EL PRESIDENT DEL CGPJ VETA UN MEMBRE DEL GOVERN CATALÀ EN UNA REUNIÓ PERQUÈ DUIA UN LLAÇ GROC

El president del Tribunal Suprem d’Espanya i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha vetat la participació en una reunió de la directora general de Modernització de l’Administració de Justícia de Catalunya, perquè aquesta portava un llaç groc a la solapa en suport dels presos polítics. Ho ha explicat a través d’una carta Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat. ‘Considero inadmissible que s’hagi ordenat la desconnexió de la videoconferència i impedit la participació per un llaç groc’, diu Capella a Lesmes.

La consellera defensa que des del govern català hi ha una voluntat per establir diàleg per tal de millorar el servei públic, però li diu que no es deixaran humiliar. ‘Li exigeixo una rectificació immediata. La seva actuació partidista se suma a la decisió d’obviar les injúries, insults i mostres d’odi per motius ideològics expressades per jutges i magistrats en el fòrum del CGPJ‘, li retreu Capella.

Informa:VILAWEB.CAT (18-10-2018)

LA CRISI AMB ESPANYA ENCÉN EL PARLAMENT FLAMENC SOBRE ELS PRESOS POLÍTICS

La crisi diplomàtica entre Espanya i Flandes per Catalunya ha irromput aquesta tarda al Parlament flamenc, amb un posicionament rotund contra l'existència de presos polítics a l'estat espanyol. Diversos dels oradors que han pres la paraula s'han posat fins i tot el llaç groc, en solidaritat amb els presos polítics i exiliats catalans. El Parlament flamenc ha defensat la "llibertat d'expressió" del seu president, Jan Peumans, i ha titllat de "desproporcionada" la decisió del ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, de retirar l'acreditació diplomàtica al delegat flamenc.

Durant el debat a la cambra, el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, ha donat explicacions als diputats sobre el "greu incident diplomàtic" amb Espanya. "En aquest Parlament hi ha unanimitat, a la dreta i a l'esquerra, a dir que la decisió d'Espanya és desproporcionada", ha explicat Bourgeois en declaracions a la premsa després del debat. "El Parlament m'ha demanat que recordi que hi ha llibertat d'expressió en aquest país, també per al president del parlament", ha afegit.

Bourgeois ha recordat a Espanya que "Bèlgica és un estat federal on Flandes també té estatus diplomàtic" i ha confiat que es pugui resoldre la crisi actual amb "diàleg".

MIQUEL BUCH: " L'ÚS DE LA FORÇA L'1-O VA SER PROPORCIONADA "

El conseller de l'Interior, Miquel Buch, ha comparegut a la comissió d’Interior del Parlament a petició pròpia per “per donar explicacions sobre les darreres actuacions policials”, en concret, per l'acció dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra dissabte 29 de setembre arran d’una manifestació de policies espanyols, i dilluns 1 d’octubre durant les manifestants en motiu de l'aniversari de l'1-O.

El conseller Buch ha defensat la tasca dels Mossos aquests dos dies per “garantir el dret de manifestació” de tots els col·lectius. Sobre la manifestació de Jusapol, que va acabar amb càrregues de la policia catalana contra manifestants antifeixistes, Buch ha explicat el dispositiu planificat de la BRIMO i l’ARRO “per evitar que alguns dels manifestants no volguessin seguir els seus recorreguts per anar a trobar altres manifestants de signe contrari i evitar agressions entre els dos grups”. Buch ha detallat com va anar el matí de dissabte 29, en què “una minoria encaputxada van llançar bosses de pols i pintura i objectes diversos durant una hora davant la comissaria de policia de Via Laietana”. També ha dit que “un grup d’unes 200 persones independentistes” van increpar a la plaça de Catalunya els agents de Jusapol, i es van “practicar 6 detencions, amb una setena a Igualada sobre una presumpta agressió a un membre de Jusapol”. Buch també s’ha defensat de les crítiques per haver autoritzat la manifestació de Jusapol, argumentant que “més enllà de les meves conviccions personals, hi ha la legalitat. La pròpia Constitució garanteix el dret de manifestació, i una llei orgànica que estableix que les autoritats han de garantir el lliure desenvolupament de les manifestacions”.

EL SUPREM AVALA LA INTERVENCIÓ DELS COMPTES DE LA GENERALITAT SENSE EL 155

La secció tercera de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem espanyol ha fet pública la sentència a través de la qual rebutja dos recursos presentats per la Generalitat contra la decisió del govern de Mariano Rajoy d’intervenir els comptes el setembre passat. La decisió –presa per unanimitat– es va donar a conèixer el 2 d’octubre però ara els magistrats argumenten el rebuig.

Per una banda, la sentència conclou que l’estat espanyol pot intervenir els comptes de la Generalitat ‘sense el paraigües’ del 155. També afegeix que la Generalitat, pel fet d’estar adherida al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) està sotmesa a mecanismes de control si incompleix el pla d’ajust i apunta que la intervenció va ser ‘legal, proporcionada i adequada a la finalitat que perseguia’.

Els recursos demanaven deixar en suspens els dos acords de la comissió delegada d’assumptes econòmics i l’ordre del Ministeri d’Hisenda espanyol que acordaven la no disponibilitat de crèdits pressupostaris a la Generalitat. El que, a la pràctica, va suposar la intervenció total dels comptes del govern amb l’objectiu que es desviessin fons al procés i a l’organització del referèndum de l’1-O. En els recursos, qüestionaven la legalitat d’aquesta intervenció i que s’hagués pres abans d’aplicar el 155.

