LA CUP COMENÇA LA CAMPANYA DENUNCIANT L'AMBIGÜITAT DELS COMUNS

Després de l'anunci de la data i la pregunta del referèndum, la CUP engega la campanya pel 'sí'. El lema escollit és "Sí, viure vol dir prendre partit", un missatge que implícitament es dirigeix a l'espai dels comuns que, de moment, no dona suport a la via unilateral del referèndum. L'objectiu dels cupaires és atraure les bases d'aquest espai cap al 'sí' a la república però sobretot emplaçar-los a participar en la consulta. La portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Núria Gibert, ha disparat un dard enverinat cap a aquest espai, en roda de premsa, quan ha emplaçat totes les forces polítiques "democràtiques" a no ser "ambigües" ni mantenir "falses neutralitats" en aquest moment.

Així, ha advertit que no defensar el referèndum equival a "posar-se al costat" del Tribunal Constitucional, del PP i del règim del 78. "No és moment per al cinisme ni per a falses neutralitats", ha sentenciat.

Per donar el tret de sortida oficial a la campanya cupaire, Gibert ha anunciat que hi haurà un acte al barri de Sant Andreu de Barcelona el 22 de juny. L'objectiu principal d'aquesta formació política és augmentar els partidaris del 'sí' al referèndum dirigint-se a l'electorat d'esquerres, propici a votar l'espai dels comuns però que es pot sentir interpel·lat pel referèndum. Una altra de les principals metes també serà esperonar la participació.

QUÈ AMAGA EL PERFIL BAIX SOBTAT DEL GOVERN ESPANYOL AMB EL REFERÈNDUM ?

"Què amaga el perfil baix sobtat del govern espanyol amb el referèndum?"
La reacció de l'executiu de Rajoy d'avui contrasta amb les amenaces i les comparacions amb un cop d'estat de fa pocs dies

 Josep Casulleras Nualart

Hi havia una gran expectació per saber com reaccionaria el govern espanyol a l’anunci de la data i la pregunta del referèndum que havia de fer aquest divendres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Es podia esperar una reacció molt contundent, tenint en compte el to que havia anat agafant el discurs de l’executiu de Mariano Rajoy en relació amb el procés d’independència, equiparant-lo amb un intent de cop d’estat, i afirmant que faria ‘tot el que calgués’ per impedir el referèndum. Però, sorprenentment, el govern espanyol ha optat per un to molt més suavitzat i des d’un perfil molt més baix.

La vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, no ha fet cap compareixença d’urgència. Ja la va fer el dilluns de la setmana passada, avançant-se a la reunió convocada per Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat amb les forces sobiranistes. Aleshores va dir, amb un to molt dur: ‘Farem el que hàgim de fer. […] Que ningú no tingui cap dubte que la legalitat serà preservada.’

Avui hi ha hagut la compareixença habitual de després de la reunió del consell de ministres, amb el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, que ha tingut un to molt diferent del de Santamaría la setmana passada. Un to volgudament conciliador, repetint una vegada i una altra que estaven disposats a dialogar, però que això s’havia de fer al congrés i que, si es volia fer un referèndum d’autodeterminació, s’havia de canviar la constitució. I si hi ha una majoria favorable a aquesta reforma, endavant.

" VOLEU QUE CATALUNYA SIGUI UN ESTAT INDEPENDENT EN FORMA DE REPÚBLICA ?" , LA PREGUNTA DEL REFERÈNDUM DE L'1 D'OCTUBRE

“¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?". Aquesta és la pregunta que els catalans hauran de respondre l'1 d'octubre en el referèndum sobre la independència. Així ho ha anunciat avui el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al costat del vicepresident, Oriol Junqueras, la resta de consellers i els diputats de Junts pel Sí i la CUP. Comença, doncs, el compte enrere per culminar els preparatius d'una consulta que compta, d'entrada, amb l'oposició bel·ligerant de l'Estat.

En una altra foto multitudinària al Pati dels Tarongers -similar a la del 21 d'abril en què el Govern en ple va renovar el seu compromís amb el referèndum-, l'executiu i els diputats independentistes han certificat així un altre pas endavant del Procés, que encara la seva recta definitiva amb, des d'avui, una data marcada en vermell al calendari.

Per davant queden, doncs, quatre mesos intensos en què el Govern haurà de sortejar totes les traves que de ben segur li posarà el govern espanyol -que ha convertit el Tribunal Constitucional (TC) i la fiscalia en els principals ariets contra el Procés- i posar fil a l'agulla en aspectes com ara la logística -urnes, locals, cens- i l'empara legal, l'aprovació al Parlament de la llei de transitorietat jurídica.

L'anunci de la data i la pregunta suposa, a més, un altre pas en la via unilateral. Tot i que el Govern manté oberta la porta -amb escepticisme- a que l'Estat pugui canviar d'opinió i s'assegui a negociar el referèndum, en els últims mesos l'executiu havia situat l'anunci de la data i la pregunta del referèndum com un capítol que havia d'esperar a donar per tancada la via pactada.

EL GOVERN FIXA PER DESPRÉS DE LES VACANCES L'APROVACIÓ DE LA LLEI DE LA DESCONNEXIÓ I LA CONVOCATÒRIA DEL REFERÈNDUM

L'anunci de la data i la pregunta del referèndum enceta el darrer tram de la legislatura. Tanmateix, el Govern evitarà fer cap tràmit legal o que impliqui la signatura de cap document formal fins a finals d’agost o principis de setembre -just un mes abans de la votació-, per intentar evitar així que la reacció de l’Estat bloqueigi els plans sobiranistes. Així, tal com ha avançat l'ACN -i ha pogut confirmar NacióDigital- tant la convocatòria oficial del referèndum com la tramitació i aprovació de la principal llei de desconnexió al Parlament no es faran fins a després de les vacances d’aquest estiu vinent.

