ON SÓN ELS MOSSOS QUAN HI HA UNA AGRESSIÓ ULTRA ?

"On són els Mossos quan hi ha una agressió ultra? "
L'extrema dreta continua agredint, però la policia catalana no ha intensificat l'actuació després d'aixecar el 155

 

Per: Pere Martí



Trasllat. Els Mossos han complert avui impecablement la seva obligació de traslladar membres del govern de la Generalitat a una presó en territori català perquè un jutge espanyol els manté en presó provisional. Són la policia integral de Catalunya i aquesta és una de les feines que han de fer, encara que a alguns els remogui l’estómac. Som l’únic país del món que empresona els seus dirigents polítics, amb la seva policia en presons del govern, sabent que haurien de ser en llibertat perquè la presó provisional és un càstig. I ho fem sense cap incident, amb protestes cíviques i pacífiques. Ens empassem la ràbia perquè pensem, amb un punt d’ingenuïtat, que algun dia es farà justícia.

L’únic incident que hi ha hagut va passar ahir a la nit, quan tres espanyolistes van agredir un independentista que esperava l’arribada dels presos polítics als Lledoners. La violència, a Catalunya, sempre ve del mateix cantó, de l’espanyolisme. Els agressors van sortir d’un grup que retirava llaços grocs a la carretera que va cap a la presó i, quan va veure que els enregistraven, va donar cops de puny i puntades de peu a l’agredit. De resultes de l’agressió va haver de ser hospitalitzat. Tot això en una carretera plena de Mossos que, quan va haver acabat l’agressió, van identificar tres individus i van practicar diligències per delicte lleu d’agressió. Aquesta vegada potser haurien pogut evitar l’agressió si haguessin detectat la presència d’ultres, és a dir, si haguessin actuat preventivament, però no ho van fer. I aquesta passivitat costa d’entendre. Perquè era evident que hi havia risc de xoc amb els independentistes que esperaven els presos o feien pintades reivindicatives.

MILERS DE PERSONES ES CONCENTREN A LES PRESONS PER ACONSEGUIR LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

Manifestació a tocar de la presó de Lledoners. | Josep Maria Montaner
El groc és, més que mai, el color que aquest dimecres predomina a les presons de Puig de les Basses, a Figueres (l'Alt Empordà) i Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (el Bages). Groc en les samarretes, en les pancartes i en els milers de llaços que pengen de les baranes de les carreters. El trasllat dels presos a Catalunya s'ha convertit en un clam que parla per sí sol i que arriba fins a les mateixes portes dels centres penitenciaris. Segons els manifestants, es tracta d'un crit de llibertat. Això és el que més m'ha escoltat en les dues concentracions que Òmnium, ANC i les famílies han organitzat per exigir l'alliberament dels líders independentistes. Aquesta nit serà la primera que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Dolors Bassa, Carme Forcadell i Jordi Cuixart dormiran en presons catalanes. Aquest no era l'objectiu -les famílies s'entesten a recordar que la determinació és l'alliberament-, però l'apropament suposa una mica més d'aire per a elles i els advocats, que troben majors facilitats en la comunicació i per preparar les defenses.

Els voltants de les presons de Lledoners i Puig de les Basses han estat un clam unànime per exigir la llibertat dels presos. El sobiranisme s'ha tornat a mobilitzar. A les dues marxes hi han assistit també diverses figures polítiques com Artur Mas, Albert Batet, Antoni Castellà, Jaume Asens, David Font, Marta Vilalta i bona part dels dirigents del Govern. Els líders independentistes empresonats han rebut aquest dimecres a la tarda la visita de la cúpula representativa de les institucions catalanes. El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, s'ha reunit amb Junqueras, Romeva i els Jordis a Lledoners i el president del Parlament, Roger Torrent, ha fet el mateix amb Bassa i Forcadell a Puig de les Basses.

TORRA VISITA JUNQUERAS, ROMEVA I ELS JORDIS A LLEDONERS

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó de Lledoners. Torra ha arribat poc abans de les set de la tarda a la presó.

Després de la visita, el president participarà en la marxa per la llibertat que ha sortit de Sant Joan de Vilatorrada fins la porta de la presó de Lledoners, on han ingressat aquest migdia els quatre presos polítics.

La marxa l'ha organitzat Òmnium Cultural, l'ANC i l'Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC). Amb l'acte d'aquesta tarda s'ha evitat la concentració a les portes de la presó aquest matí quan han entrat els dos monovolums amb els presos.

Informa:ELNACIONAL.CAT (4-7-2018)

TORRENT VISITA FORCADELL I BASSA A LA PRESÓ DE FIGUERES

Poc més d’una hora després de la seva arribada a la presó, Roger Torrent ha visitat l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa. El president de la cambra ha arribat a Puig de les Basses (Figueres) pocs minuts després de tres quarts de sis de la tarda. La visita té especial simbolisme perquè Forcadell és la predecessora de Torrent com a segona autoritat del país. El president Quim Torra s’acostarà a la presó de Lledoners, on ja han arribat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Aquest migdia, Torra i Torrent han fet una declaració institucional al Parlament. Les dues màximes autoritats han assegurat que l’acostament dels presos política no és cap “gest polític ni una negociació”, sinó que és una “obligació”. "Què hi fan 9 persones innocents a presó? Avui es posa fi a l'allunyament d'aquests presos polítics, però no a la injustícia i l'aberració de tenir tancats a la presó demòcrates pacífics i honorables", ha advertit el president Torra.

