LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, EN CONTRA DE L'ANC

Si una característica té l’ANC és la seva capacitat d’organització suïssa. La relació amb la premsa ho demostra. L’equip de comunicació fins i tot passa les escaletes dels actes força temps abans i densos dossiers de premsa. Però aquesta Diada, que ve ser la Festa Major de l’ANC, les coses no van anar com sempre. El dossier va arribar tard i la sala de premsa habilitada va ser a peu del carrer. A plena calçada de la Diagonal, a tocar de la fila zero.

La raó és que cap dels cinc locals que van demanar a la Universitat de Barcelona van ser cedits o llogats, malgrat, segons l’entitat, “l’okey inicial”. El rectorat de la UB ha detallat, en explicacions en aquest diari, que “finalment va decidir negar el lloguer dels llocs demanat per motius de seguretat”. “Els festius, sigui l’11S, el 12 d’Octubre o Nadal, les Facultats estan tancades i, per tant, es va decidir mantenir la norma per qüestions de seguretat”, asseguren des del Rectorat.

Unes explicacions que no han convençut al secretariat de l’entitat que detalla que van demanar fins a cinc equipaments. De fet, hi veu una directriu política, en el mateix sentit que van desaparèixer pancartes en solidaritat amb els presos polítics, a primera hora de la Diada, dels edificis universitaris. “Primer de tot, vam demanar espais a la Facultat de Biologia, que té un terrat que permet un bon visionat pels gràfics, teníem l’ok i havíem convocat ja la premsa internacional… però el dia abans ens van dir que no”, expliquen des de l'ANC.

ELPDECat REVISARÀ LES INICIATIVES DEL CONGRÉS ARRAN DE LA POLÈMICA PER LA MOCIÓ DIÀLEG

El PDeCAT revisarà totes les iniciatives que té pendents al Congrés i al Senat. Els demòcrates volen evitar que es torni a produir una situació com la d'aquest dimecres, quan han hagut de retirar una moció al Congrés que havien pactat amb el PSOE sobre diàleg "sense límits" i dins "l'ordenament jurídic".

La moció es va retirar quan ja s'havia debatut davant del ple, en constatar que paral·lelament els socialistes votaven a favor d'una iniciativa del PP al Senat per la unitat d'Espanya i contrària a un referèndum. Abans que

el PDeCAT retirès la moció al Congrés, ERC ja havia anunciat que s'hi abstenia arran la intervenció del PSOE a l'hemicicle assegurant que es podia parlar de tot tret d'un referèndum d'autodeterminació.

Aquesta situació es produeix en un moment en què els diputats i senadors demòcrates viuen encara en ple procés de transició per adaptar la seva estructura a Madrid a la nova direcció, de la qual Marta Pascal va ser descavalcada abans de l'estiu després d'un pols amb el president a l'exili Carles Puigdemont.

Com a conseqüència del relleu a la direcció, va guanyar força com a número dos a la nova cúpula del partit, que ara presideix David Bonvehí, la diputada al Congrés Míriam Nogueras que compta amb el suport de Puigdemont, i que serà la nova responsable dels parlamentaris demòcrates a Madrid.

L'ACADÈMIA ARANESA DENUNCIA A L'EUROCAMBRA " L'ABANDONAMENT I L'IGNORÀNCIA" DE L'ESTAT AMB L'OCCITÀ

Una delegació de l'Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana ha denunciat aquest dijous al Parlament Europeu "l'abandonament i la ignorància" de l'Estat espanyol amb la llengua occitana. Els representants de l'Acadèmia han comparegut davant de l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu, on han remarcat que "la llengua occitana no és cuidada ni tinguda en compte per part del govern espanyol". L'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras ha indicat que el "menyspreu" de l'Estat per la riquesa lingüística "pot ser letal per a l'aranès". En canvi, la representació de l'Acadèmia ha preuat la Generalitat com a "exemple mundial de protecció" d'una "llengua territorial pròpia encara que tingui pocs usuaris". La delegació aranesa estava formada pel president de l'Acadèmia Aranesa, Jusèp Loís Sans, el president de la Secció Aranesa, Jèp de Montoya, i Ròsa Salgueiro, secretària de l'Acadèmia.

En la seva intervenció, han recordat que la llengua occitana va ser declarada oficial amb l'Estatut del 2006 i han assenyalat "l'enorme respecte per a la identitat aranesa" a Catalunya, on aquesta llengua és parlada en un part del territori amb 10.000 habitants. "És l'únic territori on la llengua occitana rep un tracte tan important", han dit. Amb tot, han lamentat que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'aranès els genera preocupació perquè "sense preferència lingüística, l'occità no podrà ocupar un espai important i destacat a l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació i en altres àmbits socials fonamentals que li permeti seguir viva". "La negació de la seva preferència és el principi argumental de la seva eliminació", han dit. "L'Estat espanyol és objecte d'incompliment de la protecció a què l'obliguen les lleis i els compromisos adquirits pel govern espanyol. La llengua occitana, llengua cooficial de l'Estat, no rep el mateix tracte per part del govern espanyol que altres llengües cooficials", han indicat els representants de l'Acadèmia Aranesa.

Informa:ELMON.CAT (13-9-2018)

SÁNCHEZ DIGITALITZA LA TESIS PER EVITAR COMPARÈIXER

l president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha acceptat digitalitzar, a partir de demà divendres, la seva tesi doctoral tal com li demanava Podemos i Ciutadans. D'aquesta manera, el cap de l'executiu espanyol evitaria la compareixença urgent al Congrés que li demanava PP i Ciutadans.

La tesi es penjarà a la base de dades TESEO, i d'aquesta manera es podrà consultar senzillament. Fins ara la tesi de Sánchez només es podia consultar físicament a la Universidad Camilo José Cela. El president espanyol ha pres aquesta decisió per demostrar que no ha d'amagar res.

