LA DENÚNCIA PER L'" ADOCTRINAMENT" DELS LLIBRES DE TEXT PROVÉ D'UN SINDICAT SENSE SEU NI DELEGATS

¿Qui hi ha darrere de la denúncia per “adoctrinament polític” dels llibres de text catalans? Un informe de 55 pàgines ha servit a Ciutadans i Societat Civil Catalana per començar una campanya contra els continguts de les editorials que ha portat el govern espanyol a ordenar la inspecció de tots els llibres de text al conjunt de l’Estat -no només a Catalunya- per veure com “millorar la situació actual”, en paraules del ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo. Els autors de l’informe són tres professors –que no revelen el seu nom– del sindicat català Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari (AMES), una entitat fundada el 1999 que no té cap representant a les juntes de personal ni delegat sindical del professorat. Ho admet a l’Ara el seu president, Antonio Jimeno, professor jubilat de biologia i teologia a l’institut La Sedeta de Barcelona, al·legant que estan en contra dels alliberats i de les subvencions públiques que fan “perdre la independència”.

Es tracta d’un sindicat integrat per menys de 500 afiliats –Jimeno no revela la xifra exacta– i que no disposa de seu física. De fet, tant USTEC, el sindicat d’ensenyament majoritari a Catalunya, com UGT asseguren que és un organització “irrellevant” i “gairebé inexistent” amb qui mai han compartit mobilitzacions i de la qual, fins ara, no coneixien cap representant. “Parlem d’un sindicat que, com a tal, en la defensa dels treballadors, és inexistent”, assegura a aquest diari el portaveu nacional d’USTEC, Ramon Font. Des d’UGT, el secretari de Comunicació de la Federació de Serveis Públics, Joan Puntí, es mostra sorprès que el ministeri s’hagi pres seriosament un “informe tan summament estúpid” i que, en canvi, no denunciés els casos a Andalusia en què es tergiversava l’execució de Lorca i la mort a l’exili de Machado.

EL " BIG BANG " DE WEMBLEY: AQUEST DISSABTE FA 25 ANYS DE LA CONQUESTA DE LA PRIMERA COPA D'EUROPA DEL BARÇA

"El ‘Big Bang’ de Wembley "
Aquest dissabte fa 25 anys de la coronació del Dream Team després de guanyar la primera Copa d’Europa del Barça en la final que el va enfrontar al a

Ramon Besa

Hi ha un abans i un després de Johan Cruyff. També se sap que el futbol no serà el mateix amb Leo Messi que sense, de la mateixa manera que hi va haver una època anterior i posterior a Ladislao Kubala. Igualment, es podria parlar de l’impacte que va suposar l’arribada i la posterior sortida de Pepe Samitier. La història del FC Barcelona es pot parcel·lar de manera interessada a partir dels entrenadors, dels presidents o dels jugadors, o si es vol, dels triomfs i dels fracassos, sobretot si es té en compte que futbolistes únics, com Diego Maradona o Ronaldo Nazário, no van poder guanyar la Lliga. Hi ha, no obstant això, una cita que s’accepta com el moment culminant del Barça i justament avui en fa 25 anys, i és quan el Dream Team va guanyar la primera Copa d’Europa.

Abans de Wembley, el Barça havia perdut dues finals, a Berna (1961) i a Sevilla (1986), i el Reial Madrid ja tenia sis trofeus, mentre que després del 1992 tots dos clubs es reparteixen cinc Champions cadascun a l’espera que l’equip de Zinedine Zidane s’enfronti al Juventus el dia 3 de juny a Cardiff. La diferència ha estat, en canvi, molt notable a la Lliga, perquè els blaugrana han aconseguit 13 títols per 7 dels madridistes des del cèlebre gol de Ronald Koeman contra el Sampdoria al mític estadi de Londres. L’embranzida barcelonista, que fins llavors sumava 11 campionats domèstics per 25 del seu principal rival, ha estat excel·lent, també a la Copa del Rei (sis contra tres i 22 respecte a 16 per a un total de 28-19), i el 27 disputaran la final el Barça i l’Alabès.

LA BRESSOLA DE CATALUNYA DEL NORD ARRIBA ALS 1.000 ALUMNES I NO DÓNA L'ABAST

La Bressola, l'escola immersiva en català de la Catalunya Nord, ha arribat per primera vegada als 1.000 alumnes, una xifra mai assolida en els 41 anys de la seva història. Per celebrar-ho, com ja és habitual, s'ha fet la Bressolada, on centenars d'estudiants dels set centres que té distribuïts arreu del territori s'han trobat i han compartit una jornada festiva. La d'aquest any ha estat la 14a edició d'una festa que ha servit també per reclamar més places i facilitats per poder obrir noves escoles, i satisfer així "la forta demanda" de nens que volen estudiar en català a la Catalunya del Nord.

La directora de La Bressola, Eva Bertrana, explica que estan en converses amb tres ajuntaments i espera poder obrir un nou centre aquest setembre després de 13 anys sense fer-ho.

Informa:ELMON.CAT (20-5-2017)

ELPRESIDENT DE L'INSTITUT D'EMPRESA AMERICÀ OPINA QUE CATALUNYA INDEPENDENT PODRIA " RESSUSCITAR " EUROPA QUE ESTÀ PATINT

El president de l’Institut d’Empresa Americà (American Enterprise Institute, AEI), Arthur Brooks, ha assegurat en una entrevista amb l’ACN que una Catalunya independent a la Unió Europea “podria, d’una manera estranya i paradoxal, tenir un benefici més gran del que Europa pot imaginar”. El reconegut científic nord-americà considera que Catalunya, amb la seva cultura empresarial, es podria convertir “en un exemple” per altres països i ajudar a “ressuscitar” una Europa que està “patint”. Brooks, expert en populismes, també ha manifestat que “el moviment independentista català no és populista”, sinó “tot el contrari”.
El president del think tank conservador Institut d'Empresa Americà i reconegut investigador en ciències socials ha explicat en l’entrevista que el moviment independentista català “no és populista” perquè “el populisme és un intent del poble de treure el poder dels líders”. “No és el que està passant a Catalunya”, ha dit, recordant que els mandataris catalans “estan a favor de la independència”, en línia amb els moviments que es manifesten al carrer. Segons Brooks, avui dia “molta gent” descriu com a populista “allò que no els agrada”.

