LA REALITAT DESMENTEIX CIUDADANOS: EL PARLAMENT NO ESTÀ " TANCAT PELS INDEPENDENTISTES "

Des de la tornada de vacances, i fins i tot abans, Inés Arrimadas ha carregat contra els independentistes, als qui ha acusat de tenir el Parlament "tancat amb pany i forrellat" fins octubre. El motiu és que no s'ha celebrat encara ni el seu ple sobre la "convivència" suspès al juliol ni el que van demanar la setmana passada sobre l'aniversari del "cop a la democràcia" del 6 i 7 de setembre.

Però en la seva reunió abans de vacances, la Junta de Portaveus ja havia acordat que el debat de política general se celebraria el 2, 3 i 4 d'octubre i que seria el primer ple del nou curs polític. I la realitat del Parlament també desmenteix Ciutadans: no és que els independentistes hagin "tancat" el Parlament, és que el Parlament ja "obre" per aquestes dates.

Malgrat que no està reglamentat que hagi de ser el primer, el curs polític a Catalunya generalment comença amb el debat de política general. Només en vuit ocasions no s’ha celebrat: set de les quals perquè hi havia eleccions aquella tardor i una l’any passat, en unes circumstàncies excepcionals.

EL MACHESTER CITY DE PEP GUARDIOLA TAMBÉ FELICITA LA DIADA I EN CATALÀ

Moment important de Catalunya en el dia de la seva Diada. 11 de setembre i records que també arriben des de fora. Precisament, el Manchester City ha felicitat tots els catalans per aquest dia marcat en l'agenda de Catalunya.

Pep Guardiola, entrenador del club anglès, ja va felicitar la Diada a través d'un vídeo. I ara el seu club ha fet la felicitació pública. Ha estat una piulada a través del seu compte en català (estrenat per l'arribada de Guardiola al club de Manchester).

En un gràfic escriu "Bona Diada-11 Setembre--a tothom "

Una felicitació diferent i una mica inesperada. El club de Manchester s'uneix a les moltes felicitacions de clubs i esportistes catalans.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-9-2019)

UN MILIÓ DE PERSONES PLANTEN CARA AL TERROR ESPANYOL EN LA DIADA

Un any més, i ja en van set, ha tornat a passar. Tot i els dubtes, tot i la sensació de cansament, tot i el desànim. L’ANC ha aconseguit tornar a mobilitzar centenars de milers de persones (al voltant d'un milió, segons la Guàrdia Urbana) que han desbordat l’avinguda Diagonal i han tornat a evidenciar la força de l’independentisme. Un clam per la República i la llibertat que, com sempre, deixa moltes imatges per a la història però que sobretot envia al món un missatge molt potent: el desig que Catalunya es converteixi en un nou estat europeu es manté inalterable.

Ha passat un any des de la Diada que va tenir el seu epicentre al passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó. Faltaven tres setmanes per al referèndum, el Govern treballava per fer-lo possible i l’Estat greixava la maquinària per a impedir-lo. Un any després res no és el mateix. El referèndum es va fer, les forces de seguretat espanyoles van exercir una violència que va sorprendre el món, el Parlament va proclamar la independència, Madrid va tancar la cambra catalana, va destituir el Govern legítim i va acabar amb l’autogovern, la maquinària judicial impulsada per la Moncloa va empresonar polítics i líders cívics, part del Govern es va exiliar, es van convocar unes eleccions que va tornar a guanyar el sobiranisme… Un any de presons, escorcolls, prohibicions d’actes, tancaments de web, violència policial i de la ultradreta, processos judicials que conculquen drets fonamentals… Sí, efectivament, res no és el mateix.

L'ANC RECORDA ALS POLÍTICS QUE EL REFERÈNDUM JA S'HA FET : " NO ENS DEMANEU QUE IMPLOREM PERMISOS QUE NO ARRIBARAN MAI "

"No malbarateu el que hem fet, les victòries que hem aconseguit, en especial la de l'1-O. No digueu ara que allò no era un referèndum i que hem d'implorar permisos que no arribaran mai". La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha posat deures als partits independentistes com a colofó dels discursos polítics que han acompanyat la massiva mobilització de la Diada a l'Avinguda Diagonal de Barcelona. En primer lloc, que tractin als ciutadans "com a adults" i no es torni a repetir la incertesa que es va viure després de l'1-O. L'Assemblea reivindica el mandat del referèndum per fer efectiva la república sense fiar la nova estratègia al diàleg amb l'Estat.

"Hem fet un referèndum d'autodeterminació, l'hem guanyat i hem guanyat dues eleccions consecutives. Som conscients dels obstacles i de la repressió i no us demanem impossibles. Però si honestedat", ha subratllat Paluzie tot seguit. I per això, la presidenta de l'Assemblea ha reclamat que la mobilització popular, que aquest Onze de Setembre ha demostrat que continua omplint els carrers, no sigui l'única fortalesa de l'independentisme: "Us demanem que us torneu a preparar, que prioritzeu l'interès col·lectiu al de partit, que feu balanç del que teníeu i el que no teníeu a l'octubre, que no passeu del discurs de la llei a la llei i les estructures d'estat a dir que tot ho ha de fer la gent des del carrer".

Paluzie ha citat el mite de Sísif, d'Albert Camus, per advertir que les entitats sobiranistes no permetran que, com Sísif, l'independentisme hagi de carregar una roca al cim d'una muntanya perquè torni a caure i l'hagi de tornar a carregar cap al cim eternament. De fet, en un dels murals que, simbòlicament s'han fet caure abans dels discursos polítics, l'Assemblea ja criticava la roda de hàmster on consideren que condueix el processisme (l'entitat critica que es reclami eternament el referèndum pactat davant del no perenne de l'Estat). "No volem que ens envieu allà on érem. No som ni al 2012 ni encara menys al 2006", ha remarcat Paluzie.

