ELS EQUILIBRIS PERQUÈ EL CAMP NOU SIGUI UN ESPAI DE LLIBERTAT SENSE COMPROMETRE EL BARÇA

"L’altaveu més gran de Catalunya"
Els equilibris de la junta perquè el Camp Nou sigui un espai de llibertat sense comprometre el Barça

 

MARTÍ MOLINA

 

El Camp Nou no ha tingut una temporada fàcil, ni a la gespa ni, sobretot, a la graderia. L’estadi no ha estat aliè al clima polític que s’està vivint a Catalunya i moltes entitats i grups d’aficionats han aprofitat la dimensió mediàtica del Barça per fer servir els partits com un altaveu del Procés. El clàssic de diumenge en va ser l’últim exemple.

La junta directiva, heterogènia i dividida respecte al Procés -amb membres a favor i en contra-, no ho ha passat gens bé. Per a ells tampoc ha sigut un any fàcil en els equilibris per mantenir un paper neutral com a club, però a la vegada permetre que el Camp Nou fos, com havia estat històricament, fins i tot abans de la Transició, un espai de reivindicació. I aquest ha sigut el principal punt de tibantor amb les entitats, fossin sobiranistes o grups d’animació.

El president, Josep Maria Bartomeu, definia ahir el Camp Nou com un “espai de llibertat”, assegurava que el club “no havia prohibit mai res”, i que els socis “poden venir amb les seves pancartes i expressar-se com els sembli”. L’exemple es veia al clàssic, on van conviure pancartes a favor de la independència de Catalunya amb una que demanava l’alliberament de l’expresident Sandro Rosell. En aquest cas concret, Bartomeu, amic de Rosell i que també va demanar públicament que surti de la presó, desvinculava el club de la pancarta, mentre l’entorn de l’expresident prepara mobilitzacions de cara al 25 de maig, quan es complirà un any del seu empresonament preventiu a Soto del Real.

PUIGDEMONT ANUNCIARÀ AQUESTA SETMANA EL CANDIDAT A PRESIDENT PROVISIONAL

El president Carles Puigdemont té previst anunciar aquesta setmana qui serà el candidat a succeir-lo, una vegada el Tribunal Constitucional espanyol suspengui la llei de presidència que permetia fer una investidura a distància, segons que ha pogut saber VilaWeb de fonts presents a la reunió que ha fet Junts per Catalunya aquest cap de setmana a Berlín.

La data de l’anunci està en funció de quan es tanqui la porta definitivament a la investidura telemàtica i la intenció de Junts per Catalunya és proposar un candidat provisional tot esperant de poder investir Puigdemont més endavant. En la mateixa intervenció, Puigdemont explicarà per què no ha pogut ser president i fixarà les seves propostes per la legislatura que ve.

Informa:VILAWEB.CAT (7-5-2018)

JxCAT PREVEU ELECCIONS L'ANY QUE VE SI NO S'ATURA L'OFENSIVA DE L'ESTAT

"Confrontació"

 

Pep Martí

 

Confrontació. Junts per Catalunya ha tancat aquest cap de setmana a Berlín l’estratègia que ha de seguir aquests mesos vinents, que consisteix a mantenir la confrontació amb l’estat espanyol. A curt termini, la formació de Puigdemont descarta de fer eleccions al juliol i, per tant, investirà un president la setmana que ve, però no tanca la porta a tornar-ne a convocar la primavera de l’any que ve, coincidint amb les municipals i després de les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra els líders independentistes, que hauran estat jutjats a la tardor.

La conclusió de l’anàlisi del grup parlamentari de Junts per Catalunya és que ara cal fer govern, tal com defensen ERC i el PDECat, i possibilitar l’aixecament del 155. La intenció és que dimecres 16 d’abril ja hi hagi nou president, que no serà Puigdemont perquè el govern espanyol ja ha anunciat que demana al Constitucional la suspensió de la llei de presidència que permetia la investidura a distància i la possibilitat de la desobediència s’ha descartat. El nom del futur president o presidenta l’anunciarà aquesta setmana Puigdemont en una intervenció en què explicarà per què no ha estat possible la seva investidura i establirà les línies d’una legislatura que preveu breu, però intensa per la tensió amb l’estat espanyol, segons fonts presents a la reunió de Berlín. El futur president serà provisional perquè Junts per Catalunya confia a poder-lo investir en un futur.

EL CONSELL D'ESTAT AVALA PER UNANIMITAT EL RECURS DE RAJOY CONTRA LA LLEI DE PRESIDÈNCIA

El Consell d'Estat ha avalat per unanimitat el recurs del govern espanyol contra la reforma de la llei de presidència. L'organisme ha celebrat aquest dilluns una reunió extraordinària que s'ha allargat més de dues hores on, a diferència del gener, quan l'executiu va recórrer contra el debat d'investidura de Carles Puigdemont, ha decidit avalar la impugnació amb un dictamen positiu. Ara l'executiu de Mariano Rajoy ha de reunir el consell de ministres per presentar el recurs contra la llei, però abans cal que la reforma sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Fonts de la Moncloa no comptaven, aquest matí, celebrar la reunió durant el dia d'avui.

El Tribunal Constitucional (TC) té convocat un ple ordinari a partir de demà fins dijous i té previst abordar la suspensió aquesta mateixa setmana, després que Junts per Catalunya decidís dilatar fins al dilluns 14 de maig el pla D, a l'espera que el TC vetés altra vegada, previsiblement, la investidura a distància.

