CELAÁ ES COMPROMET A DEIXAR LA POLÍTICA LINGÚÍSTICA ESCOLAR A MANS DE LES AUTONOMIES

La ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha reunit aquest dimecres durant més de quatre hores els consellers de les comunitats autònomes per explicar-los la reforma per derogar la Lomce –coneguda com la llei Wert– i "modernitzar" el sistema educatiu. No els ha ensenyat l'avantprojecte de llei, que estarà enllestit la setmana que ve i arribarà al Congrés al febrer, però la ministra ha esvaït alguns dubtes que preocupaven el departament d'Educació de la Generalitat en relació al repartiment de competències sobre la llengua a l'escola. Celaá s'ha compromès que la política lingüística quedi en mans de les comunitats autònomes.

Aquest és un tema que preocupava especialment el departament. L'Ara va explicar fa unes setmanes que el redactat de l'avantprojecte aprovat pel govern espanyol incorporava un paràgraf que no constava a la Lomce (ni als esborranys previs a aquest avantprojecte aprovat) i que preveu que les "administracions educatives" (és a dir, la Generalitat però també l'Estat) puguin fixar "la proporció de l'ús de la llengua castellana i la llengua cooficial com a llengua vehicular" i també les "matèries que s'han d'impartir en cadascuna d'elles".

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, va explicar aleshores que el seu departament es va posar en contacte amb el ministeri per expressar el seu rebuig a aquest avantprojecte: "Ja hem expressat el nostre desacord i oposició", va dir Bargalló, i va remarcar que la proposta del govern espanyol "col·lisiona amb la LEC", la llei catalana d'educació.

TORRA ASSISTIRÀ AL JUDICI DE L'1-O: "HI HAURÀ CRISI DE GOVERN SI PDeCAT O ERC VOTEN ELS COMPTES DE SÁNCHEZ CONTRA EL MEU CRITERI "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat ERC i el PDECat que si donen suport a Madrid al pressupost espanyol sense que hi hagi acord amb el govern hi haurà d’haver una crisi de govern. Ho ha dit en l’acte amb subscriptors de VilaWeb d’aquest vespre que ha omplert el vestíbul del CCCB i que ha estat moderat pel director, Vicent Partal. Torra ha anat responent una selecció de les nombroses preguntes que els subscriptors havien enviat aquests últims dies adreçades al president. I responent-ne una que li demanava què faria si algun dels partits del govern aprovés el pressupost de Pedro Sánchez sense que ell hi estigués d’acord, Torra ha dit: ‘Si això passés, hi hauria una crisi de govern, certament’. I ha insistit que l’independentisme no pot aprovar aquest pressupost si no hi ha un gest clar sobre l’autodeterminació, i que no hi haurà cap més xec en blanc al govern de Sánchez.
Fotografia: Albert Salamé.

S’ha referit en aquest sentit al suport de l’independentisme a la moció de censura contra Rajoy. ‘Només vam votar sí a un xec en blanc a Sánchez en la moció de censura perquè ens va semblar que per qui va ficar gent a la presó i va aplicar el 155 i amb qui no hi havia cap opció de diàleg, valia la pena d’intentar-ho. Però des d’aleshores no hi ha xecs en blanc perquè continuem tenint presos polítics i exiliats i no hi ha cap proposta sobre l’autodeterminació. Ara mateix els drets civils conculcats se sumen a l’autodeterminació negada. No és un judici només a presos i a drets humans, sinó també a la democràcia i contra el dret d’autodeterminació. Per això demanem un gest sobre això. És el que majoritàriament demana el poble de Catalunya. No preocupa un nou estatut o el pressupost espanyol, sinó l’autodeterminació, perquè això és el que manté presos polítics.’

EL PP S'ENTREGA A VOX PER GOVERNAR ANDALUSIA

"Per fi s'acaba el cortijo de l'esquerra a Andalusia". Així ha proclamat el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, l'acord que ha segellat la formació d'extrema dreta amb el PP per facilitar un govern a Andalusia presidit pels populars i vicepresidit per Ciutadans. El pacte amb el qual els 12 diputats del partit Santiago Smith enterraran 36 anys de govern socialista implica, segons Vox, que "perden la immigració il·legal i les lleis lliberticides i guanyen la llibertat, la família, el pluralisme i el respecte a les institucions".

El document de l'acord al qual han arribat PP i Vox inclou 37 punts que, segons Ortega Smith, han suposat cessions per ambdues parts. De fet, l'estratègia de la ultradreta ha estat fer unes exigències de màxims per influir en el programa de govern desplaçant cap a la dreta la centralitat. Encara que en el document s'hagin produït renúncies com la derogació de la llei de violència masclista, el retorn de competències o el canvi del Dia d'Andalusia del 28 de febrer al 2 de gener per commemorar "la culminació de la Reconquesta" -que Vox ha volgut deixar clar que seguiran defensant-, hi ha un clar segell de la formació d'ultradreta en l'acord. S'ha acordat avançar cap a un enduriment del control fronterer, substituir la llei de memòria històrica per una de "concòrdia", polítiques dissuasives de l'avortament o potenciar l'educació concertada.

