IGLESIAS ES REUNIRÀ TAMBÉ AMB ELS PRESOS DE JxCAT I AMB CUIXART

El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, amplia la seva agenda d'aquest divendres a Lledoners. El líder de la formació morada, que ha anunciat una trobada amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, per parlar sobre la seva situació i sobre els pressupostos de l'Estat, es reunirà també amb els membres de JxCat empresonats a aquest centre penitenciari, segons fonts del grup parlamentari que lidera Carles Puigdemont, i amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.

A la presó de Lledoners hi ha el president del grup de JxCat, Jordi Sánchez, i els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, tots tres membres del PDeCAT, formació que compta amb vuit diputats al Congrés.

Iglesias, que es va encarregar d'anunciar públicament la reunió i va admetre que el seu objectiu era també parlar dels pressupostos, pot demanar l'entrada al centre penitenciar per reunir-se amb els presos en la seva condició d'autoritat. Això li dóna dret a celebrar la trobada sense límit de temps i sense un vidre ple mig. També a Estremera les autoritats podien entrar al centre a visitar els presos.

És també la mateixa via d'accés que van utilitzar el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, i el president de la CEOE, Joan Rosell, quan es van reunir la setmana passada amb Junqueras a Lledoners.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-10-2018)

CADA DIA MIL AGRESSIONS ULTRES, AVUI, AGREDEIXEN I RUIXEN UNA DONA QUE VOLIA EVITAR QUE ARRENQUESSIN LLAÇOS GROCS

Una veïna de Sant Iscle de Vallalta (Maresme) ha estat agredida aquesta nit passada quan volia aturar un grup de persones que retiraven llaços grocs i feien pintades espanyolistes pels carrers del municipi. La dona ha rebut empentes i ruixades d’esprai a la cara. Després de l’agressió ha estat atesa al CAP d’Arenys de Mar, on li han netejat el rostre de pintura vermella. La veïna té molèsties a l’ull esquerre i ha presentat una denúncia als Mossos d’Esquadra.

Els fets han passat a mitjanit. Tornava de fer una ruta nocturna amb uns amics quan ha vist tot de pintades i llaços grocs arrencats. Al carrer de les Escoles ha topat amb un cotxe i un grup de quatre persones de fora del poble. Portaven cúters i continuaven fent accions vandàliques. Ella s’ha acostat al cotxe i ha demanat a la conductora què feien, la dona no ha respost i s’ha tapat la cara. La veïna ha intentat fer una fotografia de la matrícula del vehicle, però era mig tapada.

‘He intentat destapar-la i és quan he rebut les empentes d’un home alt i corpulent. Gairebé caic a terra. He alçat les mans per a protegir-me i m’ha ruixat la cara amb l’esprai. He sentit molta indignació’, explica a VilaWeb.

Després de l’agressió, la conductora ha sortit del cotxe per enregistrar-la amb el mòbil mentre feia comentaris de menyspreu i befa. Els amics que acompanyaven la veïna l’han apartada i l’han duta al CAP d’Arenys de Mar. Aquest matí ha presentat una denúncia als Mossos d’Esquadra.

Informa:VILAWEB.CAT (18-10-2018)

ARTADI IRONITZA SOBRE PEPE BORRELL: " ÉS EL MINISTRE QUE FA MAJOR PROJECCIÓ DE L'INDEPENDENTISME "

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, anima el ministre d'Exteriors, Joan Borrell, que segueixi en la seva tasca de difusió internacional del procés. En to irònic, Artadi ha definit Borrell com "el ministre que major projecció fa del moviment independentista a tot Europa".

Segons la consellera, quan Borrell retira credencials diplomàtiques en una acció "sense precedents" a la UE, en el fons dona "més publicitat que mai" al procés.

Artadi també ha criticat les declaracions del líder del PSC, Miquel Iceta, i li ha retret que parli de "demagògia" quan es refereix a la "vulneració de la democràcia i dels drets civils". "Estic completament perplexa d'aquestes declaracions d'algú que vol representar el socialisme català", ha etzibat la consellera aquest dijous al migdia des de Vila-seca (Tarragonès).

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-10-2018)

EUSKADI PREPARA EL PLA IBARRETXE 2

Els treballs per a la elaboració d’un nou estatut basc compten ja amb un esborrany que defineix a grans trets la reforma que impulsa el Partit Nacionalista Basc d’acord amb EH Bildu i que inclou el reconeixement del dret a decidir del poble basc, la possibilitat d'exercir-lo per mitjà d'un referèndum i una nova denominació del territori, que podria incloure termes com "Estat" o "Nacional" per definir l’autonomia basca.

Segons un document avançat per El Confidencial Digital, el que ja es considera com a "pla Ibarretxe 2" —en record al primer pla Ibarretxe, una proposta de reforma estatutària del 2003 impulsada per l’aleshores lehendakari i que incloïa la celebració d’un referèndum d’autodeterminació— obriria les portes a un reconeixement de la nació basca molt superior a l’actual i també més enllà del que proposava la reforma —finalment fracassada— de fa una dècada i mitja.