L'ESTAT HA DENUNCIAT A LA SETMANA UN AJUNTAMENT PER ARRIAR LA BANDERA ESPANYOLA

L’Estat ha denunciat un ajuntament a la setmana per arriar la bandera d’Espanya
La delegació del govern espanyol fa balanç de la "recuperació de l'Estat de Dret"
Un total de 79 ajuntaments han estat objecte d'actuacions per exigir "el compliment de la legislació de símbols". Aquesta és una de les xifres destacades de la Memòria 2017 de la Delegació del govern espanyol a Catalunya presentada a primera hora de la tarda d'aquest dilluns per Enric Millo, a la seu de la delegació.

L'apartat que recull "la tasca de recuperació de l'Estat de Dret i de la normalitat constitucional i estatutària", la Delegació inclou els requeriments als ajuntaments per tal que complissin la Llei 39/1981 de banderes.

Segons aquestes xifres, durant l'any 2017 es van posar en marxa 79 actuacions respecte els consistoris que finalment van afectar a 59 ajuntaments per no tenir la hissada la bandera espanyola (alguns consistoris van ser requerits per diverses 'infraccions' com no tenir el retrat del rei, segons detallen fonts de la delegació). Concretament van ser 37 de la província de Barcelona, 10 Girona i 5 a Tarragona.

Informa:ELMON.CAT (7-6-2018)

SABATER PER LA CONFIANCA A BADALONA PEL PSOE-PSC QUE LI RECRIMINA EL SUPORT AL " PROCÉS "

L'oposició de Badalona ha deixat sola a Dolors Sabater (Badalona en Comú) i ha votat en contra de la proposta de pressupost municipal vinculada a una qüestió de confiança que s'ha debatut en un ple extraordinari aquest dilluns. S'hi han oposat els deu regidors del PP, els tres del PSC i el representant de C's. Hi han votat a favor els 11 representants del PDECat, la regidora no adscrita i els membres de l'equip de govern (ERC, ICV-EUiA i Guanyem Badalona).

Ara s'obre un període d'un mes en què l'oposició haurà de bastir una majoria alternativa per presentar una moció de cesura, un escenari que les forces partidàries del 155 ja han posat sobre la taula. De fet, l'exalcalde de la ciutat, Xavier García Albiol (PP), ha anunciat que iniciarà una ronda de contactes amb la resta de forces i el líder del PSC, Álex Pastor, també s'ha ofert per liderar el canvi. Amb tot, si no aconsegueixen tancar un pacte, els comptes de Sabater quedaran aprovats automàticament i l'actual executiu es mantindrà al capdavant de l'Ajuntament.

L'alcaldessa ha obert el ple amb un to conciliador i estenent la mà al PSC -la formació que va donar-li suport en la seva investidura l'any 2015, i que era clau per tirar endavant els comptes- perquè deixés al marge les "discrepàncies ideològiques" i posés per davant els interessos dels veïns de la ciutat. "Tinc el convenciment que el que aquesta formació comparteix amb el govern local és molt més del que els separa", ha comentat la batlle, que ha manifestat la seva voluntat de "seguir confiant en el PSC".

MONTORO ES VANTA DE CONTROLAR LA GENERALITAT PER VIA TELEMÀTICA

El ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha elogiat avui la tecnologia i l'ús que en fa el seu ministeri, fins i tot en la intervenció de les finances catalanes. Montoro ha presumit d'haver pogut intervenir de manera més eficient els comptes de la Generalitat gràcies a la tecnologia, en un discurs de presentació de les jornades obertes de l'administració tributària. El ministre d'Hisenda ha posat com a exemple dels avantatges de la digiltalització la intervenció de les finances catalanes.

"Catalunya fa sis anys que està intervingunda", ha recordat el ministre,i ha afegit que la intervenció "electrònica" dels comptes de la Generalitat "funciona perfectament". De fet, ha assegurat que gràcies a aquesta tecnologia "es pot gestionar un pressupost de més de 8.000 milions d'euros" i ha ironitzat sobre el que seria haver hagut d'intervenir-la presencialment, amb centenars de funcionaris havent-se de traslladar contínuament.

EL SÍNDIC DE GREUGES VEU "INCONSISTENTS " UNA PART DE LES QUEIXES SOBRE EL SUPOST ADOCTRINAMENT A LES AULES

- L’informe que ha elaborat el Síndic de Greuges amb els casos de suposat adoctrinament denunciats des de l’1-O a Catalunya conclou que una part d’aquestes denúncies poden ser ’’falsejades, inconsistents i extemporànies’’. De fet, de les 32 queixes que la institució ha recollit, només en 6 centres hi ha dades concretes que poden permetre la seva verificació.

De les 55 incidències que recullen els requeriments del Ministeri d’Educació al Departament d’Ensenyament, referides a 48 centres, el Síndic només n’ha verificat una, el cas d’un professor que ja es va disculpar per haver fet suposadament comentaris ’’despectius’’. El Síndic s’ha adreçat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, així com als presidents dels grups parlamentaris del Congrés i del Parlament de Catalunya, perquè solucionin les problemàtiques educatives en el marc de la comunitat educativa i no per la via penal, que considera ’’un error’’.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (7-5-2018)

EL TSJC SENTENCIA QUE LA VAGA DEL 8-N VA SER LEGAL

La vaga del passat 8 de novembre va ser plenament legal. Això és el que va defensar la Intersindical-CSC al judici que es va realitzar fa unes setmanes al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i que ara l'alt tribunal català referma. Segons considera aquest, i també precisava la Fiscalia, no hi ha elements que determinin que la segona aturada de país que va mobilitzar milers de persones el 2017 fos il·legal.