Els dos grans tràmits legals i oficials que queden pendents fins a la celebració del referèndum l’1 d’octubre no es posaran en marxa fins a darrera hora. D’aquesta manera, el marge de maniobra del govern espanyol i de l’aparell de l’Estat serà menor. Tot i això, no es descarta que en les properes setmanes transcendeixin altres detalls del procés de desconnexió o s'avancin més tràmits administratius referents a la compra d’urnes i paperetes per al referèndum.

Més enllà de la llei de desconnexió, al Parlament estan ja en el seu tram final el Codi Tributari, que ha de donar cobertura a l’Agència Tributària de Catalunya, i la llei de Seguretat Social, considerades les dues normes que apuntalarien el nou estat un cop gestionada la transició de l’autonomia a la república. D’aquests dos textos legals, però, sí que se’n sentirà a parlar abans de l’estiu al Parlament.

PUIGDEMONT: " RAJOY DIU UN NOU NO VOL I AMB UN NO VOL ÉS MILLOR NO ANAR A L'ALTAR "

"Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?". Aquesta és la pregunta que podrà respondre la ciutadania en el referèndum que se celebrarà el proper 1 d'octubre. El president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras han estat els encarregats de fer públic el contingut de la consulta vinculant des del Pati dels Tarongers després de la reunió extraordinària que ha celebrat el Govern. Amb aquest anunci, l'executiu enceta definitivament la via unilateral després de les reiterades negatives de Mariano Rajoy a negociar un referèndum pactat.

"Hem perseguit l'acord", ha determinat el president de la Generalitat, que ha indicat que això s'ha explicat "arreu del món: Brussel·les, Londres, París, Nova York, Madrid". "Però no hem tingut cap resposta", ha ressaltat el dirigent nacionalista just abans de ratificar la data i la pregunta del referèndum.

El dia 27 de juny, ha començat Puigdemont, farà set anys de la sentència contra l'Estatut. "Hi va haver diàleg amb l'Estat. Hi va haver pacte amb totes les institucions constitucionals tant des del Parlament com el Congrés i el Senat. Hi va haver també un referèndum acordat. Va servir per trobar solucions? No, el contrari", ha determinat el president de la Generalitat, que ha recordat que el Constitucional pot "suspendre" càrrecs polítics.

"Totes les propostes catalanes han estat rebutjades i seriosament retallades. Venim d'una llarga relació de negatives", ha destacat el dirigent nacionalista, que ha definit com a "conflicte polític" la situació actual. "Potser és que l'Estat no té cap proposta", ha apuntat Puigdemont. "No és qüestió de marcs legals", ha apuntat el president. "Rajoy diu que no vol, i amb un no vol és millor no anar a l'altar", ha dibuixat el màxim dirigent català, que ha acusat les institucions de l'Estat de no formar part de la "solució".

LES DEU RAONS PER VOTAR " SÍ" L'1 D'OCTUBRE

Us presentem deu raons per a votar que sí en aquest referèndum.

1. Perquè la independència és la solució més sensata als problemes d’encaix de Catalunya en l’estat espanyol. L’autonomia és un fracàs, com s’ha fet fa evident, i el retorn al centralisme no és ni vàlid ni viable. L’estat espanyol va trencar el pacte de la transició amb la sentència contra l’estatut i ara no hi ha cap possibilitat de tornar enrere, no podem tornar a ser una autonomia dels anys vuitanta o noranta. L’alternativa és o independència o una autonomia esquifida, fins i tot amb menys competències i capacitats de les que el Principat tenia ara fa deu anys.

2. Perquè reformar Espanya avui és un objectiu molt més difícil, gairebé impossible. Podem estavellar-nos durant anys contra la paret provant de reformar un estat que no vol ser reformat, però és molt més senzill i útil crear una república nova, amb lleis dignes, amb una justícia independent, amb balanços sòlids contra els excessos del poder, amb justícia social per a tothom. Els catalans, al cap i a la fi, no podem imposar als espanyols un model institucional i polític diferent del que tenen avui, no podem imposar un model que han demostrat a bastament que no volen tenir. La gran majoria dels ciutadans de l’estat espanyol no volen un estat federal ni troben que el funcionament de les institucions actuals sigui cap gran problema.

3. Perquè la independència és una ocasió de crear un estat nou, sense hipoteques respecte del passat. La independència permet de fer la ruptura amb el franquisme que no es va poder fer als anys vuitanta. I aquesta és la raó principal. La independència és un full en blanc amb què podem decidir de quina manera volem ser independents: decidirem quines institucions tindrem i amb quines prioritats actuaran, decidirem quina relació volem entre els ciutadans i el poder. Sense coercions de ningú, sense límits imposats i sense càrregues del passat.

FORCADELL: " ÉS UN GRAN DIA I ES COMPLIRÀ ALLÒ QUE LA MAJORIA DE CATALANS VOLEN "

Pocs minuts després de l'anuncia de la data i la pregunta al Pati dels Tarongers, els diputats de Junts pel Sí, la CUP i els membres del Govern han sortit del Palau de la Generalitat i han fet les primeres reaccions. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, preguntada pels mitjans de comunicació, ha celebrat la pregunta i la data de la consulta: "És un gran dia. Es complirà allò que la majoria de catalans volen". En la mateixa línia, la secretària primera de la mesa del Parlament, Anna Simó, ha declarat "felicitat absoluta" en sortir del Palau.

