MISSATGES ALS PRESOS EN ARBRES REPARTITS PER TOT CATALUNYA, UNA ACCIÓ D'ÒMNIUM

"Desitjo que tornin aviat a casa, són persones de pau". Aquest és un dels missatges que desenes de persones han penjat en els tres arbres que Òmnium ha instal·lat a la plaça de la Catedral de Barcelona per demanar la llibertat d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Amb aquest acte, que s'ha repetit en altres punts de Catalunya i que porta per nom 'L'arbre dels desitjos', l'entitat sobiranista convida a totes les persones que vulguin a escriure el seu missatge pels presos. Òmnium ha dit que enviaran tots els escrits penjats als arbres els enviaran a Estremera i Soto del Relal.

"L'objectiu és que la gent pugui fer arribar els seus desitjos als que avui no poden ser amb les seves famílies: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart", ha defensat Eulàlia Soler, membre de la Junta Directiva d'Òmnium. Durant tot el matí, desenes de persones han deixat missatges als arbres que l'entitat a posat a la plaça de la Catedral, per demanar la llibertat dels presos, però també per mostrar la seva solidaritat, el seu suport i el compromís per tirar endavant la República. "No esteu sols, nosaltres seguim lluitant, aviat ens veurem", deia un altre dels missatges.

LA CANÇÓ ENFADOSA: MESSI CONDICIONA EL CONTRACTE AMB EL BARÇA A LA PARTICIPACIÓ D'UNA LLIGA IMPORTANT EN EL CAS D'INDEPENDÈNCIA

Leo Messi hauria imposat una clàusula al seu contracte amb el Barça per condicionar el seu futur a la lliga on participaria el club en cas d'independència. Segons 'El Mundo', el jugador quedaria lliure si el Barça deixés de competir a la lliga espanyola o a una de les grans lligues europees.

Aquest va ser el condicionant que va imposar el davanter argentí en la darrera renovació, una informació que ha generat controvèrsia però que des del club –segons explica el rotatiu– s'assumeix com un gest de compromís del davanter.

Segons aquesta informació, que per ara no ha estat confirmada ni desmentida pel club, Messi només seguiria vinculat al Barça si, en cas d'una hipotètica independència, l'equip quedés fora de la lliga espanyola i hagués de jugar, per exemple, a la lliga catalana.

LA MANIOBRA D'ENFRONTAR PUIGDEMONT I JUNQUERAS, UN PARANY QUE CAL EVITAR

"La divisió: el parany que cal evitar "
«La maniobra d'enfrontar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, aquesta que intenten ara el govern espanyol i els seus corifeus mediàtics, és d'una eficàcia provada i, per tant, cal anar-hi amb molt de compte»

Vicent Partal

 

L’any 338 aC Roma va derrotar la Lliga Llatina, una confederació de tribus dirigida per Alba Longa, que integraven una trentena d’assentaments a la part central de la península Itàlica. Després de la derrota, els vencedors es van encarar a una qüestió preocupant: com controlar el territori de la Lliga, per evitar que ningú més en prengués el control? Ho van fer sembrant discòrdia entre les trenta ciutats. En van fer entrar unes quantes a l’imperi, en van deixar fora unes quantes més, van retallar els dominis arbitràriament en alguns casos, els van augmentar en uns altres. Què cercaven? Enfrontar totes aquestes ciutats les unes amb les altres, que es barallassen i que competissen, ensems, pels favors de Roma, convertida així en la capital indiscutible de l’imperi. La jugada, brillant i tremendament eficaç, va ser el motor de l’expansió territorial de Roma i va restar encunyada per sempre en el famós ‘divide et impera’ (‘divideix i impera’, o ‘divideix per vèncer’), atribuït erròniament segles després al gran Juli Cèsar.

Explique això per avisar que la maniobra d’enfrontar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, aquesta que intenten ara el govern espanyol i els seus corifeus mediàtics, és d’una eficàcia provada i que, per tant, cal anar-hi amb molt de compte. Encara que també siga cert que la intenció no pot ser més òbvia i que això, en el nostre cas, no els ajuda.

O PUIGDEMONT O PUIGDEMONT, JXCAT DESCARTA CAP PLA B

No hi ha pla B. Junts per Catalunya descarta qualsevol alternativa que no sigui la investidura de Carles Puigdemont. Així ho assegura en l’argumentari que ha fet arribar als membres de la candidatura, i que també ha fet arribar als mitjans de comunicació. La direcció del grup insisteix que qualsevol altre escenari equivaldria a acceptar el 155 imposat per Madrid. I també fa valer la seva victòria dins del bloc republicà per davant d'ERC: “En aquesta legislatura no hi ha cap majoria alternativa que no passi per JuntsxCat”. JxCAT ha difòs aquest argumentari després que, el dia en què Junqueras declarava al Suprem amb l'objectiu d'aconseguir la seva llibertat, alguns dirigents d'ERC parlaven de pla B si Puigdemont continua a l'exili. Va ser Gabriel Rufián qui va dir que el vicepresident Junqueras podria assumir la investidura si el cap de l'executiu no pot tornar de Brussel·les. "No podem tenir un president per Skype", va dir. Amb tot, de manera oficial ERC manté que cal intentar investir Puigdmeont.