Durant el judici, el sindicat va exigir la desestimació de la denuncia de Foment del Treball, bàsicament, perquè no se sustentava cap de les acusacions d'il·legalitat que indicava la patronal i, a més, es podia vulnerar un dels principals drets.

ELS EXMEMBRES DE LA MESA DEFENSEN DAVANT LLARENA QUE VAN ACTUAR SOTA EL CRITERI D" INVIOLABILITAT PARLAMENTÀRIA "

Els exmembres sobiranistes de la Mesa han defensat davant del jutge Pablo Llarena que van actuar sota el criteri de la “inviolabilitat parlamentària”. Lluís Guinó, Lluís Corominas i Anna Simó han estat poc més de cinc minuts dins la sala. Han negat els fets pels quals el jutge Llarena els processa per desobediència i s’han reafirmat en la declaració que ja van fer davant el jutge el 9 de novembre. En el cas d’Anna Simó, només ha respost dues preguntes de la seva lletrada per negar els fets i defensar l’actuació de la Mesa sota la “inviolabilitat parlamentària”.

Lluís Corominas, en canvi, no ha declarat i s’ha reafirmat en el que ja va dir el 9 de novembre. Un cop acabin les declaracions, sol·licitaran per escrit al jutge que els aixequi les mesures cautelars. Tots, a excepció de Nuet, estan en llibertat provisional i han de presentar-se setmanalment davant el jutge, no tenen passaport i tenen prohibit sortir del territori espanyol. També van haver d’abonar 25.000 euros en concepte de fiança per eludir la presó.

El diputat de JxCat Lluís Guinó ha explicat que demanaran que s’aixequin les mesures cautelars ja que porten mig any (des del 9 de novembre) anant totes les setmanes al jutjats a signar i, durant aquest temps, tots han complert amb aquest tràmit imposat per Llarena.

SANTIAGO ESPOT: " HEM FET LA FEINA I S'HA ACABAT "

El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, i el seu advocat, Albert Boada, han valorat aquest dilluns la sentència de l’Audiència Nacional per la qual Espot quedava absolt de la xiulada a l’himne d’Espanya que es va produir a la final de la Copa del Rei del 2015. Boada l’ha qualificat de “tardana i resignada” i ha considerat que aquesta causa “mai hauria d’haver arribat a judici”. Per altra banda, Espot ha assegurat que estem davant d’un “triomf polític” i de la llibertat d’expressió “per sobre de la majoria de l’opinió pública i població espanyola”, justificant-ho en què aquesta està representada en “més d’un 70% per PP, PSOE i Cs”, partits que, segons ell, “han trobat bé” que se’l processés per dissidència política.

Tot i això, preguntat per si Catalunya Acció tornarà a protagonitzar noves xiulades al rei espanyol i a l’himne d’Espanya com la que va organitzar en aquella final a la què s’enfrontaven el Barça i l’Athlètic de Madrid, Espot ha respost que “hem fet la feina i s’ha acabat”, i ha celebrat que s’hagi “institucionalitzat” aquesta mostra de discrepància cap a tot allò que simbolitza el Borbó. “Hem creat escola”, ha insistit.

Per altra banda, preguntat sobre si la Fiscalia pot presentar un recurs en contra de l’absolució d’Espot i sobre quin recorregut més pot tenir ara el cas, Boada ha sostingut que creu que el ministeri públic no interposarà aquest recurs davant del Tribunal Suprem. “La sentència li treu tota la valoració subjectiva que s’havia inclòs”, ha dit, i ha remarcat que, encara que aquest recurs s’acabés interposant, “el recorregut seria curt”.

Informa:ELMON.CAT /6/5/2018/

PUIGDEMONT ESTUDIA UNA TERNA DE CANDIDATS SENSE PERDRE'N EL CONTROL

“El 14 de maig hi haurà debat d’investidura, segur”. La convicció de l’equip de Carles Puigdemont a l’hora de descartar la repetició d’eleccions xoca amb el nerviosisme dels seus socis en el futur Govern. La reunió de Junts per Catalunya a Berlín, lluny d’aclarir el pla D per a una investidura viable, va servir perquè Puigdemont guanyi temps i continuï avaluant la terna de presidenciables de cara a un debat el dia 14.

Tot i que oficialment es defensa “aprofitar la finestra d’oportunitats” que suposadament obre la reforma de la llei de Presidència per a una investidura a distància, a JxCat saben que la llei només es publicarà si el Govern central, que controla el DOGC, ho permet i avui mateix Sáenz de Santamaría tindrà sobre la taula l’informe del Consell d’Estat preceptiu al recurs davant el Tribunal Constitucional. Es dona per fet que la norma es recorrerà i suspendrà segurament dimarts, cosa que deixarà sense marge de maniobra el president del Parlament, Roger Torrent, per proposar Puigdemont com a candidat. Això, sempre que es mantingui la negativa a entrar en un escenari de desobediència. Llavors serà el moment de posar un nom alternatiu sobre la taula que assumirà el càrrec com a “president provisional”.

