" TOCA AGUANTAR" : PUIGDEMONT, ENTRE EL BLOQUEIG I LA PRESÈNCIA PEL PLASMA

“Toca aguantar”. És la consigna a l’entorn de Carles Puigdemont, que mou des de Brussel·les els fils polítics en els compassos previs a la nova legislatura. Aguantar vol dir per al seu equip que no hi ha alternativa a una presidència de Puigdemont, refugiat a Brussel·les davant el procediment judicial del Tribunal Suprem que manté Oriol Junqueras a la presó. O que l’única alternativa serien unes noves eleccions. Seria la legislatura número 13. Però a Junts per Catalunya no hi ha triscaidecafòbia. Tot el contrari. “No hi ha pla B”, insisteixen una vegada i una altra. “Si n’hi ha, no el comparteixen”, certifiquen des d’ERC.

La legislatura està en mans de Puigdemont, tot i que el president destituït posa el focus a Madrid. La teoria és que a Mariano Rajoy no “li pot sortir de franc” ni l’aplicació del 155 ni la derrota del 21- D, així que les opcions que hi ha sobre la taula de l’equip de Puigdemont i alguns dels seus assessors de campanya van des de boicotejar la constitució del Parlament en la seva primera sessió plenària fins a aconseguir exercir la presidència des de Brussel·les. Com? El recorregut d’una a una altra opció està guiat per l’esperit de l’“astúcia de David per vèncer Goliat” que va inaugurar Artur Mas el setembre del 2014, però ara coneixent la reacció del Govern espanyol, dels tribunals i fins i tot la indiferència oficial de les institucions europees.

Puigdemont necessita mantenir l’excepcionalitat. Al contrari, ERC vol evitar “numerets” amb Oriol Junqueras a la presó sine die i digerint una dura interlocutòria del Tribunal Suprem en què s’avisa que les apel·lacions al diàleg no suposen una renúncia a la via unilateral per avançar cap a la independència. És més, el Suprem entén que la possibilitat que Junqueras ­sigui candidat a la presidència o torni a ocupar la vice­pre­sidència no fan creïbles les ­seves declaracions d’home de pau

ERC RECOMANA ALS SEUS EXILIATS QUE SI RENUNCIEN A L'ACTA HO FACIN DAVANT DE NOTARI

La presència de vuit diputats electes independentistes en el ple de constitució del Parlament penja d’un fil. El vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i Jordi Sànchez estan a la presó d’Estremera i el president Carles Puigdemont, així com els consellers Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret es troben a Bèlgica exiliats. Una situació que complica la constitució del Parlament el proper 17 gener. O en qualsevol, el determina.

La situació implica que no està assegurada la majoria de 70 diputats independentistes -dos per sobre de la majoria absoluta- perquè, d'aquests 70, són 62 els que tenen assegurada la seva presència en el ple. Per això, ERC lluny de la tesi apuntada per JxCAT de bloquejar el ple constitutiu, defensa poder comptar amb prou efectius per celebrar-lo i evitar que l’Estat jugui a favor dels partits unionistes. Per això, els republicans s’estimen ser pragmàtics i pensar en com haurien de renunciar a l’acte de diputat els seus candidats escollits que es troben a l’exili.

LA GRAN OBRA DE GOVERN DE JxSÍ , AL MARGE DEL PROCÉS

L’obra de govern no s’ha centrat només en la independència
Ha implantat la renda garantida, ha tancat la Model, ha ampliat la plantilla de mestres i agents dels Mossos, ha impulsat la sanitat per a tothom i ha obert fosses comunes
“Monotema.” Aquesta és la paraula que sempre fa servir Inés Arrimadas quan es refereix a l’obra de govern. Segons la líder de Ciutadans, l’executiu només ha treballat pel procés, el procés i el procés. A ningú se li escapa que aquesta legislatura ha estat la del referèndum, la repressió policial, la declaració d’independència, els empresonats, els exiliats i el 155. Però també és veritat que hi ha hagut vida més enllà del procés i s’han assolit fites importants: la renda garantida de ciutadania; el tancament de la Model; la llei del canvi climàtic i la de salut universal; el pacte per la indústria, el de la reforma horària i el de foment de la lectura; l’increment de la plantilla de mestres i agents dels Mossos; l’enfortiment de l’Agència Tributària, i l’obertura de fosses comunes.

Economia

Des del minut zero, Oriol Junqueras va intentar demostrar que ERC estava preparada per governar i es va esforçar per allunyar aquells fantasmes del tripartit que insinuaven que els republicans no sabien gestionar. Un dels seus principals èxits ha estat reduir el període mitjà de pagament a proveïdors, que ha passat de 54,05 dies el desembre del 2015 a 24 dies el juliol del 2017, així com el descens del dèficit de Catalunya, que entre els anys 2015 i 2016 va baixar del -2,88% al -0,93%.

EL REPTE DE L'ANC: DEFINIR EL NOU ROL DESPRÉS DE SER LA LOCOMOTORA DEL PROCÉS

Amb Oriol Junqueras empresonat i Carles Puigdemont a Brussel·les, l'excepcionalitat i la incertesa són els dos segells de la legislatura que tot just arrenca. A hores d'ara, és una incògnita com es formularà la investidura del president de la Generalitat -Puigdemont és l'única opció plantejada-, però Junts per Catalunya i ERC ja van apuntar en campanya que el seu projecte pivotarà preferentment a partir d'ara en la "bilateralitat". Això implica una inevitable revisió del full de ruta i, en conseqüència, una redefinició del paper que fins ara ha desenvolupat l'independentisme civil.

