a l’Àrea Metropolitana de Barcelona a través d’anuncis de gran format, cartells i anuncis als transports metropolitans. Hi ha nou models diferents de cartell que es poden veure a Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat o Cornellà, entre més.

Hi apareixen persones que han estat víctimes de vulneracions dels drets fonamentals com ara el president d’Òmnium, Jordi Cuixart; els cantants Valtonyc, Pablo Hasél i César Strawberry; la tuitaire Cassandra Vera; les periodistes Cristina Fallarás i Mercè Alcocer; el pallasso Jordi Pesarrodona, o l’activista Helena Maleno. Segons indiquen els impulsors de la iniciativa, l’objectiu de ‘Demà pots ser tu’ (que té versió en castellà, ‘Mañana puedes ser tú’) és posar de manifest que aquests casos d’abusos als drets humans no són aïllats, sinó que formen part de ‘l’ofensiva autoritària’ de l’estat espanyol. Les entitats impulsores reclamen a ‘tots els demòcrates’ que remin ‘junts’ per ‘aturar el retrocés democràtic més important des de la fi de la dictadura franquista’.

Informa:VILAWEB.CAT (23-5-2018)

CUEVILLAS VEU PROBABLE QUE PUIGDEMONT ABANDONI AVIAT ALEMANYA I ES TRASLLADI A BÈLGICA

L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha afirmat que hi ha "probabilitats molt elevades" que l'expresident de la Generalitat abandoni Alemanya i es traslladi a Waterloo, a Bèlgica, aviat. "Hi ha probabilitats molt elevades, però no la certesa. Esperem que el resultat sigui favorable i en aquest moment el president pugui tornar a Waterloo", ha dit en una entrevista a Ràdio Euskadi recollida per Europa Press. En aquest sentit, Gonzalo Boye, membre de l'equip de defensa de Puigdemont a Alemanya, calcula que la decisió definitiva sobre la situació de Carles Puigdemont se sabrà a mitjans de juny, ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio. "Espanya hauria de decidir si vol seguir a la UE o es vol convertir en Albània, en un país aïllat", ha sentenciat.

Cuevillas s'ha mostrat "molt optimista" perquè la rebel·lió "ha quedat descartada" pels jutges alemanys i la malversació "és evident que no n'hi ha" com, segons ha recordat l'advocat, el mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha assegurat. Alonso-Cuevillas ha destacat que "el problema que té" el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena "és que no hi ha delictes de rebel·lió ni de malversació". Després de reconèixer que l'acusació de malversació encara està pendent de resoldre a Alemanya, ha explicat que "és evident que no n'hi ha" perquè es tracta d'un delicte "que deixa un rastre documental enorme i inesborrable".

TORRA AJORNA LA PRESA DE POSSESSIÓ I DEMANA UN DICTAMEN JURÍDIC DAVANT DEL VETO DE RAJOY

El president Quim Torra ha ajornat la presa de possessió dels consellers, després de demanar un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora per formar Govern amb l'objectiu de trobar la via legal perquè el govern espanyol abandoni la negativa a publicar el decret amb el nomenament dels consellers.

Així ho ha fet saber Torra en un comunicat de presidència de la Generalitat, en què persevera en el seu intent que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el nomenament dels consellers. El principal escull pel govern de Rajoy per a fer el pas —que segons alguns juristes és d'obligat compliment— és la designació dels consellers en presó o a l'exili, és a dir, els casos de Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig.

"Els drets polítics de totes les persones designades per formar part del Govern estan intactes i, per tant, no hi ha cap motiu que justifiqui que no prendre possessió de la seva responsabilitat", ha exposat el president. "El poble de Catalunya, en la seva totalitat, té dret a tenir un Govern", ha sentenciat Torra, que ha apuntat que l'únic que impedeix que hi hagi un executiu a Catalunya és el govern espanyol

EL FINALCIAL TIMES QÜESTIONA LA JUSTÍCIA ESPANYOLA PER LA REPRESSIÓ A ALTSASU I A CATALUNYA

La taca que embruta la imatge de la justícia espanyola es va fent cada vegada més grossa. L’endemà de l’enèsim revés internacional al jutge Pablo Llarena, amb la negativa d’Alemanya a extradir Carles Puigdemont per rebel·lió, el prestigiós diari britànic Financial Times publica un reportatge que posa en qüestió la qualitat de la justícia espanyola. I ho fa fixant-se en el cas d’Altsasu i, sobretot, en la repressió judicial a Catalunya.

En el cas dels joves d’Altsasu, acusats de terrorisme per una baralla de bar i pendents de sentència, el diari entrevista Bel Pozueta, la mare d’un d’ells. ‘No hi ha cap base objectiva per a l’acusació de terrorisme. Totes les conclusions de la fiscalia es basen en opinions i interpretacions que són motivades políticament’, diu. I el diari remarca: ‘Allò que un tribunal local va veure inicialment com un cas d’agressió, empesa per l’alcohol a les cinc de la matinada, va ser després qualificat per l’Audiència espanyola com a terrorisme, amb els acusats encarant penes de 375 anys de presó.’