LA FISCALIA DEIXA SOL LLARENA I NO DEMANARÀ L'EXTRADICIÓ DE ROVIRA I GABRIEL A SUÏSSA

Suïssa  ha descartado conceder asilo político a Marta Rovira y Anna Gabriel, sobre quienes pesan órdenes de detención, internacional para la primera y nacional para la segunda. Pese a la decisión del país helvético, un primer paso para lograr la extradición, la Fiscalía descarta solicitarla de momento.

Según ha podido saber El Confidencial Digital, los cuatro miembros del Ministerio Público que trabajan en la instrucción del 1-O han descartado pedir la vuelta a España de las dos procesadas.

Tanto Gabriel como Rovira huyeron de la Justicia antes de comparecer en el Supremo ante la inminencia de la prisión provisional. La ex diputada de la CUP llevados meses y medio en Ginebra, compartiendo vecindario con la infanta Cristina. El juez ha dictado el auto de procesamiento, reduciendo los delitos por los que se le investigaba al de desobediencia, que no conlleva pena de cárcel.
Rovira, procesada por rebelión

En el caso de Rovira, la ex diputada de ERC renunció al escaño en el Parlament y abandonó España la noche anterior a su declaración ante el juez Llarena. Ella sí está acusada de un delito de rebelión, a la vista de las pruebas recabadas por la Guardia Civil y que la sitúan al mando de gestiones concretas para el referéndum.

Por ejemplo, se han incautado de documentos y audios que atestiguan reuniones y conversaciones con Josep Maria Jové, ex número dos de Junqueras en la consejería de Economía, para resolver cuestiones como la apertura de colegios el 1-O, en especial en Barcelona. También existe material que la vincula con la compra de las papeletas y la coordinación de la Generalitat con el centro de telecomunicaciones catalán.

EL GUÀRDIA CIVIL QUE ACUSA ELS MINYONS ESCOLTES DE DIRIGIR ELS CDR PORTA ELS SEUS FILLS A UN CAU DE LES CORTS

"El guàrdia civil que acusa els minyons escoltes de dirigir els CDR porta els seus fills a un cau de les Corts "
El tinent Baena, responsable dels atestats policials sobre els Comitès de Defensa de la República, no sembla que cregui gaire en els seus informes

Quico Sallés

 

L'autoconfiança en les seves investigacions no seria el que alguns oficials de la Guàrdia Civil fan a la vista del que expliquen al magistrat instructor Pablo Llarena. Fins al punt, que confiarien personalment el lleure educatiu dels seus fills a “violents”. Ironia de la vida que la mostra el fet que el principal encarregat de dirigir la investigació contra l’1-O de la Guàrdia Civil porta els seus fills a un cau de minyons escoltes, un cau que pertany als minyons escoltes que el cos policial considera instigadors de la violència dels Comitès de Defensa de la República.

En la “Diligència de Informe sobre els Comitès de Defensa de la República (CDRs)” de 138 planes, la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil intent és el dens estudi amb el que el cos armat intenta descriure al magistrat instructor de la causa de l’1-O al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, el que són aquests grups d’acció ciutadana que reivindiquen el mandat del referèndum i la declaració del 27 d’octubre.

EL QUE COBREN EMPAR MOLINÉ I PILAR RAHOLA A TV3

 "El que cobren Empar Moliner o Pilar Rahola de TV3"

Àlex Gutiérrez

 

La caverna ha arrossegat pel fang de Twitter els noms d’Empar Moliner i Pilar Rahola, a qui acusen de cobrar desenes de milers d’euros anuals de la televisió pública per les seves col·laboracions. Tot i que s’assemblen l’una a l’altra com un ou a una castanya, és evident que les han assenyalat perquè totes dues són obertament independentistes. Una cosa agermana totes les crítiques que he llegit sobre la seva remuneració: demostren no tenir ni la més remota idea de com funciona una televisió, així que, contra la intoxicació pensada per afeblir TV3, recordaré tres nocions bàsiques.

Primera. Una televisió a l’any 2018 és una fàbrica de continguts que competeix amb altres fàbriques de continguts pel limitat temps de l’audiència. Els privats bescanvien aquest temps per diners -molts més dels que han invertit a fer la seva programació- mentre que els públics només recuperen una part de la inversió, ja que se suposa que aporten un benefici social en assumir continguts que els altres no poden (o volen) assumir. Ara bé, necessiten audiència, perquè si no l’esforç pressupostari no es justifica.

UN EMPAT DEL BARÇA CONTRA EL MADRID AMB REGUST A VICTÒRIA PERQUÈ CONSERVA LA IMBATIBILITAT, TOT I JUGAR AMB 10 JUGADORS TOTA LA SEGONA PART (2-2)

Sense passadís, però amb picabaralles. Sense triomfador però amb un equip satisfet. El Barça, jugant mig partit en inferioritat numèrica, ha aguantat els atacs d'un Madrid que s'ha quedat amb les ganes de provocar la primera derrota en lliga del campió, salvant un punt que permet salvar un rècord. I permet quedar-se a tres partits d'una fita que s'haurà suat de valent, especialment en un clàssic brut i polèmic, en que el col·legiat ha perdut el control absolut de la situació.