Sense referir-se explícitament a Rufián, el text de JxCAT insisteix que “no caurem en la trampa que està fomentant l’estat espanyol d’enfrontar el president i el vicepresident, Junts per Catalunya i ERC”. És per això que demana als membres de la candidatura que quedin al marge de les especulacions: “JxCAT només té un pla. I qualsevol altre és acceptar el 155”. Per aconseguir que Puigdemont torni al Palau de la Generalitat, JxCAT planteja una “estratègia de treball conjunta” amb els partits contraris al 155, és a dir, que hi inclou els Comuns. “Acceptar la democràcia és acceptar que l’independentisme ha obtingut 70 diputats i el bloc democràtic ha obtingut 78 diputats”, s’assegura en el text. També es comunica als diputats que la direcció del grup ja ha tingut reunions amb ERC i CUP i que també mantindrà contactes amb la coalició de Xavier Domènech.

EL PROCÉS JUDICIAL FA ALBIRAR UN XOC ENTRE EL PARLAMENT I EL SUPREM

A l’espera que la sala d’apel·lació del Tribunal Suprem resolgui el seu recurs, Oriol Junqueras és un dels tres diputats empresonats de la nova legislatura. Tant ell com el seu company de cel·la i de Govern, Joaquim Forn, i l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, estan pendents del Suprem per saber si podran desenvolupar la seva tasca al Parlament, que es constitueix el 17 de gener. Si els mantenen en presó preventiva demanaran permís penitenciari per participar aquell dia en la votació al ple, però si l’empresonament continua, se’ls podria suspendre la condició de diputats en el moment en què el jutge Pablo Llarena acabi la instrucció del cas.

De moment no tenen cap impediment per prendre possessió de les actes de diputat. De fet, Forn i Sànchez ja han iniciat els tràmits presentant les credencials al Parlament i, per completar el procés, hauran de prometre o jurar la Constitució i lliurar la seva declaració de béns i activitats. Poden ser diputats, però si el jutge no els aixeca la presó incondicional, la majoria sobiranista es podria veure compromesa a curt o mitjà termini.

La llei d’enjudiciament criminal preveu, en l’article 384 bis, que se suspendrà “automàticament” l’investigat del càrrec públic quan es compleixin dos supòsits: que la interlocutòria de processament sigui ferma -és a dir, un cop acabada la instrucció i abans del judici oral- i que es trobi en situació de presó provisional, sempre que el delicte tingui relació amb bandes armades o individus terroristes o “rebels”. Fonts jurídiques consultades per l’Ara admeten que el Suprem podria interpretar el terme rebel com a investigat per rebel·lió, delicte pel qual tant Junqueras com Sànchez i Forn estan imputats. No hi ha consens, però, que aquest sigui el significat de rebel, tenint en compte que l’article 384 bis es va redactar específicament per expulsar de les institucions les persones vinculades amb la banda terrorista ETA.

EL SUPREM DEIXERÀ JUNQUERAS EN PRESÓ INCONDICIONAL

"El Suprem deixarà Junqueras en presó incondicional "
La sala de recursos avalarà Llarena per la falta de compromís constitucional del vicepresident

Ernesto Ekaizer

La sala de recursos del Tribunal Suprem mantindrà en presó incondicional el vicepresident del Govern i cap de llista d’ERC el 21-D, Oriol Junqueras, en la interlocutòria que es farà pública avui, segons han assegurat fonts judicials a l’ARA. Un dels arguments centrals de la interlocutòria és l’absència de qualsevol expressió de respecte o compromís amb el marc de la legalitat constitucional per part de la defensa i del mateix Junqueras.

El vicepresident va arribar ahir a dos quarts de deu del matí en un furgó policial procedent de la presó d’Estremera. Va fer una parada als calabossos de l’Audiència Nacional -el Tribunal Suprem no té cel·les per als detinguts- i a les deu va ser traslladat al Suprem. A la sala segona l’esperava el tribunal, que van integrar Miguel Colmenero, com a president i ponent, i els magistrats Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro; els fiscals Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal; el seu advocat, Andreu Van den Eynde; els lletrats de l’acusació popular de Vox, i els advocats dels altres imputats en la causa.

A debat, el recurs d’apel·lació de la defensa de Junqueras contra la interlocutòria de presó que va dictar el 4 de desembre el magistrat instructor de la causa, Pablo Llarena, per rebel·lió. Aquesta vista sol ser una cerimònia processal, en la qual els imputats estan representats pels seus advocats. En canvi, en aquesta ocasió Junqueras va sol·licitar ser-hi present. I, tot i que no està previst cedir la paraula a l’imputat, era un secret del domini públic que el president del tribunal l’hi acabaria donant. Junqueras va intervenir al final i, dirigint-se al fiscal Zaragoza, li va pregar la seva llibertat recordant que és creient i un home de pau i diàleg.

EL PP REBUTJA UN PACTE D'ESTAT AMB PUIGDEMONT PERQUÈ TORNI DE BRUSEL·LES

La investidura del president de la Generalitat està condicionada a la possibilitat que Carles Puigdemont pugui ser investit, una cosa que no està clara perquè depèn de si es pot fer per via telemàtica o bé si els diputats electes a la presó o a Brussel·les renuncien perquè hi hagi la majoria necessària. Davant els complicats escenaris, el PDECat va avisar ahir que Puigdemont tornarà si pot resoldre abans la seva situació jurídica per tornar a Catalunya sense ser detingut. El PP, però, ha rebutjat aquest dijous que l'Estat arribi a un acord amb Puigdemont.

L'encarregat de verbalitzar-ho ha estat el secretari general del PP a Catalunya, Santi Rodríguez, que ha demanat a Puigdemont que "no es cregui les seves pròpies mentides" perquè "l'Estat no pot pactar la situació jurídica de ningú". "Per resoldre la seva situació jurídica se li recomana no demanar pactes", ha afirmat.