Informa:ELMON.CAT (17-10-2018)

TORRA INCORPORA LLUÍS LLACH PER DIRIGIR EL PROCÈS CONSTITUENT

El Govern enllesteix un fitxatge de renom per dirigir el Fòrum Cívic, Social i Constituent. Lluís Llach és la persona escollida per situar-se al capdavant de l'òrgan rector de l'entitat que liderarà la primera fase del procés constituent, tal com ha avançat l'Ara i han confirmat diverses fonts consultades per NacióDigital. El compromís del president de la Generalitat, Quim Torra, era posar en marxa el Fòrum abans del dia 15 d'octubre, segons va explicar en la roda de premsa de presentació del pla de Govern del 25 de setembre i va reiterar a la cambra catalana en el debat de política general, però finalment arrencarà a finals de mes. El nomenament es farà en la reunió de l'executiu de dimarts vinent, 23 d'octubre.

Llach, que va ser diputat de Junts pel Sí en la legislatura passada, es va situar al capdavant de la comissió d'estudi del procés constituent després de la mort de Muriel Casals. Al capdavant d'aquesta responsabilitat, el cantautor -que va reaparèixer en els actes institucionals de la Diada darrere del piano- va dur a terme nombrosos debats sobre el futur model de país arreu del territori. Els plans de Torra, de qui depèn directament el procés constituent -orgànicament penja de la conselleria de Presidència-, passen per una estructura que permeti actes a cada vegueria. "Es tracta de fer un debat de país, fins i tot amb els qui no són independentistes", sostenen al Govern.

TORRA AVISA QUE NEGOCIAR ELS PRESSUPOSTOS AMB PRESOS I EXILIATS ÉS " IMPOSSIBLE"

Ni el PDECat ni ERC no preveuen donar suport als comptes del president espanyol, Pedro Sánchez, si el govern espanyol no fa passos per l'alliberament dels presos polítics o per tirar endavant un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Aquest matí, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat que la negociació pels pressupostos és "impossible amb la situació actual de presos polítics i exiliats".

En declaracions des de Ginebra recollides per l'agència Efe, Torra ha afirmat que li sembla "esplèndid" que el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, vagi a la presó a parlar amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, sobre els pressupostos i altres assumptes. Ara bé, ha remarcat que primer cal veure què passa amb els presos sobiranistes i "després ja parlarem dels pressupostos".

"En aquesta situació, ¿algú es pensa que, si no s'ha mogut res, podem donar suport a uns pressupostos? Seria com donar suport als pressupostos de Mariano Rajoy, perquè seria com si no s'hagués mogut res, estaríem en les mateixes condicions", ha afegit. Torra s'ha preguntat si el govern espanyol donarà una "resposta diferent" a la situació política de Catalunya, perquè "si resulta que els presos continuen a la presó i no hi ha cap avenç en autodeterminació és absolutament impossible que votem aquests pressupostos", ha conclòs.

EL DEFENSOR DEL PUEBLO ESPAÑOL REP EN UN ANY 28 QUEIXES PEL PRESUMPTE ADOCTRINAMENT EN ESCOLES CATALANES

El defensor del Poble espanyol, Francisco Fernández Marugán, ha confirmat aquest dimecres que ha rebut 28 queixes per adoctrinament en col·legis públics de Catalunya des del setembre del 2017, i algunes d'elles, segons precisa, "es referien a conductes concretes la descripció de les quals podria resultar indiciaria de l'existència de possibles casos d'adoctrinament en l'àmbit educatiu".

En declaracions als mitjans, Fernández Marugán ha detallat que les queixes estan presentades "amb nom i cognoms", però cap fa referència a llibres de text o símbols polítics com els llaços grocs. Segons el Defensor del Poble, les queixes han estat remeses tant al Ministeri d'Educació com a la Generalitat de Catalunya, que són les administracions, segons Fernández Marugán, que han d'esbrinar si realment existeixen aquests casos d'adoctrinament.

"A nosaltres això ens porta a una reflexió. L'educació té com a objectiu fonamental ensenyar-te a pensar, no dir-te el que has de pensar", ha defensat Fernández Marugán abans de comparèixer a la Comissió Mixta de Relacions amb el Defensor del Poble, on Ciutadans ha sol·licitat que informi sobre els suposats casos d'adoctrinament a Catalunya i les denúncies que ha rebut la seva institució sobre aquest assumpte.

Informa:ELMON.CAT (17-10-2018)

N.de la R.

Alguna cosa s'ha avançat si no es reben queixes sobre el contingut dels llibres de text. Recordo que una de les queixes sobre els llibres era que aquests deien que Barcelona és la capital de Catalunya quan ,segons ells, Barcelona només és la capital de la província de Barcelona. Com es pot veure es tracta d'uns genis...de l'espanyolisme, és clar.

 

FLORENTINO PÉREZ VOL CONTROLAR ELS SERVEIS SOCIALS ALS PAÏSOS CATALANS

"Florentino vol controlar els serveis socials als Països Catalans "
A través de l'empresa Clece, que pertany al conglomerat ACS, Florentino Pérez va quedant-se progressivament amb més contractes de gestió de serveis socials de les institucions dels Països Catalans, quelcom que preocupa força les ONG i, també, el Govern de les Illes Balears.

 

Per Miquel Payeras

 

L’imperi de Florentino Pérez, el cap de la macro empresa ACS – Actividades de Construcción y Servicios- i president del Reial Madrid, controla cada cop més àmbits de negoci en els Països Catalans relacionats amb els serveis socials. Es tracta d’un fenomen empresarial poc comentat, d’una estratègia de penetració discreta, sense gran rebombori però que és creixent i que amenaça a convertir la política social de les institucions en un gran negoci controlat des de Madrid per part de l'empresari.

En efecte, des de fa uns pocs anys el president del Reial Madrid s’està introduint en la gestió dels serveis socials que les administracions públiques treuen a concurs perquè se’n faci càrrec la iniciativa privada. Fins fa poc era terreny gairebé exclusiu de les ONG i de petites empreses d’auto treball, sobretot. Ara s’està convertint en un nínxol de negoci que suposa molts de beneficis per al totpoderós holding empresarial madrileny.