Tot i que Brooks prefereix no posicionar-se sobre la política interna catalana i espanyola, l’expert veu potencials efectes positius per a Europa amb una Catalunya independent. El president de l’Institut d’Empresa americà ha dit que “si Catalunya és independent i es veu com a exemple de lliure empresa, de comerç i de capacitat empresarial, podria de fet tenir un efecte ressuscitant per tot Europa, podria ser un exemple per a un continent que està patint”. “Una Catalunya lliure podria, d’una manera estranya i paradoxal, tenir un benefici més gran del que Europa pot imaginar”, ha afegit.

LA JURA DE LA BANDERA ESPANYOLA PER PART DELS CIVILS A LA CASERNA DEL BRUC NO ARRIBA NI A 600 PERSONES

La convocatòria és a les onze en el acuartelamiento de El Bruch. En llenguatge no marcial i nostrat, a la caserna del Bruc. És la jura de bandera per al personal civil. La proximitat del referèndum no esperona la majoria silenciosa. Si l’any passat hi van anar 540 persones, i fa dos 600, avui 595 ciutadans aguanten dempeus estoicament el sol per fer un petó a la bandera espanyola. Abans del moment àlgid, el Tinent General Inspector General de l’Exèrcit, Fernando Aznar Ladrón de Guevara (no és broma) els fa la pregunta de rigor: “Españoles! Juráis o prometéis por vuestra conciencia y honor guardar la Constitución como norma fundamental del Estado, con lealtad al Rey, y si es preciso fuera, entregar vuestra vida en defensa de España?” “Sí, lo hacemos!” crida la multitud. “Viva Espanya!” diuen després tots junts. Un dels que s’espera per fer el petó s’anima: “Viva España entera!”. Ovació.

Després que els assistents jurin bandera, el militar lliura un diploma a la persona més gran i més jove. L’avi es diu Fernando i té 96 anys. No sembla massa emocionat amb l’acte: “El més important no és jurar, jo he donat la sang per Espanya”. Amb només 15 anys, aquest gracienc es va passar als nacionals en “zona roja” i després va ser ferit tres cops en combat a Rússia amb la División Azul. La medalla que porta penjada així ho avala. La més jove és la Paula, que jura la bandera amb el seu pare: “La meva mare pot viure sense fer-ho”. No votarà al referèndum: “Si totes les comunitats autònomes s’independitzessin deixaria d’existir Espanya”. Tampoc anirà a les urnes la Vanesa, que diu que “sempre m’he sentit molt espanyola, però ara més que mai”.

Informa:ARA.CAT (20-5-2017)

CADA COP MÉS CATALANS PARTIDARIS D'UN REFERÈNDUM UNILATERAL

En les eleccions del 27-S, un 47,8% de catalans va optar per candidatures independentistes. Un mes després, en una enquesta del GESOP, un 52% de catalans s’oposava a impulsar actes de desobediència de la llei espanyola en el procés cap a la independència, mentre que un 36% defensava la unilateralitat. La majoria, segons l’enquesta, considerava que la millor solució era una consulta acordada.

Passat un any, un 65% dels catalans ja considerava que no era possible cap acord entre els actuals governs ,i en l’últim baròmetre del CEO, un 50,3% optava per un referèndum, tant si el govern espanyol s’hi avenia com si no.

La via pactada, doncs, s’ha anat reduint en les expectatives dels ciutadans de Catalunya. En aquest últim any i mig, hi ha hagut dues eleccions espanyoles, en les quals Unidos Podemos, l’única força espanyola favorable al referèndum català, ha quedat molt lluny de la majoria. Per la seva banda, el PSOE ha tancat qualsevol possibilitat de fer una consulta i el PP, amb el suport de C’s, continua intentant criminalitzar-la.

POT SER QUE S'ESTIGA MOVENT ALGUNA COSA A MADRID ?

Pot ser que s’estiga movent alguna cosa a Madrid?
'Si Barcelona i Madrid estan d’acord en el fet que el canvi de la constitució per a permetre el referèndum és la manera d’evitar el xoc, aleshores els vots per a fer possible aquest canvi no poden ser únicament els dels independentistes. El PP també hauria de votar a favor'

 Vicent Partal

Ahir, van sorprendre les declaracions de la vice-presidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, sobre el referèndum. Va dir, i la cita és textual: ‘En el nostre dret, el referèndum d’autodeterminació no pot ser negociat pel govern ni per cap poder de l’estat, però en el nostre ordenament constitucional tot pot modificar-se, això sí, respectant els procediments legalment previstos.’ I, posteriorment, va afirmar que ‘si [Puigdemont] aconsegueix que el referèndum d’autodeterminació siga un mecanisme constitucional en el nostre dret, el podrà plantejar’. Tot això, emmarcat en una insòlita oferta al president de la Generalitat per tal que acudisca al congrés espanyol a explicar la seua proposta.

El canvi de to és molt cridaner. Fins i tot, el de terminologia. La vice-presidenta espanyola va fer servir en diverses ocasions l’expressió ‘referèndum d’autodeterminació’, que és la correcta i concreta, i es va oblidar, en tot moment, de fer servir qualificatius insultants o fora de lloc. El canvi de l’argument no és tan cridaner, però pense que és remarcable. De dir que d’això no es pot ni parlar hem passat de sobte a l’acceptació formal que el referèndum es pot proposar. A molts els semblarà poca cosa i a la majoria els sonarà a trampa però a mi em sembla remarcable que el govern d’Espanya passe de l’essencialisme al mètode. Des d’ahir, el referèndum d’autodeterminació i, per tant, el procés d’independència, un tema de com es fa i no de què és. Poca broma.

