EL VATICÀ NO ESTÀ PER HÒSTIES SENSE GLUTEN

El papa Francesc ha enviat un comunicat als bisbes d'arreu del món en què els recorda les estrictes normes per a l'elaboració del pa i el vi per fer missa. Una d'elles, que les hòsties no poden ser sense gluten.

Al text s'indica als bisbes que són ells els que han de "vigilar la qualitat del pa i del vi destinats a l'eucaristia i, per tant, a aquells que els preparen". El Vaticà suggereix algunes indicacions pràctiques davant l'era moderna, i recorda que si abans eren les comunitats religioses de monges les que s'ocupaven de preparar el pa i el vi per a la missa, "ara se'n poden trobar als supermercats, en altres negocis i a través d'internet".

A més, insisteix en la necessitat de "comprovar qui és la persona encarregada de fer la provisió del pa i el vi per a la celebració, així com la idoneïtat de la matèria", i també de comprovar que sigui una persona "honesta".

DOCENTS DE CATALÀ INCOMPETENTS

"Docents de català incompetents"

Albert Pla

Aquests dies he assistit a un curs d’estiu de la URV sobre la nova gramàtica de l’IEC (GIEC). La majoria d’alumnes, professors de secundària, n’han sortit força atabalats. I això que tant Jordi Ginebra com Anna Montserrat han fet un esforç més que lloable per aclarir i simplificar la nova norma. Però la GIEC és tan ambigua, sinuosa i implícita que qui s’hi immergeix en surt tenint menys clar que abans com ha d’ensenyar normativa i què ha de comptar com a falta.

En tot cas, els que s’hi han immergit rai. Per perplexos que estiguin són els més preparats. La docència de la llengua té un altre front molt més sagnant: el que permet des de fa uns anys ensenyar català a secundària sense haver de tenir ni acreditar la competència necessària per fer-ho. Aquest escàndol, denunciat reiteradament des del 2010, és conseqüència directa d’uns canvis aberrants propiciats des dels departaments d’Ensenyament i Universitats.El famós màster que d’un temps ençà cal cursar per fer classe als instituts -en aquest cas, el de llengua i literatura-, en lloc de ser un filtre que apugi l’exigència, per obra i gràcia d’un foc amic, tanca portes als que en saben i les obre als llecs en la matèria. Com? Bàsicament a través de dos despropòsits: 1) permetent que qui no hagi cursat (gairebé) cap assignatura de llengua i literatura catalanes a la universitat el pugui fer; i 2) no incloent obligatòriament continguts de català. El màster, contra la lògica -i a diferència de l’impartit al País Valencià-, ajunta català i castellà al·legant poca demanda (és, per tant, impossible demanar cap nivell de català als que el cursen), i no exigeix cap prova ni curs addicional per entrar-hi als titulats en periodisme, art dramàtic o humanitats. Com que té places limitades i les assigna en funció de la nota dels estudis completats (amb exigua o inexistent presència del català), els filòlegs i lingüistes en poden quedar fora mentre hi entren autèntics analfabets en la llengua de Ramon Llull. Com diu un conegut hashtag : “Et felicito, fill!”

LLACH, ALS COMUNS: " NO HI HA ALLIBERAMENT SOCIAL SENSE ALLIBERAMENT NACIONAL "

El diputat de JxSí Lluís Llach ha expressat la seva sorpresa pel posicionament dels comuns pel que fa al referèndum de l'1 d'octubre, que aquest dissabte ha acordat participar-hi però entenent-ho com una mobilització i no com un referèndum vinculant. "No entenc res" ha reconegut Llach al programa de RAC1 'Via Lliure'.

Llach ha criticat que els comuns no considerin el referèndum un referèndum vinculant, perquè ha dit que precissament "una de les garanties seria que els comuns participessin al referèndum. S'han d'aclarir", ha assenyalat. També ha indicat que a "mi em sembla que una força transformadora i d'esquerres, hereva del 15-M, fa una estafa semàntica de la seva funció social. El seu paper ha de ser d'intervenció".

