EL GOBIERNO POSA PUNT I FINAL A LA INVESTIDURA LEGAL DE PUIGDEMONT

La d'aquest dimecres era la crònica d'un recurs llargament anunciat. Tal i com estava previst, el govern de Mariano Rajoy ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional per suspendre la reforma de la llei de la Presidència aprovada pel Parlament divendres passat. El tribunal es reunirà aquesta mateixa tarda per analitzar la seva admissió a tràmit. L'acció posa punt i final a la via legal perquè Carles Puigdemont pugui ser investit president de la Generalitat i accelera el pla D de l'independentisme per triar un candidat.

"No pot ser investit un candidat que no estigui present a la cambra", ha assegurat el portaveu del govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo, després de la reunió extraordinària del consell de ministres. La simple admissió a tràmit del recurs per part del TC ja suposarà la suspensió immediata de la reforma legislativa. El tribunal haurà de ratificar aquesta suspensió o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos, amb la qual cosa com a mínim durant tot aquest temps és impossible la investidura de Puigdemont, fet que aboca l'independentisme a buscar un president alternatiu si vol impedir que, a partir del 22 de maig, es convoquin unes noves eleccions.

LLARENA CONFIRMA EL PROCESSAMENT DE PUIGDEMONT I 22 ENCAUSATS MÉS

El magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha desestimat aquest dimecres els recursos de reforma plantejats per 23 investigats en la causa sobre el procés secessionista a Catalunya contra la interlocutòria de processament que ell mateix va dictar el passat 21 de març, i on va detallar els indicis dels delictes de rebel·lió, malversació de fons públics i desobediència. L’instructor reafirma que va existir violència, requisit de la rebel·lió, tot i que obre la porta, per primer cop, a rebaixar aquest delicte, acusant per delicte de conspiració per la rebel·lió. També assegura que les dades remeses per Hisenda no només no contradiuen sinó que coincideixen, en apreciar alguns indicis de frau, amb la seva investigació sobre el delicte de malversació. Ara els processats ja poden presentar els recursos d’apel·lació.

En una interlocutòria conjunta de 85 pàgines, que també rebutja el recurs de Vox, Llarena destaca que els investigats han silenciat part de les manifestacions del ministre Cristóbal Montoro sobre les despeses de l’1-O, ja que aquestes eren més matisades del que ells van defensar, i de fet van apuntar a “la possibilitat material que pugui existir una mecànica de frau oculta i no confirmada”.

Respecte a la “inviolabilitat parlamentària” esgrimida pels membres de la Mesa del Parlament contra el seu processament per desobediència, el magistrat contesta que la inviolabilitat no protegeix a qui converteix la seu de representació ciutadana “en un mer instrument per facilitar l’execució d’una actuació delictiva” ideada des de fora de l’activitat parlamentària.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (9-5-2018)

PER PRIMER COP LLARENA OBRE LA PORTA A REBAIXAR L'ACUSACIÓ A SEDICIÓ O CONSPIRACIÓ PER REBEL·LIÓ

Només un dia després que acabés la ronda per confirmar els processaments a tots els processats per rebel·lió, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha confirmat aquest dimecres els delictes de rebel·lió, malversació i desobediència. En una interlocutòria de 85 pàgines, rebutja els recursos de reforma tant del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com de 22 processats més. No respon als consellers Toni Comín i Meritxell Serret, exiliats a Bèlgica, que no s'han personat en la causa i no han presentat cap recurs.

Ara les defenses tenen cinc dies per presentar un nou recurs a la sala d'apel·lacions, qui revisa les decisions de Llarena. Un cop apel·lacions es manifesti -la previsió és que tardi aproximadament un mes, segons fonts jurídiques-, s'hauran confirmat els processaments i el Suprem podrà procedir a suspendre els diputats del Parlament que estan en presó preventiva. L'únic que no presentarà recurs d'apel·lació és Jordi Cuixart, que en el seu moment ja va presentar el de reforma de forma subsidiària, és a dir, que si Llarena el rebutjava anés directament a la sala d'apel·lacions.

JUNCKER RECONEIX PER PRIMERA VEGADA QUE LA UE PODRIA MEDIAR ENTRE CATALUNYA I ESPANYA

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha reconegut per primera vegada que la Unió Europea (UE) podria mediar entre Catalunya i Espanya, però que les dues parts ho han de voler: ‘Per una mediació cal que hi hagi un acord entre les dues parts perquè sigui així i com que no hi ha aquest acord, i no vull interferir en el debat sense ser convidat a fer-ho, no ho faré’, ha dit en una intervenció al parlament flamenc.

Aquesta intervenció és la primera vegada en què Juncker parla sobre una possible mediació, una reivindicació de l’independentisme des de l’octubre. A més, Juncker ha instat Catalunya i Espanya a ‘reprendre’ el diàleg i se n’ha mostrat personalment partidari. ‘Crec que és una qüestió important’, ha afegit.

L’N-VA li ha retret el paper que han jugat les institucions europees i els seus ‘dobles estàndards’ amb Espanya quan es tracta de Catalunya. El portaveu del partit flamenc, Matthias Diependaele, li ha recordat que l’obligació de la Comissió de defensar els valors democràtics. ‘A la meva UE no es tolera la brutalitat policíaca en contra de ciutadans pacífics ni que polítics elegits democràticament siguin empresonats’, ha afirmat el portaveu de l’N-VA. De fet, diversos diputats han lluït el llaç groc en solidaritat amb els presos polítics catalans i els exiliats.

