CIUDADANOS I EL FRANQUISME: UN HISTORIAL DE VETOS, ABSTENCIONS I CONTRADICCIONS

"Ciutadans i el franquisme: un historial de vetos, abstencions i contradiccions "


Nicolas Tomás

 

Amb una retòrica pretesament equidistant, titllant-ho de “batalles entre rojos i blaus”, Ciutadans s’ha desmarcat de l’exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caidos, el mausoleu a les violacions dels drets humans. L’excusa ha estat l’ús d’un decret-llei per part del govern de Pedro Sánchez, i Albert Rivera ha avançat que no hi donaran suport al Congrés dels Diputats. Aquesta, però, no és la primera vegada que el partit evita prendre posició en assumptes relacionats amb la memòria històrica. La relació de Ciutadans amb el franquisme està marcada pels vetos, les abstencions i, també, les contradiccions.

Sense anar més lluny, el maig del 2017 la formació unionista va votar a favor d’una proposició no de llei al Congrés, presentada pel PSOE i que també reclamava l’exhumació del cadàver del dictador. Justament el que vol fer ara el govern espanyol. Aquella iniciativa va ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups i l’abstenció del PP. En aquell moment Rivera defensava el trasllat de Franco perquè “estem convençuts que cal aplicar la llei”, en referència a la llei de memòria històrica.

Aquesta, però, ha estat més aviat l’excepció a la norma. En altres ocasions, el partit d’Albert Rivera s’ha abstingut o ha vetat iniciatives que buscaven aprofundir en la memòria històrica, provocant que no tiressin endavant. El cas més recent és del març d’enguany, quan la Mesa del Congrés, amb els vots del PP i Ciutadans, va impedir la tramitació de la proposició de llei del PSOE per reformar la llei de memòria històrica.

PUIGDEMONT ÉS A ESCÒCIA PER PARTICIPAR EN UN FÒRUM INTERNACIONAL

El president Carles Puigdemont participa aquest cap de setmana en el fòrum internacional Beyond Borders que es fa a Escòcia. Hi ha acudit per invitació dels organitzadors del fòrum i concretament intervindrà en un col·loqui, diumenge a les 15.00, titulat ‘Where Now For Catalonia and Europe’.

El president ha aterrat aquesta tarda a Edimburg en un vol procedent de Brussel·les. És el primer viatge que fa a un tercer país d’ençà que va tornar d’Alemanya, després d’haver recuperat la seva condició de ciutadà europeu lliure.

El fòrum Beyond Borders és un esdeveniment cultural i polític centrat en l’intercanvi i el diàleg entre nacions, pobles i cultures. Enguany hi participaran acadèmics i diplomàtics reconeguts, especialment europeus i nord-americans, en els àmbits de la negociació internacional, la mediació, els refugiats i l’autodeterminació.

Informa:VILAWEB.CAT (24--018)

 

TORRA: " NO ES PODEN ACCEPTAR LES SENTÈNCIES D'UN JUDICI INJUST "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha alertat que ''per dignitat i consciència'' no es podran ''tolerar'' ni ''acceptar'' les sentències derivades del judici als líders independentistes empresonats. Torra ha remarcat que es tracta d'un ''judici injust, una farsa contra els nostres polítics'' que ''l'únic crim'' que van cometre va ser permetre al poble votar.

El president ha remarcat que s'acosten uns ''mesos decisius de la història de Catalunya'' on tot tornarà a dependre de la ciutadania i ''nosaltres mateixos, els catalans'', i és en aquest sentit que ha fet una ''crida per la república'' a la participació als actes de la Diada a Barcelona.

Ho ha dit al Poal, al Pla d'Urgell, on aquest divendres a la tarda ha participat en un acte d'homenatge als germans Desvalls, pel seu paper en la Guerra de Successió acompanyat de l'alcalde, Rafel Panadés. El president ha estat rebut pels veïns de la vila que han cridat consignes a favor de la llibertat i la independència de Catalunya.

LA MONCLOA VEU " AMB PREOCUPACIÓ " QUE ELS LLAÇOS GROCS PERJUDIQUIN LA CONVIVÈNCIA

El govern espanyol està preocupat per les repercussions que tenen la presència de certs llaços grocs. Preguntada per la identificació de ciutadans armats que en despenjaven, la vicepresidenta de l'executiu central, Carmen Calvo, ha esquivat aquesta qüestió concreta i ha respost que "no li sembla que, a cap lloc, ni amb cap excusa, hi hagi elements que no contribueixin a la convivència i al respecte d'aquesta".

"Els símbols que ens respecten a tots són símbols regulats" als Estatuts i la Constitució, ha seguit, mentre que apunta que "els altres que, amb una altra intenció, representen una part només poden estar a l'àmbit privat o públic d'ús individual, però no a l'institucional". Igualment, Calvo ha afegit que el govern espanyol està "mirant amb preocupació que alguns elements no serveixin a la convivència i al respecte, sinó a tot el contrari", malgrat que sense concretar com valora les identificacions i, més enllà de la presència de llaços grocs en façanes d'administracions públiques, com se n'hauria de regular la presència a altres espais públics.