"La història d'Iniciativa amb el 9-N ja és un precedent", ha argumentat, tot i que no ha volgut treure conclusions perquè encara confia que abans de l'1-O facin una crida a la mobilització: "Algun dia s'hauran de definir i hauran de triar entre un referèndum o l'statu quo. No hi ha alliberament social sense alliberament nacional", ha reblat el diputat.

Pel que fa a la possibilitat que l'Estat espanyol utilitzi la Llei de Seguretat Nacional per aturar el referèndum, que implicaria que el govern espanyol pogués donar ordres directes als Mossos, Llach ha tirat pilotes fora: "Tinc 70 anys i he vist a l'estat espanyol fer de tot. Nosaltres farem el nostre camí. Que facin el que hagin de fer". Llach també ha insistit que a la pròxima tardor hi haurà referèndum: "Estic totalment convençut que l'1-O hi haurà referèndum i urnes, si no estaria fent el 'gilipolles'".

Informa:ELMON.CAT (9-7-2017)

MIRACLE! FINS I TOT PAU GASOL DIU QUE LA GENT HA D´ANAR A VOTAR EN EL REFERÈNDUM !

El jugador dels San Antonio Spurs de l’NBA Pau Gasol és l’entrevistat en el programa ‘Fora de sèrie’ que emetrà aquest vespre TV3.

L’entrevistador és el periodista Toni Soler, director del ‘Polònia’, i una de les preguntes que li fa és si votarà al referèndum. Gasol respon: ’No sé si es farà. Jo sempre sóc partidari de votar i d’exercir el teu dret i de tenir una opinió sobre una possible situació social que t’afectarà a tu, als teus amics i a la teva família. Aquí, i en qualsevol lloc, les persones s’han d’involucrar i no s’han de quedar sense votar’.

Informa:VILAWEB.CAT (9)-7-2017)

LA VIA " REVOLUCIONÀRIA " DELS COMUNS: UN PAPERÀS, COLAU !

" Un paperàs, Colau! "
Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
“No deixa de ser curiosa, la via tan i tan revolucionària que han escollit els comuns per defensar el dret a decidir

Un paperàs. Sí. Això és el que estan fent els comuns i això és el que van decidir ahir: continuar-lo fent. El mateix dia que l’antiga Convergència tancava files i mostrava unitat i fermesa davant del referèndum de l’1 d’octubre, els comuns van decidir finalment que no volen un 1-O sinó un 9-N. Els comuns de Xavier Domènec i d’Ada Colau no faran campanya a favor del referèndum i hi participaran només en la mesura que el consideren una mobilització ciutadana. Una colla de valents, d’arriscats, d’antisistema, d’intrèpids i de revolucionaris, vaja. Potser per això ahir, al cap de res de saber-se la posició dels comuns, a la xarxa rescataven l’hemeroteca, aquesta mena de bagul de la memòria que sovint et deixa amb el cul en l’aire. Em va fer gràcia sentir el vídeo que hi circulava amb una entrevista d’Ada Colau, al maig del 2015 a Vilaweb.

“Podem donar la garantia que nosaltres farem molt més per Catalunya i pel dret a decidir que Convergència i Unió. Tinguin-ne la garantia absoluta. Qualsevol dels nostres regidors, tant si és independentista com si no, estarà disposat a arribar fins on calgui, a enfrontar-se amb l’Estat, amb la Unió Europea i amb qui calgui, perquè puguem exercir el dret a decidir i aconseguir el màxim de sobirania possible.” Caram, Colau. Això és “arribar fins on calgui”? Quina casualitat, doncs, que el mateix dia que els antics convergents celebraven el seu primer aniversari del PDeCAT, després de trencar amb Unió, de declarar-se independentistes i republicans, fos el dia en què els comuns optaven pel “sí, però no”, per “la puta i la Ramoneta” de tota la vida dels convergents.

LA PREMSA CAVERNÍCOLA ACOQUINA DE MALA MANERA ELS EMPRESARIS " SOSPITOSOS " DE SOBIRANISME

OKDiario, el digital promogut per Eduardo Inda —un dels periodistes complicats en l’Operació Catalunya, entre d’altres—, ha intensificat des del juny passat la "vigilància" sobre empreses que treballen a Catalunya perquè no “es facin independentistes”, per dir-ho al seu estil.