CADA DIA MIL AGRESSIONS ESPANYOLISTES AL GROC: AVUI, A CAPITANIA GENERAL DE BARCELONA

Un jove estudiant basc ha denunciat aquest matí a Twitter que l'exercito li ha "prohibit l'entrada" a l'edifici de Capitania General de Barcelona per portar un llaç groc. L'estudiant, Antxon Rodríguez, ha considerat que "Si en la teva democràcia un ciutadà ha de claudicar davant de la ideologia d'un militar és que alguna cosa (moltes coses) fallen".

Antxon Rodríguez ha anat aquest matí a la visita prevista per la seva universitat a l'edifici de la Capitania General. Abans d'entrar li han comunicat al professor que els acompanyava que l'estudiant no podria entrar si portava el llaç groc. El jove ha considerat que la prohibició ha estat una "decisió arbitraria" i que entén que "l'edifici és una administració pública i per tant no hi ha cap norma que prohibeixi accedir amb qualsevol distintiu polític". Antxon Rodríguez ha decidit no treure's el llaç groc i per tant no ha accedit a Capitania General.

Per la seva banda, el Tinent Coronel Manuel Badás ha assegurat a ElNacional.cat que no es permet l'entrada de "símbols polítics" a l'edifici. El militar ha afegit que "si el llaç groc hagués estat un adhesiu del Partit Popular o de la Falange, hauria fet el mateix".

Segons explica Antxon Rodríguez, la resta d'estudiants que esperaven per entrar han accedit a l'edifici a realitzar la visita ja que no portaven cap símbol polític. L'universitari diu haver-se sentit avalat pels seus companys i també per la Universitat.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-5-2018)

QUAN HI HAURÀ EL PRIMER MORT ? ELS FEIXISTES INTENTEN ATROPELLAR UN VEÍ DE VILASSAR DE MAR

El CDR de Vilassar de Mar ha convocat avui a les vuit del vespre una concentració de rebuig davant de l'ajuntament per una agressió feixista després que dilluns a la matinada un grup d'espanyolistes vinculats als GDR i que venien de la plaça Francesc Macià de Barcelona, on no van poder actuar per la contramanifestació antifeixista, intentés atropellar un veí que protestava per la retirada de llaços grocs a la localitat del Maresme.

Els fets van passar cap a la una de la matinada, quan la conductora, que portava a dins del vehicle dos membres més dels GDR, va intentar envestir un dels veïns que s'havia concentrat al centre del poble. "L'home va patir lesions lleus perquè va tenir reflexos i va poder pujar a la vorera del carrer", ha revelat a l'Ara una membre del CDR de Vilassar.

Aquest no va ser l'únic intent d'atropellament que hi va haver aquella nit. "Un altre cotxe, però aquest a la carretera N-II, també va intentar atropellar gent que estava concentrada a la zona; tenien una actitud molt agressiva", ha denunciat la integrant del CDR. Els veïns d'aquest municipi es van organitzar perquè alguns d'ells estaven penjant llaços en aquell moment, un cop van saber que diferents membres dels GDR pujaven al Maresme davant la impossibilitat d'actuar a Barcelona per la presència d'un centenar llarg d'antifeixistes. Segons ells, quatre o cinc vehicles es van desplaçar fins a Vilassar de Mar, perquè els van veure en diferents punts del poble.

EL JUTGE LLARENA CONFIRMA LA PRESÓ ABANS D'HORA

"El jutge Llarena confirma la presó abans d’hora (Ernesto Ekaizer) "

ERNESTO EKAIZER

Pablo Llarena va ordenar el 19 d’abril retornar Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa -el recurs d’apel·lació dels quals s’examina avui a la sala de recursos del Tribunal Suprem- les fiances de 100.000 euros imposades a cadascun d’ells -150.000 per a Forcadell- sense esperar, com era preceptiu, que es confirmés l’ordre de presó que el magistrat va dictar el 23 de març.

Llarena havia imposat les fiances als cinc polítics independentistes el novembre de l’any passat, quan va decretar-ne la llibertat provisional, i el 23 de març els va tornar a citar per notificar-los el seu processament. Encara que el processament com a tal no suposa una variació de la situació personal dels processats, aquell dia el jutge va advertir que podria dictar mesures cautelars. En vigílies de la citació, Marta Rovira va decidir eludir la compareixença i exiliar-se a Ginebra, cosa que va acabar de perfilar el desenllaç per a la resta de citats: Llarena va acordar la seva presó en una resolució que acabava amb l’ordre de retornar “les fiances prestades per garantir la llibertat dels processats”. Les defenses van presentar els respectius recursos d’apel·lació, que seran examinats avui per la sala que integren els magistrats Miguel Colmenero (president), Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro.

UN DIPUTAT ALEMANY DENUNCIA A LA POLICIA L'ESPIONATGE ESPANYOL CONTRA PUIGDEMONT

Andrej Hunko, diputat federal de Die Linke, ha presentat una denúncia a la policia de Berlín perquè investigui si els serveis secrets espanyols vigilen els moviments del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la capital alemanya. De fet, Hunko ja ha dut l’afer al parlament alemany, on va fer una pregunta al govern d’Angela Merkel. L’executiu va refusar d’investigar els fets i simplement va respondre que no tenia cap constància d’activitat del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) a Alemanya.

El diputat va publicar ahir a Twitter la denúncia i va escriure: ‘El govern federal no vol investigar si els serveis secrets espanyols espien l’ex-president (i potser aviat nou president) de Catalunya, Carles Puigdemont. Per això presento una denúncia davant la policia de Berlín.’