La nova proposta inclou el reconeixement d’una ‘ciutadania basca’ i una ‘nacionalitat basca’, “atès el caràcter plurinacional de l’Estat espanyol i les característiques del nou model de relació”, i també una sèrie de disposicions que doten al País Basc d’un estatus d’Estat propi de difícil encaix en l’ordre constitucional vigent.
Referèndums i dret a decidir

"ESPAÑA SIEMPRE", NEIX UNA PLATAFORMA PER SUPRIMIR LES AUTONOMIES I RESIDUALITZAR LES LLENGÜES NO CASTELLANES

“Defendemos una España sin autonomías, con un solo Gobierno, un solo Parlamento que sea expresión de la soberanía nacional y un único Tribunal Supremo”: es una de las principales ideas del manifiesto con el que se presenta en público, este jueves 18 de octubre, la plataforma “España Siempre”, según ha podido saber Confidencial Digital.

Esta iniciativa se define como una “plataforma de la sociedad civil para la renovación democrática y el fortalecimiento de España”. Más allá de otros planteamientos, su principal objetivo es promover el apoyo a la idea de poner fin al Estado de las Autonomías que, a su juicio, “ha resultado ser un modelo fallido” debido a la falta de lealtad constitucional de los distintos territorios.

Como alternativa, proponen “articular España, fiel a su tradición histórica, como un Estado Unitario sin autonomías, de carácter impecablemente democrático, siguiendo el ejemplo de otros países de la Unión Europea como es el caso de nuestros vecinos Francia y Portugal”.

A ESPANYA SE LI TORNA A PONDRE EL SOL A FLANDES

"Se li pon el sol"

SALVADOR COT

 

"Això no ha passat mai des de la creació de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer el 1952. Ni tan sols des del 1945. Aquesta és la sanció més greu, que normalment es produeix quan un diplomàtic ha aplicat males pràctiques. Es tracta de delictes, espionatge, etc. Res d'això és, per descomptat, aplicable aquí ", ha dit Geert Bourgeois, president de Flandes. Madrid ha desposseït del rang diplomàtic al seu delegat a Espanya i això, com diu la premsa flamenca, ha convertit el conflicte català en un problema belga.

Catalunya fa temps que ha deixat de ser una qüestió interna espanyola per passar a esdevenir un dossier a resoldre a Europa. I això, en part, es deu a la pròpia acció de la diplomàcia espanyola, incapaç d'aturar l'onada de descrèdit posterior a l'U d'Octubre. I més encara quan Madrid ha passat d'enfrontar-se, d'entrada, als mitjans de comunicació europeus per passar a combatre, institucionalment, a tot un parlament de tradició indiscutiblement democràtica, com ho és el de Flandes. L'agressivitat espanyola és intolerable fora de les seves fronteres.

Madrid ha fracassat en l'intent de mantenir el conflicte català dins de les fronteres. En l'àmbit judicial ha patit derrotes consecutives i ara ells mateixos han obert el front polític i institucional... Per segona vegada, a Flandes s'ha començat a pondre el sol.

Informa:ELMON.CAT (18-10-2018)

ENQUESTA: ERC GUANYARIA LES ELECCIONS MUNICIPALS A BARCELONA, PERÒ NO HI HAURIA UNA MAJORIA INDEPENDENTISTA

ERC guanyaria les eleccions municipals de Barcelona si es fessin ara, segons un sondatge de l’empresa Gesop que publica El Periódico. Obtindria entre 10 i 11 regidors, el doble dels que va aconseguir el 2015, seguit de Barcelona en Comú, amb 8-9 regidors. La tercera força al consistori seria Ciutadans, amb 7 regidors, però cal tenir en compte que no queda gens clar com es presentarà la formació presidida per Albert Rivera a Barcelona, on ha donat suport a la candidatura de Manuel Valls, i aquest ha deixat clar que no faria servir ni el nom ni la marca del partit.

La quarta posició en el sondatge seria per al PSC, amb 6 regidors, i després vindrien el PDECat, amb 5, i la CUP amb 3-4. Aquesta enquesta indica que els partits independentistes no arribarien als 21 regidors de la majoria absoluta, que sí que serien possibles amb un tripartit entre ERC, BComú i el PSC.

Informa:VILAWEB.CAT (18-10-2018)

JORDI PUJOL: " L'IDEALISME DE CATALUNYA LI HA PORTAT DECEPCIONS, PERÒ L'HA MANTINGUT SEMPRE EN PEUS "

Jordi Pujol ha reaparegut amb un article d’opinió al portal web de l’associació Serviol, on expressa que “l’idealisme de Catalunya li ha comportat decepcions històricament, però també l’ha mantingut sempre en peus”.

Sobre el sentiment dels catalans cap a Europa, ha dit que sempre han estat a l’avantguarda d’Europa i d’Espanya defensant l’europeïsme, però Catalunya “ara en algun aspecte es podria sentir decebuda. Com enganyada. I s’entén. Però sempre és un risc deixar-se portar per un idealisme excessiu”.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (18-10-2018)

EL PRIMER MINISTRE BELGA INTERVÉ EN LA CRISI I FA UN TOC D'ATENCIÓ A ESPANYA

El primer ministre de Bèlgica, Charles Michel, ha intervingut en la crisi oberta entre Espanya i Flandes en la seva arribada a la cimera de líders europeus, on ha donat un toc d'atenció a l'estat espanyol apel·lant a la seva responsabilitat.

Aquestes paraules de Michel s'han produït després que el vicepresident del govern belga, Didier Reynders, hagi ignorat aquest dimecres la petició del president de Flandes, Geert Bourgeois, de convocar l'ambaixadora d'Espanya a Bèlgica, Beatriz Larrotcha, perquè considera que la polèmica encesa per les crítiques de les autoritats flamenques a la democràcia espanyola és "un problema entre Espanya i Flandes".