Les dues formacions que han exercit de locomotora durant tot el procés, ANC i Òmnium, els líders de les quals, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, continuen reclosos a Soto del Real, han començat a traçar ja camins diferenciats. L'Assemblea ha pres partit per Junts per Catalunya, amb l'argument de la restitució de Puigdemont. Més enllà del fet que Sànchez sigui el número dos de la llista del president, l'entitat va dir durant la campanya electoral que només reconeixeria Puigdemont al capdavant de la Generalitat. Aquest posicionament marca un abans i un després que afegeix més variables als reptes que l'ANC haurà d'encarar en els pròxims mesos.

ANTONI BASSAS GUANYA ERL 50è PREMI JOSEP PLA AMB UNES MEMÒRIES SOBRE LA RÀDIO

Antoni Bassas guanya el 50è premi Josep Pla amb unes memòries sobre la ràdio
El periodista construeix una crònica de la Catalunya de fa 10 anys amb ‘Bon dia, són les vuit!’


El 18 de juliol del 2008, Antoni Bassas (Barcelona, 1961) va acomiadar-se per última vegada dels oients d’'El matí de Catalunya Ràdio'. Amb la cançó 'Un núvol blanc' de Lluís Llach, el periodista de l’Ara Ava dir adéu al programa matinal després de 14 anys d’encapçalar-lo i va tancar així l’etapa com a presentador radiofònic per, al cap d’uns mesos, obrir-ne una de nova: la de corresponsal de Televisió de Catalunya a Washington. Una dècada després del comiat, Bassas rescata les vivències d’aquells 14 anys d’antena amb 'Bon dia, són les vuit!', un llibre que bascula entre les memòries i el dietari personal i amb el qual es s'ha proclamat guanyador aquest dissabte del 50è premi Josep Pla en una cerimònia a l’Hotel Palace. Bassas ha dedicat el premi als presos polítics Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

FORCADELL REPLICA COSPEDAL I ESPERA QUE " NO HI HAGI VIOLÈNCIA CONTRA GENT PACÍFICA "

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha replicat en una piulada a Twitter aquest dissabte les paraules de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal -que en una entrevista al diari 'ABC' ha assegurat que l'exèrcit espanyol estava "preparat" davant de qualsevol "eventualitat", en relació al conflicte català- i ha afirmat que espera que "això no vulgui dir més violència contra gent pacífica, demòcrata i indefensa".

En l'entrevista, De Cospedal també elogiava els militars no haguessin tingut "cap sortida de to" i la seva "altíssima qualitat democràtica i respecte a l'ordre civil", a més d'opinar que eren "evidents" les ingerències estrangeres en el procés català.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (6-1-2018)

ENUIG PEL TRACTE D'OSTATGES ALS PRESOS

Càstig a qui pensa diferent, pura venjança, simple bogeria, injustícia miserable. Eren moltes, ahir, les fórmules per descriure la decisió unànime dels tres magistrats del Tribunal Suprem de mantenir el vicepresident i cap de llista d’Esquerra, Oriol Junqueras, votat per 935.861 catalans, a la presó d’Estremera. El president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, va denunciar que els quatre presos polítics catalans han passat a ser directament “ostatges” de l’Estat espanyol “retinguts” a les presons madrilenyes. La segona institució del país, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, recordava que quatre pares, Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn, no podran celebrar els Reis en família.

Les entitats sobiranistes Òmnium Cultural i ANC tornaven a reclamar l’excarceració dels presos. “La injustícia persisteix”, lamentaven. Tot l’arc independentista censurava l’allargament de la presó preventiva. El diputat al Congrés Gabriel Rufián parlava de “segrest” i advertia: “Carcellers, algun dia ens veurem davant d’un tribunal internacional de drets humans.”

El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va corroborar que la formació recorrerà a instàncies europees, ja que la interlocutòria dels magistrats “no s’aguanta per enlloc”. “Junqueras és un home de pau i està disposat a treballar en una relació bilateral amb l’Estat per aconseguir els objectius polítics als quals ERC mai renunciarà”, va deixar clar Sabrià. La secretària primera de la mesa del Parlament, Anna Simó, va qualificar-ho de “revenja” a Twitter i va posar en relleu que “la bretxa emocional i política amb l’Estat s’eixampla”. “No és un error, és una indecència”, rematava el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva. També entre les files republicanes, Roger Torrent ho descrivia com una “miserable injustícia”, mentre que el portaveu de Demòcrates –a la llista d’ERC–, Antoni Castellà, contrastava que l’Estat “decadent i corrupte” manté “polítics honestos a la presó com a ostatges”.

COUTINHO, EL REGAL DE REIS PER AL BARÇA

El Barça ja té el seu regal de Reis. El club blaugrana ha arribat a un acord amb el Liverpool per fer-se amb els serveis de Philippe Coutinho (Rio de Janeiro, 1992). Segons Mundo Deportivo i SPORT, els culers pagaran un total de 120 milions d'euros fixos més 40 en variables als anglesos i el futbolista brasiler firmarà fins el 30 de juny de 2023. La seva clàusula de rescissió serà de 400 milions d'euros.

