ADVOCATS DE TOT CATALUNYA ES MANIFESTARAN AMB TOGA AQUEST DISSABTE

Advocats per Catalunya o Coordinació d'Advocats Catalans prepara una nova acció de cara la manifestació per reclamar la Llibertat dels Presos Polítics i la República, convocada per l'ANC i Òmnium aquest dissabte.

Lletrats de diferents col·legis professionals de tot Catalunya es manifestaran amb toga davant la seu del Col·legi dAdvocats de Barcelona una hora abans de la gran concentració per anar plegats amb una pancarta fins al carrer Marina, escenari principal de la marxa.

Aquest col·lectiu ja va protagonitzar una protesta històrica tres dies abans de l'U d'Octubre al davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una concentració amb la que demanaven respecte pels dret d'autodeterminació dels catalans, contra l'ús partidista de la justícia i reclamant suport internacional.

Els advocats convocants pertanyen als Col·legis de Vic, Mataró, Reus, Manresa, Barcelona, Terrassa, Sabadell, Figueres, Granollers, Sant Feliu del Llobregat, Tortosa i Tarragona.

Informa:ELMON.CAT (10-11-2017)

 

EL 155 PASSA FACTURA ALS GOVERNS MUNICIPALS DEL PSC

L’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i el suport del PSC ha començat a passar factura als pactes locals dels socialistes. En una desena de municipis i en tres consells comarcals s’han trencat els acords de govern, i a la capital del país l’aliança amb Barcelona en Comú penja d’un fil i és a les mans de la militància dels comuns, que voten si mantenen el pacte o bé el liquiden.

El cas més estrident ha estat el de Terrassa. El batlle, Jordi Ballart, va dimitir i va estripar el carnet del PSC. El PDECat ja havia sortit del govern. El van seguir cinc regidors dels deu restants i van deixar la batllia a mercè de Terrassa en Comú, que ja ha començat a negociar amb ERC i la CUP per a configurar un nou govern municipal.

A Girona, el PDECat i el PSC van pactar la sortida dels socialistes del govern municipal. Els demòcrates també han trencat amb el PSC a Olot, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès i Vilanova i la Geltrú. Pel que fa als pactes entre els socialistes i ERC, s’han trencat a Balaguer, Alella, Arenys de Munt i Sant Carles de la Ràpita. El PSC també formava part del govern d’Argentona, a mans de la CUP, que va decidir d’expulsar-los.

CANDIDATURA UNITÀRIA 1 D'OCTUBRE: UNA LLISTA CÍVICA DE L'INDEPENDENTISME A FAVOR DELS PARTITS

En sis dies els impulsors de la iniciativa per una llista cívica unitària que pugui encapçalar el president Carles Puigdemont a les eleccions del 21-D han de recollir 55.000 signatures per a poder formalitzar l’agrupació d’electors. El nom: Candidatura unitàra 1 d’octubre. Per això volen aprofitar l’impuls dels centenars de milers d’adhesions recollides a la web que Puigdemont va difondre dissabte passat en el seu Twitter, llistaunitaria.cat.

Els responsables d’aquesta web, de l’entorn del president, a més dels de la iniciativa respublica.cat, han sumat esforços per posar aquesta llista a disposició dels partits: ‘Del PDECat, ERC, Més, Demòcrates i aquells que valoren com s’han de presentar, la CUP. I també aquells que s’oposen al 155 i que no volen estar en territori ambigu.’ Ara per ara, però, no disposen del suport explícit de cap formació, tot i que avui era evident la presència de gent de l’entorn del PDECat com l’ex-conseller Ferran Mascarell i de la directora general de coordinació interdepartamental, Elsa Artadi. Entre els impulsors també s’afirma que hi ha el suport de gent de l’entorn d’ERC, tot i que VilaWeb no ho ha pogut confirmar.

L'ALCALDE I REGIDORS DE REUS PLANTEN CARA A UNA DENÚNCIA DE LA POLICIA ESPANYOLA

Un jutge de Reus ha admès a tràmit una denúncia de la policia espanyola contra l'alcalde i regidors d'ERC, PDeCAT, la CUP i ARA Reus, que van denunciar en un manifest la violència de les càrregues policials de l'1 d'octubre. El jutjat número 2 de Reus ha admès a tràmit la denúncia del cos de policia en relació amb el manifest que aquests partits, que formen l'equip de govern de Reus, van fer públic el passat 4 d'octubre.

En total, la policia ha denunciat catorze persones, entre els quals també hi ha, a més dels polítics, membres dels bombers i ciutadans. A més de l'alcalde, Carles Pellicer, la denúncia es dirigeix contra la tinenta d'alcalde Montserrat Vidella, el portaveu del grup municipal d'ARA Reus, Jordi Cervera, la d'ERC, Noemí Llauradó, i la de la CUP, Marta Llorens, a més de la regidora de la CUP Mariona Quadrada.

Els fets investigats es remunten al 4 d'octubre i se centren en el manifest fet públic per aquestes quatre formacions polítiques en el qual es demanava la retirada de la policia de la ciutat i se suggeria als hotelers que els neguessin habitacions.

L'ESCRIPTORA NAOMI KLEIN CONSIDERA L'ACTUACIÓ DE RAJOY MÉS PREOCUPANT QUE TRUMP

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la periodista i escriptora canadenca Naomi Klein han protagonitzat aquest dijous un debat organitzat per BComú de gairebé dues hores a les Cotxeres de Sants que han seguit centenars de persones. Les dues s'han mostrat especialment crítiques amb la repressió del govern de Mariano Rajoy pel procés català, l'actuació del qual Klein veu "més preocupant" que la del president dels Estats Units, Donald Trump, i considera que ara és el moment de "resistir".