Carles Puigdemont és Alemanya després d’haver estat detingut a final de març en aplicació de l’euroordre cursada pel jutge del Suprem espanyol Pablo Llarena. El president acabava de travessar la frontera amb Dinamarca i viatjava cap a Bèlgica. La seva detenció la va facilitar un geolocalitzador que hi havia al seu cotxe, possiblement col·locat per una agent del CNI espanyol. La justícia belga ho investiga i ahir El Periódico assegurava que el geolocalitzador era de procedència espanyola. Puigdemont, que no pot sortir del país d’acord amb les mesures cautelars imposades per la justícia, resta a l’espera de la decisió del tribunal Slesvig-Holstein sobre el seu lliurament a Espanya.

Informa:VILAWEB.CAT (9-5-2018)

AVÍS DE MÀ DE FERRO CONTRA ELS MESTRES: ELS PARES AMB UNIFORME DE GALA DE LA GUÀRDIA CIVIL ES TROBEN AMB DOS SECRETARIS D'ESTAT A SANT ANDREU DE LA BARCA

Avís per a navegants o, en aquest cas, avís per als docents que exerceixen en escoles i instituts de Catalunya. L’Estat no en deixarà passar ni una i actuarà amb tota la duresa de la llei, i també amb tota la policia que faci falta, per combatre qualsevol indici del que el relat oficial anomena “adoctrinament polític” de nens a l’escola per part dels mestres partidaris de la independència. Aquesta és la lectura que es pot fer de la reunió que ahir es va celebrar a la seu de la delegació del govern espanyol a Catalunya per analitzar el cas dels guàrdies civils que han denunciat que els seus fills van ser víctimes de vexacions per part del professorat de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca l’endemà del referèndum de l’1 d’octubre.

Per la trobada –amb la presència destacadíssima del número dos del Ministeri de l’Interior i del número dos d’Educació, José Antonio Nieto i Marcial Marín, respectivament–, hi van desfilar totes les condecoracions al mèrit policial imaginables, ja que també hi van assistir el cap de zona de Catalunya de la Guàrdia Civil, el tinent general Ángel Gonzalo, i el cap superior de policia de Catalunya, Sebastián Trapote.

TORRENT REPLICA ELS ULTRES DE VOX DEFENSANT LA " DIGNITAT DE LA CAMBRA "

“La ultradreta afirma que es querella contra mi i tres membres més de la Mesa del Parlament per tramitar la reforma de la Llei de Presidència. Avui és encara més fort el nostre compromís amb el lliure debat parlamentari, la dignitat de la cambra i la llibertat d’expressió”. Aquesta ha estat la resposta immediata a través de Twitter del president del Parlament, Roger Torrent, a la querella registrada per Vox contra ell i els membres independentistes de la Mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Alba Vergès.

La querella anunciada aquest matí acusa a Torrent de prevaricar i desobeïr per haver admès a tràmit la reforma de la llei de Presidència que permetria la investidura a distància d’un candidat a la presidència de la Generalitat. En el mateix escrit de querella, la formació política ultraespanyolista reclama la detenció i ingrés a presó incondicional de Torrent.

Informa:ELMON.CAT (9-5-2018)

 

LA CE ESTÀ ANALITZANT UNA QUEIXA D'ALIANÇA LLIURE EUROPEA SOBRE LA " REGRESSIÓ DE DRETS " A CATALUNYA

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha transmès a la comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat, Vera Jourová, una queixa de l’Aliança Lliure Europea (EFA) sobre la “regressió de drets democràtics i civils a Espanya pel que fa a Catalunya” i està “analitzant” el cas, segons ha pogut saber l’ACN. El president del partit europeu d’ERC, François Alfonsi, va enviar una carta a Juncker, el president del Consell, Donald Tusk, i el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, el passat 28 de març per denunciar la seva “preocupació” i advertir que “la UE no pot ignorar” la situació a Catalunya. El 23 d’abril, el gabinet de Juncker va respondre’l assegurant que el president Juncker agraïa la carta i que la CE havia “pres nota del seu contingut amb atenció”. “El president Juncker m’ha demanat que l’informi que la carta ha estat transmesa a la responsable de Justícia de la Comissió, Vera Jourová. La senyora Jourová està analitzant els temes que ha mencionat i el respondrà ràpidament”, va indicar Stefano Grassi, assessor del president de la CE, en la seva resposta a Alfonsi, amb data del 23 d’abril. Ara, Alfonsi ha escrit directament a la comissària de Justícia per demanar-li una reunió per obrir “un diàleg constructiu sobre el tema”.

En la seva carta a Jourová, el president de l’EFA diu que espera amb atenció el posicionament de la comissària sobre els dubtes plantejats pel que fa a la situació dels drets democràtics i civils a Catalunya, i denuncia la “judicialització de la política, així com la persecució de polítics escollits democràticament”.

EL GOBIERNO RECORRE LA LLEI DE PRESIDÈNCIA I AVISA TORRENT D'INCÒRRER " EN RISC DE DESOBEDIÈNCIA "

El govern espanyol ja ha enviat al Tribunal Constitucional el recurs contra la reforma de la llei de presidència que pretén aturar qualsevol opció d'investidura a distància de Carles Puigdemont. El portaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo, ha explicat aquest dimecres els detalls de la impugnació, aprovada en un consell de ministres extraordinari i mentre el ple del TC està encara en marxa. El també ministre de Cultura ha recordat els recursos presentats contra les possibilitats d'investidura de Puigdemont i ha detallat que la impugnació aprovada avui inclou la possibilitat de la investidura a distància, però també les reunions de Govern per via telemàtica.