EL GOVERN DE FLANDES CONSIDERA UN ACTE HOSTIL LA RETIRADA DE L'ESTATUS DIPLOMÀTIC AL DELEGAT A ESPANYA

El govern de Flandes considera un acte molt hostil que Espanya hagi retirat l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Madrid, André Hebbelinck. És un fet "inèdit en la història de la UE", ha comentat el ministre president flamenc, Geert Bourgeois, i ha afegit que és un acte "molt poc amigable". Ho ha dit Bourgeois en una entrevista a la ràdio pública flamenca Radio 1 (VRT).

Flandes ha assegurat que convocarà l'ambaixador espanyol a Bèlgica. Això ha passat just després que el govern espanyol hagi decidit retirar l'estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya, André Hebbelinck, després de les declaracions del president del Parlament flamenc, Jan Peumans.

Peumans ha fet en les últimes setmanes diverses declaracions sobre Catalunya i la situació dels presos polítics que no han agradat gens al govern de Pedro Sánchez.
Borrell: "Ja és un conflicte diplomàtic"

El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, ha admès aquest dimecres que l'Estat espanyol viu "un conflicte diplomàtic" amb Flandes i, de retruc, amb Bèlgica. "Ja és un conflicte diplomàtic, no li traurem importància a les coses", ha dit Borrell en declaracions als periodistes.

"Espanya no pot permetre's que, una vegada i una altra, el president d'un parlament digui que som un país que ha de ser expulsat de la Unió Europea", ha dit el ministre espanyol. Borrell ha retirat, com ja va anunciar dimarts el ministeri, que l'Estat espanyol no acreditarà com a diplomàtic "a cap altra persona" del govern flamenc. "Si demà ens presenten un altre representant tampoc li donarem", ha dit.


Informa:ELNACIONAL.CAT (17-10-2018)

PUIGDEMONT A BORRELL, PER FLANDES: " REPRIMEIXEN LA LLIBERTAT D'OPINIÓ "

El president Carles Puigdemont ha reaccionat a la retirada de l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Espanya, Geert Bourgeois.

"El govern espanyol retira l'estatus diplomàtic al delegat de Flandes per les opinions del president del Parlament flamenc en suport als presos polítics", i ha afegit: "Fan el que han fet sempre: reprimeixen la llibertat d'opinió i castiguen tot un poble a no tenir delegat diplomàtic".

El govern de Flandes també s'ha pronunciat i ha comentat que considera un acte molt hostil que Espanya hagi retirat l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Madrid, André Hebbelinck. És un fet "inèdit en la història de la UE", ha comentat el ministre president flamenc, Geert Bourgeois, i ha afegit que és un acte "molt poc amigable". Ho ha dit Bourgeois en una entrevista a la ràdio pública flamenca Radio 1 (VRT).

Informa:ELNACIONAL.CAT (17-10-2018)

CADA DIA MIL AGRESSIONS ULTRES: AVUI, A UN VEÍ DE MATADEPERA QUE GRAVAVA UN GRUP QUE RETIRAVEN SÍMBOLS INDEPENDENTISTES

Un veí de Matadepera ha estat agredit aquest dimecres a la matinada mentre gravava com un grup d'una desena de persones contràries a la independència retirava els símbols grocs penjats al pavelló municipal de la població vallesana. La policia local, que presenciava l'acció, ha identificat alguns membres del grup, però no ha fet cap detenció. L'Ajuntament de Matadepera assegura que aquest matí encara no tenien constància de denúncia per part de la víctima a la policia municipal.

Els fets han tingut lloc al voltant de la mitjanit quan un grup d'una desena de persones, algunes de les quals anaven encaputxades, s'han desplaçat fins al pavelló municipal de Matadepera per retirar les lletres grogues que formaven les paraules "llibertat" i "freedom", en referència a la petició de llibertat dels líders independentistes que són a la presó. Un veí del poble ha enregistrat el grup i en un moment un d'ells l'ha agredit. El cop està recollit en un vídeo que s'ha publicat a les xarxes socials.

Una patrulla de la policia local s'ha desplaçat fins al pavelló i ha presenciat la retirada dels símbols independentistes i l'agressió. Els agents han identificat una part del grup, segons han informat fonts de l'Ajuntament..

Informa.ELMON.CAT (17-10-2018)

QUASI DOS MILIONS DE PERSONES ES VAN MOBILITZAR DURANT LA TARDOR CATALANA

El període que abraça les primeres accions repressives per impedir el referèndum, durant el setembre -especialment, els escorcolls i detencions del dia 20-, fins les protestes contra els presos polítics i la resposta de l'Estat -incloent la vaga general del 8-N i les massives manifestacions d'aquelles setmanes- suposa un dels períodes de més efervescència social i política que es recorda de les darreres dècades. Desenes de milers de catalans van sortir al carrer aquells mesos, a l'entorn de l'1-O i la seva gestió posterior, en un esclat mobilitzador amb pocs precedents.

Van activar-se sobretot independentistes, però també ho va fer l'unionisme, que l'octubre va protagonitzar dues de les manifestacions més massives que ha liderat mai a Barcelona. Els actes reivindicatius, a més, no només van prendre forma de mobilització al carrer, sinó que també es van succeir tot tipus d'actes -legals o il·legals- o altres mètodes més quotidians, com l'aparició dels famosos llaços grocs per l'alliberament dels presos.

La quantificació del seu impacte, per tant, és complicat. Tot i això, una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) al qual ha tingut accés NacióDigital en fa una aproximació. Es tracta d'un sondeig fet personalment a 2.900 persones durant el novembre passat i que, entre altres qüestions, pregunta per la implicació política dels enquestats durant el darrer any i, més en concret, dels darrers dos mesos -incloent, per tant, el final del setembre, l'octubre i part del novembre-. Una de les conclusions és que quasi dos milions de catalans van incrementar la seva participació en accions de protesta durant aquell període.