Informa:ELNACIONAL.CAT (4-7-2018)

JxCAT, ERC I LA CUP SALVEN UN COP MÉS LA UNITAT INDEPENDENTISTA

JxCat, ERC i la CUP ratificaran demà els ‘objectius polítics’ de la resolució del 9-N, anul·lada pel Tribunal Constitucional espanyol (TC) i que declarava ‘solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república’. Consideren, a més, que aquests objectius són legitimats pel primer d’octubre i el 21-D. També reiteraran la ‘ferma voluntat’ de dur a terme les actuacions aprovades pel parlament ‘per a assolir i culminar democràticament la independència’. Els tres grups han registrat aquesta tarda a la cambra una transacció al text original de la CUP. El text, a més, insta el govern a ‘fer efectius’ els articles suspesos pel TC de tretze lleis i un decret. Hi inclouen la darrera reforma de la llei de la presidència, com pretenien JxCat i ERC en les esmenes que havien presentat, però no la llei de transitorietat jurídica, exclosa de bon començament. La mesa de la cambra va tramitar la proposta tot i l’oposició reiterada de Cs, el PSC i el PP.

La resolució del 9-N consta en nombroses interlocutòries del Tribunal Suprem com a argument inculpatori per als presos polítics i els exiliats. La sala penal del tribunal la va tornar a citar la setmana passada, quan va refusar els recursos contra el processament dels quinze encausats pel procés.

UNES 200 PERSONALITATS SIGNEN UN MANIFEST PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I ELS DRETS HUMANS

Unes 200 persones vinculades al món del periodisme, la cultura, els moviments socials, l’esport i les Ciències Socials han signat el Manifest 'Drets i llibertats', en què es reclama la derogació de la Llei Mordassa, la reforma immediata del Codi Penal i la limitació de l’ús de la presó provisional. La iniciativa pretén donar una resposta unitària a la "regressió de drets i llibertats arreu i també a l'Estat espanyol", així com a la "repressió" que pateixen tuitaires, artistes, periodistes, manifestants i defensors dels drets humans. Ignacio Escolar, Marina Garcés, Jordi Évole, Mònica Terribas, Josep Ramoneda i Óscar Camps són alguns dels signants d’aquest manifest, impulsat per Lafede.cat.

En l'acte de presentació de la iniciativa, celebrat al Col·legi de Periodistes de Barcelona aquest dimecres, Tere Palop, vicepresidenta de Lafede.cat i Jordi Armadans, director de Fundipau, han destacat la "transversalitat" del manifest, així com la seva voluntat de persuadir els poders polítics per a corregir la present "deriva regressiva".

L'escriptora i periodista Llucia Ramis, també participant de la iniciativa, ha assegurat que és "impossible" no signar el manifest, independentment de la postura ideològica individual de cadascú. En la mateixa línia, la cantant Marina Rosell ha expressat que "hi ha por", però que també hi ha "molta indignació", i el productor musical Marc Parrot ha fet èmfasi en la importància de demostrar aquest sentiment adherint-se a la iniciativa.

A ESPANYA CADA COP HI HA MÉS GENT PARTIDÀRIA DE SUPRIMIR LES AUTONOMIES

L'estat plural que defensa el PSOE, partidari del federalisme i de rebaixar la tensió en el debat territorial, no té traducció en el primer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) des de la presa de possessió de Pedro Sánchez. Els partidaris d'un únic govern central i de la supressió de les comunitats autònomes repunten al mes de juny i, amb un 21,1%, se situen al nivell més alt des del maig del 2014 (22%). La xifra, que s'havia estabilitzat entre el 17% i el 18% durant el 2016 i el 2017, ja havia repuntat en els últims mesos, situant-se a l'entorn del 20%.

Tot i el creixement dels partidaris d'una Espanya sense autonomies, encara se situen lluny de l'opció preferida pels espanyols: un 34% són partidaris del manteniment de l''statu quo' actual. Són tres punts menys que al maig, precisament els que guanya l'estat unitari. Per la seva banda, els partidaris del dret a l'autodeterminació de les autonomies es mantenen per sota del 10% (9,2%), en uns nivells similars als dels últims mesos. Completen l'estadística els que volen més autogovern per a les autonomies (13,1%), els que en volen menys (9,8%) i els que prefereixen no contestar (12,8%).

El 51,1% dels ciutadans de l'Estat se senten tant espanyols com de la seva comunitat autònoma, un 16,1% només espanyols i un 6,6% no se senten espanyols sinó de la seva autonomia d'origen.

Informa:ARA.CAT (4-7-2018)

EL CINEMA CATALÀ SEGUEIX EN CAIGUDA LLIURE

Les dades del cinema català són "preocupants", tal com ha detallat aquest dimecres Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, en la presentació del balanç de l'any. "Tenim un talent per ser competitius i per anar a Europa i al món", assegura. Però les dades no acompanyen: l'any 2017 es van estrenar a cinemes comercials de tot l'Estat un total de 49 produccions catalanes, 16 produccions menys que el 2016. Afegeix al descens que a l'equador del 2018 les xifres són inferiors, amb només 19 films estrenats i un descens "inquietant" pel que fa a la recaptació, que indica una desconnexió del cinema del país amb els espectadors.