L'INFORME DE L'ADVOCACIA DE L'ESTAT CONTRADIU EL MINISTERI DE JUSTÍCIA SOBRE LA DEFENSA DE LLARENA A BÈLGICA

Un informe de l’advocacia de l’estat espanyol diu que es compleixen els requisits perquè Espanya es personi en la demanda civil presentada pel president Puigdemont i els consellers exiliats contra el jutge Pablo Llarena a Bèlgica, segons que ha informat Europa Press. L’advocacia de l’estat, doncs, contradiu el Ministeri de Justícia espanyol, que en el comunicat d’ahir argumentava que l’executiu no podia defensar Llarena pels seus ‘actes privats’.

Els responsables del ministeri van dir que defensarien la jurisdicció espanyola. Però el cas és que no és inclosa en la demanda –adreçada específicament contra Llarena–, segons que ha explicat l’advocat Gonzalo Boye en una entrevista a VilaWeb. El Ministeri de Justícia assegurava que el govern espanyol actuaria ‘en la mesura proporcional i adequada’ per a protegir la immunitat jurisdiccional d’Espanya en el cas que el jutge belga qüestioni la instrucció de Llarena contra els dirigents de l’independentisme.

Ara l’advocacia de l’estat s’arrenglera amb el Consell General del Poder Judicial, que va demanar al govern espanyol que defensés la immunitat de Llarena a Bèlgica.

Informa:VILAWEB.CAT (24-8-2018)

L'ARQUEBISBAT DE MADRID, DISPOSAT A ACOLLIR EN " TERRENY SAGRAT " LES RESTES DE FRANCO

L'arquebisbat de Madrid s'ha mostrat disposat a acollir en "terreny sagrat" les restes de Franco i assegura que "acatarà" el mandat legal de l'exhumació del dictador un cop sigui "ferm i executiu". Són consideracions que fa en un comunicat després que el Consell de Ministres hagi aprovat un reial decret-llei que modifica la Llei de Memòria Històrica i suposa el primer pas per treure Franco de la basílica del Valle de los Caídos.

"Com a Església no tenim la competència per valorar la conveniència ni la urgència de la modificació legal; sí mostrar la nostra efectiva disposició per acollir en terreny sagrat les restes mortals d'un batejat", apunta el comunicat. L'arquebisbat també fa una crida al consens i especialment diu que caldria que govern espanyol i família es posessin d'acord sobre què fer amb les restes del dictador. També demana que un acord entre les diferents formacions polítiques. "Un eventual trasllat s'hauria de fer amb el major consens possible, especialment entre govern i família del difunt", apunten. L'arquebisbat diu que l'Església catòlica de Madrid vol "preservar la seva independència política" i centrar-se en "fomentar l'esperit de concòrdia entre tots els espanyols i conrear l'oració per a l'assoliment d'una convivència en pau, justícia i llibertat".

" SI VIVIM, VIVIM PER TREPITJAR ELS CAPS DELS REIS" : AUTOENGANYS, EL COL·LECTIU D'ARTISTES QUE TROLEJA LA CAVERNA MEDIÀTICA

El vers de William Shakespeare d’Enric IV: “si vivim, vivim per trepitjar els caps dels reis” ha estat objecte de polèmica gràcies al col·lectiu d’artistes AutoEnganyats. El dia 17 d’agost el col·lectiu anònim va penjar un cartell amb un llaç groc en forma de soga i la frase citada en diferents marquesines de la plaça Urquinaona. Ahir, dijous, al matí l’Ajuntament de Barcelona via l’empresa Clear Channel els va retirar.

La notícia del cartell ha estat recollida per la caverna mediàtica espanyola i que, com no podia ser d’una altra manera, s’ha fet servir de carn de canó en la batalla política. Pablo Casado va manifestar en aquest sentit que cartells d’aquest estil no es veuen “ni a Corea del nord ni a Veneçuela”. D’aquesta manera, demanava a Sánchez que actués. Unes reaccions que no van produir-se quan un altre cartell va aparèixer l’octubre del 2017, aquella ocasió, però, imitant l’estètica de les campanyes d’Òmnium Cultural.

SÁNCHEZ DÓNA VIA PER DECRET A L'EXHUMACIÓ DE FRANCO

“No podem perdre ni un sol instant”. Així ho ha assegurat la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, després de la reunió del Consell de Ministres d’aquest divendres. D’aquesta manera ha justificat el decret llei aprovat que dona via lliure a l’exhumació del cadàver del dictador Francisco Franco del Valle de los Caidos. Ho ha descrit com una “tomba d’Estat que exalta” la seva figura.

“És urgent perquè anem tard, però aquest govern ja no anirà tard”, ha justificat Carmen Calvo després de les crítiques rebudes pel mecanisme del decret llei. Ha recordat els pronunciaments de l’ONU, però també els pronunciaments del Congrés dels Diputats. “Des del 2014, les Nacions Unides diuen que no és sostenible per una democràcia com l’espanyola tenir la tomba del dictador juntament amb les víctimes”, ha assegurat.

La vicepresidenta ha explicat que el decret llei aprovat en el Consell de Ministres serà tramitat al Congrés en un termini de 30 dies, i que tindrà una caducitat de dotze mesos. Per altra banda, en la propera reunió de l’executiu, el 31 d’agost, s’acordarà el procediments per a iniciar els tràmits d’exhumació. Ha indicat que, "amb tota seguretat", el procés acabarà abans d'acabar l'any.