TVE CATALUNYA PREVEU DOBLAR LES HORES EN CATALÀ EN UN ANY

L'administradora única de l'ens públic RTVE, Rosa María Mateo, i el director de RTVE Catalunya, Carles González, ha anunciat aquest dimecres la voluntat d'"augmentar significativament" les hores d'emissió en català, principalment a través de desconnexions a La 2, i de produir per primera vegada en 20 anys una sèrie en aquesta llengua, Bany compartit.

Mateu ha defensat respectar les llengües de cada comunitat i ha dit que ara s'emeten 20,5 hores setmanals en català; aquest any volen arribar a les 50, i "l'ideal" seria arribar a les 80 en dos anys, però el projecte està a l'espera de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per tenir recursos. L'administradora única de RTVE ha afirmat que aquest augment progressiu d'hores i producció inclou debats, informatius, un magazine, documentals en català, retransmissions, pel·lícules doblades i una sèrie, i ha mostrat la seva voluntat de treballar amb productores catalanes.

Ha explicat que la majoria de la nova programació en català es vol emetre per La2, que aposta pel rigor informatiu, i que a Catalunya no es veuran tots els continguts de La2: és "un dany col·lateral" però no veuen una altra manera si es vol avançar en aquest projecte d'impulsar les hores en català.

ARXIVADES LES QUERELLES CONTRA ELS MOSSOS PER LA CREMA DE DOCUMENTS EN UNA INCINERADORA

El magistrat del jutjat número 22 de Barcelona arxiva totes les denuncies i querelles que es van presentar contra els Mossos d'Esquadra per la crema de documentació a la incineradora de Sant Adrià del Besòs de l'octubre de l'any passat, segons ha avançat La Vanguardia.

En la interlocutòria, el jutge ha desmuntat la tesi de que la destrucció d’informes fos per motius polítics, ja que no veu "justificació". A més, el titular ha destacat les dues declaracions de més de vuit hores que va donar en seu judicial l'encara comissari en cap de la comissaria general d'Informació dels Mossos d'Esquadra, Manel Castellví.

El jutge ha conclòs que tota aquella informació "s'ha obtingut amb mitjans legals, no hi ha cap intromissió en cap fitxer secret, no s'ha intervingut telèfon algun, no s'ha interceptat correspondència ni entrat en cap domicili". També ha destacat que els Mossos han actuat d'una manera "objectiva".

UN HOME TRANSTORNAT ENCASTA EL COTXE CONTRA L'ENTRADA DE TV3

Un vehicle s'ha encastat aquest dimecres a la tarda, poc abans de les 15h, contra la porta dels estudis de Televisió de Catalunya a Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Després del xoc, que ha causat desperfectes a una de les portes d'entrada, el personal de seguretat de la cadena pública catalana n'ha retingut el conductor, un home de poc més de 40 anys i ha avisat la Policia Local i els Mossos d'Esquadra que, en arribar als estudis, l'han arrestat. Segons ha pogut saber 'El Món', l'atac ha estat voluntari però no hi hauria un mòbil polític sinó que hauria estat motivat per alteracions psicològiques de l'home que, després d'haver estat detingut i haver donat positiu a la prova d'alcoholèmia, continua sota custòdia policial.

Segons confirmen testimonis visuals, l'atacant duia una corona al cap i ha afirmat que la raó de la seva acció era que els Illuminati, el suposat govern a l'ombra segons algunes teories de la conspiració, no tenien prou presència a la televisió pública. Segons sembla, el mateix home ja s'hauria apropat als estudis aquest dimarts i, després que els vigilants no el deixessin entrar, hauria muntat guàrdia amb un cartell on posava "Per què els Il·luminats no podem sortir a TV3?", que també duia durant l'acció d'avui.

El vehicle que ha impactat contra la porta principal de Televisió de Catalunya
Els desperfectes causats pel vehicle a la porta de Televisió de Catalunya | Cedida

#cotxe #TV3

informa:ELMON.CAT (9-1-2019)

VINTON CERF, UN DELS PARES D'INTERNET, GUARDONAT AMB EL PREMI INTERNACIONAL CATALUNYA

"Qui és Vinton Cerf i per què rep el Premi Internacional Catalunya? "
L'enginyer nord-americà és vicepresident mundial de Google, està considerat com un dels pares d'internet i va ser una figura clau en la posada en marxa del domini ".cat"


Oriol March

 

"L'actuació imparcial i professional lliure d'influències alienes de Vinton Cerf va acabar essent decisiva per a la consecució del primer domini d'una llengua a internet, el .cat", ha assegurat aquest dimecres el president de la Generalitat, Quim Torra, en la compareixença durant la qual ha fet públic el nom de Cerf (New Haven, 1943) com a Premi Internacional Catalunya 2018. Aquest enginyer, considerat un dels pares d'internet, rebrà el guardó en una cerimònia el dia 25 de març a Palau. Ha costat trobar un forat a la seva agenda, trufada de compromisos en el camp tecnològic.