"Estem en un moment crític", rebla Passola. Segons detalla la presidenta, la situació s'explica per la no aplicació de les taxes de l'audiovisual i per les retallades pressupostàries a Televisió de Catalunya. "La caiguda de TV3 ha estat letal pel cinema en català". Tradicionalment, la televisió publica catalana ha actuat de motor de les produccions, tant de ficció com de documental, i això ha provocat la caiguda del número de produccions i de la mida que tenen. "Necessitem una televisió forta; si no, provocarem que tota la producció es traslladi a fora. I també necessitem un departament de Cultura que prioritzi inversions". Passola remarca aquest fet, atesa la forta davalla de dotació pressupostària de la Generalitat en l'Acadèmia, que ha passat de 290.000 euros l'any 2017 a 180.000 euros el 2018.

TORRA I TORRENT EXIGEIXEN " LLIBERTAT I JUSTÍCIA " PER ALS PRESOS :" NO ENS CONFORMAREM AMB MENYS "

El dia en què els primers presos polítics són traslladats a Catalunya, els presidents de la Generalitat i el Parlament, Quim Torra i Roger Torrent, avisen que no deixaran de treballar per fins que tots ells siguin alliberats. En una declaració institucional aquest migdia al davant del Parlament, al costat dels membres del Govern i representants dels partits independentistes i dels comuns, han deixat clar que "avui és el dia de l'apropament, però no el del retorn a casa. A prop no vol dir llibertat ni justícia completa", ha llegit Torrent, i ha afegit: "No ens conformarem amb menys".

Torra ha volgut volgut destacar que els trasllats que han començat aquesta setmana no són més que "l'aplicació de la llei penitenciària", amb què "s'acaba un tracte discriminatòria que mai hauria d'haver existit". "L'acostament és una obligació legal, no és cap concessió política. Aquest trasllat no és cap gest polític i en cap cas no forma part d'una negociació", ha insistit Torra, deixant molt clar que el seu "compromís vital" és que els independentistes empresonats "surtin de la presó i s'arxivi la seva causa penal". "Avui els tenim més a prop, però no són on han de ser: lliures i sense causes pendents", ha reblat.

Hi ha coincidit el president del Parlament, en un missatge que ha fet extensiu també als exiliats: "No descansarem fins que sigueu lliures i amb les vostres famílies". Torrent ha fet un repàs de la trajectòria de les preses i els presos polítics per recordar que ha estat sempre una "expressió viva de la no violència i el pacifisme", i ha posat de relleu que la majoria d'ells estan tancat per haver donat "veu i vot" a Catalunya. "És un motiu de vergonya per a tots els demòcrates catalans, espanyols i europeus", ha opinat Torra, destacant que "cap ciutadà ni representant polític ha de ser perseguit per les seves idees i conviccions".

Informa:ARA.CAT (4-7-2018)

N.de la R.

Junquera, Romeva i els Jordis han arribat aquest migida a la presó de Lledoners.

JOAQUIM MARIA PUYAL POSA FI A 42 ANYS DE TRANSMISSIONS DE FUTBOL EN CATALÀ


Han estat 50 anys rere el micro, una llarga trajectòria que ha erigit Joaquim Maria Puyal com la veu del futbol en català. Avui, l'anunci de la seva retirada suposa una sacsejada per al món del periodisme esportiu i de la ràdio, en particular. "Les transmissions de Puyal formen part d'un dels majors èxits de la ràdio i la comunicació d'aquest país", afirma el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, que agraeix en un article a NacióDigital els seus anys de dedicació.

Puyal va ser el primer l'any 1976 a recuperar les narracions en català del futbol. Feia només un any de la mort de Franco, però el periodista va aconseguir convèncer la SER d'apostar pel seu programa que ràpidament va començar a sumar èxits d'audiència. Nou anys després, el ja prestigiós periodista va fitxar per Catalunya Ràdio, en companyia de professionals avui de renom com Antoni Bassas o Eduard Botet. Des d'aleshores i durant vint anys, Puyal ha narrat més de 2.000 partits de futbol, acompanyant generacions que han gaudit de les seves locucions.

BERNAT SOLÉ I RICARD TORQUEMADA, L'APOSTA PER SUBSTITUIR PUYAL;

Han estat 50 anys rere el micro, una llarga trajectòria que ha erigit Joaquim Maria Puyal com la veu del futbol en català. Avui, l'anunci de la seva retirada suposa una sacsejada per al món del periodisme esportiu i de la ràdio, en particular. "Les transmissions de Puyal formen part d'un dels majors èxits de la ràdio i la comunicació d'aquest país", afirma el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, que agraeix en un article a NacióDigital els seus anys de dedicació.

L'aposta de la "Corpo" per substituir Puyal al capdavant dels micròfons de Catalunya Ràdio són els periodistes Bernat Soler i Ricard Torquemada, segons ha avançat Rac1 i ha confirmat NacióDigital. Soler retransmetia fins ara els partits de futbol a TV3, mentre que Torquemada ha estat els últims anys la mà dreta de Puyal a La TdP.

