JORDI BORRÀS. FOTOPERIODISTA: " SI IMPIDEIXEN EL REFERÈNDUM PER LA VIOLÈNCIA, CAL DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA UNILATERALMENT "

Divendres passat es va fer el judici oral a dos neonazis de Democracia Nacional, l’organització d’extrema dreta, per haver amenaçat el fotoperiodista Jordi Borràs el 12 d’octubre del 2015 a Montjuïc, Barcelona. Un dels detinguts pels atacs a la Blanquerna de Madrid el 2013, Pedro Chaparro, des de l’escenari de l’acte feixista, va dir el següent: ‘Abans de la marxa hem vist per allà aquella rata, en Jordi Borràs. Us demano a tots que mireu al voltant vostre i, si hi és, li claveu un clatellot: no gaire violent, no sigui que us detinguin… Claveu-li una bona hòstia i que se’n vagi.’ Parlem del judici amb Borràs i aprofitem per parlar de la repressió i la vulneració de drets i llibertats que aquests dies ha posat en marxa l’estat espanyol contra el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

—Esteu satisfet de com va anar la vista oral del judici per amenaces?
—Sí, molt satisfet. Sobretot després de dos anys d’espera –eren unes amenaces del 12 d’octubre del 2015– i quatre anys del començament de les amenaces d’aquests grups –un 12 d’octubre del 2013–. Veient com va el judici, crec que va valer la pena d’insistir en les denúncies. No hi ha gaires antecedents d’aquesta mena. Denunciar l’extrema dreta no és gens fàcil. I que arribi a bon port, a judici, encara és més difícil. S’ha de dir que el paper que va fer el fiscal, Miguel Ángel Aguilar, explicant i il·lustrant a la jutgessa amb tota mena de detalls com actuen aquesta gent de Democracia Nacional i l’extrema dreta, va ser molt bo. Hem de pensar que és un dels fiscals especialitzats en delictes d’odi i és un bon coneixedor del tema. L’estratègia de la defensa va ser força lamentable. No van aportar cap prova de res. Ja veurem quin és el resultat, però estic content de com ha anat el judici.

AUGMENTEN LES HORES ESCOLARS DE CATALÀ A LA FRANJA

La ‘vuelta al cole’ ja està aquí. Demà tornen els xiquets d’infantil i primària a les aules. I a secundària ho faran de manera progressiva des del pròxim 12 de setembre. Un curs, el present 2017-2018, que a l’IES Matarraña arribe amb algunes novetats. Una d’elles està relacionada amb l’assignatura de català. I és que a 1er de la ESO català tindrà tres hores per setmana. Una dignificació de l’assignatura que ha vingut acompanyada per un increment significatiu de la matrícula. Si el curs passat aproximadament un 25% dels alumnes es matriculaven a català, enguany este percentatge pràcticament s’ha duplicat, tenint en compte també que enguany hi ha més estudiants de 1er de la ESO que el curs passat. De fet, este curs tindrem pràcticament dos aules senceres de primer curs que fan l’assignatura. Català, això si, es manté com a assignatura optativa. A diferència d’anys anteriors, on els alumnes que necessitaven reforç a matemàtiques o llengua no podien fer català, ara si que la podran estudiar. A l’hora de fer la matrícula, els alumnes de 1er han hagut de triar entre català o música.

Ignacio Belanche és director de l’IES Matarraña, i explique que “enguany, a 1er curs, l’assignatura de català passe de dos a tres hores, i pensem que ha segut una decisió que ha tingut molt bona acollida entre els alumnes perquè pràcticament hem duplicat a la gent que vol fer l’assignatura”. A diferència de cursos anteriors, “tots els alumnes que vulguen fer català podran cursar-lo. Anteriorment, aquells que tenien dificultats en les assignatures de matemàtiques o llengua no podien estudiar català”. Al mateix temps, Belanche va apuntar que la formació de l’assignatura de català de dos a tres hores anirà aplicant-se de forma progressiva, de tal manera que el pròxim curs afectaria els cursos de 1er i 2on de la ESO. Lògicament, a l’hora d’palicar una assignatura de tres hores de català, ho fa en detriment d’altres assignatures. En el cas de primer curs de la ESO, els estudiants fan plàstica com assignatura obligatòria, i han de triar entre català i música com a opció. Tot i això, l’assignatura de música serà obligatòria a 3er de la ESO i serà matèria optativa a 4at de la ESO.

Informa:LAFRANJA.NET (18-9-2017)

CATALUNYA DEL NORD ORGANITZA UN ACTE A FAVOR DEL REFERÈNDUM AQUEST DIVENDRES

Els ciutadans de Catalunya Nord observem atentament, els esdeveniments i les noticies que nos arriben de Catalunaya Sud, l'anomenada Comunitat Autònoma de Catalunya.

Molts de nosaltres, com a catalans, seguim aquests esdeveniments amb una gran esperança. Però com a demòcrates, tots els demòcrates, com a ciutadans lliures, els seguim també cada dia amb més inquietud, amb més perplexitat.

Avui, en ple segle XXI i en plena Unió Europea, l'estat espanyol acaba de posar Catalunya en estat d'excepció de fet. Hem entrat en fase repressiva i policíaca:

- Se prohibeixen actes públics, se pressiona els mitjans de comunicació,
s'escorcollen locals de premsa i impremtes.

- Hi ha més de 730 batlles acusats, cridats a declarar als tribunals perquè permeten que se pugui votar en els seus municipis.

-Hi ha 18.000 col·laboradors i 37.000 voluntaris amenaçats pels jutges per a afavorir una votació.

- Hi ha un govern de la Generalitat acusat, posat en examen, cridat a declarar per fer lo que van prometre als seus electors i que va obtenir una majoria absoluta al Parlament

- Hi ha una Presidenta del Parlament i el conjunt de la mesa (bureau) del Parlament, perseguits com delinqüents per haver permès un debat al Parlament sobre un procés constituent a Catalunya.

Repetim-ho: Perseguits per haver permès un debat en un parlament democràtic.