La gran pregunta, però, no té resposta. Perquè la pregunta realment transcendental i important és si tot això significa que es mou alguna cosa a Madrid i algú està disposat a explorar un camí diferent de l’actual, per voluntat pròpia o per pressió europea. A hores d’ara, ni el govern català mateix no sap coms’ ha d’interpretar el canvi d’escenari. Evidentment, hi ha la possibilitat de la trampa, que intenten un final equivalent al pla Ibarretxe, per exemple. Evidentment, és possible que només vulguen confondre per allargar la data més enllà del setembre, fent veure que estan disposats a parlar però sense negociar, després, amb lleialtat. A mi tot això no em fa por sempre i quan no perdem de vista que la clau de tot és la nostra sobirania. Això no serà el Pla Ibarretxe perquè, a diferència del que passava aleshores, Puigdemont només està a favor del referèndum acordat com a una opció. Si no és acordat es farà sense acord.

ALBERT PONT, CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS: " ESPANYA SAP QUE CATALUNYA S'INDEPENDENTITZA I LA VA DESCAPITALITZANT "

Entrevista amb el president del Cercle Català de Negocis Albert Pont sobre el llibre que acaba de publicar, 'Interès d'Estat', en què analitza el centralisme de l'estat espanyol i els vicis entre polítics i poders econòmics

Albert Pont fa temps que denuncia les desinversions al corredor mediterrani en detriment d’un corredor central ple d’infrastructures. Especialment, a Castella-la Manxa i a la Comunitat de Madrid, on empresaris i terratinents ben vinculats amb el poder polític han pogut enriquir-se gràcies a les inversions estatals i als posteriors rescats que se’ls han hagut d’aplicar. Els Franco, els Abelló o els Serrano-Súñer són algunes d’aquestes famílies que s’han lucrat desmesuradament i que Pont denuncia en el llibre Interès d’Estat. En resum, podríem dir que el llibre és un informe detallat del centralisme que fa segles que aplica Espanya i com aquest sistema ha jugat en contra dels interessos de Catalunya. I el més sucós, ho fa amb noms i cognoms. Explica casos de descapitalització, amiguismes, oligopolis espanyols i les mecàniques de l’espoli financer i del sistema de solidaritat autònomic.

—Un dels capítols més sucosos del llibre és el que dediqueu als empresaris i terratinents castellans i madrilenys que han fet fortuna al corredor central. Tot plegat sembla un retrat al més pur estil Escopeta Nacional; com fer d’un país el negoci d’uns pocs.
—De fet sí. Però és que l’estat espanyol sempre s’ha sostingut així. Pensa en les guerres colonials, que es justificaven amb la transmissió de la fe però que en realitat volien explotar els recursos naturals de nous territoris. I ara són els mateixos. La gent que govern Espanya i que controla el poder polític i econòmic provenen d’aquells llinatges espoliadors. I per això el corredor mediterrani es farà, però no de València a Barcelona i fins a la frontera amb França, que és per on passa el 74% del trànsit de mercaderies entre l’estat espanyol i França, sinó que es farà de València a Madrid perquè com explico al llibre, a Ciudad Real és previst construir la terminal de contenidors marítims més gran del sud d’Europa.

MIQUEL ÀNGEL LANDETE: " EL CASTELLÀ ÉS UNA LLENGUA MOLT LLETJA PER CANTAR "

Miquel Àngel Landete és un apassionat de la música anglosaxona i en especial del folk nord-americà, però com que la fa en valencià, en comptes d’ americana en diu valenciana. D’aquí el títol del seu nou disc amb Senior i el Cor Brutal, Valenciana, Vol. 1, una col·lecció de 12 versions de música majoritàriament anglosaxona que publica el 26 de maig.

A més, aquesta vegada no canta sol sinó que ho fa acompanyat de la plana major del pop i rock del país: Artur Estrada de Nueva Vulcano, Maria Arnal, Carles Sanjosé de Sanjosex, Jaume Pla de Mazoni, David Carabén de Mishima, Carles Chiner de Gener, Núria Graham, Lluís Gavaldà, Joan Pons d’El Petit de Cal Eril, Pau Vallvé... Els originals? De clàssics com Tom Waits, Johnny Cash i The Jesus & Mary Chain a noms menys obvis com Courtney Barnett, Devendra Banhart, Grupo de Expertos Solynieve o els brasilers Los Hermanos.

D’on surt la idea de fer un disc de versions?

Volia estar un parell d’anys sense publicar cap disc de Senior i aprofitar-ho per canviar una mica el concepte estilístic. Vicent Martínez, el meu editor, que és com un mànager per a mi, em va dir: “¿Estàs loco primo o què? Per què no fas un disc de versions?” I a mi em va semblar bona idea, perquè jo sempre he fet moltes versions i era l’oportunitat per començar a fer aquest canvi cap a una cosa més optimista i no sé si més moderna, però sí més amable. Que acaronés en comptes de colpir. He estat escoltant molt Dntel, The War on Drugs, Destroyer... Volia deixar la cançó protesta i fer una cosa més lúdica, més cenyida al concepte de l’entreteniment pur. I en aquest disc he provat aquestes coses noves: bases gravades, loops, arpegiadors, sintetitzadors...

EL GOVERN EXIGEIX A RAJOY PACTAR EL REFERÈNDUM ABANS DE PORTAR EL DEBAT AL CONGRÉS

El Govern recull el guant de l'executiu espanyol i accepta la invitació a dialogar sobre la celebració del referèndum d'autodeterminació acordat. Ara bé, avisa que només el portarà al Congrés dels Diputats si abans hi ha un pacte entre governs. A més, per fer evident que realment hi ha una voluntat de negociar, posen com a condició de partida que es retirin totes les querelles als membres de la mesa del Parlament i s'enterri la via de la judicialització del procés. Aquesta ha estat la resposta conjunta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del vicepresident Oriol Junqueras a l'oferiment que ha fet el govern espanyol perquè el Govern de la Generalitat faci la petició del referèndum al Congrés dels Diputats.