LA NOTA D'HUMOR: SOCIETAT CIVIL CATALANA XIFRA EN 200.000 PERSONES L'ASSISTÈNCIA A LA MANIFESTACIÓ

Societat Civil Catalana (SCC) ha xifrat en 200.000 persones l'assistència a la manifestació organitzada per l'ANC i Òmnium d'aquest dimarts a la tarda a Barcelona. Ho ha comunicat sobre les 18.45 hores, mentre s'acabava la manifestació amb els discursos finals a l'escenari localitzat a Palau Reial. Aquesta és una xifra similar a la que SCC va donar l'any passat per a la mateixa manifestació: llavors va xifrar en uns 220.000 els assistents.

Informa:ELMON.CAT (11-9-2018)

PUIGDEMONT, AL GOBIERNO: " ABANDONIN TOTA ESPERANÇA DE DESMOBILITZAR EL POBLE DE CATALUNYA "

El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha advertit aquest dimarts al govern espanyol que l'independentisme hi continua sent. "Nosaltres persistim, continuem sent-hi i serem fins al final", ha dit en un missatge a Madrid des de la 'Casa de la República' de Waterloo coincidint amb la Diada. "Que abandonin tota esperança que tot el que han fet per reprimir-nos, decapitar-nos, liquidar-nos, tingui l'efecte que busquen de desmobilitzar el poble de Catalunya", ha assegurat en declaracions als mitjans. Per a Puigdemont, tot i "les condicions tan difícils" el poble de Catalunya ha demostrat "que hi és i hi serà i que cal comptar amb ell". Sobre el missatge de Pedro Sánchez a Twitter assenyalant que a Catalunya hi ha un "problema de convivència", Puigdemont ha reblat: "Jo he vist centenars de persones convivint pacíficament en l'espai públic".

En aquest sentit, el president a l'exili ha indicat que "ja va sent hora" que Sánchez surti "d'aquests estereotips, que són els mateixos en què es movia Rajoy" i s'ha preguntat si el president espanyol ha seguit la Diada. "Em sembla que avui no deu haver estat mirant la manifestació, on ha vist un problema de convivència avui?", ha dit. A més, ha recordat que és el setè any consecutiu de grans mobilitzacions l'onze de setembre i que la gent que és a la presó o a l'"exili" hi és perquè vol la democràcia. "No hi ha una millor manera de conviure que la democràcia", ha conclòs.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-9-2018)

CUP: " PREPAREM-NOS PER A UNA TARDOR DE LLUITES I UNA PRIMAVERA DELS POBLES "

L'esquerra independentista ha omplert la manifestació de cada any que surt de la plaça Urquinaona i arriba al Born amb més de 15.000 persones, segons l'organització.

I l'ha omplert de la reivindicació del poble "independentista, socialista i feminista". Amb una clara crítica als partits del Govern de la Generalitat, qualificant-lo de "govern convergent i esquerranós" i titllant-lo de còmplice del govern espanyol amb polítiques neoliberals.

"Les institucions tenen unes limitacions. Tenen un sostre. Són un engranatge més del capitalisme", han dit Maria Rovira i Bàrbara Roch durant un parlament a dues veus que ha acabat amb una consiga: "Preparem-nos per a una tardor de lluites i una primavera dels pobles".

"Ens trobem davant unes institucions que tornen a ensopegar amb la mateixa pedra. L'1 d'octubre vam votar i vam guanyar, i el 3 d'octubre, diguem-ho clar, va ser una vaga. Que no ens tornin a fer empassar-nos més una aturada de país pactada amb la patronal", han denunciat les dues representants de l'assemblea cupaire.

"No confiem en canvis legals màgics", han dit, i en aquest sentit han fet una crida a la desobediència com a única eina per arribar a l'assoliment de la independència.

Una gravació d'Anna Gabriel des de Suïssa ha donat la benvinguda i ha obert l'acte posterior a la manifestació.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-9-2'018)

TORRA: "ESTIC ORGULLOSÍSSIM DEL POBLE DE CATALUNYA "

El president de la Generalitat, Quim Torra, s’ha mostrat aquest dimarts a la tarda “orgullosíssim del poble de Catalunya”. Ho ha dit just després de la manifestació independentista de la Diada en una entrevista a TV3, on ha dit que “ho necessitàvem” i que ha estat “una manifestació molt important, i històrica”. “Mantenim la mateixa determinació, esperança i coratge”, ha insistit Torra, que ha assegurat que “ni les pors ni les amenaces no han fet forat en la gent”.

El president de la Generalitat ha recordat que “ara tenim per endavant el repte dels judicis” i ha dit que cal “posar aquí totes les forces”. “Ningú no entén a Europa què està passant”, ha constatat Torra, que ha assenyalat que “els exiliats són rebuts a Europa com uns líders democràtics, no com fugits de la justícia”. Alhora, el president ha avisat als catalans: “Han de ser conscients dels sacrificis que caldrà fer”.

“És el mateix el senyor Rajoy que Sánchez?”, s’ha preguntat Torra, qui ràpidament ha respost: “Jo encara no ho tinc clar”.

Informa:ELMON.CAT (11-9-2018)

BORRELL ADMET QUE PREFERIRIA QUE ELS POLÍTICS PROCESSATS NO ESTIGUESSIN EN PRESÓ PREVENTIVA

El ministre espanyol d’Afers Exteriors, Josep Borrell, ha assegurat aquest dimarts que “personalment” hauria “preferit” que el jutge considerés “altres mesures de precaució” que no fossin la presó incondicional dels polítics independentistes. “Políticament haurien estat preferibles altres mesures de precaució”, ha repetit als mitjans de comunicació des d’Estrasburg, preguntat per unes declaracions fetes en aquesta línia durant una entrevista amb la BBC aquest dimarts. “Però el jutge ha pres aquestes mesures i cal respectar la seva independència”, ha afegit matisant que “no pot ser que el govern espanyol decideixi sobre la llibertat dels presos”. “Això sí que és negar la separació de poders”, ha assegurat fent una crida a “deixar que els jutges treballin”. “Hi ha risc de fuga o no? Home, hi ha gent que s’ha fugat, per tant, el jutge ha de prendre mesures, però jo no soc qui per dir quines”, ha sentenciat.