Les "víctimes" són de tota mena. Des del grup francès d’hípers del lleure Decathlon; la cervesera artesana Estelada; l’empresa de logística Stef, també francesa; Schedule, una agència de publicitat i esdeveniments atribuïda a Pep Guardiola (no hi podia faltar), o Idilia Foods, el fabricant de Cola-Cao i Nocilla.

En la majoria de casos no informa de res de relleu. Infla una sospita, l’exagera o, directament, explica una mentida. Les fonts que se citen són sempre les entitats unionistes Convivencia Cívica Catalana, Dolça Catalunya o Empresaris de Catalunya, totes molt agressives. Algunes d’aquests peces fan pudor de revenja o evoquen l’escena del cap de cavall al llit de la pel·lícula El padrí.
Cap de cavall

La sensibilitat antisobiranista del digital és altíssima. No en perdona ni una. A El Corte Inglés el van castigar amb aquest titular: “El Corte Inglés treu la senyera a Catalunya per Sant Jordi però no la bandera d'Espanya el 12 d'octubre”. Val la pena llegir senceres les primeres línies de la cosa:

LA FOTO QUE LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA NO VOLIA VEURE: FORCADELL SALUDA EL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, serà a la sessió plenària de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia, que se celebrarà a Luxemburg del 9 a l’11 de juliol. La segona autoritat de Catalunya intervindrà per primera vegada en 8 anys davant d’un organisme integrat per 83 parlaments estatals o subestatals d’arreu del món, i ho farà per explicar la situació política i de pluralitat lingüística al Principat. Abans, però, Forcadell ha aconseguit una d'aquelles fotos que la diplomàcia espanyola intenta sempre evitar. Tan bon punt ha aterrat a Luxemburg ha coincidit amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, originari d'aquest petit estat del centre d'Europa. Forcadell ho ha qualificat de "salutació cordial" tal com mostren les imatges que ha penjat a Twitter.

Catalunya forma part de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF) com a observador permanent des de 2008, quan Ernest Benach va enviar una carta a l’aleshores secretari general parlamentari de l’organització, sol·licitant-ne l’admissió perquè el Principat "comparteix els valors i objectius de la Francofonia", segons indica un document recopilatori de la participació catalana a l’òrgan elaborat pel Parlament. Un total de 83 parlaments d’arreu del món en formen part, entre els quals n'hi ha 52 que en són membres de ple dret, 14 que en són membres associats i 17 més que, com el de Catalunya, en són observadors permanents.

En canvi, el Principat no és membre d’una altra entitat que té com a base la llengua francesa, l’Organització Internacional de la Francofonia (OIF), malgrat que l’aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va intentar adherir el país el 2005. L’estat espanyol no és membre de cap de les dues entitats, mentre que Andorra sí que forma part de l’OIF com a membre de ple dret i de l’APF com a associat.

(Informa:NACIODIGITAL.CAT (9-7-2017)

ES DESCONGELA EL CORREDOR MEDITERRANI, MALGRAT AZNAR EL PARE DE L'INDEPENDENTISME MODERN

"Una victoria valenciana"
Enric Juliana

La sociedad valenciana ha obtenido esta semana una importante victoria, ignorada por la mayoría de los medios de comunicación de Madrid, y relegada a un segundo plano por los medios catalanes, absorbidos, imantados y engullidos por la espiral de octubre. Los valencianos están consiguiendo generar una arrolladora mayoría social favorable al corredor mediterráneo. Comparten un objetivo que no les divide. Aprietan y pueden ganar.

El Ministerio de Fomento ha dado su brazo a torcer y acaba de comprometerse a la construcción de una plataforma segregada de ancho vía europeo entre Valencia y Castellón, exclusiva para el tráfico de pasajeros. Traducido del latín eso significa la descongestión de unos de los tramos más críticos del corredor mediterráneo. Después del 2020 se podría viajar en sólo dos horas entre Valencia y Barcelona. Comunicación rápida entre las dos ciudades y vía específica para las mercancías rumbo al centro de Europa. Enmienda al obsesivo mapa radial del alto aznarato.