Puyal va ser el primer l'any 1976 a recuperar les narracions en català del futbol. Feia només un any de la mort de Franco, però el periodista va aconseguir convèncer la SER d'apostar pel seu programa que ràpidament va començar a sumar èxits d'audiència. Nou anys després, el ja prestigiós periodista va fitxar per Catalunya Ràdio, en companyia de professionals avui de renom com Antoni Bassas o Eduard Botet. Des d'aleshores i durant vint anys, Puyal ha narrat més de 2.000 partits de futbol, acompanyant generacions que han gaudit de les seves locucions.

QUE ARRIBIN ELS PRESOS ÉS UNA BONA NOTÍCIA, PERÒ CONTINUEN A LA PRESÓ

"Una bona notícia "

 

Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. ">Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

 


“No es confonguin. Que avui arribin els presos és una bona notícia, sí; però no és cap alegria. Continuen a la presó

Que avui tinguem una bona notícia, que ens hàgim llevat sabent que al llarg de les pròximes hores els presos polítics catalans seran en presons de Catalunya, no ens hauria de confondre. Sí, és una bona notícia, que traslladin els presos. Ho és per a tots nosaltres i ho és, sobretot, per a les seves famílies, que deixaran de pagar la seva condemna particular fent quilòmetres i més quilòmetres amunt i avall. Ho serà fins i tot per als mateixos presos, que, superat el daltabaix que ha de ser per a ells un trasllat fet amb les condicions que s’està fent –més pròpies del segle XIX que del segle XXI–, forçosament seran més ben tractats. Ni que sigui, és clar, perquè un cop aquí ja podran sintonitzar determinades emissores de ràdio i de televisió que els explicaran de veritat el que passa a fora. Se’ls haurà acabat l’ostracisme informatiu madrileny, que ara només se’ls trencava en rebre a la cel·la publicacions com ara El Punt Avui, que aquesta casa els enviava i els continuarà enviant.

Que els presos polítics arribin a Catalunya és, efectivament, una bona notícia. Felicitem-nos i sortim al carrer, si és el que ens demana l’ANC i Òmnium. Però no s’enganyin. D’alegries, poques. La bona notícia d’avui no amaga l’enorme injustícia que estem vivint tots plegats i que ells pateixen en pròpia pell. Perquè quan arribin (hauríem de mirar que ho fessin amb tranquil·litat, sense incidents que algú pugui utilitzar per fabricar segons quin relat), quan arribin, deia, continuaran tancats, empresonats, entre reixes.

GUIA PER SEGUIR LA REBUDA ALS PRESOS POLÍTICS ARRIBATS D'ESPANYA: ES DEMANA MANTENIR LA CALMA

Els presos polítics arriben aquest dimecres a Catalunya i les entitats sobiranistes ja ho tenen tot a punt per rebre'ls. Òmnium Cultural, l'ANC i l'Associació Catalana de Drets Civils insten la ciutadania a tornar al carrer per transmetre tot el suport als líders independentistes empresonats. Aquest mateix dimecres s'han convocat marxes i els actes de suport s'allargaran almenys fins el proper dissabte 14 de juny, quan se celebrarà una "gran manifestació" a Barcelona. A continuació, tot el que cal saber per poder formar part de totes les mobilitzacions previstes.

A quines presons aniran els presos?

Serveis Penitenciaris ha escollit les presons de Puig de les Basses, a Figueres, i Lledoners, al Bages, per considerar que són "els destins més adients". Dolors Bassa i Carme Forcadell aniran al centre penitenciari gironí, mentre que Junqueras, Romeva, els Jordis, Rull, Turull i Forn seran interns de la presó bagenca. L'exconsellera de Treball i l'expresidenta del Parlament sortiran demà al matí d'Alcalá Meco camí de Catalunya. La resta de líders independentistes passaran la nit de dimarts a la presó de Zuera, a Saragossa, i es traslladaran durant el matí a Brians II.

UN FERIT A LLEDONERS PER UNA AGRESSIÓ FEIXISTA

Agressió feixista a l’accés de la presó deLledoners (Sant Joan de Vilatorrada, Bages), on demà probablement seran internats el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Raül Romeva i els líders civils independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Cap a les deu de la nit, prop de cent persones feien un sopar a la fresca, convocat com a I assemblea oberta del CDR, a les portes del centre penitenciari Lledoners quan han rebut l’avís que una vintena de persones estaven arrencant llaços grocs. Un home s’hi ha desplaçat per comprovar l’avís i quan ha constatat l’acció ha començat a gravar l’escena. Una patrulla dels Mossos s'hi ha dirigit.

Un dels que arrencava llaços l’ha agredit d’un cop de peu -tal i com es veu al vídeo- i després entre dues o tres persones, segons testimonis, se li han abraonat. L’home ferit ha estat traslladat en ambulància a l’hospital de Manresa. Tot i els nervis, escridassades i alguna picabaralla dels primers moments amb membres del CDR que no entenien que no es detenís als agressors, els Mossos han pacificat la zona després de desplegar un fort operatiu de seguretat per evitar més enfrontaments i han identificat als agressors.

Posteriorment, la policia ha demanat als membres de l'assemblea oberta que abandonessin l'accés a la presó, petició a la que han accedit els concentrats que han abandonat pacíficament el cónclave.