Aquest dijous al matí La Moncloa ha emès un comunicat en què assegura que és "rotundament fals" que la tesi doctoral del president espanyol sigui un plagi, i amenaçava que si els mitjans no rectificaven la informació publicada en aquest sentit, es prendrien accions legals “en defensa de l’honor i la dignitat” del president espanyol.

EL SUPREM TORNA A REBUTJAR LA LLIBERTAT DE FORN

La Sala Penal ha denegat una altra petició de llibertat del conseller Joaquim Forn perquè entén que persisteix el risc de reiteració delictiva i el perill de fuga que van portar l'instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, a decretar la presó provisional d'aquest processat. El 3 d'agost passat el conseller va presentar un escrit en què sol·licitava que es deixés sense efecte la mesura cautelar de presó o, si escau, la seva substitució per una altra mesura més pròxima a la llibertat.

La sala indica que resol sense entrar a valorar si els indicis sobre els quals es basa Pablo Llarena per processar Joaquim Forn tenen consistència.

"La divisió funcional d'aquesta sala —òrgan predeterminat per la llei— està concebuda en garantia del dret constitucional dels processats a un tribunal imparcial. Ens permet de mantenir una distància conscient respecte dels fets que seran, al seu dia, objecte d'enjudiciament. Ens preserva davant de qualsevol prejudici i, el que és més important, converteix les proves que seran practicades al judici oral en l'única font valorativa sobre la qual s'ha de construir el desenllaç d'aquest judici", subratllen els magistrats.

A la interlocutòria el Suprem rebutja l'última sol·licitud de llibertat perquè "no han variat les circumstàncies" que ja van ser ponderades en resolucions anteriors tant pel magistrat Pablo Llarena com per la Sala de Recursos per confirmar la presó de Joaquim Forn. Afegeix que les al·legacions de la defensa no introdueixen cap element que suggereixi una modificació dels supòsits sobre els quals descansa la mesura cautelar de presó que afecta el processat. Sobre la relativa a l'estat de salut de la mare de Forn, assenyala que "per més que faci comprensible l'afectació emocional que batega en l'escrit presentat, no té virtualitat per deixar sense efecte la presó preventiva acordada per l'instructor".

LA NOTA D'HUMOR NEGRE DEL DIA: ELS BORDEGASSOS DE VILANOVA, VETATS PER FER UN ANUNCI DE SANT JOAN DE DÉU PER LA CAMISA GROGA !

La colla castellera Bordegassos de Vilanova i la Geltrú assegura que ha estat vetada d'un espot promocional per l'Hospital de Sant Joan de Déu per vestir de groc.

En un comunicat, la colla ha volgut deixar clar que aquesta polèmica decisió no es del centre sanitari, sinó d'"algú a qui no li deu agradar el groc, o bé accepta entrar en la paranoia contra el groc o que es plega davant qui, suposadament, es podria ofendre" amb aquest color.

En aquest sentit, l'organització castellera explica que la proposta per sortir en un espot de l'hospital li "va arribar fa uns mesos" i que no van "dubtar a cancel·lar una actuació prevista per al mateix dia" per tal de participar.

A més a més, els Bordegassos de Vilanova expliquen que l'empresa externa que ha de realitzar l'espot va demanar uns "requeriments de la gravació que no eren senzills".

La colla vol així lamentar que "algú prengui una decisió com aquesta que impedeix que puguem col·laborar amb una institució estimada, prestigiosa i admirada com Sant Joan de Déu".Finalment, la colla ha deixat clar que "evidentment no acceptaran canviar de color la camisa" com se'ls ha proposat i molt menys "per una fòbia a allò que pugui representar, avui a Catalunya, el color groc".

Informa:RACOCATALA.CAT (13-9-2018)

 

SALA I MARTÍN, " INTRIGAT" PEL MINVANT CURRÍCULUM D'ALBERT RIVERA

L’economista Xavier Sala-i-Martín està intrigat pel currículum d’Albert Rivera, que amb el pas dels anys, en lloc de créixer, ha minvat. De fet, s’ha preguntat que ha passat amb la “misteriosa desaparició” de títols acadèmics.

Efectivament, tal i com ja s’havia assenyalat prèviament a les xarxes socials, s'assegurava l’any 2015 que Albert Rivera estava en possessió de dos màsters, un d’ells en una universitat dels Estats Units, a més d’un doctorat en Dret Constitucional i una llicenciatura en Dret.✔
@XSalaimartin

La "misteriosa desaparición" de los títulos de @Albert_Rivera. Hace unos años era doctor y tenía dos masters (uno de ellos en Estados Unidos). Ahora sólo es licenciado. A este ritmo, en unos meses su título más importante va a ser el carnet de conducir!!!

Un any més tard, el 2016, el doctorat ja havia caigut de la seva biografia i el màster dels Estats Units s’havia reconvertit en un curs de Marquèting Polític. Finalment, en l’actualitat el seu currículum encara s’ha aprimat més i només és llicenciat en Dret.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-9-2018)

ACAMPADA INDEFINIDA A LA PLAÇA DE SANT JAUME PER EXIGIR LA IMPLANTACIÓ DE LA REPÚBLICA

Un grup de persones s'ha plantat indefinidament davant el Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, per exigir al Govern la implementació de la República. Després de la demostració de força de la gran manifestació de l'11 de setembre i pocs dies abans de la commemoració de l'1 d'octubre, d'aquesta manera l'independentisme vol tornar als carrers per estar preparat per afrontar el que molts anomenen una 'tardor calenta'.

La iniciativa d'acampar va néixer en finalitzar la manifestació de la Diada a través de les xarxes socials. Desenes de persones, sense cap entitat ni partit al darrere, van decidir dirigir-se fins al Palau per exigir l'efectivitat de l'1-O. Un cop allà, en assemblea, els manifestants es van organitzar en torns i des d'aleshores diverses persones s'han unit a la iniciativa.