Borrell, que va ser president del Parlament Europeu entre el 2004 i el 2007, ha fet aquestes declaracions després de mantenir diverses reunions a Estrasburg coincidint amb la sessió plenària però també amb la Diada. Entre les persones amb qui s’ha vist hi ha el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans; el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, i el secretari general del Consell d’Europa, Thorbjørn Jagland. Durant l’atenció als mitjans des d’Estrasburg, Borrell ha destacat també que “no s’ha explicat l’intercanvi de cartes entre la Comissió de Venècia i el senyor Puigdemont”. “L’independentisme no es priva d’intentar trobar suports, però la Comissió de Venècia ho rebutja clarament”, ha dit sobre aquest punt.

Preguntat per si creu que malgrat els “suports” polítics europeus, l’opinió pública a la UE també confia en el paper d’Espanya en el conflicte català, Borrell ha apuntat que el govern de Pedro Sánchez està “rebatent arguments i defensant l’Espanya real”. “Hi havia hagut un gran esforç propagandístic de l’independentisme però estem remuntant i tornant a posar les coses al seu lloc”, ha conclòs.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-9-2018)

LA MINISTRA DE SANITAT D'ESPANYA DIMITEIX PEL CAS DEL MÀSTER

La ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social espanyola, Carmen Montón, ha dimitit aquest vespre pel cas del màster que va cursar a la Universitat Rei Juan Carlos de Madrid.Avui, el president espanyol, Pedro Sánchez, havia dit durant la sessió de control al senat que Montón feia una gran tasca al Ministeri de Sanitat i que la continuaria fent.

Montón, ex-consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana, va cometre presumptes irregularitats en el màster d’estudis de gènere que va cursar el 2013. Segons que va publicar Eldiario.es, va aprovar un màster que era presencial sense haver assistit a classe, va aprovar assignatures fora de termini i va copiar part del seu treball de final de màster.

En un primer moment, Montón va defensar la seva innocència, va dir que no havia comès cap irregularitat i va afirmar que el seu cas era diferent del del president del PP, Pablo Casado, i al de l’ex-presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. En la seva compareixença, ha reiterat que no ha comès cap irregularitat i ha justificat la seva dimissió per no perjudicar el govern espanyol.

Es tracta de la segona dimissió de l’executiu de Pedro Sánchez després de tres mesos de govern del PSOE, després que l’ex-ministre de Cultura Màxim Huerta presentés la dimissió per haver comès unes irregularitats en pagaments a Hisenda.

Informa:VILAWEB.CAT (11-9-2018)

TORRA: " NO TINC LA POSSIBILITAT D'OBRIR PRESONS "

El president Quim Torra ha descartat obrir les presons des del Govern i ha advertit que no utilitzarà els presos com a moneda de canvi en les negociacions amb el govern espanyol. En una conferència de premsa per la premsa internacional en motiu de la Diada, Torra ha insistit que ‘si no hi ha una sentència absolutòria’ prendrà ‘les decisions necessàries’ en coordinació amb el Parlament de Catalunya però ha admès que no té la possibilitat d’alliberar els presos. L’objectiu, ha matisat el conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, és que sigui la justícia la que ‘recuperi el sentit’ i ‘prengui les decisions necessàries’ per alliberar els presos.

‘No tinc la possibilitat d’obrir les presons, el que he dit és que no acceptaré les sentències. Apel·lo a les consciències dels ciutadans lliures del país perquè no les acceptin, tampoc, perquè votar mai pot ser delicte’, ha remarcat Torra. ‘Hem expressat el nostre compromís de respecte a les nostres institucions i dignitat, i això inclou la renúncia a obrir les presons, i això està clar’, ha dit, per la seva banda, Maragall, que també ha demanat una absolució.

‘Em van demanar no ser inclosos a les negociacions, que fos lliure, i crec que és obvi’, ha dit. Avui, el vice-president Pere Aragonès ha dit que ‘una de les condicions per al diàleg’ amb l’estat és la llibertat dels presos independentistes.

‘No és una Diada normal’


El president Quim Torra ha destacat que aquesta ‘no és una Diada normal’ i que la manifestació ‘enviarà un missatge de que no tenim por’. ‘Prou d’amenaces, parlem, asseguem-nos, negociem’, ha remarcat el president. Torra ha dit que els membres del seu govern no contemplen ‘ni exilis ni presons’ perquè si els ‘passés pel cap significaria que part del que pretén l’Estat espanyol té efecte’. “‘Vivim sota amenaces permanents’, ha lamentat, criticant que per parlar i defensar les idees ja hi hagi ‘alguns’ que vulgui aplicar el 155.

Els ‘errors’ de la tardor passada
Preguntat sobre si la celebració de l’1-O havia ‘valgut la pena’, Torra ha defensat que sí. ‘Va valdre la pena, sempre val la pena lluitar per la llibertat. Els pobles que lluiten per la seva llibertat ho intenten una i altra vegada’, ha dit. Segons el president, el referèndum ha servit, un any després per reforçar el moviment independentista català i la idea de la ‘causa justa de la independència’ amb un ‘gran consens’. Torra ha admès, però, que hi va haver errors durant l’1-O i les setmanes posteriors.

En concret, ha lamentat una ‘falta de confiança, o unes desconfiances dins del govern’ que van perjudicar la ‘necessària unitat d’acció’, i ha indicat que es va pensar que ‘la violència que va exercitar l’estat espanyol no era previsible’ i això va generar ‘desconcert’. ‘Tot això són lliçons que hem d’aprendre’, ha dit.

