UN MANIFEST D'ESQUERRES VOL EXERCIR " ACTES DE SOBIRANIA QUAN CALGUI " PEL REFERÈNDUM I EL PROCÉS CONSTITUENT

L'Acord d'Esquerres per la República Catalana ha presentat aquest divendres un nou manifest progressista i per la sobirania, que advoca per celebrar un referèndum sobre la independència i arribar a la “ruptura amb el règim del 78” i la construcció de la República Catalana “si així ho vol la ciutadania”. A més, el document aposta per exercir “actes de sobirania quan calgui” per poder convocar el referèndum, portar a terme el procés constituent i anar “construint el model de país que el poble vulgui”. El manifest demana també que “el dret a decidir inclogui també la seva definició territorial” en apostar per “l'Europa dels pobles”, reclamant així que la UE reconegui el dret d'autodeterminació i el reconeixement de les estructures estatals, federals o confederals que els pobles decideixin. El document compta amb el suport d'ERC, la CUP, EUiA, ICV, Procés Constituent, Avancem, Socialisme Catalunya i Llibertat, MES, Avancem i, com a observadors han participat també Barcelona en Comú i Podem.

El manifest presentat aquest divendres és el segon de l'Acord d'Esquerres, després del seu fundacional. Al document d'ara, es fa una forta defensa d'una “acció política especifica adreçada al lliure, ple i efectiu exercici de la sobirania del poble català i el seu dret a decidir sobre el seu futur polític, social, econòmic i cultural”. A més, reclamen fer realitat “un empoderament de la ciutadania” i avançar en la “regeneració democràtica, l'equitat, els drets individuals i col·lectius”. Per fer-ho, el manifest assegura que “la millor via és construir la República Catalana plenament sobirana, si aquesta és la voluntat majoritària del poble català”. A més, afirmen que aquesta via “comporta de fet la ruptura democràtica global del règim de la Constitució del 78”.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA DENUNCIA QUE A L'ESTAT NO ES GARANTEIXEN ELS DRETS LINGÜÍSTICS

La Plataforma per la Llengua prepara una mobilització a Barcelona pel 22 d'abril al vespre per “connectar amb els drets lingüístics de la futura República catalana”. Segons un comunicat de l'ONG del català difós aquest divendres, amb aquest acte vol “denunciar que dins de l'Estat espanyol els ciutadans no tenen garantits els drets lingüístics”. Per aquesta raó, durant la protesta es desconnectarà simbòlicament del marc jurídic espanyol, que, segons la plataforma, “ha servit per donar via lliure a la imposició del castellà sense respectar l'estatus de la resta de llengües”. L'ONG del català ha fet una crida perquè les entitats culturals i socials, els sindicats i els partits polítics de tot el país, se sumin a aquesta convocatòria i hi participin per tal que la mobilització sigui un èxit.

L'ONG del català assegura que, “pocs mesos abans del referèndum que ha de permetre que la ciutadania de Catalunya voti lliurement el seu futur polític”, vol deixar clar que “el gran objectiu per al nou estat serà que el català faci d'eix vertebrador i de nexe entre les més de 300 llengües que es parlen al nostre país”. Un fet, que a parer de l'entitat, “l'Estat espanyol mai ha valorat i sempre ha intentat minimitzar”. “Comptem amb un gran nombre de persones d'orígens molt diversos, que faran palès que els nouvinguts són acollits a Catalunya amb plena naturalitat i respecte cap a les seves llengües d'origen”, ha afirmat la Plataforma per la Llengua en el comunicat.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (10-2-2017)

LA CATALANITAT GUANYA TERRENY AL PAÍS VALENCIÀ I A LES BALEARS

A poc a poc el mal del PP i les seves polítiques espanyolitzadores es van invertint, encara que sigui d'una manera simbòlica, arreu dels Països Catalans. En poques hores hem tingut alguns exemples: la Generalitat valenciana recupera l'accent obert al nom de la capital i el Consell de Mallorca aprova que l'aeroport es digui Ramon Llull.
València amb accent obert

El ple del govern de la Generalitat Valenciana celebrat aquest divendres ha aprovat el canvi de la denominació oficial del municipi de València per la forma exclusiva en valencià. Segons que ha informat la portaveu del govern valencià en roda de premsa, l’acord s’ha adoptat després que l’Ajuntament de València acordés aprovar la modificació del nom actual del municipi, adoptant com a nova denominació la forma exclusiva en valencià. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va emetre un informe favorable el passat 16 de desembre sobre la nova denominació.

El ple ordinari de l’Ajuntament de València va aprovar el març del 2016 que la denominació oficial de la ciutat sigui ‘València’. La proposta va arribar al ple després que la comissió de Desenvolupament Humà, Educació, Joventut, Esports i Cultura va decidir iniciar les actuacions necessàries per a adequar la denominació del municipi al nom que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va establir en el corpus toponímic valencià, publicat l'any 2009.

Ramon Llull, l'aeroport de Mallorca

Tal com explica DBalears.cat, el ple del Consell de Mallorca ha aprovat, aquest dijous, una declaració institucional en què insta l'Ajuntament de Palma, el Parlament i el Govern a assumir i defensar la proposta de canvi de nom de l'aeroport de Palma.

L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS S'ADHEREIX AL PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM

El comitè executiu de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha aprovat aquest divendres al monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer (Noguera), l'adhesió de l'entitat municipalista al Pacte Nacional pel Referèndum, integrat per institucions, partits i entitats socials i econòmiques, i, en aquest sentit, també subscriu el manifest que demana un acord entre governs espanyol i català per al referèndum “superant apriorismes” amb l'objectiu d'assolir l'acord més ampli possible per a una consulta políticament “vinculant i efectiva”.

A la vegada, l'ACM ha acordat fer arribar als ajuntaments una moció consensuada amb l'AMI per tal que els ajuntaments que ho vulguin també puguin adherir-s'hi, després que molts ja ho haguessin fet en el seu moment amb el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El secretari general de l'ACM, Marc Pifarré, ha remarcat que “els alcaldes són els primers a notar la voluntat del poble de poder votar” i, per això, s'ha mostrat convençut que “els alcaldes no fallaran en estar al costat del que demanen els seus conciutadans, que és poder expressar amb les urnes la voluntat que el poble pugui decidir el seu futur”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (10-2-2017)

MENTRE APROVA UN PROJECTE DE LLEI A FAVOR DE LES LLENGÜES REGIONALS, FRANÇA RETALLA EL CATALÀ A LES ESCOLES

Malgrat que -segons la darrera enquesta d'usos lingüístics del 2015- un 80 % de la població de la Catalunya Nord desitja que el català s'ensenyi a les escoles públiques de les comarques catalanes sota administració francesa, el ministeri de l'educació de París continua suprimint hores de català de centres escolar on el seu ensenyament és, ja, molt residual.