Tot i la forta pluja que ha caigut a Barcelona, l'acampada compta avui amb un petit grup de manifestants que ha passat la nit amb sacs de dormir. Malgrat el reduït nombre de manifestants amb què ha despertat 'L'acampada de la llibertat' a primera hora d'aquest matí, durant aquest dijous es duran a terme assemblees organitzatives i s'espera que la iniciativa vagi en augment en els dies vinents.

La intenció dels manifestants és quedar-se de manera indefinida i fan una crida a sumar-se a la protesta. "La idea és estar de manera indefinida a no ser que el senyor Torra digui que implementa la República", assegura un dels organitzadors a El Nacional.

L'EURODIPUTADA NEERLANDESA QUE VA DENUNCIAR HONGRIA: " A ESPANYA HI HA PRESOS POLÍTICS "

El Parlament Europeu ha aprovat d’obrir un procés amb per a sancionar Hongria per haver erosionat la democràcia. Dels diputats del PP espanyol, la major part –nou– es van abstenir en la votació d’ahir, tres hi van votar contra i cinc no van ser presents en el ple. L’eurodiputada neerlandesa dels Verds Judith Sargentini és la ponent de l’informe sobre la violació de drets a Hongria que es va votar al parlament. En la conferència de premsa posterior, va dir que a l’estat espanyol hi havia presos polítics, un dels quals havia estat company ser a la cambra, Raül Romeva. Ho va dir arran d’una pregunta que li va fer un periodista danès, que li demanava si també s’havia d’investigar Espanya sobre la violació de drets.

Heus ací la transcripció de la pregunta i de la resposta.

—Em pregunto sobre alguns altres estats de la UE. Penso especialment en Espanya, on hi ha hagut una pressió enorme sobre mitjans de comunicació, un país que és profundament corrupte i que és l’únic membre de la UE que té presos polítics, empresonats des de fa un anys. I no passa res. I uns altres polítics i també artistes se n’han anat fora perquè encaren condemnes de presó fins de trenta anys. Penseu que això s’ha d’investigar?

—Efectivament, hi ha presos polítics. De fet, un ex-col·lega meu, Raül Romeva, que va ser molt actiu aquí, és a la presó i estic molt preocupada per ell. Si em damana si hi a més països a la UE que cal que siguin investigats seriosament, diria que sí. La setmana que ve seré a Polònia; hi ha una delegació del parlament que anirà a Malta i a Eslovàquia per les investigacions sobre l’assassinat d’un periodista que investigava sobre casos de corrupció. I espero que parlem de Romania. No diré que tots els casos són semblants, això no ho puc dir aquí. Però els Verds seguim molt de prop la situació. He anat a Madrid aquesta setmana i espero que el nou govern d’Espanya ho enfoqui d’una manera diferent.

Informa:VILAWEB.CAT (13-9-2018)

LA BRESSOLA DENUNCIA QUE LA FALTA D'ESPAIS ELS IMPIDEIX DOBLAR EL NOMBRE VD'ALUMNES QUE ESTUDIEN EN CATALÀ A CATALUNYA DEL NORD

La xarxa d'escoles de La Bressola que ofereix una escolarització en català a la Catalunya Nord creu que l'actual falta d'espais els impedeix créixer. La directora general, Eva Bertrana, ha assegurat que si bé ara han arribat als 1.000 matriculats, "aquesta xifra s'hagués pogut duplicar" si al llarg de la història d'aquesta escola haguessin tingut les instal·lacions que requerien. Bertrana ha apuntat a la falta d'entesa amb les administracions locals com a principal factor. De fet, la directora ha detallat que a finals dels anys 70 es podia obrir un centre educatiu en un local que no fos "purament escolar", però actualment les noves normatives de seguretat impedeixen aquesta situació. Això fa que la majoria d'ajuntaments no disposin d'instal·lacions aptes per a l'obertura de nous centres. La prioritat per a La Bressola és "desdoblar la secundària" perquè l'edifici que tenen "s'ha quedat petit" i preveuen que de cares a l'any que ve hauran de "refusar matrícules".

L'escolarització en català a la Catalunya Nord té un referent, que és la xarxa d'escoles de La Bressola. Des de fa 40 anys ofereixen un sistema educatiu amb immersió lingüística on el català és la llengua vehicular. Actualment, La Bressola ha aconseguit arribar a la "fita" dels 1.000 alumnes matriculats. De tota manera, la directora general dels centres, Eva Bertrana, ha afirmat que "aquesta xifra s'hagués pogut duplicar" si les administracions haguessin anat cedint els locals que La Bressola necessitava. Bertrana ha assegurat que "any rere any" han de refusar noves inscripcions perquè les aules ja estan plenes i no hi ha cabuda per a nous alumnes. Davant d'aquesta necessitat, La Bressola ha anat demanant nous espais a les administracions locals, que són les competents en aquest àmbit. Les negociacions, però, no sempre arriben a bon port i això els ha impedit que a dia d'avui La Bressola estigui "festejant els 2.000 alumnes".

GONZALO BOYE ACUSA EL DEGÀ DEL COL·LEGI D'ADVOCATS DE MADRID HORES ABANS QUE RESOLGUI LA DEMANDA D'EMPARA

L’advocat Gonzalo Boye, coordinador de la defensa internacional del president Puigdemont i els consellers exiliats, sabrà avui si el Col·legi d’Advocats de Madrid li ofereix empara pels atacs i amenaces rebudes per haver liderat una demanda a Bèlgica contra l’instructor de la causa del ‘Procés’ al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. El mateix dia que Boye va demanar empara, el degà del col·legi, José María Alonso va insinuar que la resposta seria negativa en fer una defensa a ultrança de Llarena i titllar de manera indirecta la demanda com un ‘atac intolerable’.