¡Qué aburrido escribir sobre trenes, mientras en Barcelona se teje una revolución! El tema puede parecer verdaderamente tedioso ante emociones tan fuertes, pero la noticia de Valencia nos explica cosas importantes sobre la evolución política de España. Para entenderlo mejor hay que prestar atención a los antecedentes y entretenerse en algunas cuestiones técnicas. No es un asunto que pueda despacharse con 140 caracteres. Lo siento. Lo siento, pero no resisto la tentación del tuit: “La obsesión centralista de Aznar acaba de ser derrotada en Valencia”.

En el 2002, el Gobierno de José María Aznar decidió borrar el corredor mediterráneo del mapa. No le interesaba. Lo consideraba peligroso para su visión estratégica de España, en la medida que reforzaba el peso del arco mediterráneo y abría la posibilidad de un clúster económico Catalunya-Valencia-Baleares. A Aznar le interesaba separar Valencia de Barcelona y fomentar el Madriterráneo. intereses de Levante en Madrid. Turbo-economía inmobiliaria. Pelotazos. Eventos. Turismo. Hoteles y campos de golf. Trasvase del Ebro. Levantar una muralla política y psicológica entre valencianos y catalanes. Desviar por el Pirineo aragonés el eje logístico que a principios de siglo reclamaba la Unión Europea pensando en un futuro con más ferrocarriles de mercancías y menos camiones.

PUIGDEMONT: " QUAN L'ESTAT DIU QUE ESTÀ DISPOSAT A TOT PER ATURAR EL REFERÈNDUM VOL DIR A TOT "

Carles Puigdemont, president de la Generalitat, ha assegurat en el Consell Nacional del PDeCAT que se celebra aquest dissabte que el seu partit està disposat a afrontar les conseqüències de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre davant un Estat que està disposat a qualsevol cosa per aturar-lo: "Tots hem sentit que l’Estat està disposat a tot per aturar el referèndum. I tot, vol dir tot”, ha remarcat. En aquest sentit ha assenyalat que els membres del Partit Demòcrata han d'estar disposats "més que mai" a ser la "garantia del referèndum".

“Hem d’estar alerta. No ens hem de creure totes aquestes teories delirants sobre el que passa a casa nostra. L’Estat compta amb una arma: la mentida i la manipulació”, ha alertat el president de la Generalitat en el primer aniversari del partit, que amb aquest Consell Nacional extraordinari dona per finalitzada la transició entre l'antiga Convergència i el PDeCAT.

Puigdemont ha reconegut que “cada vegada hi haurà més gent atemorida", perquè ha recordat que "hi haurà una represàlia de l’Estat, tant se val si votaran sí o no”. Per això ha subratllat que l'1 d'octubre els catalans hauran de triar entre un país que se la juga per poder donar veu a tothom i un país en què si poses urnes, et diuen que ets un colpista". O entre un país, ha dit, que "obre fosses" i un país que "subvenciona el Valle de los Caídos on està enterrat el dictador". "No podem carregar sobre les espatlles de les generacions futures les conseqüències devastadores de l'Estat", ha assegurat.

ELS QUATRE GATS DE CATALUNYA EN COMÚ, DECIDEIXEN PARTICIPAR EN EL REFERÈnDUM, PERÒ NOMÉS COM A MOBILITZACIÓ

La mirada de l’independentisme es centrava avui a Terrassa, on l’executiva nacional de Catalunya en Comú havia de decidir la seva posició davant del referèndum de l’1 d’octubre. Després de debatre la qüestió, els comuns han decidit que participaran en el referèndum ‘entenent-lo com una mobilització’. Ara per ara, però, els comuns no faran una crida a la participació.

Els comuns han debatut sobre tres documents. El primer demanava participar en el referèndum entenent-lo com una mobilitació; el segon, fer campanya per a la participació de ‘forma crítica’; i el tercer, rebutjar l’1-O perquè és una ‘estratègia electoral’ de Junts pel Sí i de la CUP. Així doncs, finalment s’ha imposat el primer, que era el preferit per la coordinadora.