LAMELA CONCLOU LA INSTRUCCIÓ CONTRA TRAPERO I LA CÚPULA D'INTERIOR DESTITUÏDA PEL 155

La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ja ha dictat la interlocutòria de conclusions en la causa oberta contra el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari d'Interior César Puig (els dos últims destituïts pel 155). Això suposa posar punt final a la instrucció d'aquesta causa.

Lamela ha processat Trapero per un delicte d'organització criminal i dos de sedició pels fets del 20 de setembre i també per l'1-O; Laplana per un delicte de sedició (pel 20 de setembre) i els dos ex-alts càrrecs d'Interior per organització criminal i només un únic delicte de sedició (per l'1-O). El 23 d'abril, la magistrada ja va confirmar els seus processaments i va rebutjar els recursos de les defenses.

Ara fa el pas definitiu per enviar la causa a la secció primera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, que haurà d'obrir judici oral. Aquesta secció està presidida per Concepción Espejel (que també ha presidit el judici dels joves d'Altsasu) i formada pels magistrats Ramon Sáez, Manuela Fernández de Prado, Nicolás Poveda i Eduardo Gutiérrez. A banda d'Espejel, dos magistrats més formaran el tribunal que jutjarà el cas.

Informa:ELNACIONAL.CAT (23-5-2018)

ELS PROBLEMES JUDICIALS DEL TRESORER DE CIUDADANOS OBRE UN NOU FRONT CONTRA RIVERA

Carlos Cuadrado, tresorer de Ciutadans d’ençà que es creà aquest partit (2006), s’ha convertit ara en un maldecap per a Albert Rivera. Segons que informa InfoLibre, Hierro té els comptes corrents del Brasil –on tenia activitat empresarial– blocats arran d’un procediment judicial que va començar el 2014. En una entrevista a la cadena SER, Rivera ha volgut llevar importància a la polèmica i ha dit que era ‘un litigi laboral de 400 euros’ que ‘no té res a veure amb política’ i que és un ‘afer privat’. Tanmateix, el cas va molt més enllà.

El problemes del tresorer amb la justícia brasilera van començar quan fou demandat per no haver pagat la cotització de la seguretat social d’un dels seus treballadors. Segons InfoLibre, el treballador estava a sou d’Ibertex Importação e Exportação de Máquinas Texteis Ltda, una empresa de la qual Cuadrado era copropietari.

En total, el tresorer té un tres processos judicials oberts al Brasil, un dels quals és per l’impagament d’un deute de 74.000 euros amb el Banc Itau. Segons InfoLibre, els tribunals han refusat l’últim recurs de Cuadrado, que haurà de pagar tot el deute.

LA RESPOSTA ALEMANYA: NO ÉS NO

"La resposta alemanya: no és no "
«Permeteu-me d'insistir en la necessitat de no creure's de manera acrítica tanta propaganda interessada, sense gens ni mica de base factual, tanta exageració en cerca d'un titular motivador»

 Vicent Partal

 

El Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va desestimar ahir per segona vegada els càrrecs per rebel·lió que la justícia espanyola demanava contra el president Carles Puigdemont. Fou contundent, després d’haver revisat allò que Llarena afirmava que eren noves proves. La resposta, de fet, recorda l’eslògan d’aquell que un dia va ser un polític que es deia d’esquerres: no és no.

La bufetada és monumental, duríssima. No es poden llançar les campanes al vol, però cada vegada és més evident que Llarena perd aquesta croada contra el govern a l’exili. Perquè les noves proves no han fet ni fred ni calor al tribunal i Espanya s’ha d’agafar, per mirar de salvar la cara, com a un clau roent al fet que el tribunal alemany accepta la validesa de l’ordre, a diferència del tribunal belga. Si es conformen amb tan poc, per mi endavant. El tribunal alemany ha fet allò que es fa normalment i, si de cas, va ser el tribunal belga que va prendre una decisió molt extraordinària, gens habitual. Però cadascú s’alegra de què vol, encara que siga absurd. Perquè, francament, alegrar-se que t’accepten una euroordre quan et responen que no t’accepten les acusacions que conté l’euroordre és molt poc comprensible.

EL PNB ES RESERVA EL BOTÓ NUCLEAR QUE FARIA SALTAR ELS COMPTES

La legislatura penja d’un fil. És massa evident en el nerviosisme contingut, amb l’estómac en­congit, d’aquest debat de pres­supostos anòmal en què les qüestions principals es dirimeixen ­extramurs del saló de plens del Congrés dels Diputats. El PNB, amb uns vots que són determinants perquè els comptes de l’ Estat prosperin, està visiblement molest amb la situació a què l’ha
abocat la incapacitat del Govern central i del president de la Generalitat per restituir l’autogovern i les institucions de Catalunya i donar per acabada l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

El portaveu del Govern basc, Josu Erkoreka, va enviar ahir un retret subtil al president Quim Torra sobre el seu decret de nomenament dels consellers: “ Respectem les decisions que ha adoptat, però no hi ha cap mena de dubte que segurament era conscient dels efectes i les ­conseqüències d’aquestes deci­sions”. La frase és, tenint en compte l’assossec amb què els jeltzales estan afrontant la crisi catalana, un símptoma evident del descontentament del PNB amb la manera com el sobira­nisme català està maniobrant des de fa mesos, però sobretot des de les elec­cions del 21 de desembre passat. I les últimes de­claracions de Torra, ­durant la seva visita als exconsellers ­presos, no hi han ajudat gens.