Poques hores abans que la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Madrid estudiï la petició d’empara, Boye ha fet un fil de piulets carregant contra el degà del col·legi. L’acusa de malmetre la imatge de l’entitat i que pot tenir ‘repercussions internacionals’. Hi adjunta un vídeo d’Alsono en el qual aquest acusa les autoritats belgues de realitzar ‘greus i injustificats atacs a Llarena i a Espanya’. I denuncia que ‘en lloc de defensar a un col·legiat es compromet la independència del col·legi de manera gratuïta i irresponsable’.

LLUM VERDA A L'EXHUMACIÓ DE FRANCO,AMB L'ABSTENCIÓ DEL PP I DE CIDADANOS

El Congrés dels Diputats ha convalidat aquest dijous el decret d’exhumació de Franco amb els vots favorables de tots els partits a excepció PP i Ciutadans, que s’han abstingut. Hi ha hagut 172 vots a favor i 164 abstencions

En defensa del decret, la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, ha assegurat que, al seu parer, no hi haurà "pau sense justícia" ni tampoc mentre es mantingui l’"atroç anomalia" que suposa que el dictador estigui enterrat al costat de les seves víctimes.

En la seva intervenció davant del ple del Congrés Calvo ha insistit que no hi haurà "ni pau ni concòrdia" mentre el dictador continuï enterrat en un "mausoleu d'Estat" i en un lloc "en què pot ser exaltat".

"Havíem de haver-ho resolt abans però amb l'entrada en vigor de la Llei de Memòria Històrica a 2007, el retard és insostenible", ha insistit Calvo, que creu que després de 40 anys de democràcia aquesta "anomalia" democràtica "requereix un tancament" .

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-9-2018)

L'ESTAT DEL TERROR: RECLAMEN 25.000 EUROS A MEMBRES DEL CDR PEL TALL A L'A-2 DESPRÉS DE LA DETENCIÓ DE PUIGDEMONT

El Ministeri de Foment reclama 25.000 euros a 15 persones de Comitè de Defensa de la República (CDR) de Lleida pels danys d'una barricada a l'autovia A-2, a l'altura d'Alcarràs, en una protesta el 26 de març després de la detenció a Alemanya de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L'advocat Josep Maria Pocino, representant d'un dels investigats, que ha declarat aquest dijous als jutjats de Lleida, ha explicat als mitjans de comunicació que el seu client "està acusat d'un delicte de danys a l'autovia" i ha afegit que la denúncia del Ministeri va acompanyada d'una factura de 25.000 euros en concepte de danys en les barreres i els ocasionats a l'asfalt per la crema de pneumàtics.

"Nosaltres vistes les actuacions hem decidit que declarés, ell no va tenir cap tipus de participació en aquests fets, simplement han identificat per les seves matrícules un seguit de vehicles que estaven al polígon d'Alcarràs, esperem que això condueixi a l'arxiu de la causa", ha declarat Pocino.

Segons les seves dades, el Ministeri de Foment Reclama 25.000 euros a tots els identificats, és una denúncia per dany acompanyada de pressupost de reparació, cridaran a declarar als titulars dels vehicles identificats. Mentre declaraven algunes de les persones identificades, una vintena de persones han estat a la porta dels jutjats per mostrar la seva solidaritat amb els que estaven declarant.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-9-2018)

TORRENT APEL·LA A LA UNITAT DEL 3 D'OCTUBRE PER FER INEVITABLE EL REFERÈNDUM

Missatge nítid del president del Parlament, Roger Torrent, dos dies després de la Diada. Torrent ha instat l'independentisme a buscar les "aliances necessàries" per aconseguir un referèndum "que reuneixi tots els requisits per ser efectiu". "Hem de fer inevitable allò que avui sembla impossible. Hem de donar-ho tot per passar del referèndum impossible al referèndum inevitable", ha expressat el dirigent republicà, que ha instat el moviment sobiranista a repetir la "confluència extraordinària" de l'aturada de país del 3 d'octubre del 2017. "L'independentisme ha de pensar en la part del país que no comparteix els seus objectius, s'ha d'adreçar a ella", ha insistit Torrent en una conferència al Fòrum Europa.

Referint-se repetidament a Pedro Sánchez, Torrent ha reclamat al president espanyol que sigui conscient que el referèndum ha de preguntar sobre la República i no sobre un nou Estatut. "Un referèndum sobre un nou Estatut és manifestament insuficient", ha detallat el president del Parlament, que ha instat Sánchez a decidir "si vol ser un estadista o un mal polític, si vol ser Cameron o Rajoy". "Ha de decidir si aborda el repte democràtic a Catalunya pensant en les pròximes eleccions o pensant en les pròximes generacions", ha reblat. Des del punt de vista d'una de les veus institucionals d'ERC, "ajornar" la votació sobre el futur polític de Catalunya "allargarà l'agonia del règim" perquè la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut va produir un "trencament entre la legalitat i la legitimitat". "Una legalitat que ja no és legítima a Catalunya", ha puntualitzat.

LA DIGESTIÓ PESADA DE LA DIADA: DESORIENTACIÓ EN L'ESTRATÈGIA INDEPENDENTISTA EN EL CONGRÉS, QUE ÉS UN FANGAR

"La digestió pesada de la Diada "
«El serial de la moció posa l'independentisme davant el mirall: fa emergir la desorientació que emana de l'absència d'una estratègia compartida i constata fins a quin punt el Congrés és un fangar»


per Joan Serra Carné


Per setè any consecutiu, la manifestació de l'Onze de Setembre va ser multitudinària. Les valoracions més immediates es van focalitzar en la vigorosa i sostinguda capacitat de convocatòria de l'independentisme civil, fins i tot en les condicions més adverses, amb els líders del moviment empresonats o a l'exili i sobreposant-se a un ambient de derrota. Per primer cop, però, el clam de República i llibertat va conjugar-se amb la crítica al processisme. Les bases van recollir el guant de la mobilització permanent tan sol·licitada des de Palau i Waterloo, però van advertir -amb certa rotunditat tenint en compte l'escenari de comunió de la Diada- que la lliçó de l'octubre passat està apresa. Amb el carrer no n'hi ha prou per superar el mur de l'Estat, va alertar la ciutadania. Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats, es va poder descodificar també dels missatges verbalitzats en les discursos i les pancartes.