El jugador ha vist satisfeta la seva voluntat de jugar al Barça i la seva presentació serà el proper dilluns 8 al Camp Nou. Abans, el jugador haurà de passar les proves mèdiques habituals.

No obstant això, Coutinho, que ja no va viatjar a Dubai amb la resta de la plantilla del Liverpool,  s'ha desplaçat a Barcelona aquest mateix dissabte per presenciar, demà, el partit entre seus nous companys i el Llevant. La seva arribada, però, obligarà al Barça a despendre's d'alguns jugadors com Arda Turan o Deulofeu, que no compten per a l'entrenador i, en cas del primer, té un salari força elevat.
El fitxatge més car de la història blaugrana

COSPEDAL AFIRMA QUE L'EXÈRCIT ESTAVA " PREPARAT" PER ACTUAR A CATALUNYA

La ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, afirma aquest dissabte en una entrevista al diari 'ABC' que l'exèrcit espanyol estava "preparat" per intervenir en el conflicte català. "Una cosa és estar preparat i una altra actuar. Estàvem preparats perquè teníem l'obligació d'estar-hi, sinó no serviríem per a res", ha argumentat la ministra, que també ha elogiat l'exèrcit per la seva "altíssima qualitat democràtica i respecte a l'ordre civil". "Que no hagi aparegut cap comentari, ni cap sortida de tot, ni cap actuació malinterpretada és digne d'elogi. No crec que sigui tan fàcil aconseguir-ho en cap país del nostre entorn", ha subratllat Cospedal. D'altra banda, la ministra sosté que és "evident" que hi ha hagut "ingerències estrangeres" en el conflicte català.

"El que no es pot identificar concretament és que hi hagi hagut un govern darrere. Que ve de determinats territoris també és evident i negar l'evidència és absurd", assenyala en l'entrevista al diari 'ABC", on també opina que la democràcia espanyola "mai s'havia posat tan a prova amb tanta intensitat ni se l'havia tensionat tant". "L'Estat ha demostrat que se sap defensar, els tres poders –cada un des del seu àmbit- han actuat i s'ha traslladat el missatge que aquí tots estem obligats a complir la llei", ha continuat.

ERC DESCARTA LA POSSIBILITAT DE CONVOCAR NOVES ELECCIONS

El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha reclamat a Junts per Catalunya en una entrevista a l'ACN que "hi ha el deure de concretar propostes" sobre la investidura. El republicà ha afirmat que el seu partit haurà de donar resposta, però ha afegit que "això no pot trigar perquè el calendari estreny".

Sabrià ha descartat la repetició d'eleccions i s'ha mostrat convençut que hi haurà un acord. D'altra banda, ha apuntat que tots comparteixen el punt d'inici de la negociació: "El candidat és clar que és Carles Puigdemont". D'aquesta manera, ha tornat a tancar el debat sobre si ERC té un pla B a la investidura: "Només hi ha un pla, i el pla es diu Puigdemont".

A més, Sabrià ha afirmat que arribar a un acord amb l'Estat perquè el candidat de JxCat pugui tornar és "molt complex" i "no tindrà recorregut", de manera que hauran de buscar "altres" opcions. En aquest sentit, ha insistit que cal que el partit de Puigdemont "posi sobre la taula quina és la seva proposta per fer-ho efectiu".

PÉREZ TAPIAS, EXCANDIDAT A LA SECRETARIA DEL PSOE: " SI NO ES RESOL EL CONFLICTE DE CATALUNYA, LA PERVIVÈNCIA D'ESPANYA ESTÀ EN PERILL "

José Antonio Pérez Tapias va ser candidat a la secretaria general del PSOE en les primàries que va celebrar el partit el juliol del 2014. Pedro Sánchez es va imposar amb el 49% dels vots, enfront el 36% d'Eduardo Madina i el 15% de Pérez Tapias. Aquest exportaveu d'Izquierda Socialista, un corrent històricament minoritari en el partit, va obtenir un resultat apreciable. Però en aquests tres anys la situació del PSOE no li ha donat a Pérez Tapias motius d'optimisme i ha decidit, finalment, abandonar la militància.

Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada, va donar suport a Sánchez enfront de Susana Díaz. Però la deriva del PSOE els darrers temps i la seva alineació amb el govern del PP davant el conflicte a Catalunya ha estat excessiva per aquest polític, que també es mostra crític amb l'actitud del PSC. Curiosament, Miquel Iceta, alineat amb el bloc unionista, va confessar que havia votat el 2014 per Pérez Tapias a les primàries socialistes. Han estat tres anys molt llargs, que ho han canviat tot.

- Fa només tres anys i mig va ser candidat a la secretaria general del PSOE. Què ha succeït des d'aquell moment?

L'ESTAT ATACA AMB EL FINANÇAMENT EL GOVERNS DELS PAÏSOS CATALANS

El Consell de la Generalitat Valenciana va anunciar dimarts que el govern espanyol retallava 353 milions del finançament valencià. L’endemà se sabia que també es veurien afectades Catalunya (780 milions d’euros) i les Illes Balears (67,3 milions). Una retallada que s’afegeix a un dèficit fiscal i a un infrafinançament crònic als Països Catalans.