L'opció de llengua catalana desapareixerà de l'ensenyament secundari del col·legi Pierre Fouché d'Illa de Tet. A més dels alumnes d'Illa, capital del Riberal rossellonès, en aquest establiment escolar hi van alumnes de les comarca veïnes del Conflent i la Fenolleda.

Es tracta d'una de les zones més catalanoparlants de la Catalunya Nord, on s'hi parla també l'occità al Fenolledès. Els alumnes de poblacions com Bula, Corbera, Rodès, Vinçà, Joc, Vallestàvia, Finestret, Belesta, Sournia i Montalba no podran aprendre, doncs, la llengua del país a l'escola.

En la mateixa situació es troben a Toluges, a la comarca del Rosselló, on s'han suprimit dues de les sis hores setmanals de català, com també al col·legi Gustave Violet de Prada del Conflent.

VOX RECORDA SATISFETA QUE ÉS L'IMPULSORA DE LA MULTA A L'ANC I ÒMNIUM

L'ANC ha anunciat aquest dijous que l'estat espanyol li ha embargat 246.559 euros per la multa imposada per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). I aquest divendres, ha passat el mateix amb Òmnium Cultural. El comunicat s'ha publicat a través del Twitter oficial de les entitats.

Tot seguit, el partit nacionalista Vox ha contestat mostrant la seva alegria i recordant que la formació ultra va ser qui va interposar la denúncia.

Nos alegramos que la denuncia de @vox_es haya dado sus frutos. Seguimos, ni un paso atrás ante los secesionistashttps://t.co/YcShqnZVlC
— VOX Barcelona (@vox_barcelona) 10 de febrer de 2017

"AHORA es la hora de PAGAR": Pujol, Mas, Puigdemont y sobre todo no olvideis que fue @vox_es quien os denunció.https://t.co/eM7dlkveEF pic.twitter.com/zC5GcBLWAx
— Ortega Smith VOX (@Ortega_Smith) 9 de febrer de 2017

Vox, juntament amb altres entitats, van interposar la denúncia a l'Agència de Protecció de Dades en considerar il·legal la 'gigaenquesta' que l'ANC i Òmnium van fer abans de la consulta del 9N.

Després de mesos d'investigació, la Justícia espanyola va sancionar les dues entitats sobiranistes amb una multa de 440.000 euros per preguntar als catalans sobre la seva ideologia política i pel posicionament respecte al procés. Tant l'ANC com Òmnium van interposar un recurs, però l'Audiència Nacional el va negar.

Ara, les entitats ha iniciat una campanya per recollir finançament i poder assumir la multa. "Tots els recursos recaptats aniran directament a fer més gran la campanya per guanyar el 'sí' a la independència", assegura l'entitat.

Informa:RACOCATALA.CAT (10-2-2017)

N.de la R.

Lluny d'empreynar-nos hem d'estar contents, perquè cada cop hi ha més gent que se suma a l'independentisme. Per sort, Espanya no ens abandona mai i sembla que fins i tot ens donarà el cop de mà definitiu. No us sembla fantàstic?

L'ANC DEMANA AJUT ECONÒMIC DAVANT LES MULTES PEL TERRORISME D'ESTAT

Avui hem tingut coneixement gràcies a una empresa col·laboradora que l'estat espanyol ha donat ordres per embargar 246.000 euros dels recursos de l'ANC.

No creiem en les casualitats. Aquest embargament arriba després de la mobilització extraordinària del 6F i de la seva repercussió internacional, que ha fet augmentar la pressió sobre l'Estat espanyol.

I arriba pocs dies després que tinguéssim coneixement per la premsa de les novetats en relació amb els procediments que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va iniciar al seu moment contra l'Assemblea Nacional Catalana.

L'embargament arriba quan encara no hi ha resolució ferma sobre el fons d'una sanció de l'AEPD contra l'ANC. Nosaltres seguim defensant que no hi ha base per la sanció, que hem actuat dins la legalitat fins al final i que és injust l'execució de la sanció abans que l'Audiència Nacional resolgui el fons de la qüestió.

Amb aquesta manera de procedir (sense comunicació directa i amb filtracions a determinada premsa) l'Estat busca també fer mal a l'honor i reputació de la pròpia ANC.

La manca de respecte de l'administració espanyola cap als seus administrats no té límits i ens converteix a tots en súbdits -als independentistes, en súbdits no desitjats- contra qui s'acarnissa l'Estat. Per què aquesta pressa quan qui cobra és l'Estat i qui paga una organització independentista i tanta deixadesa i falta de mitjans quan és un particular qui reclama a la justícia?

Fermesa, doncs, confiança en les pròpies forces, i moltes gràcies a tots els socis i simpatitzants i amics de l'Assemblea Nacional Catalana per tots els missatges de suport que hem anat rebent al llarg del dia!

Molts ens heu demanat com podíeu ajudar avui l'Assemblea.

La millor manera d'ajudar per minimitzar l'embargament i reforçar l'ANC és fent-vos socis. I si ho preferiu o ja sou socis, podeu fer una aportació al ES91 2100 0829 0102 0096 6175.

Tots els recursos recaptats aniran directament a fer més gran la campanya per guanyar el SI a la independència.

Mereixem un país millor, decidit democràticament. Hi tenim dret. Sabem que és possible. No ens aturaran ni sancions, ni inhabilitacions. Junts som imparables, junts ho farem possible!

Gràcies!