El document de no participar s’ha retirat durant el debat i que la proposta de la coordinadora nacional s’ha imposat amb un 85 vots. Els que defensaven fer una campanya ‘crítica’ han obtingut un 24 suports. El coordinador del partit, Xavier Domènech, ha assegurat que el referèndum que ha plantejat el govern no és una proposta de resolució de conflicte i que hauria de ser una afirmació de la sobirania de Catalunya i del dret de decidir davant l’immobilisme del PP.

ELS COMUNS TIREN ELS SEUS IDEALS I SOMNIS A LA COMUNA

Per Ramon Serra

Com dic en el titular, només quatre gats han participat en la decisió de Catalunya Sí que es Pot sobre el referèndum i  encara dividits en subdivisions. Els mitjans de comunicació, i jo el primer, a vegades donem massa importància a les executives de partits i partidets. Com bé assenyalen les enquestes, la base gairebé sempre és lluny de seguir el que diuen des de dalt.

En el cas que ens ocupa és prouu dolorós que aquesta gent tan " revolucionària " s'hagi convertit en escolanets del poder espanyol tan pont punt han tocat una mica de cuixa. La mateixa Colau encara no fa gaire temps deia que ja s'havia de fer el referèndum, malgrat l'opinió del TC. Quins canvis,oi?

Fa gràcia també afirmar que "no és el referèndum" que Catalunya necessita. Oi tant! A tots ens agradaria un referèndum com Escòcia o el Quebec. Ens podrien dir com i quan el farien ells? Sincerament, jugar a la puta i a la Ramoneta ja ha passat de moda en aquest país. Alguns sembla que encara visquin en temps de la República.

Aquí, senyors, no hi ha dretes o esquerres ara mateix. El més urgent no és solament anar contra el PP i fer voltes i més voltes sobre aquest tema per arribar a enlloc. Com el mite de Sísif es tracta de pujar la muntanya per protestar i un cop a dalt caure i tornar a començar i així indefinidament. Però la situació colonial i d'espoli de Catalunya no mereix ser tractada com una sínia . Simplement hi ha catalans o espanyols o, si ho voleu, demòcrates o submisos a les forces estatals de Madrid.

No sé si la paraula botifler és poc per a tota aquesta gent. Com a mínim han quedat retratats un cop més i no poden enganyar ningú i han traït els seus ideals. Els antisistemes d'abans més adaptats ara que mai al sistema. Quines coses! Els Comuns han tirat els ideals i somnis a la comuna. I ja se sap que les comunes fan molta pudor...

COM ES FAN ELS REFERÈNDUMS AL MÓN

El preàmbul de la Llei del Referèndum d’autodeterminació, els detalls de la qual es van donar a conèixer en un acte de JxSí i el Govern al TNC dimarts 4 de juliol, i prèviament al Parlament en una compareixença dels 71 diputats independentistes, invoca la legislació internacional per donar cobertura a la convocatòria del proper 1 d’octubre, recordant que els tractats rubricats per l’Estat espanyol, com els pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU, reconeixen el dret dels pobles a l’autodeterminació com el primer dels drets humans. La llei, que conté una trentena d’articles, també estableix que un cop celebrat el referèndum, si guanyés el ‘sí’ es declararia la independència en el termini de 48 hores i s’aprovaria la llei de transitorietat jurídica. I en cas que guanyés el ‘no’, es convocarien eleccions autonòmiques de manera immediata.

Però el caràcter unilateral del referèndum català el converteix en un cas molt particular en el panorama internacional, on els referèndums d’independència més rellevants s’han produït de forma pactada amb l’Estat al qual pertanyia la nació. Des del Quebec (primer referèndum, 1980) fins a Escòcia, passant per Eslovènia, Croàcia, Macedònia, Ucraïna, Bòsnia i Hercegovina, Timor Oriental o Montenegro. La norma general en estats democràtics ha estat el pacte ad hoc en els casos en què el referèndum d'independència no estava previst en la legislació vigent. Espanya és una excepció. L’informe Qui té dret a votar? I altres assumptes polèmics sobre referèndums de secessió, coordinat per la Càtedra Ferrater Mora (UdG) i elaborat pels professors Ivan Serrano (UOC) i Jaume López (UPF), a instàncies de l’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras, analitza les principals qüestions d’organització de 14 referèndums d’independència celebrats entre el 1980 i l’actualitat.