ELS EMPRESARIS VALENCIANS, PREOCUPATS PER CATALUNYA: EN DEMANEN UNA SOLUCIÓ POLÍTICA

L'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) ha emès aquest divendres un comunicat en el qual manifesta "una enorme preocupació" per la situació a Catalunya "atesos els llaços econòmics i de veïnatge que ens uneixen". AVE assenyala que treballa "per la vertebració de la Comunitat Valenciana i d'Espanya des de la seva fundació" com "un element determinant per a l'avanç, cohesió i prosperitat de la nostra societat". En aquest sentit, remarca que si històricament ha treballat per la vertebració de l'Estat, "encara hem posat més intensitat en reforçar les relacions amb Catalunya perquè, entre altres coses, són el nostre primer client i som el seu primer client en termes de compravenda de béns i serveis".

Al respecte, manifesta que "davant d'una ruptura, tots sortirem perdent" i que la situació a Catalunya "és un assumpte polític que necessita una solució política".

"Ens hi juguem molt com a país i els ciutadans volem que els polítics ho solucionin amb diàleg, altura de mires i buscant consensos pel bé del conjunt de la societat espanyola. Espanya i Catalunya han de sortir reforçades d'aquest envit, garantint la legalitat vigent", afegeix. El text finalitza amb la frase "Catalunya, catalans, vos estimen!"

Informa:RACOCATALA.CAT (18-9-2017)

ELS GUÀRDIES CIVIL DE LES BALEARS, CAP A CATALUNYA PEL 1-O

Tots els membres de la guàrdia civil espanyola destinats a les Illes Balears que no tenien feines assignades per al proper dia 1 d'octubre han rebut l'ordre de desplaçar-se a Barcelona.

Dia 1 d'octubre se celebra a Barcelona el referèndum d'autodeterminació organitzat per la Generalitat sota la nova legalitat catalana que, de moment, alguns jutges i cossos policials no acaten.

Informa:DBALEARS.CAT (18-9-2017)

ESPANYA CONSOLIDA LA SEVA VIA TURCA AMB UN CAP DE SETMANA PLE DE CENSURA I TERROR

Espanya consolida la seva via turca amb un cap de setmana ple de censura
Intervé actes, paperetes i material de campanya
La policia local ha fet diverses identificacions i ha requisat material de la campanya pel referèndum de l'1 d'octubre en poblacions d'arreu de Catalunya. Aquestes actuacions s'han fet seguint les directrius de la Fiscalia General de l'Estat, que els va demanar que investiguessin qualsevol actuació encaminada a organitzar el referèndum i que intervinguessin el material "les urnes, sobres electorals" i altres elements destinats a preparar la consulta.

A Mataró la Policia Local ha identificat sis militants de la CUP que pintaven un 'sí' en una paret de la fàbrica Marfà. L'actuació s'ha fet arran de la denuncia d'un veí que ho ha vist. A Tarragona, en plena diada castellera de Santa Tecla, la Guàrdia Urbana ha identificat gent que repartia ventalls "pels drets democràtics", segons han denunciat regidors de la CUP. A Vic els agents han fet tancar una parada informativa de la CUP i capgirem Vic i els ha requisat cartells.

A Alfarràs (Segrià) l'entrada de l'ajuntament, del PSC i que s'ha negat a col·laborar amb l'1-O, ha aparegut aquest diumenge al matí empaperada de cartells i adhesius del 'sí'. Els socialistes ho han denunciat a través de Twitter.

DE MOMENT, "EL EJÈRCITO" SENSE ORDRES ESPECIALS PER TORNAR A OCUPAR CATALUNYA

“Dentro de las Fuerzas Armadas no hay diferencia entre Barcelona y Albacete”

El Ejército, sin órdenes especiales para Cataluña

Altos mandos confirman que no hay diseñada ninguna operación secreta para tomar puntos estratégicos o desplegarse en las calles. No existen planes de salida de unidades

¿Cuál va a ser el papel del Ejército ante el referéndum catalán? Altos mandos del Ejército responden contundentemente: “Ninguno”. Las Fuerzas Armadas no tienen ningún plan u orden para el 1-O ni para días posteriores. Y tampoco hay planes logísticos para abandonar la región. Para el Ejército, el referéndum de independencia “no existe”.

Si los miembros del Gobierno catalán no renuncian a sus planes soberanistas, las Fuerzas Armadas tienen listo un plan para actuar allí, todo con el beneplácito del presidente Rajoy. Esa era la premisa de la denominada ‘Operación Estela’ que, según el ex coronel Martínez Inglés, se habría puesto en funcionamiento en caso de que Cataluña hubiera declarado la independencia el 9-N.

RAMON COTARELO: " DAVANT LA REPRESSIÓ DE L'ESTAT TOT L'HUMOR QUE ES VULGUI, PERÒ TAMBÉ MOLTA VIGILÀNCIA "

Entrevista al catedràtic de Ciència Política i intel·lectual espanyol sobre la repressió contra el referèndum i el ressò i la reacció internacionals
Ramón Cotarelo

Per: Pere Cardús

S’han deixat sentir poques veus d’intel·lectuals espanyols a favor del dret de Catalunya a l’autodeterminació aquests últims anys. Segurament, una de les persones més estimades pel moviment independentista català és Ramón Cotarelo, que no ha deixat de viatjar pel país fent xerrades, debats i intervencions allà on se li ha demanat. Dissabte va ser a TV3 per a debatre amb l’ex-ministre Margallo, entre més. I aquests dies no deixa de fer ruta per a mostrar el seu suport al referèndum de l’1 d’octubre, que considera que és l’única solució possible per a enterrar el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol. De fet, Cotarelo no dóna suport tan sols al dret d’autodeterminació sinó que defensa la independència de Catalunya amb vehemència.

En aquesta entrevista parlem dels límits de la repressió de l’estat, de la resposta popular d’aquests dies, del ressò internacional, de la unitat del bloc nacionalista espanyol, dels manifests d’intel·lectuals d’esquerres contra l’1-O i de la posició del món de Podem i els comuns. Com és habitual, Cotarelo s’expressa amb contundència i sense pèls a la llengua.