L'INDEPENDENTISME CLAMA PER LA UNITAT

"L'independentisme clama per la unitat "

 

José Antich

 

Durant tota la jornada d'aquest dimarts va sobrevolar en els diferents escrits enviats des de la presó de Lledoners per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart la necessitat de recosir la desunió existent entre les forces independentistes. La crisi de convivència i també el rancor i l'agressivitat que s'ha obert pas en els últims mesos. La ruptura política i també personal. Estratègica, per descomptat. Però no va ser fins a la nit en l'acte central de la plaça Catalunya de Barcelona, amb milers de persones, que l'exigència als partits de superar la divisió i tornar a la unitat es va fer més evident. Amb missatges directes dels dos líders socials a la presó des de fa un any per una decisió clarament injusta del Tribunal Suprem. Va ser amb les intervencions dels portaveus de l'ANC, la presidenta Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. Però també amb crits d'"unitat, unitat" dels assistents.

Les concentracions a moltes ciutats i pobles de Catalunya i davant de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i El Catllar on estan reclosos els nou presos polítics, van posar de manifest una vegada més la resistència d'una ciutadania que no accepta la injustícia, la repressió i la pèrdua de drets. Que se sent solidària amb els seus representants socials i polítics a la presó o en l'exili per haver portat endavant els seus compromisos electorals. Els partits estaran dividits però els seus votants es resisteixen que el guió s'escrigui diferent de com ells volen.

ERC NOMÉS APROVARÀ ELS PRESSUPOSTOS SI LA FISCALIA RETIRA LA PETICIÓ DE REBEL·LIÓ I SEDICIÓ PER ALS PRESOS POLÍTICS

El viernes el Gobierno cerró un acuerdo presupuestario con Podemos. Las cuentas para 2019 ya están en el horno, pero para que salga el pastel se necesita el apoyo de los partidos independentistas y ERC y el PDeCAT ponen una condición que Pedro Sánchez difícilmente podrá cumplir. Lo que quieren republicanos y nacionalistas es que el Gobierno inste a la Fiscalía a que retire los cargos de rebelión y sedición que pesan contra Oriol Junqueras y el resto de los presos del procés.

Esta petición se ha hecho en público y en privado. El portavoz de ERC en el Congreso, Joan Tardà, la expresó ante el propio Sánchez durante una sesión de control parlamentaria. También ha habido conversaciones privadas entre Tardà y la vicepresidenta española, Carmen Calvo, pues ambos mantienen buena relación desde los tiempos de José Luis Rodríguez Zapatero.

Pero fuentes de ERC concretan ahora qué es exactamente lo que el independentismo reclama para “sentarse a la mesa y empezar a negociar”. Los republicanos reclaman “un gesto” por parte del Gobierno consistente en que un portavoz del Ejecutivo haga pública su petición a la Fiscalía para que retire esos cargos. Y ya está. La exigencia no va más allá. ERC no pretende que la Fiscalía actúe en el sentido de esa demanda porque son conscientes de que el Ministerio Público tiene autonomía.

UNA BONA PENSADA: LA GENERALITAT BOICOTEJARÀ TOTES LES EMPRESES QUE DESCARTEN TORNAR A CATALUNYA

El plante de Quim Torra a Planeta es un aviso a navegantes. El presidente de la Generalitat tiene previsto plantar a todas las empresas que renieguen de volver a Cataluña en los actos que organicen en los próximos meses. El veto será seguido también por el resto de los miembros del Govern.

Ni el presidente de la Generalitat ni la consellera de Cultura, Quim Torra y Laura Borrás, estuvieron presentes en la edición del Premio Planeta 2018.

La cena de entrega de uno de los galardones de novela en español más destacados reunió este lunes en Barcelona al ministro de Cultura, José Guirao, la directora general del Libro, Olvido García Valdés; las alcaldesas de Barcelona y de l’Hospitalet de Llobregat, Ada Colau y Núria Marín, y los ex presidentes Artur Mas y José Montilla.

Se congregaron aproximadamente un millar de invitados en el Palau de Congressos de Catalunya, con el presidente del Grupo Planeta, Josep Crehueras, como anfitrión. Pero lo más llamativo fue que era la primera vez que no acudía ningún miembro del Govern.

MILERS DE PERSONES EXIGEIXEN LA LLIBERTAT DELS JORDIS EN L'ANIVERSARI DELS EMPRESONAMENTS

Un any després, l'independentisme no afluixa i ha tornat a sortir al carrer, aquest cop, per exigir la llibertat dels Jordis. En l'aniversari de l'empresonament del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'exlíder de l'ANC i actualment president del grup de JxCat al Parlament, Jordi Sànchez, milers de persones s'han concentrat a la plaça de Catalunya per denunciar la presó provisional que pateixen i exigir que siguin alliberats.

L'acte, organitzat per l'ANC i Òmnium, ha volgut ser reivindicatiu però també emotiu. Així, ha comptat amb un recull de frases dels Jordis, amb la interpretació del tema No ens fareu callar de Marcel Pic i amb connexions amb les tres presons catalanes on hi ha líders sobiranistes empresonats i on també hi havia concentracions. El moment en que s'ha connectat amb el centre penitenciari de Lledoners ha estat un dels més emotius, amb l'enlairament de 365 fanalets en representació dels dies que fa que els Jordis estan empresonats.

Els manifestants, molts d'ells amb estelades i cartells pels presos, han cridat lemes com "fora, fora la justícia espanyola", "no hi som tots, falten els presos", "llibertat presos polítics", però també han demanat "unitat", "Puigdemont el nostre president", "volem República" o "fora els Borbons".

En el torn dels parlaments, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, també ha exigit unitat als partits independentistes. "És una irresponsabilitat molt greu", ha defensat, tot demanant que "deixem les desavinences i treballem per la unitat". Mauri també ha elevat el to contra el govern de Pedro Sánchez i ha avisat a la justícia espanyola que només acceptaran l'"absolució" dels presos. "El que fan vostès no és diàleg, és imposició i venjança", ha denunciat.