PUIGDEMONT RETREU ALS " COMUNS " ESTAR ALINEATS AMB AZNAR, GONZÁLEZ I ZAPATERO CONTRA L'1-0

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha estat rebut amb un gran aplaudiments pels consellers nacionals del PDECat aquest dissabte. Crits de "president, president" per tancar una setmana convulsa pel cessament de Jordi Baiget com a conseller d'Empresa. "És ara que aquesta fortalesa interna, aquesta convicció, aquest acompanyament de tots els accents del partit, és més necessària que mai", ha destacat Puigdemont, que ha recordat que l'Estat està "disposat a tot" per aturar el referèndum. En aquest sentit, ha criticat els "comuns" per no estar alineats amb l'1-O i seguir els posicionaments, segons ell, de Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i José María Aznar. Precisament aquest dissabte l'espai polític d'Ada Colau i Xavier Domènech han de fixar posició sobre una votació a la qual veuen mancada de garanties.

"No tenim el dret de carregar a les espatlles de les generacions dutures les conseqüències devastadores d'allà on ens vol dur l'Estat, que és la divisió i el fracàs", ha destacat Puigdemont, que ha valorat la "credibilitat del PDECat". "Hem de dir les coses amb convicció, tot i que hi ha gent que juga amb l'ambigüitat. "Hi ha gent que defensa un referèndum en una setmana i no veuen les garanties en un procés que fa sis anys que dura", ha ressaltat. "Es vesteixen d'antisistema, però quan els demanes ajuda, per sistema, estan al costat de Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero"

EL TSJ DÓNA LLUM VERDA A L'ÚS PRIORITARI DEL VALENCIÀ EN L'ADMINISTRACIÓ

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha desestimat la mesura cautelar sol·licitada per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI·F) de suspensió del Decret del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials, el valencià i el castellà, en l'administració de la Generalitat.

Així s'arreplega en una interlocutòria de la citada sala al qual ha tingut accés Europa Press i que ha sigut emés a partir del recurs contenciós administratiu que el CSI·F va presentar contra el Decret 61/2017, de 12 de maig, del govern valencià, on sol·licitava la mesura cautelar de suspensió d'aquest document.

Amb aquesta decisió judicial s'avala l'ús del valencià en l'administració i es rebutgen els arguments de la citada central sindical, que considerava que amb el decret del govern autonòmic es concedeix al valencià "una utilització destacada en perjudici de l'altra llengua oficial" del País Valencià, el castellà.

LLACH: " ELS INDEPENDENTISTES SOM ELS ÚNICS QUE DEFENSEN EL DRET A VOTAR " NO " "

El cantautor i diputat de Junts pel Sí (JxSí), Lluís Llach, creu que és "absurd" que els únics que defensen el dret a poder votar 'no' a la independència en un referèndum d'autodeterminació siguin "aquests bojos independentistes que demanem poder decidir el futur de Catalunya" a les urnes.

En una entrevista amb l' agència Efe, Llach ha dit que la intenció del Govern de convocar un referèndum d'independència per a l' 1 d'octubre xoca amb un Estat en què la democràcia "ha quedat pervertida" per "la nul·la separació de poders que hi ha".

"No hi ha divisió de poders, el poder executiu utilitza el judicial per anar contra el legislatiu a Catalunya. Però és que a més", ha alertat, "l'Estat està estructurat per servir els interessos polítics i econòmics d'una classe política que està encastada".

Això, ha indicat, comporta situacions "insòlites", com per exemple que, en oposar-se l'Estat al referèndum, "hagi renunciat també a donar suport als catalans que desitgen votar que 'no' a la independència" però que estan a favor que "es pugui decidir el futur de Catalunya democràticament".

JOEL JOAN I ISONA PASSOLA: " LA POR ÉS EL GRAN OBSTACLE A VÈNCER "

Si el procés polític que desemboca en el referèndum del dia 1 d’octubre ha tingut un pilar bàsic, aquest és el de la construcció d’estructures d’estat per a Catalunya. I probablement l’Acadèmia del Cinema Català és una de les capdavanteres. La conversa entre l’actor Joel Joan, impulsor i primer president de l’acadèmia, i la productora de cinema Isona Passola, l’actual presidenta, mostra com viu aquest sector el procés cap a l’1-O i també la importància que té per al cinema català, fet en què tots dos coincideixen però amb una gran riquesa d’intensos matisos discrepants.