En els pròxims dies, ha detallat Puigdemont, l'executiu català traslladarà una proposta per fer efectiu aquest referèndum. "El Govern està disposat a negociar les condicions d'aquest referèndum", ha assegurat. Ha afegit que, en cas d'arribar a un acord, els dos governs sotmetran els respectius acords als seus parlaments. El president ha recordat que el Pacte Nacional pel Referèndum evidencia que la reivindicació de la consulta per decidir el futur de Catalunya és majoritària i transversal.

SANTAMARÍA INVITA PUIGDEMONT A DEBATRE EL REFERÈNDUM EN EL CONGRÉS, PERÒ SENSE CONCRETAR ENS QUINS TEMES

La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha tornat a tancar la porta a debatre qualsevol proposta que faci el govern català, i ha convidat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a debatre el referèndum al congrés espanyol. Segons ha dit, són les corts generals on resideix la sobirania de l’estat espanyol: ‘El que permet el nostre ordenament és que davant dels representants dels espanyols es pugui debatre qualsevol proposta’.

Santamaría ha assenyalat que el camí pel qual Puigdemont ha de portar les seves pretensions perquè s’autoritzi un referèndum ha de ser el congrés i no una sala municipal, en referència a la conferència que el president català oferirà el dilluns a Madrid. Aquest camí, segons Santamaría, hauria de passar per una reforma constitucional i si així ho decideixen les corts i els ciutadans, ha dit, es podria dur a terme el referèndum.

‘El Reglament del Congrés estableix mecanismes perquè aquesta proposta que afecta la pròpia estructura de l’estat sigui coneguda i debatuda per les Corts, té clars precedents’, ha afegit la vice-presidenta, en referència al debat sobre Pla Ibarretxe que va plantejar el Govern basc i que el congrés va tombar.

S'HAN RECOLLIT 500.000 FIRMES: EL PACTE PROCLAMA QUE LA CENTRALITAT DEL CATALANISME ÉS EL REFERÈNDUM

Clam a favor del referèndum pactat: 3.000 persones han omplert aquest divendres l'auditori del Palau de Congressos de Barcelona en l'acte impulsat pel Pacte Nacional pel Referèndum per presentar el final de la seva tasca de recollida d'adhesions a favor del dret a decidir. Amb la presència dels líders polítics catalans a favor del referèndum, des de la CUP fins al Partit Demòcrata, passant pels comuns, ERC i Demòcrates de Catalunya, la plataforma que coordina Joan Ignasi Elena ha anunciat que ha reunit fins a 500.000 suports a la consulta pactada durant els últims tres mesos.

Com a discurs final de l'acte, Elena ha tret pit per la feina feta pel Pacte, per la "implicació" de les entitats i la mobilització per a la recollida d'adhesions. El coordinador del Pacte ha proclamat que la "nova centralitat" del catalanisme és el referèndum i ha demanat "preservar" aquest espai amb les seves "diferències". Així, ha afirmat que el futur del Pacte el decidiran les entitats i les institucions que el formen.

"Hem constatat que això no va d'independència, va de democràcia", ha sentenciat Elena, que ha remarcat la "transversalitat" de l'espai. "Avui vivim una revolta democràtica, també dels que volen votar 'no'", ha afirmat, i ha assegurat que tenen ganes de debat i d'arguments i no de discursos en què es parla de divisió. Entre el públic, cartells amb els eslògans "Perquè és el meu dret" i "Perquè sóc demòcrata" i càntics a favor del referèndum ("Votarem") i de la independència.

ERC I PDeCAT ENVIEN A LA COMISSIÓ EUROPEA L'INFORME SOBRE LES REGRESSIONS DEMOCRÀTIQUES A L'ESTAT

Els eurodiputats d'ERC i el PDeCAT han enviat aquest divendres a la Comissió Europea una còpia en anglès de l'informe del Síndic de Greuges sobre les “regressions democràtiques” a l'Estat espanyol. El text, titulat ‘Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d'expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d'Espanya', repassa la reforma del Tribunal Constitucional, els casos judicials contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau o Francesc Homs, així com també els processos judicials contra l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, o el regidor de Vic Joan Coma. El document també parla de la separació de poders a l'Estat i recorda els avisos del Consell d'Europa i la Comissió de Venècia al govern espanyol.

Josep Maria Terricabras, Jordi Solé i Ramon Tremosa han demanat a la Comissió Europea què pensa fer davant d'aquest informe, i si té previst prendre mesures per “evitar aquestes violacions de drets i llibertats fonamentals i la regressió democràtica a l'Estat espanyol”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (19-5-2017)

LA GENERALITAT AVISA ELS SEUS ADVOCATS QUE HAN DE FER SERVIR EL CATALÀ

El Govern català ha advertit els responsables dels seus departaments que els advocats que tramiten els seus assumptes no poden emprar en cap cas el castellà i tenen l'obligació d'impulsar els procediments només en català. En una carta, la cap de serveis jurídics de la Generalitat, Margarida Gil, avisa que ha tingut coneixement que "en determinats plets que afecten a entitats del sector públic de la Generalitat, la representació i defensa es realitza en llengua castellana". Gil recorda que una llei del 2013 obliga els lletrats a fer servir el català i adverteix que aquesta obligació és "un requisit de contractació" dels advocats externs que, puntualment, col·laboren amb la Generalitat.

La carta a la qual ha accedit EL PAÍS està dirigida al secretari general de Salut, Albert Serra, encara que del seu contingut es dedueix que ha estat remesa també a la resta de departaments. La cap dels serveis jurídics recorda que, el 7 de maig del 2013, el Govern català va aprovar un acord pel qual els advocats de la Generalitat no només han de fer servir el català en els plets als quals es veu involucrada l'administració pública, sinó que han de sol·licitar als jutges que "la tramitació del procediment es realitzi en llengua catalana".