Segons Rodríguez, el govern espanyol "no té capacitat" de negociar les situacions jurídiques dels particulars perquè "a Espanya hi ha separació de poders" i no hi pot intervenir. "Quan era president va desaprofitar l'oportunitat d'arribar a acords polítics", ha retret el dirigent popular a Puigdemont.

MILERS DE PERSONES ES TORNEN A CONCENTRAR ARREU DEL PAÍS PER DONAR SUPORT A JUNQUERAS

Milers de catalans han tornat a concentrar-se a les places d’arreu de Catalunya per a demanar l’alliberament del vice-president, Oriol Junqueras, i de la resta de presos polítics (Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart). La més especial s’ha viscut a Sant Vicenç dels Horts, el poble de Junqueras, on han intervingut el vice-president de l’ANC, Agustí Alcoberro, el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, i la batllessa, Maite Aymerich.

Els manifestants han donat suport a Junqueras i han clamat ‘llibertat presos polítics’, entre altres càntics. La mobilització, convocada per les entitats sobiranistes, ha estat a les places dels ajuntaments de les capitals de comarca,.

El llaços grocs i els cartells de "Llibertat presos polítics" han tornat a omplir aquest vespre la plaça de la Vila de Sant Vicenç dels Horts, i ho han fet un cop més per reclamar l'alliberament del qui va ser el seu alcalde, Oriol Junqueras. La concentració, que ha reunit un miler de persones, l'han convocada l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural coincidint amb la vista que s'ha celebrat aquest matí al Tribunal Suprem. A sobre la taula hi ha la decisió sobre si s'estima o no el recurs d'apel·lació que va presentar el líder d'ERC per demanar que li retirin la mesura de presó provisional, que des del 2 de novembre compleix a Estremera.

JUNQUERAS DEFENSA AL SUPREM L'APOSTA PEL DIÀLEG I LA BILATERALITAT

El vice president Oriol Junqueras, ha parlat davant el Tribunal Suprem. Ha fet ús de l'últim torn de paraula per defensar que si surt en llibertat no hi ha risc de reiteració.

I per això Junqueras ha afirmat davant el tribunal de la sala penal que ha de resoldre el seu recurs d'apel·lació que té una aposta pel diàleg i la bilaterialitat que s'ha materialitzat en la campanya i el programa d’ERC.

El vice president, en presó des del 2 de novembre, "s’ha ratificat en aquest compromís personal demostrat en la seva trajectoria política basat en les seves conviccions morals", ha dit el seu advocat Andreu Van den Eynde a la sortida de la vista. I ha remarcat que Juqueras ha defensat l'acatament de les vies pacífiques.

El vice president ha argumentat el seu dret a llibertat, de representació política i a defensar-se amb garanties. Oriol Junqueras s'ha presentat davant el tribunal com un "home de pau" i creient, per tal de guanyar la confiança i els arguments per poder sortir de la presó d'Estremera on fa 63 dies que està tancat.

EL TS NO DECIDIRÀ PAS AVUI SOBRE JUNQUERAS

La vista del Suprem per a revisar el cas del vice-president Oriol Junqueras ha durat una hora i mitja. L’advocat Andreu Van den Eynde l’ha qualificada de profitosa i ha desitjat que ‘es tinguin en compte els arguments’ de la defensa perquè Junqueras sigui alliberat. Segons el lletrat, la fiscalia ha posat en dubte que el vice-president pugui representar políticament els catalans i ha demanat que se’ls mantingui empresonat de manera preventiva. No se sap si el tribunal emetrà resolució sobre el recurs de la defensa. Junqueras és tancat a la presó d’Estremera des del 2 de novembre.

La decisió dels tres magistrats del Tribunal Suprem sobre si Junqueras pot sortir en llibertat no es prendrà pas avui. Els magistrats Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde han estat una hora i mitja deliberant després de la vista, però han decidit de donar per acabada la reunió i, per tant, la decisió no se sabrà pas avui.

Informa:VILAWEB.CAT (4-1-2018)

LA CUP VOL UN GOVERN QUE MATERALITZI LA REPÚBLICA

El cap de llista de la CUP a les eleccions del 21-D, Carles Riera, ha avisat aquest dijous que no estan disposats a investir un president que faci “política autonòmica”.

El candidat ha subratllat en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio que a les eleccions del 21 de desembre hi va haver “una victòria del republicanisme i una derrota del 155 i la monarquia”.

Riera ha assenyalat que el Junts per Cat va ser la força més votada del “bloc republicà” i, per tant, respectaran la seva estratègia i la del president Carles Puigdemont. Ara bé, ha volgut deixar clar que no estan disposats “disposats a investir cap instància que faci política autonòmica. Aquí no ens hi trobaran”. “Per investir un govern republicà nosaltres hi serem”, ha afegit.

El diputat electe de la CUP ha indicat que l’important és que el pròxim govern es comprometi a materialitzar la república i que la mesa del Parlament pugui representar la majoria republicana. Aquests són dos dels aspectes que la seva formació negocia amb Junts per Catalunya i ERC per donar suport a la investidura del futur president de la Generalitat, el nom del qual, segons ell, no és una prioritat en aquest moment. “Abans de parlar del com i del qui cal parlar del què. Cal que hi hagi un programa de govern de materialització de la república”, ha dit.