Un clàssic com els d'abans, amb molt d'orgull i poc control, amb molt emoció i ungles mossegades. Amb nervis i girs de guió. El Barça manava però es va veure contra les cordes quan el Madrid va reaccionar i Sergi Roberto va veure una vermella justeta. Però amb 10, Messi va marcar el camí de la resistència en un segon temps en que el Madrid no va saber obrir la defensa d'un equip que si va saber lluitar com cal, a diferència de Roma. Un final feliç per a un Barça que va celebrar l'empat com el que era: un triomf.

El Barça no va aconseguir imposar la seva llei en un partit que va començar bé per als homes d’Ernesto Valverde, però va anar derivant cap a un intercanvi de cops en que el Madrid va tenir més arribada, malgrat veure’s per sota en el marcador. Un intercanvi de cops real, sense metàfores esportives, doncs l’empenta dels dos equips va anar enfangant el partit cap a un escenari de picabaralles que va acabar amb la vermella a Sergi Roberto després d’una entrada criminal de Bale que ni va acabar amb targeta groga. Hernández Hernández, qui va començar intentant dialogar amb els jugadors, mica en mica va perdre el control del matx, fent perdre els papers a un Barça que havia perdut el control d’un partit en que havia colpejat primer.

Amb Coutinho, una mica perdut, jugant per la dreta, el Barça va invitar el Madrid a estirar-se. Zidane no va fer rotacions, pensant en la Champions, fent jugar un equip de gala que ordenant-se en un 4-3-3, va voler ser protagonista al Camp Nou, intentant controlar el joc. Però cada pèrdua permetia al Barça atacar amb espais, guanyant els duels directes i trobant una autopista per la dreta, on Sergi Roberto aprofitava els espais per estimular un Barça alegre en la seva proposta, tot i que una mica accel·lerat. Va ser en una d’aquestes curses del reusenc quan Luis Suárez, aprofitant que els centrals s’havien marxat seguint a Messi, va batre Keylor Navas amb una volea de primeres que premiava el bon partit d’un Barça ambiciós.

ARTADI INSISTEIX QUE PUIGDEMONT SEGUR QUE SERÀ INVESTIT TARD O MÉS D'HORA

La portaveu de Junts per Catalunya (JxC) ha assegurat aquest diumenge que Carles Puigdemont serà investit president de Catalunya “ara o més endavant, això és segur” i ha afirmat que “hi ha una finestra d’oportunitats” per restituir-lo en el càrrec abans que el TC tingui temps de suspendre la llei de Presidència.

JxC va acordar ahir intentar investir Puigdemont com a president de la Generalitat abans del 14 de maig, a vuit dies de la data límit abans que siguin convocades unes noves eleccions, si bé va obrir la porta a plantejar un pla D, un quart candidat a la investidura.

Els diputats de JxC van celebrar ahir a Berlín una reunió amb presència de Puigdemont, que resideix en aquesta ciutat a l’espera que la Justícia alemanya decideixi sobre la petició d’extradició a Espanya, després del ple del Parlament aprovés divendres una reforma de la llei de la presidència de la Generalitat, pensada per fer possible la investidura a distància, per via telemàtica, de Puigdemont.

JUNQUERAS: " CAP REPUBLICÀ AL MÓN DEIXA LES SEVES EINES A MANS DELS ENEMICS "

El president d'ERC i vicepresident, Oriol Junqueras, ha advertit aquest diumenge de la necessitat de prioritzar la formació d'un Govern a Catalunya. "No hi ha cap republicà al món que deixi les seves eines en mans dels enemics de la república", ha assegurat en un missatge que el líder republicà, en presó preventiva al centre penitenciari d'Estremera, ha transmès a l'ACN.

Junqueras ha fet aquest advertiment el dia després que Junts per Catalunya (JxCat) hagi proposat investir president com a molt tard el 14 de març, amb Carles Puigdemont com a primera opció, situant Jordi Sànchez com a primera alternativa i un quart candidat després per evitar eleccions.

Informa:ELMON.CAT (6-5-2018)

PROHIBEIXEN UN ACTE D'ARTUR MAS A LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE MADRID

La Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials han prohibit l’organització d’un acte en què havia d’intervenir l’ex-president de la Generalitat Artur Mas a les instal·lacions de la universitat. El debat, titulat ‘Cataluña: l’ahir i el demà’, s’havia de fer a la UPM, però finalment no s’hi farà, tal com ha denunciat l’entitat organitzadora Ítaca en un comunicat recollit pel diari El Plural: ‘Després d’un seguit de problemes, la conferència no serà com era previst i es farà en un espai aliè a la universitat.’

Fonts acostades al president Mas, han confirmat a VilaWeb que els organitzadors els han fet saber que la universitat no volia que s’hi fes l’acte. Ítaca diu que la UPM considera que ‘una figura com la d’Artur Mas pot danyar la imatge de la universitat o crear una polèmica innecessària’ perquè és una persona ‘tan representativa del nacionalisme català’. Ítaca ha respost que la universitat ha de ser un ‘lloc de debat i difusió d’idees, també de les que incomoden’.

Finalment, l’acte es farà en un local privat i amb un aforament molt més limitat. Malgrat que la UPM ha considerat polèmica la participació de Mas en un debat a la universitat, polítics del PP i el PSOE, com Javier Maroto o Rafael Simancas, sí que han pogut intervenir en debats que s’hi han organitzat.