Informa:VILAWEB.CAT (11-9-2018)

L'OFRENA A RAFAEL CASANOVA REIVINDICA LA LLIBERTAT DE PRESOS I EXILIATS

La tradicional ofrena al monument a Rafael Casanova ha començat puntual com cada any amb l'ofrena dels cossos de seguretat catalans i del president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat del seu govern. Els representants polítics que hi han participat, però, han volgut subratllar que l'acte es fa en una situació excepcional. Tant el president del Parlament, Roger Torrent, com la portaveu del Govern, Elsa Artadi, i també l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, han tingut un record per als presos i n'han exigit l'alliberament. També han volgut reivindicar la pluralitat i el civisme de la festivitat de la Diada i de la societat catalana.

"La Diada d'avui és per a tothom i per a tots, i tothom l'ha de viure com vulgui i amb qui vulgui, però amb democràcia, pau i civisme. Volem que tornin els presos i exiliats per solucionar aquest conflicte fent política", ha dit Torrent. Artadi, per la seva banda, ha denunciat que "el Govern legítim és a la presó i a l'exili", tot i que "avui els tenim més presents que mai".

MILERS DE FAMÍLIES AL CONCERT PELS FILLS DELS PRESOS POLÍTICS

Dàmaris Gelabert mou masses, és l'ídol de milers de nens i nenes catalans que avui no han volgut perdres l'actuació que ha fet al Passeig Lluís Companys dins la Festa per la Llibertat organitzada per Òmnium Cultural. Tot i que només començar el concert ha deixat clar que "no fem cançons protesta", si que s'ha dedicat l'acte als fills i filles dels que "estan mancats de llibertat". Pares i mares estoics han aguantat les aglomeracions, un sol de justícia i moltes queixes dels fills: "no hi veig, tic set, fa molta calor", s'escoltava entre moltes famílies. Ara bé, cap d'ells ha defallit i grans i petits han cantat els clàssics de la Dàmaris que han començat, com no podria ser d'altra manera, amb el 'Bon dia' i ha seguit amb temes com '"Abecedari" o "Vull ser", temes que els més menuts coneixen perfectament.

Previ al concert s'ha projectat el vídeo "Kel i Lúa, emergències democràtiques", dos ninots -tipus Barri Sèsam- que,d'una manera didàctica han denunciat la manca de llibertats. Tres exemples, en Kel anava a la presó per cantar un rap on pronunciava les paraules tita i capullo -tapades a el imatges per un pip-, la Lúa acabava entre reixes per anar a una manifestació i tots dos eren acusats de terroristes per penjar "llaços color fastuc en favor dels que escriuen amb l'esquerra".

EL CONSELL D'EUROPA FA COSTAT ALS TRIBUNALS ESPANYOLS PER LA CAUSA DE L'1-O

El secretari general del Consell d'Europa (CdE), Thorbjørn Jagland, s'ha alineat amb Espanya i ha assegurat que no hi ha presos polítics. A banda, confia en l’actuació dels tribunals espanyols en la causa de l'1 d'octubre. Així ho ha defensat aquest dimarts el noruec després d'una reunió amb el ministre d'Exteriors espanyol Josep Borrell a la seu de l’organisme, a Estrasburg. Preguntat per la justícia espanyola, Jagland ha assegurat que no té “cap dubte” que els tribunals espanyols estan abordant el tema d'acord amb la llei espanyola i la Convenció Europea de Drets Humans.

Tot i això, l’exministre de Noruega ha recordat també que, en última instància, les persones processades tenen el "dret" d'apel·lar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg si consideren que les sentències "no són conformes amb la Convenció".

El secretari general del CdE també ha assegurat que "dona suport" a "la postura d'Espanya" i ha afirmat que el conflicte només es pot resoldre "dins de la Constitució". "Si no es respecta la constitució, en algun moment hi haurà problemes majors i caos", ha advertit.

Per la seva banda, Borrell ha assegurat als mitjans que al govern espanyol li "reconforta" aquesta valoració sobre el sistema judicial espanyol després de sentir "tot el dia" que els seus tribunals "no són independents". El ministre d'Exteriors també ha assenyalat que l'Estat acatarà la decisió del TEDH en cas que els processats per l'1 d'octubre recorrin a aquesta instància europea. "Nosaltres ens sotmetrem a la jurisdicció del Consell d'Europa", ha sentenciat.

A més, Borrell ha agraït les paraules del noruec, "especialment" coincidint amb la Diada a Catalunya. "Els catalans hauríem d'estar celebrant la nostra festa nacional i no una apel·lació a la independència només compartida per la meitat de la població", ha criticat des de la seu del CdE.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-9-2018)

EL TC SUPREM I ESTUDIARÀ LA RECUSACIÓ DE FORCADELL CONTRA LLARENA

El Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit per unanimitat un recurs d’empara presentat per la defensa de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, contra la decisió del Suprem espanyol de rebutjar la recusació del jutge instructor Pablo Llarena. La Sala Penal del tribunal no va ni admetre a tràmit aquesta petició de recusació i, per això, Forcadell l’ha portada al Tribunal Constitucional.

La presidenta considera que li ha vulnerat el dret de tutela judicial efectiva, de tenir un procés amb totes les garanties i el dret de defensa i el dret de tenir un jutge imparcial. En la resolució del TC, el tribunal reconeix que considera una qüestió que afecta ‘una faceta del dret fonamental’ i que no hi ha doctrina sobre aquest aspecte i, per tant, que es compleixen els requisits per a admetre a tràmit el recurs d’empara. El recurs, segons el TC, pot ‘donar ocasió al tribunal per a aclarir la seva doctrina i canviar-la com a conseqüència d’un procés de reflexió interna’. Però l’admissió a tràmit encara no implica cap decisió sobre el fons de la qüestió. El Tribunal Constitucional espanyol dóna deu dies a les parts que hagin format part del recurs d’empara perquè puguin comparèixer.