Informa:ELMON.CAT (4-7-2018)

DIPUTATS FRANCESOS DENUNCIEN QUE ÉS " INADMISSIBLE" L'EMPRESONAMENT DELS POLÍTICS CATALANS

Diversos diputats francesos han denunciat aquest dimarts a París l’empresonament i l’exili dels polítics catalans. En una trobada amb membres de la plataforma Diàleg UE-Catalunya, diputats corsos de Régions et Peuples Solidaires (RPS), de La République en Marche (ReM) i dels Verds han traslladat la seva “solidaritat” als europarlamentaris que reclamen el diàleg com a sortida del conflicte a Catalunya i exigeixen l’alliberament dels presos. “Per a nosaltres és un cas greu que atempta a la llibertat del dret a l’autodeterminació d’un poble i als drets fonamentals de la democràcia francesa i de la UE en general”, ha expressat el diputat cors Jean-Félix Acquaviva. Per la seva banda, la diputada per Alsàcia Martine Wonner, de ReM -el partit fundat pel president francès Emmanuel Macron-, ha assegurat que és “inadmissible” que hi hagi polítics entre reixes o “a l’exili” des de fa nou mesos per “simplement” defensar idees diferents.

Al seu torn, l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé, un dels tres membres de la plataforma que ha assistit a la reunió a París amb diputats francesos, els ha traslladat que la UE “institucional i oficial” està girant l’esquena a la situació a Catalunya i ha agraït la “solidaritat i comprensió” dels diputats. A la trobada també hi ha acudit la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie.

EL GOBIERNO FACILITA EL DIÀLEG AMB TORRA " SENSE RESTRICCIONS "

“Diàleg sense restriccions”. És l’oferta del Govern espanyol per a la cita que dilluns vinent reunirà Pedro Sánchez i Quim Torra a la Moncloa, i de la qual la Generalitat espera sortir amb un “acord polític” que transcendeixi les qües­tions merament sectorials. El Govern català manté l’esperança que en aquesta trobada es pugui “parlar amb naturalitat de tot”, incloent-hi el dret a l’autodeterminació.

L’oferiment d’aquest diàleg franc va arribar durant la compareixença al Congrés de la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, per desgranar les prioritats de la seva gestió. El missatge no només intenta aplanar el camí cap a la reunió després de diversos desacords, sinó que també pot decantar l’aval d’ERC i del PDECat a la renovació de la cúpula de RTVE que es vota avui.

Ahir Calvo es va comprometre a “intensificar un diàleg obert, franc i sense restriccions”. El Govern espanyol, va admetre la vicepresidenta, és molt conscient que a Catalunya hi ha un projecte polític independentista, tot i que va advertir que “no té una majoria suficient”. No obstant això, va assegurar que l’ Executiu té “obligacions legals i també polítiques”, entre les quals parlar amb qui té “un projecte diferent”, com és la Generalitat.

L'ANC I ÒMNIUM CONVOQUEN AQUEST DIMECRES MANIFESTACIONS A LES PRESONS ( 19,00 H) I EL DISSABTE 14 A BARCELONA

L’ANC, Òmnium i l’Associació Catalana de Drets Civils han convocat una concentració demà a les 19.00 a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) per a anar fins a l’entrada de la presó de Lledoners, on és previst que arribin demà Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, procedents de la presó de Brians-II, on hauran arribat després d’haver passat per la presó de Zuera, a l’Aragó. A Lledoners, ‘farem un acte polític per a continuar exigint l’alliberament dels presos polítics’, ha dit el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri. En el cas que demà també arribin a la presó del Puig de les Basses Carme Forcadell i Dolors Bassa també es convoca una concentració a Figueres per a anar fins a la presó.

Aquesta és una de les mobilitzacions anunciades per aquestes entitats. A més, anuncien la convocatòria d’una manifestació a Barcelona dissabte de la setmana vinent, 14 de juliol, a la tarda. Els detalls sobre el lloc i l’hora es comunicaran més endavant.

Informa:VILAWEB.CAT (3-7-2018)

LA PERVERSIÓ AL MÀXIM: UNA GENERALITAT GOVERNADA PER INDEPENDENTISTES SERÀ LA RESPONSABLE DE MANTENIR TANCATS A LA PRESÓ NOU HOMES I DONES INDEPENDENTISTES DIGNES I PLENS DE RAÓ

 

" No tan sols els volem ací: sobretot els volem lliures "
«És pervers, però l'administració de la Generalitat de Catalunya, governada pels partits independentistes, serà la responsable de mantenir tancats a la presó nou homes i dones dignes i plens de raó»

 

 Vicent Partal

 

La notícia del començament del trasllat dels presos polítics a presons catalanes és una notícia bona per als familiars dels presoners i per a ells mateixos. Després de llargs mesos de viatges excessius per a les famílies i d’una situació de duresa extraordinària en termes personals per als presos, és evident que el trasllat a les presons catalanes, presons gestionades per la Generalitat, hauria de significar immediatament una millora notable de la seva vida quotidiana. Cosa que és molt important i que crec que tots hem de saber valorar, sens dubte.

Ara, la sensació d’alleujament que ens duu aquest canvi només és parcial i crec que ens deixa un regust agredolç a tots. Sobretot perquè la presidenta Forcadell, el vice-president Junqueras, els consellers Forn, Romeva, Rull i Turull, la consellera Bassa i Jordi Cuixart i Jordi Sànchez simplement no haurien de ser a la presó ni sotmesos a cap judici. No han fet res que siga punible, com es va demostrant en les actuacions de les altres justícies europees amb els exiliats. I el trasllat, siga com siga, no és cap acte benvolent ni cap gest polític indicador de res, sinó únicament el compliment de les seues lleis.