També els diputats de la CUP han marxat pocs minuts després de l'anunci del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i tot i que a la tarda es reuneix el consell polític i el grup d'acció parlamentària per valorar la pregunta i la data, la diputada Gabriela Serra ja s'ha pronunciat. "Som on havíem de ser", ha declarat remarcant la "claredat" de la pregunta i també la idoneïtat de la data.

Informa:ARA.CAT (8-6-2017)

COM PONÇ PILATS: LA CE CONSIDERA QUE EL REFERÈNDUM ÉS UNA QÜESTIÓ " DOMÈSTICA " D'ESPANYA

La Comissió Europea ha evitat aquest divendres valorar la convocatòria del referèndum d’independència a Catalunya per a l’1 d’octubre. En la roda de premsa diària de la CE a Brussel·les, el portaveu Alexander Winterstein ha reiterat que l’executiu comunitari “mai” expressa una opinió sobre temes que afecten “l’ordenament constitucional intern dels estats membres”.

La CE manté així el seu posicionament de no interferir en el procés independentista, que considera com una qüestió purament domèstica de l’Estat espanyol.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (9-6-2017)

BERGA INICIA EL COMPTE ENRERE DEL REFERÈNDUM AMB UN MARCADOR A LA FAÇANA DE L'AJUNTAMENT

L’Ajuntament de Berga, governat per la CUP, ha col·locat un marcador a la façana de l’edifici consistorial per comptar els dies, hores, minuts i segons que falten per a la celebració del referèndum del proper 1 d’octubre.

L’aparell s’ha penjat poques hores després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, hagin anunciat la data i pregunta en una declaració institucional des del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat.

Aquest no és el primer cop que es penja un comptador a la façana de la casa consistorial. El 2014 es va fer una iniciativa similar per la consulta del 9-N i es va repetir amb motiu de les eleccions plebiscitàries del 27-S.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (9-6-2017)

PODEM ES DISTANCIA DELS COMUNS I DIU QUE PARTICIPARÀ EN EL REFERÈNDUM

L'anunci de la data i la pregunta del referèndum està distanciant els partits de l’esquerra alternativa. Albano Dante Fachin, secretari general de Podem, ha reiterat aquest divendres que la seva formació no s’oposarà a cap acte democràtic que suposi la col·locació de les urnes. El dirigent creu que no es pot negar que existeix “un clamor ciutadà” a Catalunya a favor de resoldre el conflicte votant. El partit morat matisa, això sí, que el referèndum unilateral no és el seu escenari ideal. El criteri de Podem augmenta la seva distància amb Catalunya en Comú, el partit d’Ada Colau, que, d’entrada, fixarà la seva posició definitiva a finals de mes o a principis de juny.

Els comuns han mantingut avui un perfil baix i David Cid, membre de l’executiva, ha tret importància a l’anunci de Puigdemont perquè no ha concretat “com” vol organitzar la consulta. L’alcaldessa s’ha limitat a fer un tweet a favor d’un referèndum amb garanties.

El partit de Colau es desmarca del referèndum unilateral de Puigdemont
“Escoltar Puigdemont no significa donar suport a la unilateralitat”

EL MÓN REACCIONA A L'ANUNCI DE LA DATA I PREGUNTA DEL REFERÈNDUM

Subratllant l'oposició del Govern espanyol al referèndum, així com que Catalunya ha tirat pel dret al marge de l'Estat, la premsa internacional no ha trigat gens a fer-se ressò -i reaccionar- a l'anunci del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de la data i la pregunta que els catalans votaran, finalment, el proper 1 d'octubre.

El punt de mira dels mitjans de tot el món estava pendent dels resultats electorals del Regne Unit, però, tan bon punt ha sortit Puigdemont acompanyat dels membres del Govern i del Parlament a desfer la incògnita, els digitals internacionals ho han publicat ràpidament.
Amargament polèmic

Sota el títol "Catalunya crida al referèndum per la independència a l'octubre", The Guardian subratlla que el govern de Mariano Rajoy ja ha avisat que farà tot el possible per evitar que es porti a terme. Definint el referèndum com a "amargament polèmic", el diari britànic assegura que això provocarà un altre "enfrontament" polític i judicial amb Madrid.

LES ESTRELLES DEL PROCÉS: DE GUARDIOLA A PERET

 

Celebritats de diferents àmbits de la societat han donat suport els darrers anys al referèndum d'autodeterminació de Catalunya. El primer intent, la consulta del 9 de novembre del 2014, va mobilitzar noms coneguts no només a Catalunya sinó també a Espanya. Molts d'aquells noms tornen a fer campanya avui per un referèndum vinculant. La gran majoria són partidaris de la independència tot i que, formalment, el que demanen ara és la capacitat de decidir el futur de Catalunya en un referèndum.

Els militants més coneguts, presents des de les primeres passes del procés, són el cantautor Lluís Llach i Pep Guardiola. L'entrenador del Manchester City havia participat en campanyes de motivació de l'ANC i ara torna a Barcelona per donar suport al referèndum unilateral en un acte d'aquest cap de setmana. Guardiola va insistir el setembre del 2016 des d'Anglaterra, per a la premsa internacional, que els catalans volien votar com ho van fer els escocesos en el referèndum del 2014. Guardiola va afegir l'abril passat, comentant el resultats de la consulta al Regne Unit per sortir de la Unió Europea que “el que més admiro d'Anglaterra és que, enhorabona, heu conseguit votar. Vosaltres decidiu, així és la democràcia”. El mite del Barça va afegir que “el que passi després serà una nova situació i caldrà adaptar-s'hi. Els anglesos estan expectants sobre el que succeeixi amb el Brexit. Si no volen la gent de fora, doncs marxarem. Ho han de decidir ells”. Guardiola ha dit aquest dijous a Catalunya Ràdio que “no estem fent res corrupte ni robant diners, només demanem que la gent pugui donar un pas més perquè la gent pugui votar millor”.