"Si les autoritats flamenques volen fer arribar algun tipus de missatge a les autoritats espanyoles, es farà a través de l'ambaixada de Bèlgica a Madrid", ha explicat a Europa Press un portaveu d'Assumptes Exteriors belga. El vicepresident belga, tot i manifestar que ha pres notes de les queixes de Bourgeois, creu que no li correspon a ell valorar les declaracions del president d'una entitat federada, segons ha dit el portaveu.

TORRA, A SUÏSSA: "CAL MEDIACIÓ INTERNACIONAL DAVANT UN ESTAT AUTORITARI I UN REI "HOOLIGAN "

Crida de Quim Torra des de Ginebra per una mediació internacional que resolgui el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. El president de la Generalitat, en una conferència a la universitat de la ciutat suïssa, ha indicat que la situació "pot empitjorar" en el cas que el pols s'enquisti davant l'immobilisme de l'Estat -perpetuat amb l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa- i ha indicat que no es pot descartar la via unilateral per exercir el dret a l'autodeterminació. De moment, però, qui està instal·lat -segons Torra- en la unilateralitat és el govern espanyol en la manca de solucions polítiques.

Per entendre que es "necessiten" mediadors internacionals, Torra ha situat com a fonamental entendre que l'Estat va "trencar" el consens arran de l'Estatut. Pedro Sánchez, ha recordat el president, ha avalat l'aplicació de l'article 155 i la repressió policial, mentre que el rei Felip es va convertir en un "hooligan amb corona" per aturar el procés des de les altes esferes estatals. Espanya s'està negant a tenir interlocutors supranacionals, i la situació de repressió és un "precedent" perillós -segons el dirigent independentista- en el context de l'Unió Europea (UE) del segle XXI.

"Sense mediació, la situació anirà a pitjor", ha vaticinat Torra, que ha indicat que el cas català, en totes les seves variants -llengua, ensenyament-, impregna tota la política estatal. "La solució és senzilla si hi ha voluntat política", ha destacat el president de la Generalitat. Un nou Estatut seria "absurd", ha indicat, i ha apuntat la possibilitat de recuperar la via unilateral. "Però l'única via unilateral que hi ha hagut és la que segueix l'Estat", ha indicat Torra. Si no hi ha acord, però, els dos actors "patirien" conseqüències, especialment a nivell econòmic.

L'ESTAT DEL TERROR: ESPANYA FORÇA LA DIMISSIÓ DEL CÒNSOL DE GRÈCIA A BARCELONA PERQUÈ VA ANAR A LA DIADA

Espanya ha forçat el cessament del cònsol honorari de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, segons ha anunciat el ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell. Fonts diplomàtiques apunten que la causa del cessament és que el cònsol va participar el desembre del 2017 en un acte amb el president a l'exili, Carles Puigdemont, i va acudir a la darrera Diada amb la samarreta de l'ANC. Arran d'aquests fets, la introductora d'ambaixadors, Caridad Batalla, va citar l'ambaixador de Grècia la setmana passada i aquest hauria acceptat el cessament.

Borrell ha acusat el cònsol "d'ofendre la bandera de l'Estat espanyol al carrer", tot i que no consta cap acte del diplomàtic contra la bandera espanyola. "Un ciutadà d'a peu pot fer el que vulgui perquè aquí tenim una llibertat d'expressió tan ample que permet cremar la bandera nacional o la imatge del Rei. Però un cònsol no, i si m'assabento que ho fa, truco a l'ambaixador i li demano el cessament, però a vegades no fa falta perquè l'ambaixador se n'ha assabentat i ho fa ell mateix", ha indicat.

El ministre ha respost d'aquesta manera a la diputada d'ERC Laura Castell Fort, que li ha retret el cessament de cònsols honoraris a Catalunya per seu suport a l'independentisme.

Aquest no és el primer cop que Espanya força el cessament d'un cònsol honorari a Catalunya, perquè la seva opinió sobre el procés català no coincideix amb la del govern espanyol, però fins ara aquesta pràctica només la feia el govern del PP. El govern de Mariano Rajoy va cessar quatre cònsols en els darrers anys, els de Finlàndia, Filipines, Letònia i Bulgària.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-10-2018)

GENOCIDES: EL GOBIERNO DESCARTA DEMANAR L'ÚS DEL CATALÀ AL PARLAMENT EUROPEU

El govern espanyol ha descartat de demanar l’ús del català al Parlament Europeu perquè la UE ‘ho consideraria massa car’ Així ho recull una resposta per escrit de l’executiu de Pedro Sánchez al diputat d’En Comú Podem Jaume Moya. Ho justifica pel fet que malgrat que les institucions europees mantenen en general ‘una actitud oberta cap a les llengües regionals’, sempre han considerat ‘inviable’ que aquestes llengües tinguin presència a tots els organismes ‘per l’elevat cost que suposaria’.

L’executiu espanyol evita d’aquesta manera fer el pas que el propi president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, apuntava en una carta dirigida als eurodiputats catalanoparlants el 16 de gener de 2017, on va assumir el compromís de facilitar l’ús de la llengua catalana a l’Eurocambra en el cas que li fes la petició el govern espanyol. En aquesta carta, que Tajani va fer redactar en llengua catalana, hi deia que en cas de rebre aquesta petició per part de l’executiu espanyol ‘no posaria cap obstacle a la seva aprovació i utilitzaria totes les capacitats de les que disposés’ perquè l’ús del català a la cambra ‘s’aprovés el més aviat possible’.