Actualment viu a Virgínia, i vetlla perquè la criatura que va crear al costat d'altres llegendes tecnològiques com Robert Kahn segueixi el camí encetat durant la dècada dels setanta. Perquè, més enllà de la influència de Cerf a l'hora d'obtenir el domini .cat, la seva figura és indestriable dels grans esdeveniments de l'última part del segle XX. Les investigacions que va liderar des de la Universitat de Califòrnia i des d'Stanford, a cavall dels anys seixanta i setanta, van portar al disseny dels procotols TCP/IP, que en bona mesura governen el funcionament de la xarxa. L'any 1979, de fet, Cerf va establir l'anomenada Internet Configuration Control Board, de la qual en va ser president.

LA VIQUIPÈDIA EN CATALÀ ARRIBA ALS 600.000 ARTICLES AMB LA BIOGRAFIA DE PURA VELARDE

La Viquipèdia en català ha assolit aquest dimarts a les 22.20 hores la xifra de 600.000 articles amb la creació de la biografia de l'activista de Cornellà de Llobregat 'Pura Velarde' per part de l'usuari Xavier Dengra. Coincidint amb aquesta fita s'ha renovat la portada de l'edició en català de 'l'enciclopèdia lliure que tothom pot editar'.

Des que el 16 de març de 2001 es va escriure el terme 'àbac', han estat 311.849 els editors que han contribuït a la segona versió lingüística d'aquesta enciclopèdia en tenir articles, just darrere l'anglesa. El 8 de març del 2003 va arribar als 1.000 articles, el 16 de novembre del 2004 als 10.000 i el 18 de gener del 2008 als 100.000 articles. El 29 de juny del 2010 ja tenia 250.000 articles i va arribar als 500.000 l'11 de març de 2016.

Han contribuït a l'assoliment d'aquesta fita les biografies que s'han fet per revertir el biaix de gènere a través del viquiprojecte Viquidones, així com la voluntat d'omplir buits temàtics i històrics amb la Nit de Santa Llúcia o el viquiprojecte PESCAR. També hi han sumat els diversos viquiprojectes docents que s'han fet els últims mesos. Aquestes activitats han estat promogudes per Amical Wikimedia, una organització independent i sense ànim de lucre que treballa perquè la suma de tot el saber humà estigui disponible lliurement en català, promovent principalment la Viquipèdia i la resta dels projectes germans mantinguts per la Fundació Wikimedia.

UN SUPERMERCAT DE PERPINYÀ NO CLAUDICA A LES PRESSIONS DE RETIRAR UNA ESTELADA

El supermercat Leclerc de Perpinyà té a la venda -entre altres moltes coses- adhesius amb la inscripció ‘Pays Catalan’ i el 66 departamental de la Catalunya Nord o el burro català, a més d’un ambientador de cotxe amb l’estelada que un grup espanyolista anomenat ‘Catalunya peuple d’Espagne’ (amb base a Suïssa) li ha demanat retirar.

Segons L’indépendant, ho fan sota el pretext que l’objecte, que costa 2,95 euros, “contribueix al finançament d’un partit que reivindica la independència, un procés totalment il·legal, contrari a la llei espanyola i als valors europeus”. Però el supermercat de la Catalunya Nord s’ha negat a acceptar les seves demandes amb una resposta brillant: “Aquest producte fabricat per una societat espanyola forma part d’un assortiment d’accessoris que representen Catalunya. A través de la venda d’aquest article, no tenim cap intenció de perjudicar ni de reivindicar idees polítiques com en els altres punts comercials que n’ofereixen la venda. Amb aquest acte no fem política, sinó comerç”.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (9-1-2019)

TORRA AVISA SÁNCHEZ QUE SENSE UN GEST A FAVOR DE L'AUTODETERMINACIÓ NO TINDRÀ EL SUPORT ALS PRESSUPOSTOS

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha subratllat aquest dimecres que les forces independentistes no donaran suport als pressupostos del govern espanyol si no hi ha algun “moviment polític” en la línia del reconeixement del dret a l’autodeterminació de Catalunya.

En resposta a preguntes dels periodistes l’acte on ha anunciat el guanyador del XXX Premi Internacional Catalunya, Torra ha recordat que només han donat “un xec en blanc” a Sánchez “que va ser per fer fora Rajoy”. Ha afegit que des del mateix dia de la moció de censura “hem demanat sempre al mateix”: “Una solució política que passi per l’exercici del dret a l’autodeterminació”.

“Per votar els pressupostos vam posar aquestes condicions i no ha canviat res des d’aleshores. Som on érem”, ha constatat.