"Si el TC admet a tràmit el recurs no es podrà fer la investidura a risc d'incórrer en una desobediència", ha asseverat el ministre, que ha reclamat que es "recuperi la normalitat institucional" i es posi la Generalitat "al servei de tots els catalans". Méndez de Vigo s'ha referit a Puigdemont com a "pròfug de la Justícia", tot i que el president de la Generalitat es troba a disposició dels tribunals alemanys.

LA BRESSOLA DE CATALUNYA DEL NORD, CONTRA LES AGRESSIONS JUDICIALS: " ENS SENTIM ATACATS EN PRIMERA PERSONA "

La Bressola, l'associació cultural que promou la immersió lingüística en català a les comarques de la Catalunya Nord, ha emès un comunicat on "deplora amb indignació la situació de repressió judicial i lingüística que, des de fa més de 6 mesos, pateix el Principat de Catalunya i que sabem, es pot estendre a la resta dels Països Catalans"

L'organització denuncia "la vulneració de les llibertats individuals, socials i dels principis democràtics fonamentals". Per altra banda, també avisa que "els atacs repetits a la llibertat d'expressió i de pensament".

La Bressola també alerta que "els atacs a la comunitat educativa sense cap vergonya, utilitzant la por i l'amenaça per a deslegitimar un model obert, inclusiu i tolerant i per a crear divisió".

SEGONS L'ENQUESTA DEL CIS: LA GOVERNABILITAT FUTURA D'ESPANYA DEPENDRIA...DELS PARTITS CATALANS !

La clave de la gobernabilidad en España estaría en manos de los partidos nacionalistas catalanes en caso de elecciones generales. Los diputados de ERC y el PDeCAT serían imprescindibles para que sumase cualquier alternativa de gobierno entre las principales formaciones del arco parlamentario español, con la salvedad de una hasta ahora inédita gran coalición entre PP y PSOE, según desgrana el presidente de la consultora analítica GAD3, Narciso Michavila, en una proyección en escaños de los resultados del CIS.

El barómetro del mes de abril del Centro de Investigaciones Sociológicas –realizado en plena polémica por el máster de la expresidenta de Madrid Cristina Cifuentes– mantiene al PP como primera fuerza del hemiciclo español con una estimación de voto del 24%, un mínimo histórico con el que todavía sostiene el empuje de Ciudadanos, que se quedaría en el 22,4%, por delante del PSOE (22%) y Unidos Podemos (19,6%).

Sin embargo, la traslación en escaños de tal proyección de votos dejaría un escenario ostensiblemente diferente, según Michavila, quien calcula que el PP ganaría las elecciones con 95 diputados, frente a los 90 del PSOE y el empate entre Unidos Podemos y Cs a 69 representantes. Entre las formaciones minoritarias, ERC crecería hasta alcanzar los 12 escaños, doblando al PDeCAT (6), que igualaría al PNV (6). Finalmente, EH Bildu recogería 2 diputados y Coalición Canaria (CC) se quedaría con otro.

L'INDEPENDENTISME ES PLANTEJA TORNAR A NOMENAR CONSELLERS EMPRESONATS I EXILIATS

La investidura d'un candidat alternatiu a Carles Puigdemont és imminent. El president a l'exili anunciarà el seu relleu aquesta setmana, un cop la maquinària de l'Estat -el govern espanyol i el Tribunal Constitucional (TC)- tombin la reforma de la llei de la Presidència, i l'única incògnita és saber qui ocuparà el Palau de la Generalitat durant els propers anys. En paral·lel, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC mantenen reunions per acabar de definir l'estructura i els integrants del futur Govern, que hauria de prendre possessió a finals de la setmana vinent. Una de les qüestions que es troben damunt la taula, segons fonts de JxCat consultades per NacióDigital, és el nomenament de consellers empresonats i exiliats un cop el nou president hagi pres possessió

Es tractaria d'un gest amb més càrrega simbòlica i política que no pas efectiva, perquè fonts de la negociació insisteixen que bona part dels empresonats i processats per rebel·lió -Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Oriol Junqueras, entre d'altres- poden ser suspesos a principis de juny. Qualsevol nomenament, en tot cas, no es duria a terme sense el vist-i-plau explícit dels implicats. Les mateixes fonts insisteixen que ERC no acaba de veure clara la maniobra, per bé que hi ha membres del Govern legítim com Toni Comín -exiliat a Brussel·les- que veurien bé la iniciativa. Els republicans reclamen des fa mesos la necessitat de constituir un Govern efectiu el més aviat possible. Es visualitzaria així la impossibilitat que tindrien de prendre possessió efectiva a Palau. Hores o dies després de que el nou president els nomenés serien substituïts per consellers efectius.

MONCLOA PUBLICA LA LLEI DE LA PRESIDÈNCIA AL DOC PER RECÓRRER-LA IMMEDIATAMENT

El govern espanyol ha publicat aquest dimecres al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la reforma de la Llei de la Presidència de la Generalitat, aprovada al Parlament la setmana passada amb els vots de JxCat, ERC i CUP, per tal d'investir a distància Carles Puigdemont.

Publicar-la al DOGC és un tràmit necessari per poder recórrer la llei, i el Consell de Ministres celebrarà una reunió extraordinària a les 11 del matí per recórrer formalment la reforma, que implicarà la suspensió automàtica de la llei.