JUNQUERAS, ROMEVA, SÁNCHEZ I CUIXART ARRIBEN A LA PRESÓ DE ZUERA

El vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Raül Romeva, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i diputat de JxCat Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, han arribat al centre penitenciari de Zuera (Saragossa) des de Madrid.

Els quatre dirigents independentistes, en situació de presó preventiva processats per rebel·lió, han arribat al centre penitenciari saragossà a les 14.50 hores després de ser traslladats en un autobús de la Guàrdia Civil aquest matí des de Valdemoro, on els havien reagrupat des de les presons d'Estremera (Junqueras i Romeva) i Soto del Real (Sànchez i Cuixart), segons han indicat a EFE fonts coneixedores del procés de trasllat.

Es tracta d'una "conducció ordinària" que ha traslladat un total de 22 reclusos; i la parada a Zuera, que s'ha produït sense incidents, forma part del protocol de trasllat.

EL PENÚLTIM NYAP DE LLARENA: CONFIRMA EL PROCESSAMENT DELS EXILIATS SENSE HAVER-LOS-EL NOTIFICAT ABANS

L’advocat Gonzalo Boye ha presentat un recurs de forma contra la interlocutòria de Pablo Llarena que confirma el processament dels dirigents independentistes. Boye es refereix als exiliats a Bèlgica que ell representa, Toni Comín i Meritxell Serret. I ho fa exposant uns arguments segons els quals el jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa per rebel·lió i malversació ha comès una irregularitat clara. En el cas dels exiliats a Bèlgica, Boye diu, segons el document al qual ha tingut accés VilaWeb, que Llarena no pot confirmar-los el processament perquè no els ha arribat a notificar mai el processament en una primera instància.

Llarena va donar per notificat el processament amb l’euroordre, però la justícia belga la va denegar perquè va trobar que contenia errors greus de forma. Boye addueix també ara errors greus del jutge instructor. Diu l’advocat en el recurs: ‘La interlocutòria de processament ni ha estat notificada personalment ni mitjançant un representant i, per tant, desconeixen –processalment parlant– aquesta resolució i no han pogut exercir els recursos previstos en el nostre ordenament processal i penal.’

TURULL, RULL I FORN TAMBÉ ANIRAN A LA PRESÓ DE LLEDONERS

Els consellers de Presidència, Jordi Turull, Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i Interior, Joaquim Forn, també aniran a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, en els pròxims dies. Segons han informat fonts penitenciàries, el Departament de Justícia ha adjudicat aquest destí als tres líders independentistes presos el trasllat dels quals a presons catalanes no havia estat encara autoritzat.

D'aquesta forma, la presó de Lledoners, construïda el 2008 i una de les més modernes del sistema penitenciari català, albergarà els set presos homes, mentre que les dues dones ―la consellera Dolors Bassa i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell― seran destinades a la presó Puig de les Basses de Figueres (Alt Empordà).

S'HA MORT LA DIIGENT I HISTORIADORA INDEPENDENTISTA EVA SERRA

La historiadora Eva Serra i Puig s’ha mort avui als 76 anys. Investigadora de la Catalunya agrària i política dels segles XVI i XVII, Serra va ser una militant independentista en la línia d’altres familiars seus com Blanca Serra o Josep de Calassanç Serra. Llicenciada l’any 1967 en Història per la Universitat de Barcelona (UB) i nascuda en aquesta mateixa ciutat, va treballar a Salvat, Edicions 62 i la Gran Enciclopèdia Catalana. Des de l’any 2002 formava part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a la secció històrico-arqueològica. A més, ha treballat en diverses universitats com la Pompeu Fabra, la UB i la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Els seus llibres, publicats entre els anys seixanta i els anys noranta, tracten la Guerra dels Segadors i la societat rural i la història dels Països Catalans.

Políticament va militar al Front Nacional de Catalunya (FNC), al Partit Socialista per l’Alliberament Nacional (PSAN), a la seva escissió –el PSAN-P, després Independentistes dels Països Catalans (IPC)–, al Comitè de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i a l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació (AUA) –després Assemblea d’Unitat Popular (AUP). A banda, va ser perseguida i acusada de col·laborar amb ETA, torturada i detinguda en dues ocasions per aquest motiu els anys 1977 i 1980.

TORRA RETIRA LA DEMANDA DEL GOVERN CONTRA MAS PEL 9-N ORDENADA PEL 155

El Govern de Quim Torra ha acordat en ala reunió d'aquest matí que la Generalitat es retiri de la demanda al contra Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, les exconselleres Irene Rigau i Francesc Homs així com altres ex-alt càrrecs de l'executiu pel procés participatiu 9N. La demanda va ser ordenada a l'abril per l'aleshores ministre d'Hisenda espanyol a instàncies de l'aplicació del 155.

Tècnicament, el Govern desisteix de la demanda un cop recuperat el poder de decisió autonòmic. De fet, des del primer moment els serveis jurídics de la Generalitat van considerar que no es donaven els requisits per “exigir la responsabilitat comptable” tal i com la jurisprudència interpreta. Els lletrats de la Generalitat consideraven que la sentència del 9N que va excloure la malversació de la mateixa manera que no concorren els requisits de dol o negligència greu per exigir responsabilitat comptable.