“Em sembla que ha quedat clar tant el partit demòcrata ERC han deixat clar que si no hi ha un moviment polític en aquesta línia els pressupostos no només no s’aprovaran sinó que ni tan sols es permetria la seva tramitació”.

ELS VUIT DETINGUTS D'ARRAN A ESPANYA, EN LLIBERTAT PERÒ INVESTIGATS PER " DESORDRES PÚBLICS "

El jutge ha decretat llibertat sense mesures cautelars per als vuit membres d'Arran que van ser detinguts ahir davant el Tribunal Suprem, però els investigarà per desordres públics.

En paral·lel, aquest matí diversos militants d’Arran han estat identificats aquests dimecres al matí davant dels jutjats de la Plaza Castilla de Madrid. La policia espanyola ha demanat el document d’identitat a diversos simpatitzants de l’organització de l’esquerra independentista, així com a l'advocada, que es concentraven pacíficament en suport als vuit membres detinguts per desordres públics aquest dimarts després d’una acció de protesta davant del Tribunal Suprem. Els manifestants s'han assegut davant dels jutjats, i la policia ha intervingut.

QUÈ POT FER CAURE PEDRO SÁNCHEZ? CINC RESPOSTES A LA INCÒGNITA DEL PRESSUPOST

"Què pot fer caure Pedro Sánchez? Cinc respostes a la incògnita del pressupost"
La posició d'ERC i el PDECat serà determinant en la votació dels comptes que divendres presentarà el govern espanyol

 

Odei A.-Etxearte

 

Pedro Sánchez es juga l’estabilitat del govern espanyol a tot o res. Divendres el consell de ministres aprovarà el pressupost i l’enviarà al congrés perquè comencin a debatre’l. Si no té prou aliats per a evitar que li’n bloquin la tramitació, es podria precipitar el final de la legislatura. Els vots d’ERC, el PDECat i Compromís seran decisius. Creix la pressió sobre els partits independentistes i l’aritmètica és endimoniada.

Què li cal, a Pedro Sánchez?


El president espanyol ha de menester, almenys, un empat amb els partidaris de tombar el primer tràmit del pressupost. Primer de tot es votaran les esmenes de rebuig, no pas el projecte de llei dels comptes. És a dir, les propostes de retorn dels grups parlamentaris. Sánchez ha d’obtenir més vots en contra de les esmenes que no pas a favor –o, a tot estirar, un empat–perquè no reïxin i el pressupost es pugui tramitar. És molt difícil que el PSOE recompongui la majoria absoluta de 180 diputats que va aplegar per fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa, però l’aritmètica deixa obertes diverses possibilitats. Cs, el PP i els diputats coalitzats d’UPN i del Foro de Asturias tenen 169 vots; són els que van votar contra la moció de censura. Si 7 diputats més s’afegissin al retorn, ja tindrien majoria absoluta i el pressupost no es podria tramitar de cap manera. Dit d’una altra manera, si ERC o el PDECat presenten esmenes de rebuig, Sánchez cau.

EL JUDICI CONTRA L'1-O: TOT ALLÒ QUE CAL SABER-NE

"El judici contra l’1-O: tot allò que cal saber-ne "
Consulteu la informació bàsica actualitzada per a tenir totes les claus sobre el judici

Els acusats i les acusacions


En total, hi ha vint-i-dos acusats, dotze dels quals processats al Tribunal Suprem espanyol. N’hi ha sis més –els acusats solament de desobediència– que finalment seran jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I el major Trapero i l’ex-cúpula dels Mossos seran jutjats a l’Audiència espanyola. Heus-ne ací tots els noms, amb l’acusació de la fiscalia (entre parèntesis, l’acusació de l’advocacia de l’estat).

AL TRIBUNAL SUPREM ESPANYOL:


—Oriol Junqueras. Rebel·lió i malversació de diners públics. 25 anys de presó i 25 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 12 anys de presó i inhabilitació per sedició i malversació.)

—Jordi Sànchez. Rebel·lió. 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 8 anys de presó per sedició.)

—Jordi Cuixart. Rebel·lió. 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta. (Advocacia de l’estat: 8 anys de presó per sedició.)

EL GOBIERNO NO VOL QUE JAUME ROURES COMPRI L'SPORT I EL PERIÓDICO PER " INDEPENDENTISTA "

La venta del Grupo Zeta, que continúa sin consumarse, sigue teniendo dos principales candidatos: Prensa Ibérica, de Javier Moll, y Mediapro, con Jaume Roures. Y detrás aparece el Gobierno, como tercero interesado en el asunto.

Según ha sabido Confidencial Digital de fuentes políticas, desde La Moncloa se han hecho gestiones con Javier Moll para que ceda en sus condiciones y finalmente se haga con el grupo periodístico, frente a la opción que representa Jaume Roures.

De acuerdo con esas fuentes, durante estas Navidades se han producido llamadas telefónicas al presidente de Prensa Ibérica para tratar de convencerle de que asuma algunas de las demandas que plantea el Grupo Zeta.