El Ministeri d’Hisenda espanyol havia anunciat al juliol els diners que es lliurarien segons la previsió de quantitat recaptada, cosa que va permetre d’aprovar els pressupostos autonòmics, però ara ha rebaixat la xifra justificant-ho amb la pròrroga dels pressupostos d’enguany. La rebaixa serà extensible, previsiblement, a totes les comunitats de l’estat.

En el cas valencià, ens trobem que l’increment del pressupost (+0,83) ja era molt inferior a la resta d’autonomies (+3,89 de mitjana), tot i que el País Valencià té un creixement econòmic superior al del conjunt. Però resulta que amb aquesta retallada el pressupost es redueix en 269 milions (-2,69%) en relació amb el 2017, fet que pot portar a noves retallades o bé a un descontrol del dèficit. La situació és similar a les Illes Balears, on el pressupost s’ha reduït un 2,6% respecte de la previsió del juliol, i a Catalunya, on es rebran 125 milions menys que el 2017.

REBECA QUINTÁNS, PERIODISTA D'INVESTIGACIÓ: " EL REI JOAN CARLES ÉS UN REI NEFAST COM A POLÍTIC I COM A PERSONA "

Rebeca Quintáns és periodista. El 2016 va publicar Juan Carlos I. La biografía sin silencios (editorial Akal), un llibre que posava de manifest els aspectes més tèrbols del regnat d'aquest monarca i que ha estat considerat un dels textos més crítics i més documentats sobre la monarquia espanyola. Quintáns és una gran experta en la monarquia espanyola, ja que fa més de 20 anys que es dedica a investigar-la (fins i tot li va dedicar la seva tesi). El seu primer llibre, Un Rey golpe a golpe, publicat a l'editorial basca Ardi Beltza el 2000 el va publicar amb el pseudònim Patricia Sverlo, per por de represàlies. Quintáns afirma que continua recopilant informacions sobre la monarquia i no descarta publicar en el futur més llibres sobre el tema. Amb motiu del 80 aniversari del monarca és entrevistada per El Nacional.

Joan Carles és un personatge realment nefast per a la història de l'Estat espanyol, però també és nefast com a persona

Avui Juan Carlos compleix 80 anys, i en fa tres que és fora del càrrec. Quina és la seva valoració del personatge?
Al meu llibre queda bé clar que la meva valoració és negativa. Em costa moltíssim trobar res de positiu en ell. Joan Carles és un personatge realment nefast per a la història de l'Estat espanyol, però també és nefast com a persona. L'únic que es podria salvar en el personal és la seva "campechanía"; segur que és simpàtic en la intimitat... Però políticament el seu paper va ser el puntal d'aquest sistema construït en la transició. Va fer molt per marcar els límits de la democràcia que tenim. I com a persona, també deixa molt a desitjar...

ADOCTRINAMENT INFANTIL ESPANYOLISTA: NENS MADRILENYS REBEN ELS REIS AMB BANDERES ESPANYOLES !

Enmig de les acusacions contra el sobiranisme per haver fet una crida a assistir a les cavalcades de Reis amb llaços grocs en suport als presos polítics, a Madrid s’han pogut veure banderes espanyoles en mans de nens que rebien els Reis Mags.

En la cavalcada madrilenya, retransmesa en directe per la televisió pública espanyola TVE -a Catalunya però, va retransmetre la cavalcada de Barcelona- s’han vist diverses criatures amb amb banderes espanyoles amb el lema ‘De todos’. Un fet que es pot considerar d’adoctrinament polític d’una festa infantil.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-1-2018)

NOU DE CADA DEU JOGUINES VULNEREN L'OBLIGACIÓ D'ETIQUETAR EN CATALÀ

Els Reis d’Orient ho van tenir ahir a la nit molt difícil per regalar jocs i joguines en català als nens de Catalunya. Segons un estudi de la Plataforma per la Llengua, només el 8% de les joguines que les grans empreses fabricants venen a Catalunya estan etiquetades en català, la qual cosa significa que “nou de cada deu joguines es distribueixen de manera il·legal a Catalunya”, segons l’entitat.

La Plataforma per la Llengua recorda que les directives europees determinen que la informació obligatòria i de seguretat ha de ser, almenys, en una llengua “fàcilment comprensible per als consumidors”, que, en el cas de Catalunya, d’acord amb el Codi de Consum, avalat pel Tribunal Constitucional (TC), ha de ser el català i el castellà.

Tot i això, la major part de les empreses només compleixen la part relativa al castellà, davant la connivència del govern espanyol i la passivitat de l’Agència Catalana de Consum. En el web jocsijoguines.cat hi ha una bona mostra de joguines en la llengua del país.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (6-1-2018)

EL 33,8% DELS ESPANYOLS, A FAVOR DE CELEBRAR UN REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ

Un 33,8% dels espanyols està a favor de modificar la Constitució espanyola perquè reconegui la possibilitat de referèndum d'autodeterminació en les comunitats autònomes, la qual cosa permetria la celebració d'una votació acordada a Catalunya.

És el que es desprèn del sondeig de Sociométrica publicat per El Español que, no obstant això, assenyala que una majoria de ciutadans rebutja aquesta idea (59,4%). Un nombre rellevant d'espanyols, el 6,8%, manté encara una posició equidistant sobre els referèndums sobre la independència.

