" THE ECONOMIST " AVISA RAJOY QUE MANTENIR LA " PODRIA REQUERIR " REVISAR LA CONSTITUCIÓUNITAT D'ESPANYA

El Procés és a la premsa internacional. Aquest dijous ha estat un article al 'The Economist', en què s'informa que Catalunya vol fer un referèndum d'independència l'1 d'octubre encara que no ho vulgui el govern espanyol. I cita la llei de referèndum d'autodeterminació, presentada el 4 de juliol, en què no es fixen mínims de participació per considerar vàlid el resultat i que es declararà la independència 48 hores després de la proclamació dels resultats per part de la sindicatura electoral. En aquest context, llancen una sèrie de consells al president espanyol, Mariano Rajoy.

El setmanari britànic 'The Economist' assegura en la seva última edició que Rajoy hauria d'impulsar una reforma constitucional si vol mantenir la unitat d'Espanya. El rotatiu diu que l'estratègia actual de Rajoy amb els catalans és "efectiva" i "beneficiosa políticament per a ell a la resta d'Espanya", però "ignora el descontentament de Catalunya amb l'actual marc constitucional". "Mantenir el país unit podria requerir revisar-lo", assegura l'article, que adverteix, però, que la Generalitat "ha fracassat a l'hora d'aconseguir suports internacionals" pel referèndum.

JxSÍ VEU RÈMORES FRANQUISTES EN L'ACTUACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL AL TNC

La Guàrdia Civil s'ha presentat al Teatre Nacional de Catalunya per demanar documentació sobre la contractació que va dur a terme JxSí per celebrar ala sala gran del TNC el passat 4 de juliol, en què Govern i diputats van presentar als ciutadans el projecte de llei del referèndum. Una intervenció que s'ha fet sense comunicar al grup parlamentari, i que pretén obtenir tota la informació sobre el lloguer que va signar el grup parlamentari de JxSí.

En una roda de premsa al Parlament, els diputats de JxSí Lluís Llach, Marta Rovira i Jordi Turull han confirmat que la Guàrdia Civil ha entrat a la seu del TNC per requerir documentació, i que ha donat un termini de cinc dies als responsables del teatre per atendre el requeriment. Alhora, han reclamat a la resta de grups parlamentaris que expressin la seva solidaritat amb JxSí, perquè “això ja no va ni de procés ni d’independència, això va de democràcia”, ha dit Lluís Llach. El diputat ha afegit que “em recorda als temps del tardofranquisme, però amb la diferència que en aquells temps la policia tenia el coratge d’anar als protagonistes i no als intermediaris. L’Estat vol que tothom que intervé en el procés tingui por, per tant, comencem a fer servir el verb que m'he inventat, panicar”, ha reblat. Rovira, Turull i Llach han coincidit a assenyalar que es tracta d’un “atemptat a la llibertat d’acció política”.

COLAU TITLLA DE BARBARITAT L'ENTRADA DE LA GUÀRDIA CIVIL AL TNC

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha titllat de "barbaritat" que la Guàrdia Civil hagi entrat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per demanar informació sobre l'acte del Govern i JxSí per presentar la llei del referèndum, i ha rebutjat la judicialització del procés.

L'actuació de la Guàrdia Civil és "un exemple de què judicialitzar un conflicte polític només crea crispació i no porta enlloc", ha assegurat l'alcaldessa en una piulada a Twitter.

La Guardia Civil entrant al TNC és una barbaritat i un exemple q judicialitzar un conflicte polític només crea crispació i no porta enlloc
— Ada Colau (@AdaColau) 13 de juliol de 2017

El Govern i JxSí van celebrar aquest acte la setmana passada amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, entre altres, per defensar que l'1-O té les garanties democràtiques d'una votació d'aquestes característiques.

Informa:ELMON.CAT (13-7-2017)

EL SENAT DEBATRÀ UNA MOCIÓ DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA PERQUÈ EL CATALÀ NO TINGUI FRONTERES AUDIOVISUALS

La campanya “El català, sense fronteres” impulsada per la Plataforma per la Llengua que demana la reciprocitat total dels mitjans audiovisuals en català en tots els territoris de parla catalana arribarà el setembre al ple del Senat espanyol amb l’expectativa d’impulsar aquesta cobertura.

La Cambra alta debatrà una moció que aquest dimecres han registrat els grups socialista, En Comú Podem, Esquerra, PDeCAT i Grup Mixt-Compromís. Entre els signants, entre els quals hi ha representació de tots els territoris del domini lingüístic català, hi ha els expresidents de Catalunya, les Balears i Aragó.

La moció per la reciprocitat dels mitjans de comunicació radiofònics i audiovisuals en català s’explica per la reciprocitat nul·la, o en alguns casos parcial, de les emissions de ràdio i televisió en català entre els diversos territoris del domini lingüístic catalanoparlant. Aquest fet representa un atac als drets lingüístics de més de deu milions de ciutadans europeus i implica l’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), malgrat que fou signada per Espanya, França i Itàlia, i ratificada per Espanya; i de la Directiva 2010/13/CE, reguladora de la llibertat de circulació dels productes audiovisuals.