EL PRESIDENT DEL CGPJ VETA UN MEMBRE DEL GOVERN CATALÀ EN UNA REUNIÓ PERQUÈ DUIA UN LLAÇ GROC

El president del Tribunal Suprem d’Espanya i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha vetat la participació en una reunió de la directora general de Modernització de l’Administració de Justícia de Catalunya, perquè aquesta portava un llaç groc a la solapa en suport dels presos polítics. Ho ha explicat a través d’una carta Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat. ‘Considero inadmissible que s’hagi ordenat la desconnexió de la videoconferència i impedit la participació per un llaç groc’, diu Capella a Lesmes.

La consellera defensa que des del govern català hi ha una voluntat per establir diàleg per tal de millorar el servei públic, però li diu que no es deixaran humiliar. ‘Li exigeixo una rectificació immediata. La seva actuació partidista se suma a la decisió d’obviar les injúries, insults i mostres d’odi per motius ideològics expressades per jutges i magistrats en el fòrum del CGPJ‘, li retreu Capella.

Informa:VILAWEB.CAT (18-10-2018)

LA CRISI AMB ESPANYA ENCÉN EL PARLAMENT FLAMENC SOBRE ELS PRESOS POLÍTICS

La crisi diplomàtica entre Espanya i Flandes per Catalunya ha irromput aquesta tarda al Parlament flamenc, amb un posicionament rotund contra l'existència de presos polítics a l'estat espanyol. Diversos dels oradors que han pres la paraula s'han posat fins i tot el llaç groc, en solidaritat amb els presos polítics i exiliats catalans. El Parlament flamenc ha defensat la "llibertat d'expressió" del seu president, Jan Peumans, i ha titllat de "desproporcionada" la decisió del ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, de retirar l'acreditació diplomàtica al delegat flamenc.

Durant el debat a la cambra, el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, ha donat explicacions als diputats sobre el "greu incident diplomàtic" amb Espanya. "En aquest Parlament hi ha unanimitat, a la dreta i a l'esquerra, a dir que la decisió d'Espanya és desproporcionada", ha explicat Bourgeois en declaracions a la premsa després del debat. "El Parlament m'ha demanat que recordi que hi ha llibertat d'expressió en aquest país, també per al president del parlament", ha afegit.

Bourgeois ha recordat a Espanya que "Bèlgica és un estat federal on Flandes també té estatus diplomàtic" i ha confiat que es pugui resoldre la crisi actual amb "diàleg".

MIQUEL BUCH: " L'ÚS DE LA FORÇA L'1-O VA SER PROPORCIONADA "

El conseller de l'Interior, Miquel Buch, ha comparegut a la comissió d’Interior del Parlament a petició pròpia per “per donar explicacions sobre les darreres actuacions policials”, en concret, per l'acció dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra dissabte 29 de setembre arran d’una manifestació de policies espanyols, i dilluns 1 d’octubre durant les manifestants en motiu de l'aniversari de l'1-O.

El conseller Buch ha defensat la tasca dels Mossos aquests dos dies per “garantir el dret de manifestació” de tots els col·lectius. Sobre la manifestació de Jusapol, que va acabar amb càrregues de la policia catalana contra manifestants antifeixistes, Buch ha explicat el dispositiu planificat de la BRIMO i l’ARRO “per evitar que alguns dels manifestants no volguessin seguir els seus recorreguts per anar a trobar altres manifestants de signe contrari i evitar agressions entre els dos grups”. Buch ha detallat com va anar el matí de dissabte 29, en què “una minoria encaputxada van llançar bosses de pols i pintura i objectes diversos durant una hora davant la comissaria de policia de Via Laietana”. També ha dit que “un grup d’unes 200 persones independentistes” van increpar a la plaça de Catalunya els agents de Jusapol, i es van “practicar 6 detencions, amb una setena a Igualada sobre una presumpta agressió a un membre de Jusapol”. Buch també s’ha defensat de les crítiques per haver autoritzat la manifestació de Jusapol, argumentant que “més enllà de les meves conviccions personals, hi ha la legalitat. La pròpia Constitució garanteix el dret de manifestació, i una llei orgànica que estableix que les autoritats han de garantir el lliure desenvolupament de les manifestacions”.

EL SUPREM AVALA LA INTERVENCIÓ DELS COMPTES DE LA GENERALITAT SENSE EL 155

La secció tercera de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem espanyol ha fet pública la sentència a través de la qual rebutja dos recursos presentats per la Generalitat contra la decisió del govern de Mariano Rajoy d’intervenir els comptes el setembre passat. La decisió –presa per unanimitat– es va donar a conèixer el 2 d’octubre però ara els magistrats argumenten el rebuig.

Per una banda, la sentència conclou que l’estat espanyol pot intervenir els comptes de la Generalitat ‘sense el paraigües’ del 155. També afegeix que la Generalitat, pel fet d’estar adherida al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) està sotmesa a mecanismes de control si incompleix el pla d’ajust i apunta que la intervenció va ser ‘legal, proporcionada i adequada a la finalitat que perseguia’.

Els recursos demanaven deixar en suspens els dos acords de la comissió delegada d’assumptes econòmics i l’ordre del Ministeri d’Hisenda espanyol que acordaven la no disponibilitat de crèdits pressupostaris a la Generalitat. El que, a la pràctica, va suposar la intervenció total dels comptes del govern amb l’objectiu que es desviessin fons al procés i a l’organització del referèndum de l’1-O. En els recursos, qüestionaven la legalitat d’aquesta intervenció i que s’hagués pres abans d’aplicar el 155.