Assemblea Nacional Catalana (10-2-2017)

L'ANC I ÒMNIUM VAN REBRE TRES INSPECCIONS A L'ENTORN DEL 9-N

“L'administració espanyola intenta escanyar-nos.” Així reblava ahir l'ANC la denúncia que havia fet abans Jordi Sànchez a través de Twitter: “L'Estat espanyol acaba d'embargar a l'Assemblea 246.599,13 euros. Ens volen derrotats, però ens mantindrem alçats i ferms. Votarem i guanyarem!”. Es tractava d'una mesura executiva presa en el marc del procés sancionador obert per la gigaenquesta, resolt per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i pendent encara de la sentència de l'Audiencia Nacional. Òmnium Cultural, que també va ser multada per la mateixa raó i va presentar igualment un recurs, no havia estat víctima ahir de cap embargament. Tot i que l'entitat presidida per Jordi Cuixart està en el mateix moment processal, les dues causes judicials es desenvolupen per separat. L'Audiència va autoritzar el cobrament de la multa en espera de resoldre el fons de la qüestió, segons fonts judicials.

Segons ha pogut saber aquest diari, i tal com figura en la resolució del procediment sancionador de l'AEPD, el procés obert contra les entitats sobiranistes es va fonamentar en les proves obtingudes en tres inspeccions prèvies i posteriors al 9-N: dues de fetes a la seu de l'Assemblea, el 6 i el 29 d'octubre, i una a Òmnium, el 26 de novembre del 2014. L'objecte d'investigació eren les dades obtingudes i arxivades de la gigaenquesta, una campanya que va mobilitzar 30.000 voluntaris i en què es van visitar un milió de cases de gairebé tots els municipis catalans en el mes previ al 9-N. Segons van informar les entitats sobiranistes, finalment es van acabar processant els resultats de 85.342 enquestes: les d'aquelles persones que, a més de respondre, van permetre l'ús i la divulgació de les seves dades. L'embargament arribava coincidint amb el penúltim dia del judici pel 9-N contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al TSJC. Una coincidència temporal que, sumada a la “mobilització extraordinària” de dilluns, l'ANC no considera casual.

I SI MAS, ORTEGA I RIGAU GUANYESSIN EL JUDICI ?

Vist per sentència. Així acabarà la setmana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ja no queda cap rastre dels crits de ‘Fora, fora la justícia espanyola’ que dilluns, a primera hora del matí, ressonaven portes endins del tribunal.

El judici pel 9N va començar el passat dilluns amb 45 minuts de retard, un fet que no ha alterat l’atapeïda agenda de declaracions d’aquesta setmana. Començaran ara les hores de deliberació per poder emetre una sentència. Algunes fonts consultades per Racó Català asseguren que en menys d’un mes es podria conèixer el veredicte. La celeritat, però, no és una de les virtuts del sistema judicial espanyol.

La imatge de l’expresident Mas i les exconselleres asseguts al banc dels acusats es pot traduir, d’aquí uns dies, amb tres inhabilitacions, tal com reclama la Fiscalia. Una decisió que tindria unes repercussions polítiques immediates en plena campanya per a la celebració d’un referèndum vinculant a Catalunya. Però què passaria si, contra tot pronòstic i per sorpresa de molts, els encausats guanyessin el judici?

Les reaccions i implicacions polítiques i judicials no estarien exemptes de complicacions. Quan un conflicte s’ha de resoldre per la via judicial mai és un camí de roses, els matisos són l’essència de qualsevol procés judicial.
Un país caminant cap a Ítaca però amb un expresident inhabilitat?

"Si guanyessin, en realitat, a ells no els canviaria res", assegura Dolors Feliu, jurista del Col·lectiu Praga. Feliu explica que, si el judici es resol a favor de l'expresident i les exconselleres, la Fiscalia pot recórrer la sentència al TS. El mateix pot fer, i segurament farà, la defensa en cas de perdre el judici.

EL PARLAMENT REBUTJA QUE ELS PARES PUGUIN ESCOLLIR LA LLENGUA A L'ESCOLA

El ple del Parlament ha rebutjat aquest dijous una moció que promovia que els pares poguessin escollir la llengua d'escolarització dels seus fills. Els vots en contra del gruix de la Cambra catalana han tombat el nou intent de Ciutadans i del Partit Popular, que en aquest cas buscaven fomentar l'"ensenyament trilingüe" a l'escola pública catalana. Els diputats de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que Es Pot i la CUP han votat en bloc en contra de la proposta.

La moció recollia "el dret dels pares a escollir la llengua oficial d'escolarització dels seus fills" i obrien la porta a fer un procediment objectiu, transparent i eficaç. Segons els seus promotors, l'objectiu era el de promoure un ensenyament "trilingüe", tot i que Junts pel Sí i la CUP, les dues forcen que donen suport al Govern de la Generalitat, s'han posicionat en contra en considerar que el text volia carregar contra el model d'immersió lingüística. El text apostava perquè el català, el castellà i l'anglès es repartissin cadascuna el 25% de les assignatures troncals, convertint-les en oficials.

Entre els punts també rebutjats per la majoria dels grups hi havia un que incloïa un augment de la dotació del professorat d'anglès per reduir les ràtios en las classes d'aquesta matèria i crear una figura de tutor d'anglès en cada centre. Aquesta figura seria l'encarregada de seguir l'evolució del nivell d'aquest idioma de cada alumne.

Informa:ELPAIS.CAT (10-2-2017)

FONS DEL CORREDOR MEDITERRANI SÓN DESVIATS A LA CONNEXIÓ ENTRE ATOCHA I CHAMARTÍN A MADRID

El secretari valencià d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, ha explicat en un contundent fil de piulets que el govern espanyol destina fons del corredor mediterrani a potenciar el corredor central a través de Madrid. Boira ha explicat a VilaWeb que les obres que connecten les estacions d’Atocha i Chamartín formen part d’una infrastructura més àmplia que té per objectiu connectar el nord i el sud de la península i que es paguen amb un fons europeu que s’havia de destinar al corredor mediterrani, que va des d’Algesires fins a la frontera amb l’estat francès pel litoral.

El túnel a què fa referència Boira forma part d’una infrastructura que unirà l’estació d’Atocha amb Torrejón de Velasco, un municipi de la comunitat de Madrid d’uns 5.000 habitants. El túnel permetrà una connexió directa en tren de gran velocitat entre les estacions d’Atocha i Chamartín, a Madrid, que actualment no es connecten. La construcció de dues noves vies en el tram Atocha-Torrejón de Velasco i del túnel entre Atocha i Chamartín costen 935 milions d’euros.