El text que es porta a votació insta el govern espanyol a complir la Directiva 2010/13/CE, que estableix que els Estats membres garantiran «la llibertat de recepció i no obstaculitzaran les retransmissions en el seu territori dels serveis de comunicació audiovisual procedents d’altres Estats membres» i demana que s’emplaci les autoritats dels estats francès i italià a fer complir aquesta directiva en els territoris de parla catalana respectius d’aquests estats. També emplaça l’executiu a complir la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Aquest és un document que ha estat ratificat per Espanya, amb el qual es compromet a garantir «la llibertat de recepció de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i televisió dels països veïns en aquesta llengua».

AQUEST DIUMENGE, EL TRADICIONAL APLEC DEL PI DE LES TRES BRANQUES

Aquest diumenge tindrà lloc el tradicional Aplec del Pi de les Tres Branques a Pla de Campllong, al municipi de Castellar del Riu.

Enguany, l'acte comptarà amb els parlaments, que enguany aniran a càrrec del periodista i escriptor, Aleix Renyè per Catalunyna Nord; el president de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Antoni Infante; la Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga, Marta Canales per la Franja de Ponent; la membre de l'Assembla Sobiranista de Mallorca, Antònia Font; el president de l'ANC, Jordi Sànches i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. L'acte sera presentat per l'alcalde de Castellar del Riu, Adrià Soler.

A continuació, el Pi Jove acollirà parlaments d'organitzacions de l'esquerra independentista
Informa:LLIBERTAT.CAT (13-7-2017)

CAL UNA NORMALITZACIÓ PLANIFICADA DEL CATALÀ A LA FRANJA

"L’evolució ens fa engegar totes les alarmes: en tots els àmbits estudiats el català ha experimentat un important retrocés”, conclou Ramon Sistac a Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat per la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística del Departament de Cultura i que recull l’anàlisi dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la Franja feta el 2014 (EULF14), la segona edició d’una enquesta que es va fer per primera vegada el 2004. Vegem-ho.

Tot i que el català es percep com a dominant al carrer, en cap altre territori ha tingut una davallada tan ràpida en l’ús i el coneixement al llarg d’aquests deu anys: la transformació demogràfica n’és un desencadenant, però no la causa. Per combatre un procés generalitzat de substitució lingüística —“ja en som al llindar”, segons Sistac— cal una normalització planificada del català. Ara bé, hi ha també signes esperançadors, com el manteniment en la transmissió lingüística, l’augment de la capacitat de lectura i escriptura entre generacions joves o les noves tecnologies, que creen àmbits nous de presència del català.

Demogràficament, les dinàmiques de la Franja són les pròpies del medi rural. Entre el 2004 i el 2014 la dinàmica poblacional del territori, que ha estat desigual arreu dels territoris, s’ha mantingut estable fins al 2009, any en què la població va començar a baixar. Així mateix, la població autòctona s’ha vist reduïda durant el segle XX per l’emigració a Catalunya durant la dècada dels 50, 60 i 70 i per l’aturada en el creixement natural, alhora que s’ha produït una arribada important de població d’origen immigrant provinent de països al·loglots.
Els coneixements lingüístics

A LES BALEARS ENCARA HI HA CENTRES QUE NO RESPECTEN ELS MÍNIMS D'ENSENYAMENT EN CATALÀ

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, denuncia que la Conselleria d'Educació i Universitat encara no ha aportat el diagnòstic real del català a les aules que se li ve reclamant des del principi de legislatura. «A la mesa tècnica de dilluns no es va passar cap estadística de les assignatures que es fan oficialment en català segons el GESTIB, ni molt manco un estudi de camp per comprovar si s'hi fan realment».

A més, volen recordar que el 30 de març els representants de l'Administració varen dir que l'informe d'Inspecció sobre matèries impartides en català seria un estudi real i no un simple buidatge del GESTIB, en resposta a una qüestió de la UOB.

«L'informe que es va presentar tampoc no fa cap referència a temes cabdals com les zones amb necessitat d'intervenció urgent per l'incompliment sistemàtic i notori del Decret de Mínims, o a la manca de coordinació amb la UIB per preparar els futurs mestres a l'hora de treballar lingüísticament amb grups d'alumnes castellanoparlants».

Segons la UOB, sí que recull, en canvi, que encara hi ha un 5 % de centres amb projectes lingüístics que no respecten el Decret de mínims, «fet absolutament intolerable quan s'acaben de complir vint anys de la seva entrada en vigor i molt simptomàtic de la deixadesa dels diferents governs autonòmics».