Mentre els partits encadenaven elogis pel compromís ciutadà, a Madrid es madurava una moció, amb transacció inclosa, que evidencia com n'és de pesada la digestió de la Diada. La gestava el PDECat, pactada amb el PSOE, per encaminar un diàleg que tots els actors evoquen i que, de tant fer-ho, s'ha buidat de contingut. La concreció de la moció, amb referència a circumscriure el diàleg "en el marc de l'ordenament jurídic vigent", se situava a anys llum de l'èpica de la Diagonal. El PDECat -o les diferents veus que conviuen al PDECat- no en va calcular com n'era d'inoportuna, ERC de seguida se'n va apartar intuint que es podia rostir i Puigdemont va intervenir en ple desori quan l'única sortida ja passava per retirar el text. L'escenari no resulta esperançador si del que es tracta és de dissenyar un pla per superar vells errors.

EL TC ENTREBANCA EL CAMÍ CAP A ESTRASBURG

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha acceptat a tràmit aquesta setmana el recurs d’empara que hi va presentar Carme Forcadell contra la decisió del Tribunal Suprem de ni tan sols mirar-se la recusació del jutge Pablo Llarena. El motiu d’aquesta recusació és que Llarena no és un jutge imparcial en la instrucció de la causa contra els dirigents independentistes. Però el fet que el TC hagi admès el recurs no vol dir que tingui un punt de vista diferent del Suprem; no hi ha pas contradicció, sinó més aviat una estratègia de la cúpula judicial espanyola per a encallar el camí que les defenses dels presos i dels exiliats ja fa temps que van preparant per portar l’estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, per vulneració de drets fonamentals.

Els advocats dels presos han presentat una vintena de recursos d’empara al Tribunal Constitucional, que és l’última instància interna judicial a l’estat espanyol abans de poder recórrer a Estrasburg. Estatísticament, segons fonts de la defensa dels presos, poc més d’un 2% dels recursos d’empara que es presenten al TC s’arriben a acceptar a tràmit, és a dir, que se n’estudia el contingut. Doncs resulta que tots els recursos presentats pels presos polítics catalans s’han admès a tràmit. Absolutament tots. Quan la tardor de l’any passat el TC va admetre els primers recursos contra l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, hi va haver una certa satisfacció entre els advocats, perquè pensaven que potser s’obria una escletxa. Però ara, nou mesos després, tots estan convençuts que no és sinó una estratègia dilatòria.

L'INSTITUT PALAU COMENÇA EL CURS SENSE VUIT DELS NOU PROFESSORS INVESTIGATS

Calma tensa a l’institut de secundària el Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), on el curs passat la fiscalia va obrir una investigació contra nou professors. Els acusa de delictes d’odi per haver fet comentaris ‘despectius’ i ‘humiliants’ envers la Guàrdia Civil i envers alumnes fills d’agents després del primer d’octubre. Les portes del centre van tornar a obrir ahir amb els nervis propis de qualsevol inici de curs i amb la incògnita de saber quin ambient s’hi respiraria. Però enguany hi ha hagut canvis: vuit professors dels nou que eren investigats de bon començament han canviat de centre per allunyar-se del focus mediàtic.

‘L’any passat la sensació era que estàvem fiscalitzats per aquestes famílies que van desencadenar la denúncia de la fiscalia. Ens sentíem vigilats, que ens estaven a sobre’, explica una professora afectada. Vol mantenir l’anonimat i en aquest article l’anomenarem Carla. Arran de la tensió del curs passat, va decidir de canviar d’institut, tot i que ja feia anys que tenia plaça de docent al Palau. El Departament d’Ensenyament, a ella i als seus companys investigats, els va posar totes les facilitats per a canviar de centre. I això han fet gairebé tots els investigats, que han demanat una comissió de serveis per a canviar de centre durant un any.

EL BATLLE DE PERPINYÀ RESPON A L'AMBAIXADOR D'ESPANYA DIENT QUE NO S'HA DE JUSTIFICAR PER REBRE TORRA

Nou incident de la diplomàcia espanyola, en aquest cas amb l’estat francès, per la reunió que va tenir el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, amb el president de la Generalitat, Quim Torra el 31 d’agost passat. Pujol ha rebut una carta de l’ambaixador espanyol a l’estat francès, Fernando Carderera, en què li recrimina la rebuda institucional d’un ‘president anticonstitucional’.

El batlle s’ha mostrat ‘molt sorprès i molt xocat’ per la carta i ha respost a l’ambaixador que Torra és un president ‘elegit democràticament’. Després de qualificar de ‘ingerència’ la carta de l’ambaixador, es pregunta ‘des de quan els càrrecs electes territorials hem de justificar-nos davant Espanya?’.

Pujol va rebre Torra fa dues setmanes a l’Ajuntament de Perpinyà amb un llaç groc a l’americana. Pujol va aprofitar la visita oficial del president de la Generalitat per a atorgar-li la medalla d’honor de la ciutat.

Informa:VILAWEB.CAT (13-9-2018)

PUIGDEMONT, CLAU EN LA RETIRADA DE LA MOCIÓ PACTADA ENTRE EL PDECat I EL PSOE

El PDECat ha retirat la moció que havia pactat amb el PSOE i que preveia l'inici d'un diàleg entre l'Estat i la Generalitat "en el marc de l'ordenament jurídic vigent". Un text que previsiblement no hauria prosperat aquest dijous després que ERC anunciés que s'hi abstindria, malgrat que la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha justificat que el contingut s'adequa al que sempre ha defensat l'independentisme conforme el referèndum té cabuda dins el marc legal. Hores després, però, el panorama ha canviat. I hi ha un actor clau per interpretar el gir: el parer del president a l'exili, Carles Puigdemont.