La xifra d'espanyols a favor dels referèndum és elevada en aquesta enquesta, especialment si es compara amb altres sondejos recents en la mateixa línia. És el cas de l'últim baròmetre del CIS, que assenyalava que només un 10,2% dels ciutadans espanyols puguin decidir ser un estat independent. En l'enquesta de Sociométrica s'aprecia que la quantitat de persones podria ser fins i tot el triple.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-1-2018)

"NOSALTRES NO SOM D'EIXE MÓN": LA REPÚBLICA NO SORTIRÀ PAS DE CAP DIÀLEG AMB ESPANYA

"Nosaltres no som d’eixe món "
«Aquest inqualificable comportament de la justícia espanyola hauria de servir com a base i argument per a proposar un full de ruta republicà que no prevegi ja el que, de fet, queda demostrat que és impossible»

 Vicent Partal

No sé si dir que és sorprenent o que és indignant, però el fet clar és que les cançons que varen ser himnes contra la dictadura franquista tornen a tenir plena rellevància el 2018. Com si no haguera passat el temps. Després de llegir ahir els presumptes arguments usats pels jutges del Tribunal Suprem per a mantenir en presó Oriol Junqueras, per exemple, és gairebé impossible que no et retornen al cap els versos de Raimon: ‘hem vist tancats a la presó / homes plens de raó’.

Aquell ‘jo dic no’, aquell ‘nosaltres no som d’eixe món’ se’ns fa present de manera inevitable davant l’argumentació que els magistrats pretenen colar en la seua explicació, una argumentació que, de fet, implica la demolició completa de les garanties democràtiques. Així, en un paper oficial els jutges s’han atrevit a escriure que ‘és cert que no consta que el recurrent [Junqueras] haja executat personalment actes violents concrets. Tampoc no consta que donés ordres directes en aquest sentit. Però mitjançant de la defensa pública de la independència unilateral i fora de tota consideració i respecte a la llei vigent a l’estat […] ha empès els partidaris de la seua posició a mobilitzar-se públicament, ocupant espais públics amb la finalitat de fer efectiva la declaració d’independència’. Per tal que ho entenguem, això vol dir que els magistrats encarregats de redactar el text saben i són conscients que Junqueras no ha comès el delicte que volen imputar-li i pel qual el mantenen en presó preventiva. En el text també queda ben clara la raó real per la qual romandrà a Estremera, que no és sinó ‘la defensa pública de la independència unilateral’. Com a concepte. Com a idea. Com a projecte polític, fins i tot si ha estat votat per la població.

SENYORS POLÍTICS INDEPENDENTISTES: PRIMER, CAL RESTITUIR LA DIGNITAT

Per Ramon Serra, editor

Després de la interlocutòria del Suprem tot ha quedat clar, si és que algú encara tenia algun dubte. A partir d'ara cal que JxCAT, ERC i la Cup trobin una solució urgent per intentar el restabliment al màxim del govern legal.

Si no és possible no hem de tèmer unes noves eleccions, perquè la gent sap molt bé el que passa. De momentt, ens queda la dignitat. I això no hauria de tenir preu. Per tant, senyors polítics, poseu-vos les piles i, sobretot, no feu públiques les vostres lògiques discrepàncies. La premsa dels ocupants treurà petroli de qualsevol divergència.

D'entrada sembla que el president Puigdemont ha de continuar a Bèlgica, perquè tornar  a Espanya i ingressar a la presó seria deixar-lo engabiat a mans dels llops. No ens convé pas tenir més màrtirs sinó aprofitar especialment totes les escletxes internacionals. I és evident que no és el mateix ser a Bèlgica que no pas a una presó espanyola. La lluita legal i pacífica amb Espanya es pot donar per acabada. Ara cal moure el tauler internacional. és aquí on hem de jugar la batalla. Difícil sí, però hi ha més possibilitats que xocar contínuament amb el mur espanyol.-

Decidiu el que decidiu tindreu el poble al darrere. Això sí: decidiu-ho tots plegats i en harmonia,si més no guardeu les formes.

Ah, el poble català també s'haurà de preparar per a  una dura i constant resistència. No oblidem que a partir d'ara manifestar-se per la independència pot ser delicte. Tornen els temps foscos de la dictadura franquista, si és que Espanya ha deixat mai de ser-ho. Fa més de 300 anys que resistim i ara haurem d'actualitzar-ne  els mètodes. Tinguem imaginació davant els qui volen que la raó de la força s'imposi a la força de la raó. I sobretot constància i no defallir davant els nombrsos obstacles que se'ns presentaran.

Han ferit la dignitat d'un poble i han intentar d'humiliar-nos. I això no ho consentirem mai per dignitat. Abans morirem drets que no pas agenollats a l'espanyolisme.

EL MANTENIMENT DE JUNQUERAS A LA PRESÓ ÉS UN ADVERTIMENT PER AL NOU GOVERN

"El manteniment de Junqueras a la presó és una advertència per al nou govern’
L'advocat i president de l'associació Drets, Sergi Blàzquez, i el catedràtic de dret penal de la UB Joan Queralt analitzen la interlocutòria del Suprem

 Roger Graells i Pere Martí

La decisió de la sala segona del Tribunal Suprem espanyol de mantenir el vice-president Oriol Junqueras empresonat ha indignat bona part de la societat catalana. La interlocutòria emesa pels magistrats culpa Junqueras de la violència que l’estat ha exercit contra els catalans i fa servir arguments polítics per a evitar que el vice-president surti d’Estremera, on és tancat des del 2 de novembre.