COM HAN ESTAT LES PREGUNTES SOBRE LA INDEPENDÈNCIA EN ALTRES CONSULTES

Catalunya, Quebec (Canadà) i Escòcia (Regne Unit). Tres llocs units pel seu desig d'independència i tres visions diferents d'un estat independent. Aquestes són les preguntes amb les quals Escòcia i el Quebec van sondejar la població mitjançant un referèndum i la que a Catalunya protagonitzarà la propera consulta l'1 d'octubre:


Carles Puigdemont ha anunciat aquest divendres que el proper referèndum se celebrarà l'1 d'octubre. La pregunta amb la qual consultarà aquesta vegada els catalans serà: "Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?"

El president català Carles Puigdemont havia revelat en una entrevista al programa Talk to Al Jazeera emesa a l'abril les tres possibles preguntes per consultar a la ciutadania en un hipotètic referèndum independentista. “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent? Voleu que Catalunya sigui una república independent? Voleu que Catalunya continuï formant part d'Espanya?”. Al final ha estat una fusió de les dues primeres la que ha guanyat.

ARA CAL QUE FEM GUANYAR EL SÍ : EL REFERÈNDUM SÓN VOTS I NO ENTUSIASME

"Ara cal que fem guanyar el sí"
«Fins ara els independentistes hem hagut de lluitar pel dret de vot de tothom, dels del sí i dels del no. Ara els independentistes hem de concentrar tots els esforços en la victòria del sí»

Per: Vicent Partal

L’anunci que s'ha fet aquest matí del dia i la pregunta del referèndum d’autodeterminació del Principat clou una època i n’inaugura una de nova. Tot i que la convocatòria oficial i formal no es farà fins a final d’agost o començament de setembre, és evident que posar la data en el calendari determina l’inici de la campanya real i final. Hi haurà referèndum i, per tant –no ens despistem, en això–, pot guanyar el sí però també pot guanyar el no.

Per aquest motiu és molt important canviar radicalment d’actitud. Urgent. Fins ara els independentistes hem hagut de lluitar pel dret de vot de tothom, dels del sí i dels del no. Ara els independentistes hem de concentrar tots els esforços en la victòria del sí. I qui vulga que guanye el no que treballe els seus votants.

Perquè no us enganyeu: això no serà com el 9-N. Aquesta volta tothom sap que la decisió serà vinculant i definitiva i una bona part del país, que va més enllà del moviment independentista, entén que és el moment de resoldre el conflicte, votant. Ara els contraris al referèndum cridaran molt contra la convocatòria i l’anunci. Però a mesura que s’acoste la data ja veureu com van modulant el discurs i estigueu segurs que acabaran demanant als seus que voten per impedir la independència. Ho diran amb la boca petita, si cal. Ho diran amb amenaces. Però no tingueu cap dubte que mobilitzaran els electors del no tant com sabran i amb totes les armes que tinguen a l’abast; la primera de totes, la manipulació de la convocatòria i del paper que ha fet l’independentisme per a aconseguir que finalment tots, els del sí i els del no, puguen votar.

LES ENTITATS SOBIRANISTES AVALEN LA PREGUNTA I LA DATA DEL REFERÈNDUM I FAN UNA CRIDA A DEFENSAR EL REFERÈNDUM

Les entitats sobiranistes han reaccionat ràpid a l'anunci de data i pregunta fet per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Dues setmanes després que pressionessin perquè es fes pública aquesta fórmula, l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència han reaccionat satisfactòriament a l'acte que ha unit els membres del Govern i els diputats de Junts pel Sí i la CUP i han cridat a defensar la convocatòria per fer efectiu el referèndum. La concentració d'aquest diumenge serà la primera prova de força al carrer per donar-li força.

En aquest sentit, l'ANC ha celebrat que "el Govern i els partits" i ha avisat que, en els quatre mesos que falten fins a la votació, "serà tan important defensar la democràcia que ens volen prendre com guanyar el sí que ens durà a un estat independent en forma de república". "Per tot això, esperem ben aviat poder tenir la convocatòria oficial, conèixer el cens i tots els detalls de la votació que ho canviarà tot", ha insistit, i ha deixat clar que l'entitat "estarà sempre al costat del dret de vot de tota la ciutadania de Catalunya, i defensarà aquest dret quan i on calgui, pels del sí i pels del no", així com en defensarà "el resultat amb la mateixa intensitat".

ACORD DE RENOVACIÓ ENTRE BARÇA I MESSI

Leo Messi seguirà al Barça, com a mínim, fins el 2021. L’astre argentí i el club blaugrana han arribat a un acord d’ampliació del contracte i el Camp Nou seguirà gaudint del jugador durant molts més anys segons ha informat la Cadena Ser.

La relació contractual entre el ‘10’ i el Barça finalitzava el 2018 però ambdues parts han acordat ampliar el vincle tres temporades més una d’opcional. La clàusula de rescissió de l’argentí pujarà dels 250 als 400 milions d’euros i la firma del nou contracte no es produirà, sempre segons el mitjà citat, fins després del 30 de juny per una qüestió de comptabilitat del club.
"El meu somni és retirar-me al Barça"

Messi seguirà essent el futbolista millor remunerat de la plantilla, una peça clau en l’esquema de l’equip sobre el terreny de joc i vestirà la samarreta culer fins que tingui 34 o 35 anys. D’aquesta manera, l’estrella estarà més a prop de complir el seu somni de “retirar-se al Barça”. “És el que sempre he volgut i he somiat. Sempre ho he dit, m’agradaria acabar la meva carrera a Barcelona”, va dir el futbolista en una entrevista amb ESPN Asia, a la Xina.