JUSTÍCIA INVESTIGA L'"ACCÉS IRREGULAR " DE DIVERSOS FUNCIONARIS A FITXES DE PRESOS POLÍTICS

Els Serveis Penitenciaris han obert una informació reservada per investigar "l'accés irregular" de diversos funcionaris de presons a les fitxes dels líders polítics que són en centres penitenciaris. Segons ha avançat Naciodigital i han confirmat fonts del Departament de Justícia, en la instrucció de la investigació s'han cridat a declarar dues persones i s'han ordenat 10 informes sobre diferents consultes a les fitxes dels polítics que són en presons catalanes. Segons aquestes mateixes fonts, tant les declaracions com els informes fan referència a accessos de diferents treballadors "sense cap motiu aparent" però de la investigació "no se'n pot desprendre que cap dels funcionaris hagi fet un ús fraudulent de la informació".

Concretament el Servei d’Inspecció s’ha fet càrrec de la investigació amb la col·laboració de l’Àrea d’Informació i Seguretat. Les fitxes es poden consultar informàticament a través del Sistema d’Informació Penitenciari Català (SIPC) i a través d’aquest sistema també se’n pot demanar la impressió en paper. Al SIPC hi tenen accés tots els funcionaris dels 13 centres penitenciaris que hi ha a Catalunya, amb diversos nivells d’autorització. Els Serveis Penitenciaris subratllen que el conjunt dels 4.500 treballadors dels centres catalans està compromès amb el dret a la intimitat de totes les persones privades de llibertat.

Informa:ELMON.CAT (24-8-2018)

EL SUPREM CONCEDEIX A DOLORS BASSA UN PERMÍS DE DUES HORES PER VISITAR LA MARE A L'HOSPITAL

El Tribunal Suprem ha decidit concedir un permís extraordinari a Dolors Bassa perquè demà surti de la presó de Puig de les Basses de Figueres (Alt Empordà) per visitar durant dues hores la seva mare a l'hospital on ahir va ser intervinguda quirúrgicament.

L'anomenada Sala de Vacances del Suprem -competent per prendre decisions en època estival- ha seguit així el criteri de la Fiscalia i de la Junta de Tractament de la presó, que es van pronunciar a favor de la petició formulada per la defensa de Bassa.

La defensa de Bassa, exercida per Mariano Bergés, va presentar dimecres una petició a la junta de tractament de la presó de Puig de les Basses i també davant el Tribunal Suprem sol·licitant un permís puntual i extraordinari per poder visitar la seva mare, que ha estat operada.

A través de Twitter, l'advocat de Bassa, Mariano Bergés, va demanar ahir que, si finalment es concedeix el permís, no hi hagi concentracions per respectar la intimitat i permetre que el permís es desenvolupi de manera normal. "És molt important, gràcies per la comprensió", escriu el lletrat.

Bassa es troba a la presó gironina de Puig de les Basses des del passat 4 de juliol, on va ser traslladada des de la presó de dones d'Alcalá de Henares (Madrid), en què va ingressar el mes de març passat.

Informa:ELNACIONAL.CAT (23-8-2018)

JORDI CASASSAS, DIRECTOR DE LA UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU: " HI HA FETS QUE ENS PREOCUPEN DE CARA A L'EDICIÓ VINENT "

Jordi Casassas i Ymbert (Barcelona, 1948), catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, exerceix com a president de la Universitat Catalana d’Estiu tot just quan s’han complert 50 anys de la seua primera edició. Amb ell repassem els canvis de la UCE al llarg de la seua llarga història i els problemes als quals s’enfronta.

- Quan va ser la primera vegada que vostè va participar en la UCE?

- No ho recordo, fa molts anys! Probablement uns 15.

- I quin record en guarda?

- Vaig anar ja com a professor, no com a alumne. Anar-hi era un deure.

- No han passat tants anys des que vostè en va participar per primera vegada, però el context ha canviat moltíssim al país.

- Sí, però de tota manera, des del 1985, amb la presidència del meu oncle Enric Casassas, es va començar a introduir aquesta fórmula que potenciava l’activitat acadèmica al costat del record polític. Aleshores, aquesta línia l’hem anat incrementant. I en l’actualitat, la Universitat Catalana d’Estiu té un nivell acadèmic que jo diria que és alt. I després, és evident que hi ha la part política. Política entesa en un sentit ampli. Aquest any hem parlat de la pervivència del franquisme en la societat i la política actuals. Hem parlat de l’Estat, especialment en relació als aspectes de la seva acció. Hem parlat de multitud de problemes i qüestions que ens afecten com a societat. I del procés, etc.

CADA MIL AGRESSIONS ULTRES: AVUI, A MENORCA A MAS AMB ELS CRITS D' "ARRIBA ESPAÑA "

Un grup reduït d’espanyolistes ha escridassat l’expresident de la Generalitat Artur Mas mentre navegava a prop de la costa de Menorca. Segons avança Crónica Global, els fets han tingut lloc a prop del far de Favàritx quan un grup de persones l’ha identificat i l'han començat a insultar.

Entre rialles i crits de "Viva Espanya", es veu com també es fa servir el lema feixista "Arriba Espanya" (al segon 0:35), al mateix temps que es dirigeixen al president Mas amb insults com "covard" i "cabró". Algunes versions d'aquest vídeo han corregut per les xarxes socials escapçant el final, sense que s'apreciï el lema feixista.