Es más. Se da como seguro que en los próximos días se celebrará un encuentro entre el Gobierno y la dirección de Prensa Ibérica, en la línea de lograr que se vuelva a sentar con Antonio Asensio para cerrar la compra.
Roures plantea una oferta muy alta

EL JUTGE ORDENA L'INGRÉS A PRESÓ D'ORIOL PUJOL

La magistrada de la secció 20ª de Barcelona ha ordenat l’ingrés a la presó d’Oriol Pujol perquè compleixi la pena de presó de dos anys i mig per tràfic d’influències, suborn i falsedat documental. El magistrat ha denegat així la suspensió de la pena sol·lícitada per la defensa del fill de l’ex-president de la Generalitat, que va demanar substituir la pena pactada amb la fiscalia pels delictes de tràfic d’influències, suborn i falsedat documental per treballs en benefici de la comunitat, però el ministeri públic s’hi va oposar, i ara l’Audiència també ho ha rebutjat.

Amb aquesta interlocutòria la jutgessa ordena a Pujol que ingressi a presó en un termini de deu dies de forma voluntària i l’adverteix que si no ho fa, ordenarà la seva detenció. Tanmateix, durant aquests dies la defensa de Pujol pot recórrer la decisió.

Informa:VILAWEB.CAT (9-1-2019)

VAN DEN EYNDE EXPLICA QUIN PAPER JUGARÀ EL CATALÀ EN EL JUDICI DE L'1-O

Andreu Van den Eynde ha confirmat que les defenses dels presos demanaran que aquests puguin declarar en català al judici de la causa de l’1 d’octubre al Suprem. “Hem de garantir que es respectin els drets, ara bé, la decisió final serà personal”, ha puntualitzat l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva.

“La causa és una trampa” ha denunciat Van Den Eynde a TV3, que ha anunciat com demanaran la llibertat provisional dels presos, fins al mateix dia de l’inici del judici “per poder preparar el judici en les millors condicions”.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (9-1-2019)

UN CENTENAR DE PERSONES TALLEN LA VIA LAIETANA PER RECLAMAR LA LLIBERTAT DELS VUIT DETINGUTS A MADRID

Un centenar de persones convocades per Arran han tallat la Via Laietana de Barcelona en solidaritat amb els vuit militants de l’organització juvenil detinguts aquest dimarts a Madrid per intentar pintar la façana del Tribunal Suprem.

Els concentrats, que han estat davant la prefectura de la policia espanyola de les vuit del vespre a un quart de deu, portaven diverses pancartes reclamant la llibertat dels detinguts i cridaven proclames en el mateix sentit.

També s’han convocat protestes a Sabadell, Castelldefels, Ripoll i València “per estendre la solidaritat arreu del territori nacional”, ha explicat Núria Martí, portaveu d’Arran.

Martí ha explicat que l’acció d’avui a Madrid era el tret de sortida a la campanya Estripem la baralla, tombem el règim, convocada “en relació amb la causa oberta contra l’independentisme i en el marc repressiu de l’estat espanyol”. “La repressió ha dificultat el tret de sortida de la campanya”, ha lamentat.

DETENEN VUIT MEMBRES D'ARRAN QUAN INTENTAVEN FER UNA PROTESTA AL SUPREM A MADRID

Efectius de la policia espanyola han detingut un grup de 8 independentistes vinculats a Arran quan intentaven dur a terme una acció de protesta davant la seu del Tribunal Suprem a Madrid.

Els joves han encès un pot de fum, cosa que ha provocat que es mobilitzés un ampli dispositiu policial. Els fets han passat cap a les 2 del migdia.

Els detinguts, que han estat tombats a terra i emmanillats, han estat traslladats després a la comissaria de Moratalaz. Els han incautat cartells, més pots de fum, pots de pintura i també cadenes.

Arran ha informat de les detencions.

LES CONDICIONS DE VOX A ANDALUSIA: DEROGAR LA LLEI LGBTI, EXPULSAR 52.000 IMMIGRANTS...

Lluny de rebaixar les seves pretensions, Vox es manté ferm en les seves exigències al PP i Ciutadans per formar govern a Andalusia. Així consta en el document de 19 punts que han entregat als populars en la reunió d'aquest dimarts a la tarda a Madrid, en el qual es mantenen punts com la derogació de les lleis andaluses contra la violència masclista, contra la discriminació LGBTI de memòria històrica. També l'expulsió de 52.000 immigrants irregulats. El PP ja ha expressat el seu rebuig a les condicions.

El document del partit ultra s'ha tractat en la trobada entre les dues delegacions, que ha començat poc abans de les cinc de la tarda i està encapçalada pels secretaris generals del PP i Vox, Teodoro García Egea i Javier Ortega Smith. A banda de la derogació d’aquestes lleis, també reclamen una declaració institucional a favor de retornar a l’Estat les competències en educació, justícia i ordre públic, i que tregui el terme “realitat nacional” de l’Estatut d’Andalusia.