FINS I TOT ADVOCATS DE L'ESTAT ADVERTEIXEN QUE EL 155 NO AMPARA EL BLOQUEIG DEL NOU GOVERN

El secretario del Govern, Víctor Cullell, envió el martes una carta al subsecretario de Presidencia, José María Jover, urgiéndole a tener “autorización” para publicar en el diario oficial de la Generalitat (DOGC) el nombramiento de los consellers ante la inminencia de la toma de posesión, prevista para hoy.

Moncloa ya había comunicado a Cullell el sábado que no haría oficial la designación de Josep Rull, Jordi Turull, Toni Comín y Lluís Puig al encontrarse encarcelados, los dos primeros, y huidos de la Justicia, los últimos. Decisión que el juez Llarena ratificó este lunes al negar permiso a Rull y Turull para acudir a la toma de posesión en el Parlament.
Dudas jurídicas

Según ha podido saber El Confidencial Digital de abogados del Estado y altos funcionarios, la decisión de Mariano Rajoy y Soraya Sáenz de Santamaría –nombrada ‘presidenta’ catalana- suscita dudas jurídicas.

Explican que el acuerdo para activar el 155 no incluía la facultad de impugnar los nombramientos de los consellers una vez se hubieran celebrado las elecciones autonómicas catalanas.

VICENT SANCHIS: " SI VOLEN INTERVENIR TV3 HO TINDRAN MOLT COMPLICAT "

Vicent Sanchis va arribar a la direcció de TV3 el març de 2017, i vint dies després, el Parlament de Catalunya, sense que hagués pogut desplegar cap acció, el va reprovar. Era la primera vegada que la cambra catalana reprovava un director de TV3, i menys encara, pocs dies després d'incorporar-se al càrrec. A instàncies de CSQP, i amb el suport de l'unionisme i de la CUP, s'instava la CCMA a desfer-se del nou director. Més d'un any després, Vicent Sanchis segueix al capdavant de la televisió pública, després d'amenaces d'intervenció, de persecució pel referèndum de l'1-O, amb l'espasa de Dàmocles de l'IVA cultural, que treurà 20 milions d'euros anuals a TV3. I amb audiències rècord malgrat el setge. Ara Sanchis afrontarà una nova onada d'amenaces del bloc del 155 per intervenir els mitjans de la CCMA, una dèria a la qual ja s'hi ha sumat obertament el socialisme català. El Món conversa amb el director de TV3, que malgrat que reconeix que la programació ja ha quedat tocada per la falta de recursos, avisa els possibles interventors que no ho tindran fàcil. Ni els treballadors ni els sindicats, ni tampoc la direcció, estan disposats a cedir.

Quan el Senat va aprovar intervenir les institucions catalanes amb l’article 155 de la Constitució, els mitjans públics en van quedar fora. Amb tot, aquest control generalitzat de l’Estat ha produït efectes en el funcionament de TV3?

El 155 efectivament no s’acaba aplicant a TV3, però comença en període electoral, on els partits poden presentar recursos i protestes del PP i CS davant la Junta Electoral provincial. Però no les va atendre i la Junta Electoral Central, que té la darrera paraula, va desautoritzar l’organisme provincial i va acabar dictant una llista de coses que no es podien fer i dir. Per exemple, designar com a president el senyor Carles Puigdemont o els consellers com a consellers, no va ser un efecte del 155 sinó de la Junta Electoral Central. Quan s’acaben les eleccions, ja no hi ha cap intervenció, però el que hi ha, i ho veiem cada dia, són pressions, peticions i en algun cas amenaces, però ja no hi ha una afectació directa de cap altra instància que no sigui el nostre criteri.

LA PREMSA ALEMANYA AVISA " D'UNA DERROTA ENCARA MÉS GRAN " PER AL JUTGE LLARENA

Els tres jutges de la sala penal del tribunal de Slesvig-Holstein han tornat a refusar l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. Ja ho van fer el 5 d’abril proppassat, quan, a més, van deixar en llibertat amb mesures cautelars el president català. Però aquest segon revés ‘és encara més gran per al jutge Pablo Llarena’, segons l’afirmació que fa el setmanari Der Spiegel en la notícia en què explica els detalls del veredicte del tribunal. Aquest mitjà alemany, un dels més prestigiosos, dóna pràcticament per denegada l’extradició de Puigdemont, perquè després de totes les noves dades enviades per la justícia espanyola a l’alemanya no hi ha cap prova que el president cometés rebel·lió.

‘Els qui acusen Carles Puigdemont difícilment haurien pogut rebre un menysteniment més clar en la seva segona temptativa’, comença dient Der Spiegel, que continua amb aquesta contundència: ‘Per al fiscal i, sobretot, per al Tribunal Suprem espanyol, és una derrota més gran que no pot semblar en un principi.’ I ho explica així: ‘El veredicte d’avui mostra que totes les proves addicionals, documents i vídeos contra Puigdemont que el jutge Pablo Llarena va enviar fa sis setmanes no han impressionat els jutges de Slesvig.’