Totes les decisions, ha assegurat la vicepresidenta del PDECat i diputada a Madrid, Míriam Nogueras, es prenen de manera "coordinada" amb Puigdemont. De fet, en el congrés que va celebrar la formació al juliol va servir per situar al capdavant de les sigles personalitats afins al president a l'exili quant a estratègia, també al Congrés dels Diputats. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, el dirigent independentista ha estat "implicat" en la decisió davant les crítiques que ha despertat en sectors dels partidaris de l'estat català -com ara la CUP- davant del text de la moció, que parlava de "l'ordenament jurídic vigent".

Segons les mateixes fonts, dilluns al vespre la cúpula del PDECat i de Junts per Catalunya (JxCat) havia validat la transacció amb el PSOE. L'encarregat de negociar el text va ser Carles Campuzano, portaveu parlamentari a Madrid i una cara vinculada a l'anterior coordinadora general, Marta Pascal, defenestrada en el congrés del mes de juliol. La retirada de la moció també ha comptat amb la participació del president de la Generalitat, Quim Torra, que ja va estar implicat en la negociació de la moció de censura. Nogueras, en tot cas, ha volgut indicar posteriorment que el partit "pren les seves pròpies decisions".

EL PDeCAT RETIRA LA MOCIÓ PACTADA AMB EL PSOE PER LA LIMITACIÓ DEL DIÀLEG

El PDeCAT ha decidit retirar, segons ha pogut saber El Nacional, la moció que havia pactat amb el PSOE en què s’instava al govern espanyol a obrir un diàleg “sense imposicions ni impediments” per acordar un mecanisme “que permeti a la societat catalana determinar el seu futur en el marc de l’ordenament jurídic vigent”.

La moció s'ha debatut aquest matí al ple del Congrés però no s'havia de votar fins demà. Les discrepàncies sobre l'abast que hauria de tenir el diàleg entre els dos governs, que s'han fet evident durant el debat a l'hemicicle, és el que ha motivat la decisió dels demòcrates de desestimar la moció.

Els demòcrates han assegurat que havien acceptat la transacció amb el PSOE perquè l'al·lusió a l'ordenament jurídic vigent, que hi han incorporat els socialistes, no feia una referència explícita a l'ordenament espanyol, la qual cosa podia incloure també la legislació internacional. El mateix argument ha estat utilitzat per la portaveu del Govern, Elsa Artadi, quan ha estat interrogada al respecte en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu.

IMPUTATS CINC NOUS POLICIES PER LES CÀRREGUES DE L'1-O

El jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona ha citat com a investigats cinc agents més de la Policia espanyola per les càrregues a l'escola Àgora i les Escoles Pies de Sant Antoni i de l'Infant Jesús.

El jutge parla d'actuacions "a priori desproporcionades" en els tres casos i es basa en diferents imatges gravades on, a més de veure's les actuacions policials, es poden identificar els agents. Un fet bàsic per poder fer el judici per agressions.

Ara mateix ja hi ha 9 agents de la Policia espanyola investigats per les càrregues del referèndum de l'1 d'octubre.
"Sense que pugui saber-se el motiu, els agents comencen a fer servir les seves defenses, tant als que estan a la vorera com els que estan a la rampa, que òbviament estan en un pla superior, colpejant de forma indiscriminada les persones que hi ha allà". Així relata el jutge els fets en la interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Nacional, on cita els tres nous acusats de les càrregues a l'escola Àgora de Nou Barris.

EL PP TORNA A DEMANAR A EUROPA LA REFORMA DE L'EUROORDRE PER PUIGDEMONT

El PP ha tornat a demanar aquest dimecres a la Comissió Europea que posi sobre la taula una reforma de l'ordre europea de detenció (OED), després que la justícia alemanya negués a l'estiu el delicte de rebel·lió en l'euroordre contra l'expresident Carles Puigdemont. Segons ha argumentat el cap de files dels populars espanyols a l'Eurocambra, Esteban González Pons, el mecanisme de cooperació no "protegeix" cap país contra un "intent de cop d'estat". "El meu país ha patit un intent de cop d'estat fa un any però el Tribunal Suprem espanyol no té a la seva disposició tots els que ho van intentar perquè un tribunal regional d'un altre país li ha negat aquesta possibilitat", ha reblat a Juncker. "Quin missatge estem enviant als espanyols? Que Europa no protegeix la constitució espanyola?", s'ha preguntat durant una intervenció al ple que el Parlament Europeu celebra aquesta setmana a Estrasburg.

En aquest sentit, González Pons ha insistit que "sense confiança mútua" no es pot viure "sense fronteres". "Si volem que Schengen existeixi hem d'aconseguir que l'euroordre existeixi, també", ha conclòs, advertint que perquè una Unió Europea "unida" -com ha defensat Juncker en el seu discurs inicial- requereix també una UE "de la justícia". Al juliol, l'eurodiputat va enviar una carta a Juncker demanant-li ja que presentés una "proposta legislativa per millorar i clarificar el funcionament" de l'euroordre per evitar casos com el de Puigdemont, en què –segons González Pons- "un tribunal regional" ha posat en qüestió "una exhaustiva investigació judicial" feta al Tribunal Suprem "amb el màxim nivell de professionalitat i basada únicament en evidències legalment demostrables".

L'AMBAIXADOR ESPANYOL A FRANÇA RECRIMINA AL BATLLE DE PERPINYÀ QUE REBÉS TORRA

El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, ha rebut una carta de l’ambaixador espanyol a l’estat francès, ​Fernando Carderera, en què li recrimina la rebuda institucional al president de la Generalitat, Quim Torra, el passat 31 d’agost. Pujol va rebre Torra amb un llaç groc com a mostra de solidaritat i va signar el manifest per l’alliberament dels presos polítics.