Pel que fa a la llei de mesures de prevenció i protecció integral contra la violència de gènere, Vox reclama que sigui substituïda per una “Llei de Violència Domèstica que no prejutgi el sexe de l’agressor” i impedeixi “la pluja massiva de subvencions a les associacions de feminisme supremacista”. En la mateixa línia, demanen la derogació de la llei per a la promoció de la igualtat de gènere.

LA INVESTIGACIÓ CONTRA LA BRUTALITAT DE LA POLICIA A GIRONA 1-O S'ENCALLA ALS JUTJATS

La investigació per les càrregues de l’1-O a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis fa mesos que està paralitzada. El col·lectiu d’advocats Voluntaris pel Dret de Defensa denuncia que el jutjat número 2 de Girona els ha denegat unes quantes vegades la petició de citar a declarar alguns agents que ja han estat identificats. Per això, aquesta setmana els lletrats presentaran un recurs a l’Audiència de Girona perquè els facin comparèixer en seu judicial. A tot Catalunya hi ha causes obertes contra la violència policíaca de l’1-O, però aquesta és la que acumula més denúncies: més de 250.

La jutgessa addueix que vol un procés amb totes les garanties i que abans de fer cap pas en la instrucció ha de consultar la transcripció completa de les comunicacions aportades per la policia espanyola i la Guàrdia Civil. El mes de setembre, va ordenar als Mossos d’Esquadra que transcriguessin els quatre mil arxius d’àudios de les comunicacions de l’1-O, però cinc mesos després encara no han enllestit la feina.

TORRENT EXIGEIX " INVESTIGAR LES CONTRADICCIONS " EN L'ADJUDICACIÓ DE LA CAUSA DE l'1-O EN EL JUTJAT NÚMERO 13

El president del Parlament, Roger Torrent, ha exigit aquest dimarts que “s’investiguin i aclareixin” les contradiccions existents entre els documents sobre l’atribució del cas de l’1-O al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. Torrent ha remarcat que les explicacions que ha donat el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) sobre el tema no aclareixen què és el que va passar i per això considera que “hi ha opacitat”. El president troba necessari “rascar aquesta opacitat” per aconseguir “anar al fons de la qüestió”.

Torrent ha defensat la seva demanda perquè el cas “no és una qüestió menor, estem parlant de drets fonamentals dels ciutadans d’aquest país”. És per això, ha afegit el president, “si hi ha responsabilitats s’han de depurar”. El president de la cambra catalana ha subratllat que hi ha “massa contradiccions com perquè no s’investiguin” i ha assenyalat que “és d’interès de tothom anar al fons de la qüestió i definir exactament què és el que ha passat” perquè servirà “per desmuntar el relat fictici” sobre el delicte de rebel·lió.

TORRA ES REUNIRÀ DIVENDRES AMB PUIGDEMONT PER PREPARAR LA RESPOSTA POLÍTICA AL JUDICI

El president de la Generalitat, Quim Torra, viatjarà aquest divendres a la Casa de la República, a Waterloo (Bélgica) per tal de reunir-se amb el seu antecessor al càrrec, Carles Puigdemont. Torra ha concertat aquesta trobada per tal de planificar els nous envits polítics i especialment, la celebració del judici de l’1-O i tot el que pugui envoltar aquesta cita. És previst que Torra viatgi al matí i torni a Catalunya a la tarda.

Els dos líders abordaran la planificació d’altres qüestions que, començat l’any polític, puguin acabar marcant l’agenda a Catalunya i en tot el que tingui a veure amb la internacionalització del procés sobiranista. La reunió és la primera del 2019 i s’emmarca en el seguit de visites que Torra ja va anunciar que faria periòdicament a Waterloo.

Informa:VILAWEB.CAT (8-1-2019)

SÁNCHEZ ENCETARÀ DISSABTE LA CAMPANYA MUNICIPAL A BARCELONA A FAVOR DEL DELEGAT DEL PSOE COLLBONI

Jaume Collboni serà l'alcaldable del PSC a Barcelona a les eleccions municipals del 2019. L'actual president del grup municipal socialista al consistori farà el llançament de campanya aquest dissabte en un acte amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, tal com han confirmat fonts socialistes a NacióDigital.

D'aquesta manera, el PSC tanca el debat sobre un possible relleu a la candidatura de les municipals a Barcelona. Alguns sectors del PSC havien plantejat la possibilitat d'obrir una reflexió sobre la idoneïtat que Collboni repetís com a alcaldable -no apareix en el llistat de favorits a l'alcaldia-, però finalment no hi haurà canvis. L'acte de dissabte, que també servirà perquè Sánchez brandi el seu projecte de pressupostos a l'Estat, suposarà la ratificació de l'aposta socialista als comicis del 26 de maig.