Després del revés del 5 d’abril a Pablo Llarena, el jutge del Suprem ha insistit a enviar ‘més proves’ per mirar de demostrar que Puigdemont va ser responsable d’un alçament violent. Però els jutges alemanys ni ho van veure en una primera instància ni tampoc ho han vist ara. ‘Diuen els jutges al fiscal que no hi ha hagut canvis significatius ni en els procediments, ni en relació amb els fets, ni en la tipificació legal. La decisió del 5 d’abril roman inalterable.’

TORRENT DESAFIA RAJOY I MANTÉ LA PRESA DE POSSESSIÓ DEL NOU GOVERN

La tensió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el govern de Mariano Rajoy no ha fet més que créixer des que dilluns de la setmana passada es va aprovar la investidura del cap de l'executiu català al Parlament. Fonts de la presidència de la Generalitat asseguren que Torra manté l'acte de presa de possessió dels membres del seu gabinet previst per aquest dimecres, tot i que el president espanyol s'ha negat a publicar el decret de nomenament dels nous consellers al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).

El decret amb els nomenaments no entrarà en vigor fins que aparegui publicat al DOGC, que continua en mans del govern espanyol en virtut del 155. L'executiu de Rajoy ha deixat clar que no permetrà un govern en el qual figuren dos consellers empresonats -Jordi Turull i Josep Rull- i dos exiliats a Brussel·les -Toni Comín i Lluís Puig-, per la qual cosa s'ha negat a publicar el decret amb l'argument que s'està analitzant la viabilitat.

Des de la Generalitat, però, es recorda que el govern espanyol està obligat a publicar el decret. Fonts de Presidència afirmen que l'acte de presa de possessió, que està previst celebrar aquest dimecres al saló Sant Jordi del palau de la Generalitat, es manté i que el president no contempla escenaris alternatius a què es faci efectiu. "La pilota és a la Moncloa", asseguren.

ELS 8 CLATELLOTS QUE LLARENA S'HA ENDUT DE LA JUSTÍCIA EUROPEA...DE MOMENT

Ni un ni dos, ni tan sols tres o quatre... ja en porta vuit. Vuit sonores plantofades, d'aquelles que deixen marca vermella, són les que ja ha rebut, de moment, el jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, en la seva fallida i obsessiva croada contra l'independentisme català, només secundada per la corcada justícia espanyola i els seus tentacles. Aquí us oferim un resum dels calbots que cauen des d'Europa al jutge obsessionat a destruir el moviment pacífic republicà català.

Primer mastegot: una Euroordre monolingüe

Quan Carles Puigdemont, el president legítim, va viatjar a Finlàndia, el jutge Llarena va decidir activar l'euroordre de detenció. Però bona part de la documentació es va enviar només en espanyol. Un fet que va propiciar que Puigdemont decidís marxar cap a Bèlgica i ho va poder fer gràcies que la justícia finesa va dir que no activaria l'ordre de detenció fins que no es traduís el contingut en llengua espanyola i va advertir al jutge Llarena que la podia haver enviat en anglès, suec o finès. Una manera molt elegant de la justícia finesa de treure's el mort de sobre passant de tot dels requeriments espanyols.

Segon mastegot: L'ONU es pronuncia

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va instar l'Estat espanyol a "posar tots els mitjans per garantir els drets polítics de Jordi Sànchez". Ho va fer mitjançant una resolució que responia a una demanda presentada per la seva defensa. D'aquesta manera, l'ONU estirava de les orelles Espanya i li demanava que "prengués totes les mesures necessàries perquè Jordi Sànchez pogués exercir els seus drets polítics d'acord amb l'article 25 del Conveni".

AL·LELUIA! ALEMANYA TORNA A REBUTJAR L'EXTRADICIÓ PEL CÀRREC DE REBEL·LIÓ CONTRA PUIGDEMONT

L'Audiència Territorial de Slesvig-Holstein ha mantingut avui el seu rebuig a incloure el càrrec de rebel·lió en el procés d'extradició contra el president Carles Puigdemont.

En una decisió adoptada avui, l'Audiència manté explícitament la seva postura del 5 d'abril en la qual va considerar "en principi inadmissible" una extradició de Puigdemont per rebel·lió, en resposta a una petició de la fiscalia del passat 9 de maig perquè fos detingut de nou.

El passat 5 d'abril Puigdemont va ser deixat en llibertat amb fiança de 75.000 euros, mentre se segueix el procés d'extradició pel càrrec de malversació de fons. La justícia espanyola ha demanat l'extradició pels delictes de rebel·lió i de malversació de fons públics per la seva implicació en el procés independentista de Catalunya.

La fiscalia alemanya, amb noves informacions rebudes de la justícia espanyola, va presentar el passat 9 de maig una nova sol·licitud per a la detenció del president. En aquest escrit, la fiscalia sol·licitava la detenció de nou per considerar que la possibilitat d'una extradició per rebel·lió augmentaria el risc de fugida.