Informa:ELMON.CAT (17-10-2018)

TORRA INCORPORA LLUÍS LLACH PER DIRIGIR EL PROCÈS CONSTITUENT

El Govern enllesteix un fitxatge de renom per dirigir el Fòrum Cívic, Social i Constituent. Lluís Llach és la persona escollida per situar-se al capdavant de l'òrgan rector de l'entitat que liderarà la primera fase del procés constituent, tal com ha avançat l'Ara i han confirmat diverses fonts consultades per NacióDigital. El compromís del president de la Generalitat, Quim Torra, era posar en marxa el Fòrum abans del dia 15 d'octubre, segons va explicar en la roda de premsa de presentació del pla de Govern del 25 de setembre i va reiterar a la cambra catalana en el debat de política general, però finalment arrencarà a finals de mes. El nomenament es farà en la reunió de l'executiu de dimarts vinent, 23 d'octubre.

Llach, que va ser diputat de Junts pel Sí en la legislatura passada, es va situar al capdavant de la comissió d'estudi del procés constituent després de la mort de Muriel Casals. Al capdavant d'aquesta responsabilitat, el cantautor -que va reaparèixer en els actes institucionals de la Diada darrere del piano- va dur a terme nombrosos debats sobre el futur model de país arreu del territori. Els plans de Torra, de qui depèn directament el procés constituent -orgànicament penja de la conselleria de Presidència-, passen per una estructura que permeti actes a cada vegueria. "Es tracta de fer un debat de país, fins i tot amb els qui no són independentistes", sostenen al Govern.

TORRA AVISA QUE NEGOCIAR ELS PRESSUPOSTOS AMB PRESOS I EXILIATS ÉS " IMPOSSIBLE"

Ni el PDECat ni ERC no preveuen donar suport als comptes del president espanyol, Pedro Sánchez, si el govern espanyol no fa passos per l'alliberament dels presos polítics o per tirar endavant un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Aquest matí, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat que la negociació pels pressupostos és "impossible amb la situació actual de presos polítics i exiliats".

En declaracions des de Ginebra recollides per l'agència Efe, Torra ha afirmat que li sembla "esplèndid" que el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, vagi a la presó a parlar amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, sobre els pressupostos i altres assumptes. Ara bé, ha remarcat que primer cal veure què passa amb els presos sobiranistes i "després ja parlarem dels pressupostos".

"En aquesta situació, ¿algú es pensa que, si no s'ha mogut res, podem donar suport a uns pressupostos? Seria com donar suport als pressupostos de Mariano Rajoy, perquè seria com si no s'hagués mogut res, estaríem en les mateixes condicions", ha afegit. Torra s'ha preguntat si el govern espanyol donarà una "resposta diferent" a la situació política de Catalunya, perquè "si resulta que els presos continuen a la presó i no hi ha cap avenç en autodeterminació és absolutament impossible que votem aquests pressupostos", ha conclòs.

EL DEFENSOR DEL PUEBLO ESPAÑOL REP EN UN ANY 28 QUEIXES PEL PRESUMPTE ADOCTRINAMENT EN ESCOLES CATALANES

El defensor del Poble espanyol, Francisco Fernández Marugán, ha confirmat aquest dimecres que ha rebut 28 queixes per adoctrinament en col·legis públics de Catalunya des del setembre del 2017, i algunes d'elles, segons precisa, "es referien a conductes concretes la descripció de les quals podria resultar indiciaria de l'existència de possibles casos d'adoctrinament en l'àmbit educatiu".

En declaracions als mitjans, Fernández Marugán ha detallat que les queixes estan presentades "amb nom i cognoms", però cap fa referència a llibres de text o símbols polítics com els llaços grocs. Segons el Defensor del Poble, les queixes han estat remeses tant al Ministeri d'Educació com a la Generalitat de Catalunya, que són les administracions, segons Fernández Marugán, que han d'esbrinar si realment existeixen aquests casos d'adoctrinament.

"A nosaltres això ens porta a una reflexió. L'educació té com a objectiu fonamental ensenyar-te a pensar, no dir-te el que has de pensar", ha defensat Fernández Marugán abans de comparèixer a la Comissió Mixta de Relacions amb el Defensor del Poble, on Ciutadans ha sol·licitat que informi sobre els suposats casos d'adoctrinament a Catalunya i les denúncies que ha rebut la seva institució sobre aquest assumpte.

Informa:ELMON.CAT (17-10-2018)

N.de la R.

Alguna cosa s'ha avançat si no es reben queixes sobre el contingut dels llibres de text. Recordo que una de les queixes sobre els llibres era que aquests deien que Barcelona és la capital de Catalunya quan ,segons ells, Barcelona només és la capital de la província de Barcelona. Com es pot veure es tracta d'uns genis...de l'espanyolisme, és clar.

 

FLORENTINO PÉREZ VOL CONTROLAR ELS SERVEIS SOCIALS ALS PAÏSOS CATALANS

"Florentino vol controlar els serveis socials als Països Catalans "
A través de l'empresa Clece, que pertany al conglomerat ACS, Florentino Pérez va quedant-se progressivament amb més contractes de gestió de serveis socials de les institucions dels Països Catalans, quelcom que preocupa força les ONG i, també, el Govern de les Illes Balears.