Colau, però, no s'ha referit a una de les qüestions que poden marcar el que queda de mandat: la possible ruptura del pacte de govern amb el PSC. BComú ha engegat aquest mateix dijous una consulta interna per decidir si trenca l'acord pel suport dels socialistes a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Malgrat la consulta, que el PSC li reclama un posicionament públic en defensa del pacte i una intervenció espontània del públic del debat preguntar-li per la seva opinió, l'alcaldessa no s'hi ha referit.

L'alcaldessa considera que la capital catalana està "en xoc" i que ve patint "cops duríssims": primer va ser l'atemptat de l'agost i ara la "deriva autoritària" del govern espanyol. En opinió de l'alcaldessa, és "inadmissible" que part del Govern estigui a la presó –quan ho ha dit no se sabia si també hi anirà a parar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i part de la mesa-. Ha criticat que "el govern que aplica la deriva autoritària és el govern més corrupte d'Europa", i ha retret que manté una estratègia de "normalitzar la barbàrie".

NO ENS PARLEU DE JUSTÍCIA MENTRE EXERCIU LA VENJANÇA I EL XANTATGE

"No ens parleu de justícia mentre exerciu la venjança i el xantatge "
«Tot plegat és escandalós, però té un punt feble molt remarcable: actuar així no els assegura res de res»

 Vicent Partal

La vista feta ahir a Madrid contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i els altres membres sobiranistes de la mesa va seguir el patró de les vistes contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i de la posterior contra el vice-president Oriol Junqueras i set membres del govern: la venjança, i no pas la justícia, en fou la gran protagonista.

La diferència no és menor, en absolut. En un país democràtic la justícia examina fets i no pas intencions, jutja segons fets i no pas segons intencions, sempre molt difícils de demostrar, sens dubte. És clar que en un país democràtic la justícia és independent i no actua a les ordres del poder executiu. I en un país democràtic un govern no pretén mai fer servir la presó com una eina contra un adversari polític. Encara més, en un país democràtic un govern no s’apropia un article de la constitució, estirant-lo com un xiclet fins a deixar-lo incognoscible i el fa servir per canviar la voluntat dels electors.

La presidenta Forcadell ha hagut de passar aquesta nit a la presó. Per a ella el malson durarà una nit i esperem que aquest malson acabe també aviat per a tothom qui és a la presó o a l’exili, per a tota la gent amenaçada. Però, així i tot, difícilment podrem oblidar l’escandalosa parcialitat amb què s’ha comportat això que en diuen justícia espanyola.

PUIGDEMONT, SOBRE LA SENTÈNCIA A FORCADELL: " PER PERMETRE PARLAR I VOTAR. AIXÍ ÉS LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA "

Després de conèixer la sentència del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llanera, que ha decretat presó eludible amb una fiança de 150.000 euros per a Carme Forcadell, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont ha reaccionat a Twitter lamentant que la presidenta del Parlament faci nit a presó "per haver permès el debat democràtic. Per permetre parlar i votar! Així és la democràcia espanyola", s'ha queixat.

També en un tuit, el vicepresident Oriol Junqueras ha enviat una "abraçada immensa" als membres de la mesa i ha assegurat que "per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols".

Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols.
Abraçada immensa! @ForcadellCarme @AnnaSimo i a la resta de la Mesa https://t.co/MXfDyJimBw
— Oriol Junqueras (@junqueras) 9 de noviembre de 2017

VENJANÇA POLÍTICA: LA NIT MÉS FREDA DE CARME FORCADELL

"Venjança política, quinze hores de macedònia i la nit més freda de Carme Forcadell "
Crònica d'una jornada d'espera i de final trist al Tribunal Suprem espanyol

Pere Cardús

Amb els cossos congelats i aquella sensació de gota regalimant a la punta del nas, després de quinze hores d’espera, vèiem el cotxe amb què la Guàrdia Civil s’emportava la presidenta Carme Forcadell a la presó d’Alcalà-Meco. Sortia disparat del ventre del Tribunal Suprem enmig d’unes mesures de seguretat draconianes. Talment com si l’estat espanyol hagués pescat en Bin Laden. Forcadell havia de passar la nit a la presó abans de poder fer el pagament de la fiança de 150.000 euros imposada per a sortir-ne. Pocs minuts abans havien sortit en llibertat els membres de la mesa actuals o passats: Anna Simó, Lluís Guinó, Lluís Coromines, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet. Això sí, amb la condició d’haver de pagar una fiança de 25.000 euros cadascun, excepte Nuet, per si algú tenia cap dubte sobre el caràcter polític de la persecució judicial.

Els membres de la mesa que havien estat posats en llibertat després d’haver declarat davant el magistrat Pablo Llarena sortien amb cares de preocupació i de cansament evidents. La seva presidenta restava en mans de l’aparell repressiu de l’estat espanyol per haver permès el debat polític al parlament, com obliga el reglament de la cambra. I tots plegats havien vist com el fiscal i el magistrat orquestraven un pla d’humiliació que comptava també amb la col·laboració de mitjans de comunicació que publicaven filtracions interessades durant el dia.
Un grupet d’exaltats crida ‘Forcadell a la presó’ (fotografia: Pere Cardús).

OFENSIVA FINAL DE PUIGDEMONT I EL PDECat PER UNA LLISTA UNITÀRIA EL 21-D

Bona part de l'estratègia electoral del PDECat de cara a les properes eleccions està en mans de Carles Puigdemont, tot i que la direcció del partit no posa la mà al foc per quins seran els seus propers moviments. El president de la Generalitat, que des de dilluns de la setmana passada és a Brussel·les arran de l'ofensiva judicial espanyola que ha portat mig Govern a la presó, és partidari d'una llista unitària per al 21-D que condiciona tot el calendari del seu partit.