Ho ha denunciat el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert. Segons la carta, Cardedera li diu a Pujol que Torra és un ‘president anticonstitucional’. També ha fet arribar la missiva al president de l’estat francès, Emmanuel Macron, i als presidents de l’Assemblea Nacional francesa i del senat. ‘Es pensen que Europa és el seu feu’, ha criticat.

Informa:VILAWEB.CAT (13-9-2018)

N.de la R.

Hi ha gent miserable i mai no deixerà de ser-ho.  Com es pot veure, no solament Llarena podria aspirar a guanyar el premi de ciència ficció...

UN JUTJAT DE BARCELONA DÓNA LA RAÓ ALS SOCIS QUE VAN DENUNCIAR LA JUNTA DEL BARÇA

Un jutjat de Barcelona ha suspès cautelarment la sanció del Barça als socis que van denunciar el club per la sanció rebuda en el marc de la lluita contra la falsificació d'entrades i ja podran entrar al Camp Nou.

Això crea un precedent pel gran grup de socis que va presentar denuncia posteriorment. Més de 400 socis del Barça van autoritzar el bufet d'advocats Miralbell Guerin a formular una demanda judicial contra el Barça per la sanció rebuda en el marc de la lluita contra la falsificació d'entrades. El club va intervenir títols falsificats que implicaven un total de 2.822 socis titulars d'un abonament al Camp Nou.

El bufet d'advocats basa la seva defensa en sis punts. D'entrada, una mesura cautelar que suspengui l'execució de la sanció que suspèn de la condició de socis els afectats. Es pretén que, mentre duri el procés judicial i fins que no hi hagi una resolució definitiva, se'ls permeti l'entrada al Camp Nou.

Informa:ARA.CAT (12-9-2018)

WILLY TOLEDO, DETINGUT PERQUÈ VA ESCRIURE A INTERNET " EM CAGO EN DÉU "

L'advocat de Willy Toledo, Endika Zulueta, ha informat aquest dimecres que l'actor ha estat detingut cap a les 15:00h al seu domicili de Madrid. A començaments de mes, el Jutjat número 11 de Madrid va emetre una ordre de detenció, contra Toledo per no haver anat a declarar després de la denúncia presentada per Advocats Cristians i per la Fiscalia per presumpta vexació dels sentiments religiosos. L'actor serà portat demà davant del jutge perquè li prengui declaració.

Dilluns passat Toledo va assenyalar en un missatge en el seu perfil de Facebook que portaria el seu acte de desobediència "fins a les últimes conseqüències" i que esperaria "pacíficament" els agents de seguretat de l'Estat sense lliurar-se.

El lletrat de Toledo, ha criticat que "podent-li haver-li detingut aquesta nit o demà al matí, la policia ha decidit tenir-lo en un calabós, privant-lo així de llibertat durant gairebé 20 hores".

EL GOVERN ES REUNIRÀ L'1-O PER FER BALANÇ DE LA REPRESSIÓ DE L'ESTAT

El Govern no sap encara com commemorarà exactament l'1-O, però sí que ha acordat aquest dimarts que aquell dia es reunirà, encara que coincideixi amb un dilluns, per tal de fer balanç de la mobilització d'aquell dia i la repressió patida per l'Estat. Segons ha avançat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, l'objectiu és "fer un recull de tot el que va ser l'1-O, tant l'èxit de participació i mobilització ciutadana, com fer un balanç del que va suposar la repressió, com en incidències mèdiques, escoles que es van haver de tancar per l'actuació policial, funcionaris i treballadors públics en causes judicials arran de l'1-O, les actuacions en el món judicial, o tota la repressió que ja va començar el juliol".

En aquest sentit, ha tornat a lamentar que, per tal d'haver fet "un pas democràtic, la majoria del Govern està a la presó o a l'exili" i, per tant, "la composició del Govern no és la que hauria d'haver estat". Sigui com sigui, la també portaveu de l'executiu explica que "s'està parlant amb les entitats i no s'ha definit ben bé com seran els actes del 1-O", atès que tot just s'han acabat els actes institucionals i de mobilització de la Diada.

Preguntada per la moció pactada pel PDECat amb el PSOE apostant per un diàleg dins l'"ordenament jurídic vigent", Artadi ha recordat que l'independentisme ha defensat sempre que, "en el marc legal actual, hi cabia consultar la ciutadania en referèndum" i, de fet, "en la comissió bilateral amb l'Estat, es va obrir un diàleg i negociació per explorar què permet la normativa catalana, espanyola i internacional". Per això, ha apostat per treballar aquestes opcions i, per tant, "l'aprovació al Congrés va en aquesta línia". Això, però, subratlla que "no exclou res".

CADA DIA MIL AGRESSIONS ULTRES: DESTROSSEN L'OFRENA FLORAL AL MONUMENT DE RAFAEL CASANOVA

Les flors de l'ofrena al monument de Rafael Casanova de Barcelona han aparegut pel terra aquest dimecres al matí, l'endemà de la Diada de l'Onze de Setembre. Fonts de l'Ajuntament han confirmat a l'ACN que s'ha destrossat l'ofrena, tot i que no se sap qui ha sigut.

La Guàrdia Urbana ha tornat a col·locar bé les flors aquest mateix matí, tal com han explicat des del consistori. Partits polítics, sindicats i entitats van fer la tradicional ofrena floral ahir pel matí coincidint amb la Diada de l'Onze de Setembre.

El monument de Rafael Casanova situat a la ronda de Sant Pere de Barcelona es va tornar a omplir de flors aquest 11 de setembre, en el primer acte de la Diada Nacional de Catalunya. Ho va fer, però, amb un especial record als absents, entre ells als presos i exiliats polítics. La tradicional ofrena floral es va produir després de la desfilada de les autoritats i entitats, que van anar dipositant els seus homenatges en record de Casanova, al lloc on aquest va caure ferit durant el setge de Barcelona de 1714.