Però aquesta ordre, adverteix, no s'està complint. "Alguns òrgans judicials de Catalunya", diu Gil, han informat la Generalitat que "en determinats plets" que afecten "entitats del sector públic de la Generalitat, la representació i defensa es realitza en llengua castellana". Aquests advocats "tampoc plantegen que la tramitació del procés sigui en llengua catalana". Aquestes anomalies es produeixen principalment, afegeix la carta, en "organismes autònoms, entitats de dret públic i empreses públiques de la Generalitat". I afecten tant els serveis jurídics d'aquestes entitats com els advocats externs que, "en casos puntuals", són contractats per l'administració.

QUINZE ORGANITZACIONS INTERNACIONALS CONVIDADES PER LA CUP ES REUNEIXEN A BARCELONA PER DONAR SUPORT AL DRET D'AUTODETERMINACIÓ

Una comitiva formada per 15 delegacions europees i de la riba sud-est de la Mediterrània han aterrat a Catalunya per participar en diferents actes a favor del referèndum i el dret d'autodeterminació. Convidada per la CUP, s'ha reunit aquest divendres al matí amb el conseller d'Afers Institucionals, Raül Romeva, al Palau de la Generalitat, i amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, on han abordat la qüestió de la consulta.

Els representants internacionals també han mantingut una trobada amb el grup parlamentari de la CUP i, més tard, es reuniran a Navàs amb diversos alcaldes cupaires, entre les quals, Montse Venturós, a qui li han reobert una causa judicial per haver penjat l'estelada al balcó de l'Ajuntament de Berga. A la tarda participaran a l'acte del Pacte Nacional pel Referèndum al Palau de Congressos.

"És imprescindible la tasca d'internacionalització i la solidaritat amb altres moviments", ha subratllat Quim Arrufat, portaveu del secretariat nacional de la CUP, després que la comitiva sortís del despatx d'audiències de Forcadell. Segons l'exdiputat cupaire al Parlament, és rellevant que "entenguin què passa aquí i que hi donin suport", però també demostrar que el Procés és "una aportació al conjunt del debat europeu en un moment de replegament i tancament de fronteres contra la por". Per això, Arrufat, en un contacte informatiu amb els mitjans, ha assenyalat la voluntat d'"obrir urnes, processos constituents i fundar repúbliques democràtiques".

CONSELLERA BORRÀS: " O INDEPENDÈNCIA O DECADÈNCIA "

Tres dies després que la fiscalia impulsés una querella contra ella i el secretari general del departament, Francesc Esteve, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, l'ha considerat pròpia d'un "estat d'excepció" i l'ha situat com a símptoma que la democràcia espanyola ha "emmalaltit". Per això, ha defensat que cal celebrar un referèndum que resolgui la dicotomia –que ja va plantejar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fa setmanes– entre "independència o decadència".

La consellera, amb un passat lligat al món de la farmàcia, ha estat preguntada sobre quin medicament receptaria a l'Estat, i amb un punt d'ironia ha afirmat que li recomanaria que "es prengui una til·la" i s'assegui a dialogar. "Hi ha símptomes que es resolen sense medicament, només amb una consulta, parlant amb el metge", ha continuat.

Borràs ha criticat la "utilització i manipulació barroera de la justícia" que fa el govern espanyol, i ha censurat tant "la persecució de les idees", en el cas de la mesa del Parlament, com "el surrealisme que significa dir que el Govern no pot comprar urnes".

L'ESTAT ORDENA L'AJUNTAMENT DE VALÈNCIA QUE RETOLI ELS SENYALS DE TRÀNSIT EN CASTELLÀ

La delegació del govern espanyol al País Valencià ha enviat aquest divendres un requeriment a l'Ajuntament de València perquè procedeixi, en el termini d'un mes, a retolar els senyals de trànsit de la ciutat en les dues llengües oficials. A través d'una nota de premsa la delegació ha informat que ha tingut coneixement que alguns senyals estan retolats únicament en valencià i alerta que segons la Llei de Trànsit s'estableix que "les indicacions escrites dels senyals s'expressaran, almenys, en la llengua espanyola oficial de l'Estat".

El delegat del govern de l'estat, Juan Carlos Moragues, ha expressat en declaracions enviades per la delegació la seva aposta pel foment de l'ús del valencià però ha indicat que en aquest cas hi ha una llei i un reglament que s'ha de respectar per "prudència i cautela" i "perquè estem parlant de la vida de les persones perquè si algú no entén els senyals de trànsit pot posar en perill la vida de les persones".

Informa:ELMON.CAT (19-5-2017)

EL PROCÉS CATALÀ NO HA DE RESTAR PUNTS PER ACOLLIR L'AGÈNCIA EUROPEA DEL MEDICAMENT

El procés independentista no perjudica la candidatura de Barcelona per acollir l'Agència Europea del Medicament. Així ho asseguren dos eurodiputats d'Irlanda i Holanda, països que també lluiten per aconseguir l'EMA. “En una negociació es pot utilitzar qualsevol argument, però penso que és una idea estúpida”, defensa a l'ACN l'eurodiputat holandès Paul Tang, que viu a Amsterdam, una de les principals rivals de la capital catalana en la pugna per l'EMA. Per Liadh Ní Riada, irlandesa del Sinn Féin, vincular un possible fracàs de la candidatura barcelonina a la independència és “molt cínic” i fa als catalans “ostatges” de Madrid.

“És una mala estratègia”, diu Ní Riada, que lamenta que algunes veus des de l'Estat espanyol avisin als catalans que les opcions polítiques independentistes posen en risc la candidatura. Segons l'eurodiputada irlandesa, és “insostenible” vincular el suport a la candidatura a la situació política.