LA REINA LETIZIA ESTARIA AL DARRERA DE LA " PURGA "INDEPENDENTISTA A LA FUNDACIÓ DELS TOUS

 La biògrafa dels Tous, Ana Alós, ha obert avui un nou capítol en la polèmica que envolta la Fundació Rosa Oriol, que -tot i que, finalment, la decisió va quedar en 'stand by' segons 'En blau'- va voler expulsar Pilar Rahola i Helena Rakosnik, esposa d'Artur Mas, pel boicot catalanofòbic que patia la marca.

Segons ha explicat Alós a 'Espejo Público' (Antena 3), la reina d'Espanya, Letizia Ortiz, hauria trucat personalment la família Tous per tal que es dugués a terme la purga independentista.
En paraules d'Alòs, la reina espanyola estaria preocupada per l'auge sobiranista a Catalunya perquè "la independència comporta la República" i -per tant- "Letizia es juga el seu lloc".

El presentador Albert Castillón, que substitueix Susanna Griso mentre és de vacances, ha volgut treure ferro a les declaracions, però Alòs ha insistit en que "la reina mana molt" i va ser ella la que va voler fora Pilar Rahola i Helena Rakosnik.

Alós també ha dit al programa que els socis dels Tous són l'exministre socialista José Bono i la seva esposa.

Informa:DIRECTE.CAT (4-1-2018)

ELS PROFESSORS DE SANT ANDREU DE LA BARCA INVESTIGATS PER L'1-O NEGUEN LES ACUSACIONS

Els professors de l’Institut d’Ensenyament Secundari (IES) El Palau de Sant Andreu de la Barca investigats per uns suposats comentaris despectius contra la policia espanyola arran de les càrregues de l’1-O han negat els fets davant el fiscal. Els docents han al·legat que van ser els alumnes els que van plantejar espontàniament un debat sobre les càrregues policials de l’1-O després d’un minut de silenci contra la violència.

Aquest dijous declaren 6 dels 11 investigats, a petició de la Fiscalia de Barcelona, després que diverses famílies denunciessin que l’endemà del referèndum es van produir debats a l’aula on es va criticar l’actuació de la Guàrdia Civil durant les votacions. S’investiguen presumptes delictes d’incitació a l’odi i, en casos puntuals, també d’amenaces. Alguns pares d’alumnes van denunciar que els nens, fills de Guàrdies Civils, van arribar a casa plorant pels comentaris en contra seu que havien sentit a classe.

La directora de Serveis Territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat, Núria Vallduriola, que s’ha desplaçat a la Ciutat de la Justíca per donar suport als mestres, ha explicat als mitjans que tres dels investigats ja han declarat i han contestat totes les preguntes del fiscal, adreçades a saber quina va ser la seva actuació el passat 2 d’octubre, l’endemà del referèndum.

EL CAS SIXENA NO HA ACABAT ENCARA

El president d’Aragó, Javier Lambán, va escollir el monestir de Sixena per felicitar per Nadal els aragonesos i per enviar un maliciós missatge de qui se sent victoriós als derrotats catalans. El socialista Lambán va posar tot cofoi davant del seu botí: les obres que l’11 de desembre la Guàrdia Civil es va endur del Museu de Lleida. Però aquesta postal nadalenca, molt criticada inclús per experts en patrimoni de la comunitat veïna pel descarat ús polític que s’està fent del conflicte per la titularitat dels béns del cenobi, pot no ser definitiva. L’èpica es pot transformar en tragèdia des de la lògica dels governants aragonesos. I ho saben.

I és que la batalla judicial per dilucidar la propietat dels controvertits objectes no ha conclòs. Avui es reprèn. Avui els serveis jurídics de la Generalitat presentaran dos recursos al Tribunal Suprem (TS) contra la sentència que va emetre l’Audiència d’Osca el 30 de novembre passat, desfavorable als interessos catalans, en sintonia amb la que va dictar el jutjat de primera instància i instrucció d’aquesta localitat el 2015, que a més va disposar que el trasllat dels 97 objectes disputats s’havia de fer de manera immediata sense esperar el final del recorregut judicial.

TV3 ESTRENA DIMARTS " 1-O", LA CRÒNICA DEL REFERÈNDUM DES DE CINC COL·LEGIS ELECTORALS

El dia 1 d’octubre va deixar més de 1.000 persones ferides a mans de policies espanyols. Milers de persones van sortir de casa un diumenge plujós per anar a protegir els col·legis electorals i aconseguir exercir el seu dret a decidir. Durant la nit, centenars de voluntaris havien organitzat activitats i s’havien quedat a dormirs als col·legis per evitar que la policia els precintés. El resultat: "un dia terrible però inoblidable" amb més de dos milions de vots i una clara victòria de l’independentisme.

Aquell dia, Catalunya va tornar a exercir la seva sobirania a través del vot en un referèndum prohibit per l’estat espanyol. Es va votar contra tota la maquinària d’un Estat que va intentar per totes les vies possibles impedir que la voluntat d’una majoria de catalans d’exercir el seu dret a vot. Sobre aquella jornada històrica i els dies posteriors, el programa Sense Ficció de TV3 estrenarà dimarts vinent a les 21.55 el documental "1-O".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (4-1-2018)

i dirigit per Lluís Arcarazo i produït per Mediapro, "1-O" és la crònica del que va passar en cinc col·legis electorals de Catalunya durant el dia del referèndum. Relata com més de dos milions de persones van anar a votar i van lluitar pacíficament per exercir el seu dret a decidir en un ambient d'extrema hostilitat, amb milers d’agents de la policia espanyola desplegats arreu del país per impedir una cosa tan senzilla com votar.