—Fins on creieu que pot arribar la repressió de l’estat espanyol contra el referèndum?
—Doncs fins on puguin. Perquè per a ells és vital després d’haver tancat la porta a un referèndum pactat i d’haver dit que no es faria. Després d’haver dit que el referèndum del 9-N no es faria i del fet que s’acabés fent, ja no poden permetre’s de dir que no es farà i que finalment es faci. Per tant, han de fer el possible i l’impossible per a impedir-lo. Això vol dir que han d’estar disposats a tot. El problema és què vol dir tot, quines disponibilitats materials i logístiques tenen i què els deixaran fer. Perquè Espanya està en un context europeu i no pot fer les barbaritats que feia quan hi havia Franco. No per manca de ganes, sinó perquè no els deixaran.

CARTA D'UN POLICIA CATALÀ SOBRE LA INFILTRACIÓ DE L'EXTREMA DRETA A LA POLICIA LOCAL

Carta d’un policia català sobre l’extrema dreta infiltrada a les policies locals
Si durant aquests dies veieu policies locals, o fins i tot Mossos, arrencant cartells democràtics a favor del Referèndum nous espanteu ni us intimideu..

Jo sóc un servidor públic d'aquest gremi i l'explicació és molt senzilla: No podem culpar la col·lectivitat.

Durant molts anys membres de la guàrdia civil I policia nacional, han demanat i han anat ingressant dins aquestes cossos policials. Ho han fet per motius personals i familiars per tal que no els destinessin fora de Catalunya. S'han casat aquí o hi tenen ja família.

Són aquests membres inserits dins les nostres policies, en molts casos comandaments, són els que estan duent a terme aquests fets que segons la nova llei catalana són il·legals, doncs van en contra de la llibertat d'expressió i per tant de la democràcia.

Aquests subjectes subversius mai s'han integrat ni ho faran. Es va cometre un greu error acceptant-los en els nostres cossos policials com ho estem patint ara.

TRES DE CADA QUATRE CATALANS REBUTGEN EL TERROR DE L'ESTAT I NOMÉS UN 27,8% TORNARIEN A VOTAR LA CONSTITUCIÓ, SEGONS L'ARA

L’estratègia jurídica i policial de l’Estat per reprimir el referèndum de l’1 d’octubre va començar amb la suspensió de la llei que l’empara per part del Tribunal Constitucional (TC), però ha continuat amb accions de la fiscalia contra els alcaldes; de la Guàrdia Civil contra les impremtes que s’encarregaven de la cartelleria i les paperetes, i dels Mossos i les policies locals contra les persones que han enganxat cartells sobre l’1-O. Les accions contra empreses i persones són àmpliament rebutjades per la ciutadania, segons es pot extreure de l’enquesta de l’ARA. Un 75,8% dels enquestats consideren que no s’han de perseguir penalment els ciutadans i les empreses que col·laborin en l’organització del referèndum, i només el 14,4% consideren que sí que s’hauria d’actuar contra ells.

Quan ens endinsem en les dades, comprovem que és una opinió pràcticament unànime independentment del partit pel qual se senti més simpatia. Els votants del PP són els únics que estan dividits en aquesta qüestió: un 41,7% consideren que s’ha d’actuar penalment també contra la societat civil, mentre que un 43,8% no són partidaris d’aquest tipus d’actuació. En canvi, els simpatitzants de Cs, que són els més contundents en la seva exigència de responsabilitats als càrrecs de la Generalitat, es desmarquen clarament de la persecució de la ciutadania i de les empreses: només el 24% defensen aquesta estratègia, davant del 63% que la rebutgen. Els percentatges encara són més exagerats entre els simpatitzants del PSC, dels comuns i, sobretot, dels partits a favor del sí.

Els ciutadans també rebutgen massivament l’acció penal contra els alts càrrecs de la Generalitat (el 63,6% hi estan en contra), tot i que aquesta via és l’opció majoritària entre els simpatitzants del PP (58,3%) i, sobretot, de Cs (75%). El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha mostrat públicament el seu suport a la justícia en les accions contra aquells càrrecs electes que se saltin la llei per col·laborar amb el referèndum. Els seus votants, però, no en són partidaris: un 45,7% hi estan en contra, i un 36,2%, a favor. Entre el sobiranisme, els percentatges de rebuig tornen a ser, un cop més, inapel·lables.

L'ANC PLANTA CARA AL TERROR ESPANYOL: PER CADA CARTELL QUE RETIRIN EN POSARÀ DEU MÉS EN CIRCULACIÓ

Ni un pas enrere davant la repressió de l'Estat contra la campanya del referèndum. Aquest és el missatge que el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha donat aquest diumenge a la tarda a la Rambla Catalunya de Barcelona, on una cinquantena de membres de l'entitat han desfilat amb cartells a favor del sí i han repartit fulletons amb arguments per votar independència l'1-O.

"Per cada cartell que retirin, en posarem deu més en circulació", ha afirmat Sànchez, assegurant que l'objectiu de l'acció d'aquesta tarda és portar "normalitat" a la campanya i "desafiar" la Fiscalia, que "ha assumit funcions absolutament impròpies" i "ha agafat el comandament de les policies locals per anar a provocar tensió amb els ciutadans als municipis".

A tots aquells que des de divendres estan sent identificades o que la policia els està retirant material de campanya, el president de l'ANC els ha demanat no caure en "provocacions". "Hem de donar una resposta alegre, pacífica i cívica", ha dit, deixant clar que cal continuar sortint al carrer a fer campanya: "Sortim perquè no estem cometent cap delicte". De ser així, ha assenyalat, el PSC i el PSOE, que aquest diumenge han tornat a cridar a l'abstenció l'1-O, "també estan cometent un delicte". "Els agraïm que també facin campanya", ha ironitzat.