La formació nacionalista, que havia d'aprovar les llistes aquest dissabte en un consell nacional extraordinari, ha ajornat el tràmit fins dimecres vinent a les set de la tarda. De portes enfora, el moviment es ven com un "últim intent" per bastir un front unitari -el 17 de novembre es tanca el termini per informar de la composició de les llistes a la Junta Electoral Central-, però hi ha alts dirigents consultats per NacióDigital que consideren un "desastre" aquesta maniobra.

No és cap secret, segons ressalten els mateixos dirigents, que al llarg dels últims mesos el PDECat ha anat a remolc de les decisions que prenia Puigdemont com a president de la Generalitat. Els més pessimistes posen de manifest que el màxim dirigent del país, ara a l'exili, que no hi ha "totes les garanties" que vulgui liderar una llista dels nacionalistes en solitari. "Sí que sabem que vol liderar una candidatura unitària", mantenen a la sala de màquines de la formació. Artur Mas va avalar en una entrevista a 8tv la fórmula per tal que tot el sobiranisme vagi de la mà a les eleccions, i va insinuar que hi havia contactes oberts per aconseguir-la.

ELPIDIO JOSÉ SILVA, EXJUTGE: " ÉS UNA URGÈNCIA RADICAL ESTUDIAR LA IL·LEGALITZACIÓ DEL PP

Elpidio José Silva (Granada, 1959) és un d’aquells intel·lectuals espanyols que de cop i volta, a casa nostra, són objecte d’una gran atracció mediàtica perquè s’atreveixen a criticar el govern espanyol. I sobretot, la manera com ha polititzat l’acció de la justícia. Parla amb coneixement de causa. El 2014 va ser inhabilitat com a jutge per un delicte de prevaricació durant la instrucció del cas Blesa. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va determinar que havia prevaricat quan va dictar presó sense fiança per al banquer, el primer de la història de l’estat espanyol que entrava en un centre penitenciari.

Alliberar-se de la tasca de jutge li ha permès d’exterioritzar el seu esperit crític. Instal·lat a Barcelona, es dedica a dirigir un bufet especialitzat en dret penal econòmic. Segueix molt de prop el procés i, arran dels empresonaments dels presos polítics catalans –creu que no poden ser definits de cap més manera–, s’ha erigit en una de les veus més crítiques envers el sistema judicial espanyol.

—Com ho veieu, que a l’Europa del segle XXI hi hagi presos polítics?
—La primera qüestió és que la definició de pres polític, des del punt de vista jurídico-formal, no existeix. Tot i que alguns mitjans o Amnistia Internacional, volen definir què són els presos polítics. Perquè ells deuen tenir la marca i la referència per a dir-nos a tots què és. I els altres hem de callar i escoltar què diu Amnistia.

JUNQUERAS, SOBRE LA SENTÈNCIA A FORCADELL: " PER LLARGA QUE SIGUI LA TEMPESTA EL SOL TORNA A BRILLAR "

Després de conèixer la sentència del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llanera, que ha decretat presó eludible amb una fiança de 150.000 euros per a Carme Forcadell, el vicepresident Oriol Junqueras ha fet una piulada en què ha enviat una "abraçada immensa" als membres de la mesa i ha assegurat que "per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols".

La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, ha fet una crida a no normalitzar la repressió, deixantr clar que la presó sota fiança per als membres de la mesa "no és una bona notícia". Sobre Forcadell, que podria passar almenys aquesta nit a presó, Boya ha dit que només "ha permès el debat al Parlament". Amb tot, s'ha mostrat convençuda que la decisió judicial és "fer-nos mal col·lectivament" i ha conclòs: "No pararem. Els estem guanyant"

S'hi ha sumat el cap de files d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch: "Per deixar parlar. Per permetre el debat. No ens faran callar. Ens tens al teu costat, presidenta Forcadell", ha reaccionat.

LA FISCALIA DEMANA PRESÓ INCONDICIONAL PER A FORCADELL, COROMINAS, SIMÓ I GUINÓ

La Fiscalia ha demanat presó incondicional per a Carme Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó i Lluís Guinó. El ministeri públic ha rebaixat la petició per a Ramona Barrufet, a qui permetria eludir la presó amb el pagament d'una fiança. La sol·licitud per a Joan Josep Nuet és llibertat amb mesures cautelars.

La presidenta del Parlament i la resta de membres sobiranistes de la mesa han acabat les compareixences al Tribunal Suprem (TS), on han declarat aquest dijous investigats per rebel·lió, sedició i malversació per la declaració d'independència del 27 d'octubre. Forcadell, Lluís Corominas, Lluís Guinó s'han mostrat obedients al 155 i han atribuït caràcter "simbòlic" a la DUI, segons fonts judicials. Concretament, els tres parlamentaris han explicat que va ser un acord "polític" i "simbòlic", "com tants altres que es prenen al Parlament", segons informa l'ACN.

Fonts coneixedores de la declaració també han detallat que la presidenta de la cambra catalana ha defensat que des del seu càrrec "no pot fer un control de fons de les iniciatives parlamentàries". "La presidència no té reconeguda cap llibertat per impedir votacions", ha indicat. Forcadell també ha recordat que el Tribunal Constitucional "no pot actuar de forma prèvia com a filtre o censura" de les resolucions parlamentàries, sinó que la seva supervisió ha de ser "a posteriori".

