EL SUPREM RECULA DAVANT ELS BANCS I CONCLOU QUE ÉS EL CLIENT QUI HA DE PAGAR LA HIPOTECA

Desenllaç inesperat en la trama de les hipoteques: guanya la banca. El ple del Tribunal Suprem fa marxa enrere i acorda que són els clients, i no la banca, qui s'ha de fer càrrec de les despeses derivades del pagament de l'impost hipotecari. La decisió s'ha aprovat amb el tribunal dividit: 15 vots a favor i 13 en contra.

Han estat més de quinze hores de deliberació, en una reunió que va començar ahir dilluns, 5 de novembre, al voltant de les 10 i que no s'ha resolt fins aquest vespre. Es tracta d'un fet sense precedents, després que fa 20 dies el Suprem sentenciés que era la banca i no el client qui havia de pagar l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) i congelés aquesta decisió l'endemà, convocant aquest ple que s'ha resolt avui.

El canvi de criteri s'ha decidit amb grans discrepàncies entre els magistrats, però la pressió que ha exercit el sector bancari ha acabat guanyant ―tot i haver gran part dels magistrats declarats clarament en contra―. Amb tot, el Suprem ha explicat que les sentències que justifiquen aquest gir inesperat no es publicaran fins d'aquí a uns dies; però aquest dimarts ja s'ha establert la jurisprudència definitiva.

TORRA DEMANA COMPARÈIXER AL PARLAMENT PER L'ACTUALITAT " POLÍTICA I JUDICIAL "

"Les circumstàncies ens obliguen". Aquesta és la resposta eixuta per part de la presidència de la Generalitat, davant la petició cursada aquesta tarda de compareixença urgent del president Quim Torra al Parlament, que se celebraria demà mateix. El president del Parlament, Roger Torrent, ha tramitat la petició convocant una Mesa i Junta de Portaveus per demà.

Segons ha pogut saber El Món, tècnicament, la petició, registrada aquesta tarda, es basa en un genèric "davant l'actualitat política i judicial". La compareixença del president, prerogativa del cap de l'executiu català, es formalitza el dia abans del ple ordinari convocat per demà i quatre dies després dels escrits d'acusació contra els presos polítics i exiliats pel referèndum del Primer d'Octubre.

La petició es formalitza també just la mateixa tarda que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictaminat que Arnaldo Otegi no va tenir un judici just a Espanya. Una decisió que ha estat valorada pel Govern en trobar-hi "paral·lelismes" amb el procés contra els líders independentistes.

Informa:ELMON.CAT (6-11-2018)

BUCH I LLOVERAS AL TSJC: " EN CAP CAS NO VAM COMETRE CAP TIPUS DE DELICTE "

L’expresident de l’ACM i conseller d’Interior, Miquel Buch, i l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l’AMI, Neus Lloveras, han assegurat aquest dimarts al matí davant del magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els correus electrònics que van enviar el setembre del 2017 com a dirigents de les entitats municipalistes als seus ajuntaments associats eren per intentar “escenificar el suport territorial a l’1-O”.

Així, han explicat que les dues entitats, privades, van enviar una proposta de model de decret d’alcaldia per donar suport al referèndum i amb diversos cartells de propaganda electoral, però han recordat que cada ajuntament té plena autonomia per decidir si en feien cas. Segons han al·legat, es va limitar a “escenificar” el suport del món local a l’1-O, mitjançant una “declaració política”.

L’expresident de l’ACM i conseller d’Interior ha assegurat que l’únic que van fer és el que es fa sempre que “va ser informar i, sí, animar els ajuntaments a participar en el referèndum de l’1 d’octubre, però sempre respectant l’autonomia local”. En paraules de Buch, “convençuts del que vam fer, convençuts del que fem i que, en cap cas, no vam cometre cap tipus de delicte”.

NOVA CLATELLADA DE LA JUSTÍCIA EUROPEA A ESPANYA: OTEGUI NO VA TENIR UN JUDICI JUST

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha donat la raó a Arnaldo Otegi i quatre demandants més dictaminant que l’Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just a Espanya.

El tribunal amb seu a Estrasburg ha determinat aquest dimarts que l’alt tribunal espanyol va violar l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre el "Dret a un procés equitatiu" quan se'ls va jutjar i enviar a presó pel cas Bateragune.

Els cinc demandants al·legaven que els magistrats de l'Audiència Nacional que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Avui dia els condemnats ja han complert les penes i es troben en llibertat. Otegi va estar sis any i mig a la presó.

El cas, instat per la defensa d'Otegi, buscava dilucidar si l'actuació de la magistrada de l'Audiència Nacional Ángela Murillo al tribunal que el va condemnar va vulnerar els seus drets fonamentals. La defensa va al·legar que la seva imparcialitat estava contaminada pel prejudici mostrat en un judici anterior contra ell.