‘Sé que és difícil de creure que un túnel entre Atocha i Chamartín es pagui amb fons del corredor mediterrani’, ha dit Boira a Twitter. Per a il·lustrar-ho, ha adjuntat un fragment de l’informe europeu ‘Mediterranean. Second Work Plan of the European Coordinator’, que explica els principals obstacles que poden impedir un desenvolupament eficaç del corredor mediterrani. Un d’aquests entrebancs és la construcció d’un túnel entre l’estació d’Atocha i Chamartín.

L’any 2011, el govern espanyol decidí que el tram Algesires-Madrid s’anomenés, també, corredor mediterrani. D’aquesta manera es crea una confusió que li permet de rebre fons europeus destinats al corredor mediterrani ‘autèntic’. El cas que denuncia Boira sembla que és un exemple d’aquesta pràctica. Boira ha escrit els piulets mentre esperava un tren que anava amb retard, un exemple pràctic dels problemes que els ciutadans han de suportar quan volen anar de València a Barcelona. Aquestes anomalies són un fre per a la indústria, com denuncien molts empresaris –per exemple, Joan Server en aquesta entrevista a VilaWeb.

Aquesta situació no és pas nova. Boira ja criticava en aquesta entrevista a VilaWeb que el govern espanyol no executa el corredor mediterrani per motius purament polítics.

Informa:VILAWEB.CAT (10-2-2017)

L'ESTAT EMBARGA 246.559,13 EUROS DELS COMPTES DE L'ANC PER LA GIGAENQUESTA : " ENS AFECTA, PERÒ NO PODRAN AMB NOSALTRES " ( JORDI SÁNCHEZ )

L’Audiència espanyola ha executat la sanció que va imposar a l’Assemblea Nacional Catalana, que avui mateix ha comprovat com li havien embargat 246.559 euros. Així ho ha anunciat el president de l’entitat, Jordi Sánchez, a Twitter:

Fa uns dies l’Audiència espanyola va ordenar l’execució immediata de la multa tant a l’ANC com a Òmnium Cultural (sancionada amb una multa d’una quantitat semblant) per haver recollit dades ‘no permeses’ a milers de ciutadans catalans amb finalitats ideològiques. El tribunal espanyol va denegar el recurs que havien presentat les dues entitats contra la sanció de l’Agència de Protecció de Dades per haver preguntat la ideologia dels ciutadans enquestats i sobre si votarien a favor de la independència. L’Audiència va ordenar l’execució immediata de la multa per la via del constrenyiment.

L’Audiència espanyola va donar la raó a una denúncia presentada per Vox i Ciutadans contra l’ANC i Òmnium per la Gigaenquesta que van posar en marxa el 2014, els mesos previs al 9-N, per a informar la ciutadania sobre la consulta. Segons la resolució del tribunal, totes dues entitats van incomplir la normativa que diu que l’enquestat ha de donar ‘el consentiment exprés i per escrit per al tractament de les dades de caràcter personal que revelin ideologia, filiació sindical, religió i creences’.

‘El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, ha declarat al Món a Rac-1 que l’embargament ‘ens afecta, però no acabaran amb nosaltres ni amb la nostra capacitat de mobilització’. En aquest sentit, ha explicat que demanaran solidaritat a la gent per fer front a la sanció, però també ‘perquè som a la recta final del procés’.

Arran de les declaracions de l’ex-número dos de la policia espanyola Eugenio Pino, que es vantava en una entrevista de tenir infiltrats a l’ANC, Sànchez ha dit que ‘estem indagant alguna acció judicial contra l’estat’.

Informa:VILAWEB.CAT.(9-2-2017)

EURODIPUTATS DE TOTS ELS GRUPS CRITIQUEN EL JUDICI AL 9-N

Eurodiputats estrangers de tots els grans grups polítics al Parlament Europeu lamenten en declaracions a l’ACN la judicialització del procés independentista i reclamen ‘diàleg’ i una ‘solució política’ a Madrid. Csaba Sógor, romanès del Partit Popular Europeu, Ana Gomes, socialdemòcrata portuguesa, Ivan Jakovcic, liberal de Croàcia, Mark Demesmaeker, belga del grup conservador i reformista europeu, Ska Keller, alemanya dels Verds, i Marisa Matias, portuguesa de l’Esquerra Unitària, adverteixen que el judici pel 9-N pot ser ‘contraproduent’ i aposten per una solució negociada. ‘És una situació molt trista’, lamenta Sógor, del mateix grup parlamentari que el PP espanyol.
Utilitzant l’analogia d’un matrimoni, Sógor destaca que els ‘problemes s’han de parlar i resoldre’ i que fins i tot abans d’acabar als tribunals, les parelles acudeixen a un ‘mediador’. En aquest sentit, aquest romanès de la minoria hongaresa diu que ‘Europa pot ajudar’ recordant les seves ‘bones experiències’ però també ‘les dolentes’. ‘Europa pot donar bones solucions, no estant en un bàndol o l’altre, sinó apostant per la pau, el diàleg i la negociació’, remarca.

‘El problema s’ha de resoldre amb diàleg entre les dues parts’, remarca Sógor, que recorda que al seu país el Székely també va fer un ‘referèndum similar’ per aconseguir més autonomia però ‘no hi va haver cap persecució’ judicial posterior. Segons aquest eurodiputat popular, la consulta del 9-N resulta un ‘avís’ de que ‘alguna cosa no funciona’. No tots al seu grup, però, opinen el mateix. El seu líder, Manfred Weber, va indicar en unes declaracions recents que ‘Europa no pot acceptar que Catalunya actuï al marge de la constitució’.

LA FISCALIA MANTÉ LA PETICIÓ DE 10 ANYS D'INHABILITACIÓ PER A MAS

El Fiscal Emilio Sánchez Ulled ha mantingut aquest dijous la petició de 10 anys d'inhabilitació per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas. Sánchez Ulled també manté la petició de 9 anys per les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.

En aquest sentit, l'acusació popular ha introduit modificacions. Ha suprimit el delicte de malversació de fons públics i en conseqüència la pena sol·licitada. Per altra banda, també ha rebaixat fins als 9 anys la pena d'inhabiltiació, ja que n'havia demanat 12.

Les defenses ratifiquen demanar l'absolució de Mas, Ortega i Rigau. L'última sessió del judici pel 9-N serà demà a les 9 del matí. A més, Mas, Ortega i Rigau es podran tornar a pronunciar.