En la decisió definitiva ha pesat el fet que fos el candidat escollit en unes eleccions primàries. A més, les enquestes internes del partit preveuen uns bons resultats per a una candidatura encapçalada per Collboni, sobretot des que el PSOE és al govern espanyol. La possibilitat que l'alcaldable fos rellevat s'havia gestat, precisament, arran d'una enquesta interna en què Miquel Iceta apareixia com a candidat més ben valorat. Just darrere d'Iceta hi apareixia, però, Collboni, fins i tot per davant de dirigents amb responsabilitats polítiques a Madrid.

LA CRIDA RELLEVA MASCARELL DE PORTAVEU PER DEMOSTRAR LA " TRANSVERSALITAT " DEL MOVIMENT

El delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, feia un pas endavant el passat 3 de desembre presentant una candidatura “independent i sobiranista” a les eleccions municipals del 2019 a Barcelona. Es presentava per “aconseguir la unitat real entre les diverses candidatures sobiranistes per tal de construir-ne una de guanyadora”. Durant la presentació, Mascarell es va esforçar a remarcar que no té el suport de “cap lobby ni de cap partit”, però rebia el suport de Junts per la República, organització sorgida d'independents de Junts per Catalunya i de sectors de La Crida.

Amb la de Mascarell, l’independentisme es presentarà, si res no canvia, amb cinc llistes separades per conquerir la capital de Catalunya. ERC, amb Ernest Maragall, la CUP, pendent de decidir candidat, Primàries Catalunya, amb Jordi Graupera, el PDECat, de moment amb Neus Munté com a candidata, però a l’espera que Joaquim Forn doni el sí per encapçalar la llista, i finalment, la llista del delegat del Govern. Una situació molt allunyada de les crides a la unitat que han fet alguns candidats i també l’ANC. I que en el cas de La Crida, ha comportat “una reorganització” de l’equip provisional de portaveus. Porten la batuta els diputats de JxCAT Gemma Geis i Toni Morral, perquè, tal i com ha pogut confirmar El Món, Ferran Mascarell ja no forma part d’aquest equip que dóna veu a La Crida a l’espera que es constitueixin els òrgans de direcció a partir del Congrés constituent.

EL CARXE MURCIÀ I LA PROTECCIÓ DEL CATALÀ, LA LLENGUA PRÒPIA

"El Carxe murcià i la protecció legal de la llengua pròpia: l’actuació a i des de la perifèria de les perifèries del sistema lingüístic "



Ángel Custodio Navarro Sánchez

 

*Professor associat de Dret Civil a la UIB (2002-2009) i de Dret Administratiu (2009-actualitat) i lletrat del Consell Insular d'Eivissa i Formentera

La Revista de Llengua i Dret, en el seu núm. 70, m’acaba de publicar la segona part de l’article "Sobre la protecció i reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més abandonada i desconeguda de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia" (localitzable així: 10.2436/rld.i70.2018.3094). La primera part me’l va publicar en el núm. 69. Des d’aquí, vista la difusió massiva i el nivell altíssim que aqueixa revista té per al conjunt del dret lingüístic espanyol i europeu, donam les gràcies als seus responsables, perquè mai no s’havia tractat el supòsit del Carxe i les seues diverses vicissituds i haver-ne aconseguit que es publiqui creiem que resultarà rellevant per a la protecció de la llengua pròpia d’aquesta contrada del territori murcià.

En la primera part férem un enfocament o visió murciana i ara hem fet, sobretot, un enfocament o visió valenciana de l’assumpte. Fins al dia, l’únic intent d’una idea de certa protecció i reconeixement és el que prové del que darrerament ve fent la Generalitat Valenciana, per considerar que aquesta expressió lingüística de l’àrea oriental dels municipis murcians de Favanella, Iecla i Jumella (l’àmbit del Carxe), tot i tractar-se d’una realitat territorial indubtablement murciana constitueix un fet annexat culturalment i perifèricament a allò valencià.

UN JUTJAT DE VALÈNCIA INVESTIGARÀ PER PRIMERA VEGADA LES TORTURES COMESES PEL FRANQUISME

El jutjat d’instrucció número 1 de València s’ha convertit en el primer de tot l’estat espanyol que accepta d’investigar tortures comeses durant la dictadura franquista. Ha estat gràcies a les denúncies que van interposar sis torturats contra un membre de la Brigada Político-Social, Benjamín Solsona, conegut com el ‘Billy el Nen’ valencià. L’acusen de tortures durant el 1971, quan van ser detinguts en una operació contra el Partit Comunista. Alguns d’ells van ser retinguts diversos dies i torturats repetidament.

L’obertura de diligències ha estat una satisfacció per als denunciants, que no s’ho esperaven pas. La denúncia es va presentar ens sis jutjats d’instrucció diferents amb l’objectiu d’augmentar les probabilitats d’èxit.