Informa:ELNACIONAL.CAT (23-8-2018)

CONDEMNADA L'ULTRA DE BALSARENY A QUI RAJOY VA DONAR SUPORT

Cristina Arias, la dona d’ultradreta de Balsareny (Bages) a qui Rajoy va trucar per donar-li suport el desembre passat, ha estat condemnada per un delicte lleu d’amenaces. Arias va amenaçar la dona del batlle de la localitat, Isidre Viu.

Segons Regió7, va anar al CAP on treballa de pediatra la dona del batlle del municipi i l’amenaçà davant tothom. La sentència, emesa pel jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Manresa, demana a Arias de pagar una multa de 150 euros, la pena mínima en aquests casos, perquè, segons l’escrit judicial, va ser ‘un fet esporàdic’.

Al desembre, el qui era president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va trucar a Cristina Arias per donar-li suport, car denunciava haver estat víctima d’un atac a casa seva pel fet de tenir la bandera espanyola penjada al balcó.

Informa:VILWEB.CAT (24-8-2018)

VALÈNCIA CF, LA LLENGUA I LES INSTITUCIONS VALENCIANES: O COM TORNAR A LA SITUACIÓ D'ABANS

"València CF, la llengua i les institucions valencianes "

 

Per Manuel Lillo

 

La transformació que el futbol d’elit ha patit durant les darreres dècades no podia estar exempta de conseqüències que atempten contra l’essència d’aquest esport. La conversió dels clubs en societats anònimes obliga a la recerca d’inversors privats que veuen el futbol com el simple mercat en què l’han transformat. Però per bé que les estructures del futbol siguen estrictament empresarials, l’esport de masses mai no ha estat, només, un negoci. Els equips mai no han abandonat el seu caràcter simbòlic i representatiu de les respectives ciutats o països. D’exemples pròxims, en tenim un grapat.

Aquesta realitat perpetuada no sempre ha estat entesa pels nous inversors. Senzillament, perquè no els interessa gaire. No és estrany, avui, trobar-ne d’estrangers, dels països més exòtics, comprant clubs de ciutats que fins fa pocs dies no haurien sabut situar al mapa. Una pràctica que no és dolenta per se, però que en el nostre cas ha tingut conseqüències.

El més cridaner ha estat el del València CF. El canvi d’idioma des de la megafonia de Mestalla, després de dècades d’ús del català sense que ningú s’escandalitzara, ha estat una notícia lamentable. Afortunadament, el món digital en què vivim ha permès la difusió de campanyes en contra d’aquest canvi incomprensible i han fet rectificar, mínimament, la decisió. En els darrers partits, des de la megafonia s’ha emprat indistintament el català i el castellà. Un canvi que, evidentment, encara no és satisfactori.

LLAÇOS GROCS: PROU DE CAURE EN LA TRAMPA ULTRA

"Llaços grocs: prou de caure en la trampa ultra "
«No magnificarem més l'actuació d'una gent que basa tota l'estratègia precisament en la confiança que els fem d'altaveu, magnificant-los. No deixarem que ells decidesquen per nosaltres què és notícia i què no ho és»

Per: Vicent Partal

Us explicaré un debat que vàrem tenir ahir a la redacció de VilaWeb i que crec que és significatiu. Parlàvem de si fer notícia o no d’un vídeo, un altre, on es veuen alguns individus retirant llaços grocs. La cosa era que un semblava que era un diputat del Parlament de Catalunya, però calia comprovar-ho amb detall, estar-ne segurs al cent per cent abans de publicar-ho.

Aleshores se’m va ocórrer de demanar qui havia fet el vídeo i la resposta em va deixar glaçat: l’havia fet Ciutadans, el partit mateix. A partir d’eixe moment el debat va fer un tomb. Si era un vídeo del partit ningú no podia discutir que allò no era informació sinó propaganda i fer propaganda no és la funció d’un diari, almenys no de VilaWeb. La qüestió ja no era si aquella persona era un diputat o no, sinó per què volia que li féssem propaganda. I si això, fer-li propaganda, era el nostre paper. La resposta òbvia va ser que no.

Però si m’ho permeteu voldria portar l’anècdota més enllà. Perquè crec que com a societat hem caigut en un parany preparat hàbilment per l’extrema dreta, però que podem esquivar amb facilitat. I opine que hem de reflexionar-hi.

LA DRETA MILITAR ES REARMA A CAVALL DE L'EXHUMACIÓ DE FRANCO

"La dreta militar es rearma a cavall de l'exhumació de Franco "
La recuperació de la memòria històrica i el procés sobiranista fan que, com a la Transició, reapareguin els posicionaments dels sectors més ultres de les forces armades

 

Pep Martí,

 

La dreta militar ha estat quasi bé absent dels darrers anys en la vida política espanyola. La decisió del govern de Pedro Sánchez d'exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos, que aquest divendres preveu aprovar el consell de ministres i que té pràcticament garantit el suport al Congrés, ha provocat la reacció indignada d'un sector de l'exèrcit espanyol. A finals de juliol, prop de dos-cents oficials retirats van fer públic un manifest de record al dictador i rebuig a la pretensió de l'executiu socialista.