Per l'holandès Tang, és “un argument poc convincent” assenyalar cap una possible inestabilitat a Catalunya per rebutjar la candidatura de Barcelona. “Catalunya i Espanya ofereixen un ambient estable on l'EMA podria treballar perfectament”, defensa aquest laborista, que admet que, tot i això, “qualsevol argument pot entrar a la ronda de negociacions” un cop els estats hagin de prendre la decisió. Per un altre holandès, el conservador Jeroen Lenaers, mentre el govern espanyol defensi Barcelona, cap altre estat membre posarà en qüestió la candidatura pel procés d'independència.

JOSEP RULL: " NO TENIM POR, SOM EL GOVERN ESCOLLIT PER POSAR LES URNES "

Al despatx hi té un coet de Tintín, una fotografia des del balcó de Terrassa durant una jornada castellera, retrats familiars i una nodrida llibreria: territori, política i fins a novel·les que potser han anat passat d'un despatx a un altre. Josep Rull (Terrassa, 1968) té una de les feines que sempre havia somiat: ser conseller de Territori i Sostenibilitat. Atén NacióDigital al vespre, abans de marxar a observar com renoven les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). De llarga trajectòria dins de Convergència -va liderar les joventuts, va ser secretari d'organització i, després de tot l'afer Oriol Pujol, va ascendir a coordinador general-, ara forma part del Govern que té el repte de posar les urnes. No falten veus dins del PDECat que el situen com a presidenciable, tot i que ell assegura que la prioritat és posar les urnes i aplicar el resultat que en surti.

- El Govern va convocar l'executiu espanyol i AENA per abordar la situació a l'aeroport del Prat. A què ho atribueix? Es creu Enric Millo quan diu que es donen un mes per solucionar la situació?

- Està clar que es van reunir [abans, a la delegació de l'executiu espanyol a Barcelona] com a reacció a la nostra convocatòria d’urgència. El fet que nosaltres convoquem el senyor Millo a una reunió d’urgència fa que reaccioni d’aquesta manera és evident que el convocarem més sovint. Perquè el que ens interessa és buscar solucions, i solucions reals i efectives. No només pel perjudici que suposa per als usuaris del Prat sinó també per la imatge que s’està projectant de l’aeroport i de Catalunya. Cada vegada que ens reunim amb una companyia per demanar-li que operi a l'aeroport de Barcelona, si ho fa en aquest context de cues, de cues llarguíssimes, les companyies opten per altres aeroports que donin millors serveis. En un mes, l'Estat està tirant per terra la feina d'anys per les institucions catalanes a través del comitè de rutes. Estic convençut que una situació com aquesta a Madrid seria implantejable, impossible, perquè hi ha una qüestió de consciència. Aquí sí que hi ha el tema polític i hi és molt present.

CADA DIA, UNA AGRESSIÓ JUDICIAL: L'ESTAT PORTA AL TC EL LLIBRE SISÈ DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra determinats preceptes de la Llei del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya, aprovat al Parlament el passat 8 de febrer amb els vots de JxSí, PSC, CSQP, PPC i 5 diputats de la CUP. La Llei, relativa a les obligacions i els contractes, culmina la codificació del dret civil català. L'executiu espanyol assegura que la Llei contravé la doctrina del Tribunal Constitucional (TC), envaeix les competències exclusives de l'Estat sobre legislació civil, i podria afectar la unitat de mercat.

El text regula els contractes de compravenda i de permuta, el de cessió d'un solar o aprofitament urbanístic a canvi de construcció futura, així com els de conreu. En casos de compravenda, té en compte la capacitat del comprador d'un immoble de fer-se enrere quan el contracte prevegi el finançament d'una compra per una entitat de crèdit i finalment aquesta entitat de crèdit no el concedeixi. També incorpora de manera detallada la regulació de contractes com el de custòdia del territori, el d'integració ramadera, el d'aliments o el de pensió vitalícia.

EL SÍNDIC DE GREUGES INVESTIGARÀ D'OFICI L'OFENSIVA DEL GOVERN ESPANYOL CONTRA ELS LLIBRES DE TEXT CATALANS

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha obert una investigació d’ofici davant l’anunci del govern espanyol d’analitzar amb caràcter d’urgència el contingut dels llibres de text que s’utilitzen a les escoles catalanes. Concretament, el Síndic ha demanat informació sobre el rigor de l’informe presentat pel sindicat de professors Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari (AMES), que exposa la teoria del presumpte intent d’adoctrinament dels estudiants catalans.

Comença una ofensiva política a Espanya contra els llibres de text catalans
Revolta contra la censura del govern espanyol als llibres de text catalans

En la mateixa línia, el Síndic vol conèixer els motius del caràcter urgent de l’actuació iniciada per l’administració de l’estat espanyol quan en cap moment sembla que els actuals textos incompleixen els mandats constitucionals, i vol aclarir si el govern espanyol té previst marcar la línia dels currículums acadèmics a Catalunya.

El Síndic de Greuges ha reiterat que els continguts dels llibres de text els ha de decidir i elaborar la comunicat educativa i apunta que “han de mantenir el rigor històric i didàctic sense que aquesta tasca es vegi afectada per disputes de caràcter partidista, la qual cosa suposaria una nova mostra de la regressió de drets”.Per dur a terme la investigació també s’adreçarà al Departament d’Ensenyament i al Defensor del Poble.

Informa:VILAWEB.CAT (19-5-2017)

EL GOVERN LAMENTA LA IGNORÀNCIA DARRERE LA DENÚNCIA DELS LLIBRES ESCOLARS

Desconcert és la reacció del Govern de la Generalitat a l’encàrrec del Ministeri d’Educació de revisar els continguts dels manuals escolars d’Història i Geografia. La revisió arrenca d’una denuncia d’Acció per la Millora de l’Ensenyament Secundari (AMES) un sindicat gairebé inexistent a Catalunya i sense representativitat a Espanya. La seva denúncia es basa en un pintoresc recull dels “plantejaments amb clara intencionalitat d’adoctrinament ideològic partidista” que el sindicat troba en alguns manuals.