Tot i l’opinió jurídica de la Generalitat, Montoro va aprofitar el 155 perquè formulés la demanda en base la liquidació provisional del 25 de setembre de 2017 que va determinar que a més de Mas, Ortega, Rigau i Homs s’havia de demandar Lluís Bertran, Josefina Valls, Jaume Domingo, Ignasi Genovès, Jordi Vilajoana i Teresa Prohías.

TXELL BONET I ANNA FORN DENUNCIARAN LA SITUACIÓ DELS PRESOS POLÍTICS AL PARLAMENT BRITÀNIC

La dona de Jordi Cuixart, Txell Bonet, i la filla de Joaquim Forn, Anna Forn, denunciaran la setmana vinent al Parlament britànic la situació dels seus familiars empresonats. Just després del trasllat a centres penitenciaris catalans, les familiars del president d'Òmnium Cultural i el conseller d'Interior viatjaran a Londres per exposar el seu cas a la cambra britànica el dimarts 10 de juliol. Segons els organitzadors, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'acte comptarà amb la presència del grup interparlamentari britànic sobre Catalunya integrat per diputats del Partit Nacional Escocès i socialistes, entre d'altres. Amb aquesta presentació, l'ANC vol denunciar "la situació repressiva dels empresonats i exiliats" a l'Estat espanyol.

Així, serà la primera conferència a l'estranger de les familiars dels polítics catalans presos després del seu trasllat a Catalunya. Està previst que Cuixart dormi demà mateix a la presó de Lledoners, al Bages, mentre que Forn encara haurà d'esperar una mica més per ser desplaçat al mateix centre penitenciari, ja que aquest dimarts el jutge Pablo Llarena hi ha donat el vistiplau necessari.

Informa:ELMON.CAT (3-7-2018)

LA NOVA DELEGADA DEL GOBIERNO A LES ILLES FA RETIRAR ELS RECURSOS CONTRA EL CATALÀ

El canvi de delegada del govern espanyol a les Illes ja ha tingut el primer efecte pràctic. Ahir la nova titular, Rosario Sánchez, va instar l’advocacia de l’estat espanyol a retirar els recursos presentats durant el mandat de Maria Salom (PP) contra els acords dels ajuntaments de Capdepera i Pollença d’ajuts a la retolació en català.

Són ajuts que es donaven feia més de vint anys. L’anunci el va fer Rosario Sánchez mateix, que va manifestar la intenció de respectar el ‘consens lingüístic que hi ha des de 1985’ i evitar qualsevol ‘ingerència en l’autonomia dels municipis’.

Informa:VILAWEB.CAT (3-7-2018)

LA NECESSITAT DE SER FIDELS A LA NOSTRA LLENGUA

"La necessitat de ser fidel a la llengua mare "



Eduard Ferrando

 

El proppassat 7 de juny, la Plataforma per la llengua catalana publicava l'Informe CAT 2018, un treball que conté dades significatives recollides a través de la consulta de diverses fonts oficials i estudis que l'entitat executa durant el darrer any.

Entre les conclusions més importants, en destaque una que entenc fonamental: en els darrers 15 anys el català ha perdut, només a Catalunya, 300.000 parlants, i això, si tenim en compte que al 2013 hi havia al voltant de 2 milions d'usuaris que tenien la nostra llengua com a habitual en els seus contextos comunicatius, esdevé una dada molt preocupant. De fet, i malgrat que l'informe també recull que augmenta un 5% el nombre de joves (a Catalunya) que té el català com a llengua habitual, no podem defugir el fet que la situació polaritzada de la llengua cap a una plena normalització o la dramàtica substitució és cada cop més alarmant.

PER QUÈ NO CELEBRAR LA DIADA AMB ALGUNA COSA QUE TINGUI A VEURE AMB ELS CENTRES PENITENCIARIS ?

"L’ANC, Òmnium i la Diada"


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“A poc més de dos mesos de l’11 de Setembre, encara no sabem què ens tocarà fer la propera Diada

Com que aquests dies els republicans i els exconvergents estan entretinguts amb les seves conferències i els seus consells nacionals i a veure qui la fa més grossa (la seva reivindicació de l’1-O), és important que no ens oblidem que cada cop que els partits s’han barallat per veure qui la fa més gran (la reivindicació de la república) han sortit l’ANC i Òmnium i hi han posat una mica d’ordre. Veurem si ho fan en aquest cas. De moment, mentre les dues principals formacions independentistes dissimulen l’efecte que el virus de la normalitat ha tingut a les seves files fent proclames i més proclames, l’ANC i Òmnium (que són una mica com vostès i jo) ja s’han encarregat de posar en marxa la caixa de solidaritat perquè l’anterior govern de la Generalitat (el legítim, dèiem fins fa quatres dies) pugui fer front als 2,1 milions d’euros de fiança que Llarena els ha posat per afrontar les possibles responsabilitats d’aquell delicte de malversació que Montoro no veia enlloc.