El manifest ha suposat trencar amb el perfil baix que fins ara mantenia l'exèrcit davant la situació política. El Ministeri de Defensa ha obert un expedient a cinc dels signants, militars en la reserva. Un d'ells, el general Manuel Fernández-Monzón, ho ha aprofitat per posar més llenya al foc amb unes declaracions fetes aquest dimecres en què afirmava que és fals que es produïssin assassinats sota el règim franquista, ja que tots els condemnats ho eren "per tribunals de llavors, absolutament legals, que eren consells de guerra".

CATCONDONS: ES POT AMPLIAR LA BASE INDEPENDENTISTA PRACTICANT SEXE AMB UNIONISTES

"Fer feliç algú amb una estelada a l’entrecuix, una altra manera d’ampliar la base social "

Una bona manera de fer país entre compatriotes o d'ampliar la base si es fa sexe amb una persona unionista

 

Gerard Sesé Gerard Sesé

 

|Es pot ampliar la base social (al mateix temps que certs orificis corporals) amb la seducció, l’erotisme i el sexe? La resposta és que sí: amb els Catcondons.

A principis dels 2.000 es va iniciar una campanya perquè la gent practiqués el sexe en català. De la mà de Conrad Son es va començar a produir pornografia en la nostra llengua, una notícia amb molt ressò per l’època, quan encara el món 2.0 no havia arribat al món de la pornografia.

Allò va servir, entre d’altres coses, a que el català conquerís, a poc a poc, també la comunicació al món del coit i va normalitzar la seva presencia a les trobades sexuals dels Països Catalans.

Però ara hi ha un pas més enllà: ja es pot practicar la penetració amb una estelada. Ep, no pas literalment, ja que seria quelcom segurament grotesc i un punt complicat (tot i que les parafílies existents són àmplies) sinó amb una marca de condons catalana que s’identifica amb l’estelada.

GONZALO BOYE: " LLARENA POT SER DECLARAT EN REBEL·LIÓ A BÈLGICA "

Gonzalo Boye: ‘El govern espanyol actua atemorit pel que dirà l’opinió pública’
Entrevista a l'advocat del president Puigdemont i dels consellers exiliats sobre la citació del jutge Llarena el 4 de setembre a Bèlgica

 

Per: Roger Graells Font

 

Ahir el Ministeri de Justícia espanyol va emetre un comunicat en què assegurava que no defensaria el jutge Pablo Llarena dels seus ‘actes privats’ en el judici que ha de començar el 4 de setembre a Bèlgica. Gonzalo Boye, l’advocat del president Puigdemont i els consellers exiliats, va afirmar que el govern espanyol no deia la veritat. En aquesta entrevista explica per què considera que és una excusa per acabar defensant igualment Llarena.

Parlem breument amb Boye sobre aquest moviment del govern espanyol i què pot passar arran d’aquesta citació de Llarena davant la justícia belga.

—Heu dit que el Ministeri de Justícia espanyol no diu la veritat en el comunicat en què explica que no defensarà Llarena a Bèlgica dels seus ‘actes privats’.
—És un plet civil. És a dir, jo us demando i ve la vostra cap a defensar els vostres interessos? Això no és possible. Hi ha una cosa que es diu falta de legitimació passiva. En els plets civils, si jo us demando a vós, el vostre pare, la vostra mare, el vostre cap o el vostre veí no hi tenen res a fer! És a dir, si contracten un advocat a Bèlgica, és per a defensar Llarena.

—Per tant, creieu que els arguments del govern espanyol quan afirma que defensaran la sobirania d’Espanya i la justícia és una excusa?
—És clar. La justícia espanyola no l’ha pas demandada ningú. Us poso un exemple més fàcil, un plet de divorci. Pot entrar la vostra sogra amb el seu advocat?

MARAGALL MANTÉ EL DESPLEGAMENT DE LES DELEGACIONS A L'EXTERIOR, TOT I EL RECURS DE PEPE BORRELL

El govern espanyol ha anunciat aquest dijous la presentació d'un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la reobertura de les delegacions de la Generalitat a un total de set països per no haver-se complert les condicions que estableix la legislació vigent per a la creació de delegacions de les comunitats autònomes a l'exterior.

Tot i això, el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, d'Ernest Maragall, ja ha replicat que el pla d'expansió de la conselleria "segueix en marxa i el procés d'obertura de delegacions continuarà segons el calendari previst". "El Govern segueix determinat a portar la veu de Catalunya a Europa i al món", ha asseverat en una piulada:

Serà el Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, liderat per Josep Borell, l'encarregat de presentar el contenciós-administratiu contra el decret del Govern del 26 de juny pel qual es restableixen les delegacions al Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Estats Units d'Amèrica, Itàlia, Suïssa i França. Segons informa aquest ministeri, l'article 12 de la llei de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat estableix que, abans de la creació de les seves delegacions a l'exterior per a l'exercici de les seves competències, les comunitats han de comunicar aquest fet al govern espanyol.

D'aquesta manera, el departament de Borrell pot informar sobre l'adequació de la proposta a les directrius, fins i objectius de la política exterior, l'estratègia d'acció exterior i, en particular, amb el principi d'unitat d'acció a l'exterior, així com perquè el Ministeri d'Hisenda pugui emetre informe pel que fa al principi d'eficiència en la gestió dels recursos públics, i el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública pugui fer-ho des de la perspectiva de la seva adequació a l'ordre competencial.