FORCADELL RECONEIX AL SUPREM QUE LA DUI VA SER " POLÍTICA I RECONEIX L'APLICACIÓ DEL 155 "

En marxa una altra jornada clau per als representants sobiranistes a la justícia. Després que dijous passat el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena accedís a posposar una setmana les declaracions de Carme Forcadell, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet perquè preparessin amb més temps la defensa, aquest dijous els encausats han tornat a presentar-se a la seu judicial. La primera a declarar ha estat Forcadell, que ha començat a fer-ho passats pocs minuts de les 09.45 h i s'hi ha estat dues hores i quart. Després d'un recés, ha declarat Corominas durant una hora i tot seguit ho ha fet Guinó. A les 14.15h ha estat Simó qui s'ha sotmès a l'interrogatori. Tots ells han optat per contestar a les preguntes de totes les parts, a diferència del que van fer els consellers empresonats la setmana passada a l'Audiència Nacional.

La presidenta del Parlament ha defensat que no podia evitar un debat parlamentari perquè hauria incomplert "la legalitat aplicable a la mesa del Parlament, de la legalitat internacional i dels principis de l'Estat democràtic", segons fonts pròximes a Forcadell. Tot i així, la presidenta ha reconegut l'aplicació del 155 i ha titllat la DUI de "política". Fonts jurídiques havien dit a Efe que l'havia titllat de "simbòlica", tot i que fonts pròximes a la presidenta ho han negat, i han assegurat que ha dit "política".

L'AUDIÈNCIA ESPANYOLA REBUTJA ALLIBERAR JUNQUERAS I ELS ALTRES SET CONSELLERS

L'Audiència Nacional espanyola ha rebutjat alliberar els consellers del Govern que estan empresonats des de la setmana passada. La jutge Carmen Lamela, segons ha avançat la Cadena Ser, ha desestimat els recursos de reforma presentats per Oriol Junqueras i els altres set membres de l'executiu Puigdemont al·legant risc de fuga i reiteració delictiva.

Per altra banda, Carmen Lamela ha frenat els tràmits per embargar la fiança de 6,2 milions d'euros que ha interposat als membres del Govern. El termini va acabar el dimarts passat però ara s'ha allargat uns dies.

Santi Vila, per la seva banda, demana ser exculpat perquè va intentar frenar la DUI "per tots els mitjans". L'exconseller, que va ser alliberat després de pagar una fiança de 50.000 euros, presenta un recurs a l'Audiència Nacional on explica que només va participar en l'aprovació del decret de convocatòria de l'1-O. A més, indica que no va instigar cap mobilització ni va fer cap despesa per a la independència.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (9-11-2017)

"DIADA NACIONAL PER LA LLIBERTAT" : AIXÍ SERÀ LA GRAN MANIFESTACIÓ DE DISSABTE

Tots els detalls de la gran manifestació per la llibertat dels presos polítics
Sis preguntes i sis respostes de la gran manifestació d'aquest dissabte a Barcelona
L'empresonament de mig Govern i dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural serà el nucli de la manifestació que omplirà aquest dissabte els carrers de Barcelona. Les dues entitats asseguren que volen repetir els èxits que han registrat cada Onze de Setembre dels últims set anys, tot i que aquesta vegada han tingut només deu dies per preparar la mobilització. En repassem totes les claus.

- On és la manifestació?

Les entitats convoquen la ciutadania al carrer Marina de Barcelona, a la confluència amb el carrer Pujades, molt a prop de la Meridiana. No és un espai desconegut per al sobiranisme, ja que va ser en aquesta avinguda on s'hi va celebrar la manifestació de la Diada del 2015.

- A quina hora és la convocatòria?

A les cinc de la tarda arrencarà la marxa, tot i que els actes relacionats amb a manifestació -parlaments, accions simbòliques- no acabaran fins unes hores més tard.

SECTORS DE L'INDEPENDENTISME ES RESISTEIXEN A DONAR PER MORTA LA LLISTA UNITÀRIA

Són dies d'excepcionalitat a Catalunya, i també de retrets soterrats. El fet que no hagin fructificat les converses per bastir una llista unitària ha generat controvèrsia entre els partits independentistes, especialment entre el PDECat i ERC. "Els candidats podran compartir cel·la però no llista?", es pregunten en privat aquests dies els dirigents nacionalistes, els que més han pressionat per aconseguir una "gran llista de país" per a les eleccions del 21 de desembre que inclogués els neoconvergents, els republicans, la CUP, Catalunya en Comú i sectors de Podem. Tot indica que als comicis hi acudiran per separat, però hi ha sectors de l'independentisme que segueixen intentant mantenir viva la via unitària a través d'una agrupació d'electors encapçalada per Carles Puidgemont, president de la Generalitat a l'exili des de dilluns de la setmana passada.

Es tracta d'una possibilitat complicada, perquè una candidatura feta d'aquesta manera no tindria espai als blocs electorals dels mitjans públics. Es requereixen unes 55.000 signatures per fer-la possible i, segons fonts consultades per NacióDigital, ja s'estan recollint. Hi ha uns 3.000 voluntaris que se n'estan encarregant i que, aprofitant la gran mobilització que hi haurà dissabte a Barcelona per demanar l'alliberament dels presos polítics, esperen aconseguir els suports necessaris en els propers dies. "Es tracta de fer pressió als partits", destaquen fonts coneixedores de la iniciativa. El front comú s'havia de presentar aquest dijous a Barcelona, però finalment serà divendres quan veurà la llum. "Volíem tenir una fila zero molt potent", recalquen els impulsors.