Informa:ELMON.CAT (9-2-2017)

 

NOMÉS EL 19,2% DELS ELECTORS DE PODEMOS RECONEIX EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES DE L'ESTAT

Tanto Pablo Iglesias como Íñigo Errejón se han mostrado en diversas ocasiones partidarios del derecho a decidir. Iglesias visitó el pasado octubre al presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, y le trasladó su apoyo al “derecho a decidir” en Catalunya y su apuesta por un modelo “plurinacional y de fraternidad” en el Estado. También Errejón ha subrayado que apoyaría un referéndum de independencia.

Sin embargo, la opinión de los líderes de Podemos no coincide con la de sus votantes. Solo el 19,2% de los electores de la formación morada está a favor de que se reconozca a las autonomías la posibilidad de convertirse en estados independientes, según se desprende de los datos del barómetro del CIS de enero publicado el pasado martes.
El 30% de los simpatizantes de Podemos considera que el Estado de las autonomías está bien tal y como está ahora

Según este sondeo, la mayoría de los electores podemistas, un 30%, considera que el actual modelo de Estado está bien como está y apuesta por no tocar el régimen autonómico. Otro 25% de los votantes de Podemos daría mayor autonomía a las comunidades, pero sin llegar a reconocer el derecho a la independencia.

El resto de los votantes del partido de Iglesias son aún más centralistas. Un 9% se inclina por un Estado con un único Gobierno central sin autonomías y un 7,7% por un Estado en el que las comunidades autónomas tengan menor autonomía de la que ostentan en la actualidad, según desvela el CIS.

L'EXCUSA DE SEMPRE DE FLORENTINO PÉREZ: " LA FINAL DE COPA NO ES POT JUGAR AL BERNABEU PER OBRES "

El president del Reial Madrid, Florentino Pérez, ha descartat que la final de la Copa del Rei entre el FC Barcelona i l’Alabès es jugui al Santiago Bernabéu, tal com s’havia especulat en els darrers dies. Segons el president madridista, en aquella data –el 27 de maig– es faran obres a l’estadi: “Al Santiago Bernabéu no es podrà jugar la final de Copa entre el FC Barcelona i l’Alabès perquè hi ha obres. No hi ha cap altre tema”, ha dit en la presentació del llibre La Undécima, Supercopa de Europa y Mundial de Clubes.

Informa:ELMON.CAT (9-2-2017)

 

EL PARLAMENT ENTERRA QUALSEVOL POSSIBILITAT DE NEGOCIAR EL FINANÇAMENT AMB ESPANYA

L'etapa de negociar un finançament amb Espanya està totalment superada per l'independentisme. Així ho han demostrat avui JxSí i la CUP, que han rebutjat instar el Govern a participar en la negociació del finançament. La moció, presentada pel PPC, també demanava l'obertura d'espais bilaterals entre governs per a aquesta qüestió. Els independentistes demostren que ara cal centrar-se en el referèndum.
JxSí i la CUP han tombat una moció del PPC que instava el Govern a participar en la negociació del nou model de finançament en espais com la comissió d’experts derivada de la Conferència de Presidents Autonòmics. La resta de grups parlamentaris hi han votat a favor, però no ha estat suficient perquè s’aprovi la moció. El text presentat també instava l’executiu català a plantejar al govern espanyol que, de manera simultània a la comissió d’experts, obri espais bilaterals entre governs de negociació. També s’ha rebutjat un altre punt de la moció que instava a elaborar una avaluació dels recursos que ha proporcionat per a Catalunya l’actual model de finançament.

Informa:DIRECTE.CAT (9-2-2017)

UN JUTGE DE BARCELONA OBRE UN EXPEDIENT PER LES DECLARACIONS DE SANTI VIDAL

Un jutge de Barcelona ha obert una investigació sobre les declaracions de l'exjutge i exsenador d'Esquerra Republicana, Santi Vidal. En diverses conferències, Vidal apuntava a presumptes irregularitats del Govern, com ara que la Generalitat tindria, il·legalment, les dades fiscals dels catalans.

El jutjat d'instrucció 13 de la capital catalana ha acceptat a tràmit la denúncia d'un particular contra l'exmagistrat. La investigació es centrarà en la comissió de dos delictes: revelació de secrets i delicte informàtic.

La fiscalia ja havia obert diligències per esbrinar si les declaracions de Vidal eren certes i per tant, el Govern podria haver comés irregularitats. Com que la denúncia és d'un particular, el ministeri públic podrà seguir endavant amb la seva investigació, encara que un jutge n'hagi obert una altra de paral·lela. L'endemà que es fessin públiques les afirmacions, Vidal va deixar el seu escó al Senat.

Informa:ARA.CAT(9-2-2017)

GOVERN I LA CUP ACORDEN DEIXAR EL PROCÉS CONSTITUENT PER A DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

El Govern i la CUP han acordat deixar el procés constituent per després del referèndum. Així ho han apuntat els cupaires en un text publicat a la pàgina web ‘observatoriproces.cat’ i han confirmat fonts del Govern. Així doncs, el calendari i el full de ruta del procés constituent s’han modificat. Tot i que les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent establien que el procés constituent i el referèndum eren “processos paral·lels”, ara s’ha decidit fer una cosa darrere l’altra. En aquest context la CUP proposa que el Govern creï ara un instrument organitzador del procés constituent. Es tractaria, segons els cupaires, d’una estructura prèvia de suport tècnic i logístic que organitzi el procés constituent “sense dirigir-lo políticament”.

La CUP fa referència a una reunió de treball que es va produir fa dues setmanes i en la qual, segons els cupaires, el Govern va acceptar formalment una “part important dels propòsits” del document de la CUP en aquesta matèria. “Ara l’escenari que s’està dibuixant en les converses amb el Govern és un procés constituent posterior a un referèndum”, assegura el text.

Segons la CUP, els treballs de preparació del procés constituent per part del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència estaven gairebé aturats des de l’estiu però consideren que ara s’ha tornat a posar el tema sobre la taula. La CUP admet que els terminis fixats a les resolucions del debat de política general s’han superat amb escreix i recorden que s’establia un termini de tres mesos per definir el programa i el calendari de desplegament del procés constituent.

EL GOVERN OBRE SIS NOVES OFICINES EXTERIORS DE COMERÇ AL MÖN

El Govern de la Generalitat ha anunciat aquest dijous al matí l'obertura de sis noves Oficines Exteriors de Comerç i Inversions al món aquest 2017. En concret, durant el primer trimestre d'enguany entraran en funcionament les delegacions a Zagreb i Belgrad (una sola oficina, als Balcans), Nairobi (Kenya) i Teheran (Iran). I, abans d'acabar el 2017, el Govern engegarà les oficines de Los Angeles (EUA), L'Havana (Cuba) i Amsterdam (Països Baixos).