CAP REVOLUCIÓ NO S'HA FET D'ACORD AMB LA LLEI VIGENT: HEM DE SUBSTITUIR LES ARMES PER LES URNES

"Les revolucions no duen pòlissa"
«No crec que, en aquestes alçades de la història, el sard Antonio Gramsci tingués cap dubte sobre allò que cal fer, ni a quina hegemonia cal aspirar»
Josep-Lluís Carod-Rovira 


Mort el dictador, van accelerar-se els contactes entre l’aparell franquista i les forces de l’oposició i així s’arribà a les primeres eleccions de juny de 1977. Tots els partits van ser legalitzats, excepte ERC, el partit que havia governat la Catalunya autònoma i republicana. Era una manera evident de donar pistes prou clares de per on anirien les coses. Franquistes i antifranquistes espanyols, amb els perifèrics que van servir de teloners i actors secundaris de l’espectacle de la transició, van perpetrar una constitució la toxicitat de la qual encara dura, sota la tutela de les Forces Armades. I, novament llevat de les mateixes sigles, tots els partits catalans van demanar amb entusiasme el “sí” a una constitució que duia incorporada la monarquia establerta per Franco, al costat de la democràcia de drets individuals, i ens van fer creure que no hi havia elecció: o Constitució amb rei inclòs o res.

La constitució en qüestió, a més, parlava de nacionalitats i regions, però només esmentava la nació espanyola; d’oficialitat de les diferents llengües de l’Estat, però solament el castellà hi sortia amb el seu nom i en feia obligatori el coneixement per a tothom; de banderes i ensenyes pròpies de les comunitats autònomes, però únicament s’especificava com era la bandera espanyola; s’establia el sistema de concert econòmic per als dos territoris bascos i se’n preveia la unificació voluntària (de Navarra amb la resta del País Basc), però a nosaltres se’ns col·locava en el sistema general de finançament autonòmic i se’ns dedicava un article, el 145, que prohibia la federació entre comunitats autònomes, circumstància que, en aquell moment, només podia ser imaginable en el cas de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, en ple apogeu de la idea de Països Catalans. A Catalunya, el 90,46 % dels votants van beure a galet i van votar-hi “sí”, amb dos punts per sobre de la mitjana de tot l’Estat, de tan desitjosos com estàvem de democràcia, potser més que enlloc. Encara en paguem les conseqüències.

LA PRINCIPAL ACCIÓ DE L'ESTAT: ATACAR EL PATRIMONI PARTICULAR I MAS, ORTEGA I RIGAU EN SERAN LES PRIMERES VÍCTIMES

El Tribunal de Comptes està a punt de fer públiques les primeres decisions sobre la denúncia contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per presumptes responsabilitats comptables en relació amb el 9-N, tal com ha avançat La Vanguardia.

Un dels primers moviments serà el nomenament d'un delegat instructor que elaborarà un informe. Si en aquest, l'instructor creu que va poder existir una responsabilitat comptable, és a dir, que per la celebració del 9-N es van utilitzar diners públics de manera irregular, els tres, Mas, Ortega i Rigau, hauran de dipositar una fiança de 5.129.833 euros, que és la quantitat que, segons la Fiscalia, es va utilitzar. En aquest sentit, es preveu que si no es pot aconseguir aquesta quantitat, la secció d'enjudiciament podrà embargar els béns que cregui convenients per cobrir la fiança.

Durant aquests mesos previs, una de les principals disputes ha estat entre la Generalitat i l'Advocacia de l'Estat. Aquest darrer va demanar poder veure la denúncia presentada per Societat Civil Catalana i l'entitat Advocats Catalans per la Constitució però la Generalitat va recórrer aquesta intervenció ja que creia que l'Advocacia de l'Estat no hi tenia dret.

ERC I LA CUP APOSTEN PER APROVAR LA LLEI DE TRANSITORIETAT ABANS DE L'1-O

ERC i la CUP aposten perquè el Parlament aprovi la llei de transitorietat abans del referèndum de l'1 d'octubre i que només entri en vigor en cas que guanyi el "sí", segons han explicat fonts de les dues formacions a l'ACN.

Els republicans veuen necessari que l'aprovació de la llei que estableix la legalitat de la república catalana no es deixi per després del referèndum per evitar així que les interpretacions sobre el resultat de l'1-O reobrin el debat sobre la llei. A més, defensen que és la manera més segura perquè no hi hagi un buit legal. La CUP coincideix amb els republicans que aquesta fórmula garanteix la "irreversibilitat" del procés. Per la seva banda, fonts del PDECat integrades a JxSí han evitat fixar una posició tenint en compte que és una qüestió que encara s'està debatent. Està previst que la llei de transitorietat jurídica s'expliqui públicament durant l'última setmana de juliol.

ERC, PDECat i la CUP van acordar tramitar de manera separada la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica després de mesos de debat però encara queda pendent de resoldre si el Parlament ha d'aprovar la llei de transitorietat abans o després de l'1-O.

RAJOY NO TÉ TEMPS D'APLICAR L'ARTICLE 155

Al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, se li exhaureix el temps per a prendre de manera efectiva una mesura dràstica que intervingui d’alguna manera l’autogovern de Catalunya i impedeixi el referèndum. Constatada la inviabilitat de la llei de seguretat nacional espanyola, per manca de fonament jurídic, i descartada pel ministre Zoido mateix, Rajoy només pot esperar que el TC s’avingui a aplicar la qüestionadíssima atribució sancionadora o activar l’article 155 de la constitució espanyola.

Però les tensions internes al Tribunal Constitucional són ben conegudes, i en cap cas la decisió de fer ús de la capacitat de sancionar directament càrrecs electes no es faria per unanimitat, atesa l’oposició dels magistrats dits progressistes. I el problema de Rajoy amb el 155 és el temps. Perquè se li acaba.