L'ANC ENCARA VEU VIABLE UNA LLISTA UNITÀRIA, MENTRE QUE ÒMNIUM NO ES MULLA

El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberrro, ha considerat aquest dijous que encara és "viable" formar una llista unitària sobiranista de cara a les eleccions al Parlament del 21 de desembre, i ha insistit que l'entitat la considera la millor opció de cara a aquests comicis.

Ho ha dit en la roda de premsa que ha fet al costat del portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, per presentar els detalls de la manifestació que se celebrarà aquest dissabte a Barcelona per reclamar la llibertat dels membres del Govern i dels presidents de les dues entitats empresonats. "La nostra aposta és que hi hagi una llista unitària. En tot cas, el que considerem prioritari és que les forces partidàries de la República guanyin les eleccions i ampliïn la majoria parlamentària independentista" que actualment hi ha en el Parlament, ha conclòs.

Si no hi ha llista única, Alcoberro ha advocat pel fet que els partits independentistes vagin amb un programa compartit en el qual hi hagi almenys tres eixos bàsics: l'alliberament dels "presos polítics", el rebuig a l'article 155 i la defensa de la República catalana que es va declarar al Parlament.

Per la seva banda, el portaveu d'Òmnium ha expressat que la seva entitat no es pronuncia sobre com han de presentar-se els partits sobiranistes, i confia que "trobaran la millor manera de presentar-se" i de teixir una unitat d'acció entre els partidaris de la independència.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (9-11-2017)

(

MADRID INTENTA APLICAR EL 155 A TV3 PER ALTRES VIES

TV3 va quedar fora del 155 el 27 d’octubre —data en què es va donar llum verd a l’aplicació de l’article—, però el govern espanyol sembla intentar ara, per altres vies, aplicar fins allà on li sigui possible la màxima intervenció sobre els continguts informatius dels mitjans públics catalans. És gairebé una necessitat que parteix de la convicció que cal adoptar correctius per desballestar el servei públic nacional.

El PSOE va aconseguir posar el fre a les intencions d’ingerència, però Madrid encara té opcions per forçar l’adequació del discurs dels canals públics a posicions més amables amb els interessos del govern espanyol. Mitjans afins a la Moncloa s’encarreguen d’alimentar l’animadversió contra la televisió i ràdio públiques amb polèmiques sobre la suposada manipulació informativa favorable a l’independentisme. ‘La Razón’ ha arribat a anunciar que la JEC exigirà a TV3 que faci rectificacions i, fins i tot, avança que li aplicarà sancions.

“No han aconseguit que TV3 sigui intervinguda, però si llegim el que van publicant mitjans digitals i alguns fòrums veiem que molta gent vol que s’actuï perquè entenen que els mitjans de comunicació públics catalans són la maldat personificada”, explica en declaracions a El Món el director de TV3, Vicent Sanchis.

ASSANGE DENUNCIA QUE L'ESTAT UTILITZA AMNISTIA INTERNACIONAL DE MADRID PER COBRIR ELS ABUSOS

En una piulada d'Amnistia, "no utilitzem el terme "pres polític" perquè no existeix una definició internacional. Utilitzem l'expressió "pres de consciència". No considerem els membres del Govern presos de consciència perquè són acusats d'actuacions que poden constituir delicte", Assange ha denunciat aquest posicionament afirmant que "Espanya està utilitzant a Amnistia Internacional a Madrid per proporcionar una cobertura retòrica als abusos de l'Estat. És obvi per tots que els 10 catalans són presos polítics segons la mateixa definició d'Amnistia", per tot seguit adjuntar un text on es veu que el terme "pres polític" s'utilitza a escala internacional per definir els individus que són en causes judicials per motius polítics.

En aquest sentit, la diputada al Congreso del PDeCAT, Míriam Nogueras, ha demostrat com Amnistia Internacional de Madrid menteix a l'hora de dir que no han fet mai ús del terme "pres polític" amb una imatge on es pot veure fins a sis tuits on Amnistia fa ús d'aquest concepte.

España está utilizando a Amnistía Internacional en Madrid para proporcionar una cobertura retórica a los abusos del Estado. Es obvio para todos que los 10 catalanes son presos políticos según la propia definición de Amnistía.

Informa:DIRECTE.CAT (9-11-2017)

L'ANC I ÒMNIUM IMPULSEN UN DEJUNI COL·LECTIU FINS AL 20-D PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural de Cornellà de Llobregat impulsen un dejuni col·lectiu, que durarà des d’aquest divendres fins al 20 de desembre. Es tracta d’una convocatòria col·lectiva i per relleus, d’entre 48 hores i una setmana, que es farà a la Casa Parroquial de Santa Maria. La iniciativa reivindica la llibertat dels presos polítics, els consellers del Govern i els líders de les dues entitats sobiranistes, i el restabliment de les institucions catalanes. Alhora, el dejuni dona suport als imputats per l’1 d’octubre, ja que "la Fiscalia va citar sis cornellanencs a declarar per enganxar cartells els dies previs".

Les assemblees territorials que impulsen aquesta convocatòria esperen que s’estengui també en d’altres municipis, i La Palma de Cervelló ja començarà diumenge. En aquest sentit, tal com remarca l’entitat Fam de Llibertat, "un dejuni prudent no és un acte de privació ni de patiment: és un procés de regeneració cel·lular, de neteja del cos i d’enfortiment de l’esperit, d’entre 48h i una setmana, no més". L’acte de presentació de la iniciativa coincideix amb l’arrancada d’aquesta activitat, i es farà el dia 10 de novembre a la Casa Parroquial de Santa Maria, a les 20h.