 

Per Miquel Payeras

 

L’imperi de Florentino Pérez, el cap de la macro empresa ACS – Actividades de Construcción y Servicios- i president del Reial Madrid, controla cada cop més àmbits de negoci en els Països Catalans relacionats amb els serveis socials. Es tracta d’un fenomen empresarial poc comentat, d’una estratègia de penetració discreta, sense gran rebombori però que és creixent i que amenaça a convertir la política social de les institucions en un gran negoci controlat des de Madrid per part de l'empresari.

En efecte, des de fa uns pocs anys el president del Reial Madrid s’està introduint en la gestió dels serveis socials que les administracions públiques treuen a concurs perquè se’n faci càrrec la iniciativa privada. Fins fa poc era terreny gairebé exclusiu de les ONG i de petites empreses d’auto treball, sobretot. Ara s’està convertint en un nínxol de negoci que suposa molts de beneficis per al totpoderós holding empresarial madrileny.

EL GOVERN DE FLANDES CONSIDERA UN ACTE HOSTIL LA RETIRADA DE L'ESTATUS DIPLOMÀTIC AL DELEGAT A ESPANYA

El govern de Flandes considera un acte molt hostil que Espanya hagi retirat l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Madrid, André Hebbelinck. És un fet "inèdit en la història de la UE", ha comentat el ministre president flamenc, Geert Bourgeois, i ha afegit que és un acte "molt poc amigable". Ho ha dit Bourgeois en una entrevista a la ràdio pública flamenca Radio 1 (VRT).

Flandes ha assegurat que convocarà l'ambaixador espanyol a Bèlgica. Això ha passat just després que el govern espanyol hagi decidit retirar l'estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya, André Hebbelinck, després de les declaracions del president del Parlament flamenc, Jan Peumans.

Peumans ha fet en les últimes setmanes diverses declaracions sobre Catalunya i la situació dels presos polítics que no han agradat gens al govern de Pedro Sánchez.
Borrell: "Ja és un conflicte diplomàtic"

El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, ha admès aquest dimecres que l'Estat espanyol viu "un conflicte diplomàtic" amb Flandes i, de retruc, amb Bèlgica. "Ja és un conflicte diplomàtic, no li traurem importància a les coses", ha dit Borrell en declaracions als periodistes.

"Espanya no pot permetre's que, una vegada i una altra, el president d'un parlament digui que som un país que ha de ser expulsat de la Unió Europea", ha dit el ministre espanyol. Borrell ha retirat, com ja va anunciar dimarts el ministeri, que l'Estat espanyol no acreditarà com a diplomàtic "a cap altra persona" del govern flamenc. "Si demà ens presenten un altre representant tampoc li donarem", ha dit.


Informa:ELNACIONAL.CAT (17-10-2018)

PUIGDEMONT A BORRELL, PER FLANDES: " REPRIMEIXEN LA LLIBERTAT D'OPINIÓ "

El president Carles Puigdemont ha reaccionat a la retirada de l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Espanya, Geert Bourgeois.

"El govern espanyol retira l'estatus diplomàtic al delegat de Flandes per les opinions del president del Parlament flamenc en suport als presos polítics", i ha afegit: "Fan el que han fet sempre: reprimeixen la llibertat d'opinió i castiguen tot un poble a no tenir delegat diplomàtic".

El govern de Flandes també s'ha pronunciat i ha comentat que considera un acte molt hostil que Espanya hagi retirat l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Madrid, André Hebbelinck. És un fet "inèdit en la història de la UE", ha comentat el ministre president flamenc, Geert Bourgeois, i ha afegit que és un acte "molt poc amigable". Ho ha dit Bourgeois en una entrevista a la ràdio pública flamenca Radio 1 (VRT).

Informa:ELNACIONAL.CAT (17-10-2018)

CADA DIA MIL AGRESSIONS ULTRES: AVUI, A UN VEÍ DE MATADEPERA QUE GRAVAVA UN GRUP QUE RETIRAVEN SÍMBOLS INDEPENDENTISTES

Un veí de Matadepera ha estat agredit aquest dimecres a la matinada mentre gravava com un grup d'una desena de persones contràries a la independència retirava els símbols grocs penjats al pavelló municipal de la població vallesana. La policia local, que presenciava l'acció, ha identificat alguns membres del grup, però no ha fet cap detenció. L'Ajuntament de Matadepera assegura que aquest matí encara no tenien constància de denúncia per part de la víctima a la policia municipal.

Els fets han tingut lloc al voltant de la mitjanit quan un grup d'una desena de persones, algunes de les quals anaven encaputxades, s'han desplaçat fins al pavelló municipal de Matadepera per retirar les lletres grogues que formaven les paraules "llibertat" i "freedom", en referència a la petició de llibertat dels líders independentistes que són a la presó. Un veí del poble ha enregistrat el grup i en un moment un d'ells l'ha agredit. El cop està recollit en un vídeo que s'ha publicat a les xarxes socials.

Una patrulla de la policia local s'ha desplaçat fins al pavelló i ha presenciat la retirada dels símbols independentistes i l'agressió. Els agents han identificat una part del grup, segons han informat fonts de l'Ajuntament..