El Suprem culpa Junqueras de la violència de l’estat contra els catalans per mantenir-lo a la presó

Dos advocats han analitzat la interlocutòria per a VilaWeb. Sergi Blàzquez, president de l’associació Drets, creu que la interlocutòria que manté Junqueras a la presó ‘és una advertència per al nou govern’. Argumenta que es vol condicionar l’acció política de la Generalitat perquè hi ha una voluntat de càstig i escarment.

‘Jurídicament em sembla una barbaritat, està premeditat per a castigar aquestes persones’, diu Blàzquez. El catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan Josep Queralt sosté que la interlocutòria ‘és molt dolenta’ perquè manté Junqueras empresonat sense demostrar els delictes dels quals l’acusen.

L'EMPRESONAMENT DE JUNQUERAS ALIMENTA LA INCERTESA DE LA INVESTIDURA

La decisió del Tribunal Suprem de mantenir Oriol Junqueras en presó provisional ha suposat un cop dur per a l'independentisme, unànimement contestat per les forces sobiranistes. Més enllà de les mostres de solidaritat i suport personal, però, l'alt tribunal ha enviat un missatge dur de contundència contra el procés. La interlocutòria ha estat clara i fa evident que els jutges no donaran treva als polítics que mantinguin l'horitzó de la República catalana, usin el discurs que usin, cosa que afegeix incertesa en plenes negociacions entre JxCat, ERC i la CUP per afrontar la investidura i la legislatura.

La candidatura de Carles Puigdemont ha reiterat en les darreres hores que no contempla cap altra opció que no passi per restituir el president a l'exili, però la fiscalia i la justícia espanyoles han esvaït qualsevol dubte sobre la possibilitat de tancar un pacte per fer efectiva aquesta opció. Cap gest ni tot i això, el portaveu de la llista, Eduard Pujol, ha descartat aquest divendres anar a noves eleccions i ha defensat investir-lo aquest mateix gener, per la via ràpida.

Com casa aquesta pressa amb la voluntat de fiar-ho tot al seu cap de files i l'actitud tancada dels tribunals de l'Estat? ERC, després de plantejar alternatives en un primer moment -com el mateix Junqueras- ha optat per donar ple suport a l'estratègia de Puigdemont -excepte alguns dirigents com Gabriel Rufián, amb discurs propi-, però li demanen que aclareixi com s'ho farà per ser investit. JxCat va arribar a posar sobre la taula una "investidura telemàtica", però aquesta opció presenta veritables dubtes reglamentaris i legals.

FINS I TOT FRANÇA ESTÀ DISPOSADA A NEGOCIAR UNA REFORMA CONSTITUCIONAL PER CÒRSEGA

El president de la nova col·lectivitat unida de Còrsega, el sobiranista Gilles Simeoni i el president independentista del parlament Jean-Guy Talamoni s’han reunit aquest divendres a l’illa amb la ministra delegada del govern francès Jacqueline Gourault. En l’agenda hi ha la proposta de modificar la constitució francesa, modificació necessària per a incloure com a mínim dues de les reivindicacions electorals de la candidatura Pè a Corsica, guanyadora de les eleccions del passat desembre: l’oficialitat de la llengua corsa i l’estatut de resident que s’aplicaria als ciutadans de la resta de l’estat.

El president Simeoni després de la reunió s’ha manifestat satisfet perquè s’ha desbloquejat a parer seu la reforma de la constitució que els sobiranistes corsos consideren imprescindible. Simeoni ha dit que ‘si una constitució fa impossible el reconeixement d’un poble aleshores el que cal no es que desaparegui aquest poble sinó canviar la constitució’. Els dirigents corsos han anunciat també que seran rebuts el 22 de gener a París pel primer ministre Edouard Philippe.

JUNQUERAS: " TRANSFORMEU LA INDIGNACIÓ EN CORATGE I PERSEVERANÇA; PERSISTIU PERQUÈ JO PERSISTIRÉ "

El líder d'ERC i vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha publicat un missatge a Twitter dictat des d'Estremera després de la decisió del Tribunal Suprem (TS) de mantenir-lo a la presó. Al text, el líder d'ERC ha escrit: "En aquests dies que vindran, mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia en amor. Penseu sempre en els altres. En el que hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré". Finalment, Junqueras ha agraït el suport rebut per la gent l'endemà que un miler de persones clamés a Sant Vicenç dels Horts per exigir el seu alliberament. "Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo", conclou la piulada.

Els magistrats del Suprem Miguel Colmenero (que és el ponent), Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde han dictat una interlocutòria en què, per unanimitat, argumenten que hi ha indicis de delictes de rebel·lió, sedició i malversació i apunten que també hi ha "risc rellevant" de reiteració delictiva perquè no hi ha "cap element" que permeti a la sala entendre que Junqueras "té la intenció d'abandonar la via seguida fins ara".