LA DONA DE JOAQUIM FORN: " HEM CALLAT MASSA TEMPS "

La dona del conseller Joaquim Forn, Laura Masvidal, ha fet avui una crida a l'activisme pacífic, per reaccionar davant el que considera una "situació cada dia més negra". "Hem callat massa temps", ha dit. Masvidal ha fet aquesta petició en un escrit que s'ha llegit aquest vespre en una concentració pels presos polítics a la plaça del Rei de Barcelona, a la qual no ha pogut assistir perquè avui ha anat de visita a la presó d'Estremera.

El text de la carta de la dona de Forn és el següent:

"Avui no us podem acompanyar, som a Estremera, 600 kilòmetres d’anada, 600 kilòmetres de tornada. Deixar la feina, pagar el viatge… Tot plegat se suma al càstig. Dos mesos que el Joaquim i l’Oriol són a la presó, i dos i mig que hi són els Jordis.

Ahir vaig enviar un Whatsapp que va córrer, molts el deveu haver llegit. Deia així: "I avui fa dos mesos, dos mesos pres, tancat provisionalment no fos cas que incités a amics i coneguts a protagonitzar actes de violència extrema o se li acudís marxar Nord enllà… La indignació creix, evito pensar en quin Estat vivim i com es van convertint en normals situacions de vergonya perquè em fa por, por la impunitat amb què s’abusa del poder, per convençuda que estigui de certs valors i valenta que em senti".

LA SELECCIÓ D'ARGENTINA ESCULL CATALUNYA PER PREPARAR EL MUNDIAL DE RÚSSIA, PERÒ REBUTJA JUGAR CONTRA LA NOSTRA SELECCIÓ

La selecció argentina ha decidit instal·lar-se a Catalunya per preparar el Mundial de Rússia. El combinat albiceleste passarà els dies previs al Mundial a Barcelona i s'entrenarà a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, els headquarters del Barça i de Messi durant la resta de l'any. Argentina s'instal·larà l'1 de juny a Barcelona i realitzarà un 'stage' de vuit dies d'entrenaments als terrenys de joc de Sant Joan Despí per conjurar-se de cara a la fita mundialista, possiblement la darrera de Leo Messi. Jorge Sampaoli ha escollit el nostre país per preparar la cita més important de la carrera de Messi. El 'pelao' ha decidit prioritzar la comoditat de tots aquells jugadors del combinat sudamericà que juguen a Europa i vol generar tot el confort possible al voltant de la seva estrella, Leo Messi, perquè torni a portar l'Argentina fins a la final del món.

A part, alts càrrecs de l'AFA (Associació Argentina de Futbol) consultats, expliquen que treballen per organitzar un partit amistós al mes de juny a la ciutat de Barcelona. El rival està encara per decidir. Tot i que s'havia obert l'opció de jugar contra la selecció de Catalunya, com va explicar el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, a Catalunya Ràdio, Argentina prefereix un rival de "més entitat". La selecció amb la que es negocia aquest partit amistós és Israel. S'han de polir detalls, el principal, la ubicació. L'AFA vol que es jugui al Camp Nou però també existeix l'opció que aquest matx es disputi com a "visitant", a Israel. Si la voluntat de l'AFA es compleix, Messi jugaria el darrer partit preparatori pel Mundial de Rússia a casa, a Barcelona.

PUIGDEMONT VOL FER LA SEVA INVESTIDURA EN PRIMERA VOLTA A FINALS DE GENER

El president, Carles Puigdemont, no té intenció que es reprodueixi el complicat procés d'investidura que es va viure després de les eleccions del 27-S, que va acabar amb el pas al costat d'Artur Mas i la seva designació com a cap de l'executiu en el darrer moment. Aquest cop la seva voluntat és ser investit president sense esgotar els terminis i en primera volta, a finals d'aquest mes de gener.

Així ho ha comunicat tant als negociadors d'ERC com als de la CUP en la primera reunió que ahir i avui ha mantingut amb els dos grups a Brussel·les. La intenció que ha transmès a republicans i cupaires és que cal restablir els membres del Govern i la Mesa del Parlament tant com sigui possible, tret d'aquells casos en què els afectats declinin repetir en el càrrec. Això inclou també els consellers exiliats amb ell a la capital belga.

El president espanyol, Mariano Rajoy, ha convocat el ple de constitució del Parlament per al 17 de gener. El Reglament fixa que el ple d'investidura s'ha de celebrar en els deu dies posteriors. Per ser investit en primera votació, el president ha d'aconseguir el vot de la majoria absoluta de la Cambra. En cas contrari, es convoca un segon ple dos dies més tard en què és suficient la majoria simple. Si tampoc aleshores és possible la investidura, s'obre un periode de dos mesos per aconseguir els suports necessaris, transcorreguts els quals s'ha de convocar de nou eleccions.

LA DECISIÓ DEL SUPREM SOBRE JUNQUERAS CONDICIONA L'INICI DE LA LEGISLATURA

La dotzena legislatura del Parlament de Catalunya arrencarà indefectiblement marcada per la decisió del Tribunal Suprem (TS) sobre el líder d'ERC, Oriol Junqueras. La sala d'apel·lacions de l'alt tribunal ha de decidir aquest dijous si manté el vicepresident cessat pel 155 en presó preventiva o l'allibera. La resolució serà determinant de cara al ple de constitució de la cambra catalana, programada pel 17 de gener. El futur de Junqueras condicionarà també les negociacions que mantenen ERC i Junts per Catalunya per acordar la composició la mesa del Parlament i del Govern, així com la investidura del president de la Generalitat. De moment, Carles Puigdemont continua a Brussel·les.