ÒMNIUM CULTURAL PRESENTA LA PLATAFORMA " SOM EL 8O% "


Una gran representació de la societat catalana, encapçalada pel vicepresident i líder accidental d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha presentat aquest dimarts al matí al convent de Sant Agustí de Barcelona el manifest de la plataforma "Som el 80%", unida per la defensa dels drets i les llibertats fonamentals, el rebuig a la repressió i la necessitat d'una solució política vinculada directament a l'exercici del dret a l'autodeterminació.

Acompanyat d'una vintena de personalitats cíviques i polítiques catalanes, Mauri ha destacat que el país "sempre ha sabut respondre com un sol poble", i és això el que vol "reflectir" el manifest, la "pluralitat del país". És per aquest motiu que, ha afirmat, s'ha unit gent que "entén el país de forma diferent, fins i tot contradictòria", i que l'han acompanyat, entre d'altres, polítics destacats com David Fernàndez, Antoni Castells, Andreu Mas-Colell, Joan Ignasi Elena, Gemma Ubasart o Xavier Domènech. Entre les adhesions i els qui han estat presents en aquesta estrena de la plataforma, a més, destaquen Núria Iceta, germana del líder del PSC, Miquel Iceta; els líders sindicals Camil Ros i Joan Carles Gallego; o Jordi Borja i Oriol Bohigas, històrics planificadors de l'urbanisme de la Barcelona de Pasqual Maragall, entre molts altres.

LA JUSTÍCIA BELGA EVITA PRONUNCIAR-SE SOBRE VALTÒNYC I ENVIA EL CAS A LUXEMBURG

La justícia belga evita pronunciar-se sobre el raper Valtònyc perquè el tribunal belga té dubtes sobre la llei que ha aplicat Espanya per acusar-lo d'aquest delicte. Davant els dubtes ha decidit enviar el cas a Luxemburg, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Aquest dimarts el Tribunal d'Apel·lació de Gant havia de fer públic si acceptava o rebutjava el recurs de la fiscalia de Flandes a la denegació d'extradir el músic. El tribunal de primera instància de Gant va decidir el 17 de setembre no extradir el raper Valtònyc. El jutge va decidir que el cas de Valtònyc s'emmarcava dins de la llibertat d'expressió i es va oposar a lliurar-lo a l'Estat espanyol.

EL GOVERN DESACTIVA EL BOICOT DE LA CUP A LA SELECCIÓ FEMENINA D'ISRAEL DE WATERPOLO

Boicot desactivat. Finalment les seleccions femenines de waterpolo d'Espanya i Israel podran jugar avui el partit corresponent a la segona jornada de la Lliga Mundial després que el Govern hagi posat a disposició dels organitzadors de l'esdeveniment esportiu les instal·lacions del CAR de Sant Cugat del Vallès.

Les pressions de la plataforma Boicot a Israel i del grup municipal de la CUP-Capgirem Barcelona, Eulàlia Reguant, han impedit que el partit es pogués jugar a Molins de Rei, primer, i després a Barcelona. Ha estat el Govern qui ha desencallat la qüestió oferint, a petició de la Federació Catalana de Natació, les instal·lacions del CAR de Sant Cugat.

"Estem satisfets d'haver aportat un solució al problema", ha manifestat a El Nacional el director general d'Esport, Gerard Figueras, que ha mostrat la seva sorpresa pel boicot a les jugadores israelianes, quan aquest estiu s'han celebrat a Barcelona els europeus de waterpolo, amb presència de jugadors israelians, i la competició es va poder celebrar "amb normalitat i sense escarafalls de ningú".

PALESTINA ABANS QUE CATALUNYA ?

Per Ramon Serra, editor

No tinc el gust de conèixer els components del grup " Boicot a Israel" que volien boicotejar el partit de waterpolo femení entre Espanya i Israel a disputar a casa nostra, tot i que no costa gaire d'imaginar-ho. En canvi sí coneixem millor la CUP. Comprenc que puguin tenir simpaties per Palestina en la lluita contra Israel. Però no haurien d'ignorar que Palestina ha fet comunicats a tort i a dret a favor de la unitat d'Espanya i, per tant, contra la independència de Catalunya.

En canvi, tots sabem que Israel seria un dels primers països en reconèixer la nostra independència i ens ajudaria econòmicament sobretot en els primers mesos quan cal bastir tota una estructura. Aleshores em pregunto: és més important per a la CUP Palestina que Catalunya? La CUP s'arrenglera així amb els tradicionals espanyolistes d'esquerra que simpatitzen amb totes les causes del món menys amb la catalana.

Amb això no vol dir que jo simpatitzi amb Israel.Simplement expresso que primera s'ha de posar en joc la supervivència del país abans que les lluites de classe i sobretot que els problemes d'altres països. Endrecem primer casa nostra que ningú de fora no ho farà.

Sempre dic, i perdoneu-me la reiteració, que cal fer com els anglesos que en les relacions internacionals tenen interessos i no pas amics. Com sempre, una part de Catalunya d'esquerres solidària amb totes les causes del món menys amb la seva.