REVÉS DE CIUDADANOS: ELS JOVES LIBERALS EUROPEUS REBUTGEN L'EXPULSIÓ DEL PDeCAT DE L'ALDE

Revés a les pretensions de Ciutadans (Cs) perquè el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) quedi fora del grup liberal europeu. La joventut liberal europea (LYMEC) ha acordat votar en contra de la proposta d’expulsar el PDeCAT de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates d’Europa (ALDE) al consell extraordinari que la formació té previst celebrar el 27 d'octubre a Brussel·les per imposició del partit d'Albert Rivera.

La decisió es va prendre al Congrés de Tardor de la LYMEC, celebrat entre els passats dies 12 i 14 a Vílnius (Lituània), amb una votació de resultat inequívoc: 98 vots a favor de la continuïtat del PDeCAT a l'organització dels liberals europeus, 21 en contra i 34 abstencions. Va ser arran del debat obert per una resolució d’urgència presentada per la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), segons un comunicat d'aquesta organització juvenil.

La resolució aprovada expressa preocupació pel rerefons polític de la proposta d’expulsió, aposta perquè la família liberal europea sigui un punt de trobada plural i obert a una diversitat de posicionaments polítics, inclòs el sobiranisme democràtic català. En la resolució, la joventut liberal europea es compromet a votar a favor de la continuïtat dels demòcrates catalans a ALDE.

MILERS DE PERSONES ES CONCENTREN A LA PRESÓ DE LLEDONERS

Lledoners ha tornat a ser un dels punts neuràlgics de la batalla simbòlica i psicològica del procés. La nit que ha complert l’any que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’aleshores president de l’ANC, Jordi Sànchez, van ser empresonats, el Pla de les Torres de Sant Joan Vilatorrada, just davant el centre penitenciari on rauen els presos polítics, ha servit d’escenari per reclamar no només la seva llibertat sinó la unitat dels partits polítics.

La concentració ha començat poques hores després de l’anunci de la visita del líder de Podemos, Pablo Iglesias, al vicepresident Oriol Junqueras, per negociar el sí d’ERC als pressupostos de Pedro Sànchez. Una notícia que el nombrós públic aplegat no entenia. De fet, s’ha afanyat a construir pancartes en contra d’aquesta inèdita negociació, just el dia de l’aniversari del que el sobiranisme titlla “d’ignomia” de tenir dos líders civils a la presó sense cap judici.

Unes pancartes que anaven acompanyades de crits i divises en favor de la unitat estratègica dels partits. Així ho han fet notar els assistents en els darrers parlaments de la nit a càrrec dels consellers de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà. Tots dos han vist com els seus discursos s’interrompien amb crits d’unitat i esperonant-los a fer efectiva la República promesa.

Però els veritables ídols de la nit han estat els lletrats dels presos polítics i els exiliats que just s’han dirigit als concentrats després de visitar els seus clients. Jaume-Alonso Cuevillas, Jordi Pina i Marina Roig han estat, de tros, els més aplaudits de la nit. Cuevillas ha definit l’Estat espanyol com una “democràcia de Pladur” i ha advertit que al judici “no aniran a defensar sinó a atacar”. Pina ha enfatitzat la “dignitat” dels polítics i s’ha mostrat “esperançat” en guanyar el judici. Roig ha lamentat el “fracàs” pel dret que suposa el procés contra el sobiranisme.

EL GOVERN APEL·LA ALS JORDIS PER MANTENIR LA UNITAT INDISPENSABLE

L'impacte de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, del qual tot just es compleix un any, segueix notant-se en el dia a dia del Govern. La situació d'excepcionalitat, marcada per la repressió de l'Estat -presó i exili- i per la intervenció de la justícia en la dinàmica parlamentària, condiciona les decisions i la confecció d'una nova estratègia independentista, que per ara no disposa d'un consens majoritari. El primer aniversari de la privació de llibertat dels líders del sobiranisme civil ha coincidit amb la reunió setmanal del consell executiu, en la qual s'ha aprofitat per aprovar el projecte de llei de vot electrònic i la pujada de sou dels treballadors públics.

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha apel·lat a l'esperit de Sànchez i Cuixart per recuperar la "unitat indispensable". "Venim de dues setmanes molt complicades", ha constatat Artadi, en referència a la incapacitació de la majoria independentista al Parlament -les discrepàncies entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han estat evidents- i a la intervenció explícita de les decisions judicials a la cambra catalana. "Fa molts mesos que ho estem patint, tot això no ha estat neutre. Hi ha el compromís ferm de partits, dels grups parlamentaris i del Govern per fer-nos més forts", ha recalcat la consellera.

LA VENJANÇA DE PEPE BORRELL: RETIRA L'ESTATUS DIPLOMÀTIC AL DELEGAT DEL GOVERN DE FLANDES A ESPANYA

El govern espanyol ha anunciat aquest dimarts la retirada de l'estatus diplomàtic al delegat del Govern de Flandes a Espanya en protesta per les desqualificacions del president del Parlament de Flandes, Jan Paumans, contra Espanya, arran de la qüestió catalana. La decisió eleva un grau més la tensió diplomàtica entre Madrid i Brussel·les.

El ministre Afers Exteriors, UE i Cooperació, Josep Borrell, ha convocat aquest dimarts l'ambaixador de Bèlgica a Espanya, Marc Calcoen, a la seu del Ministeri perquè expliqui aquestes continuades "desqualificacions" de Peumans, que va tornar a carregar la setmana passada contra l'empresonament dels líders independentistes i va traçar un paral·lelisme amb el conflicte dels Balcans.

La cita, al Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri, és la tercera ocasió en aquestes últimes setmanes que el representant de la diplomàcia belga és convocat per Exteriors.

El to de les protestes s'ha anat elevant de nivell fins que aquest dimarts s'ha anunciat la retirada de l'estatus diplomàtic al delegat del Govern de Flandes a Espanya, André Hebbelinck. D'aquesta manera, perdrà els privilegis i immunitats diplomàtiques de les que gaudia fins ara.