Malgrat que des del Suprem i des d'ERC veuen "poc probable" que el dirigent republicà surti de la presó, la seva defensa afronta la nova vista d'aquest dijous amb dos arguments més sobre la taula: Junqueras ha estat elegit diputat i, per tant, l'empresonament preventiu suposa una limitació dels seu dret de participació política i el dret dels ciutadans a tenir representants escollits democràticament. Com va avançar a NacióDigital l'advocat Andreu Van den Eynde, aquests dos factors -juntament amb el dret a la llibertat de Junqueras-, hauria d'"inclinar la balança" a favor de l'alliberament. En tot cas, Van den Eynde ja té previst demanar el trasllat de Junqueras a una presó catalana per facilitar la seva assistència als plens.

EL MINISTRE D'EXTERIORS DE BÈLGICA, SOBRE PUIGDEMONT: " LA MAJORIA DEL PARLAMENT ÉS QUI HA DE DESIGNAR EL PRESIDENT "

El viceprimer ministre belga i responsable d'Afers Exteriors, Didier Reynders, ha afirmat aquest dimecres que pertany a la majoria del Parlament decidir qui serà el president del Govern a Catalunya. "Pertany als partits polítics de Catalunya formar un govern un cop s'hagi constituït el Parlament, són els catalans qui han de decidir entre ells quina serà la majoria i quin serà el govern", ha assegurat en declaracions als periodistes. "Quan hi hagi una majoria formada amb un president o presidenta designat per la majoria tindrem l'ocasió d'expressar-nos", ha respost evitant pronunciar-se sobre si Puigdemont s'ha de poder traslladar a Espanya per ser investit president. "Quan hi hagi una majoria formada amb un president o presidenta designat per la majoria tindrem l'ocasió d'expressar-nos però per ara pertany als partits", ha insistit.

Segons ell, un cop això estigui fet potser tindran "una opinió a donar". "Però de moment deixem els responsables polítics catalans expressar-se i prendre ells mateixos les decisions", ha matisat. Reynders ha fet les declaracions des d'Andorra, on s'ha reunit amb la ministra d'Afers Exteriors, Maria Ubach, i el cap de Govern, Antoni Martí.

EXHAURIDES LES 200 URNES DE L'1-O A LA VENDA A CATALUNYA DEL NORD

El Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord ha esgotat les 200 urnes que tenia previst posar a la venda aquest dijous en un acte al monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent). L'entitat va rebre de manera anònima 300 urnes de les més de 3.000 que es calcula que es van deixar a la reserva i que no es van arribar a utilitzar per al referèndum.

El passat 16 de desembre va fer un primer acte on va recollir 5.000 euros, establint un preu de 50 euros per a cadascuna. La jornada s'havia de repetir aquest dijous però ja han venut tots els exemplars.

Un dels membres de l'entitat, Hervé Pi, ha explicat que a hores d'ara compten amb uns 15.000 euros recaptats i que els diners es destinaran íntegrament a ajudar les famílies dels "presos i exiliats polítics". A l'acte d'aquest dijous també es posaran a la venda brides que es van adquirir per a l'1-O a un preu simbòlic de 10 euros.

EL REGAL DE REIS : UNA ALTRA TISORADA " SORPRESA " DE MONTORO A LA GENERALITAT QUE LI RETALLA 780 MILIONS D'EUROS ELS DINERS QUE LI TRANSFERIRÀ AQUEST ANY

El ministeri d'Hisenda ha retallat per sorpresa els diners que entregarà a les comunitats autònomes pel model de finançament. Una xifra que ja estava anunciada des del juliol i sobre la qual les comunitats havien elaborat els pressupostos aquesta tardor.

La retallada és molt significativa en el cas de Catalunya: els diners que rebrà finalment el Govern seran 780 milions menys respecte als 17.618 milions anunciats pel ministeri a l'estiu. L'argument de Cristóbal Montoro és que, en absència de pressupostos de l'Estat (per als quals el PP encara no ha aconseguit prou suports), el govern espanyol s'ha vist obligat a prorrogar els comptes i això li impedeix gastar més.

125 Milions d'euros

L'import que rebrà aquest any la Generalitat és 780 milions inferior al previst i, fins i tot, 125 milions més baix que el que va rebre l'any passat

Aquest argument, però, xoca amb el fet que la transferència anunciada per al 2018 a la Generalitat és fins i tot inferior a la rebuda el 2017. En concret, els 16.838 milions que finalment Hisenda transferirà a la Generalitat són inferiors en 125 milions a l'import rebut l'any passat. I això malgrat el context de creixement econòmic, que previsiblement comporta un augment de la recaptació d'impostos.

La retallada també afecta comunitats com el País Valencià i les Balears, que rebran 353 milions i 67 milions menys, respectivament. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha acusat Montoro de "jugar amb foc" amb aquest tracte "displicent" a les autonomies.