Ah!, parlant de solidaritat al màxim, no sé si encara existeix una web catalana sobre la pervivència de les formigues del Tibet. Pobres bèsties!

VÍCTOR GRIFOLS RECLAMA UN REFERÈNDUM PER A CATALUNYA I QUE SE N'ACATI EL RESULTAT

"M'agradaria que es celebrés un referèndum correcte [...] i acataré el que surti". És la resposta que ha donat Víctor Grífols, president de la farmacèutica Grifols, després que li recordessin les paraules que va dir-li a Artur Mas el 2014, quan encara era president de la Generalitat. "Tiri endavant, no s'arronsi", va pronunciar l'empresari mentre el govern català preparava la consulta del 9-N. "Jo vull un referèndum; a Caledònia se n'ha celebrat un i ha sortit que no, doncs ja està", ha expressat Víctor Grífols en una entrevista a Catalunya Ràdio.

El president de la multinacional també ha aprofitat l'entrevista per expressar la seva decepció davant el projecte europeu i com ha afectat al seu negoci. "Hi ha moltes mentalitats, molts idiomes i diferents regulacions" que dificulten l'homogeneïtzació del mercat, ha apuntat l'empresari.

Durant l'entrevista, Víctor Grífols ha recordat la poca aversió que li té a les entrevistes. La incontinència verbal que el caracteritza, però, ha seguit aflorant. En ser preguntat per què l'empresa va iniciar investigacions per frenar el progrés de l'Alzheimer, el president del grup ha exhibit el seu caràcter: "vam fer aquesta investigació perquè ens dediquem a això", ha dit.

ELS INFORMATIUS DE TV3 SÓN ELS MÉS PLURALS I EL PP EL PARTIT, AMB MÉS PRESÈNCIA

Els informatius de TV3 són els més plurals de Catalunya. Així es desprèn de l'últim informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que analitza la pluralitat de veus en els principals mitjans audiovisuals catalans durant el segon quadrimestre del 2018, entre els mesos de maig i agost. De la mateixa manera, l'estudi també certifica que, en tots els mitjans analitzats, el PP ha estat el partit amb més temps de paraula en els informatius diaris.

Concretament, durant aquests quatre mesos, els telenotícies de la cadena pública catalana van donar la paraula a 30 agrupacions polítiques. Per darrere se situen els de RAC1, amb 29 agrupacions; Catalunya Ràdio, amb 28 agrupacions; TVE Catalunya, amb 24 agrupacions, i 8tv, amb 22 agrupacions.

De la mateixa manera, segons l'informe del CAC, Catalunya Ràdio, TV3 i RAC1 són els mitjans que van fer més entrevistes i amb més diversitat de veus. Catalunya Ràdio va tenir 22 veus diferents; TV3, 20; RAC1, 16; el 3/24 i 8tv, 15, i TVE Catalunya, 11.

ETA ADMET QUE HIPERCOR " VA SER L'ERROR MÉS GRAN I DESGRACIAT" DE LA SEVA ACTIVITAT ARMADA

ETA qualifica la massacre d'Hipercor com l'error més gran i desgraciat de la seva "acció armada" en el seu últim butlletí intern Zutabe, datat l'abril passat. Al document la banda assumeix 758 assassinats i 2.606 "accions" entre les quals inclou atemptats no reivindicats fins ara , com el de la cafeteria Correu de Madrid el 1974.

La banda armada fa referència al seu atemptat més sanguinari, comès a l'hipermercat Hipercor a Barcelona el 19 de juny de 1987, en què van morir 21 persones i 45 van resultar ferides, i afirma que va ser "l'error més gran i desgraciat" de la seva acció armada, però al·lega que" els responsables policials i governamentals van prendre la decisió de no desallotjar l'edifici ".

L'últim Zutabe, difós un mes abans que ETA anunciés la seva dissolució i que ha estat publicat avui pel diari Gara, fixa en 758 el nombre de persones assassinades, "desenes menys que els llistats del Ministeri de l'Interior o la Fundació de víctimes del Terrorisme que refereixen 853 i 829 víctimes mortals ".

EL GOBIERNO BUSCA EXPERTS A LA DESESPERADA QUE AVALIN ELS INDULTS

Pedro Sánchez lleva días jugando al despiste sobre la posibilidad de que el Gobierno indulte a los cargos del Govern procesados por el 1-O. Pero lo cierto es que es un objetivo real y, desde el Ejecutivo, ya se trabaja para conseguirlo. No obstante, una reforma de la ley de indultos, impulsada por el PSOE antes de la moción de censura, pone en peligro esos planes.

Tal y como se informó en estas páginas el pasado mes de octubre, en poco más de un año el PSOE ha cambiado de criterio con respecto a los indultos. Durante el Gobierno de Mariano Rajoy, los socialistas presentaron una proposición de ley cuyo objetivo era limitar al máximo estas medidas de gracia. Se buscaba castigar a los líderes ‘populares’ condenados por tramas corruptas. Ahora quieren recular.