Jorge de Esteban, un catedràtic espanyol de dret que ha defensat repetidament l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola contra la Generalitat de Catalunya, ha publicat un article al diari El Mundo en què afirma que ningú no s’ha adonat que aquest article reclama pel cap baix quatre mesos per a ser aplicat, cosa que fa impossible de fer-lo servir contra el referèndum del primer d’octubre.

De Esteban defensa que el 155 no ha estat desenvolupat legislativament, però afirma que com que per a ser aplicat cal l’acord del senat, aleshores cal seguir els procediments del reglament d’aquella cambra, especialment l’article 189.

JUNQUERAS I ROMEVA ASSUMIRAN LA COMPRA DE LES URNES DE L'1-O

El vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, assumiran la compra de les urnes del referèndum. Així ho expliquen fonts governamentals, que avancen que en la reunió del consell executiu de dimarts que ve formalitzaran la petició perquè la conselleria de Governació, encapçalada per Meritxell Borràs, els traspassi les competències necessàries per impulsar una compra que s'ha anat endarrerint després del fracàs de la licitació.

Junqueras i Romeva seran, doncs, els que es responsabilitzaran del contracte a partir d'un procediment negociat. No hi haurà concurs i l'elecció de l'empresa es farà de forma directa. Una opció que contempla la llei de contractació pública sempre que abans hagi fracassat un concurs previ, en aquest cas, l'acord marc que impulsava Governació.

La querella contra Borràs, que segueix el seu tràmit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), és un dels motius que pesa en la decisió que prendrà la setmana que ve el consell executiu, segons expliquen les fonts. Precisament aquest dimarts, el TSJC va desestimar el recurs que havien presentat Borràs i el seu ex número 2 a Governació i actual responsable dels serveis jurídics de la Generalitat, Francesc Esteve.

PUIGDEMONT PREPARA UNA REMODELACIÓ INTERNA DEL GOVERN PER CONCENTRAR LES COMPETÈNCIES DEL REFERÈNDUM

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, està preparant una reorganització interna del Govern per concentrar les competències del referèndum en un sol conseller, tal com va avançar l'ARA dilluns. El president de la Generalitat ho ha explicat en conversa informal amb periodistes als passadissos del Parlament, en què ha aclarit que els canvis es faran abans d'agost.

El nom del conseller que assumirà les competències és encara una incògnita. Després d'una sessió de control en què l'oposició ja ha burxat en els canvis al Govern i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha deixat clar que ja li va encarregar al setembre de 2016 al vicepresident, Oriol Junqueras, la coordinació del referèndum. No obstant, la direcció logísitca de l'1-O pot recuaure en un altre conseller.

El que descarta, a dia d'avui, són més canvis de consellers. Tot i que tampoc ha tancat la porta a fer-hon en un futur, tal com ha fet des del faristol del Parlament, on ha comparegut per justificar el cessament de Jordi Baiget. Puigdemont ha apuntat que, si cal, farà noves reformes. Tanmateix, ha subratllat que "no cal, ara mateix", però ha afegit que "si calgués" faria més canvis en aquesta mateixa legislatura.

AMENACES DE RAJOY A LES EMPRESES QUE FACIN URNES : " NO COBRARAN "

El govern espanyol assegura que l’empresa o empreses que venguin urnes per a la celebració del referèndum de l’1-O no podran cobrar-les i, a més es poden enfrontar a responsabilitats legals.

Fonts de l’executiu de Rajoy addueixen que les partides dels pressupostos de la Generalitat per a aquest propòsit estan suspeses pel Tribunal Constitucional. Prova de prevenir d’aquesta manera una possible compra directa d’urnes per part del govern de la Generalitat després que el mateix executiu català va declarar desert el concurs per a l’adquisició de les urnes.

Les mateixes fonts insisteixen que el govern espanyol utilitzarà la via del TC –i no altres– per respondre els passos que pugui anar fent la Generalitat i el Parlament per fer realitat el referèndum.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-7-2017)

N.de la R.

Hi ha milers d'empreses xineses que ens ho faran a bon preu.

A GIRONA SI LA GENT S'OFEGA A LES PISCINES HO HA DE FER EN CASTELLÀ

Un any després que esclatés la polèmica per la denúncia d’alguns usuaris de la piscina de la Devesa perquè alguns socorristes els havien instat a adreçar-s’hi en castellà si volien ser atesos, l’Ajuntament de Girona no ha pogut solucionar la problemàtica de trobar persones d’aquí amb formació i s’ha optat per prorrogar un any més el contracte de socorrisme a les piscines municipals amb l’empresa responsable dels últims anys, Emergències Setmil, de Palma. Cal recordar que, dins la professionalització del sector, ara a Catalunya el títol de socorrista només es pot obtenir amb una FP i ja no valen els cursets que feien abans la Creu Roja o algunes entitats esportives.