PRESENTACIÓ DE LA GRAMÀTICA CATALANA DE L'ICE A L'ALGUER

 La delegació de l’Alguer de l’Institut d’Estudis Catalans organitza la presentació de la Gramàtica de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, en un acte públic que tenguerà lloc dilluns 12 de juny, a les 18:30h., a la biblioteca Rafael Sari.

A la presentació intervendran Mario Bruno, síndic de l’Alguer, Joandomènec Ros Aragonès, president de l’IEC, i Maria Josep Cuenca, Antoni Torre i Francesc Ballone, membres de l’IEC. L’Institut d’Estudis Catalans, institut de les ciències i les humanitats, acadèmia de la llengua catalana, fa part del 1922 de la Unió Acadèmica Internacional amb seu a Brussel·les. Al matí és previst un encontre entre el President Joandomènec Ros i el Síndic Mario Bruno, amb la finalitat de posar en marxa un protocol de col·laboració entre les dues institucions.

Fa part de aquesta col·laboració la resolució de l’Administració Municipal de l’Alguer que preveu la concessió de una part dels locals del Palau Serra a l’Institut d’Estudis Catalans, per acollir-hi la seu de la Delegació de l’Alguer.
Després menjat, lo vice director del Departament d’Arquitectura, Disseny i Urbanística de l’Alguer, Prof. Bruno Billeci, recivirà, al complex de Santa Clara, lo President de l’IEC Joandomènec Ros.

Informa:ALGUER.CAT (9-6-2017)

CADA DIA MIL AGRESSIONS A LA LLENGUA, AVUI A UN CENTRE SANITARI DE VALÈNCIA

Una veïna de València ha denunciat un cas de discriminació lingüística. Segons explica l'afectada, Marina Pellín, els fets es van produir quan va telefonar al centre de salut públic del barri de Benimaclet per a demanar cita prèvia i no la van voler atendre tot al·legant que "no sabien parlar-lo". La denunciant relata a Diari La Veu que en tot moment es va adreçar a la seua interlocutora en valencià, sense cap entrebanc. Això no obstant, quan Marina va començar a donar-li els números de la targeta sanitària, la funcionària li va dir: "Me los vas a dar en castellano".

La jove Pellín explica que li va expressar a la funcionària que sols li dictaria els números en valencià, atés que coneixia els seus drets lingüístics. "Li vaig dir que tenia dret a expressar-me en la meua llengua pròpia i que si ella no podia atendre'm que em passara amb alguna altra persona que estiguera capacitada", relata Marina. La resposta per part de la seua interlocutora, però, va ser que no hi havia ningú més, raó per la qual Marina va decidir que tornaria a telefonar més tard per a ser atesa en la llengua materna.

"Mai havia tingut cap problema en el centre de salut i és la primera vegada que em passa en un lloc públic, ja que dissortadament en entitats privades sí que he patit més casos de discriminació lingüística", expressa Marina Pellín, qui ja ha presentat una queixa a una de les oficines del Prop de la Generalitat Valenciana. A més, té previst presentar un escrit davant del Síndic de Greuges. La jove es va adreçar a la Plataforma per la Llengua i a les oficines de Compromís per a conéixer els passos que ha de fer a l'hora de denunciar el seu cas.

ALBERT PONT, CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS: " L'ESTAT NO CONEIX LÍMITS A L'HORA DE DEFENSAR LA SEVA INTEGRITAT TERRITORIAL "

Albert Pont (El Masnou, 1971) és el president del Cercle Català de Negocis (CCN). Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració, és especialista en Dret Internacional i en Relacions Internacionals. Ara acaba de publicar el llibre Interès d'Estat. Fer capital (a) Madrid" (Viena Edicions). En el llibre constata que "les elits espanyoles continuaran tiran endavant despropòsits de proporcions majúscules amb els diners de tots, mentre ignoren necessitats de primer ordre per al benestar dels ciutadans i per a la prosperitat de Catalunya". Mentre parlem amb ell ens dona alguns dels noms de les famílies que més s'han enriquit amb aquesta manera de fer, però tambe lamenta que "aquells que havien de liderar el potencial econòmic que té Catalunya han mirat per la seva butxaca i pel seu statu quo personal".

Què vol dir l’expressió “Interès d’Estat”, que dona títol al llibre?

Ve a dir que es justifica allò que és injustificable, és a dir, que la fi justifica els mitjans. Però per una altra banda, també fa referència a que darrera de la creació de l’Estat espanyol hi ha un interès econòmic, de classe, territorial, etc. És l’interès que té Espanya per continuar sent un Estat, per mantenir Catalunya dins. I també fa referència al interès que tenim els catalans per marxar

EL 7 DE JUNY PERPINYÀ NO RECORDA EL CORPUS DE SANG DE BARCELONA SINÓ " L'ALGERIE FRANÇAISE "

"Records de l’Algerie française"

(Xavier Deulonder i Camins)
Com cada divendres, en Xavier fidel a la seua cita amb nosaltres.
s

A Perpinyà, el 7 de juny és dia de commemoració històrica, però no pas dels fets del Corpus de Sang de Barcelona el 1640, inici de la Guerra dels Segadors, fet que tanta repercussió va tenir en el que, aleshores, eren els Comtats de Rosselló i Cerdanya, sinó de l’afusellament per haver fomentat atemptats i assassinats a Algèria dels activistes de l’OAS Bastien-Thiry, Degueldre, Dovecar i Pietgs, els noms dels quals estan inscrits en una estela del cementiri nord, coneguda, precisament, com l’estela de l’OAS, que l’alcalde Pujol no té cap intenció de fer retirar, més que res perquè no seria pas lògic suprimir aquest monument funerari i, després, donar a dos carrers els noms de Pierre Sergent i Hélie de Saint-Marc.