La comitiva, que ha arribat a ser d'unes dues-centes persones, ha arribat fins a la Gran Via i ha fet el recorregut de tornada pel Passeig de Gràcia. Durant el trajecte s'han cantat el ja famós "on estan les paperetes?" o el "passi-ho bé". Algun membre de l'ANC ha enganxat petits cartells amb l'anunci institucional de l'1-O i paperetes en parets, bústies i altres elements del mobiliari urbà.
Informa:ARA.CAT (17-9-2017)

MÉS DE 1.300 CIENTÍFICS DE TOT EL MÓN SIGNEN UN MANIFEST A FAVOR DEL " SÍ "

Més de 1.300 professors, investigadors, tècnics i administratius, gestors de les universitats i centres de recerca han signat un manifest en suport al referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre en el que, a més, proclamen la seva "voluntat de votar 'sí'". Són científics de totes les universitats catalanes públiques i privades, i d'altres que treballen fora de Catalunya, a Harvard, Virginia Tech, CNRS París, Cambridge, Linz, Politècnica de València, Salford, Lausana, Durham, Portsmouth, Como, Tokyo, Nova York...

També figuren entre els signants investigadors empleats en centres de recerca, hospitals, laboratoris i empreses d'arreu del món.

El manifest, que continua obert a signatures, explica que "la possibilitat de participar en la construcció d’un nou estat, l’estructura del qual ens permeti desenvolupar més satisfactòriament les nostres potencialitats individuals i col·lectives, ens il·lusiona. L’alternativa, si hi renunciem, és continuar subordinant les nostres vides a l'arbitrarietat d'un estat que ens és majoritàriament hostil".

"Volem contribuir que l’ educació i la ciència, aquesta gran força transformadora de la humanitat, siguin fonamentals en la construcció del nou país", afegeix. "Volem que Catalunya se situï al costat de les nacions més avançades científicament i tecnològica, les quals, amb el seu esforç, contribueixen a fer del món —de tot el món— un lloc millor per a viure".

TEJERO EL GRAN ALIAT DE RAJOY: " A CATALUNYA S'ESTÀ PREPARANT UN COP D'ESTAT "

"Todo el mundo al suelo!" És una frase que ha passat a la història d'Espanya. La va pronunciar Antonio Tejero al Congrés de Diputats. Avui, quan oficials del mateix cos que va fer el cop d'estat visiten impremtes i mitjans de comunicació per decomissar cartells i identificar persones, la cara visible del mai aclarit cop d'estat del 23 de febrer del 1981 ha trencat el seu silenci dels últims anys i ho ha fet per parlar, justament, de Catalunya.

Tejero ha enviat una llarga carta al diari 'La Gaceta' per expressar la seva opinió davant el referèndum de l'1 d'octubre. La seva tesi coincideix amb la del nacionalisme espanyol, que per boca del PP o de Ciutadans ha deixat clar que el que està passant a Catalunya és un "cop d'estat". L'ex tinent coronel es queixa de la diferència de tracte que, segons ell, l'estat espanyol va tenir amb ell i està tenint ara amb els "sediciosos catalans".

En la carta, Tejero diu que el cop d'estat que ell va protagonitzar tenia la intenció de "garantir la unitat de la pàtria", que estava patint les conseqüències de "la Constitució i els estatuts d'autonomia que el president Suárez va atorgar a Catalunya i les 'Vascongadas' [sic]". Accepta haver comès un "gran delicte", però diu que va ser castigat amb "gravíssimes penes de presó", mentre que ara els independentistes catalans incompleixen "lleis i més lleis amb total impunitat i se'n vanten". Per a Tejero, "els fets independentistes catalans són molt més greus que els nostres".

L'ACTE A FAVOR DEL DRET A DECIDIR ES DESBORDA A MADRID I MOLTA GENT HA HAGUT DE SEGUIR L'ACTE DEL CARRER ESTANT

Centenars  de persones s'han aplegat aquest diumenge a les portes del Teatro del Barrio, a Lavapiés, Madrid, on se celebra l'acte en favor del dret a decidir que el jutge va prohibir fer a l'espai públic del Matadero. La capacitat de 130 persones de la sala s'ha fet petita, i una multitud s'ha hagut de conformar a seguir-lo des del carrer, per la megafonia.

Des de dins, Elena Martínez, una de els impulsores de l'acte, ha obert foc enviant un missatge al poble de Catalunya: "Catalans, Madrid us estima", parafrasejant el president Lluís Companys, que ha aixecat els aplaudiments de bona part dels que s'aplegaven al carrer. A més, ha afirmat que l'Estat "pot tenir la llei, però no la legitimitat", i ha fet un homenatge a Lluís Llach, que havia d'estar present a l'acte, i ha dit que "l'estaca no caurà sola": "Hem d'estirar per aquí, des d'un moviment popular organitzat". L'acte, de fet, s'ha tancat amb els centenars de persones cantant a cor 'L'estaca' i cridant "On son les paperetes?".

Una altra de les membres de la plataforma, Isa Serra, ha recordat l'origen del corrent a favor del dret a decidir, que està en la suspensió per part del Tribunal Constitucional d'alguns articles del referèndum votat per tots els catalans, el 2010, i ha assegurat, dirigint-se a la classe política espanyola, que "aquí manem nosaltres, i vosaltres no podeu decidir". A més, ha lligat el procés català amb el 15-M, d'on va sortir la intenció de fer un procés constituent: "Avui és un bon dia per demanar que es faci".

LA GUÀRDIA URBANA, ALIADA DELS OCUPANTS: OBRE DILIGÈNCIES A TRANSPORTS METROPOLITANS PER DUR POPAGANDA DE L'1-O

La Guàrdia Urbana ha obert aquest migdia diligències a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per dur publicitat del referèndum als busos i els ha advertit que està suspès, segons ha avançat la Cadena SER. La policia local de Barcelona també ha obert diligències a la regidora de la CUP de Barcelona, Maria Rovira, i als diputats d'ERC, Ana María Surra i Gerard Gómez del Moral. El propi Gómez ho ha confirmat al seu compte de Twitter, on ha explicat: "La Guàrdia Urbana m'ha obert diligències per defensar el que penso a una plaça de Barcelona", i ha afegit: "Amb tot, seguirem explicant-nos arreu. Votarem!"