TORRENT: " LA REPRESSIÓ NO FARÀ CANVIAR ELS PLANTEJAMENTS DE MILIONS DE REPUBLICANS CATALANS "

El president del Parlament, Roger Torrent, també ha demanat diàleg a Mariano Rajoy i a Pedro Sánchez per resoldre el conflicte polític després de visitar els presos polítics a Estremera. Ha denunciat l’escalada de repressió que estan duent a terme les forces polítiques espanyoles i els ha preguntat si creuen que amb més repressió i modificacions del codi penal es pensen que podran “canviar els plantejaments socials i polítics de milions de republicans catalans?”. “Els conflictes polítics es resolen amb política i per tant, amb més diàleg i no amb més repressió ni amb el codi penal”, ha sentenciat.

Aquest és un resum del missatge que ha volgut donar davant els mitjans de comunicació després de sortir de la presó d’Estremera, on ha visitat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull.

ELS ULTRES DE L'ATAC A CANET ES VAN VESTIR AMB ESTELADES PER DESPISTAR

Una vintena d’individus van irrompre ahir a la tarda, encaputxades, vestides de negre i calçant botes militars a la platja de Canet de Mar (Maresme) per a retirar les creus grogues en homenatge dels presos polítics i dels exiliats que havia col·locat el CDR d’aquest municipi. S’hi podien llegir paraules com ‘Drets Humans’, ‘llibertat’, ‘república’ o ‘respecte’. Els assaltants eren un grup d’ultres, pràcticament tots identificats ja, que havien protagonitzat altres incidents a la comarca, però que ahir van anar un pas més enllà, agredint les persones que intentaven aturar-los. Hi va haver cinc ferits.

La gran majoria dels mitjans espanyols ha presentat avui els fets com si es tractés d’una ‘topada’, un ‘enfrontament’, ‘tensió’, entre independentistes i no independentistes per causa de les creus grogues. Així, per exemple, ho explicaven al canal 24 Horas de TVE. ‘Són enfrontaments que es produeixen entre persones que han col·locat les creus grogues com a símbol de suport als presos preventius i persones que prenen el sol i que no volen que les platges siguin plenes de creus grogues’.

EL TRIBUNAL ALEMANY DESCARTA QUE PUIGDEMONT HAGI D'INGRESSAR A LA PRESÓ PER RISC DE FUGA

La fiscalia alemanya tornarà a demanar l'extradició de Carles Puigdemont. En un comunicat, el Tribunal de Schleswig-Holstein ha fet públic aquest dimarts que el fiscal general del país ha sol·licitat una nova execució de l'euroordre, que encara està pendent que el tribunal n'estudiï l'admissibilitat.

El tribunal, amb tot, ha descartat atendre les mesures cautelars que reclamava la fiscal general. En concret, la petició de fer tornar Carles Puigdemont a la presó mentre el tribunal analitza si accepta la nova demanda. Segons Schleswig-Holstein, no està demostrat que s'hagi incrementat el risc de fuga de Puigdemont. Segons el comunicat, el tribunal regional no considera que hi hagi un "risc de fuga més gran" de Puigdemont en l'estat actual dels procediments.

El fiscal general considera que la nova informació aportada per les autoritats espanyoles –en particular, els vídeos proporcionats en què s'intenta demostrar que hi va haver violència contra els cossos policials de l'Estat– són proves prou contundents perquè s'incrementi el risc de fuga de Puigdemont, i demana que torni a la presó.

EL JUTGE LLARENA DENEGA LA LLIBERTAT A TURULL I RULL I IMPIDEIX QUE PREGUIN POSSESSIÓ COM A CONSELLERS

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha denegat la llibertat provisional a Jordi Turull i Josep Rull i impedeix, així, que prenguin possessió com a consellers aquest dimecres. El magistrat entén que hi ha risc de reiteració delictiva i que s'ha incrementat pel fet que el president de la Generalitat, Quim Torra, s'hagi compromès a desplegar la República. "Un eventual retorn dels processats al consell executiu no només minva el risc de reiteració delictiva, sinó que el potencia, i encara més perquè el president que pretén designar-los ha exterioritzat la voluntat d'impulsar la República independent declarada il·legalment", sosté Llarena en la interlocutòria.

Davant les complicacions que al jutge li han sorgit amb els fronts internacionals de la causa, també subratlla "l'existent risc de fuga". Rull i Turull argumentaven que Llarena sempre podria corregir la mesura de llibertat provisional amb l'ingrés de nou a la presó, però el magistrat diu que si se n'anessin a l'exili sorgirien "dificultats" per al seu reingrés. "No es pot deixar de valorar l'estructura organitzativa que els secunda, ni la seva consistència econòmica i els contactes internacionals del grup, elements que han permès, a qui ja s'ha fugat, mantenir una aparent vida normalitzada fora d'Espanya", recorda Llarena, al·ludint a la interlocutòria de la sala d'apel·lacions del 17 de maig passat, en què va confirmar el processament dels consellers.