En el ple de dilluns, la portaveu de la CUP-Crida per Girona, Laia Pèlach, va preguntar per la pròrroga del contracte i va recordar que els problemes no s’havien resolt, tot subratllant que no només els socorristes no parlen el català, sinó que alguns fins i tot no l’entenen. La regidora d’Esports, Isabel Muradàs, va admetre que el problema idiomàtic no s’ha resolt a causa de la dificultat formativa. “No trobem persones que tinguin el nivell de formació adequat. Hi ha molta demanda d’aquesta activitat i no trobem prou gent a Catalunya amb la formació necessària que estigui disposada a venir cap a aquí i per això hem fet aquesta pròrroga del contracte”, va explicar Muradàs, que va insistir, igual que va fer l’any passat, que no és un problema només de la ciutat de Girona, sinó d’arreu de Catalunya.

MAS: " CAL QUE HI HAGI UNA BONA PRTICIPACIÓ EN EL REFERÈNDUM "

Artur Mas és un moderat liderant una revolució. El president de la Generalitat (2011-2016) confia que l’1 d’octubre hi haurà urnes.

¿El dia 1 d’octubre els ciutadans de Catalunya podran anar a les urnes?

Confio plenament que sí. Confio en el president, el Govern i les entitats sobiranistes. Si m’ho pregunta a mi, que tinc experiència en això de posar urnes, li diré que crec que es posaran i que serà en forma de referèndum.

Les decisions no són senzilles i l’Estat pot actuar preventivament. Com es farà?

L’important és si es farà o no. Es repeteix la mateixa pel·lícula que el 2014: hi va haver dificultats, entrebancs, amenaces, campanyes de la por, guerra bruta.. i el 9-N la gent va poder votar. Hi van anar més de 2,3 milions de persones.

L’Estat no ho va impedir de manera activa, i en aquest moment està decidit a fer-ho.

Si que ho va intentar impedir. Quan vaig signar la convocatòria, en 24 hores ho van intentar liquidar tot, i finalment vam trobar un altre camí. Han passat tres anys i es tracta de fer un referèndum definitiu i vinculant. L’Estat ara està més entrenat, no poden permetre una segona votació a Catalunya, i faran tot el que puguin fer per impedir-lo.

¿Forma part del nucli dur que pren les decisions del Procés?

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA S'ADHEREIX AL PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM

La Universitat de Barcelona demostra el seu compromís amb l’1-O. El Consell de Govern de la Universitat de Barcelona ha votat la proposta d’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum. La proposta d’acord ha estat presentada per un grup de 17 persones del personal d’administració i serveis i del personal docent i investigador que formen part del Consell de Govern. El resultat de la votació ha estat de 24 vots a favor, 13 vots en contra, 2 vots en blanc i 2 vots nuls. Aquest acord del Consell de Govern especifica que dona suport a les iniciatives realitzades fins ara en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum.

El grup de membres del Consell de Govern que ha promogut l’acord ha recordat que les universitats catalanes ja van expressar l’octubre del 2012 la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir a través de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i que el Claustre de la Universitat de Barcelona va decidir el 17 de desembre del 2013 donar suport a la consulta del 9 de novembre del 2014.

RAJOY ASSEGURA QUE EL SEU GOVERN ESTÀ MOLT TRANQUIL I QUE SAP " QUÈ HA DE FER " PER ATURAR EL REFERÈNDUM

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha reiterat aquest dimecres que no autoritzarà el referèndum de l’1 d’octubre i s’ha mostrat convençut que aquest “no se celebrarà”. En aquest sentit, ha apuntat que el seu govern “sap perfectament què ha de fer”.

Rajoy ha dit en una atenció als mitjans des dels passadissos del Congrés, on ha comparegut en la sessió de control al seu executiu. Ha constatat que “les declaracions pugen de to” però no per part del seu govern, “que està molt tranquil”, ha assegurat.

Ha afegit que el seu executiu “de cap de les maneres no autoritzarà el referèndum ni permetrà que se celebri perquè es completament contrari a la llei i absolutament ningú li dona suport”. “No té cap sentit [la consulta] i pretén que els altres no puguem opinar sobre què volem que sigui el nostre país”, ha reblat.

“Estiguin tranquils. El govern sap perfectament què ha de fer i no contribuirà a aquesta pujada de to que estan fent alguns. Nosaltres no”, ha conclòs.

Les declaracions espanyols van en la línia que segueix l’executiu espanyol en les últimes setmanes, que dona per fet que no hi haurà referèndum però evita detallar cap mesura concreta per evitar-lo. Fonts de l’executiu apunten que esperaran a que el govern de la Generalitat i el Parlament facin passos concrets per dur a terme el referèndum per recórrer de nou al Tribunal Constitucional.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (12-7-2017)

ÉS MÉS FÀCIL ESTUDIAR EL CATALÀ A LES UNIVERSITATS DELSESTTS UNITS QUE NO PAS A ESPANYA

Hi ha unes 150 universitats al món on el català s'imparteix a nivell curricular: hi ha un total d'uns 650 cursos que agrupen uns 6.200 alumnes. Hi ha països, com els Estats Units, Alemanya o el Regne Unit que tenen una vintena de centres on s'ensenya el català. 21, en concret, als Estats Units. A l'Estat espanyol, fora dels territoris de parla catalana, tan sols n'hi ha 7, i això que aquest any s'ha incrementat el nombre de centres que l'imparteixen, en incorporar-se a la Universidad Autónoma de Madrid un lector de català, finançat pel Govern del País Valencià. D'aquests set n'hi ha un, la UNED, que té presència a Catalunya, i l'altre, la Universitat de Santiago de Compostela, està situat a Galícia. L'acadèmia espanyola mostra ben poc interès pel català, segons les dades que ha presentat avui l'Institut Ramon Llull sobre els estudis de català al món.
Arreu del món