El secretari d'Estat d'Educació, Marcial Marín, ha demanat a l'alta inspecció un "informe detallat" sobre els manuals per veure si vulneren "la normativa vigent".

L’autor o autors del document esmentat i, per extensió el Ministeri que se’n refia, “no coneixen bé el marc normatiu”, expliquen al Govern. “No és l’administració educativa qui decideix quins materials fa servir cada centre. Ja fa anys que va desaparèixer l’informe favorable previ per autoritzar llibres de text [del què parla AMES] perquè es considera que n’hi ha prou amb la professionalitat dels responsables d’elaborar el material docent”, afegeixen.

A més a més, “els exemples que surten són unes pàgines determinades, descontextualitzades. Cal entendre tot el contingut del llibre, i en una etapa [Primària, Secundària] completa”. El Govern “respecta aquest sindicat i el seu posicionament, però no el compartim” i voldria “ser correspost amb objectivitat i rigor”.

LES REVELACIONS DE JOSEP PUJOL SOBRE LA SEVA FAMÍLIA

"No puc posar la mà al foc que el meu germà no hagi comès delictes perquè no conec els seus negocis", són declaracions de Josep Pujol Ferrusola, un dels fills de l'expresident Jordi Pujol Soley. Ha anat a El matí de Catalunya Ràdio per parlar de tota la polèmica de frau que hi ha al voltant de la seva família, sobretot ara que el seu germà Jordi Pujol Ferrusola ha ingressat a la presó.

Josep Pujol ha assegurat que el seu pare sabia que l'avi Florenci tenia uns diners a l'estranger, el que no sabien és si eren a Suïssa. "El meu avi es va adonar que la fortuna familiar en mans del seu fill (l'expresident) es perdria, per això li va demanar a la meva mare que se’n fes càrrec ella", ha explicat.

"El nostre pecat només és tenir diners a Andorra de l’herència de l’avi Florenci", ha assegurat Josep Pujol al·legant que la seva família no està vinculada amb cap delicte de frau fiscal.

Tot i això ha admès que "una part del país es pot sentir decebuda amb els fets, però en aquell moment no hi havia més opcions, si s'hagués sabut que el meu pare tenia tants diners mai hauria estat president". "És un sacrifici que vam fer pel país", ha afegit.

LA SENYERA I EL CASTILLET DE PERPINYÀ

"El 8 de Maig"

Xavier Deulonder i Camins

La senyera oneja al Castellet de Perpinyà excepte, és clar, que es tracti d’alguna mena de festa franco-francesa com ara la del dia 8 de maig, durant el qual, com sabem, es repeteix la mateixa comèdia i ritual que l’11 de novembre. Més que preguntar-me per què hauria de fer nosa la senyera en la commemoració de la fi d’una cosa tan tràgica i nefasta com el III Reich, potser més aviat plantejo la qüestió de quina raó de ser hi pot tenir la tricolor francesa. Repassem la història.

Amb motiu de la invasió de Polònia, l’1 de setembre de 1939, França, juntament amb el Regne Unit, declarà la guerra a Alemanya, però, durant una colla de mesos, es va presenciar una mena d’escena surrealista denominada “la guerra de broma”: França tenia destacats els seus exèrcits a la frontera alemanya només que l’ordre d’atac no arribava mai, i, naturalment, sempre podem preguntar-nos si la invasió hitleriana de Polònia hagués estat el passeig militar que va ser si francesos i britànics haguessin atacat Alemanya per l’oest.

La guerra de broma va acabar-se, simplement, perquè, durant la primavera de 1940, Hitler va decidir atacar l’Europa occidental i, com sabem, en qüestió de setmanes França, amb tota la seva potència militar i política, va esfondrar-se com un castell de cartes i així es va arribar a l’armistici del 22 de juny de 1940 i a la instauració del Règim de Vichy, amb els seus camps de deportació de Drancy i Ribesaltes. Com sabem, el govern del mariscal Pétain i de Pierre Laval, amb el qual van col·laborar molts francesos, va arribar a la seva fi només perquè, el 1944, els britànics i els americans van aconseguir derrotar els alemanys als desembarcaments de Normandia (6 de juny) i de Provença (15 d’agost); certament, quan les forces anglo-americanes alliberaven França, van sorgir per tot arreu escamots de resistents francesos antifeixistes. Després, quan el III Reich ja feia aigües per tot arreu —recordem que el 20 de juliol de 1944, per evitar la desfeta total d’Alemanya, un grup de militars alemanys va intentar assassinar Hitler—, les forces del general Charles de Gaulle van unir-se als aliats i, per això, una de les quatre zones en què, després de la Guerra, es dividí Alemanya fou d’administració francesa.

PUNXADA DEL PP EN L'ACTE CONTRA LA CONFERÈNCIA DE PUIGDEMONT A MADRID: UNA CINQUANTENA D'ARREPLEGATS

Ni mitja hora ha durat l'acte unionista de rebuig a la conferència que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, impartirà aquest dilluns en una sala de l'Ajuntament de Madrid per explicar el dret a decidir i el referèndum. El Partit Popular, acompanyat de Ciudadanos, sols ha aconseguit aplegar una cinquantena de persones en una colossal sala de l'edifici. L'absència del PSOE i l'escàs aforament han generat la desunió dels "constitucionalistes", després de les fortes crítiques que s'havien abocat al llarg de la setmana contra l'alcaldessa d'Ahora Madrid, Manuela Carmena.

La trobada, batejada amb el hashtag #NoEnCibeles, ha estat introduïda per José Luis Martínez Almeida, portaveu del PP a l'Ajuntament. "No a casa nostra, a casa de tots els madrilenys. L'alcaldessa ens diu amb el seu bonisme que és una qüestió de llibertat d’expressió, de conflicte entre Catalunya i Espanya. Si fos llibertat d'expressió, ho haurien fet al Senat, com se'ls oferia", s'ha queixat. Però la qüestió és que el PP i el PSOE van rebutjar de cedir una sala a Puigdemont a la Cambra Alta, i el volien emplaçar a la Comissió General de Comunitats Autònomes, cosa que el president tampoc volia.