La Guàrdia Urbana m'ha obert diligències per defensar el que penso a una plaça de Barcelona.

Amb tot, seguirem explicant-nos arreu.

Votarem! pic.twitter.com/twiFVNLroz

— Gerard Gómez d Moral (@gerardgomezf) 17 de setembre de 2017

Fonts de l'empresa municipal TMB han assegurat a la SER que ja no hi ha publicitat del referèndum ni a autobusos, ni al metro.

Informa:VILAWEB.CAT (17-9-2017)

O PÀTRIA O MORT: ON POSARAN ELS INVASORS ELS DETINGUTS ARA QUE NO TENIM LA MODELO ? AL CAMP DE LA BOTA ? AL CAMP DEL BARÇA ?

Per Ramon Serra, editor

"L'Estat pot detenir un revolucionari, però no pot detenir una revolució"

Espanya s'acosta cada cop més a Turquia pel que fa al tractament dels dissidents del sistema, en aquest cas Catalunya., Els qui ja som una mica granadets en anys veiem la tornada del franquisme amb tot els seus aparells repressius. De fet, el franquisme sociològic no ha desaparegut mai i l'Espanya eterna continua ancorada en el passat com si després de la  pèrdua de Cuba i de Filipines el temps no hagués passat.

Les escenes de terror que estem vivint són impròpies d'Estat europeu.I si Europa es frega les mans potser arribarà l'hora de no voler-ne ser més. El Vaticà no hi és pas i , per tant, fins i tot Déu l'ha abandonada.

No cal que us expliqui tot el que està passant. Jo mateix no dóno l'abast i ni amb 24 hores en tindria prou per actualitzar aquest web. A la brutal violència de l'Estat només li faltaria disparar un tret o la invasió de l'exèrcit entrant per la Diagonal com en l'any 1939. I no és pas que no se'n morin de ganes. Però cal suposar, i no sé si és molt suposar, que la situació internacional d'ara no ho propicia pas.

Per tot plegat em pregunto, si ben aviat com sembla hi ha detinguts, on els posaran ara que no tenim la Modelo? Potser al camp de la Bota? Al camp del Barça?

Passi el que passi en els propers dies o setmanes tots, si més no la gent que tenim consciència nacional, conservarem aquesta feridura que ens ha fet l'Estat espanyol. A una persona i més a un poble no se'l pot humiliar.I això és el que fan aquests ocupants, però si ens mantenim units guanyarem. Ara més que mai:o pàtria o mort

 

A MÉS CENSURA, MÉS DIFUSIÓ: EL NOU WEB DEL REFERÈNDUM CAMINA CAP A UN MILIÓ DE VISITES EN DEU DIES

Els intents del Gobierno per frenar qualsevol anunci del referèndum està tenint tot l'efecte contrari, ja que, per exemple, en el cas de la pàgina web alternativa després del tancament de referèndum.cat, en només 10 dies ha assolit més de 700.000 visites.

Pressionar les impremtes ha provocat que els ciutadans les imprimeixin, requisar cartells ha encetat una campanya d'enganxada més gran, tancar la pàgina web del referèndum ha provocat més visites. Aquest seria el resum de la mala traça de l'Estat que cada vegada que censura rep cançons, clavells i rèpliques de la societat.

La nova pàgina web en només 10 dies ha assolit 708.000 sessions, un ritme que fa pensar que ben aviat arribarà al milió.

A pesar de las trabas del Estado, desde que hicimos público ref1oct.eu, hemos tenido 708.000 visitas. Por cada puerta cerrada, otra abierta pic.twitter.com/yH4SicqBgM
— ref1oct (@ref1oct) 17 de setembre de 2017

Informa:DIRECTE.CAT (17-9-2017)

LA GUÀRDIA CIVIL CELEBRA LA INCAUTACIÓ DE 1,3 MILIONS DE CARTELLS, DÍPTICS I FLLUETONS PROREFERÈNDUM

 La Guàrdia Civil ha confiscat aquest diumenge 1,3 milions de cartells, díptics i fulletons de promoció del referèndum en una empresa de distribució de propaganda situada en una localitat de les comarques de Barcelona, segons ha informat el cos en un comunicat. Asseguren que és la intervenció de material més important que s'ha fet fins ara, després de tres dies de campanya per l'1 d'octubre. Els agents s'han endut cartells de la Generalitat promocionant el referèndum, també cartells de la CUP i material que crida al vot del Sí.
Fins ara s'havien intervingut gairebé un milió i mig de materials de promoció de l'1-O i també planxes per imprimir-lo. Segons la Guàrdia Civil, els cartells, díptics i fulletons confiscats en l'operació d'aquest diumenge estaven empaquetats en palets i a punt per ser distribuïts. L'actuació s'ha fet "sense cap problema d'ordre públic", segons el cos.

Al comunicat, la Guàrdia Civil considera que trobar al mateix lloc material de la Generalitat promocionant el referèndum i cartells que insten directament a votar Sí "revela la convergència d'esforços i unitat d'acció de les dues dinàmiques", com ja havia passat en operacions anteriors. En aquest cas, la novetat és que també s'han intervingut cartells de la CUP.

MAZA DIU QUE ES PODRIA " CONSIDERAR " L'ARREST DE PUIGDEMONT " PERQUÈ L'OBJECTIU ÉS IMPEDIR L'1-O "

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, afirma que “es podria considerar” l’arrest del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè “l’objectiu principal és impedir que se celebri el referèndum”. En una entrevista a El Mundo, el fiscal general no descarta “en absolut” la possibilitat de demanar penes de presó però creu que cal valorar si convé fer-ho “ara o després” de l’1 d’octubre.

Maza demana “prudència” a l’hora d’actuar perquè “aquests senyors busquen una reacció de l’Estat desproporcionada, que a ells els vindria molt bé”. Alhora, admet els límits que té la mateixa fiscalia: “Molts pensen que la Fiscalia és la gran solució, que serem com Superman i ho impedirem tot”.