Informa:ELMON.CAT (11-9-2018)

FRACÀS TOTAL DE LA "FIESTA AUTONÒMICA " DE CIUDADANOS, QUE APLEGA UNA MICA MÉS 100 PERNOES

L’acte convocat per la formació unionista Ciutadans per celebrar la “festa autonòmica” amb prou feines ha aconseguit aglutinar un centenar d’assistents, inclosos els quadres del partit.

En una assolellada plaça del Rei, els líders del partit Albert Rivera i Inés Arrimadas han fet una de les entrades més tristes en un dels seus actes. De fet, tal com mostren les imatges, a l'acte hi havia gairebé tants periodistes com assistents.

En cap moment s'han corejat consignes de cap tipus i no han aparegut més pancartes ni banderes que les que havia portat la pròpia organització. En total, l'acte amb prou feines ha superat les cent cinquanta persones.

Mentre es desenvolupava la concentració, els voltants de la plaça eren plens de gent passejant amb estelades i samarretes color corall de la manifestació de l’ANC. A pocs metres, un acte per la llibertat d'expressió a la Setmana del Llibre en Català congregava tant de públic com l'acte de Ciutadans.Albert Rivera i Inés Arrimadas han arribat un cop l’acte començat, per tal de ser aplaudits per la minsa assistència. El primer parlament ha anat a càrrec d’Arrimadas, que ha afirmat en castellà que la Diada d'enguany mostra la manca de normalitat a Catalunya, tot argumentant que exclou als no independentistes.

Finalment, Rivera ha insistit en les idees d’Arrimadas i s'ha mostrat segur que "algun dia governarem Catalunya" i ha afirmat que aleshores "tots junts celebrarem el Dia Autonòmic".

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-9-2018)

" SANTIAGO Y CIERRA ESPAÑA ": LESMES ACUSA ELS TRIBUNALS EUROPEUS D'INTERPRETAR DE MANERA " UNILATERAL " LES EUROORDRES I DE GENERAR "GREU INCERTESA "

El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha aprofitat la inauguració de l’any judicial per criticar les decisions dels tribunals europeeus que no han entregat per rebel·lió els processats a l’estranger. Segons Lesmes, han interpretat de manera “unilateral” preceptes jurídics que són “autònoms” provocant una “greu incertesa”. “Aquestes decisions han provocat la generalitzada percepció d’una irremissible pèrdua de virtualitat de certs instruments de cooperació judicial”, ha manifestat. A més, Lesmes ha lamentat els “atacs personals” a magistrats i ha retret que les crítiques a les seves decisions (com per exemple les resolucions de Llarena o la sentència de la Manada) no només vinguin de la societat sinó també de poders polítics. En aquest sentit, considera que és “censurable” en el marc de la “normalitat i del respectes institucional”. Per això, ha recamat “responsabilitat i comprensió” a totes les institucions per vetllar per la independència dels tribunals.

Sobre Catalunya, també ha dit que quan la Constitució “resulta colpejada no es pot renunciar a defensar-se” i ha reconegut que, en l’efemèride dels 40 anys de la Constitució, l’Estat travessa per un dels “moments més delicats de la històrica recent”. També ha dit que els atacs a la Constitució fan al poder judicial “més fort”.

LA NOTA D'HUMOR DEL DIA: EL PRESIDENT DE SOCIETAT CIVIL CATALANA DIU QUE L'ANC " HA PERDUT PODER DE CONVOCATÒRIA "

El president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol, considera que la ciutadania de Catalunya "està cansada per la polarització" de la Diada que se celebra aquest dimarts 11 de setembre. Rosiñol assegura que ha pogut constatar el poder decreixent de convocatòria de l'ANC -malgrat que les inscripcions a la manifestació supera ja la xifra de 440.000- i que comença a rebaixar-se la tensió social a Catalunya.

"Detectem que afortunadament i, espero que sigui així, comença a rebaixar-se la tensió social", ha explicat en declaracions a TVE recollides per Europa Press, un dia abans de la Diada de l'11 de setembre.

Rosiñol basa el seu argument en què l'ANC ha reservat menys metres quadrats per a la manifestació de la Diada a Barcelona d'aquest any. "Detectem aquest cansament en la societat catalana, que és lògic i normal, i també ho detecta l'ANC perquè l'any 2014 eren més metres quadrats", ha argumentat.

Per altra banda, ha assegurat que SCC va enviar una carta en què demanava establir un diàleg a l'ANC i Òmnium Cultural. L'Assemblea va contestar que posava com a condició que Rosiñol demanés públicament la llibertat de l'expresident d'ANC Jordi Sánchez, que es troba en presó preventiva per la causa del procés."No penso fer-ho, amb la qual cosa hem respost aquesta missiva dient que seguim oberts a aquest diàleg però sempre dins del que puguem fer", ha sentenciat.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (10-9-2018)

EL GOBIERNO RESTRINGEIX L'ESPAI AERI DE BARCELONA DURANT LA DIADA PER RAONS DE " SEGURETAT "

L’espai aeri del centre de Barcelona estarà restringit al vol durant la manifestació de la Diada d’aquest dimarts. Enaire, òrgan gestor de la navegació aèria, depenent del Ministeri de Foment, ha pres aquesta decisió a partir d’una sol·licitud de la Subdelegació del govern espanyol a partir d’una petició dels Mossos d’Esquadra, per reservar una zona d’espai aeri per a seguretat dels assistents.