EL MODEL LINGÜÍSTIC DE LA RTVV, A DEBAT A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

La sala Enric Valor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València analitzarà  el model lingüístic de la futura ràdio i televisió en unes jornades en les quals hi participaran professionals i investigadors de la llengua en premsa, ràdio i televisió.

Els participants aportaran la seva experiència i el seu estudi per tal d’ajudar a posar en marxa el nou model de la Ràdio Televisió Valenciana. Per a això, s’analitzaran models de llengua per als mitjans de comunicació audiovisual i es reflexionarà davant la represa de les emissions de la Corporació Valenciana d Mitjans de Comunicació.

Entre els participants, destaca la presència del periodista Joaquim Maria Puyal, que oferirà una ponència sobre la llengua en les retransmissions esportives, o una taula rodona sobre la normativa i la llengua estàndard en la televisió, on hi prendran part Vicent Garcia, Joan Gifreu, Rosa Calafat i Jordi Domingo.

Informa:VILAWEB.CAT (19-5-2017)

TOMEU MARTÍ: " MALLORCA SERÀ ALLÒ QUE ELS SEUS CIUTADANS DECIDEIXIN "

Més d'un centenar de persones han participat en la presentació del llibre 'Visca Mallorca Lliure!' que s'ha fet aquest dimecres vespre a La Tertúlia de Palma.

La presentació l'ha feta el professor Damià Pons que ha fet una explicació de l'estructura i contingut del llibre, ha lloat l'aportació al pensament mallorquinista que representa el treball de Tomeu Martí i ha plantejat alguns dels interrogants que li ha suggerit el llibre.

Tomeu Martí ha fet una sèrie d'apunts sobre l'origen del llibre i sobre l'aportació que pretén fer. Ha apostat per fer feina per canviar els marcs mentals en que es mou avui el debat polític a Mallorca i ha posat dos exemples de marcs mentals que poden ser compartits per una majoria social: «Mallorca serà allò que els seus ciutadans i ciutadanes decidesquin» o «Els mallorquins i mallorquines d'avui necessitam un Estat que defensi els seus interessos i drets».

L'acte ha acabat amb un intens debat amb intervencions del públic.

Informa:DBALEARS.CAT (19-5-2017)

GAIREBÉ 5000 ESCOLARS HAN ESTUDIAT CATALÀ AQUEST CURS A LA FRANJA DE PONENT

Continuen a bon ritme les perspectives de creixement per a l'ensenyament de català a la Franja de Ponent. Segons xifres del govern de l'Aragó, en aquest curs que ara finalitzarà hi ha hagut 4471 escolars que han estudiat català en un total de 34 centres dels 37 que estan habilitats.
També gairebé uns 800 alumnes han estudiat aragonès. Per al curs vinent, el govern de l Aragó ha incrementst el pressupost en més del 9% dedicat sobretot a la compa de material per a l'estudi de l'aragonés i del català. Cal recordar que l'Aragó té 32 comarques, de les quals 12 tenen també una altra llenguya diferent del castellà.
Informa:LAFRANJA.NET (19--5-2017)

MAS NO DESCARTA QUE L'ESTAT TAMBÉ HAGI FET " GUERRA BRUTA " A ANDORRA

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va denunciar ahir la «guerra bruta» de l’Estat espanyol per frenar la independència de Catalunya. Una guerra que no va descartar que també hagués esquitxat Andorra amb l’objectiu d’obtenir informació que parés el procés català. Una versió que confirmaria la denuncia de l’accionista majoritari de BPA, Higini Cierco, del passat mes d’agost en què assegurava haver rebut amenaces i pressions per part de policies espanyols per aconseguir informació de la família Pujol. Amb tot, l’expresident va passar de puntetes pel cas Pujol sense voler aportar la seva opinió malgrat l’efervescent moment que viu el cas tant a Catalunya com a Andorra.

El que sí que va afirmar Mas és que «jo he patit aquesta guerra bruta». «A mi la policia espanyola em va muntar un dossier que no van signar mai i en plena campanya electoral el novembre del 2012 em van acusar de tenir diners fora i no declarats i tot era mentida», va explicar tot afegint que «hem sigut víctimes innocents d’un muntatge fastigós de l’Estat espanyol».

Les declaracions les va fer ahir en un sopar organitzat per la fundació Llibertat i Democràcia que s’emmarcava dins dels actes del Congrés del 70è aniversari de la Internacional Liberal i en el qual Mas va aprofitar per explicar la voluntat del poble català de fer un referèndum, així com els intents, sense èxit, perquè sigui pactat amb l’Estat espanyol.

NEIX " SÍ O NO, TÚ DECIDES ", LA CAMPANYA EN CASTELLÀ PEL SÍ A LA INDEPENDÈNCIA

Acaba de néixer la primera campanya pel sí a la independència en castellà. Es diu "SI O NO, TU DECIDES" i és una iniciativa de la fundació Catalunya Estat.

El projecte té com a objectiu "sacsejar i donar a conèixer" les dades sobre la realitat que viu Catalunya. La companya va dirigida a "les persones sensibles amb la consciència social, però que a hores d'ara dubten o desconeixen si la independència és la millor solució".

No obstant això, aquesta iniciativa busca "un públic majoritàriament castellanoparlant que viu en un món audiovisual informatiu únicament en castellà". Segons expliquen des de la campanya, busquen aquests possibles votants perquè no reben "cap input propositiu referent al procés".

De fet, expliquen que és més aviat tot el contrari, expliquen que reben "només [inputs] negatius de mitjans de comunicació estatals -i també catalans- que no informen o directament desinformen o donen informació negativa".
Finançament per assolir els objectius

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776399