Naturalment, a partir d’ací, es lògic preguntar-se si Jean-Marc Pujol té previst incloure al nomenclàtor urbà el nom del mariscal Thomas-Robert Bugeaud (1784-1849), que en la conquesta d’Algèria va distingir-se per la tàctica de gasejar pobles sencers i, també, les grutes on s’amagava la gent, amb el resultat que la conquesta d’Algèria va provocar l’extermini d’un terç de la població a causa de massacres, deportacions, fams i epidèmies; evidentment, a causa del context de guerra i d’ocupació, no es podien considerar les fams i les epidèmies com un fenomen fortuït; d’altra banda, com que Pierre Sergent (1926-1992) va ser elegit el 1986 al consell general dels Pyrénées Orientales i el 1992 al consell general del Languedoc-Roussillon dins de les llistes del Front National, tinc curiositat per saber si el dia que a Perpinyà s’inauguri el carrer amb el seu nom, Jean-Marc Pujol convidarà a l’acte Marine Le-Pen i Louis Aliot, com també em puc demanar si a Besiers, Robert Menard ha arribat al punt de posar als carrers noms de gent de l’OAS.

MÉS DESBARATS A LES PROVES DE SELECTIVITAT DE LES BALEARS: JUSTIFICACIÓ DEL COP D'ESTAT DE FRANCO

El retrocés a la UIB que han palesat les proves de selectivitat d'enguany agafa tons alarmants. A la politització i castellanització de les proves cal afegir un nou despropòsit que s'ha materialitzat aquest dijous matí. La prova d'Història, preparada per l'exdirector general d'Educació del govern de Bauzá, Miguel Deyà, ha consistit en obligar als alumnes a comentar un text del general colpista Francisco Franco. Concretament, els examinants han hagut de valorar el manifest, signat per Franco, del 17 de juliol de 1936, és a dir, el que donava cobertura al cop d'Estat que va fer esclatar la Guerra Civil.

En el text es poden llegir entre altres 'arguments' franquistes: «el santo amor a la Patria»; «el odio y el crimen, que han sustituido el mutuo respeto»; «la unidad de la Patria, amenazada por el desgarramiento territorial».

El general colpista acabava el manifest oferint «libertad y fraternidad exenta de tiranías».

Informa:DBALEARS.CAT (9-6-2017)

LA GENERALITAT NECESSITARÀ 4.000 FUNCIONARIS PER ORGANITZAR EL REFERÈNDUM

La celebració del referèndum català d'independència, si es produeix, requerirà la participació activa de més de 4.000 funcionaris. Aconseguir aquesta quantitat d'empleats públics serà un repte per a la Generalitat, que, davant de la previsible anul·lació de la consulta per part del Tribunal Constitucional, a les principals ciutats difícilment podrà comptar amb els funcionaris que solen organitzar eleccions ordinàries. Els sindicats CC OO i UGT estudien demanar que es reuneixi el Consell de la Funció Pública per exigir explicacions, però el Govern ho rebutja.

Les últimes eleccions autonòmiques han necessitat entre 4.000 i 5.500 funcionaris –sobretot, municipals–, a més d'uns 7.000 mossos d’esquadra i prop de 2.000 policies locals. Els advertiments que ha realitzat fins ara el Govern central i la presumible anul·lació del decret de convocatòria del referèndum per part del Constitucional faran encara més complexa l'organització de la consulta. A tot això, se sumarà el fet que les principals ciutats catalanes estan governades per partits que rebutgen el referèndum (PSC a L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Tarragona) o unes altres que encara no han decidit si recolzaran la convocatòria (Barcelona en Comú a la capital).
El Govern inicia el compte enrere

ELECCIONS BRITÀNIQUES: VICTÒRIA AMARGA DE MAY QUE PERD LA MAJORIA CONSERVADORA

Cop dur per Theresa May i els conservadors británticos. Els tories han guanyat les eleccions d'aquest dijous perdent la majoria absoluta aconseguida per David Cameron en 2015: es queden amb 314 diputats, enfront dels 331 aconseguits fa dos anys. Els dubtes sobre la seguretat del Regne Unit després dels últims atemptats a Londres i Manchester, al costat del impuls dels laboristes en unes eleccions molt polaritzades han deixat en un pitjor lloc a May.

Per la seva banda, el laborista Jeremy Corbyn aconsegueix 29 diputats més fins a arribar als 261 escons, amb el que aconsegueix recuperar terreny després del daltabaix de les últimes eleccions. Quan va començar la campanya se situava a 20 punts percentuals dels conservadors, però finalment, hauria aconseguit retallar molt la distància.

Els independentistes perden força de forma important: el Partit Nacional Escocès (SNP) es queda amb 35 diputats, perdent 21 pel camí. Cal recordar que en els anteriors comicis, la formació de la ministra principal de la regió, Nicola Sturgeon, aspirava a retenir els històrics 56 escons del total de 59 circumscripcions que corresponen a Escòcia, que va aconseguir en les eleccions generals de 2015.

MUNTÉ CONVIDA L'ESTAT A RESPECTAR LA " MAJORIA SOCIAL I PARLAMENTÀRIA " PEL REFERÈNDUM

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat, Neus Munté, ha volgut replicar les paraules de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría , que dimecres va dir que l’executiu espanyol actuarà quan calgui contra el referèndum i va menystenir l’anunci de la data i la pregunta.

Munté ha comentat que l’Estat “encara és a temps” per donar una resposta a l’anunci previst per divendres “que passi pel respecte a la majoria social i parlamentària en relació a una qüestió tan senzilla com votar i fer el referèndum per decidir el futur polític”. “És el que voldríem. Encara estan a temps de fer-ho”, ha dit la portaveu.