Informa:ELMON.CAT (9-5-2018)

UN JUTGE DE BADALONA OBLIGA A UNA NÚVIA A TREURE'S UNA XAPA DELS PRESOS POLÍTICS PER PODER CASAR-SE

El jutge de Badalona que aquest dilluns va obligar una núvia a treure’s la xapa de presos polítics per casar-se al registre civil defensa la seva actuació escudant-se el fet que ell és la màxima autoritat a la sala, i que la llei orgànica del poder judicial li atorga plenes competències per practicar aquesta ordre, vulnerant el dret a la llibertat d’expressió, recollit a l’article 20 de la Constitució espanyola. Fonts del TSJC, a qui correspon la vetlla dels registres civils, han explicat a El Món que el jutge de Badalona “considera que la celebració del casament és un acte jurisdiccional –de fet, es considera un acte purament administratiu, que també duen a terme els ajuntaments sense la presència de cap jutge-, i que per tant, està facultat per la llei orgànica com a “policia d’estrades”. Això vol dir que “dins de la sala és el jutge la màxima autoritat i pot fer servir les disposicions jurisdiccionals que corresponguin”, aclareixen fonts del TSJC, sense que en cap cas es posicionin a favor ni en contra de la decisió del magistrat.

Emparant-se en l’article 193 de la llei orgànica del poder judicial, el jutge defensa que tenia el dret d’obligar la núvia a treure’s la xapa de presos polítics perquè “ell és qui vetlla per la neutralitat dins de la sala”, una decisió que li correspon "en exclusiva". Així, fonts del TSJC expliquen el que el jutge va considerar oportú posar com a condició per celebrar l'enllaç que amagués la xapa “per tal de mantenir la neutralitat de l’acte jurisdiccional que s’estava celebrant i que requeria del principi d’imparcialitat". En aquest sentit, afegeixen fonts del TSJC, "el jutge considera que l’exhibició de símbols trenca aquesta imparcialitat”.

JxCAT ES REUNEIX AMB ERC I LA CUP DAVANT L'ANUNCI DEL PLA D

El desenllaç de la investidura és imminent. Després de tres candidats vetats pel Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional –Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull–, aquesta setmana Junts per Catalunya presentarà l'anomenat pla D, amb la previsió que el ple d'investidura comenci abans del 14 de maig. El nom encara és una incògnita –més enllà de les travesses– i serà el president, Carles Puigdemont, qui l'anunciarà un cop el Tribunal Constitucional admeti a tràmit el recurs ja anunciat pel govern espanyol contra la llei de la presidència i la suspengui de manera cautelar. Per encarrilar la investidura, en les últimes hores JxCat s'ha reunit amb ERC i, segons fonts consultades per l'Ara, aquest matí també amb la CUP.

Les dates del ple d'investidura, però, encara ballen i dependrà, primer, de quan Puigdemont faci l'anunci i, després, de la data que fixi el president del Parlament, Roger Torrent, que és qui té la potestat de convocar la investidura. Fonts parlamentàries el situen entre dues dates: dissabte 12 i dilluns 14 de maig, o dilluns 14 i dimecres 16 de maig. Amb l'abstenció de la CUP, el que queda clar és que la investidura del nou president s'assolirà en segona votació.

JxCat i ERC comptaran amb 66 vots – ja que el Tribunal Constitucional permet, de moment, el vot delegat de Puigdemont i Toni Comín–, suficients per superar el vot en contra de la resta de la cambra, si els dos vots de Demòcrates es mantenen al costat de la majoria independentista quan facin la consulta interna sobre el candidat. Fonts consultades per l'ARA expliquen que la CUP ha insistit aquest dimarts que s'abstindrà davant la candidatura de qualsevol candidat que no sigui Carles Puigdemont. De fet, els anticapitalistes van apostar aquest dilluns per la " desobediència pacífica" a l'Estat i van reclamar a JxCat i ERC que segueixin el mateix camí.

EL PRESIDENT DEL SENAT INTENTA HUMILIAR UNA SENADORA D'ERC OBLIGANT-LA A PROMETRE EN CASTELLÀ

El president del senat espanyol, Pío García Escudero (PP), s’ha negat a atorgar la condició de senadora a la republicana Mirella Cortès perquè ha fet la promesa del càrrec en català. Cortès ha promès per imperatiu legal i ha dit que treballaria ‘per la llibertat dels presos polítics i pel retorn dels exiliats fins a la consolidació de la República Catalana’.

La senadora, que duia una samarreta groga per l’alliberament dels presos, ho ha dit en català fins a quatre vegades, i cada vegada el president de la cambra li deia que ho fes en castellà. Els senadors del PP n’han fet befa des dels seus escons i han cridat i increpat Cortès, que ha acabat accedint a fer-ho primer en català i després en espanyol.

Informa:VILAWEB.CAT (7-5-2018)

EL TC MANTÉ EL VOT DELEGAT DE COMÍN I PUIGDEMONT, TOT I ADMETRE A TRÀMIT EL RECURS D'EMPARA DE CIUDADANOS

El ple del Tribunal Contitucional (TC) ha acordat per unanimitat admetre a tràmit el recurs d’empara de Cs que demanava suspendre el vot delegat de Carles Puigdemont i Toni Comín. El ple, però, no dicta les mesures cautelars i, per tant, la delegació del vot dels dos diputats continua vigent. En el recurs de Cs, presentat la setmana passada, la formació d’Albert Rivera sol·licitava al tribunal que acordés mesures cautelars urgents (mesures cautelaríssimes) per suspendre la capacitat dels dos diputats de votar a distància. A la providència, els magistrats argumenten que no “s’aprecia la urgència excepcional” que requereix la llei per aplicar mesures cautelaríssimes. El ple obre una peça separada i dona un termini de tres dies a la Fiscalia i al recorrent perquè presentin al·legacions.