TORRA, A CATALUNYA DEL NORD: " AQUESTS MESOS QUE VÉNEN NO ENS DEFENSAREM DE RES I ANIREM A ACUSAR L'ESTAT ESPANYOL "

"Aquests mesos que venen, no ens defensarem de res, anirem a acusar l'estat espanyol". Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat a avisar que el Govern no s'arronsa i que en els propers mesos, i coincidint amb el judici dels líders independentistes processats per rebel·lió, l'independentisme sortirà a "acusar l'Estat d'aquesta farsa i causa injusta". Amb aquesta declaració d'intencions, Torra ha clausurat la 50 Universitat Catalana d'Estiu a Prada.

Aquesta vegada, Torra ha reiterat que l'independentisme no s'ha de "defensar de res", però aquesta vegada ha fet servir la paraula "acusar" l'estat espanyol, en comptes "d'atacar". La setmana passada, en l'acte davant la presó de Lledoners per reivindicar la figura de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, Torra va defensar "atacar aquest estat espanyol injust". Unes paraules que van aixecar polseguera i van rebre les crítiques de bona part de l'oposició, com ara la topada que van tenir el president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, i Torra en l'acte de record a les víctimes de l'atemptat a Cambrils.

Per al president de la Generalitat, Catalunya es va "autodeterminar l'1 d'octubre" i, per això, ha demanat la col·laboració ciutadana per continuar endavant amb la "marxa empresa" la tardor passada. "Companys, us necessitarem més que mai", ha defensat. En aquest sentit, Torra ha volgut mostrar el seu compromís per "fer real la República" i ha assegurat: "No ens desviarem ni un mil·límetre del nostre compromís [...]. Aquesta vegada ho aconseguirem. Estem al costat correcte de la història".

LA FISCALIA, A FAVOR QUE DOLORS BASSA SURTI DE LA PRESÓ PER VISITAR LA MARE A L'HOSPITAL

La Fiscalia no impedirà que Dolors Bassa surti de la presó per acompanyar la seva mare de 87 anys a l'hospital, on li han de fer una operació. El ministeri públic demana, però, que estigui custodiada per la policia en tot moment. El permís seria temporal i un cop acabés la visita hauria de tornar a la presó de Puig de les Basses on és des del 7 de juliol, quan la van traslladar procedent d'Alcalà-Meco

La defensa de Dolors Bassa, exercida per Mariano Bergés, va presentar dimecres una petició a la junta de tractament del centre penitenciari i també davant el Tribunal Suprem sol·licitant un permís puntual i extraordinari per poder assistir a la intervenció quirúrgica.

La junta de la presó s'ha reunit d'urgència i ha donat el seu vistiplau a què Bassa pugui sortir de la presó per poder ser al costat de la seva mare, segons ha informat el lletrat a l'ACN. El centre ha donat trasllat a la Fiscalia, que també s'hi ha posicionat a favor. Ara, però, falta que el Tribunal Suprem tingui la darrera paraula i es podria pronunciar divendres mateix.

Informa:ELNACIONAL.CAT (23-8-2018)

CADA DIA MIL AGRESSIONS ULTRES: AVUI, A RIUDOMS AMB GANIVETS I ESTRIS PERILLOSOS

Un grup, de prop d'una vintena de persones, ha recorregut els carrers de Riudoms aquesta nit per fer el que anomenen "netejar" el municipi de símbols independentistes i a favor de la llibertat dels presos polítics catalans. Els unionistes, equipats amb ganivets, cúters i pals van recórrer la població del Baix Camp.

En el vídeo es pot comprovar com alguns van tapats amb mocadors per evitar ser reconeguts. Els Mossos d'Esquadra i la policia local s'han personat al lloc i han identificat alguns dels membres d'aquest grup. L'alcalde de Riudoms, Josep Maria Cruset, ha denunciat aquest acte i ha expressat que "aquest és el resultat de la crida de Cs". "A Riudoms no volem gent armada", ha sentenciat el batlle del PDECat.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (23-8-2018)

ÉS NORMAL QUE URDANGARIN OBTENGUI EL SEGON GRAU PENITENCIARI ?

El cunyat del rei i exduc de Palma, Iñaki Urdangarin, ja disposa del segon grau penitenciari. El gaudeix des del 17 d'agost, després de les insistents peticions de la seva defensa perquè el procés de compliment de pena sigui declarat nul. Actualment, però, Urdangarin no es pot queixar. A diferència d'altres reclusos, compleix condemna sota un clima de considerable confort, en una presó que, per les seves comoditats, s'ha arribat a considerar de luxe.

El centre penitenciari de Brieva, a Àvila, destaca pel seu ambient amable. El marit de la Infanta Cristina hi va ingressar el 18 de juny i disposa d'un mòdul propi, aïllat de la resta d'interns. De fet, Brieva és essenciàlment una presó de dones i, avui dia, l'únic reclòs masculí que hi compleix condemna és ell.

Urdangarin està empresonat per prevaricació continuada i malversació, tràfic d'influències, frau en l'Administració i dos delictes fiscals en el marc de l'anomenat cas Nóos, tot i que la sentència del Tribunal Suprem no és ferma. Contra aquesta, el marit de la infanta Cristina ja va presentar un incident de nul·litat davant de l'alt tribunal, amb la intenció de recórrer al Tribunal Constitucional, si aquest es descarta. De moment, però, l'exduc de Palma compleix condemna com qualsevol pres ordinari i, en aquest camí, la seva defensa ja ha començat a exigir els drets que li corresponen.