EL NÜMERO 2 DE MONTORO ,INVESTIGAT PER PREVARICACIÓ I MALVERSACIÓ

José Enrique Fernández de Moya, el secretari d'Estat d'Hisenda i número dos de Cristóbal Montoro, haurà d'anar a declarar el proper 5 de juny, en qualitat d'investigat, per presumptes delictes de Prevaricació administrativa continuada, falsedat en document mercantil, malversació de cabdals públics i tràfic d'influències. Segons Radio Jaén, aquests delictes s'haurien comès durant la seva etapa com a alcalde de Jaén.

La decisió l'ha pres el Jutjat d'Instrucció Número 2 de Jaén després d'una denuncia i un informe de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil. Aquest text revela que Fernández de Moya va "ordenar personalment, en contra dels informes i objeccions d'il·legalitat de l'interventor de l'ajuntament de Jaén, diversos pagaments a l'empresa MATINSREG, encarregada del manteniment de les fonts ornamentals de la ciutat".

A més a més, l'informe policial assegura que es van presentar factures falses que van generar "un sobrecost de considerable gravetat per l'ajuntament". Sembla ser que es facturaven "de forma falsa" hores de treball no realitzades que van suposar al consistori un cost superior als 3.600.000 euros.

Informa:ELNACIONAL.CAT (22-5-2018)

AL PP NI UN PAM DE NET: EDUARDO ZAPLANA TAMBÉ DETINGUT PER BLANQUEIG DE CAPITALS

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha detingut aquest dimarts a les nou del matí l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana en el marc d'una investigació per blanqueig de capitals, desviament de fons i malversació de cabals públics. L'excap del Consell encara es troba al seu domicili, ja que els agents estan registrant l'habitatge.

Segons han publicat el diari 'El Mundo', els fons que estan sent investigats estarien originats presumptament per l'aflorament de diner negre des de fora d'Espanya procedent de comissions il·legals que s'haurien obtingut mitjançant contractes concedits de manera il·legal durant els anys de govern de Zaplana a l'administració valenciana.

El rotatiu madrileny assegura que la Guàrdia Civil considera acreditat que Zaplana va cobrar comissions durant la seva etapa al capdavant de la Generalitat Valenciana, tot i que aquests delictes estarien prescrits. Segons aquestes fonts, no ho estarien les presumptes operacions que l'exministre hauria dut a terme repatriant els fons des de paradisos fiscals.

MAS, SOBRE L'EXTRADICIÓ DE PUIGDEMONT: " L'IMPORTANT ÉS EL QUE DECIDEIXIN ELS TRIBUNALS ALEMANYS "

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha valorat la petició de la fiscalia alemanya sobre l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió i ha assegurat que el que és "important és el que decideixin els tribunals alemanys". En una entrevista amb la directora de l'Ara, Esther Vera, ha demanat esperar al que decideixin els jutges d'Alemanya sobre aquesta petició abans d'entrar a valorar-la. "Hem d'esperar a veure si l'accepten o no", ha dit. De moment, la justícia alemanya ha rebutjat empresonar Puigdemont com a mesura cautelar mentre els jutges decideixen sobre l'extradició.

En la primera vegada que Mas atén els mitjans després de la investidura del nou president de la Generalitat, Quim Torra, l'expresident també ha valorat el bloqueig dels nomenaments als consellers per part del govern espanyol. "Si no t'alinies amb el que ells volen, s'ho carreguen", ha lamentat Artur Mas. L'expresident de la Generalitat s'ha mostrat escèptic sobre el fet que el govern espanyol permeti un Govern amb presos i exiliats: "No n'espero res de bo".

ELS CDR DEMANEN UNA " MOBILITZACIÓ PERMANENT " PER ATURAR EL 155 I " CONSTRUIR LA REPÚBLICA "

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) criden a la mobilització permanent per fer efectiva la República, aturar l'aplicació de l'article 155 i "desbordar un estat espanyol repressor i demofòbic". En un comunicat emès aquest dimarts i publicat al seu compte oficial de Twitter, els CDR critiquen que el manteniment de la intervenció de l'autonomia "consolida el cop d'estat que va començar fa gairebé set mesos", un fet que consideren que és un "menyspreu" a la voluntat de la població catalana.

Els CDR també diuen que el manteniment del 155 posa en evidència que la independència "no es podrà materialitzar amb uns dirigents polítics independentistes que compleixin i acatin la legalitat espanyola" i reclamen que es respectin els resultats del referèndum de l'1 d'octubre.

En aquest sentit, asseguren que "el poble de Catalunya" ja va demostrar l'1-O que és "capaç de resistir i d'aconseguir els seus objectius de forma pacífica i desobedient, popular i inclusiva", davant la "violència policial de l'estat espanyol". Per als CDR la situació que viu Catalunya també suposa "un atac a la llibertat de tots els ciutadans de l'estat espanyol" i "una vergonya per a les institucions de la Unió Europea".

Informa:ARA.CAT (22-5-2018)

EL VIRREI MILLO VETA QUE TORRENT UTILITZI LA SALA D´AUTORITATS DEL PRAT

La Delegació del Govern espanyol a Catalunya, que dirigeix Enric Millo, ha denegat aquest dilluns al president de la Generalitat, Quim Torra, l'ús de la sala d'autoritats de l'aeroport del Prat, per desplaçar-se a Madrid on anava a visitar els presos polítics, segons ha informat El País i han confirmat fonts del Govern.