Informa:ELMON.CAT (9-11-2017)

LA INTERVENTORA DE LA GENERALITAT CONFIRMA QUE VAN BLOQUEJAR ELS 6,2 D'EUROS PER AL REFERÈNDUM

La Generalitat va bloquejar les partides pressupostàries destinades als processos electorals, tal com li exigia la sentència del Tribunal Constitucional contra la disposició addicional dels pressupostos que preveia el finançament del referèndum de l'1-O. Això és precisament el que certifica la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal, en un informe al qual ha tingut accés l'ARA i que acompanya les al·legacions presentades per la defensa dels consellers empresonats a l'Audiència Nacional.

La jutge Carmen Lamela els reclama una fiança civil de 6,2 milions d'euros, que es correspon a les partides sobre processos electorals i consultes populars que s'havien inclòs als pressupostos del Govern. Segons ella, aquesta podria ser la xifra que el Govern hagués destinat a l'1-O. Tot i els arguments de la defensa, Lamela ha decidit aquest dijous mantenir a tots els consellers en presó provisional.

En l'escrit, datat a 31 d'octubre, la interventora garanteix que des que el TC va considerar inconstitucional el finançament de l'1-O, el 5 de juliol, la Generalitat va prendre les mesures necessàries per bloquejar les partides que el Constitucional considerava que es podrien fer servir per al referèndum. De fet, assenyala que l'única despesa relacionada amb l'organització de processos electorals que s'ha fet els últims mesos està relacionada amb el "manteniment ordinari i evolutiu del sistema informàtic", que fonts governamentals expliquen que és el que es fa servir per a les eleccions al Parlament. Res a veure amb el referèndum, afegeixen les fonts.

L'OTAN VEU AMB PREOCUPACIÓ " LA CAMPANYA DE DESESTABILITZACIÓ " DE RÙSSIA A FAVOR DEL PROCÉS

El comandant suprem aliat a Europa de l'OTAN, general de quatre estrelles nord-americà Curtis Scaparrotti, ha admès aquest dijous preocupació "per la influència russa maligna" en els països occidentals i ha emmarcat la propaganda en mitjans pro Kremlin sobre el procés sobiranista a Catalunya en el marc de la seva "campanya de desestabilització" d'Europa.

"Hem vist aquest tipus d'activitats en altres països també. És part del que anomeno una campanya de desestabilització", ha explicat l'alt comandament militar aliat en una trobada amb un reduït grup de periodistes, després de ser preguntat si hi ha una preocupació especial en l'Aliança Atlàntica per la propaganda russa en mitjans afins al Kremlin a favor de la independència de Catalunya qüestionant la integritat territorial d'un estat de l'OTAN. Tot i això, el president rus, Vladimir Putin, ha assegurat que el procés es tracta d'"un afer intern", malgrat que n'ha criticat la gestió que n'ha fet la Unió Europea.

VAROUFAKIS CONSIDERA " UNA DESGRÀCIA PER A EUROPA " L'EMPRESONAMENT DEL GOVERN

L'exministre de Finances de Grècia, Yanis Varoufakis, se suma a les veus provinents d'Europa que rebutgen l'empresonament del Govern de la Generalitat de Catalunya. Des de Barcelona, on està promocionant el Moviment per la Democràcia a Europa 2025 (DiEM25), ha assegurat sentir-se "avergonyit" pel fet que hi hagi presos polítics a Espanya i ha remarcat que és "una desgràcia en la nostra identitat col·lectiva europea".

Varoufakis ha estat especialment dur amb les polítiques de repressió de l'executiu de Mariano Rajoy. "Quan veus que el senyor Puigdemont ha d'anar a Bèlgica, són imatges que sacsegen el món", ha etzibat. En aquest sentit, ha considerat que la qüestió catalana és un problema europeu que s'ha de tractar des d'instàncies europees.

"Polítics que actuen pacíficament seguint el programa electoral per al qual han estat elegits poden acabar a la presó o demanat asil polítics dins la Unió Europa", ha retrat l'excap de l'economia grega, qui ha deixat clar que aquest panorama genera una imatge nociva per a la comunitat europea.De fet, Varoufakis ha dit que "no té cap valor" una constitució d'un país que permeti tenir mig govern autonòmic entre reixes i l'altre mig a l'exili. "És una cosa que ha d'acabar immediatament", ha sentenciat.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (9-11-2017)

ANONYMOUS ATACA LA WEB DELS ULTRES SOCIETAT CIVIL CATALANA

Nou ciberatac d'Anonymous a pàgines web oficials de l'Estat espanyol o d'organitzacions contràries al procés d'independència. Avui, coincidint amb la vaga general, li ha tocat rebre al portal de Societat Civil Catalana. Aquest dimecres havien publicat un formulari per denunciar escoles, arran de les "moltes queixes en relació al que esta passant als centres escolars", segons diu l'associació.

Com ja és habitual, el col·lectiu de hacktivistes ha anunciat a través de Twitter l'èxit de la seva nova acció en el marc de l'Operació Catalunya, que va iniciar a mitjans de setembre. La campanya, segons diuen, és en "defensa de la independència de Catalunya". En les darreres setmanes, els membres d'Anonymous han entrat en diversos servidors i haurien descarregat bases de dades de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències, la Universitat Politècnica de València, el portal informatiu News España, la Junta d'Andalusia, la Universitat d'Alacant, el Canal Postal i l'ajuntament de San Javier (Múrcia), i el portal de la Casa Reial.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (9-11-2017)

EL PP PORTARÀ A LA FISCALIA L'ÚS DE MENORS PER PART DE PARES " TRANSTORNATS " EN MANIFESTACIONS INDEPENDENTISTES

El president del PP català, Xavier García Albiol, ha anunciat aquest dijous que el partit presentarà una denúncia davant la Fiscalia de menors perquè “actuï contra els pares fanatitzats que usen els seus fills molt petitets com a escuts humans en manifestacions” independentistes. Albiol ha qualificat “d’inadmissible” i “miserable” que es “facin servir, com hem vist en algunes fotografies”, nens petits “a favor d’unes reclamacions de desobediència a l’Estat i a favor del procés de ruptura”.