El PP, sin embargo, apoyó la creación de una ponencia para evitar que los líderes independentistas puedan ser perdonados. Los populares, de hecho, aprovecharon el texto impulsado por los socialistas antes de la moción de censura, en el que se pedía vetar los indultos para condenados por corrupción, para “acotar más” los delitos a los que no aplicar el indulto, incluyendo la secesión y la rebelión.

PUIGDEMONT I JUNQUERAS NEGOCIEN RECOSIR LA UNITAT INDEPENDENTISTA

"Procés català"
Així negocien Puigdemont i Junqueras la unitat estratègica independentista
Els màxims dirigents de Junts per Catalunya i ERC reprenen la relació per carta i exploren un acord basat en buscar una majoria més transversal, el referèndum reconegut internacionalment i la mobilització d'abast europeu


per Sara González / Oriol March



El desacord independentista viscut en els últims mesos s'explica, en part, pel distanciament entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, larvat en l'últim tram de l'anterior legislatura i accentuat per la situació d'exili i presó dels màxims dirigents del país. En les últimes setmanes, però, i pressionats pel clam del sobiranisme cívic que expressava Lluís Llach divendres a Lledoners, han reprès de forma intensa el contacte per tal de pactar una estratègia conjunta. En aquests termes s'ha expressat aquest dilluns Sergi Sol, estret col·laborador de Junqueras, en una entrevista a RAC1, i així ho confirmen a NacióDigital dirigents coneixedors dels contactes. Hi ha hagut intercanvi de cartes -per persones interposades- i es treballa en un denominador comú per trobar la unitat estratègica.

El contacte inicial d'aquest darrer intent el va fer Carles Puigdemont. Va enviar al líder d'ERC a Lledoners un exemplar del seu llibre La crisi catalana acompanyat d'una missiva. Junqueras li ha respost recentment, tot i que, ha especificat Sol, és possible que la carta encara no hagi arribat a Waterloo. "El to és cordial. No es pot parlar encara d'una relació epistolar", asseguren fonts coneixedores de les comunicacions. Sí que especifiquen, però, que per ara s'ha fet un esbós d'una entesa. "Caldrà veure si es tradueix en una proposta estratègica per apel·lar una majoria", afegeixen. Hi ha la voluntat, en tot cas, d'arribar al judici contra la cúpula del procés amb una proposta ja acordada i vigent.

EL JUDICI DE L'1-O NECESSITA OBSERVADORS INTERNACIONALS

"El judici de l'1-O necessita observadors internacionals "

José Antich

Una desena d'eurodiputats de diferents països que aquest dilluns han visitat els centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric (el Catllar), on estan tancats en presó provisional els nou presos polítics catalans, han anunciat la seva voluntat de dirigir-se al govern espanyol per demanar-li que els reconegui el paper d'observadors internacionals durant el judici del Tribunal Suprem. Un dels eurodiputats, el francès José Bové, va expressar després de la visita col·legiada amb els seus companys de l'Eurocambra que la sol·licitud té a veure amb el fet que els polítics catalans no tenen assegurat un judici just. No és la primera visita d'eurodiputats a les presons on hi ha els presos polítics catalans, ja que una altra delegació va visitar les presons el mes de setembre passat.

Una vegada s'han presentat els escrits de la Fiscalia General de l'Estat i de l'Advocacia de l'Estat, s'espera que el tribunal anunciï les dates del judici, que tothom coincideix que serà a començaments d'any. L'Estat ho ha preparat tot per a una condemna dura ―exemplar, en diuen ells―, deixant clarament de banda la posició que sobre el referèndum de l'1 d'octubre han jutjat en països com Alemanya, Bèlgica, Escòcia o Suïssa. No hi ha por, pel que sembla, a la vergonya europea ni que la justícia espanyola perdi crèdit internacionalment.

LA CUP DECIDEIX SI ES PRESENTA A LES ELECCIONS EUROPEES: ENTRE INTERNACIONALITZAR EL PROCÉS I NO LEGITIMAR LA UE

La CUP decidirà dissabte a Perpinyà si es presentarà a les eleccions europees, en les quals no participa del 2004 ençà. Amb aquest consell polític, culminarà un procés de debat intern que va començar fa uns quants mesos i que recull arguments favorables i contraris a concórrer a les eleccions europees del 26 de maig de l’any vinent, que coincidiran amb les municipals.

L’última vegada que s’hi va presentar, fa catorze anys, els resultats van ser insignificants. Tan sols va obtenir 6.985 vots al conjunt dels Països Catalans: 6.185 al Principat (0,29%), 697 al País Valencià (0,04%) i 103 a les Illes (0,04%). Cinc anys després, el 2009, la CUP no s’hi va presentar, tot i que una part de l’esquerra independentista era representada per Endavant en la candidatura Iniciativa Internacionalista. La llista no va obtenir cap eurodiputat, però als Països Catalans va aplegar 21.727 vots. A les eleccions del 2014 ja no s’hi van presentar.