JURISTES ALERTEN DELS RISCOS D'ANUL·LAR ELS JUDICIS DEL FRANQUISME

L'anul·lació per llei dels judicis –i les consegüents sentències– dictades pels tribunals de la dictadura franquista contra l'expresident de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys –afusellat el 15 d'octubre del 1940– i contra centenars de milers de persones perseguides penalment per la seva militància o inclinació política o per motius ideològics o religiosos tindria una eficàcia més simbòlica que no pas jurídica. Així ho consideren juristes consultats per aquest diari, que, tot i que creuen possible establir per llei la il·legalitat i la nul·litat d'aquells processos, entenen que d'això difícilment es podrien derivar, per exemple, indemnitzacions i reparacions econòmiques per a les víctimes o els seus hereus.

Altres experts, no obstant això, adverteixen que l'anul·lació per part del Congrés de sentències fermes sobre la base que van ser dictades per un poder il·legítim és una qüestió “jurídicament delicada”. Si no es fila molt prim en la redacció de la norma derogatòria, adverteixen, aquesta podria desembocar en demandes d'anul·lació de sentències judicials no només de represaliats polítics, sinó fins i tot de la resta de jurisdiccions –civil, contenciosa…– entre el 1939 i l'entrada en vigor de la Constitució del 1978.

“En la pràctica, a causa del temps que ha transcorregut, no és concebible l'existència d'antecedents penals o altres traces jurídiques de la gent que va ser condemnada pel Tribunal d'Ordre Públic, pels anomenats Tribunals de Responsabilitats Polítiques o pels diferents Consells de Guerra que es van crear en aplicació de les lleis promulgades durant i després de la Guerra Civil, més enllà del que ha quedat registrat als arxius històrics”, assenyala Celso Rodríguez Padrón, portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), la majoritària al Poder Judicial.

L'ESTAT DIU ARA QUE NO DEFENSARÀ ELS " ACTES PRIVATS " DE LLARENA A BÈLGICA

El Ministeri de Justícia espanyol ha publicat un comunicat on puntualitza que si finalment es persona en la demanda presentada pel president Carles Puigdemont i els consellers exiliats contra el jutge Llarena a Bèlgica serà només per a defensar la justícia espanyola però no ‘actes privats’ del jutge.

La demanda civil presentada davant un jutjat de Brussel·les inclou referències a expressions o manifestacions fetes pel jutge –per exemple, en una convenció a Ovieu, on va dir que no eren presos polítics– i el ministeri deixa clar que si contracten un bufet privat a Bèlgica no serà per a defensar ‘un particular’ per unes afirmacions ‘de caràcter privat alienes a la seva funció’, sinó ‘la sobirania i la immunitat jurisdiccional’ dels tribunals espanyols. També diu que farà el pas i es personarà a la demanda si, quan el tribunal belga l’admeti a tràmit, es fa qualsevol menció als fets o dades de la causa penal oberta contra ells a Espanya.

ELPIDIO JOSÉ SILVA: " L'EMPARA DE LLARENA ÉS CONTRÀRIA A LA CONSTITUCIÓ "

El jurista Elpidio José Silva, membre de l’Associació Atenes, ha denunciat avui l’empara que ha dispensat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol al jutge Pablo Llarena arran de la demanda civil presentada pel president Carles Puigdemont i els consellers exiliats. ‘L’empara de Llarena és sorprenent perquè és contrària a la constitució i el situa en un pla d’inviolabilitat’, ha dit en una entrevista a ‘El matí de Catalunya Ràdio’.

A més, ha criticat que el CGPJ vulgui blindar el magistrat quan ha estat requerit ‘òrgan jurídic de la UE independent’. Llarena, en l’escrit de demanda d’empara, va definir la denúncia com un muntatge ‘groller’ sense contingut. Per a Silva, actuacions del CGPJ com aquesta, fan veure ‘indicis de criminalitat, perquè actua amb clares finalitats polítiques’.

El jurista ha recordat que l’Associació Atenes ha presentat una querella contra el consell perquè les seves decisions, com ara atorgar a la jutgessa Carmen Lamela una plaça al Suprem, demostren que les males pràctiques són una cosa sistemàtica. ‘Creiem que constitueixen una prevaricació reiterada’, ha afirmat.Silva explica les males praxis del consell dient: ‘La justícia espanyola no va passar per la transició política del 78.’ Per ell, la transició fou un frau en molts aspectes, però denuncia que a la judicatura ‘ni tan sols li han passat lleument el raspall d’aquesta transició’. A més, ha criticat que no s’ha fet res per a resoldre-ho.

Pel que fa a la politització de les cúpules judicials, Silva ha declarat, amb certa ironia, que valdria més que els jutges depenguessin directament del president espanyol i el Ministeri de Justícia. D’aquesta manera, el vincle seria molt més clar i el contribuent s’estalviaria les elevades despeses del CGPJ.