Per Joel Joan, “les estructures d’estat són estats mentals. La primera estructura d’estat que ha de tenir el país és que els ciutadans se sentin pròpiament madurs i responsables del seu esdevenidor. I això s’ha anat generant els últims deu anys en tot de gent que no era sobiranista ni se sentia subjecte polític, que renunciava a uns drets i a uns deures perquè això se suposava que era cosa dels importants i grans, els espanyols.” En aquest punt, Passola posa l’accent en la necessitat d’actuar col·lectivament, fet que comparteix Joan però reafirmant que “tot comença en cadascú de nosaltres”. És des d’aquest punt de vista, assegura Joan, que l’acadèmia és una gran estructura d’estat “perquè ens situa com a subjecte propi”, i recorda que “els catalans anàvem a buscar els premis a Espanya, a França o a Itàlia”. “Fa deu anys el que vam fer va ser tractar-nos dins del món del cinema com els espanyols, els francesos i els italians es tracten a ells mateixos, amb un guardó de qualitat, de prestigi, que eleva la nostra autoestima i reflecteix la importància del nostre cinema.”

Passola comparteix l’argumentació del seu antecessor en la presidència de l’acadèmia però expressada d’una manera diferent: “Aquest país tenia molts premis importants de cultura, però no de cinema. El cinema és important per un estat. Ho és tant que a tot Europa i fins i tot als EUA el financen directament o indirectament. És un mirall en què ens reflectim i a l’hora ens projectem enfora.”

CDC POSA A LA VENDA LA SEU DEL PDeCAT AL CARRER PROVENÇA A BARCELONA

Mudança al PDECat. Cap a finals d'any haurà de deixar la seu que ocupa al carrer Provença de Barcelona des de l'estiu del 2016 perquè Convergència, que és qui la va comprar i qui figura com a propietària, se la vendrà. Així ho ha avançat La Vanguardia i així ho han confirmat diverses fonts consultades per NacióDigital. La seu del carrer Provença es va comprar després de vendre la que CDC tenia al carrer Còrsega per eixugar deutes.

La venda de l'edifici del carrer Provença, estructurat en cinc plantes i que en un inici havia de servir també per acollir els consells nacionals de la formació, arriba pocs mesos abans que es conegui la sentència del cas Palau. Una sentència que, en cas de ser condemnatòria, podria obligar Convergència -hibernada, però no desapareguda i ara presidida per Jacint Borràs- a fer front a una multa de diversos milions d'euros.

La situació econòmica del PDECat no és òptima, en aquests moments. A finals d'any, per exemple, la formació es va veure obligada a fer un expedient de regulació d'ocupació (ERO) en el qual es van prioritzar les prejubulacions i la recol·locació del personal.

Informa:NACIODIGITAL:CAT (8-7-2017)

JOSEP-M.TERRICABRAS: " CATALUNYA RÀDIO HAURIA DE DEMANAR PERDÓ PER HAVER TANCAT EL PROGRAMA " L'ORQUESTRA " PER COMENTARIS SOBRE LES TORTURES DEL 92 "

El 10 de juliol de 1992, dilluns farà exactament 25 anys, es va emetre el darrer programa de ‘L’orquestra’, de Catalunya Ràdio, dirigit per Jordi Vendrell. La direcció de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va decidir de tancar-lo d’una manera fulminant. Fins i tot va eliminar dels arxius de la ràdio aquell darrer programa (que podeu sentir ací). No se’n van donar explicacions, però la decisió tenia un motiu clar: la tertúlia del programa havia criticat la detenció en massa de militants independentistes, ordenada pel jutge Garzón poques setmanes abans dels Jocs Olímpics. Les detencions i les tortures sofertes pels detinguts foren silenciades per quasi tots els mitjans de comunicació. ‘L’orquestra’, en canvi, en va parlar amb contundència en aquell programa, conduït per Vendrell, i amb tres tertulians: Josep-Maria Terricabras, Modest Prats i Josep Murgades. No havia de ser el darrer programa, però sorprenentment i de manera insòlita ho va ser. El programa es va suspendre de cop i Vendrell fou destituït d’avui per demà. No n’hi hagué cap més. Han passat vint-i-cinc anys i en parlem amb Terricabras, ara eurodiputat. Recorda l’ambient de censura que es vivia, l’angúnia de les tortures i el silenci informatiu. Alhora veu amb il·lusió un nou programa que Catalunya Ràdio emetrà a final d’aquest mes i en què es recordaran, precisament, aquells fets.