Ara, en un context totalment diferent i amb el projecte de la CUP implantat en el sistema polític català, retorna el debat. Segons que ha pogut saber VilaWeb, les assemblees territorials han preparat vuit documents a favor i en contra que es votaran dissabte.

L'INDEPENDENTISME ADMET QUE POT DONAR SUPORT PUNTUAL A SÁNCHEZ PER EVITAR NOVES ELECCIONS A ESPANYA

Els diputats d'Esquerra Republicana i PDeCAT han insistit aquest dilluns en què no comptin amb els seus vots decisius per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat, encara que això no significa que no puguin donar suports puntuals al Govern en altres assumptes. Els partits independentistes reconeixen que no els convé un avançament electoral i que ha de continuar el diàleg entre el Govern i la Generalitat mentre duri la legislatura.

Quatre dies després de conèixer els escrits d'acusació de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat contra els líders del procés, l'independentisme segueix digerint les dures acusacions per rebel·lió, sedició i malversació que pesen contra els seus líders. Els republicans han reunit aquest dilluns la seva comissió permanent, com cada setmana, i han ratificat la seva oposició als comptes de Pedro Sánchez. “És un no claríssim”, ha assegurat Sergi Sabrià, president del grup parlamentari d'Esquerra a la cambra catalana. El partit d'Oriol Junqueras considera que no s'ha produït cap dels gestos que esperava l'independentisme per recolzar els comptes i que, en aquest escenari, que no comptin amb ells. “La justícia s'ha expressat amb una virulència superior a la qual caldria esperar”, ha dit Sabrià.

EL PSOE REBUTJA REFORMAR EL DELICTE DE REBEL·LIÓ FINS QUE NO HI HAGI SENTÈNCIA PELS PRESOS POLÍTICS

El ministre de Foment i secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, s'ha mostrat contrari aquest dilluns a iniciar una reforma del Codi Penal per adequar el delicte de rebel·lió als temps actuals perquè podria "contaminar" el procés judicial obert contra els dirigents del procés sobiranista.

En roda de premsa amb motiu de la reunió de l'Executiva Federal del PSOE, Ábalos ha opinat que aquesta proposta, defensada per Pedro Sánchez en l'oposició, té tot el sentit a causa del debat existent sobre si pot o no haver-hi delicte de rebel·lió sense violència armada.

Però ha advertit que en el context actual, amb el procés judicial del procés independentista en marxa, aquesta iniciativa "no cal" iniciar-la ara.

EL CONSELL DE LA REPÚBLICA ARRIBA A 25.000 ADHESIONS EN UNA SETMANA

El Consell per la República ha superat avui la xifra de 25.000 adhesions, gairebé una setmana després de la seva presentació. Així ho reflecteix el comptador de la pàgina web de l’organisme. Tothom qui ho vulgui pot adherir-se a un registre que és l’eina amb què es podran ‘prendre decisions col·lectivament i compartir informació’, diu la web.

El registre permetrà d’elegir els cent membres d’una assemblea de representants que, al seu torn, triaran el Consell per la República. Aquesta assemblea serà formada per cent membres elegits per sufragi entre tots els més grans de setze anys inscrits al registre, entre les quals 25 membres seran de la societat civil, 25 seran electes locals, 25 seran electes legislatius (Parlament de Catalunya, congrés i senat espanyols i Parlament Europeu) i 25 seran residents a l’exterior del Principat.

El consell, el presidirà Carles Puigdemont, que en la seva presentació, de la mà de Toni Comín, va explicar que serviria per a ‘avançar per la via dels fets’ cap a la independència. I va afegir: ‘El consell ha de fer república de manera desacomplexada i més lliure i segura’, perquè l’estat espanyol no podrà aplicar-hi ‘cap 155’.

Informa:VILAWEB.CAT (6-11-2018)

EL GOBIERNO JA OBRA LA PORTA A PRORROGAR ELS PRESSUPOSTOS PEL NO DE L'INDEPENDENTISME

La ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha obert la porta a prorrogar els pressupostos després del rebuig dels partits independentistes als comptes del govern de Pedro Sánchez arran de la petició de penes de la Fiscalia. A la seva arribada al consell de ministres d'Economia de l'Eurozona a Brussel·les, la ministra ha recordat que "si al final" no hi ha els "consensos" necessaris per tirar endavant els comptes, el sistema "preveu la pròrroga pressupostària" i l'executiu socialista podria fer-hi "els ajustos necessaris".

En aquest sentit, Calviño ha dit que "no és desitjable" "barrejar" la negociació dels comptes amb la situació dels independentistes empresonats perquè, segons ella, aquesta qüestió està fora del seu àmbit d'influència.