Entre les universitats que ensenyen el català n'hi ha d'Europa, d'Amèrica, d'Àsia i d'Oceania (fins i tot n'hi figuren de Cuba i del Japó, però no n'hi ha cap d'africana). A 87 universitats del món, l'Institut Ramon Llull financia part del sou del docent de català (la resta el financien elles mateixes, però el Llull les ajuda amb formació, amb activitats, amb materials...). 19 universitats estrangeres tenen una especialització en estudis catalans (com Tolosa o Bucarest), és a dir, s'hi pot obtenir una titulació oficial de llengua catalana. A algunes de les universitats americanes s'ofereix l'ensenyament de català online, i de forma híbrida online i presencial, de tal forma que en aquests moments tots els estudiants de les universitats públiques de Califòrnia hi poden accedir (en tant que molts estudiants de l'Espanya castellanoparlant no tenen cap opció d'aprendre el català a nivell acadèmic).

UN TOTAL DE 32 MUNICIPIS DE MALLORCA S'HAN SUMAT AL CICLE DE CINEMA " A LA FRESCA EN CATALÀ "

Un total de 32 municipis de Mallorca s'han sumat al cicle de cinema 'A la fresca en català' que organitza el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports per segon any consecutiu.

El programa s'inicia aquest dimarts a Petra i Capdepera amb l'objectiu de difondre el cinema en català, especialment entre els nins i el públic familiar, fins al 30 de setembre.

El cicle, organitzat a través de l'Arxiu del So i de la Imatge del Departament de Cultura, també cerca acostar la producció cinematogràfica actual al públic que no sol anar a les sales de cinema i arribar a tots els municipis de Mallorca, a més de reforçar l'oferta actual de cinema a l'aire lliure.

Enguany el programa duplica tant els municipis als quals arriba (l'any passat varen ser 14) com el pressupost, que passa dels 18.000 euros als 39.000 euros d'aquesta segona edició.

CADA DIA MIL AGRESSIONS A LA LLENGUA: AVUI, A L'HOPITAL DE FORMENTERA

L'Hospital de Formentera és el protagonista d'un nou episodi de catalanofòbia, segons ha explicat el poeta mallorquí Carles Rebassa. Segons ha explicat l'escriptor a la xarxa social Twitter, va acudir a urgències de l'Hospital de Formentera després de caure en bicicleta. Allà, l'anava a atendre una metgessa, que es va negar a tractar-lo sota la premissa que li estava parlant en català. "En castellano o no te entiendo", li va dir, una condició que Rebassa es va negar a acceptar.

Aleshores, segons explica el poeta, va intentar parlar-li més a poc a poc. A això, la metgessa li va dir que anava begut i que feia pudor a alcohol. Finalment, segons ha comentat Rebassa, el va atendre tot i que ràpidament el va deixar sol i sense informació sobre si havia de romandre a l'hospital per fer més proves o, pel contrari, podia marxar.

Rebassa ha explicat que al citat hospital "atenen italians, francesos i anglesos" en les seves respectives llengües, però no en la llengua oficial de Illes Balears i, per tant, de Formentera. Rebassa ja ha denunciat els fets a la Plataforma per la Llengua. Davant aquests fets, li ha preguntat a la directora de Política Lingüística de Balears, Marta Fuxà: "És legal que et sentin parlar català al teu país i et maltractin perquè ho fas?".

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-7-2017)

N.de la R.

És incomprensible com encara hi ha personal sanitari que no vol aprendre català. Paga la pena marxar d' Espanya per no haver de sentir mai més: "estamos en España", " no lo entiendo", " hábleme en español". A pastar fang!

CONTRA EL CATALÀ A LA FRANJA: EL RECURS DE LA MENTIDA

L’any 2013, les Corts d’Aragó van modificar la Llei de Llengües aprovada quatre anys abans per tal de negar l’existència del català a les comarques orientals del seu territori. Fruit de l’acord entre el Partit Popular i el Partit Aragonès Regionalista (PAR), l’idioma que s’utilitza en aquesta àrea va passar a denominar-se LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental).

Mitjançant aquesta fórmula, es decretava la inexistència de la realitat trilingüe a l’Aragó alhora que, tant el català com l’aragonès, passaven a esdevenir idiomes pels quals només es preveu el dret de comunicació amb l’Administració i la justícia dins de les comarques on són propis.

El juliol de 2015, amb l’arribada dels socialistes al govern, es va corregir la denominació i el LAPAO va passar a dir-se novament català, per bé que la norma s’ha mantingut amb el mateix articulat: la llengua catalana continua molt limitada pel que fa a les seves possibilitats de promoció i aprenentatge a la Franja.