Albiol ha dit que desitja que el que els esperi a “aquests pares fanatitzats fins al nivell d’usar els seus fills menors com a escuts humans” sigui “la repulsa més contundent dins de les lleis que tenim en aquest país”. “En política tot no val —ha assenyalat el president del PP català—, no és admissible tenir la irresponsabilitat, poca dignitat de posar nens petits en talls de carretera, és molt patètic i penós”.

De la mateixa manera, Albiol vol que caigui tot el pes de la llei sobre els estudiants que van bloquejar la circulació de trens a Girona i Barcelona. Per aquelles persones que “de manera salvatge van tallar les vies” Albiol espera que, “d’acord amb les lleis del país, els caigui la sanció més severa i més dura”. El polític popular troba que “és inadmissible bloquejar comunicacions i perjudicar tanta gent com van fer aquests irresponsables”.

FORCADELL AFRONTA AL SUPREM L'AMENAÇA DELS EMPRESONAMENTS

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la resta de membres sobiranistes de la mesa tornen al Tribunal Suprem (TS) per declarar per uns delictes de rebel·lió, sedició i malversació per la declaració d'independència del 27 d'octubre. Aquesta vegada sí que s'enfrontaran a l'amenaça de ser empresonats preventivament com ha passat als presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i més de mig Govern a l'Audiència Nacional espanyola. Des de l'inici del procediment al Suprem, però, els seus magistrats han mostrat un tarannà lleugerament diferent.

Ja des del moment d'admetre a tràmit la querella que la Fiscalia va presentar contra Forcadell, Lluís Guinó, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, els magistrats del tribunal van apuntar que la instrucció hauria de determinar si, efectivament, es va cometre un delicte de rebel·lió, amb penes de fins a 30 anys, o una conspiració per a la rebel·lió, que es situa entre els tres anys i nou mesos i 15 anys de presó.

El Suprem també es va desmarcar de l'Audiència Nacional quan la setmana passada va ajornar fins aquest dijous la declaració dels sobiranistes de la mesa del Parlament per garantir el seu dret a preparar la defensa. El TS va acceptar que havien estat citats amb molta celeritat (menys de 24 hores), una queixa que els advocats dels membres del Govern empresonats també van plantejar a l'Audiència sense èxit. Des d'aleshores, Forcadell i els altres querellats només han estat sotmesos a un control telefònic per assegurar la seva segona compareixença.

LA REPÚBLICA ÉS LA GENT AL CARRER

"La República és la gent al carrer "
«L'estat espanyol ahir va tenir una primera ocasió d'adonar-se que controlar el Principat només aplicant un article de la seua constitució no li serà possible»

 Vicent Partal

Tot el que va passar ahir em sembla un símptoma evident que entrem en una època diferent, i això reclama solucions i maneres de fer innovadores. No havíem vist mai tanta decisió col·lectiva posada al servei d’una causa, articulada organitzativament amb tanta precisió i amb un suport tan multitudinari i compacte de la gent. Ahir la República es va fer viva al carrer, amb el control i la paralització de moltes de les estructures bàsiques del país. Les imatges de l’ocupació de l’estació del TGV de Girona, per posar-ne un dels exemples més destacats, costaran molt d’oblidar.

Els Comitès de Defensa de la República van fer un paper lluït ahir, amb una eficàcia més que notable. És lícit de discutir-ne el mètode i fins i tot, si ho voleu, podem discutir si aquesta mena d’accions poden arribar a ser contraproduents, segons com. Però honradament ningú no pot negar avui que els sindicats convocants de l’aturada –Intersindical-CSC, CGT, Unió de Pagesos i USTEC– i els CDR han connectat amb la gent i han sabut fer aflorar al carrer la voluntat de resistència i de lluita del país.

ELS COMITÈS DE DEFENSA DE LA REPÚBLICA S'ERIGEIXEN EN ACTORS DE MOBILITZACIÓ MÉS ENLLÀ DE LES ENTITATS

La jornada d’ahir va oferir una nova imatge del sobiranisme més enllà de les concentracions de milers de ciutadans per reclamar la llibertat dels consellers i de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els talls de carreteres i de línies de tren van marcar l’aturada d’ahir, 8 de novembre. Des de les sis del matí fins a la nit, centenars de ciutadans es van mobilitzar a tot el territori, de manera organitzada, per interceptar les principals comunicacions a l’àrea metropolitana de Barcelona, les línies de ferrocarril i els trams fronterers de l’Ebre, la Jonquera, Alcarràs, la Seu d’Urgell i Puigcerdà. Aquesta mobilització no estava promoguda ni per l’ANC ni per Òmnium -els principals actors de mobilització fins ara-, sinó pels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR)... o de Defensa de la República, depenent del municipi.

Un nou actor que emergeix com a promotor de mobilitzacions d’acord amb les entitats sobiranistes, però que du a terme accions més directes com l’ocupació d’espais públics i talls de comunicacions. Sempre, això sí, en el marc de la resistència pacífica, tal com es van encarregar ahir d’insistir els nuclis locals a través de les xarxes socials. Demanaven als manifestants seguir els manuals de resistència pacífica d’Enpeudepau, un nou espai destinat a garantir el caràcter cívic de les mobilitzacions.