La restricció afecta tota una àmplia zona amb la Diagonal de Barcelona al centre, en horari de 14 a 21 hores i comprèn l’espai aeri entre els 0 i els 610 metres d’altura. Durant la restricció, només hi podran volar aparells de Forces i Cossos de Seguretat, aeronaus de l’Estat, serveis d’emergència i de treballs prèviament autoritzats, entre els quals, helicòpters de televisió.
Admesos els helicòpters de TV

La restricció no afecta el treball dels helicòpters de TV que prèviament van sol·licitar el vol. Fonts d’Enaire han confirmat a El Nacional que hi ha “entre cinc i sis helicòpters” de televisió autoritzats a volar en l’espai aeri restringit. Enaire assegura que aquest "acotament" de l'espai aeri és l'habitual en grans aglomeracions com la celebració de curses de Fórmula 1 a Montmeló o el Mobile World Congress.

TV3 ha desmentit els rumors segons els quals les restriccions aèries li impedirien d'informar amb normalitat sobre la Diada. Amb tot, cal recordar que el passat 1 d'octubre sí que es va restringir l'espai aeri als equips de filmació, una mesura que va ser considerada com a maniobra per part del govern espanyol per evitar imatges aèries de la celebració del referèndum.

Informa:ELMON.CAT (10-9-2018)

UNA MANIFESTACIÓ DE MOSSOS SENSE " LLAÇOS GROCS " PER NO SEMBLAR " INDEPENDENTISTES "

“Intentem tenir una concentració el més asèptica possible. I per això s’insisteix en que ningú porti cap símbol polític i/o sindical. Tingueu en compte que si algú va amb un llaç groc, foto de portada amb “Els mossos són independentistes”, sinó serem constitucionalistes i si reclamem pasta serem uns pesseterus”. Aquesta és la consigna de darrera hora dels organitzadors de la protesta Mossos convocada pel 17 de setembre davant la conselleria d’Interior.

A través del canal de Telegram pel que s’informen als participacipants, els organitzadors asseguren i remarquen que “a les pancartes únicament hi haurà el logo del moviment i la paraula mosS.O.S”. No hi haurà lemes. De fet, apunten que no s’han consensuat per “falta de temps”. “Coordinar-se està sent molt dificultós i triar lemes entre tots els subgrups hagués estat una bogeria amb tant poc temps com queda”, remarca el xat informatiu de la concentració.

De fet, segons els organitzadors de la protesta “la premsa i qui vol que fracassem està a l’expectativa de que la caguem i buscaran aquella foto que més mal faci”. Una expectativa que volen evitar recordant que “reclamen molt més que diners” com ara “treballar amb seguretat i dignitat”.

Informa:ELMON.CAT (10-9-2018)

JA ERA L'HORA ! L'ANTIINDEPENDENTISTA SÁENZ DE SANTAMARIA PLEGA DE LA POLÍTICA

L'exvicepresidenta del govern espanyol, que va ser candidata del PP a la presidència del seu partit, Soraya Sáenz de Santamaría, ha comunicat al líder d'aquesta formació, Pablo Casado, la seva voluntat d'"abandonar l'activitat política i emprendre una altra etapa".

L'exvicepresidenta espanyola ha mantingut una reunió aquest dilluns amb Casado, a qui ha avançat la decisió que ha adoptat després d'una "profunda reflexió i des del convenciment que és el millor tant per a la nova direcció del PP" com per a la seva família i per a ella mateixa. Santamaría explica la seva decisió en un comunicat, en el qual expressa la seva gratitud "més profunda" i l'experiència "impagable" que ha viscut aquests 18 anys al PP.

En el comunicat, l'exvicepresidenta assegura que ha intentat donar el millor de si mateixa tant en el partit com al servei dels espanyols a qui, diu, ha degut sempre la seva "vocació política" i ha procurat amb el seu comportament i la seva feina "respondre a la seva confiança".

SEGONS " EL ESPAÑOL" L'INDEPENDENTISME AUGMENTARIA LA MAJORIA ABSOLUTA EN UNES ELECCIONS

Avui mateix, Oriol Junqueras ha rebutjat que s’hagi d’avançar eleccions, ja que, segons ell, no hi hauria cap benefici per a l’independentisme. Amb tot, segons una enquesta que publica avui El Español, Esquerra Republicana de Catalunya s’alçaria amb la victòria si se celebressin comicis al Parlament de Catalunya.

L’enquesta, que és la segona part de la que ahir assegurava que l’independentisme ja convenç el 51 per cent de catalans, apunta avui a una situació postelectoral amb una renovada majoria independentista, encapçalada per ERC, que obtindria un 25,1% dels sufragis i 35-37 escons (pels 32 actuals).

Per la seva banda, Ciutadans perdria el primer lloc assolit el 21-D i quedaria en segona posició, amb un 22’3% i 31-33 escons (actualment en té 36). En tercer lloc quedaria Junts per Catalunya, amb 18,4% dels vots i 25-27 escons (ara en té 34).

Pel que fa a la resta de partits, el PSC trauria un 14,9% i 20-22 seients (ara en té 17); En Comú Podem obtindria un 7,3% i 8-9 diputats (ara, 8); la CUP, 5,5% i 6-7 escons (pels 4 actuals) i seguiria en últim lloc el PP, amb un 5,1% i 5-6 escons (ara, 4).

ROURES PREPARA UN DOCUMENTAL SOBRE ELS JUTGES EUROPEUS I ESPANYOLS DEL CAS 1-O

Jaume Roures, fundador i director general de la productora Mediapro, està preparant un documental sobre els jutges europeus i espanyols del macroprocés judicial contra el govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament Carme Forcadell, els líders de l’ANC i Òmnium i tots aquells investigats en el marc del procés.

En una entrevista al programa Revolució 4.0, Roures ha explicat que té previst que s’emeti el documental abans que comencin els judicis pel cas 1-O. Una primera part dels documental recollirà l’opinió de jutges alemanys, belgues, suïssos i anglesos, sobre les decisions adoptades per la justícia alemanya en relació a l’euroordre. Es tracta de saber com veuen des de països amb tradició democràtica la instrucció del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, ha explicar Roures.