Informa:VILAWEB.CAT (6-5-2018)

SALA I MARTÍN DESMUNTA LES MANIPULACIONS DEL DIARI D'ULTRADRETA EL PAÍS SOBRE EL CANVI DE SEU D'EMPRESES CATALANES

L’economista Xavier Sala-i-Martin ha deixat en evidència el periodista Xavier Vidal-Folch i el diari El País a propòsit de les manipulacions informatives sobre la marxa d’empreses de Catalunya. En un fil publicat a Twitter, Sala-i-Martin explica que Vidal-Folch va acusar-lo de ‘traïdor’ per haver negat que el canvi de seu d’algunes empreses catalanes provocaria desocupació i pobresa. Mesos després, l’economista ha fet una recopilació de dades i ha citat el ministeri d’Hisenda espanyol mateix per demostrar que el seu impacte econòmic ha estat gairebé nul.

També assenyala que una de les raons per les quals Vidal-Folch pot haver fet una ‘anàlisi esbiaixada’ de la situació econòmica a Catalunya és la mala situació econòmica d’El País, que, segons Sala-i-Martin, ‘no pot sobreviure sense els ajuts econòmics del govern espanyol’ i per això ha de sumar-se a la lluita contra l’independentisme.

L'ESTAT DEL TERROR: DESTROSSEN EL COTXE DE LA DUPUTADA D'ERC JENN DÍAZ A SANT ANDREU DE LA BARCA

Un desconeguts han destrossat el vidre davanter i el retrovisor del cotxe de la diputada d'ERC i escriptora Jenn Díaz la matinada d'aquest diumenge. Díaz viu en una urbanització prop de Sant Andreu de la Barca, al focus informatiu aquests dies, a causa de la denúncia de la Guàrdia Civil contra nou professors de l'Institut El Palau d'aquesta localitat per un delicte d'odi.

Ni la policia local ni els Mossos volen deixar l'atac al cotxe per un mer acte de vandalisme o una bretolada més, tant per la condició de diputada de l'escriptora com per les circumstàncies que travessa el municipi. El cotxe de Díaz és l'únic estacionat a la zona que ha estat atacat.

"Tant els locals com els Mossos diuen que si et volen robar trenquen un vidre lateral. Aquí han trencat el retrovisor i esfondrat el vidre frontal, sense trencar-lo. No sembla la típica bretolada, com que et marquin el cotxe amb una clau o t'hi deixin un cop. No és un ninyato que ha llençat una pedra", ha explicat Jenn Díaz a El Nacional.

Ella mateixa ha denunciat els fets als Mossos aquest diumenge al matí, com ha avançat El Món. "No m'atreveixo a negar que no m'ho han fet per ser independentista", ha afegit.

LA CASA DE LA REPÚBLICA CONTINUA FUNCIONANT A BRUSEL·LES

La casa on vivia el president Carles Puigdemont a Waterloo, Bèlgica, segueix funcionant com a seu oficiosa de la República. El conseller de Cultura, Lluís Puig, ha rebut aquest cap de setmana el president de l'entitat cultural Adifolk i ho ha fet a la casa del president català.

El president d'Adifolk, Ivan Besora, ha viatjat acompanyat de dos representants més per presentar al titular de Cultura de la Generalitat l'Aplec Internacional d'aquest any 2018. Des del compte de Twitter d'Adifolk han compartit imatges de la trobada entre les quals es poden veure les reunions i una fotografia oficial a l'entrada de la casa.

Puigdemont va llogar aquesta casa als afores de Waterloo el passat mes de febrer després d'haver viscut una temporada en una casa a Anvers, cedida per una amic independentista flamenc. Abans també havia viscut en un hotel a Brussel·les. El president català va abandonar la residència per un viatge a Dinamarca, posteriorment ampliat a Finlàndia. Quan tornava cap a Bèlgica la policia alemanya el va detenir i va passar uns dies a la presó de Neumünter, a l'estat federal de Schleswig-Holstein. Actualment, Puigdemont s'ha instal·lat a Berlín on resta pendent del que decideixi el tribunal alemany sobre la petició d'extradició espanyola.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-5-2018)

PAGANI, ALCALDE DE GINEBRA: " ESPANYA TRACTA ELS DIPUTATS INDEPENDENTISTES COM ERDOGAN ELS KURDS "

L'alcalde de Ginebra, Rémy Pagani (1957), ha ofert la seva ciutat i Suïssa sencera per fer de mediadors entre Catalunya i Espanya i trobar una solució política al cas català. Del partit d'esquerres Ensemble à Gauche, Pagani es va reunir fa dues setmanes amb el president del Parlament, Roger Torrent, per expressar-li el seu compromís amb la causa catalana i ha defensat el dret a l'autodeterminació de Catalunya en diverses ocasions. Entrevistat per El Nacional, l'alcalde de la ciutat suïssa critica amb duresa la repressió de l'Estat espanyol i interpel·la Europa per intervenir en el conflicte.

Què li va dir al president Torrent?
Li vaig reiterar el meu compromís. Sempre he tingut la mateixa posició. El passat Dia de la Hispanitat vaig fer un discurs al Consolat Espanyol a Ginebra, que va ser aplaudit per la majoria i escridassat per una minoria. Vaig defensar una solució política i negociada. Perquè el millor és parlar-ho. Invocar l’article 155 no soluciona els problemes. Haurà d’arribar un moment on la gent dialogui.