A més, la conselleria d'Empresa i Coneixement durà a terme 138 missions arreu del món per ajudar a consolidar l'exportació regular de les empreses. El cap del departament, Jordi Baiget, ha detallat que aquestes noves missions tenen la previsió de comptar amb la participació de més de 1.000 empreses de tots els àmbits sectorials. Es calcula que s'hauran visitat 59 països de tot el món.

A finals de març se celebrarà una d'aquestes missions a Hong Kong per buscar exportació i realitzar diverses inauguracions d'empreses catalanes implementades a la Xina. Aquesta missió és una de les 9 que comptaran amb encapçalament institucional. Entre el 2014 i el 2016 s'han realitzat un total de 274 missions arreu del món amb la participació de més de 2.160 empreses, també de tots els sectors.

EL BATLLE DE PERPINYÀ DÓNA SUPORT A MAS I ALS ALTRES INCULPATS PEL 9-N

La territorial nord-catalana de l’ANC (Catalunya Nord per la independència) ha enviat una carta als 200 batlles nord-catalans que podeu llegir aquí. En aquesta carta, a més de fer un relat del que passa a Catalunya Sud , ‘sol·licitem el vostre suport a la democràcia.‘

La carta acaba: ‘Pensem que tots els demòcrates i més encara els elegits de l’estat que s’anomena “Pays des Droits de l’Homme et des citoyens” han d’aixecar la veu quan se viola la democràcia.Vos invitem a donar suport a la democràcia comunicant amb una paraula, un frase, un discurs escrit o enregistrat‘

Dels primers que ha respost, ha sigut el batlle de Perpinyà Jean-Marc Pujol, al diari el punt: ‘Tota la meva solidaritat i amistat amb Artur Mas‘ Es tracta d’un procés polític. Se’ls recrimina d’haver acomplert les seves promeses electorals. Artur Mas i els altres inculpats tenen tot el meu suport com a batlle de Perpinyà i com a demòcrata. En aquests moments on Catalunya camina cap a un futur propi arrelat en la convivència entorn de la Mediterrània, vull deixar ben clara la meva amistat i simpatia envers Artur Mas’.

Informa:VILAWEB.CAT/CN (9-2-2017)

RIGOL AVISA L'ESTAT QUE " UN ENCAIX QUE NO PASSI PEL REFERÈNDUM ÉS IMPOSSIBLE "

L'operació diàleg impulsada pel govern espanyol, basada en la negociació d'aspectes sectorials i la mà dura en tot allò referent al procés, no té opcions de resoldre les diferències entre Catalunya i l'Estat, segons l'expresident del Parlament i del Pacta Nacional pel Dret a Decidir Joan Rigol. Ho ha afirmat aquest dijous en una entrevista a Els Matins de TV3 en què ha avisat que "un encaix que no passi pel referèndum és impossible", ja que, davant d'un 48% de vots a favor de la independència, "si es busca una solució als despatxos serà una solució falsa".

Així, en cas que si arribés un diàleg sincer sobre el referèndum, el qual ara veu "més producte de la imaginació", ha reconegut que "caldria vertebrar les vies institucionals". En tot cas, s'ha mostrat convençut que, "si el poble de Catalunya ens manifestem cívicament i pacíficament, assolirem allò que volem". Així, ha posat en valor el pluralisme del procés, sempre i quan aquest "es canalitzi cap al bé dels catalans", en acord.

Malgrat tot, s'ha mostrat crític amb aquells que aprofiten el judici del 9-N "per donar lliçons de modals en un punt en què estan absolutament fora de la qüestió". Per contra, Rigol creu que "haurien d'entendre que no haurien de buscar la seva identificació, sinó que haurien de donar suport a aquells catalans que han estat al front de les institucions i que ara estan asseguts en el banc dels acusats". No ha volgut aclarir si es referia a la CUP, que ha criticat que els encausats no reconeguessin la desobediència, tot i que tot apunta que efectivament es tractava d'un dard als anticapitalistes.

LA MONJA QUE VA DONAR PODER A L'ARAGÓ PELS BÉNS DE SIXENA NO ESTAVA AUTORITZADA A FER-HO

La Generalitat està “preocupada” per les condicions “potencialment deficients” en què s'estan exposant els 51 béns retornats al juliol al monestir de Sixena. L'article que va publicar dilluns aquest mitjà, en què diversos experts alerten del risc que poden estar corrent les peces, no ha deixat indiferent l'administració catalana.

“Estem preocupats perquè aquestes obres segueixen sent nostres. Ens estem plantejant comunicar-ho al govern d'Aragó. Volem que ens certifiquin les mesures de conservació. Les notícies aparegudes els han d'interpel·lar suficientment. Si jo em trobés en la situació contrària em sentiria en l'obligació professional i moral de donar una resposta”, va argumentar ahir el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, que insisteix que cal una “crida a la responsabilitat” pel bé del patrimoni. A parer seu, tot plegat “també hauria de preocupar la jutgessa”.

Boya, en la línia del conseller Santi Vila, no descarta que en el futur s'arribi a una entesa amb les autoritats aragoneses per a la cessió d'obres originàries del seu territori que es troben en els magatzems dels museus catalans, “ara bé: sempre que deixin de parlar d'espoli i no entrin en discussions de la titularitat; des de Catalunya mai ens hem negat a un ús compartit del patrimoni”.

Però, mentrestant, la batalla judicial continua. I ara se n'està a punt d'obrir un nou capítol. La Generalitat ha engegat la maquinària per presentar un contenciós administratiu per declarar nul el judici de les pintures murals de la sala capitular. Els advocats catalans han trobat un defecte de forma en el procediment: la monja que va cedir poders a l'executiu aragonès perquè pogués emprendre les accions legals no estava facultada per fer-ho perquè no és la titular del monestir. Si la demanda prospera, deixarà de tenir validesa la sentència del jutjat d'Osca que obliga a tornar els valuosos murals a Sixena.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (9-2-2017)

LA CREU ROJA FACILITA L'APRENENTATGE DEL CATALÀ I DEL CASTELLÀ A MÉS DE 200 REFUGIATS

Creu Roja ha realitzat cursos de català i castellà durant el 2016 a 200 refugiats que han arribat a Catalunya els últims mesos. L'organització considera que l'aprenentatge de la llengua és un element clau en el procés d'integració d'aquestes persones a casa nostra, ja que els facilita i accelera la seva integració.