Informa.ELMON.CAT (17-10-2018)

QUASI DOS MILIONS DE PERSONES ES VAN MOBILITZAR DURANT LA TARDOR CATALANA

El període que abraça les primeres accions repressives per impedir el referèndum, durant el setembre -especialment, els escorcolls i detencions del dia 20-, fins les protestes contra els presos polítics i la resposta de l'Estat -incloent la vaga general del 8-N i les massives manifestacions d'aquelles setmanes- suposa un dels períodes de més efervescència social i política que es recorda de les darreres dècades. Desenes de milers de catalans van sortir al carrer aquells mesos, a l'entorn de l'1-O i la seva gestió posterior, en un esclat mobilitzador amb pocs precedents.

Van activar-se sobretot independentistes, però també ho va fer l'unionisme, que l'octubre va protagonitzar dues de les manifestacions més massives que ha liderat mai a Barcelona. Els actes reivindicatius, a més, no només van prendre forma de mobilització al carrer, sinó que també es van succeir tot tipus d'actes -legals o il·legals- o altres mètodes més quotidians, com l'aparició dels famosos llaços grocs per l'alliberament dels presos.

La quantificació del seu impacte, per tant, és complicat. Tot i això, una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) al qual ha tingut accés NacióDigital en fa una aproximació. Es tracta d'un sondeig fet personalment a 2.900 persones durant el novembre passat i que, entre altres qüestions, pregunta per la implicació política dels enquestats durant el darrer any i, més en concret, dels darrers dos mesos -incloent, per tant, el final del setembre, l'octubre i part del novembre-. Una de les conclusions és que quasi dos milions de catalans van incrementar la seva participació en accions de protesta durant aquell període.

L'INDEPENDENTISME CLAMA PER LA UNITAT

"L'independentisme clama per la unitat "

 

José Antich

 

Durant tota la jornada d'aquest dimarts va sobrevolar en els diferents escrits enviats des de la presó de Lledoners per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart la necessitat de recosir la desunió existent entre les forces independentistes. La crisi de convivència i també el rancor i l'agressivitat que s'ha obert pas en els últims mesos. La ruptura política i també personal. Estratègica, per descomptat. Però no va ser fins a la nit en l'acte central de la plaça Catalunya de Barcelona, amb milers de persones, que l'exigència als partits de superar la divisió i tornar a la unitat es va fer més evident. Amb missatges directes dels dos líders socials a la presó des de fa un any per una decisió clarament injusta del Tribunal Suprem. Va ser amb les intervencions dels portaveus de l'ANC, la presidenta Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. Però també amb crits d'"unitat, unitat" dels assistents.

Les concentracions a moltes ciutats i pobles de Catalunya i davant de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i El Catllar on estan reclosos els nou presos polítics, van posar de manifest una vegada més la resistència d'una ciutadania que no accepta la injustícia, la repressió i la pèrdua de drets. Que se sent solidària amb els seus representants socials i polítics a la presó o en l'exili per haver portat endavant els seus compromisos electorals. Els partits estaran dividits però els seus votants es resisteixen que el guió s'escrigui diferent de com ells volen.

ERC NOMÉS APROVARÀ ELS PRESSUPOSTOS SI LA FISCALIA RETIRA LA PETICIÓ DE REBEL·LIÓ I SEDICIÓ PER ALS PRESOS POLÍTICS

El viernes el Gobierno cerró un acuerdo presupuestario con Podemos. Las cuentas para 2019 ya están en el horno, pero para que salga el pastel se necesita el apoyo de los partidos independentistas y ERC y el PDeCAT ponen una condición que Pedro Sánchez difícilmente podrá cumplir. Lo que quieren republicanos y nacionalistas es que el Gobierno inste a la Fiscalía a que retire los cargos de rebelión y sedición que pesan contra Oriol Junqueras y el resto de los presos del procés.

Esta petición se ha hecho en público y en privado. El portavoz de ERC en el Congreso, Joan Tardà, la expresó ante el propio Sánchez durante una sesión de control parlamentaria. También ha habido conversaciones privadas entre Tardà y la vicepresidenta española, Carmen Calvo, pues ambos mantienen buena relación desde los tiempos de José Luis Rodríguez Zapatero.

Pero fuentes de ERC concretan ahora qué es exactamente lo que el independentismo reclama para “sentarse a la mesa y empezar a negociar”. Los republicanos reclaman “un gesto” por parte del Gobierno consistente en que un portavoz del Ejecutivo haga pública su petición a la Fiscalía para que retire esos cargos. Y ya está. La exigencia no va más allá. ERC no pretende que la Fiscalía actúe en el sentido de esa demanda porque son conscientes de que el Ministerio Público tiene autonomía.

UNA BONA PENSADA: LA GENERALITAT BOICOTEJARÀ TOTES LES EMPRESES QUE DESCARTEN TORNAR A CATALUNYA

El plante de Quim Torra a Planeta es un aviso a navegantes. El presidente de la Generalitat tiene previsto plantar a todas las empresas que renieguen de volver a Cataluña en los actos que organicen en los próximos meses. El veto será seguido también por el resto de los miembros del Govern.

Ni el presidente de la Generalitat ni la consellera de Cultura, Quim Torra y Laura Borrás, estuvieron presentes en la edición del Premio Planeta 2018.

La cena de entrega de uno de los galardones de novela en español más destacados reunió este lunes en Barcelona al ministro de Cultura, José Guirao, la directora general del Libro, Olvido García Valdés; las alcaldesas de Barcelona y de l’Hospitalet de Llobregat, Ada Colau y Núria Marín, y los ex presidentes Artur Mas y José Montilla.