Ha tingut contactes amb Anna Gabriel i Marta Rovira?
Vaig rebre Anna Gabriel a principis d’any, quan va arribar. I em va traslladar que voldria reprendre els estudis aquí a Ginebra, i que està amb un visat de turista. I he intentat facilitar-li la integració. I a Marta Rovira la rebo aquesta mateixa setmana.

L'ESTADI, PLE D'ESTELADES: LA USAP DE PERPINYÀ TORNA A LA MÀXIMA CATEGORIA DEL RUGBI FRANCÈS QUATRE ANYS DESPRÉS

L’equip nord-català Usap torna a la màxima categoria de rugbi després d’haver derrotat el Grenoble 38 a 13 a la final de Pro D2 a l’estadi Ernest-Walllon de Tolosa de Llenguadoc. Si bé en el primer temps ambdós equips han estat força igualats, la segona part del partit ha estat clarament dominada per la Usap. Els nord-catalans tornen així a la primera divisió de la millor lliga de rugbi del món, després del descens històric de fa quatre anys.

El domini de la Usap al terreny de joc s’ha traduït en una festa a les grades, plenes de seguidors catalans i estelades. Ni les estelades ni la roba de color groc han estat prohibides a l’estadi Ernest-Wallon, com sí que va passar al Wanda Metropolitano de Madrid abans de la final de la Copa del Rei. Una vegada acabat el partit, els seguidors han saltat al camp i han celebrat l’ascens:

Informa:VILAWEB.CAT (6-5-2018)

MES DE 400 JURISTES, CONTRA UNA CATALUNYA SENSE DRETS

Més de 400 juristes catalans es van aplegar ahir a l’històric paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) per fer inventari de la “tirania jurídica” espanyola envers l’independentisme català i per mostrar un “compromís” per intentar revertir “l’excepcionalitat jurídica” a què està sotmesa Catalunya.

El I Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret va aglutinar aquest debat amb la participació d’experts i amb la implicació de més de quinze entitats com ara la Comissió de Defesa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, el Col·lectiu Praga, Òmnium, Irídia, Alerta Solidària i Advocats Europeus Demòcrates. El veterà advocat August Gil Matamala, “commogut”, en va llegir les conclusions, en què s’exposava que, davant “les nombroses vulneracions de drets i la falta de separació de poders”, hi ha una “escassa” confiança en els tribunals espanyols, ja que es vol “convertir un moviment pacífic en un de violent”, amb l’ús del “dret penal d’autor i de l’enemic, i amb les pericials d’intel·ligència”. Contra aquesta realitat, “denúncia i compromís”. “I no pararem de denunciar que tenim presos polítics”, va cloure Gil Matamala.

COMPANYS VA SER INVESTIT A DISTÀNCIA I PER...TELEGRAMA

Ahir a Berlín, el grup parlamentari de JxCAT, va decidir la investidura a distància de Carles Puigdemont. Una decisió basada en la modificació de la llei de Presidència amb la delegació del vot dels exiliats i empresonats. Aquesta fórmula d’investidura, però, no és pas una novetat en la història política catalana. Josep Tarradellas ja va ser investit per delegació, Ventura Gassol fou proclamat president del Parlament en la seva absència i… Lluís Companys i el seu Govern foren investits a distància i per telegrama. Aquesta n’és la història.

Tarda del 29 de febrer de 1936. Segons la premsa de l’endemà, el Parlament estava ple com un ou i un senyor havia esperat la invitació per entrar des de les set del matí. En poques hores, Catalunya tornaria a tenir president i Govern després de l’aplicació del 155 de l’època (la llei del 2 de gener de 1935) arran de la Declaració del 6 d’Octubre de 1936. L’intent de l’aleshores president Lluís Companys de declarar una República catalana. Una declaració que havia comportat la supressió de la sobirania autonòmica catalana de la República, l’empresonament de 3.500 càrrecs i líders entre ells, el president de la Generalitat i el seu Govern, a més d’una àmplia repressió entre pagesos i treballadors.

ARRIBA L'ÈPOCA DE LES VAQUES FLAQUES EN LA PROGRAMACIÓ DE TV3

‘Al mes de juny ja no tindrem diners per a contractar ni “APM”, ni “Polònia”, ni res.’ L’advertiment el va fer el director de TV3, Vicent Sanchís, a principi d’any, alertant del perill financer que corren els mitjans públics. D’entrada, l’agència tributària espanyola els reclama trenta milions d’euros en virtut de la nova llei de contractes del sector públic i cent seixanta-vuit per un canvi de criteri en la deducció de l’IVA dels darrers cinc anys. Ara la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha presentat recurs contra aquesta mesura, de manera que encara no els ha de pagar. Malgrat tot, el seu impacte, que ja comença a notar-se a la graella de TV3, afecta profundament la preparació de la temporada televisiva vinent.

La primera conseqüència que els espectadors van veure en pantalla va ser la substitució de ‘Tarda oberta’, el magazín produït per Mediapro, per un programa amb treballadors de la casa. Més enllà d’això, fins ara la retallada no s’havia notat gaire perquè els continguts dels darrers sis mesos havien estat pressupostats i encarregats l’any anterior, però cada cop són més els maldecaps a l’hora de confeccionar la graella. Ho explica Sígfrid Gras, cap de programes i adjunt a la direcció de TV3: ‘A efectes pràctics, ja es comença a notar en la ficció. Normalment tenim tres sèries de ficció pròpies cada any i enguany només en tenim dues.’