El Suprem, per tant, tomba el recurs d'apel·lació de la defensa i atén la petició de la fiscalia i de l'acusació popular (exercida per Vox) i deixa el vicepresident destituït entre reixes. Amb aquesta decisió, el Suprem tomba per segon cop la petició de la defensa de Junqueras de deixar-lo en llibertat. L'altra ocasió va ser el 4 de desembre, quan el jutge instructor, Pablo Llarena, va optar per alliberar sis dels consellers i deixar a la presó Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart perquè considerava que hi havia risc de reiteració delictiva.

Informa:ARA.CAT (5-1-2018)

L'ESTAT GASTA 1.349 MILIONS MÉS DEL PREVIST EN DEFENSA MENTRE RETALLA TRANSFERÈNCIES A CATALUNYA

La pròrroga dels pressupostos de l'Estat és el principal argument del govern espanyol per frustrar algunes de les principals mesures pactades i compromeses els darrers mesos. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, justifica la paràlisi per la manca de nous comptes en el que suposa una forma de pressió cap a l'oposició per asseure's a negociar i, en el mateix sac de les converses, hi posa la reforma del sistema de finançament o les retallades de transferències a les comunitats. En canvi, aquests mateixos pressupostos del 2017 es poden estirar tant com interessi si és per modificar despeses de determinats ministeris i, molt en especial, el de Defensa, sense ni tan sols passar pel Congrés.

D'aquesta manera, segons el darrer document sobre modificacions pressupostàries publicades pel mateix departament d'Hisenda, el ministeri que capitaneja María Dolores de Cospedal ha anat augmentant les seves partides fins al novembre en 1.349,2 milions d'euros en successius canvis aprovats en el consell de ministres i sense debat parlamentari. És el ministeri que més ha vist incrementar els seus crèdits, a molta distància del segon, el d'Hisenda -on només s'han apujat en 325,6 milions-, per bé que això ja és una constant dels darrers anys.

PER UNANIMITAT! EL SUPREM MANTÉ JUNQUERAS A LA PRESÓ

El Tribunal Suprem ha tancat una porta més a Oriol Junqueras. Ha decidit que manté en presó provisional el vicepresident, que està tancat a Estremera des del 2 de novembre. Ara, Junqueras, si ho vol tornar a intentar, haurà de presentar un recurs al magistrat instructor Pablo Llarena, com van fer Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

La sala penal no ha recollit l'aposta pel diàleg i la bilateralitat que es va materialitzar durant la campanya i el programa d’ERC i que Junqueras va defensar durant la vista d'apel·lació.

El vicepresident, en presó des del 2 de novembre, "s’ha ratificat en aquest compromís personal demostrat en la seva trajectòria política i basat en les seves conviccions morals", va dir el seu advocat Andreu Van den Eynde dijous a la sortida de la vista. I va remarcar que Junqueras ha defensat l'acatament de les vies pacífiques.

ERC ANUNCIA QUE RECORRERÀ A LES INSTITUCIONS EUROPEES

El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha lamentat "profundament" la decisió del Tribunal Suprem (TS) de mantenir la presó provisional al president del seu partit, Oriol Junqueras i ha anunciat que la formació recorrerà a les institucions europees. En una entrevista a l'ACN, Sabrià ha dit però que no els sorprèn aquesta decisió i ha denunciat que jurídicament "no s'aguanta per enlloc".

El republicà també ha apuntat que la presó era revisable i que el mateix Junqueras ha tornat a deixar clar que és "un home de pau i que està disposat a treballat en un relació amb l'Estat per aconseguir els objectius polítics als que ERC mai renunciarà". "No entenem en cap cas la decisió que s'ha pres", ha apuntat. Per això, ha explicat que continuaran "batallant" davant del Tribunal Suprem però també ho portarà a instàncies europees per aconseguir que "quan abans millor, Junqueras pugui estar a casa seva amb els seus i fent política" pel país.

D'altra banda, Sabrià espera que el que sí que es pugui fer efectiva és la petició de traslladar Junqueras a una presó catalana. Ha dit que això no satisfà les seves expectatives però sí permetria una millora "importantíssima" de cara a la seva família i a la "garantia" dels seus drets polítics.

L'ANC NO DESCARTA UN GOVERN MIXT AMB POLÍTICS A CATALUNYA I ALTRES A L'EXILI

 El secretari general de l'ANC, Enric Blanes, ha assegurat que es podria formar un "govern mix amb polítics a l'exili i altres a Catalunya" perquè ens trobem davant de circumstàncies "anòmales" que poden exigir solucions "singulars".

En aquest sentit, ha subratllat que l'independentisme "ha guanyat en condicions molt adverses" i remarca que l'important no és qui serà investit president, sinó, que es garanteixi la unitat d'acció dels partits de la república per fer un govern fort amb suport parlamentari sòlid.

Blanes també ha indicat, aquest divendres al matí en declaracions a Onda Basca, recollides per Europa Press, que a Catalunya hi ha una "polarització política però no una fractura social".

LA REPÚBLICA TXECA I ESLOVÀQUIA POSEN LA SEPARACIÓ DELS SEUS PAÏSOS COM A MODEL PER A CATALUNYA I ESPANYA

Els primers ministres d’Eslovàquia i la República Txeca creuen que la separació pacífica de l’antiga Txecoslovàquia podria ser un bon exemple per a altres estats, entre els quals, han citat expressament, Espanya i Catalunya. Robert Fico, d’Eslovàquia, i Andrej Babis, de la República Txeca, han parlat conjuntament en una conferència de premsa a la capital eslovaca de Bratislava per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la ruptura, el 2003.