D'altra banda, Calviño ha defensat que no ha "notat preocupació especial" per part de l'executiu comunitari respecte els pressupostos espanyols. Brussel·les va avisar recentment d'una possible "desviació de l'esforç" estructural del dèficit públic en els comptes de Sánchez. Després de reunir-se amb la ministra espanyola, el comissari d'Economia i Finances Pierre Moscovici ha afirmat que tenen "un procés de diàleg positiu amb les autoritats espanyoles" respecte als pressupostos.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (6-11-2018)

EL SUPREM AJORNA FINS AQUEST DIMARTS LA DECISIÓ SOBRE LES HIPOTEQUES

Després de més de més de vuit hores de debat, el Tribunal Suprem no ha trobat la unanimitat, ni tan sols la majoria, per resoldre si han de ser els bancs o els clients qui han de pagar l'impost per a la tramitació de les hipoteques. En aquest sentit es planteja una segona pregunta, ja que també s'ha de definir si la decisió ha de tenir aplicació immediata o ha de ser amb caràcter retroactiu.

Aquest dilluns, l'alt tribunal havia d'aclarir les conseqüències de la sentència del 16 d'octubre del mateix Suprem que, durant les últimes setmanes, ha fet activar totes les alarmes, ja fos de la banca o de la societat civil. La decisió, però, no ha arribat, i la trentena de magistrats de la sala tercera que han analitzar el fons de la nova jurisprudència que radicalment canvia els protocols fixats fins ara, es demorarà fins dimarts.

De fet, la convocatòria d'aquest ple, per part del president de la sala contenciosa-administrativa, Luís María Díez-Picazo, ha estat envoltada de polèmica pel fre a l'aplicació d'una sentència desfavorable als interessos de les entitats financeres, i ha generat incertesa jurídica durant setmanes sobre qui ha de pagar l'impost.

EL JUTGE DEL 13 QUE VA REPRIMIR L'INDEPENDENTISME HO VA DEIXAR GAIREBÉ TOT LLIGAT

La instrucció judicial de Juan Antonio Ramírez Sunyer sobre el referèndum de l'1-O estava a punt de concloure. El jutge de Barcelona, que va morir diumenge, estava pendent de rebre un últim i definitiu informe de la Guàrdia Civil sobre la presumpta malversació de fons públics en la preparació de la consulta independentista. També havia d'ordenar una última ronda de declaracions abans de donar per tancat el cas i enviar a judici bona part de les 40 persones investigades, expliquen fonts judicials a EL PAÍS.

La defunció de Ramírez Sunyer, que patia una greu malaltia, tindrà com a primera conseqüència un retard en la tramitació del procés. La plaça que ocupava com a titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona queda ara vacant. S'obrirà, doncs, un concurs perquè s'hi presentin voluntaris per cobrir-la. El procés fins que es nomeni un nou jutge –en funció únicament dels mèrits acumulats– pot allargar-se un mínim de mes i mig.

EL PAPA AMENAÇA AMB FER DIMITIR EL COPRÍNCEP EPISCOPAL SI ANDORRA LEGALITZA L'AVORTAMENT

La batalla per la legalització de l’avortament a Andorra està fent trontollar els equilibris institucionals al Principat. El mateix Papa Francesc ha trucat directament al cap de govern, Antoni Martí, per advertir-lo que la despenalització de l’avortament és incompatible amb el fet que el bisbe d’Urgell continuï sent cap d’Estat d’Andorra, segons que informa el Diari d’Andorra.

Les recents polèmiques sobre la interrupció de l’embaràs i la pressió dels grups feministes han fet que diversos polítics afirmin que la Constitució permet mantenir el coprincipat encara que es consenteixi l’avortament. Aquesta teoria considera que el bisbe d’Urgell no hauria de renunciar a ser cap d’Estat, sinó que simplement hauria de deixar de firmar la despenalització. Però el Vaticà no comparteix aquesta proposta i ha deixat clar que és totalment incompatible.

L’avortament derivaria immediatament en l’abdicació del Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, acompanyada de la renúncia de la Cúria romana al dret de tenir un cap d’estat andorrà. Cal recordar que la figura dels coprínceps es remunta al 1278 amb la signatura del primer Pariatge. El Vaticà ha tramès al govern andorrà que el respecte a la vida (inclou també l’eutanàsia) és un precepte innegociable i sobre el qual no hi ha debat possible més enllà de la defensa i la protecció en totes les seves fases.

Informa:VILAWEB.CAT (6-11-2018)

LA JUSTÍCIA BELGA DECIDEIX DIMARTS SOBRE EL RECURS DE L'EXTRADICIÓ DE VALTÒNYC

El Tribunal d'Apel·lació de Gant farà públic aquest dimarts si accepta o rebutja el recurs de la fiscalia de Flandes a la denegació de l'extradició de Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtònyc. Concretament, tres magistrats comunicaran si mantenen la decisió del tribunal de primera instància, que ja va pronunciar-se en contra de l'extradició, o accepten el recurs que va presentar el ministeri públic flamenc. En qualsevol cas, la decisió no necessàriament serà la definitiva, ja que les dues parts poden portar la resolució d'aquest dimarts al Tribunal de Cassació, la jurisdicció més alta de Bèlgica.