PER QUÈ EL FRANQUISME NO VA PODER TANCAR ÒMNIUM ?

"Per què el franquisme no va poder tancar Òmnium? "

Marc Pons

 

Barcelona, 2 de desembre del 1963. Dos quarts de sis de la tarda. Una dotzena de membres de la Sexta Brigada Regional de Investigación Social, adscrits a la comissaria de la Via Laietana i capitanejats pel comissari Creix, es presentaven a la seu d’Òmnium Cultural —a la planta noble del Palau Dalmases— i iniciaven un escorcoll que duraria dues hores. Aquella operació policial havia estat ordenada pel governador civil de Barcelona, Antonio Ibáñez Freire, seguint instruccions del vicepresident del govern espanyol, el general Agustín Muñoz Grandes. A dos quarts de vuit, l’operatiu policial clausurava la seu d’Òmnium i confiscava tota la documentació, no tan sols de l’entitat sinó també de les que estaven sota el seu paraigua. Dues hores després es produiria un fet insòlit propi d’una novel·la negra: Creix es presentava a casa de Joan Baptista Cendrós —dirigent d’Òmnium— i no precisament amb el propòsit d’escorcollar el seu domicili i detenir-lo, sinó amb el de modificar l’acta de l’operació policial.
Nul·la repercussió mediàtica

Malgrat la importància de l’operació policial, que afectava de forma directa un col·lectiu de milers de persones associades a les entitats que actuaven sota el paraigua d’Òmnium, la premsa de l’època no va dedicar ni una sola línia al fet. Els principals rotatius de Barcelona —tant l’endemà com l’endemà passat de l’operació— destacaven la visita oficial del rei de Grècia —el sogre de l’aleshores príncep Joan Carles— a Madrid, i l’aniversari del cap d’estat espanyol, el dictador Francisco Franco. Ni en les seccions “Cataluña” ni en les de “Barcelona” ni en les de “Sucesos” es feia esment de l’operació policial contra Òmnium. Un silenci mediàtic que només s’explica pel control que el règim tenia sobre la premsa i per l’interès del mateix règim d’ocultar l’operació policial. Bona part de les informacions disponibles, recollides en la biografia de Joan Baptista Cendrós, obra de Genís Sinca i publicada amb el títol El cavaller Floïd, apunten que aquell silenci mediàtic obeïa a un pacte entre el poder provincial del règim i la direcció d’Òmnium.

PUIGDEMONT VOL TORNAR A INTENTAR-HO

"Puigdemont vol tornar a intentar-ho"

José Antich

 

Que 24 hores després de l'aprovació pel Parlament de la llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, que permet una investidura a distància, Junts per Catalunya proposi novament com a candidat a la investidura el president Carles Puigdemont és gairebé de manual, per més enuig que pugui causar als grups parlamentaris de l'oposició. Si no, per què que aprova les lleis la cambra legislativa catalana? Fins avui, el govern espanyol no l'ha recorregut, encara que ho ha anunciat. Per tant, som en uns llimbs en els quals sembla procedent intentar-ho de nou i que el govern espanyol, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i els partits catalans que estan en contra de la investidura de Puigdemont hagin de fer els seus escrits jurídics corresponents, els uns, i consumir com puguin amb declaracions els dies vinents, els altres.

De la reunió del grup parlamentari de JxCat a Berlín, aquesta no ha estat l'única notícia que n'ha sortit. Així, aquest camí que s'intentarà fins al 14 de maig deixarà prou dies abans de la data límit del 22 per evitar una convocatòria de noves eleccions. Una possibilitat que Puigdemont descarta, encara que no vol ser ostatge dels calendaris proposats per d'altres. Sempre ha dit que si ell o Jordi Sànchez no poden ser president de la Generalitat, el nou nom per ocupar aquest càrrec de manera provisional se sabria a partir del dia 15, i, superant nombrosos obstacles, aquest torna a ser l'actual full de ruta. Esquerra fa temps que ha acceptat aquest calendari i el PDeCAT també. Una altra cosa és que en totes dues formacions vulguin des de fa dies que el tema ja estigués resolt.

GERRY ADAMS DEMANARÀ A LA COMUNITAT INTERNACIONAL ES POSI AL COSTAT DELS CATALANS

L'històric dirigent del Sinn Féin Gerry Adams, ha reclamat a "la comunitat internacional i a la Unió Europea" que es posicionin al costat dels catalans en el conflicte polític amb l'Estat espanyol. "Hi haurien de tenir algun paper", ha afegit. En una entrevista al programa de TV3 'Preguntes Freqüents' feta després de participar en la certificació de la fi d'ETA aquest divendres, Adams s'ha mostrat contrari a l'empresonament dels polítics catalans.

"Empresonar la gent per permetre que hi hagi un Parlament o per obrir uns col·legis electorals o permetre mètodes democràtics, no està bé", ha reflexionat. L'històric dirigent del Sinn Féin també ha denunciat que la Unió Europea classifiqui el conflicte d'"afer intern" i ha recordat que es deia el mateix amb el conflicte nord-irlandès. "És clar que no ho era", ha subratllat.

Informa:ELMON.CAT (6-5-2018)

Subcategories

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533709