El fiscal general adverteix que l’actuació de la fiscalia ha de mirar les formes a l’hora d’actuar. “No només s’ha de decidir si s’impedeix o no, sinó com s’impedeix, si s’actua amb la prudència i la proporcionalitat necessària”, afirma en l’entrevista, i assegura que actuaran “esglaonada i gradualment” per intentar impedir la celebració de l’1-O. Entre les coses que no poden fer hi ha la suspensió del Govern per la via penal: “No podem suspendre el Govern per la via penal”. “Ho hem estudiat”.

TURULL: " L'ESTAT HA NEGOCIAT AMB ELS DE LES ARMES I ES NEGA A NEGOCIAR AMB ELS DE LES URNES "

El conseller de Presidència, Jordi Turull (Parets del Vallès,1966), és un dels membres del Govern i del PDeCAT que coneix millor l'arquitectura legal en què se sustenta el procés. Des que va començar la legislatura ha estat un dels responsables, com a president del grup parlamentari de JxSí, i al costat de la portaveu, la republicana Marta Rovira, d'impulsar la llei del Referèndum i de Transitorietat Jurídica des del Parlament. El juliol passat va canviar el Parlament pel palau de la Generalitat, un despatx blanc amb vistes a la plaça de Sant Jaume, just al costat de l'històric balcó de la seu del Govern de Catalunya. Turull rep El Nacional just quan s'acaba d'iniciar la campanya oficial del referèndum de l'1 d'octubre, prohibida i perseguida per la justícia espanyola i la policia a instàncies del govern de Mariano Rajoy.

Conseller: el Govern de Catalunya s’ha instal·lat en la desobediència?
No. S’ha instal·lat en l’obediència als compromisos que tenia amb els ciutadans i amb el Parlament. El 'referèndum o referèndum' surt de la qüestió de confiança i de la voluntat de culminar de la manera més democràtica possible el que era el compromís de les eleccions a les quals es va concórrer amb JxSí. Era la manera més clara i nítida. Per això, nosaltres en el que estem instal·lats no és en negatiu, sinó en positiu, en allò que ens vam comprometre amb els ciutadans i a través del Parlament.

No creu que la impressió és que hi ha dues legalitats, l’espanyola i l’emanada del Parlament?
Per a nosaltres, en tot el referit al referèndum només hi ha una legalitat, que és la del Parlament de Catalunya. En el pròleg de la llei del Referèndum, amb totes les referències a la legislació internacional, per a nosaltres és evident que, pel que fa al referèndum, i així ho diu, de manera excepcional, la llei que preval és la del Parlament.

GARCÍA MARGALLO: " L'1-O PASSARÀ. CREC QUE HAURÍEM D'ESTIMAR-NOS UNA MICA MÉS "

Que des de les revolucions americana i francesa els estats civilitzats es basen en dos pilars: el principi democràtic i l’estat de dret. El dret d’autodeterminació no és a la Constitució. Quan jo era diputat constituent, un company d’escola, Francisco Letamendia, va intentar afegir una esmena en aquest sentit, i es va derrotar àmpliament. A l’article primer diu que la sobirania la té el poble espanyol en el seu conjunt, no una part. L’article segon parla de la unitat indivisible de la nació. El Parlament de Catalunya pot demanar al Congrés i al Senat un referèndum de tota la nació per introduir el dret a l’autodeterminació. El principi d’integritat territorial preval sempre sobre el d’autodeterminació excepte en tres supòsits: colònies, territoris ocupats militarment i territoris on es vulnerin els drets ciutadans. Un referèndum il·legal no tindria cap possibilitat de tenir ressò internacional. Si no ets estat no tens cap possibilitat de reingressar a la Unió Europea, i suposa una pèrdua del 20% de benestar per a Catalunya.

És a dir, que no l’incomoda perseguir paperetes, urnes i 60.000 persones.

Participar en un acte il·legal és un delicte. El govern ha d’evitar els delictes, costi el que costi. Governar és guardar i fer guardar les lleis.

Vostè cita Keynes: “Quan les circumstàncies canvien, jo canvio d’opinió”. Hi ha 14 membres del Govern, 9 del Parlament, 61 alts càrrecs, 712 alcaldes, 18.000 membres de les futures meses electorals, 40.000 voluntaris per al referèndum afectats legalment. Han vist més d’un milió de persones al carrer pacíficament cada any des de l’any 2012. Això no canvia res?

SEGONS L'ARA, LA REPRESSIÓ ESPANYOLA AUGMENTA EN SIS PUNTS L'INDEPENDENTISME AMB UN 60,2% DE PARTICIPACIÓ EN EL REFERÈNDUM

Una arma de doble tall. En això s’ha convertit l’obsessió del govern espanyol per impedir el referèndum de l’1-O. La tercera onada de l’enquesta de l’Ara feta per l’Institut Opinòmetre, realitzada en els dies immediatament posteriors a la Diada, quan el referèndum ja havia estat convocat pel Govern i suspès pel TC, i el govern espanyol començava a posar en marxa tota la seva maquinària repressiva, reflecteix que, d’una banda, baixa el nombre de persones que afirmen que participaran en l’1-O i, de l’altra, creix l’independentisme. En concret, els que asseguren que aniran segur a votar l’1-O són encara majoria, un 51%, mentre que un 9,2% afirmen que possiblement hi participaran. Els dos percentatges sumats ofereixen una xifra, el 60,2%, que encara és alta, sobretot si es considera que els enquestats ja sabien que es tracta d’un referèndum declarat il·legal pel TC. A les enquestes del juny i juliol aquesta xifra se situava al voltant del 64%, en concret era del 64,2% al juny i del 63,9% al juliol.