Olena, una refugiada de guerra ucraïnesa que va arribar fa un any a Barcelona amb la seva filla, explica que el domini de la llengua li ha permès “entendre els documents administratius del dia a dia i, el més important de tot, parlar amb els veïns”. L'Olena ja ha deixat la Casa Bloc –un dels centres on la Creu Roja dona allotjament a refugiats acabats d'arribar– i ara viu en un pis amb la seva filla. Tot i així, continua assistint a moltes de les classes que es fan a l'Ateneu l'Harmonia. Fa dues setmanes que ha començat les classes de català amb la idea de quedar-se a viure aquí i “treballar en una parafarmàcia”, la seva ocupació a Ucraïna. Tot i això, de moment no ha rebut l'estatut definitiu de refugiada de l'Estat espanyol i la seva situació és provisional.

Els cursos de llengua es poden realitzar gràcies a voluntaris com ara la Berta Álvarez, que dos dies a la setmana fa classe al voltant de dotze refugiats amb els quals treballa sobretot un “llenguatge col·loquial que els sigui útil en el seu dia a dia”.

EN VALENCIÀ TAMBÉ ES PODEN DIR BÉ TOTES LES COSES

"Responsabilitat lingüística proporcional"
 Ferran Suay

Venim d’una època en què l’exacerbat radicalisme castellanista del partit que ocupava la major part de les institucions, havia dut a l’exclusió completa del valencià de la vida pública. No era tan sols que les autoritats no el parlaven en públic. S’havia arribat al punt en què ser lingüísticament incompetent (ignorar el 50% dels idiomes oficials) era un avantatge, a l’hora d’accedir a càrrecs i prebendes. Tant és així, que els membres de la banda que no ho eren, demanaven perdó per ser lingüísticament valencians, com és el cas de la vergonyant exconsellera d’Educació, María José Català.

Des del maig de 2015, després de desallotjar d’una bona part de les institucions l’organització castellanista que ara malda per sobreviure al codi penal, molts valencians tenim una sensació ben distinta, i respirem d’una altra manera en sentir el valencià, no sols al carrer, sinó també parlat per autoritats i càrrecs públics. És bo, això de respirar més relaxats. No hauríem d’oblidar, però, que eliminar completament un idioma de l’esfera pública és, només, una de les maneres d’exterminar-lo. Probablement la més tosca, i no la més intel·ligent, però, sense cap mena de dubte, no és l’única.

La degradació és, si més no, una manera tan poderosa com l’altra d’atacar la supervivència d’una llengua. Qualsevol idioma necessita tots els registres per a mantenir una salut suficient. Li calen els registres més col·loquials, i fins i tot els vulgars, i també els més formals i acadèmics. Tots tenen el seu lloc i tots són imprescindibles perquè l’idioma faça la funció que li pertoca, que és la de possibilitar la comunicació en tots els àmbits.

PAS SIMBÒLIC MOLT IMPORTANT EN LA DESCONNEXIÓ: UNA URNA EN L'ESCÓ BUIT D'IRENE RIGAU AL PARLAMENT

"Una urna en l'escó d'Irene Rigau"
Vicent Partal
Quan puguem mirar enrere, veurem aquesta setmana com un pas més, però molt important, en el camí de la desconnexió d'Espanya

El Parlament de Catalunya va oferir-nos ahir una imatge insòlita: un dels escons de la cambra era buit i ocupat per una urna. L'escó era el que correspon a la diputada Irene Rigau. I era buit perquè la diputada i exconsellera, en comptes d'estar complint les seues funcions de legisladora, havia de comparèixer a la mateixa hora en el judici que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya segueix contra ella, contra l'expresident Artur Mas i contra la també exconsellera Joana Ortega. L'urna era una reproducció en miniatura d'aquella famosa urna de cartró que dos milions tres-cents mil catalans vam fer servir el 9 de novembre del 2014.

No sé de qui va ser la idea de posar aquella urna i d'oferir-nos aquella imatge, però la seua plasticitat era d'una eficàcia demolidora. L'urna en l'escó buit serà una de les moltes fotografies que ens quedaran en la retina d'una setmana, aquesta, que deixarà una marca molt gran i important en la història del nostre país.

Perquè aquesta setmana hem vist un president de la Generalitat assegut al banc dels acusats i això no passa cada dia. Perquè aquesta setmana hem vist quaranta mil persones manifestar-se a favor dels tres encausats a les nou del matí d'un dia gèlid, laborable. Perquè aquesta setmana hem vist el president de la Generalitat dir de manera solemne en el Parlament de Catalunya que la democràcia espanyola està malalta.

La velocitat amb què es desenvolupen els fets és tan gran que ens fa difícil apreciar el valor dels gestos, fins i tot dels més solemnes. Però no tinguen cap dubte que quan puguem mirar enrere amb una certa calma aquesta setmana que estem vivint ara mereixerà que ens aturem i que reflexionem sobre com ha significat un pas més, però molt important, en el camí de la desconnexió d'Espanya.

Informa:VILAWEB.CAT (9-2-2017)

JA HO DEIA UNAMUNO FA MÉS D'UN SEGLE: " MERECEMOS PERDER CATALUNYA "

"Es mereixen perdre Catalunya"
«L’actitud que sovinteja en polítics, periodistes i tertulians espanyols és la del menyspreu, la banalització i l’afany de ridiculització de qualsevol aspecte que afecti la voluntat democràtica de Catalunya»
Josep-Lluís Carod-Rovira
El judici d’aquests dies a les persones que eren president, vice-presidenta i consellera d’Ensenyament el 9-N de 2014, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, costa d’entendre a qualsevol estranger que s’interessi pel tema. Explicar-los que compareixen davant la justícia espanyola pel delicte d’haver posat les urnes perquè els catalans puguin votar, en plena Unió Europea, provoca la perplexitat pròpia de qui desconeix la història d’Espanya, però en absolut la d’aquells pobles que l’hem patida. La incomprensió és més gran quan segueixen pels mitjans de comunicació l’evolució de la jornada i veuen les persones jutjades com reben el suport del president i el govern actual, la presidenta del Parlament i la batllessa de la capital del país, pertanyents a forces polítiques distintes. I, alhora, desenes de milers de persones de tota condició i procedència que surten al carrer en defensa de la democràcia, amb grans pancartes adreçades a l’opinió pública internacional amb la sentència Love Democracy.