La consellera, a més, ha parlat de l’acte de divendres però ha donat pocs detalls al respecte. La consellera ha confirmat que es farà pública la data i la pregunta però també ha dit que no s’aportaran més detalls sobre el referèndum i que no hi haurà cap acord de Govern ni document signat prèviament. “És un acte que té a veure amb el compromís ferm del Govern i d’una majoria parlamentària amb el referèndum, que l’hem assumit i hem firmat que tirarem endavant”.

Informa:ARA.CAT (8-6-2017)

TARDÀ: " L'ESCENARI QUE HI TORNI A HAVER PRESOS POLÍTICS A CATALUNYA NO ÉS ABSURD "

El portaveu d'ERC al Congrés dels diputats, Joan Tardà, s'ha caracteritzat sempre pel seu perfil clarament d'esquerres, un verb afilat i contundent, i una honradesa que li reconeixen quasi tots els que han treballat amb ell. La claredat dels seus plantejaments s'ha pogut constatar a cada intervenció a la cambra baixa des del 2004 o als nombrosos actes de partit als quals participa, ja que ha esdevingut un dels dirigents més apreciats per les bases, però també se'l podia llegir a les pàgines de la revista El Siglo, que ara recopila a El proceso hacia la independencia (Ediciones El Siglo) els 150 articles publicats a les seves pàgines des del 2007, amb pròlegs amb accents ben diferents de Joan Puigcercós i José Montilla.

La visió de Tardà ha acompanyat un recorregut llarg d'ERC amb alts i baixos tant pel que fa al pes al Congrés com al seu rol -de pactar amb José Luis Rodríguez Zapatero o a exercir de dura oposició a Mariano Rajoy-. En aquesta entrevista hi fa referències, però sobretot se centra en una actualitat que l'apassiona. Amb un ull en la consecució del referèndum i la independència i l'altre en l'endemà, en un procés constituent on voldria que les esquerres fossin hegemòniques per conquerir nous drets socials i civils. Un moment polític, però, no exempt de riscos.

GUARDIOLA: " ÉS UN HONOR I UN PRIVILEGI LLEGIR EL MANIFEST DE DIUMENGE "

L’entrenador Pep Guardiola ha explicat aquest dijous que se sent “molt identificat amb el Parlament” i que per a ell “és un honor i un privilegi llegir el manifest” de la mobilització sobiranista de diumenge. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Guardiola ha tornat a demostrar el seu compromís amb el procés català i ha explicat que si li ho demanen per a ell és “un gran honor”. L’actual entrenador del Manchester City ha bromejat: “Només espero no fer molts galls i no entortolligar-me massa”.

El tècnic català llegirà el manifest de la concentració que es farà l’11 de juny a les Fonts de Montjuïc en suport del plebiscit i del govern i el Parlament, que l’han de donar cobertura jurídica. “Nosaltres ens sentim un país i ells no ens veuen com un país, i en aquest punt estem donant voltes des de fa anys”, ha comentat. “L’únic que fem és exigir el dret a vot. No som corruptes, no robem diners a ningú. Només volem votar”, ha continuat. Al seu entendre, “el president Mas i ara el president Carles Puigdemont són molt valents, ho volen fer i ho hem de tirar endavant”.

Guardiola ha explicat també que durant la seva estada a Alemanya li van preguntar més per el procés català que ara al Regne Unit “perquè aleshores va coincidir amb la sortida al carrer de més de dos milions de persones i van al·lucinar amb el civisme demostrat”. I ha continuat que a nivell professional no li ha portat mai problemes, “tot i que avui estem molt exposats”.

Informa:ARA.CAT (8-6-2017)

EL PARLAMENT PRESENTARÀ UNA " QUEIXA FORMAL" DEL CAS FORCADELL A LA UE, A L'ONU I L'HAIA

El grup parlamentari de JxSí vol que el Parlament presenti una "queixa formal" al Consell d'Europa, al Consell de Drets Humans de l'ONU, al comissari de Justícia de la UE, al Tribunal Europeu de Drets Humans i al Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia pels processos judicials contra els càrrecs electes sobiranistes. Entre ells, les dues causes obertes contra Carme Forcadell i la de quatre membres de la mesa del Parlament.

La proposta, que es votarà al ple de la setmana que ve, preveu elevar a instàncies internacionals la vulneració de la llibertat d'expressió i el principi d'inviolabilitat "si el Regne d'Espanya actua contra aquests principis". La moció alerta de les "regressions democràtiques" per part de l'Estat i, per això, cita un informe del síndic de Greuges que alerta del "debilitament de la separació de poders" a l'estat espanyol.

És probable que la moció tiri endavant perquè només necessita els vots de la CUP, que a les seves files també tenen causes obertes relacionades amb el Procés com és la de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per haver penjat l'estelada al balcó de l'Ajuntament.

MAS: " LES DECISIONS AMB GORDÓ VAN SER NECESSÀRIES PERÒ INJUSTES

L’expresident del Govern i president del PDeCAT, Artur Mas, no havia opinat fins ara sobre la polèmica generada arran la investigació oberta contra Germà Gordó i la negativa d’aquest a renunciar al seu escó al Parlament, tal i com li va reclamar tant el PDeCAT com JxSí. En unes declaracions a El Nacional, abans de participar en un acte de partit a Berga, Mas considera que la resposta del partit va ser “tan necessària com injusta”.