L’altra cara de la moneda, però, és l’augment de la distància entre el sí i el no, en una tendència que es manté constant al llarg de les tres enquestes. Ara ja són un 44,1% els ciutadans que afirmen que respondrien afirmativament a la pregunta del referèndum, enfront d’un 38,1% de contraris. Un 3,9% afirmen que votarien en blanc i un 13,9% no es posicionen. La distància entre el sí i el no era de 3,4 punts a l’enquesta del juny (42,3% contra 38,9%), de 4,1 punts al juliol (41,9% contra 37,8%) i ara ja és de 6 punts, una diferència molt superior al marge d’error de l’enquesta (3,16%), i que es pot considerar molt consolidada.

TURULL: " SI ENS PRENEN LES URNES APAREIXERAN MÉS URNES "

Turull: "Si ens prenen les urnes, apareixeran més urnes"
David González / Marta Lasalas

Què han acordat amb l’alcaldessa Ada Colau perquè doni suport al referèndum?

Que la gent pugui votar amb normalitat i no hi hagi dificultats sinó facilitats, sense posar en risc, com a tot arreu, cap treballador públic ni cap funcionari.

Però es votarà en locals de la Generalitat, de l’Ajuntament, o de totes dues administracions?

No conec la microcirurgia, però és molt important que davant la tessitura d’acció o omissió, se'ns digui que en tot el que depengui d'ells, ajudaran. És un bon acord i el valorem positivament. L’important és això: Generalitat i Ajuntament aniran a l'una perquè la gent pugui votar amb normalitat.

Generalitat i Ajuntament aniran a l'una perquè la gent pugui votar amb normalitat a Barcelona

Els membres de les meses electorals ja han estat sortejats...

Sí, s’està fent tot tal i com preveu la llei i el decret.

On s’han fet els sortejos?

LA CAMPANYA PEL REFERÈNDUM CREIX, MALGRAT LA REPRESSIÓ DE LES POLICIES LOCALS AL SERVEI DE L'OCUPACIÓ ESPANYOLA

La campanya del referèndum creix, sobreposant-se a la repressió
Els actes es continuen celebrant arreu amb una gran presència de públic malgrat les pressions, en molts casos de les policies locals

Tercer dia ja de la campanya electoral del referèndum. Avui hi ha previstos centenars d’actes arreu del país, malgrat les prohibicions i alguns de resposta, precisament a la repressió. Així per exemple a la Plaça Major d’Alcanar aquest migdia està convocada una mobilització ciutadana en la que es demana que tothom acudeixi amb graneres com a mostra de solidaritat amb els joves detinguts mentre enganxaven cartells i als quals se’ls va retenir la granera que portaven.

Com a mínim avui hi haurà actes a Sabadell, Vic, Barcelona, Castellar, Mont-roig, Porqueres, Sabadell, Terrassa, Cabrils, Prats de Lluçanes… Alguns d’aquests actes estaran sotmesos a la pressió, especialment de les policies locals que de moment són les que estan sent més bel·ligerants amb els drets dels ciutadans. Ahir fins i tot van arribar a tallar la llum de l’edifici on s’estava fent un acte convocat per la CUP a Torredembarra. En general, però, els actes es van anar fent amb normalitat i amb una gran presència de públic.

PUIGDEMONT INFORMA COM ACCEDIR ALS WEBS DEL REFERÈNDUM TANCATS

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reaccionat aquesta tarda al fet que un jutge hagi ordenat a algunes operadores de telefonia i internet que impedeixin l'accés a la web del referèndum ref1oct.eu -que en teoria és una de les rèpliques que està allotjada fora de l'estat - i d'altres que contenen informació sobre l'1-O. En una piulada al seu compte de Twitter, Puigdemont ha penjat una imatge on s'informa que "el govern de l'Estat espanyol ha ordenat a les operadores de telefonia prohibir l'accés als webs del referèndum d'autodeterminació de Catalunya", i seguidament s'explica com s'hi pot accedir.

Per fer-ho, cal utilitzar un Proxy -un servidor intermediari que regula l'accés a internet des d'una xarxa privada i protegida per un tallafoc- i anar a una de les següents pàgines: hide.me/es/proxy, proxysite.com o hidester.com/proxy. Un cop dins d'alguna d'aquestes tres pàgines, s'ha d'introduir l'adreça ref1oct.eu i ja es podrà navegar lliurament pel web. "És impossible posar portes al camp. Seguim!", exclama Puigdemont.

És impossible posar portes al camp. Seguim! #1Oct pic.twitter.com/YJUQpMAtRU
— Carles Puigdemont (@KRLS) 16 de setembre de 2017

#1-O #REFERÈNDUM

Informa:ELMON.CAT (17-9-2017)

LES DIFERÈNCIES EN FINANÇAMENT, INFRAESTRUCTURES I SERVEIS DESMENTEIXEN LA SUPOSADA IGUALTAT ENTRE ELS ESPANYOLS

És tan real com es diu la igualtat entre els espanyols?

Les diferències autonòmiques en finançament, infraestructures i serveis desmenteixen la suposada igualtat de tots els espanyols

És tan real com es diu la igualtat entre els espanyols?

Carles Castro

La igualtat dels espanyols és un objectiu que sembla que obsessiona tots els governs centrals, fins i tot aquells amb una ideologia que s’oposa obertament a l’igualitarisme. I, de passada, la igualtat és un dels principals arguments de l’immobilisme autonòmic.

Tot i això, la suposada igualtat dels espanyols és un dels mites que pitjor se sostenen quan se’ls confronta amb la realitat. Diferents nivells de finançament, diferent dotació en infraestructures, desigual qualitat en els serveis públics... Un simple repàs dels diferents indicadors autonòmics deixa al descobert la magnitud d’aquesta desigualtat.

Per començar, la desigualtat és especialment visible entre les comunitats de règim comú –Catalunya per exemple– i les de règim foral ( País Basc i Navarra, que es financen directament amb els impostos que recapten, que són gairebé tots). És veritat que aquestes últimes suposen només un 6% de la població i menys del 8% del producte interior brut (PIB) espanyol.