LLEIDA ENCARA TÉ VUIT CARRERS DEDICATS A FRANQUISTES, ALGUN DELS QUALS VA DEPORTAR HABITANTS DE LA CIUTAT

Vuit carrers de Lleida tenen encara noms que fan honor a persones vinculades directament amb la repressió franquista. Tal com s'explicita en el manifest 'Lleida lliure de franquisme', tots ells van ser exalcaldes o càrrecs del règim dictatorial o defensors del cop d'estat del 1936. Però tal com denuncien els grups de l'oposició, un dels casos "més flagrants" és el de l'exalcalde Ramón Areny Batlle. Segons un informe presentat a la Comissió Especial de Carrers per part de la Crida per Lleida-CUP, Areny va ser alcalde des del 1939 al 1941, període en el qual es van deportar diversos habitants de Lleida, tancats al camp de refugiats d'Angulema cap a Mathausen.

De fet, tal com ha explicat a El Món el portaveu d'ERC al consistori, Carles Vega, Areny autoritzar la deportació de més de 1100 persones durant el seu mandat. I també hauria signat un gran nombre d'afusellaments, segons ha relatat a aquest diari el representant de la CUP al consistori, Pau Juvilà. També hi ha dues vies més dedicades a exalcaldes, i una a Joan Racasens, que va ser nomenat batlle el 18 de juliol del 1936 però va ser afusellat, per la qual cosa mai va arribar a exercir el càrrec. Per la seva banda, la resta de personalitats que tenen carrers dedicats a Lleida van lluitar a l'exèrcit franquista o van tenir càrrecs en el govern de la postguerra.

Ara bé, segons Sergi Talamonte, portaveu del Comú de Lleida, aquests casos només són la punta de l'iceberg. "La desena de carrers dels quals es parla més tan sols són els casos més flagrants, però si mirem de forma rigorosa el respecte als drets humans, també es constata que tenim carrers dedicats a personatges que van participar en el cop d'Estat a Argentina", ha exemplificat. Els grups de l'oposició coincideixen també que la retirada d'aquests noms en el nomenclàtor de la ciutat de Lleida seria una molt bona oportunitat per equilibrar-hi la presència femenina amb la masculina: "Tenim molt poques dones, i la majoria són verges i santes", es lamenta el portaveu del Comú.

BONO VA DIMITIR PEL MOVIMENT " SECESSIONISTA " DE CATALUNYA

Si l'Estatut de Catalunya era "l'impuls a un moviment secessionista", l'exministre de Defensa José Bono no volia estar-hi implicat. Precisament per això, va deixar el Ministeri, segons ha explicat aquesta nit al programa de Bertín Osborne Mi casa es la tuya.

Deu anys després de la seva dimissió, i deu anys després de "guardar la resposta", Bono explica que va comunicar a l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero que no podia continuar sent ministre immers en aquesta situació que considera un "disbarat" i que ha definit com a "un plantejament ranci".

"Al mes de novembre del 2005 jo li vaig dir [a Zapatero] que no podia seguir sent Ministre. A l'abril, l'Estatut de Catalunya anava en la direcció que jo pensava i vaig decidir deixar-ho. Era una qüestió personal", ha posat damunt la taula. En aquest sentit, l'exministre assegura que si Catalunya vol marxar d'Espanya "és per viure millor" perquè "en el fons és una milonga i hi ha gent a la que han convençut".

Precisament com a "milonga" explicada pels líders nacionalistes ha definit la premissa que "Espanya ens roba" perquè, a parer seu, "els que ens roben són uns altres" referint-se a la família Pujol. Com a dada curiosa, preguntat per si aniria a casa del portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, Bono ha assegurat que "no hi aniria ni boig", però sí que ho faria a la de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre per "fer les paus".

Informa:ELNACIONAL.CAT (9-2-2017)

N.de la R.

De fet Bono no ha enganyat mai ningú. Sempre ha estat un nacionalista espanyol de cap a peus.

CONTUDENT INTERVENCIÓ DE PUIGDEMONT AL PARLAMENT, FORA DE L'ORDRE DEL DIA: " LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA HA EMMALALTIT "

El ple del Parlament de Catalunya ha començat de manera inesperada. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha demanat el torn de paraula per fer una intervenció contundent sobre el judici del 9-N que no constava en l’ordre del dia. ‘Aquest parlament no pot romandre indiferent al fet que en aquests moments es jutgin els responsables del 9-N’, ha afirmat.

Puigdemont ha recordat que Mas, Ortega i Rigau són jutjats per haver estat ‘fidels un encàrrec del parlament i els ciutadans’. Per a ell, el judici és una ‘farsa’ i demostra que la democràcia a l’estat espanyol ‘ha anat emmalaltint’, perquè ‘no va fer net durant la transició’. I ha afegit: ‘Potser pensen que curaran la democràcia a cop d’amenaces’. ‘Això és pitjor’, ha conclòs.

El president ha criticat la falta de diàleg del govern espanyol. Per això ha demanat a Mariano Rajoy que, en comptes d’oferir-se a Donald Trump com a interlocutor a Europa i a l’Amèrica Llatina, s’obrís a negociar un referèndum. A la resta de parlamentaris els ha dit: ‘Dialoguem, nosaltres que podem i volem.’

‘Aquest judici serà jutjat per la història, com ho va ser la sentència contra l’estatut i com ho serà la negativa a dialogar’, ha reblat.

Aquest és el text complet del discurs:

«Avui en aquest ple hi ha una diputada que no hi pot assistir no pas per cap malaltia, ni per cap baixa. La nostra companya Irene Rigau està essent jutjada en aquests moments, conjuntament amb els qui van ser també companys de tots nosaltres i que van ocupar els llocs de màxima responsabilitat governamental del país: el president Artur Mas i la vice-presidenta Joana Ortega. Estan essent jutjats acusats del delicte d’haver estat fidels a l’encàrrec que els va fer aquest parlament, el qual va ser fidel, també, a l’encàrrec rebut dels ciutadans.

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776460