L'Estat reclama el cantant per complir una pena de presó de tres anys i mig pels delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces per les lletres de diverses cançons que va escriure i pujar a Internet.

A l'agost, la justícia belga ja va descartar l'extradició automàtica que l'Audiència Nacional va intentar marcant la casella de 'terrorisme' en l'euroordre. El segon revés a Espanya va ser el 17 de setembre, quan un jutge del tribunal de primera instància de Gant va oposar-se a l'entrega de Valtònyc en considerar que el cas del raper s'emmarca dins de la llibertat d'expressió.

NOU EURODIPUTATS DEMANEN FER D'OBSERVADORS DURANT EL JUDICI DE L'1-O

Diversos eurodiputats demanaran a l'estat espanyol poder fer d'observadors internacionals durant el judici de l'1-O. Ho promouran a través de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, que treballa perquè la Unió Europea intervingui en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Entre aquests observadors, hi podrà haver també membres europeus d'organitzacions de defensa dels drets humans.

L'anunci l'ha fet aquest dilluns l'eurodiputat francès José Bové a les portes de Lledoners després de visitar els polítics tancats al centre. Per Bové, aquest judici "no té garanties" i ha afegit que les condicions amb què es trobaran durant el litigi suposen "un veritable problema de democràcia". L'eurodiputat ha demanat també la llibertat "immediata" dels presos perquè es puguin preparar per al judici. L'eurodiputada sueca Bodil Valero ha afegit que "si Europa no es pronuncia en el conflicte entre Catalunya i Espanya, és per covardia".

EL TC ADMET A TRÀMIT EL RECURS DE SÁNCHEZ, TURULL I RULL CONTRA LA SEVA SUSPENSIÓ

Enèsima acceptació a tràmit del Tribunal Constitucional d'un recurs dels presos polítics. En aquest cas, i segons ha informat el mateix Tribunal, s'ha acceptat a tràmit per unanimitat el recurs d'empara presentat per Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull contra la interlocutòria de 30 del passat juliol de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem, que mantenia la decisió de l'instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, de deixar "suspesos automàticament i per imperi de l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal en les funcions i càrrecs públics que estaven exercint".

Segons la interlocutòria del TC s'aprecia que en el recurs concorre una "especial transcendència constitucional perquè planteja un problema o afecta una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest Tribunal".

De fet, la suspensió de l'exercici de les seves funcions com a diputats ha estat un dels episodis que ha generat més divisió i malestar entre les files independentistes al Parlament. En aquest sentit, la crisi sobre com el Parlament havia de gestionar aquesta suspensió va provocar un conflicte greu entre JxCAT i ERC, amb dues solucions tàctiques divergents.

Informa:ELMON.CAT (6-11-2018)

INFORME DEL COL·LEGI D'ECONOMISTES: EL CONFLICTE POLÍTIC HA TINGUT UN IMPACTE " TEMPORAL I LIMITAT "

El conflicte polític ha tingut "un impacte limitat i temporal sobre l'economia catalana", segons el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC). Aquesta és una de les conclusions de la nota d'opinió que ha fet públic aquest matí el CEC, amb motiu de la Jornada dels Economistes 2018 i que han presentat aquest dilluns el degà, Anton Gasol, el vicedegà Oriol Amat i el director tècnic de la jornada, Joan Trullén.

Sobre els efectes del procés i el xoc Catalunya-Estat de la tardor passada, el CEC esmenta que la incidència major s'ha notat en alguns indicadors vinculats al turisme, un fet que pot estar també influït pels atemptats de l'agost del 2017. Gasol ha recordat que l'economia catalana va millor que el seu entorn més immediat, tant l'espanyol com l'europeu. Les dades de l'IDESCAT ho corroboren, amb un creixement superior al 3%. El degà del CEC ha destacat que "el ric teixit empresarial i associatiu del país ha tirat endavant moltes vegades sense l'acompanyament de la política". L'opinió d'avui està en línia amb posicionaments anteriors del Col·legi.

VOX DEMANA 762 ANYS DE PRESÓ PER A TOTS ELS ACUSATS DE L'1-O

Vox ha presentat aquest matí el seu escrit d'acusació per al judici de l'1-O. Triplica tota la resta d'acusacions, tot i ser l'acusació popular i demana dos delictes de rebel·lió, un pel 2'-S i l'altre per l'1-O i organització criminal, a banda de malversació i sedició. És la diferencia amb els escrits de la Fiscalia i l'advocacia de l'estat.