La sala permet a les autoritats evitar el control de seguretat de l'aeroport i esperar-se en aquest saló fins a l'hora de l'embarcament, on són conduïts amb cotxe fins a les escaletes de l'avió.

Aquesta és la primera vegada que el Govern espanyol dispensa un tracte despectiu d'aquest tipus a un president català. A diferència del tracte donat per la delegació que dirigeix Enric Millo, el tracte a Quim Torra a l'aeroport de Barajas ha estat correcte i l'habitual.


Informa:ELNACIONAL.CAT /22/5/2018/

TORRA, AL PNB: " ESPERO QUE FACIN HONOR AL QUE HAN PROMÈS, SÓN GENT D'HONOR "

Els pressupostos de l'executiu de Rajoy tornen a penjar d'un fil després que dilluns el PNB posés en dubte el seu suport si el govern espanyol no aixeca l'article 155 a Catalunya. En aquest sentit, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha confiat en la paraula dels nacionalistes bascos, que van advertir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que si no aixecava la suspensió de l'autonomia a Catalunya no donaria suport als comptes. "Espero que facin honor al que han promès, són gent d'honor", ha dit en una entrevista a RAC1.

Els nomenaments dels consellers al DOGC, el pas previ a la presa de possessió dels consellers i, per tant, que s'aixequi l'aplicació de l'article 155. El suport del PNB està ara en suspens a causa de l’allargament de la intervenció de l’autonomia catalana.

El president de la Generalitat ha advertit que si Rajoy no publica els nomenaments estudiarà "emprendre mesures legals contra l'Estat". Torra ha assegurat que de moment es manté per demà la presa de possessió dels consellers, malgrat que el govern espanyol encara no hagi autoritzat la publicació al DOGC dels nomenaments. "Volem esperar la resposta del govern espanyol sobre els motius de no fer un acte degut", ha dit.

TORRA A RAJOY: " PUBLIQUIN ELS NOMENAMENTS O PRENDREM MESURES LEGALS "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha llançat un advertiment al Govern espanyol de Mariano Rajoy, a qui ha demanat que publiqui el nomenament dels consellers, inclosos els presos polítics i els exiliats. “Publiquin els nomenaments o haurem de prendre mesures legals”, ha afirmat el president Torra. A més, ha recordat que el jutge Llarena “hauria de decidir avui si deixa sortir Rull i Turull per ser investits", ja que l’acte de presa de possessió està previst per a demà dimecres.

Entrevistat a El món a Rac1, Torra ha assenyalat que ha enviat una carta al Govern espanyol perquè “ens facin arribar els problemes que hi ha per investir els consellers”. Amb tot, Torra ha afirmat que de moment, no ha tingut “cap contacte directe o indirecte amb Rajoy”, per afegir que "fins que no s'aixequi el 155 Millo no és un interlocutor vàlid per mi". Pel que fa a com desenvoluparien la seva feina els consellers a presó o exili, Torra ha apuntat que "els consellers a l'exili haurien de parlar per videoconferència, i els presos treballarien a partir de visites a Madrid".

QUI ÉS LA ULTRADRETA MILITAR QUE VOL INTERVENIR CATALUNYA

"L'extrema dreta castrense"


La ultradreta militar que vol intervenir Catalunya
El general retirat de l'exèrcit espanyol Rafael Dávila aposta implícitament per intervenir militarment Catalunya. Una opinió, però, que s'ha repetit en els sectors més reaccionaris de les forces armades de l'Estat espanyol. L'exgeneral, exassistent del monarca Joan Carles I i president de la Fundació Francisco Franco, Juan Chicharro Ortega, així com l'Asociación de Militares Españoles, també s'han pronunciat demanat l'actuació de l'exèrcit per frenar el procés independentista.

 

Per Moisés Pérez

 

Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, volia mostrar el seu suport als diferents dirigents independentistes empresonats. Amb aquest propòsit, visitava aquest dilluns els centres penitenciaris d'Estremera i Alcalà-Meco. Aquesta trobada, però, transcorria en unes jornades en les quals l'espanyolisme ha revifat. A l'acord entre PP, PSOE i Ciutadans d'ampliar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya en cas que Torra no rectifique la composició del seu executiu, s'hi sumava l'acte d'exaltació espanyola que realitzava el partit taronja a Madrid. I que l'Assemblea Nacional de Catalunya replicava aquest dilluns amb diverses concentracions per la geografia principatina contra la continuació de l'article 155.

Els sectors més ultres de l'espanyolisme, però, també han reaccionat. Una vintena d'encaputxats han arrencat les creus grogues de la platja de Canet del Mar (Maresme) provocant tres ferits lleus. Encara més, l'exgeneral de l'exèrcit espanyol Rafael Dávila ha apostat al seu bloc personal per intervenir militarment Catalunya. «Estem a punt de perdre la pàtria», ha advertit al seu escrit, després de recordar que la Constitució Espanyola estableix que les Forces Armades han de defensar «la integritat territorial i l'ordenament constitucional».