L'ANC ENS CONVOCA PER DONAR SUPORT A JUNQUERAS DAVANT ELS AJUNTAMENTS AQUEST DIJOUS ( 20.00 H )

L'ANC ha convocat per aquest dijous a les 20 hores diverses concentracions ciutadanes per donar "tot al força i tot el suport" a Oriol Junqueras. El vicepresident cessat està citat aquest dijous pel Tribunal Suprem, que revisarà la seva situació de presó preventiva a petició de l'advocat de la defensa. Destaca la concentració a la plaça de la vila de Sant Vicenç dels Horts, la localitat de Junqueras. Però l'ANC també ha estès la convocatòria a totes les places dels ajuntaments de capitals de comarca. Junqueras fa dos mesos que és a la presó d'Estremera acusat dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons.envolguda, benvolgut,

D'altra banda, l'ANC ha publicat una carta als associats per dir que:

" Recordem on érem l'1 de gener de l'any 2017. El Govern i la majoria del Parlament s'havien compromès en el referèndum ("o referèndum o referèndum", havia dit el president Puigdemont al setembre). L'Estat començava la seva reacció per mitjà dels seus jutges i fiscals: al febrer, ja vam tenir els judicis pel 9N. Acabat l'any, hem derrotat l'Estat quatre vegades, el 20 de setembre, l'1 d'octubre, el 27 d'octubre i el 21 de desembre, i hem aguantat amb coratge una dura resposta repressiva.

LA PRIMERA TROBADA A BRUSEL·LES ENTRE JUNTS PER CATALUNYA I ERC ACABA SENSE ACORD

El cronòmetre continua avançant, però encara no hi ha acord entre els dos principals partits independentistes sobre la presidència de la mesa del parlament i encara no s’ha començat a parlar de la investidura i de la configuració del govern. Aquest és el resultat de la trobada que han mantingut a Brussel·les el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i una delegació d’ERC, encapçalada pel secretari d’Economia, Pere Aragonès, i de la qual també formaven part el diputat Roger Torrent i Jordi Bacardit, cap de gabinet de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que no hi ha pogut assistir per motius de salut. Per part de Junts per Catalunya, a més del president, hi ha assistit bona part del seu equip de col·laboradors més directes: Elsa Artadi, Jaume Clotet, Eduard Pujol i Damià Calvet. Aquesta tarda tornaven cap a Barcelona amb la sensació que s’havia avançat poc, però amb la tranquil·litat que les reunions continuarien a la capital catalana aquesta mateixa setmana i la convicció que finalment hi hauria acord.

El tema de la presidència de la mesa és el més urgent perquè el ple és previst per al 17 de gener, data fixada per Rajoy per a fer avançar el cronòmetre. Hi ha acord sobre el repartiment de les places, amb dues per a JxCat, dues per a ERC, dues per a Ciutadans i una per al PSC. Per tant, en quedarien fora Catalunya En Comú i la CUP. Tot i que s’havia explorat la incorporació dels comuns a canvi d’un vot favorable seu a la investidura de la presidenta, o del president, de la cambra, això ha quedat descartat, de la mateixa manera que s’ha descartat que una de les quatre places que corresponen als partits independentistes s’adjudiqui a la CUP. Tampoc és clar si la presidenta serà Carme Forcadell, que ha demanat al seu partit temps per a reflexionar si continua o no, tot i que té el suport de JxCat. De fet, tothom dóna per fet que no continuarà per poder abordar sense entrebancs el procés judicial que li espera. ERC no ha posat cap nom alternatiu sobre la taula durant les negociacions a Brussel·les, tot i que algunes fonts situen Carles Mundó com a relleu. Els republicans esperen que Forcadell faci pública la seva decisió oficialment per moure fitxa.

SÁNCHEZ I FORN S'ACREDITEN COM A DIPUTATS AL PARLAMENT

El conseller d'Interior i el president de l’ANC, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, empresonats a Espanya per la seva implicació amb el referèndum d’autodeterminació, ja s’han registrat com a diputats al Parlament. Segons ha pogut saber El Món, aquest migdia personal del grup parlamentari de Junts per Catalunya ha presentat la credencial de diputat electe que tots dos van assolir en les eleccions del passat 21 de desembre.

D’aquesta manera, el número dos i número set per Barcelona de la llista que encapçalava Carles Puigdemont ja són diputats de la dotzena legislatura. De fet, ara només els queda remetre per via telemàtica la seva declaració de béns.

Sànchez es troba a la presó d’Alcalà Meco de Madrid, per ordre de la Jutgessa Carme Lamela, responsable del Jutjat Central d’Instrucció número Tres de l’Audiència Nacional pels fets del 20 de setembre, perllongada per ordre del magistrat instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. El mateix que manté Forn engarjolat a la presó d’Estremera per ordre del magistrat d’instrucció , compartint cel·la amb el vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.

L'ESTAT HA CESSAT 252 PERSONES I HA IMPOSAT EL CASTELLÀ AMB EL 155

El govern espanyol ha cessat fins ara 252 persones que treballaven a la Generalitat, aprofitant l'article 155, i també ha imposat el castellà a l'administració, segons les dades que ha fet públiques avui Servidors.cat.

Entre els formalment cessats per l'Estat hi ha el president Carles Puigdemont i els consellers, però també la major part del sottogoverno, des de secretaris generals a directors generals, i fins i tot personal eventual.

L'actuació de l'Estat ha estat frontal contra els organismes de representació del Govern a l'exterior, que tot indica que ha estat una prioritat de la Moncloa. Han estat acomiadats els delegats catalans a França, Regne Unit, Alemanya, Estats Units, Àustria, Itàlia, Portugal, Dinamarca, Polònia, Croàcia, Ginebra, Madrid i la UE. Al costat d'això, també ha estat acomiadat el personal de les delegacions exteriors així com el del Diplocat, que ha estat suprimit. Tots dos sumats signifiquen la pèrdua de 55 llocs de treball.