Des de l’ANC i Òmnium veuen amb bons ulls l’emergència d’aquest nou actor, que ja va tenir un paper clau en l’ocupació de col·legis electorals en el referèndum de l’1 d’octubre, perquè des de les direccions de les entitats sobiranistes no es fan les mateixes crides. “Ens complementem”, asseguraven ahir fonts de l’ANC. “Cadascú fa el seu paper”, afegien des del secretariat, assenyalant que el moviment és principalment estudiantil. També deixaven clar que no hi ha cap actor polític al darrere movent els fils des de l’ombra. “Hi ha una alta capacitat d’autoorganització al territori”.

LA VAGA BLOQUEJA ELS PUNTS ESTRATÈGICS PER DEMANAR LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

L’independentisme ha canviat l’esperança per la indignació, i això es nota en manifestacions i mobilitzacions. L’aturada de país d’ahir va tenir un signe molt diferent de la que el 3 d’octubre va fer néixer el crit “Els carrers seran sempre nostres”. Ahir, a l’equador d’una setmana de mobilitzacions per demanar la llibertat dels presos polítics, la vaga, coordinada pels Comitès de Defensa de la República, va aconseguir bloquejar punts estratègics com les principals carreteres del país i les estacions de Sants i de l’AVE a Girona. L’impacte de l’aturada va ser molt fort a les infraestructures i als carrers, on les mobilitzacions pels presos polítics, convocades al matí davant la Generalitat i les delegacions del Govern i a la tarda davant els ajuntaments, van tornar a ser massives. Però l’activitat econòmica no es va paralitzar: hi va haver comerços oberts i moltes de les grans fàbriques van treballar amb normalitat. El consum elèctric, un barem habitual per mesurar l’impacte de les aturades, es va mantenir en el nivell d’aquestes dates.

Amb aquestes dades, el secretari tècnic del ministeri de l’Interior, José Antonio Puigserver, va considerar “escàs” el seguiment de la vaga. Amb el Govern entre la presó i l’exili i l’administració paralitzada pel 155, un subaltern del ministre Juan Ignacio Zoido va ser l’encarregat de valorar, en una compareixença sense preguntes, el seguiment de l’aturada. La va considerar “mínima” en tots els àmbits excepte en l’Ensenyament, on va tenir un seguiment del 34,98%.

LES LLISTES I L'ENDEMÀ DE LES ELECCIONS

"Las listas y el día siguiente "

Francesc-Marc Álvaro

La paradoja no la puede entender nadie, empezando por un periodista extranjero que me pregunta sobre esta contradicción insalvable del relato. Mientras la prisión no hace distinciones entre consellers de ERC y del PDECat, la lista unitaria soberanista es ahora imposible porque algunos piensan que es el momento de distinguir todo lo que se pueda y más. Mientras Iceta busca cierta supuesta transversalidad con la incorporación del democristiano Espadaler a la lista del PSC, los republicanos quieren tener muy lejos aquellos con quienes han compartido gobierno, grupo parlamentario, hoja de ruta, tribunales y prisión. Lo que la represión ha unido lo separan los intereses partidistas. ¿No habíamos quedado en que vivimos un momento excepcional que exige gestos excepcionales? Ciertas pulsiones –no las califico– no son corregidas ni ante la mayor adversidad.

El soberanismo se presenta al 21-D más dividido que nunca. Supongo que muchos votantes independentistas tienen grandes dificultades para entender la lógica que se desprende de este planteamiento. “El voto de tu vida” da paso al “sálvese quien pueda”. Una lección de cálculo partidista tan descarnado como legítimo, respetable si no fuera que los mismos que lo protagonizan también llaman a la resistencia a unas bases que se movilizan generosamente, sin tener en cuenta las marcas políticas ni las tácticas de los dirigentes. Este doble mensaje rompe el relato heroico con las miserias de –como dirían algunos– la vieja postal autonomista. Defended la República juntos pero votad por separado. Si quieres protestar contra el 155 y quieres visualizar una campaña de “democracia contra autoritarismo”, organizas una gran lista única.

Subcategories

AVÍS ALS POLÍTICS: LA GENT TÉ CLAR QUE NO ES POT TORNAR A L' AUTONOMIA

"El partidisme no podrà vèncer la gent "
«Pobre d'aquell que oblide que tot això ve del poble i acabarà en el poble, pobre d'aquell que es pense que és factible retornar a l'autonomia»

 Vicent Partal

 

D’ençà que va començar el procés cap a la independència, la iniciativa sempre l’havíem tinguda els independentistes. Aquesta era una de les claus per a avançar: quan l’estat volia intervenir-hi ja era tard i nosaltres ja érem en un altre estadi. Mariano Rajoy ha girat com un mitjó la situació convocant les eleccions autonòmiques del mes vinent i, segons que sembla, ha aconseguit l’efecte desitjat. Per primera vegada des del referèndum d’Arenys de Munt, els partits catalans no parlen de fer possible allò que vol fer la gent sinó d’allò que pot fer la política. Per primera vegada des d’Arenys de Munt, hem perdut el marc mental.

Rajoy ha estat molt hàbil, en això. Aplicant el 155 no podia dissoldre el parlament i convocar eleccions, com tampoc no podia destituir el govern, però en un colp de força avalat pel PSOE i la UE ho ha fet. I era conscient de l’efecte que causaria tot plegat: la baralla partidista i l’accentuació de les diferències dins l’independentisme. Primer es trencarà Catalunya que no pas Espanya, que va dir Aznar…

Llegeix més...

Visites Rebudes

06552000