Informa:VILAWEB.CAT (23-8-2018)

EL PSOE ACCEPTA ANUL·LAR ELS JUDICIS DEL FRANQUISME PER EXHUMAR LES RESTES DEL DICTADOR

El govern de Pedro Sánchez ha fet de l’exhumació de les restes mortals del dictador feixista Francisco Franco un dels símbols de la seva arribada a la Moncloa. Però el PSOE només disposa de 84 escons al Congrés. Amb els grups de dretes contraris a aprovar el trasllat de les despulles mortals, els socialistes necessiten el vot afirmatiu de tots i cadascun dels grups que van donar suport a Sánchez en la moció de censura. Això inclou els independentistes catalans. Però dimarts Esquerra Republicana posava una condició: anul·lar tots els judicis franquistes que van acabar amb una condemna de mort.

La reivindicació d’Esquerra no és nova. Aquest va ser justament el motiu que va fer que els republicans no votessin a favor de la llei de la memòria històrica impulsada pel govern Zapatero. Ara, novament, insisteixen que tot i que estan a favor de traslladar les restes del dictador, volen que el gest no es limiti al cos embalsamat de Franco i permeti restituir l’honor de les víctimes de la dictadura. Per això reclamen l’anul·lació de totes les condemnes a mort, és a dir, la declaració dels judicis que van acabar amb l’assassinat dels condemnats com a nuls, començant pel del president Lluís Companys, una històrica reivindicació d’ERC que sempre ha topat amb el mur del règim de la Transició.

Aquest dimecres, però, el PSOE ha mogut peça. En declaracions a ‘El País’ la portaveu dels socialistes s’ha mostrat disposada a assumir les reclamacions d’ERC i el PDECAT. Adriana Lastra assegurava al rotatiu que la sintonia amb els independentistes catalans és total amb aquest tema i es mostrava confiada que l’anul·lació dels judicis franquistes tirarà endavant.

Informa:ARA.CAT (23-8-2018)

MARCEL MAURI, VICEPRESIDENT D'ÒMNIUM: " L'ESPAI PÚBLIC NO ÉS UN ESPAI NEUTRAL "

En plena polèmica per la retirada de llaços grocs, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha recordat que el carrer no és "un espai de neutralitat". Ho ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio en què, en resposta a la fiscalia (que no veu "cap delicte" ni en el fet de posar llaços grocs ni en el fet de treure’n), també ha dit que totes les idees d'una societat haurien de poder "conviure" al carrer sempre que "no atemptin contra els drets humans". Mauri, això sí, ha volgut remarcar que aquells que estan retirant símbols "utilitzant la violència" no haurien de poder actuar "amb impunitat".

Respecte a l'aniversari del referèndum, Mauri ha dit que aquest 1 d'octubre serà un dia de commemoració: "Tornarem als col·legis electorals, però no hi haurà violència perquè no hi aniran les forces policials", ha avançat. És un dia, ha dit, que "no pertany a ningú" però ha de servir per "deixar clar que els catalans estan disposats a seguir defensant el dret a l'autodeterminació". Malgrat que ha reiterat que l'independentisme ha fet "molta autocrítica" els últims mesos, el vicepresident d'Òmnium també ha reconegut que no es preveia gaire que l’estat espanyol reaccionés com ho va fer.

NOU REVÉS INTERNACIONAL DE LLARENA: L'ASSOCIACIÓ EUROPEA CONTRA LA CORRUPCIÓ DENUNCIA EL CGPJ PER " PROTEGIR " EL JUTGE

L’Associació Europea de Ciutadans Contra la Corrupció (AECC) ha denunciat aquest dimecres davant el Consell d’Europa al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol per “corrupció sistemàtica i prevaricació permanent”. La denúncia inclou, a més, al president del Tribunal Suprem i del mateix òrgan, Carlos Lesmes, als vocals, al Ministeri Fiscal i a tots els diputats i senadors des de juliol de 1985.

En el document, l’AECC acusa el CGPJ de “protegir” els jutges i magistrats denunciats per ciutadans, lletrats i associacions. En concret, assenyalen al jutge instructor del procés sobiranista, Pablo Llarena, “denunciat de manera sistemàtica”.

L’associació, que es refereix a Llarena com el “jutge denunciat que demana empara”, censura que el CGPJ concedeixi l’empara “basant-se en les al·legacions del jutge i no tenint en compte les proves aportades pels denunciants”.

L'ANC, GRAUPERA I MÉS INICIATIVES LOCALS S'AGRUPEN PER FER PRIMÀRIES PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS

L’Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya. Ho han anunciat en una conferència de premsa conjunta, on han simbolitzat la signatura de l’acord.

A més, han acordat de posar els mitjans i recursos respectius, tant tècnics com humans, per a organitzar aquestes eleccions primàries. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha aclarit: ‘L’Assemblea no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concrets, sinó que ajuda a organitzar el procés de primàries.’

Jordi Graupera, impulsor de Primàries Barcelona, ha dit que el camí per a fer aquestes primàries és com unes ‘fitxes de dòmino que cauen’ i que les últimes que cauran seran les direccions dels partits. ‘Les següents que cauran seran els militants i simpatitzants dels partits’, ha afegit, i ha indicat que tothom es pot inscriure al registre de votants de primariescatalunya.cat, que obrirà dilluns.

Un dels promotors de Primàries per la República, que agrupa més iniciatives locals, és Josep Manel Ximenis, qui ha fet una crida a les bases de tots els partits independentistes perquè participin en aquest moviment, que vol fer efectiva la independència i materialitzar la República.

Subcategories

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08648541