D'altra banda, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos d’empara de l’expresident Oriol Junqueras i de l’excandidat a la presidència de la Generalitat Jordi Sánchez contra la seva presó preventiva i la prohibició del Tribunal Suprem per poder anar al Parlament en representació dels seus votants.

El TC ha obert una peça separada per poder estudiar la possible suspensió de les presons preventives de tots dos, una suspensió que en qualsevol cas sembla poc probable. Tots dos van presentar el recurs contra la decisió del Suprem de mantenir-los la presó preventiva perquè consideren que el tribunal competent per a la seva causa no és el Suprem sinó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i perquè no hi ha motius per mantenir la mesura cautelar de presó pxtraordinari demà per impugnar la reforma de la llei de la presidència catalana
El govern espanyol aprovarà el recurs d’inconstitucionalitat contra la norma que permetria investir Puigdemont a distància

DAVID DAYE, RELATOR DE L'ONU: " QUAN UN ESTAT PERSEGUEIX POLÍTICS TAMBÉ ENVIA UN MISSATGE A LA CIUTADANIA "

David Kaye és professor de dret de la Universitat de Califòrnia i relator especial de l’ONU per a la llibertat d’expressió. El mes passat, poc després del segon empresonament de part del govern de Puigdemont, va criticar amb duresa les acusacions de rebel·lió del jutge Pablo Llarena. ‘Poden conduir a llargues condemnes a presó i presenten riscos greus de dissuadir el discurs totalment legítim’, va alertar.

Kaye insisteix en tot moment que ell només denuncia vulneracions de drets fonamentals, però que en cap cas pren partit en el debat sobre la independència. Sigui com sigui, destaca que l’estratègia actual de l’estat espanyol de detencions i empresonaments difícilment ‘permetrà la reconciliació’ i trobar una solució per a un afer que és polític.

No és la primera vegada que Kaye assenyala l’estat espanyol. El 2015 ja en va denunciar la reforma del codi penal perquè ‘soscavava els drets de reunió i expressió’. Tres anys després, dos activistes independentistes han estat acusats de ‘terrorisme’ per organitzar talls de carreteres. Parlem amb ell dels seus informes, la llibertat d’expressió i de la situació política a Catalunya.

L'INSTITUT ELCANO ALERTA: LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA ESTÀ QÜESTIONADA AL MÓN

La democràcia espanyola serà fortament contestada a nivell internacional. Aquesta és la dura advertència que fa l’Institut Elcano, think tank de referència del govern espanyol, en el seu darrer informe Espanya al món el 2018: perspectives i desafiaments. Concretament vaticina que, durant aquest any, “guanyarà força en àmbits minoritaris però rellevants de l’opinió pública internacional el qüestionament de la qualitat de la democràcia espanyola o la necessitat de mediar en el conflicte”.

En el seu estudi anual, l’Institut Elcano assenyala que justament la “situació conflictiva” a Catalunya “continuarà marcant l’activitat de la diplomàcia espanyola” durant el 2018. En aquest sentit, argumenta que, malgrat que la reiteració dels fets es pot descartar, “la retòrica independentista continua inflamada i no cessarà la convulsió social”.

En aquest punt és on llança una advertència dirigida al govern de Rajoy: “Encara que el Govern [espanyol] ha tingut fins a la data un èxit gairebé total a l’hora d’obtenir suports oficials de la comunitat internacional a la integritat territorial i el respecte a la Constitució, també s’ha constatat durant la tardor i l’hivern que el punt dèbil de la resposta governamental al procés sobiranista era l’absència d’una estratègia de comunicació”. Avisa que el relat independentista “s’està escorant cap a la tesi de la suposada falta de llibertat i pluralisme”.

UNA ALTRA BUFETADA A LLARENA. BÈLGICA DIU QUE NO ENTREGARÀ ELS EXCONSELLERS PEL DELICTE DE DESOBEDIÈNCIA

Llas autoridades belgas han remitido un escrito a Llarena pidiendo una serie de aclaraciones respecto a la orden europea de detención remitida respecto de los exconseller Lluis Puig, Antoni Comín y Maritxell Serret. Pide que explique si la petición de entrega es sobre los hechos relatados en el auto de procesamiento o sólo por los delitos por los que él les reclama.

Es decir, en el caso de Puig y Serret únicamente están procesados por el delito de desobediencia -que no lleva aparejada penal de prisión- y otro de malversación de caudales públicos. En el caso de Comín sí está procesado por un delito de rebelión.

En el escrito remitido por el fiscal belga, y al que ha tenido acceso este diario, se pone sobre aviso de que si únicamente se les reclama por los delitos específicos por los que se les reclama, ni Serret ni Puig serán entregados por el delito de desobediencia porque en Bélgica no es delito y por tanto no se cumple el requisito de doble incriminación.