Una segona part del documental consistirà en explicar qui és qui en la judicatura espanyola, qui són els jutges relacionats amb el cas 1-O.

Aquest seria el tercer documental de Mediapro sobre el procés. El primer era sobre la repressió policial al referèndum de l’1 d’octubre, que va seguir un altre sobre els fets que van tenir lloc el 20 de setembre davant la conselleria d’Economia que demostra la falsedat de les acusacions contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

També ha avançat que l’any que ve produirà una nova pel·lícula amb el director nord-americà Woody Allen, que es rodarà a Barcelona.

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-9-2018)

SANCHIS SOBRE RIVERA: " ÉS UN MALVAT I MISERABLE "

Gairebé tothom hi ha dit la seva sobre la discussió entre Albert Rivera i Lídia Heredia de divendres a Els Matins, on el líder de Cs acusava TV3 d'adoctrinar. Hi han opinat treballadors de la pròpia casa, com Toni Soler, professionals que tot i no ser-hi ara, han estat molts anys a Televisió de Catalunya, com Josep Cuní, o persones que es dediquen al món de la comunicació en d'altres cadenes, com Ferran Monegal.

També es van manifestar els diferents comitès de TV3, que fins i tot van anar a parlar amb Rivera a les portes del plató un cop va acabar l'entrevista. Una "trobada" que "no va anar gens bé", segons paraules del director de la cadena, Vicent Sanchis, entrevistat aquest dilluns per Jordi Basté a El món a RAC1, en un programa on col·laborava abans del seu càrrec directiu a la televisió pública.

Per Sanchis, el que va passar divendres entre Rivera i Heredia no el va sorprendre gens, "hi ha unes maneres i unes idees prefabricades que ja es veien venir. La meva curiositat era saber en quin moment de l'entrevista passaria això". Sanchis tenia clar que passaria. L'únic dubte que tenia era saber en quin moment de l'entrevista: "encara bo que no va ser al començament". No per esperar-se el comportament del líder de Ciutadans significa que no l'hagi criticat durament: "quan algú es creu una història i la realitat el desmenteix, després continua amb la història, i això s'està fent insoportable. És malvat i miserable... i desesperant, el que es fa amb TV3".

435.000 INSCRITS PER A LA MANIFESTACIÓ: LA DIADA, PUNT DE PARTIDA PER A LES MOBILITZACIONS QUE S'ACOSTEN

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha situat la mobilització al carrer com la clau de volta del Procés. Un cop constatat que “la independència no es fa als despatxos” -en paraules del cap de l’executiu-, la idea del president és que sigui la gent la que, a través de l’“autoorganització”, creï un “nou moment” per fer efectiu el dret a l’autodeterminació. En què consistirà això? De moment ni el president ni cap dirigent polític contesta aquesta pregunta i tampoc defineix quin és l’horitzó d’aquesta legislatura.

La Diada, però, marca un punt de partida respecte als pròxims mesos: és la primera cita abans d’una tardor farcida de dates encerclades en vermell que, d’una banda, serviran per recordar els fets de l’octubre de l’any passat i, de l’altra, per mesurar-ne les conseqüències polítiques, judicials i socials. Després de la manifestació convocada per l’ANC i Òmnium amb el lema Fem República per la Diada, la primera data important per a l’independentisme serà el 20 de setembre, en què es recordarà la protesta davant la seu d’Economia per l’operació policial contra el referèndum i per la qual la fiscalia va acusar de sedició els Jordis. Uns dies després arribarà la commemoració de l’1 d’octubre; i més endavant farà un any de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (el 16 d’octubre) i part del Govern (el 2 de novembre). El colofó, però, serà l’inici dels judici contra els líders independentistes empresonats -que es preveu a mitjans de novembre- i la sentència.

LA FISCALIA VOL ARA ELEVAR LA REBEL·LIÓ L'ACUSACIÓ A TRAPERO I A LA CÚPULA D'INTERIOR

La Fiscalia de l'Audiència Nacional sospesa acusar per rebel·lió també al Major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i a l'anterior cúpula del Departament d'Interior: el director dels Mossos, Pere Soler; el secretari d'Interior, César Puig; i la intendenta Teresa Laplana, segons avança El Mundo. La Fiscalia presentarà el seu escrit d'acusació en les properes setmanes. Les penes previstes per aquests delictes van dels 15 als 25 anys de presó.

Malgrat que l'ordre de processament de la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, la instructora d'aquest cas, diu expressament que es no s'havia produït violència l'1-O i només els va processar per sedició (més lleu) i pertinença a organització criminal, fonts fiscals han explicat a aquell diari que els fets que la mateixa interlocutòria atribueix als acusats poden interpretar-se com a violència per endossar-los el delicte de rebel·lió.


Nova fiscal, acusació major

Així doncs, l'arribada de María José Segarra a la Fiscalia General, nomenada pel govern socialista de Pedro Sánchez, suposarà un agreujament de les acusacions.

QUAN LA VIOLÈNCIA SEMPRE ÉS A LA MATEIXA BANDA

"Quan la violència sempre és a la mateixa banda "

 

José Antich

Cada vegada és menys excepcional: després de cada manifestació espanyolista que es fa a Barcelona, grups d'ultres que hi han participat i que s'ha pogut identificar perfectament per la simbologia que porten peguen, sense que vingui a tomb, a ciutadans que es troben per on passen. Aquest diumenge, mitja dotzena de persones han resultat ferides en dues agressions que, aquesta vegada, han perpetrat al Poble Sec i el Clot alguns assistents a la manifestació. Segons la Guàrdia Urbana, únicament hi havia entre 2.000 i 3.000 manifestants, una xifra que ha multiplicat per 200 la secretària general del PP de Barcelona, Elisabeth Jiménez, que representava el seu partit a la concentració.