No obstant això, la dreta ha utilitzat el retorn al nomenclàtor per iniciar l’enèsima ofensiva contra la seva presència en aquesta part de la geografia. Una ofensiva a la qual s’han apuntat els principals mitjans de signe espanyolista que s’editen a l’Aragó.

" JAUME I, LA CONQUESTA DE VALÈNCIA ", LA COPRODUCCIÓ QUE S'ESTRENARÀ A LA NOVA TELEVISIÓ VALENCIANA

El Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) ha aprovat aquest dimarts la miniserie 'Jaume I, la conquesta de València' de la productora València Imagina Televisió, un projecte de ficció històrica que va ser seleccionat per la ACC i que es preveu que sigui una coproducció amb Aragó, Catalunya i les Balears.

A més, en la reunió del Consell Rector d'aquest dimarts també s'ha donat el vistiplau a la selecció de 24 projectes d'entreteniment per a la futura radiotelevisió valenciana, Àpunt, entre els quals s'inclouen programes de cuina, culturals, musicals, de literatura, medi ambient, infantils i magazines musicals.

Informa:DBALEARS.CAT (13-7-2017)

 

PER QUÈ HI HA LA IRRITACIÓ DE CERTA ESQUERRA AMB EL REFERÈNDUM ?

"Per què hi ha una esquerra irritada amb el referèndum?"
«La irritació que senten cap a l’independentisme és tàctica però també personal»

 Vicent Partal

Els comuns passen uns dies complicats, arran de la decisió de desacreditar el referèndum. Per raons estètiques, no poden fer costat al PP ni a Ciutadans en res. Però negant el caràcter referendari del vot del primer d’octubre, fan el paper de reforçar l’ofensiva del govern espanyol. I això té un preu, que no és fàcil de gestionar ni a base de fer una giragonsa darrere una altra.

Alguns dirigents d’aquest espai, catalans i espanyols, han restat descol·locats i s’han refugiat en el tòpic o en la ironia prepotent per mirar de calmar el temporal. I per això hem hagut de suportar barbaritats conceptuals de l’estil de dir que el referèndum legitima les retallades o que la independència va contra la classe obrera –com si la dependència d’Espanya fos, en canvi, un afer neutral.

Tòpics tronats a banda, entre els qui s’han dedicat a la ironia prepotent s’ha destacat Pablo Echenique, segons el qual ‘posar caixetes damunt de taules és legítim i té poques conseqüències de gravetat’. Les ‘caixetes’ en qüestió són ni més ni menys que les urnes i certament és complicat d’entendre com algú que afirma representar la renovació política i el radicalisme democràtic pot arribar a ser tan impertinent.

LES ILLES, CATALUNYA I EL PAÍS VALENCIÀ CELEBRARAN L'ANY FABRA CONJUNTAMENT

Les Illes, Catalunya i el País Valencià celebraran l’any Fabra conjuntament
Les tres administracions van acordar d'enviar els informes sobre l'incompliment de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries per part de l'estat espanyol

Les direccions generals de Política Lingüística de les Balears, Catalunya i el País Valencià han acordat d’enviar conjuntament els darrers informes sobre l’incompliment per part de l’estat espanyol de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. Aquest informes corresponen als anys 2014-2016. Ahir a l’Arxiu del Regne de Mallorca es van reunir per tercera vegada els tres directors generals: Marta Fuxà, de les illes, Ester Franquesa, del Principat, i Rubén Trenzano, del País Valencià.

Les tres administracions també van decidir de fer un acte conjunt de commemoració de l’Any Fabra, que serà l’any vinent, amb motiu del centenari de la gramàtica de la llengua catalana i els cent cinquanta anys del naixement de Pompeu Fabra.

La reunió va servir per a fer seguiment dels acords de les reunions anteriors –el novembre del 2016 a Barcelona i el març del mateix any a València–, encarats a treballar en el sistema d’acreditacions i equivalències del coneixement de la llengua catalana, a crear versions en català de la legislació, de webs estatals i europees i a proposar noves actuacions comunes.

Els responsables van posar en comú accions de foment en àmbits diversos: empresa i consum (sector de joguines, indústria farmacèutica), cinema, televisió i ràdio, i justícia, entre més. Així mateix, van acordar d’estendre a tots els territoris la campanya ‘I tu, jugues en català?’, per promoure el català en el món del joc.

Informa:VILAWEB.CAT (12-7-2017)

ELS CATALANS A L'ESTRANGER NO ENTENEN COM PODRAN VOTAR EN EL REFERÈNDUM

La participació serà un dels ‘punts clau’, que donarà ‘solvència o no’ al referèndum de l’1 d’octubre i que pot condicionar-ne el reconeixement internacional. Ho deia Santi Vila la setmana passada, hores abans de ser nomenat conseller d’Empresa i Coneixement. Si la participació és significativa, va assenyalar, serà ‘ inapel·lable’. I un dels aspectes que preocupa el govern i la societat, pel que fa a la participació, és el vot dels milers de catalans a l’exterior. Un vot condicionat pels requeriments burocràtics i per l’eficàcia o ineficàcia del correu.