INDIGNACIÓ A L'ENSENYAMENT VALENCIÀ PER LA CAMPANYA DE DELACIÓ DE MESTRES " CATALANISTES "

La campanya del PP valencià fomentant la delació de mestres ‘catalanistes’ ha aixecat una forta indignació en el món de l’ensenyament. La campanya, presentada la setmana passada, amb el nom ‘No a l’adoctrinament’, pretenia que les famílies denunciessin en una web anònima actuacions dels mestres que segueixen, segons el PP, un ‘model separatista plantejat per l’esquerra’.

El principal sindicat de l’ensenyament, l’STEPV, ja ha demanat la retirada de la campanya ‘més pròpia de règims autoritaris que no d’una societat moderna, avançada i democràtica com la valenciana’ perquè la considera un atac a la professionalitat dels professors.

Els serveis jurídics del sindicat estudien les actuacions jurídiques pertinents per frenar una campanya que ‘sens dubte, incita a la violència i l’odi’. Mentrestant, els mateixos professors aprofiten la web del PP valencià per fer arribar les seves queixes laborals , que en molts casos fan referència als concursos de trasllats i catedràtics.

Són docents que volen denunciar presumptes irregularitats en la concessió de places en determinats col·legis i instituts i en l’ascens laboral mitjançant promoció interna. A banda aquestes reclamacions reals, la bústia de la web també és objecte de moltes de falses, que són una befa. Amb tot, el PP valencià ha dit que la mantindria oberta.

Informa:VILAWEB.CAT (7-5-2018)

MIREIA BOYA PLANTA CARA A LLARENA: " EL VERITABLE JUDICI ES FARÀ A INSTÀNCIES INTERNACIONALS "

Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila i Mireia Boya ja han passat per davant de Llarena, que els ha anunciat formalment els delictes pels quals els porta a judici. És el pas definitiu per tancar la fase d'instrucció contra el procés català. Els exmembres del Govern han refusat comparèixer davant el magistrat i només han respost les preguntes dels seus advocats. Qui sí que s'ha adreçat al jutge instructor, tot i que no s'ha allargat massa, ha estat l'exdiputada de la CUP.

Boya ha posat en dubte la imparcialitat de Llarena i li ha etzibat que, malgrat que no s'hagi celebrat encara el judici, ja hi ha sentència dictada. La dirigent cupaire, que només està processada per desobediència -que no comporta pena de presó-, ha defensat que el veritable judici tindrà lloc a instàncies internacionals i ha denunciat la politització de la justícia espanyola.

L'exdiputada al Parlament per la formació anticapitalista li ha exposat al magistrat de l'alt tribunal que no li sembla just que Forcadell estigui processada per desobediència per haver permès un debat al Parlament i a ella, en canvi, només se l'acusi de desobeir per haver-lo demanat. La resposta de Llarena ha estat categòrica i contundent: "si vol, la processo per rebel·lió".

TORRENT ALERTA DE L'AUGE DE LA SIMBOLOGIA NAZI I FEIXISTA A CATALUNYA

El Parlament ha commemorat el setanta-tresè aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial amb la tradicional ofrena de la Mesa al monument en memòria dels voluntaris catalans morts en defensa de la llibertat, al quan han assistit els presidents de l’Amical de Catalunya dels Antics Guerrillers Espanyols a França i l’Associació Catalana d’Ex-Presos Polítics del Franquisme, Lluís Martí Bielsa i Carles Vallejo respectivament, i membres d’aquestes dues associacions. El Parlament commemora des del 2001 amb aquest acte la fi de la Segona Guerra Mundial, el 8 de maig de 1945, dia que l’Alemanya nazi va presentar la rendició incondicional. I en la seva intervenció, el president del Parlament, Roger Torrent, ha fet una crida a les noves generacions perquè "no oblidem el que va passar, i recordar és també no callar, perquè molta gent va lluitar encadenant dues guerres, l'espanyola i la Segona Guerra Mundial, defensant uns principis fonamentals que avui ens toca a nosaltres defensar amb la paraula".

Torrent, que ha demanat que "recordem la valentia d'homes i dones que van lluitar contra l'horror nazi i feixista", ha alertat que "avui veiem amb preocupació com prenen força determinades idees polítiques que discuteixen valors i drets fonamentals d'Europa, i no podem callar davant la situació que ens fa veure als nostres carrers i places determinades manifestacions amb simbologia nazi i feixista". El president del Parlament ha fet una crida a "connectar la lluita d'aquells catalans i espanyols amb la lluita d'avui, les generacions passades amb les generacions d'avui", ha sentenciat. "Momés si no callem i recordem serem capaços d’evitar que la serp del feixisme i el nazisme no torni a sortir de l'ou. Honorem la seva memòria lluitant democràticament pels drets i les llibertats fonamentals", ha demanat el president de la cambra.

UN 68% DE LES NOTARIES NO OFEREIX L'OPCIÓ DE TRIAR LA LLENGUA

Un 68% de notaries no ofereix l’opció de triar la llengua en què es redactaran els documents notarials o les escriptures, segons l’Estudi sobre usos lingüístics a les oficines notarials de Catalunya que ha elaborat Plataforma per la Llengua. L’enquesta s’ha dut a terme amb una mostra de 248 enquestes presencials a clients que sortien de 53 notaries a Catalunya i que es va fer del 18 de setembre al 20 d’octubre del 2017. Plataforma per la Llengua ha destacat que hi ha una gran desproporció a favor del castellà en la redacció dels documents notarials. El 73,2% s’escriu en castellà i un 24,6 en català, segons unes dades que s’han fet a partir d’enquestes a clients i no els documents absoluts. “Era el mateix un client particular que havia tramitat el seu testament que una entitat bancària que havia portat 100 hipoteques”, ha explicat el cap de l’àrea de Drets Lingüístics i Empresa de Plataforma per la Llengua, Òscar Adrià Ibáñez. En aquest context, el Col·legi de Notaris de Catalunya s’ha compromès a aplicar mesures per reforçar informació sobre el dret d’opció lingüística.