D’aleshores ençà, creuen que les relacions entre els països veïns que una vegada van formar Txecoslovàquia són excel·lents i que la separació no va ser traumàtica. ‘Pot ser un exemple a seguir per a molts països que cerquen la separació’, ha dit Fico, segons que recull Associated Press.

L’1 de gener de 1993, Txecoslovàquia es va separar en l’anomenat Divorci de Vellut. Va ser un procés pacífic, en el qual la negociació i el diàleg van regnar en tot moment. De fet, el mateix Václav Havel, president de la república escollit després de la Revolució de Vellut, va declarar en una entrevista, el 16 d’abril de 1991, que si el poble eslovac volia viure en un estat independent, ni els txecs ni ell no li negaria el dret a fer-ho.

Durant la primavera del 1991, la qüestió nacional entre el poble eslovac va ser al centre de la crisi del govern eslovac i del Moviment Públic Contra la Violència, que s’escindiria en un grup liderat per Vladimir Meciar, qui va fundar la plataforma Moviment per una Eslovàquia Democràtica (HZDS). Aquesta força política va accedir al govern eslovac en les eleccions de juny del 1992 i va emprendre negociacions amb el govern txec per a la partició de la república.

Informa:VILAWEB.CAT (5-1-2018)

QUASI MIG MILIÓ DE SIGNATURES PER PORTAR ESPANYA DAVANT EL TRIBUNAL DE DRETS HUMANS

 "Reunir independentistes i autodeterministes en una única demanda col·lectiva contra l'Estat espanyol davant del TEDH i fer que el que, fins ara, només és un 'afer intern' passi a ser un 'afer internacional' de primer ordre". Aquest és l'objectiu de la petició feta per un usuari de la plataforma 'Change.org' a l'ANC, Òmnium Cultural, l'AMI, Drets i Súmate per tal de portar Espanya davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans per voler "impedir per tots els mitjans que els catalans puguem exercir el dret fonamental de l'autodeterminació".

"Insto a totes aquelles entitats polítiques i civils que estan a favor que es realitzi un referèndum d'independència de Catalunya a que iniciïn una campanya de recollida de signatures/autoritzacions per portar l'Estat espanyol davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) i presentar una demanda col·lectiva sol·licitant que s'obligui a l'estat espanyol a autoritzar, celebrar i respectar els resultats d'un referèndum d'independència per Catalunya", diu la proposta, que ja compta amb 493.019 signatures de suport de les 500.000 que es demanen.

Podeu consoltar:CHANGE.ORG

Informa:DIRECTE.CAT (5-21-2018)

ÒMNIUM JA TÉ: 95.359 SOCIS: L'ENTITAT HA TINGUT 80.000 ALTES PEL GIR INDEPENDENTISTA

Amb l’aposta sobiranista i el compromís amb el procés independentista dels darrers anys, l’entitat Òmnium ha guanyat 80.000 socis en una trajectòria inèdita entre les associacions cíviques, una trajectòria que li ha permès revertir una imatge i funcionament anquilosats i convertir-se en una de les entitats amb més base social del país. El revulsiu inicial arriba amb la presidència de Jordi Porta del 2002 al 2010, que suposa un canvi generacional en l’equip que l’envolta, i també d’imatge i objectius. L’entitat, que va néixer sota el franquisme en defensa de la llengua i la cultura catalanes decideix apostar per la sobirania del país en un moment en què el catalanisme social i polític evoluciona cap a l’independentisme.

La sentència del Tribunal Constitucional que no reconeix Catalunya com a nació després que ho hagi aprovat la ciutadania en referèndum suposa el gir definitiu. Aquell juliol del 2010, Òmnium lidera la manifestació Som una nació. Nosaltres decidim ja sota la nova presidència de Muriel Casals. La protesta per la retallada estatutària es converteix en la primera gran manifestació a favor de la independència de Catalunya.

LES FILIPINES ACOMIADEN EL SEU CÒNSOL HONORARI A BARCELONA PERÈ VA PARTICIPAR EN L'ATURADA DEL 3-O

El govern filipí de Rodrigo Duterte ha decidit de destituir el consol honorari a Barcelona, Jordi Puig Roches, per haver participat en una manifestació durant l’aturada general del 3 d’octubre, l’endemà passat del dia del referèndum. Li ho ha comunicat el ministre d’Afers Estrangers de les Filipines, Alan Peter, en una carta datada el 20 de desembre. La destitució es farà efectiva el mes vinent.

Segons que ha pogut saber VilaWeb, el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol va denunciar el cas de Puig a l’ambaixada de les Filipines, que ha decidit de prescindir dels seus serveis. Entre les explicacions que ha donat el govern filipí a Puig, li diuen que estan decebuts perquè una fotografia que va penjar a les xarxes socials ‘demostra que va assistir a una manifestació pro-independentista i lluint un pamflet d’una organització clarament identificada amb el moviment independentista’.

Tanmateix, la manifestació en qüestió no era pas a favor de la independència, sinó contra la violència emprada per la policia durant el referèndum del primer d’octubre. Per una altra banda, el cartell que sosté Puig correspon a una campanya de Barcelona en Comú abans del referèndum.

Subcategories

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06846250