LA SEUA VIOLÈNCIA, LA SEVA DERROTA : COM FINS ARA, CAL PLANTAR CARA AMB PACIÈNCIA

 

"La seua violència, la seua derrota "
«Serà difícil si la violència continua creixent? Sí. Cal acceptar-la sense més ni més? És clar que no.»

 

Per: Vicent Partal

 

Ahir un grup d’ultres va atacar una instal·lació de solidaritat amb els presos que hi havia a la platja de Canet provocant cinc ferits, mentre un altre grup arrancava part del cartell que identifica a Brussel·les la delegació de la Generalitat i hi havia incidents aïllats en altres platges. En paral·lel el líder del PSOE feia unes declaracions extremadament violentes contra el president Torra i contra tot l’independentisme, unes declaracions indignants i repulsives.

El nivell de violència dels escamots i els polítics monàrquics augmenta com més va més, d’una manera ben visible. I això, evidentment, és el fruit, sobretot, de la seua frustració. Ells van creure que amb l’aplicació del 155 s’acabaria això que en diuen ‘el problema català’, però set mesos després constaten que no únicament no s’ha acabat, sinó que la situació és cada dia més difícil de resoldre d’una manera victoriosa per a l’estat espanyol. A la considerable resistència popular i institucional, que ha estat la clau de tot, s’hi afegeix un desprestigi internacional d’Espanya com no s’havia vist mai i unes derrotes jurídiques a Europa que couen. El bloc del 155 no té full de ruta, no sap què vol fer, improvisa a cops de titulars i si a això hi sumem l’existència de límits que, malgrat tot, no poden travessar i l’evident descomposició del que havia estat fins ara el poder madrileny, el panorama que veuen des de la Moncloa fa feredat. La guerra oberta entre els tres partits monàrquics per a veure qui se situa més a l’extrema dreta és, al cap i a la fi, la constatació definitiva d’un fracàs històric que no saben com resoldre i que nosaltres hauríem de tenir prou paciència per a apreciar en la seua magnitud.

PUIGDEMONT REP UN MUNT D'AMENACES, PERÒ NOMÉS VAN A LA PRESÓ " ELS DEL CDR O ELS QURE VOTEN INDEPENDÈNCIA "

"Haurien de portar els tancs, cosir-te a pals i que no veiessis la llum del sol", "llàstima que no posin bombes a Catalunya" o "visca la teva mort". Aquests són només alguns dels exemples de les amenaces que rep a diari el president Carles Puigdemont, a qui li desitgen diverses vegades al dia que "es mori" i amenacen, fins i tot, la seva família.

Davant d'això, el president a l'exili s'ha lamentat que "fomenten l'odi personal" i que "busquen fer mal a les nostres famílies", però ha subratllat que "a la presó no hi aniran mai perquè a Espanya només preocupa si ets d'un CDR o votes independència".

Mentrestant, els Jordis, els consellers i Carme Forcadell fa mesos que són tancats a la presó, el raper Valtònyc ha estat condemnat a tres anys i mig de presó per injúries a la Corona i Pablo Hasél a dos anys i un dia pel mateix que l'altre raper i per enaltiment del terrorisme, entre moltes altres coses.

Ara bé. Malgrat que Puigdemont rep amenaces diàries, la justícia espanyola, en aquest cas, no ha mogut ni un sol dit. L'assessor del president a l'exili ja va explicar fa un parell de mesos que rep cada dia unes 40 amenaces directes a través de les xarxes socials.

Informa:ELNACIONAL.CAT (22-5-2018)

RAJOY MANTÉ EL 155, MALGRAT LA VOTACIÓ DELS PRESSUPOSTOS

No hay plazo para la publicación del decreto de nombramiento del Govern de Quim Torra. El que hace referencia a la estructura del gabinete está en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) desde ayer, puesto que el Gobierno no encontró ningún problema. Todo lo contrario del que incluye como consellers a dos huidos de la justicia y a dos encarcelados. Su publicación depende de Mariano Rajoy, y este no tiene prisa. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, eludió ayer concretar cuánto tiempo se tomarán para estudiar si son viables o no estos nombramientos. El Gobierno español anunció el domingo que iba a analizar el decreto antes de permitir su publicación, requisito previo a la toma de posesión, y, por lo tanto, mantiene vigente el artículo 155.

Sáenz de Santamaría insinuó que la decisión no será inminente, y por lo tanto peligra la toma de posesión convocada para mañana. Este miércoles también está prevista la votación de los presupuestos del Estado en el Congreso, que dependen del PNV, que sigue condicionando su voto a que desparezca el 155 en Catalunya. La vicepresidenta achacó el parón sobre el decreto de Torra a que, “a diferencia de la gente de la Generalitat, que hace las cosas corriendo, aquí se hacen con mucha serenidad y rigor”. Para el Gobierno, el periodo de análisis del decreto es algo lógico y obligado para quienes tienen responsabilidades políticas, porque “ha suscitado dudas, también jurídicas, a todo el mundo”. El argumento del Ejecutivo es que debe analizarse la validez del nombramiento de unos consellers “que no van a acudir a trabajar”.

Subcategories

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020556