L’entitat ha indicat que només son en català una quarta part de les escriptures, malgrat, ha afegit, que la majoria dels enquestats són catalanoparlants. Segons els entrevistats, el 51,1% eren parlants de català i un 35% de castellà. Plataforma per la Llengua ha ressaltat que si s’informa als clients de la possibilitats d’escollir la llengua de l’escriptura, augmenta l’ús del català. Si s’ofereix la tria lingüística sobre en quina llengua es fa l’escriptura, el català passa del 21,1%, quan no s’ofereix, al 32,4%.

LA CURSA D'OBSTACLES QUE CAL RECUPERAR PER EVITAR UNES NOVES ELECCIONS

Divendres es va aprovar la reforma de la llei de presidència al parlament. La llei permet la investidura del president de la Generalitat a distància. Tanmateix, ha de superar alguns obstacles per a poder entrar en vigor i poder ser utilitzada per a investir Carles Puigdemont, que espera a Berlín la decisió de la justícia alemanya sobre la petició de lliurament del Tribunal Suprem espanyol. L’entrada en vigor de la llei reformada té dos obstacles inicials: la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i la decisió del Tribunal Constitucional sobre el recurs anunciat pel govern espanyol.

Ahir el Consell d’Estat espanyol va aprovar l’informe favorable a la presentació d’un recurs del govern espanyol al TC contra la llei invocant l’article 161.2 de la constitució, que obliga el tribunal a suspendre cautelarment la llei. Per tant, segons les informacions publicades pels mitjans espanyols, avui es procedirà a presentar el recurs i a suspendre la reforma de la llei. L’única escletxa que hi havia per a investir Puigdemont amb la llei reformada era que hi hagués marge de temps entre la publicació de la reforma al DOGC i la suspensió anunciada. Totes dues accions depenen directament del govern espanyol, que no haurà deixat marge per a una convocatòria de ple sense desobeir la suspensió del TC.

LLARENA NO RESOL A ALEMANYA ELS DUBTES SOBRE MALVERSACIÓ

"Llarena no resol a Alemanya els dubtes sobre malversació"
Argumenta que Montoro encara no li ha facilitat la informació sobre els suposats pagaments de l’1-O

 

ERNESTO EKAIZER

Pablo Llarena no pot “informar de manera definitiva” l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein sobre el delicte de malversació que creu que podria haver comès Carles Puigdemont. Així consta en un escrit de nou pàgines que el magistrat del Tribunal Suprem va enviar el passat 23 d’abril als jutges alemanys -després que el 18 d’abril li demanessin més dades- i al qual ha tingut accés l’ARA. Llarena argumenta en el text que “encara no s’ha rebut l’informe del ministeri d’Hisenda” i, si bé aporta detalls de contractes i factures que no s’incloïen en la resolució de processament del president a l’exili, falta material provatori sobre els suposats pagaments per al referèndum.

L’escrit comença amb un relat dels esdeveniments posteriors a la decisió dels jutges alemanys del 5 d’abril de no admetre la petició d’entrega de Puigdemont per un delicte de rebel·lió. Llarena fa constar que, en una entrevista a El Mundo, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, assegurava que el referèndum “no es va fer amb diners públics”, i afegeix: “Després d’aquestes declaracions, en l’interrogatori dels processats que són actualment a la presó, n’hi va haver diversos que van negar l’existència del delicte de malversació de cabals públics pel qual havien estat processats, esgrimint com a justificació de les seves afirmacions que el mateix ministre d’Hisenda confirmava la seva versió exculpatòria”. El jutge instructor explica que llavors va demanar a Montoro que demostrés “amb la màxima brevetat possible” les seves afirmacions, que contradeien els informes presentats prèviament per la Guàrdia Civil. Quin era el motiu d’aquesta diligència?

L'ESPANYOLISME PROVOCA UN NOU EPISODI DE CONFRONTACIÓ AL CARRER: ARA, PEL COLOR GROC

Era qüestió de temps. L’unionisme de carrer ja havia donat símptomes de voluntat per mostrar la seua força, en el sentit més estricte de la paraula. Durant mesos han estat concentrats a la Plaça Catalunya de Barcelona, on els caps de setmana acampaven davant els qui abans decidiren fer-ho per protestar contra la no-investidura de Carles Puigdemont. Les manifestacions de Societat Civil Catalana volien donar aires de civisme a l’unionisme que, en alguns casos, s’organitzava per actuar en l’anonimat facilitat per la foscor. Conegudes són les agressions protagonitzades darrerament a comarques com el Bages o l’arrencada de llaços grocs en pobles del Maresme. Personatges implicats en aquells afers i d’ideologia ultra, com Jaime Vizern, representen els actuals GDR.

Els mateixos que en la tarda i nit de dilluns s’han encarregat de retirar símbols antirepressius amb l’excusa de “netejar” el carrer. Jaime Vizern, qui també presideix la plataforma neòfita Democracia y Unidad Española -que es diferencia d’SCC adduint a la no recepció de subvencions- és el portaveu dels GDR i un dels qui es va presentar a Waterloo disfressat de Guàrdia Civil per intimidar Carles Puigdemont.

Subcategories

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533708