Ja no n'hi ha prou amb allunyar-se de la manifestació per evitar córrer perill, ara la violència l'acaben utilitzant també després d'abandonar el lloc de reunió i, segurament, quan se senten menys vigilats pels Mossos. No deixa de ser una paradoxa que manifestacions de centenars de milers de persones, en més d'una fins i tot per sobre del milió, s'hagin saldat sense el més mínim incident, mentre que cada vegada que té lloc una concentració espanyolista hi ha un risc seriós de violència. Els partits parlamentaris que hi participen diuen que no són simpatitzants seus. Llavors, per què no els expulsen o es neguen a participar en aquesta mena de concentracions?

ELISENDA PALUZIE: " MANTENIR-NOS FERMS ÉS DIR-LOS QUE LA REPRESSIÓ NO TÉ EFECTE "

"Elisenda Paluzie: ‘Mantenir-nos ferms és dir-los que la repressió no té efecte’ "
Entrevista a la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, un dia abans que de la manifestació de la Diada

 

Txell Partal

 

Per Elisenda Paluzie aquesta és la seva primera Diada al capdavant de l’ANC. Confessa que aquest estiu només ha pogut descansar tres dies de la feinada que significada coordinar una manifestació com la de dimarts, però assegura que l’esforç val la pena quan es veu la implicació de la gent. Aquesta darrera setmana les inscripcions a la manifestació han crescut d’una manera estratosfèrica. Actualment, ja n’hi ha més de 400.000, cosa que supera la xifra de l’any passat. Aquesta dada fa preveure que la manifestació d’enguany serà tot un èxit. Amb Elisenda Paluzie parlem, doncs, de la manifestació d’aquesta Diada i dels actes que organitzen amb vista al 20 de setembre, el primer d’octubre o el judici.

—Semblava que hi havia menys ganes després d’aquest any, però aquestes darreres setmanes tot s’ha activat molt, oi?
—Tant els qui dins l’independentisme són més crítics amb com s’ha gestionat aquesta primera etapa, com els que confien més amb els partits polítics i el govern, entenen la importància d’aquesta manifestació. La gent sap que ha de sortir al carrer aquest Onze de Setembre.

—Per què és important? Què ens hi juguem?
—És la primera Diada que celebrem amb repressió política. També és la primera que fem després del primer d’octubre. En aquest context, com que vam guanyar una gran batalla com el primer d’octubre però no vam ser capaços de fer efectiva la República, aquesta manifestació, d’alguna manera, servirà per a saber com està el moviment popular independentista.

TORRA: " EXISTEIX UNA MAJORIA INDEPENDENTISTA INQÜESTIONABLE "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest diumenge en una entrevista al programa El Objetivo de La Sexta que existeix una "majoria social incontestable" a favor de la independència, i ha indicat que hi haurà "grans manifestacions" en els temps que venen en forma de "marxa pels drets civils". Torra s'ha queixat de la situació dels presos polítics i ha recordat que Carme Forcadell, per citar un exemple, és al centre penitenciari d'El Catllar per "permetre un debat". La reunió amb Pedro Sánchez l'ha situat a l'octubre, i ha apuntat que hi ha contactes entre ells dos i entre les dues administracions. Li ha demanat al president espanyol, de passada, que "admeti riscos" per aconseguir arribar a un acord polític.

El president de la Generalitat ha apuntat que hi ha una "majoria social incontestable" a favor de la independència. "Crec fermament que hi ha aquesta majoria", ha recalcat posteriorment el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat). "Tot el procés s'ha dut a terme de manera democràtica", ha destacat. Faria una declaració efectiva d'independència ara, amb la majoria existent al Parlament? Torra no ha respost directament, sinó que ha indicat que s'ha fet una apel·lació al diàleg. "Ho hem fet perquè ha aparegut el govern de Pedro Sánchez, i aquest cicle té interès", ha destacat. "Amb la majoria que tenim, seguirem endavant", ha apuntat.

Preguntat sobre les crítiques creuades entre independentistes, ha elogiat que hi hagi difrents "matisos" entre els diferents sectors que composen el moviment. En aquest punt ha introduït que els ciutadans de Catalunya es mereixen "millors inversions" en infraestructures, per citar un dels casos que són més reivindicats per la Generalitat, i després ha citat l'estat de les converses amb Sánchez, que proposa un referèndum sobre l'autogovern. "El meu punt de partida és l'1-O i el 27-O, no un referèndum com el que proposa Sánchez", ha apuntat el dirigent independentista, que viatjarà a Suïssa per reunir-se amb Anna Gabriel i Marta Rovira, exiliades al partit helvètic.

ELS PRESOS I EXILIATS FAN UNA CRIDA A OMPLIR LA DIAGONAL DE " LLIBERTAT, JUSTÍCIA, DEMOCRÀCIA I REPÚBLICA "

Els polítics presos i a l'exili han escrit una carta conjunta que aquest dilluns publicaran diversos diaris catalans en la qual fan una crida a omplir la Diagonal de "llibertat, justícia, democràcia i república" l'11 de setembre. Els signants emplacen a la ciutadania a "omplir una vegada més els carrers de Barcelona en un exercici de determinació pacífica transversal". Sostenen que "malgrat la repressió, l'exili i la presó" és "l'hora de reforçar grans consensos de país" sense "caure en cap provocació estèril de qui ens volen confrontats i fracturats".

Els presos i exiliats reivindiquen els drets civils i llibertats que consideren en "retrocés" a l'estat espanyol. A més, reivindiquen "justícia" en el procés judicial que afronten perquè "no hi ha delicte". "L'absolució és l'única resposta que esperem", asseveren.

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-9-2018)

Subcategories

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08166304