Se congregaron aproximadamente un millar de invitados en el Palau de Congressos de Catalunya, con el presidente del Grupo Planeta, Josep Crehueras, como anfitrión. Pero lo más llamativo fue que era la primera vez que no acudía ningún miembro del Govern.

MILERS DE PERSONES EXIGEIXEN LA LLIBERTAT DELS JORDIS EN L'ANIVERSARI DELS EMPRESONAMENTS

Un any després, l'independentisme no afluixa i ha tornat a sortir al carrer, aquest cop, per exigir la llibertat dels Jordis. En l'aniversari de l'empresonament del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'exlíder de l'ANC i actualment president del grup de JxCat al Parlament, Jordi Sànchez, milers de persones s'han concentrat a la plaça de Catalunya per denunciar la presó provisional que pateixen i exigir que siguin alliberats.

L'acte, organitzat per l'ANC i Òmnium, ha volgut ser reivindicatiu però també emotiu. Així, ha comptat amb un recull de frases dels Jordis, amb la interpretació del tema No ens fareu callar de Marcel Pic i amb connexions amb les tres presons catalanes on hi ha líders sobiranistes empresonats i on també hi havia concentracions. El moment en que s'ha connectat amb el centre penitenciari de Lledoners ha estat un dels més emotius, amb l'enlairament de 365 fanalets en representació dels dies que fa que els Jordis estan empresonats.

Els manifestants, molts d'ells amb estelades i cartells pels presos, han cridat lemes com "fora, fora la justícia espanyola", "no hi som tots, falten els presos", "llibertat presos polítics", però també han demanat "unitat", "Puigdemont el nostre president", "volem República" o "fora els Borbons".

En el torn dels parlaments, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, també ha exigit unitat als partits independentistes. "És una irresponsabilitat molt greu", ha defensat, tot demanant que "deixem les desavinences i treballem per la unitat". Mauri també ha elevat el to contra el govern de Pedro Sánchez i ha avisat a la justícia espanyola que només acceptaran l'"absolució" dels presos. "El que fan vostès no és diàleg, és imposició i venjança", ha denunciat.

REVÉS DE CIUDADANOS: ELS JOVES LIBERALS EUROPEUS REBUTGEN L'EXPULSIÓ DEL PDeCAT DE L'ALDE

Revés a les pretensions de Ciutadans (Cs) perquè el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) quedi fora del grup liberal europeu. La joventut liberal europea (LYMEC) ha acordat votar en contra de la proposta d’expulsar el PDeCAT de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates d’Europa (ALDE) al consell extraordinari que la formació té previst celebrar el 27 d'octubre a Brussel·les per imposició del partit d'Albert Rivera.

La decisió es va prendre al Congrés de Tardor de la LYMEC, celebrat entre els passats dies 12 i 14 a Vílnius (Lituània), amb una votació de resultat inequívoc: 98 vots a favor de la continuïtat del PDeCAT a l'organització dels liberals europeus, 21 en contra i 34 abstencions. Va ser arran del debat obert per una resolució d’urgència presentada per la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), segons un comunicat d'aquesta organització juvenil.

La resolució aprovada expressa preocupació pel rerefons polític de la proposta d’expulsió, aposta perquè la família liberal europea sigui un punt de trobada plural i obert a una diversitat de posicionaments polítics, inclòs el sobiranisme democràtic català. En la resolució, la joventut liberal europea es compromet a votar a favor de la continuïtat dels demòcrates catalans a ALDE.

MILERS DE PERSONES ES CONCENTREN A LA PRESÓ DE LLEDONERS

Lledoners ha tornat a ser un dels punts neuràlgics de la batalla simbòlica i psicològica del procés. La nit que ha complert l’any que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’aleshores president de l’ANC, Jordi Sànchez, van ser empresonats, el Pla de les Torres de Sant Joan Vilatorrada, just davant el centre penitenciari on rauen els presos polítics, ha servit d’escenari per reclamar no només la seva llibertat sinó la unitat dels partits polítics.

La concentració ha començat poques hores després de l’anunci de la visita del líder de Podemos, Pablo Iglesias, al vicepresident Oriol Junqueras, per negociar el sí d’ERC als pressupostos de Pedro Sànchez. Una notícia que el nombrós públic aplegat no entenia. De fet, s’ha afanyat a construir pancartes en contra d’aquesta inèdita negociació, just el dia de l’aniversari del que el sobiranisme titlla “d’ignomia” de tenir dos líders civils a la presó sense cap judici.

Unes pancartes que anaven acompanyades de crits i divises en favor de la unitat estratègica dels partits. Així ho han fet notar els assistents en els darrers parlaments de la nit a càrrec dels consellers de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà. Tots dos han vist com els seus discursos s’interrompien amb crits d’unitat i esperonant-los a fer efectiva la República promesa.

Però els veritables ídols de la nit han estat els lletrats dels presos polítics i els exiliats que just s’han dirigit als concentrats després de visitar els seus clients. Jaume-Alonso Cuevillas, Jordi Pina i Marina Roig han estat, de tros, els més aplaudits de la nit. Cuevillas ha definit l’Estat espanyol com una “democràcia de Pladur” i ha advertit que al judici “no aniran a defensar sinó a atacar”. Pina ha enfatitzat la “dignitat” dels polítics i s’ha mostrat “esperançat” en guanyar el judici. Roig ha lamentat el “fracàs” pel dret que suposa el procés contra el sobiranisme.

Subcategories

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08894805