GUARDIOLA: " ÉS UNA VERGONYA QUE ELS JORDIS CONTINUÏN UN ANY DESPRÉS A LA PRESÓ "

Pep Guardiola ha tornat a denunciar les injustícies que estan patint els presos polítics catalans. L'exentrenador del Barça ha publicat un missatge al seu compte oficial de Twitter manifestant el seu rebuig en relació al fet que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez portin un any a la presó. "Un any a la presó porten ja en Cuixart i en Sànchez per pacíficament voler votar: és una vergonya", ha opinat el tècnic català, que ara entrena el Manchester City.

Un cop més, Guardiola ha tornat a demanar la llibertat dels presos polítics i s'ha posicionat a favor de la llibertat d'expressió. Val a dir que l'entrenador mai s'ha amagat tot i el fet de ser una figura pública i ha denunciat qualsevol tipus de repressió que Espanya ha dut a terme contra el poble català.

Informa:ELMON.CAT (16-10-2018)

EL GOVERN REINICIA EL PROJECTE DE VOT ELECTRÒNIC PER ALS RESIDENTS A L'ESTRANGER

El Govern ha decidit "reiniciar" el procediment que ha de permetre la votació electrònica dels catalans residents a l'estranger amb l'aprovació aquest dimarts del projecte de llei per regular aquest procediment de sufragi, segons ha explicat el conseller d'Exteriors, Ernest Maragall,

El conseller ha subratllat que amb aquest projecte es recupera la voluntat posada en marxa per l'anterior executiu de "servir als catalans residents a l'exterior amb dret a vot i de garantir l'exercici d'aquest dret". "Es reprèn exactament en les mateixes condicions", ha assegurat tot recordant que el text compta amb l'informe del Consell de Garanties Estatutàries i que afecta a les eleccions al Parlament i les convocatòries de la Generalitat.

En ser preguntat sobre els suports amb què compta aquesta llei per prosperar, el conseller s'ha mostrat convençut que el principi que presidirà l'aprovació del projecte serà el suport dels diputats a garantir el vot dels catalans que viuen a l'exterior. El text necessita majoria qualificada per prosperar.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-10-2018)

EL GOBIERNO RECORRERÀ AL TC CONTRA LA REPROVACIÓ DEL PARLAMENT AL REI

El govern espanyol proposarà divendres presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional contra la resolució aprovada la setmana passada pel Parlament de Catalunya a iniciativa dels Comuns en la qual es reprovava el Rei i es reclamava la fi de la Monarquia.

Així ho ha anunciat aquest dimarts en declaracions al Congrés la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, que ha recalcat que "un Parlament autonòmic no pot intentar traçar la forma d'Estat d'aquest país". "Això no té cap sentit des del punt de vista jurídic, però sí que ha de tenir una resposta política", ha explicat la número dos de l'executiu.

El president de la Generalitat, Quim Torra ja ha reaccionat a la notícia. "És d'una lògica remarcable", i ha afegit que "com que vols una resposta política la portes a un Tribunal. I així tot, bàsicament".L’executiu espanyol ja va anunciar dijous passat –poques hores després de la votació al Parlament de la resolució aprovada per Junts per Catalunya, ERC i Catalunya En Comú Podem i l'abstenció de la CUP– que estudiava "les mesures legals al seu abast per impedir sempre aquelles actuacions que soscavin la posició constitucional de totes i cada una de les institucions de l'Estat".

Malgrat aquest recurs, la vicepresidenta del govern espanyol s’ha mostrat convençuda que les formacions independentistes donaran suport als pressupostos generals de l’Estat sense fer gestos, tampoc, respecte als presos. “Tenim un govern de Catalunya que és el que la llei pot permetre, tenim obertes comissions que fa 11 anys que no es reunien i gairebé cada setmana hi ha un ministre a Catalunya”, ha dit, perquè “anem fent natural el que abans havia estat desallotjat”.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-10-2018)

 

LA MESA ACORDA QUE ELS VOTS DE PUIGDEMONT I ELS PRESOS SÍ QUE COMPTIN EN COMISSIÓ

En cas d'empat en una votació en una comissió del Parlament, els vots de Carles Puigdemont i els presos de JxCat comptaran. Així ho ha acordat la Mesa de la cambra en la seva reunió d'aquest dimarts, que ha establert que es continuarà aplicant el criteri de ponderació en relació als resultats de les eleccions del 21-D. A diferència dels plens, l'independentisme sí que podrà fer valer la seva majoria absoluta per a desempatar.

La majoria independentista s'ha emparat en el criteri dels lletrats sobre l'aplicació de l'article 102 del reglament, que estableix que "la igualtat de vots pot dirimir-se pon­derant el nombre de vots de què cada grup disposa en el Ple”. Per als sobiranistes, aquests vots són els escons que van obtenir a les eleccions, i no l'actual composició del ple com a conseqüència de l'absència de quatre vots de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull.

En aquest sentit, la Mesa ha tombat la petició d'un informe jurídic que ha demanat el PSC amb el suport de Ciutadans. Per altra banda, el màxim òrgan de la cambra ha decidit traslladar al conjunt de les comissions l'acord que va adoptar el 18 de setembre, quan va considerar que s'havien de mantenir les majories.

La pèrdua de la majoria al ple del Parlament la setmana passada ha fet reobrir el debat sobre el criteri a les comissions. En aquest cas, tant JxCat com ERC han anat a una defensant que no es poden alterar les majories en cas d’empat. Si es fes, segons els partits independentistes, suposaria acceptar que ja no són 135 diputats a la cambra catalana.

ESPANYA POR REBRE UNA MULTA PER LA XIULADA A L'HIMNE ANGLÈS

El partit de la selecció espanyola al Benito Villamarín va deixar una imatge negativa més enllà del primer temps del combinat de Luis Enrique. I és que, just abans de l'inici del partit, l'afició espanyola desplaçada al camp del Betis va xiular de manera genèrica l'himne anglès. La xiulada va durar gairebé durant tot l'himne, un fet que li podria comportar una multa per part de la UEFA. El comentarista de RTVE, Juan Carlos Rivero, es va limitar a assenyalar que amb els 3.000 aficionats anglesos que hi havia a la grada "hi ha hagut molt de soroll", sense reconèixer en cap moment la més que evident xiulada al 'God save the Queen'.