Servidors.cat considera d'especial transcendència el cessament del representant català davant la UE, Amadeu Altafaj, perquè implica que "no s'hi pot exercir la feina de representació, defensa i promoció dels interessos de la Generalitat ni donar suport a les entitats i empreses catalanes". També recorda que la documentació de les delegacions a l'exterior suprimides s'ha hagut de traslladar a la Conselleria d'Afers Exteriors, i això ha comportat elevats costos econòmics. Alhora també s'han hagut de rescindir els contactes de lloguer, i en alguns casos ha comportat pagar indemnització o el pagament de tots els mesos de contracte.

EL DEPARTAMENT D'ECONOMIA DESMENTEIX LA FRACTURA DEL PROCÉS ANUNCIADA PER DE GUINDOS

La directora general d'Anàlisi Econòmica del Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas, ha desmentit la xifra de 1.000 milions d'euros del cost econòmic en el PIB per la qüestió catalana donada pel ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos. Mas ha assegurat que el ministre confon el quart trimestre amb el còmput de l'any, per la qual cosa en el supòsit que hi hagués un escenari de desacceleració com el que planteja, la caiguda real seria de 250 milions d'euros, una quarta part.

El Sr @Ldeguindos confunde trimestre con año: aún aceptando un 0,4% el 4T (la Airef lo desmiente, prevé un 0,7%, superior al 0,5% del 2016), el impacto en el PIB sería de una quarta parte de lo que afirma. Basta de manipular.https://t.co/by1J5roGaf
— Natàlia Mas Guix (@nataliamasguix) 2 de gener de 2018

FRACASSA L'INTENT A LA DESESPERADA DELS DEL 155 DE VOLER CONTROLAR LA MESA DEL PARLAMENT

Es manté la incògnita sobre si Carme Forcadell està disposada a repetir a la presidència del parlament, tot i que algun digital ja ha avançat que no, cosa que condiciona la negociació entre Junts per Catalunya i ERC sobre la composició de la mesa que s’ha de resoldre abans del 17 de gener. Mentrestant, el bloc unionista ha fet un intent a la desesperada de controlar la mesa –o, si més no, de fer rebombori– que ha estat fallit. La dirigent de Ciutadans, Inés Arrimadas, deia avui que era ‘urgent’ d’impedir una majoria independentista a la mesa. Però perquè això fos possible calia que hi hagués una coincidència gairebé impossible de diversos factors. I el primer d’aquests factors ja ha fallat.

Per començar, calia que Ciutadans, el PSC i el PP tinguessin el suport actiu de la majoria dels vuit diputats de Catalunya en Comú. Arrimadas hi estava disposada, i havia arribat a dir que la direcció del PP de Madrid pressionava per incorporar els comuns a un bloc antiindependentista que pogués prendre el control de la mesa del parlament i, fins i tot, de la presidència de la Generalitat. Però Catalunya en Comú ha sortit al pas d’aquest rumors i ha negat cap disposició a pactar amb Ciutadans o el PP.

JUNQUERAS DEMANARÁ EL TRASLLAT A UNA PRESÓ CATALANA PER ANAR ALS PLENS SI SEGUEIX PRES

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, demanarà ser traslladat a una presó catalana i poder acudir als plens del Parlament, fins i tot per ser investit president si finalment no ho és Carles Puigdemont, si després de la seva compareixença de demà al Tribunal Suprem encara continua a la presó.

Així ho ha anunciat avui l'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, en una entrevista a l'emissora Catalunya Ràdio, la vigília de la vista convocada per la sala d'apel·lació del Suprem per decidir si manté o revoca la decisió del magistrat de l'alt tribunal Pablo Llarena, que va avalar la presó preventiva que el 2 de novembre va acordar la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.

L'advocat de Junqueras ha reconegut que és "incert" el resultat de la vista d'apel·lació demà, a la qual Junqueras ha demanat ser present i en la qual la defensa al·legarà que deixar-lo en llibertat no només va en suport dels seus drets personals, sinó dels drets col·lectius, un cop ha estat elegit diputat a les eleccions del 21-D.

CARTA DE JORDI CUIXART DES DE LA PRESÓ ESPANYOLA: " TENDRESA, ESPERANÇA, PAU I LLIBERTAT "

" Tendresa, esperança, pau i llibertat "
Jordi Cuixart - Soto del Real


Mai ens cansarem de reivindicar el diàleg com a principal eina de construcció d’acords

El dia a dia a la presó no podem dir que sigui dur per si mateix. La rutina diària s’imposa i fa que un dimarts sigui idèntic a un dissabte. Aquí no hi ha festius ni tampoc vacances, però en canvi tothom recorda perfectament els dies que fa que està tancat amb una precisió que ho diu tot. En el meu cas, demà farà 60 dies [la carta té data del 14 de desembre] que soc a Soto del Real com a president d’Òmnium Cultural, una entitat cultural amb 56 anys d’història i més de 94.000 socis i sòcies. Gràcies infinites per ser-hi.

El gran repte de la vida dins la presó és mantenir un estat anímic positiu en tot moment. De fet, podem dir que això és un dels dos objectius a la vida, però encara més en situacions de gran excepcionalitat, com les que estem vivint l’Oriol, en Quim, en Jordi i jo, així com les nostres famílies, i una part important de conciutadans, que ens escriviu per mostrar i compartir la vostra solidaritat i estima, i també el vostre malestar.

Tenir un pensament constructiu permanent implica saber detectar, d’un mateix, temors i angoixes infundades, i contrarestar-ho de seguida amb arguments racionals que ens provoquin un benestar emocional. En el cas dels qui encara avui som a la presó, rebre les vostres cartes i mostres de suport és un ajut immens, com ho és el suport de la família i els amics, del tot imprescindible. Milions de gràcies!

Subcategories

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06846244