És important, el que facin Òmnium i l’ANC. I és important, em sembla, el que facin aquesta propera Diada que tenim a la cantonada. Mentre que altres anys a hores d’ara ja tots sabíem què havíem de fer l’11 de Setembre, aquest any de moment aquestes dues organitzacions mantenen el secret sobre quina performance ens tocarà fer. Estan a l’espera de la trobada Torra-Sánchez? No ho sé. Diuen (diuen, diuen, diuen) que aquest any la concentració serà a la Diagonal de Barcelona. No ho sé. A mi em semblarà bé el que decideixin, però també em sembla que ara, que tindrem els presos polítics en centres de Catalunya (perquè ho diu la llei, no pas perquè sigui cap gest que ens obligui a fer cap genuflexió) no els hauríem d’oblidar. Era complicat, anar a Madrid a fer-nos sentir, i a fer que ens sentissin. Però ara no. Posats a descentralitzar la Diada (que ja ho hem fet en alguna ocasió), per què no fem que alguna cosa hi tinguin a veure els centres penitenciaris? Perquè ens sentin, ni que sigui de lluny, a tots aquells que no els hem pogut anar a visitar. No em faran cas. I em semblarà bé, insisteixo, allò que decideixin. Però algú ho havia de dir.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (2-7-2018)

LLARENA DÓNA EL VIST-I-PLAU AL TRASLLAT DE FORN, RULL I TURULL A LES PRESONS CATALANES

El jutge instructor de la causa al Tribunal Suprem contra els líders del procés, Pablo Llarena, ha donat el vist i plau aquest dimarts al trasllat a presons catalanes de Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull, tal com va fer la setmana passada amb Bassa, Forcadell, Sànchez, Cuixart, Junqueras i Romeva, que han estat traslladats avui, segons fonts de la defensa. En una interlocutòria, el jutge assegura que no veu cap “raó processal” per oposar-se al trasllat, però recorda –com va fer la setmana passada en la resta de casos- que la decisió està en mans d’Institucions Penitenciàries. El magistrat respon d’aquesta manera l’escrit que li ha fet arribar Institucions Penitenciàries a través del director del centre d’Estremera que proposa el trasllat per “raons de vinculació familiar”. El vist i plau de Llarena és un pas més dins del protocol establert en aquest tipus de casos on a més de la petició de les defenses cal un informe positiu per part d’Institucions Penitenciàries.

Un cop obtinguda la resposta del jutge, com en els casos de Junqueras, Romeva, Sànchez, Cuixart, Bassa i Forcadell, la Junta d’Avaluació d’Estremera estudiarà i aprovarà el trasllat als centres penitenciaris catalans. La comunicació implica que el magistrat no preveu dur a terme noves diligències que requereixin la presència de Forn, Rull i Turull, que té en aquests moments en situació de presó provisional.

FORCADELL I BASSA ARRIBARAN A LA PRESÓ DE CATALUNYA DIMECRES I SÁNCHEZ CUIXART, JUNQUERAS I ROMEVA, DIJOUS

Institucions Penitenciàries ha iniciat a les 8 del matí el trasllat d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a les presons catalanes i preveu que arribin als seus centres de destinació a Catalunya dimecres en el cas de les dones i dijous en el dels homes. Segons fonts d’aquesta institució els homes han dormit junts en un centre penitenciari de Madrid i Forcadell i Bassa ho han fet a Alcalá Meco on estaven recloses fins ara. Previsiblement faran nit aquest dimarts a Saragossa i el canvi de custòdia amb els Mossos tindrà lloc a Brians II dimecres. Després, Bassa i Forcadell aniran directes a Figueres, i la resta faran nit a aquest centre abans de ser traslladats dijous a les presons designades.

Un cop a Catalunya, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seran traslladats a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, mentre que Dolors Bassa i Carme Forcadell aniran al centre de Puig de les Basses, a Figueres, segons han informat fonts penitenciàries.

VICENT SANCHIS: " UNA PART DE L'AUDIÈNCIA S'HA RETROBAT AMB TV3 "

El director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis, ha assegurat que les bones xifres dels darrers mesos a TV3 obeeixen a circumstancies “concretes i puntuals”: “És possible que una part de l’audiència s’hagi retrobat amb TV3 arran del què ha passat”, ha precisat en una entrevista a l’ACN. Sanchis ho argumenta per la feina dels seus professionals i perquè “el sentit d’una televisió pública a Catalunya és explicar les coses des d’aquí, interpretant el món des de la realitat catalana i fent-ho en català”. El director de la televisió pública ha assenyalat que aquesta situació s’ha “revaloritzat” degut a la “falta de competència”. En aquest sentit, ha indicat que “no és que TV3 vagi tant bé perquè és independentista o un aparell de propaganda”, sinó perquè la manera que té “d’interpretar i explicar la realitat no té massa competència”. De no ser així, assegura, faria més incomprensible aquestes altes xifres d’audiència.

El director de TVC s’ha mostrat convençut que TV3 serà líder aquest més juny i molt probablement al juliol, mentre que a l’agost ja “serà més complicat”. Amb tot, s’ha mostrat convençut que és factible acabar l’any com a líders. Tot i això, ha considerat que arribarà un moment en el qual s’hauran de “plantejar de nou que l’audiència i la publicitat se segueixen fragmentant” i “no n’hi haurà prou en fer-ho bé”. A partir d’aquí, Sanchis és favorable a “replantejar coses”. “Moltes, diria jo”, ha garantit.

Subcategories

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07856089