Ara caldrà esperar a veure l'informe del delegat de la UEFA present a Sevilla, quina gravetat considera que tenen els fets i si es fa ressò dels xiulets. El que sembla gairebé segur, però, és que la UEFA obrirà un expedient a la RFEF, que és reincident en el fet de no respectar els símbols dels equips rivals. En l'Eurocopa del 2012 l'afició espanyola va xiular l'himne irlandès. Aquest dilluns, malgrat els intents de la megafonia del Benito Villamarín demanant que es respectés al rival, l'afició local va escridassar l'himne anglès.

En els últims anys, la UEFA ha promogut diverses campanyes en favor de la tolerància i el respecte cap als símbols rivals i ha arribat a sancionar equips i federacions nacionals en casos de faltes de respecte. En aquesta Lliga de les Nacions ja va sancionar Polònia per racisme.

Informa:ARA.CAT (16-10-2018)

N.de la R.

Vet aquí com són els espanyols. Serien capaços de deixar-se matar per impedir que els catalans xiulèssim el seu himne i en canvi ells xiulen el dels altres països a tort i a dret. I no és pas la primera vegada i seguramenrt no serà pas l'última. Ho van fer en un partit contra Turquia i en un altfe contra França. Si més no fins allà on arriba la meva memòria prou fràgil quan es tracta de la selecció espanyola. Amb això es demostra quina mena de gent són. Cal demanar que se'ls apliqui el 155? Hem de demanar que Espanya sigui expulsada de la UEFA ? Potser som els catalans els  autors" d'aquests xiulets? S'admeten apostes. Ah, Gibraltar continua participant en competcions europees. Entesos?

 

L'EXPRESIDENT DEL SUPREM AFIRMA QUE NO HI HA "REBEL·LIÓ "

L’expresident del Tribunal Suprem, el jurista Pascual Sala, ha assegurat avui que “és impossible que hi hagi rebel·lió” i també ha posat en dubte l’acusació de sedició en el cas 1-O.

El també expresident del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial ha mostrat en declaracions a RAC1 el seu desacord amb l’escrit de processament del jutge Pablo Llarena i ha puntualitzat que hi ha desordres, “potser desobediència”, però en cap cas rebel·lió.

L'exmagistrat ha recordat que com ell hi ha molts catedràtics que no comparteixen l'opinió de l'instructor quant a la rebel·lió. "En sentit general poden haver desordres, desobediència al Tribunal Constitucional, però un alçament públic i violent, crec que jurídicament és difícil, impossible, que pugui existir; també és problemàtica la sedició".

Sala, que ha defensat la independència judicial, ha insistit que el problema català és un problema polític que de cap de les maneres s’ha de resoldre per la via judicial. "Els jutges no estan per fer política”, ha afirmat. El jurista ha manifestat que els empresonaments, des del punt de vista polític, no ajuda a resoldre un problema que és polític.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-10-2018)

L'OFICINA DE DRETS CIVILS I POLÍTICS SERÀ BELIGERANT A L'HORA DE COMBATRE " FALSES INFORMACIONS " SOBRE CATALUNYA

L'Oficina de Drets Civils i Polítics farà una tasca "bel·ligerant" i "proactiva" per "combatre falses informacions". Ho ha dit el seu director, Adam Majó, en referència a les afirmacions que va fer aquest cap de setmana el líder del PP, Pablo Casado, sobre Catalunya, en què va assegurar que "no es pot viure" a Catalunya i que la "violència" als carrers és "inacceptable". En una entrevista a Catalunya Ràdio, Majó també ha instat els dirigents del PP a aportar proves respecte a les "falses" acusacions sobre Catalunya, ja que són afirmacions "molt grosses": "No ho fan perquè saben que -les seves declaracions- són una barbaritat".

D'altra banda, Majó ha volgut diferenciar la tasca de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la que fa el Síndic de Greuges. En aquest sentit, ha explicat que l'oficina que dirigeix "es pot mullar políticament" a l'hora de defensar els drets de la ciutadania, a diferència del Síndic, que -ha dit- depèn del Parlament. "Per exemple, Dolors Montserrat va dir que la meitat de catalans són ciutadans de segona sense drets. Els drets civils i polítics són molt importants, no es poden fer falses acusacions en seu parlamentària", ha criticat el director de l'oficina.

Sobre l'estratègia del Govern i els partits independentistes, Majó ha considerat avui que hi haurà una "estratègia de sortida" conjunta malgrat les "desavinences" actuals, i ha instat els dirigents del PP a fonamentar les seves "falses" acusacions. Majó ha argumentat que els independentistes "comencem a entendre el que va passar fa un any, el que vam fer bé i el que no", en al·lusió a l'1-O i el 27-O. Així, Majó ha dit que se sent optimista davant la possibilitat d'iniciar una nova etapa amb una "estratègia renovada", en la qual els independentistes seran "més forts". Adam Majó ha parlat de la vinculació que va tenir amb la CUP. "Hi havia coses en què no m'acabava de sentir còmode, però no és que estigui en desacord al 100% amb la CUP", ha explicat. Majó va estripar el carnet de militant de la formació anticapitalista -va ser regidor de la CUP des del 2007 fins al 2015 i membre del secretariat nacional del partit-, però assegura que "no va ser un trencament traumàtic".

informa:ARA.CAT (16-10-2018)

CADA DIA MIL AGRESSIONS A LA LLENGUA: AVUI, A UN CENTRE DE SALUT DE TORRENT

La periodista i escriptora Núria Cadenes ha sigut víctima d'un nou cas de discriminació lingüística a la sanitat pública valenciana; en aquesta ocasió, ha ocorregut a Torrent aquest matí. Segons denuncia ella mateixa en el seu perfil de Twitter, tenia concertada aquest dimarts una cita en un centre de salut però, pel que explica, parlar en valencià ha sigut un problema per al normal desenvolupament de la consulta.