L'ARTICLE MÉS LLEGIT DE VIQUIPÈDIA DE 2018 EN CATALÀ FOU EL DE CARLES PUIGDEMONT

L’article més llegit de 2018 a la Viquipèdia en català fou el de Carles Puigdemont i Casamajó amb 708.000 visites totals, va liderar el rànquing d’entrades més consultades durant 6 mesos. Així ho ha informat el compte de la Viquipèdia a Twitter.

També han publicat el «Top 10» de 2018:

1. Carles Puigdemont i Casamajó

2. Lluís Companys i Jover

3. Francesc Macià i Llussà

4. Jordi Sànchez i Picanyol

5. Rafael Casanova i Comes

6. Jordi Cuixart i Navarro

7. Clara Ponsatí i Obiols

8. Manuel de Pedrolo

9. Salvador Puig i Antich

10. República Catalana


Informa:DBALEARS.CAT (8-1-2019)

EL GOVERN APROVA LA RECUPERACIÓ DE QUATRE DE LES CATORZE LLEIS SOCIALS SUSPESES PEL TC

El govern aprova la recuperació de quatre de les catorze lleis socials suspeses pel TC
En les properes setmanes s’iniciarà la tramitació d’altres lleis impugnades, suspeses i anul·lades, segons que ha assegurat Artadi

El govern de la Generalitat ha decidit, com havia anunciat abans d’acabar l’any, començar la recuperació de les lleis suspeses pel TC. Però només ho farà parcialment. Tal com ha explicat la consellera de Presidència, Elsa Artadi, les lleis que el Govern vol recuperar en aquest primer bloc de mesures són la d’igualtat efectiva de dones i homes; la Llei del canvi climàtic; la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis; i la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social. En les properes setmanes s’iniciarà la tramitació d’altres lleis impugnades, suspeses i anul·lades.

Informa:VILAWEB.CAT (8-1-2019)

EL REI FA PINYA AMB ELS JUTGES A LES PORTES DEL JUDICI DE L'1-O

Amb el pretext de la commemoració dels 40 anys de la Constitució, Madrid ha acollit aquest dimarts el lliurament dels despatxos a la nova promoció de la carrera judicial. Un acte solemne, sempre presidit pel rei, que fins ara s'havia celebrat de forma ininterrompuda a Madrid durant 20 anys -des que es va crear l'escola judicial a Barcelona-. Fins i tot l'any passat, en plena aplicació del 155 i l'enviament a presó dels líders independentistes. Per evitar-se protestes a la porta com l'any passat a l'Auditori de Barcelona, l'acte s'ha traslladat a la Real Acadèmia Espanyola (RAE). Felip VI ha presidit l'acte sota el retrat de Felip V, qui va crear la RAE, i el lema " Limpia, fija y da esplendor" -el de l'acadèmia espanyola.

Recupera l'acte de fa un any: 'El rei diu que "la imparcialitat" dels jutges espanyols garanteix "les llibertats i el pluralisme polític"'

El rei ha defensat que un dels grans valors de la Constitució és la "garantia dels valors suprems d'una societat lliure", ja que encarna la "màxima qualitat democràtica d'una societat i empara, alhora de limita, l'exercici del poder polític" Una forma de defensar, de forma velada, el paper del Tribunal Suprem en la resposta al Procés i d'advertir també al nou partit d'extrema dreta Vox. També ha defensat que cal complir i "respectar les resolucions dictades pels òrgans judicials", perquè és una "condició indispensable en qualsevol democràcia que s'apreciï ser-ho". En aquest sentit, ha volgut transmetre el "compromís" del cap d'estat amb la "institució judicial".

EL TS PREVEU DEDICAR AL JUDICI TRES DIES A LA SETMANA

El Tribunal Suprem (TS) està enllestint els preparatius del judici oral pel cas 1- O, que començarà entre finals d’aquest mes i principis de febrer. En principi, la Sala d’ Enjudiciament preveu dedicar a la vista pròpiament dita tres dies setmanals, que només excep­cionalment es podrien incrementar a quatre o cinc en alguna fase dels interrogatoris o de les de­claracions dels testimonis. La idea és concentrar les sessions els ­dimarts, els dimecres i els dijous al matí i a la tarda, a jornada completa.

Es preveu que la vista comenci per norma a les deu del matí i duri fins a les ­dues o dos quarts de tres de la tarda, amb un descans d’una hora i mitja per dinar. A la tarda, el Suprem pretén que les sessions acabin habitualment no gaire més tard de les sis. Per tant, la Sala dedicarà al judici una mitjana aproximada de sis o set hores diàries tres dies a la setmana. Tot això equival, per tant, de divuit a vint hores setmanals.

La sala es va plantejar la possibilitat de començar les sessions a les nou del matí. Ara bé, es va rebutjar la idea a fi de facilitar el trasllat diari dels presos i la tasca dels lletrats de la defensa. Al llarg de tota la instrucció de la causa els processats i els seus advocats han formulat diverses reclamacions i protestes en què al·legaven les dificultats que hi havia per als seus contactes.

Subcategories

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08918936