MILERS DE PERSONES ACOMPANYEN A LA PLAÇA DE SANT JAUME MÉS DE 700 ALCALDES ASSETJATS PER LA (IN)JUSTÍCIA ESPANYOLA

Els alcaldes sobiranistes tampoc no tenen por
Més de 700 batlles s’han concentrat a la plaça de Sant Jaume per rebutjar el setge judicial de l’Estat contra les urnes. Han estat rebuts per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i pel president Puigdemont
Cap pas enrere en la defensa del dret dels seus ciutadans a votar amb normalitat l’1-O en el referèndum convocat per la Generalitat sota l’empara de la legislació catalana aprovada pel Parlament de Catalunya. Aquest és el missatge unitari dels més de 700 alcaldes de tot el país que s’han concentrat aquest migdia, primer a l'Ajuntament de Barcelona rebuts per l'alcaldessa Ada Colau, i després al Palau de la Generalitat, amb el presidident Puigdemont al capdavant, per denunciar el setge judicial a què els ha sotmès la Fiscalia espanyola, acusant-los del delicte de col·laboració en l’organització del referèndum, i per tant, dels delictes de desobediència i prevaricació. 712 alcaldes rebran aquests dies –alguns ja han estat notificats- per presentar-se davant d’un jutge per declarar. La majoria ho faran voluntàriament perquè “no tenim res a amagar i tampoc no recularem”, ha reiterat la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras. Altres, una trentena, de la CUP, esperaran que els Mossos els vinguin a buscar amb una ordre judicial.

EL GOVERN ESCOCÈS MOSTRA EL SUPORT AL REFERÈNDUM

El referèndum català és cada cop més en l'agenda internacional, i ho és amb postures cada cop més contràries a les posicions del govern espanyol. L'estratègia espanyola, basada al principi en la negativa a dialogar, més tard en la judicialització del Procés i ara en la repressió i violació de drets universals, com el d'expressió, sorprèn fora d'Espanya, tal com demostren editorials i reportatges publicats als diaris de referència del món, des del 'New York Times' fins a 'Le Monde'.

Però al capítol d'adhesions al camí triat pel Parlament i el Govern de Catalunya se n'hi ha afegit aquest dissabte un de molt significatiu: el del govern escocès. És una adhesió que ha trigat a arribar, perquè durant anys l'executiu d'Edimburg ha marcat les distàncies amb la Generalitat, afirmant que els casos de Catalunya i d'Escòcia eren diferents i no es podien comparar. Des de Catalunya, l'acord a què van arribar anglesos i escocesos era un exemple d'un tipus de política que és possible al Regne Unit però, òbviament, no a Espanya.

PUIGDEMONT, ALS ALCALDES PERSEGUITS PER ESPANYA: " I TANT QUE VOTAREM ! "

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha agraït aquest migdia als més de 700 alcaldes pro referèndum la resposta "massiva i immediata" a la crida que va fer el Govern després de l’aprovació de la Llei del Referèndum i la convocatòria de l’1-O. "Us vull agrair que no us vau arrosar amb les primeres querelles de la Fiscalia i que no us han tremolat les cames, així com el compromís que avui demostreu", ha dit Puigdemont des del Pati dels Carruatges del Palau de la Generalitat.

El president de la Generalitat ha aprofitat per avisar al govern espanyol que "no subestimi la força del poble de Catalunya", i ha afegit, dirigint-se als alcaldes, que "ells no us tenen a vosaltres, no tenen al poble de Catalunya". Alhora, ha dit afirmat que "la resposta que rebran és més democràcia i més llibertat", i ha dit als batlles que "us temen a vosaltres". Finalment, Puigdemont ha deixat clar que "el dia 1 votarem perquè el poble de Catalunya ens ho demana" i ha conclòs exclamant: "I tant que votarem!"

També hi ha intervingut el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, qui ha donat la benvinguda a Palau als batlles pro-referèndum. Durant el seu breu parlament, Junqueras ha deixat clar que "aquest no és només un referèndum d’autodeterminació" sinó que "s’ha convertit en un referèndum a favor de la democràcia". L'acte ha acabat amb el cant dels Segadors i crits de "votarem!".

El vicepresident ha considerat també que davant l’1-O “la democràcia apel·la a tots”, i ha convidat els alcaldes a “transmetre, com fa el Govern, que el que està en joc és la democràcia i que tots estem cridats a defensar-la exercint-la”. “La millor manera de defensar el dret a la llibertat d’expressió és expressant-se, la millor manera de defensar el dret de reunió és reunint-se”, ha afegit, tot concloent la seva intervenció assegurant que tant el Govern com els alcaldes estan “al servei d’aquest poble, de la llibertat i de la democràcia”.

Informa:ELMON.CAT (16-9-2017)

EL SÍNDIC DE GREUGES FA UN " CRIT D'ALERTA " A LES INSTÀNCIES EUROPEUS PER " GREUS VULNERACIONS DE DRETS FONAMENTALS "

El Síndic de Greuges de Catalunya ha denunciat davant les instàncies europees de defensa de drets "les greus vulneracions de drets i llibertats fonamentals que s'estan cometent a Catalunya i a l'Estat". La missiva s'adreça al comissari de drets humans del Consell d'Europa, al director de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, al Defensor del Poble Europeu, a tots els ombudsman europeus, al Defensor del Poble d'Espanya i als defensors autonòmics. El Síndic explica que fa "un crit d'alerta" als seus homòlegs i fa una "apel·lació" perquè totes les institucions implicades "abordin de manera immediata el necessari diàleg polític".

Al text es fa referència a l'ordre de la Fiscalia de citar més de 700 alcaldes a declarar, als escorcolls en impremtes o a l'ordre d'interceptar comunicacions sense autorització judicial, entre d'altres. Ribó també fa referència a la prohibició cautelar d'un acte a Madrid en favor del dret a decidir o en "l'aparent prohibició" a TV3 i Catalunya Ràdio "d'informar sobre qualsevol acord o actuació que permeti la preparació i/o celebració del referèndum d'autodeterminació". El Síndic considera que poden ser mesures manifestament contràries a drets fonamentals reconeguts en la Constitució i l'Estatut, i també en els tractats internacionals ratificats per Espanya, en particular el Conveni europeu de drets humans.

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259461