El vot exterior sempre ha significat, només, un percentatge petit del cens. En les eleccions al parlament del 2015, d’un cens electoral de 196.062 catalans registrats al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), en van votar 14.781, és a dir, un 7,5%, malgrat que en sol·licitessin el vot 21.771. El CERA és el registre permanent d’espanyols a l’estranger que fan els consolats i les ambaixades espanyoles a l’exterior.

Tanmateix, segons dades de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), hi va haver 1.841 catalans que van votar com a residents temporals a l’estranger. El total del vot exterior, doncs, fou de 16.622.

UN CATEDRÀTIC ESPANYOL AFIRMA QUE EL 155 JA NO ES POT APLICAR PERQUÈ NECESSITA QUATRE MESOS DE GESTIÓ ABANS

Jorge de Esteban, un catedràtic espanyol de dret que ha defensat repetidament l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola contra la Generalitat de Catalunya, ha publicat un article al diari El Mundo on afirma que ningú no se n’ha adonat que aquest article reclama com a mínim de quatre mesos per a ser aplicat, cosa que fa impossible fer-lo servir contra el referèndum del primer d’octubre.

De Esteban defensa que el 155 no ha estat desenvolupat legislativament però afirma que com que per a ser aplicat és necessari l’acord del Senat, aleshores cal seguir les regles procedimentals del reglament de la cambra alta, especialment l’article 189.

Segons l’article publicat per De Esteban el pas pel senat reclama com a mínim quatre mesos perquè el 155 pugui ser aprovat i això sense tenir en compte les vacances d’estiu. Per això explica els passos que cal donar.

-primer el govern espanyol ha de reclamar al govern català que no celebri el referèndum, de forma oficial i raonada –no hi ha termini per a la resposta del govern català

LA HISENDA CATALANA GESTIONARÀ EL PAGAMENT D'IMPOSTOS A LA GENERALITAT A PARTIR D'OCTUBRE

4.500 milions d’euros. Aquesta és la quantitat d’impostos que la Generalitat i les seves 180 empreses públiques paguen anualment en impostos a l’Estat, sigui en concepte d’IRPF, IVA, impost de societats o cotitzacions a la Seguretat Social. A partir de l’octubre tots aquests diners es pagaran a través de l’Agència Tributària de Catalunya, la Hisenda catalana, segons ha pogut saber l’ARA. Gestionar el pagament d’impostos estatals vol dir que l’ATC serà qui canalitzarà el pagament de l’IRPF i les cotitzacions a la Seguretat Social de les 200.000 persones que aproximadament treballen al sector públic català, sigui al Govern o a les seves empreses, a més del que es paga en concepte d’IVA o impost de societats.

L’objectiu, segons el Govern, és guanyar eficiència. “Qualsevol grup empresarial té una unitat que dona servei a tot el seu perímetre, però la Generalitat no ho ha fet mai: s’han fet intents, però ha sigut bastant campi qui pugui”, explica el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó.

EL GOVERN POSA EN DUBTE LA CREDIBILITAT DE COLAU I LI DEMANA QUE ACTUÏ COM TRIAS EL 9-N

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha posat aquest dimarts en dubte la "credibilitat" de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en tot allò que té a veure amb el referèndum de l'1 d'octubre. "Em pregunto sobre la credibilitat d'un moviment polític que manifesta que les coses es poden transformar i després rectifiquen dient que res es pot fer", ha destacat Munté, que ha reclamat a Colau que actuï com ho va fer l'anterior alcalde, Xavier Trias, en el procés de participació del 9-N.

"Demanem concreció. Aviam si es mantindrà el posicionament demòcrata i valent de Trias o un altre plantejament", ha assegurat Munté, que no entén aquesta crida a la mobilització per l'1 d'octubre sense fer una convocatòria clara a participar en el referèndum. "Necessitaríem que ens concretessin si l'1-O facilitaran i seran al costat de les persones que volem que se celebri un referèndum amb garanties", ha destacat Munté. Malgrat l'apel·lació a Trias, l'ajuntament sosté que cap local municipal va ser cedit per la jornada de votació del 2014.

IGLESIAS ARA RECTIFICA I DIU QUE CAL FACILITAR " PER TOTS ELS MITJANS " L'1-0

El líder de Podem, Pablo Iglesias, rectifica les seves paraules. Després d'haver dit que si "fos català, no participaria a l'1 d'octubre", ara ha assegurat, subscrivint fil per randa el posicionament de l'alcaldessa Ada Colau, que les institucions catalanes "han de facilitar per tots els mitjans" la "mobilització política legítima" convocada pel Govern.

Iglesias va fer les primeres declaracions com a resposta al seu soci català, Albano Dante Fachin, que la setmana passada va anunciar que faria una crida a la mobilització i que ell personalment aniria a votar. Ara, però, després que tant Xavier Domènech com Ada Colau hagin anunciat la seva predisposició a votar l'1 d'octubre també el líder de Podem s'ha vist forçat a canviar el posicionament.

D'aquesta manera, Iglesias ha donat suport a la posició de l'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, que ha afirmat que des de l'ajuntament es posaran totes les facilitats perquè els ciutadans puguin participar en la consulta ja "sigui una mobilització o un referèndum efectiu".

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971473