Demanen 74 anys de presó pels presos polítics, 24 anys per a la resta de consellers que estan en llibertat, 65 anys pels jordis i 50 per Carme Forcadell i 12 anys de presó per als membres de la Mesa i per Mireia Boya.

A les portes del Tribunal Suprem, un cop lliurat l'escrit, el secretari general de Vox, Javier Ortega ha agraït la feina dels jutges que "amb el seu rigor, lleialtat i la seva independència aconseguiran, juntament amb aquesta acusació particular de Vox, que els colpistes acabin a la presó".

ELS PRESOS POLÍTICS CONVIDEN PER CARTA ALBIOL I ARRIMADAS A VISITAR LA PRESÓ

Repte dels presos polítics als líders unionistes Inés Arrimadas i Xavier García Albiol davant les seves afirmacions i insinuacions sobre els suposats privilegis de com viuen al centre penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages). Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva signen una carta que han remès als líders de Ciutadans i PPC, que han de rebre al llarg del dia d'avui, per tal que visitin la presó i enraonin amb els altres presos sobre els suposats privilegis que ostenten. De fet, la invitació és per evitar que continuin parlant des del desconeixement.

La missiva, a la que ha tingut accès El Món, comença curteta i al peu: "Ens dirigim a vostès després d'observar que estan interessats per la situació quotidiana que vivin al centre penitenciari on estem privats de llibertat sense ni tan sols haver-nos jutjat".

"Per les afirmacion que els hem sentit a dir a través dels mithans de comunicació, és evident que bostès només poden parlar des del desconeixement", deixen clar els presos polítics. "Per aquest motiu, i en la mesura que vostès són càrrecs institucionals facultats per visitar un centre penitenciari si ho desitgen -tal i com els hi ha recordat la consellera de Justícia-, ens agradaria que ens visitessin a Lledoners on podran comprovar de primera mà si som uns presos amb privilegis, bé sigui parlant amb nosaltres mateixos, bé sigui parlant amb d'altres interns del Centre amb els quals convivim diàriament", reblen els presos.

"De passada podran avaluar el bon nom dels serveis penitenciaris gràcies a la tasca professional dels seus servidors públics", afegeixen. "Estem segurs que en proporció a l'interès que han posat en les seves declaracions, consideraran la proposta ben aviat i trobaran la manera que ens podem saludar personalment a Lledoners", s'acomiaden.

Informa:Quico Sallés a ELMON.CAT (5-11-20º8)

QUIN PAPER JUGARÀ EL CATALÀ EN EL JUDICI DE L'1-O? ELS PRESOS TENEN DRET A EXPRESSAR-S'HI

El 20 de novembre de l’any 2007; els gironins Enric Stern i Jaume Roura van ser jutjats a l’Audiència Nacional acusats de cremar una foto dels reis espanyols durant una visita del monarca a Girona el 13 de setembre de l’any anterior. El magistrat Jose María Vázquez Honrubia va imposar una multa de 2.730 euros.

Fins aquí pot semblar tot correcte, però el judici es va haver de repetir perquè el fet que Vázquez Honrubia no deixes als dos joves expressar-se en català va vulnerar els seus drets. L’advocat de la defensa, l’exdiputat de la CUP Benet Salellas, va presentar un recurs i el Ple de la Sala Penal de l’Audiència Nacional va ordenar la repetició del judici.

La vulneració dels drets lingüístics d’Stern i Roura és una de les moltes referències que el col·lectiu Juristes per la Llengua ha enviat a les defenses dels presos i les preses polítiques. “No volem fer cap intromissió a la línia de defensa de tots els companys advocats dels presos polítics, simplement que quedi clar” com els imputats a la causa de l’1 d’octubre al Suprem “tenen tot el dret a parlar en català”, Mireia Casals, presidenta de Juristes per la Llengua.

CONGRÉS D'ESTÒNIA: EL PRECEDENT BÀLTIC DEL CONSELL DE LA REPÚBLICA

"Congrés d’Estònia: un precedent bàltic del Consell per la República "
Un parlament creat a partir d'un cens de ciutadans estonians va tenir un paper clau en la independència del país

L’any 1989, un grup de ciutadans estonians va crear una organització privada, el Congrés d’Estònia, que té elements semblants al Consell per la República català creat recentment. El Congrés va nàixer impulsat per un grup que rebia el nom de Comitè Ciutadà per Estònia, el propòsit del qual era posar en qüestió la legalitat soviètica del moment tot reafirmant que Estònia tenia una legalitat anterior i superior, basada en l’Estònia independent de preguerra.

La primera tasca dels comitès va ser crear un registre de ciutadania estonià, al qual podien apuntar-se de manera voluntària tots els estonians i els russos o els descendents directes de russos que haguessin arribat al país abans del 1940, quan va tenir lloc la invasió soviètica del país. 790.000 estonians, que representaven el 60% de la població total d’Estònia, s’hi havien registrat el febrer del 1990, més de dos anys abans de la independència real del país.

Subcategories

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08499950