L'ofrena es va iniciar a un quart de nou amb la guàrdia d'honor dels Mossos d'Esquadra, que va desfilar de gala encapçalada pel comissari en cap, Miquel Esquius, i el director general de la policia, Andreu Martínez. A partir de les 9.00 del matí es van produir les ofrenes del Govern de la Generalitat amb el president, Quim Torra, al capdavant, i de la mesa del Parlament de la mà del seu president, Roger Torrent.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (12-9-2018)

"VICTÒRIA": UNA CRIDA ALS VOTANTS INDEPENDENTISTES PERQUÈ EXIGEIXIN LA VALIDESA DEL MANDAT DE L'1-O

La iniciativa ciutadana Victòria ha començat avui una campanya amb el lema ‘Feu efectiu el meu vot!’ perquè els votants de JxCat, ERC i la CUP registrin una instància amb la voluntat que els setanta diputats independentistes del Parlament de Catalunya facin efectiva la República. Avui a les dotze s’han presentat al parlament per a presentar les primeres reclamacions. Reivindiquen el mandat del referèndum del primer d’octubre, ratificat a les eleccions del 21 de desembre, a favor de la independència del Principat.

Una de les impulsores de la campanya és Diana Coromines, ex-treballadora de la delegació de la Generalitat a Dinamarca. En declaracions a VilaWeb, explica que la iniciativa és transversal i que s’ha gestat els últims mesos i que té la intenció d’exigir als diputats independentistes que facin efectiu el mandat del referèndum. La reclamació, però, es dirigeix personalment al president de la Generalitat, Quim Torra. L’acció d’avui del parlament és el tret de sortida, però tothom pot presentar l’escrit a qualsevol administració pública catalana.

‘La campanya consisteix a anar a qualsevol registre públic a presentar una reclamació de vot. Presentes un full en què exigeixes que es faci efectiu el mandat del primer d’octubre, que vam ratificar el 21 de desembre’, argumenta. ‘És la millor manera perquè quedi constància d’aquest mandat’, diu. Coromines afirma que han parlat d’aquesta campanya amb els partits i les entitats, així com amb els CDR.

LA GENT NO FALLA MAI, PERÒ CONTINUA EL BLOQUEIG PER TROBAR UNA FÒRMULA QUE DUGUI A LA INDEPENDÈNCIA

" Diada amb cinc evidències i un bloqueig "
La manifestació aquest cop no accelerarà res però referma l'independentisme i posa deures als seus líders per després del judici. Per ara la via pactada segueix sent un camí barrat.

 

Ferran Casas


Difícilment la Diada d'ahir servirà per canviar alguna cosa. És possible que ni tan sols acceleri -com va passar el 2012- el ritmes de la política en la cursa de l'independentisme per convertir Catalunya en un estat. Però la manifestació, de nou massiva, sí que ha ajudat a constatar diverses evidències. La primera és que això no és un suflé. I si ho fos seria pertinaz, com les sequeres de Franco. La gent hi és, no marxa i persisteix. La segona és que, a diferència del que passa amb les manifestacions unionistes, on no tothom és violent però on hi solen coincidir molts violents amb càntics insultants i agressions a periodistes, no es va haver de lamentar cap incident ni sortida de to. El moviment independentista continua fent gala del seu tarannà pacífic. Es podien estalviar els més de 600 policies i guàrdies civils de reforç.

La tercera és que la gent està indignada, i molt, amb la repressió de l'Estat que ha provocat presó i exili, però que això no els aparta de l'objectiu últim: la independència. La quarta, que es desprèn dels discursos, és que l'ANC insisteix en la via unilateral per fer efectiva la República i Òmnium recepta al moviment més calma per seguir avançant i preparar el proper embat des d'una posició més reforçada. I la cinquena és que manifestar-se serveix per guanyar autoestima i per constatar que, malgrat que cal ser-ne més, els independentistes ja en són molts. Ara, però, calen concrecions: dotar-se d'un pla per fer efectiva la República.

TORNA EL " SINDICATO DEL CRIMEN" A LA PREMSA DE MADRID ?

Als que tinguin més de 40 anys, les portades impreses de la premsa de Madrid d’aquest dimarts li han de recordar les que es veien els anys de l’últim govern de Felipe González. Era el temps de l’anomenat sindicato del crimen, malnom que tenia la Asociación de Escritores y Periodistas Independientes, que pretenia desorbitar la crítica al govern socialista i generar crispació “fins a fregar l'estabilitat de l'Estat”, segons explicaria anys després Luis María Anson, llavors director d’ABC i un dels factòtums de la conspiració, de tronc amb Pedro J. Ramírez (que era director d’El Mundo), Antonio Burgos, Antonio Gala, José María García, Federico Jiménez Losantos, José Luis Martín Prieto, Luis del Olmo, Raúl del Pozo, Pablo Sebastián... entre altres.

En aquesta seqüela de la mateixa pel·lícula, Pedro Sánchez actua en el paper de Felipe González. Ja saps com acaba.

L’exministra Carmen Montón no sap el favor que ha fet als diaris impresos de Madrid. La seva dimissió, aquest dimarts a la nit, els ha salvat d’obrir les seves portades amb la Diada. Això no es paga, amigues i amics. La renúncia de la titular de Sanitat ha estat un acte de patriotisme, constitucional o en companyia d’altres.
La Diada en directe

El dia venia de mal borràs, perquè el fet de relleu era la Diada. I no anava bé. La Fiesta Autonómica alternativa organitzada a la plaça del Rei havia aplegat, a tot estirar, un centenar llarg de persones. Per paga, La Sexta retransmetia en directe la manifestació de la Diagonal, i també el canal 24 Horas de TVE, en aquest cas amb molta mala idea, perquè quan canviaven de notícia deixaven la imatge de la manifestació de la Diagonal en un insert. La1 feia connexions llarguíssimes amb Barcelona. Terrible.

Subcategories

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08166205