Segons el seu testimoni, que acompanya d'una foto de l'informe mèdic, la metgessa "s'ha negat a atendre una cita concertada" perquè Cadenes "habla en valenciano". La periodista i escriptora ha avançat en el seu missatge que interposarà una denúncia davant la Conselleria de Sanitat.

El director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, ha respost la piulada de Cadenes oferint els serveis de l'Oficina de Drets Lingüístics dependent de la Generalitat. De fet, preguntada per Diari La Veu, la periodista confirma que està posant la queixa en aquesta oficina. "Està bé saber que existeix", afegeix.

L'afectada conta que "no he estat atesa en la sanitat pública per la incompetència del professional". "He dit bon dia i no he pogut dir res més perquè s'ha negat a atendre'm, ha dit que no entenia el valencià", afegeix Cadenes. La periodista explica que "la metgessa m'ha dit que a mi m'interessava que m'entenguera, i que ella no m'entenia".

LA LLEI PERMET A SÁNCHEZ DEMANAR A LA FISCALIA LA LLIBERTAT DELS PRESOS

"La llei permet a Sánchez de demanar a la fiscalia la llibertat dels presos "


El búnquer del Tribunal Suprem espanyol rebutja qualsevol rebaixa que permeti a Sánchez de fer un gest envers els independentistes per al pressupost

 

Per: Pere Martí



Filtracions. Pedro Sánchez ja sap que mentre els dirigents independentistes continuïn en presó provisional acusats de rebel·lió li serà impossible d’aprovar el pressupost. El president del govern espanyol ha de fer un gest clar envers els presos o no tindrà el sí d’ERC ni del PDECat per a aprovar-los, per molt socials que siguin. El globus sonda que ha deixat anar aquest cap de setmana en forma de filtració sobre una possible rebaixa de penes no ha funcionat. El gest clar que necessita Sánchez és que la fiscal general de l’estat, Maria José Segarra, retiri l’acusació de rebel·lió. Per llei, li ho pot demanar, però això toparia amb l’oposició de la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol. Més enllà de la cridòria previsible de Pablo Casado i Albert Rivera, el problema de Sánchez està en el búnquer del Suprem.

Aquesta setmana o la vinent, quan el Tribunal Suprem obri judici oral, la fiscal general pot presentar els escrits d’acusació. Mentrestant, s’han succeït dues filtracions de signe contrari que delaten la guerra que hi ha entre la fiscal general de l’estat i els quatre fiscals del Suprem que jutjaran el cas. La primera filtració era per a mirar de rebaixar la tensió: indicava que la pena seria ‘solament’ de quinze anys, però mantenint el delicte de rebel·lió. En teoria, era un gest cap als independentistes, però completament estèril, perquè mentre hi hagi l’acusació de rebel·lió es perpetua el fals relat judicial. Pel mitjà per on va arribar, la Cadena SER, i pel to, la filtració es pot atribuir al sector ‘progressista’ de la judicatura. Es tractava de col·locar el terme ‘penes mínimes’, tot i que parlem de quinze anys. Ni ERC ni el PDECat no se’l van empassar, aquest relat. No hi ha penes ‘mínimes’ quan hi ha gent innocent que ja fa un any que són a la presó, com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

ANC I ÒMNIUM RECLAMEN LA REPÚBLICA I UNITAT D'ACCIÓ PER L'EMPRESONAMENT DELS JORDIS

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, han apressat aquest dimarts el Govern perquè implementi la República, quan es compleix un any que l'Estat espanyol va empresonar els llavors líders de totes dues entitats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Mauri ha demanat a l'Executiu català "unitat d’acció" i "estratègia compartida" ja que "ara no n'hi ha". Per altra banda, Paluzie ha reclamat a la Generalitat "que trobi alternatives" davant les dificultats que està tenint Quim Torra per tirar endavant el mandat de l'1-O i la Declaració del 27-O.

"Hem de definir quines coses ens poden fer avançar per aconseguir la República", ha recalcat Paluzie, mentre que Mauri ha lamentat que "ja fa més d’un any de l’1-O i encara no s’ha demostrat una unitat d’acció". Tots dos han reconegut que "estem davant d'un Estat repressiu", però han instat el Govern a trobar el camí per seguir avançant cap a la implementació de la República. De totes maneres, Mauri ha recordat que "si cal exigir respinsabilitats és a Madrid", ja que són aquests els que mantenen empresonats els líders independentistes.

Informa:ELMON.CAT (16-10-2018)

Subcategories

EL CONSELLER BUCH EXPLICA ELS " MISTERIS" DE LA DESPROTECCIÓ POLICIAL DE TORRA A L'ESTRANGER

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa els motius pels quals el president Torra ha hagut de viatjar a Brussel·les, on aquesta tarda té previst fer una conferència amb Carles Puigdemont, sense escorta policial. Segons Buch, la Generalitat ha mostrat la seva sorpresa davant la decisió adoptada pel govern espanyol de prohibir que tres escortes armats dels Mossos d’Esquadra acompanyessin el president en el seu desplaçament. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s’ha mostrat d’acord amb el veto que divendres va manifestar el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, de prohibir la conferència dels dos presidents catalans a la seu parlamentària al·legant motius de seguretat. Borrel ha considerat que és una “decisió raonada i raonable” i que si ell continués sent el president de l’Eurocambra, hauria pres la mateixa decisió.

És per això que sobta la negativa del govern espanyol, manifestada a través del ministeri de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, d’autoritzar el servei d’escorta en aquest desplaçament. Fins ara, era habitual que la Generalitat comuniqués els desplaçaments i que el ministeri donés el plàcet. Buch ha explicat que “a partir del dijous 14 ens trobem amb un canvi de criteri en el ministeri que ha provocat la negació d’autoritzacions per als desplaçaments internacionals entre elles la que avui ha portat al president Torra a Brussel·les”. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

09199857