Quina intervenció va tenir divendres en la resposta a la crisi oberta al PDeCAT per la decisió del TSJC d’investigar Gordó?
Durant el matí, jo era fora de Barcelona, a través de converses amb la direcció del PDeCAT, em van informar de quin acord tenien amb Germà Gordó, en el sentit que després que el TSJC obrís la investigació, quedaria fora de la presidència de la comissió de Justícia del Parlament. En el transcurs del dia hi va haver molta pressió de tot tipus, aquesta primera idea va anar evolucionant, i a la tarda em vaig trobar amb el propi Germà Gordó i ell em va informar de les tres decisions que prendria els dies següents: La primera, deixar el grup parlamentari de JxSí, perquè des del PDeCAT i JxSí li estaven demanant això; segona, em va dir que en aquestes circumstàncies ell preferia deixar el partit; i tercer, que malgrat tot, com que estava convençudíssim de la seva innocència i volia defensar la presumpció d’innocència, ell es quedaria al Parlament, encara que fos com a diputat no adscrit.

LA CONTRACAMPANYA DE LA CUP AL PP: ALBIOL, 12.844 EUROS AL MES I DOLORS SABATÉ, 2270 EUROS

L'independentisme ha reaccionat a la campanya de la por iniciada aquest dimecres pel PP, "La Catalunya valenta". L'exdiputat de la CUP, David Fernández, ha compartit una fotografia a través de Twitter en la qual assegura que el líder dels populars a Catalunya, Xavier García Albiol, "enganya" amb les pensions dels grans perquè ell no les necessita.

Per fonamentar aquest argument, el cupaire ha comparat el sou de l'alcaldessa de Badalona i membre de les seves files, Dolors Sabater, amb el d'Albiol. I la diferència és aclaparadora: 12.844€ a 2.270€ bruts mensuals. Fernández fins i tot ha repartit la remuneració total del líder del PP en diferents conceptes: els seus sous de regidor en l'Ajuntament de Badalona, de diputat en el Parlament de Catalunya i de senador a la Cambra Alta espanyola.

Després d'establir aquesta comparativa, Fernández ha apuntat que Albiol "no necessita pensió" i que per això "menteix, manipula i insulta la teva", amb referència a la nova campanya del PP català en la qual relaciona el Cas Pujol amb un presumpte impagament de les pensions en una Catalunya independent.

LA MODEL JA ÉS HISTÒRIA: ELS ÚLTIMS DOTZE INTERNS ABANDONEN LA PRESÓ

La Model ja és història. Després de 113 anys d'activitat, la presó situada al bell mig de l’Eixample de Barcelona ha tancat definitivament les seves portes. Poc després de dos quarts de 12 del matí, els últims 12 interns que encara estaven al centre l’han abandonat a bord d’un autobús dels Mossos d’Esquadra. L’últim cop de la porta metàl·lica exterior ha posat el punt final a més d’un segle de vida. Enrere hi queden més de 100 treballadors que ara seran reubicats a altres presons, 600 cel·les buides i 2.000 interns traslladats.

La d’aquest dijous al matí ha estat una cerimònia marcada pels rituals institucionals i el contrast d’emocions. Encara no un quart d’hora després que els darrers 12 presos haguessin abandonat la presó, el director general de Serveis Penitenciaris, Armand Calderó, i el dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, han signat l’aixecament de la vigilància perimetral de la presó. Els agents de policia han abandonat l’exterior del centre, ara convertit en un vestigi de la memòria social i política del país.

"Un segle després de la seva inauguració, la presó Model no té cap pres, ha quedat buida", s’ha felicitat el conseller de Justícia, Carles Mundó, en una roda de premsa des de la galeria número 1 del centre. El titular del Departament de Justícia ha traslladat el seu agraïment als funcionaris que fins ara han treballat a la presó i ha assegurat que el tancament de la Model "permetrà reforçar la plantilla de la resta de centres i millorar el conjunt del sistema penitenciari".

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

------------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------

El referèndum unilateral, una via no prohibida per la legalitat internacional


La pràctica dels estats mostra que els referèndums d'independència no són quelcom estrany i que, quan un estat s'independitza, la comunitat internacional i la Unió Europea l'acostuma a reconèixer


Bernat Surroca

Setmana clau i d'alt voltatge polític al Parlament de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han tirat endavant aquest dimecres la llei del referèndum , i el Govern en ple ha signat el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O. Avui s'ha de sotmetre a debat i votació la llei de transitorietat i, paral·lelament, l'Estat ja ha advertit que respondrà amb tot el pes de la llei. És la resposta que ha donat sempre, la legalista, i que passarà per suspensions i inhabilitacions per la via del Tribunal Constitucional.

La legalitat internacional, però, empara la llei del referèndum i l’1-O és la via més "directa i legítima" per resoldre la qüestió catalana en una situació de bloqueig i de negativa al diàleg per part de l’Estat. Així ho argumenta l’informe Catalonia Legitimate Right To Decide elaborat per quatre experts de prestigi internacional a instàncies del Departament d’Exteriors que encapçala Raül Romeva.

De la mateixa manera, i contra un dels arguments habituals de l’unionisme, el referèndum d'independència no és una cosa estranya al món. En els últims 25 anys, un gran nombre de països han aconseguit la seva independència per mitjà d’un referèndum, molts dels quals de manera unilateral, com en el cas català. Tal com explica l’informe, durant el segle XX (1905-1991), 52 territoris sense estat van celebrar referèndums d’independència. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, això s’ha incrementat: entre els anys 1991 i 2017 hi ha hagut 53 referèndums d’independència i n’hi ha quatre més de previstos fins l’any 2019. En total, des de 1905, hi ha hagut 105 referèndums d’independència, i no tots amb el consentiment dels estats matriu.

L'evidència indica que molts països europeus han acceptat referèndums perquè una part del seu territori pregunti a la seva població si vol convertir-se en un estat independent

Llegeix més...

Visites Rebudes

06259484