—Vau participar en la darrera ‘Orquestra’. Què en recordeu, d’aquell episodi?
— Recordo que els tertulians d’aquell divendres érem en Modest Prats, en Pep Murgades i jo. Jo no n’era un tertulià fix, sinó que hi participava de tant en tant, com aquell dia, des de l’estudi de Catalunya Ràdio de Girona. Quan hi vaig arribar en Modest ja hi era i de seguida vam comentar les detencions dels independentistes, abans de començar el programa. Amb el micro obert, el tema va sortir de seguida. Penseu que ja havien passat dies de les primeres detencions i acusacions de tortures però pràcticament ningú no havia reaccionat. Tots tres vam ser durs respecte de l’operació del jutge Garzón i també respecte del silenci informatiu que s’havia creat.

DOS TALPS ALS MOSSOS EN L'OPERACIÓ TERRORISTA CATALUNYA

Francisco Marco, expropietari de l’agència de detectius Método 3, ha fet un pas més en el seu camí per denunciar l’operació Catalunya i els seus possibles implicats, entre els quals hi hauria, segons la seva versió, dos extreballadors seus -els detectius Julián Peribáñez i Antonio Tamarit- i dos sindicalistes dels Mossos d’Esquadra. La suposada col·laboració de membres d’un sindicat de la policia catalana és esmentada en una nota del comissari jubilat José Manuel Villarejo, home clau de l’operació Catalunya, incorporada al sumari del cas Pujol. Fins ara el nom d’aquests sindicalistes no constava enlloc. Però segons ha pogut saber l’ARA, això va canviar dilluns, quan Marco va donar el nom de dos dirigents del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) en una declaració a Afers Interns: David José Mañas, secretari general del sindicat, i David Miquel, portaveu.

Citat després del Parlament

Afers Interns dels Mossos va citar Francisco Marco -dins de la informació reservada oberta per aclarir si hi ha talps al cos- perquè en la seva compareixença a la comissió d’investigació del Parlament ell mateix va anunciar que si els Mossos l’hi preguntaven oficialment els diria els noms dels sindicalistes.

CADA COP CREIX MÉS LA POBLACIÓ ESTRANGERA NO ESPANYOLA A BARCELONA, ESPECIALMENT SUD-AMERICANS

La població estrangera repunta notablement entre els veïns de Barcelona, amb un increment de 20.885 persones en comparació amb l'any passat, segons les dades del padró municipal de l'1 de gener del 2016. En canvi, el nombre de veïns de nacionalitat espanyola ha disminuït amb 6.175 persones. El saldo global és positiu: 14.710 nous veïns. Les dades de l'Ajuntament de Barcelona mostren com el creixement es va quadruplicar respecte a les xifres de principis del 2015.

A la capital catalana, els estrangers amb prou feines representaven un 2% de la població els anys 90 del segle passat. Després de créixer gradualment, durant la primera dècada d'aquest segle, van fer un salt fins a sumar el 18% dels veïns. El 2010 van començar a caure pels efectes de la crisi i la tornada als seus països. La xifra no va repuntar fins fa dos anys, amb un tímid augment del 2,1% (5.500 persones). Però el 2016, l'augment va ser del 7,8%: es va quadruplicar, quan va pujar en gairebé 21.000 persones. Excepte cinc nacionalitats, totes van créixer i, entre les que pugen, destaquen les de ciutadans d'Hondures i Veneçuela, que coincideixen amb els principals demandants d'asil.

MOVISTAR+ ESTUDIA RODAR UNA SÈRIE EN CATALÀ I VOL CONCRETAR-LA " AL MÉS AVIAT POSSIBLE "

El director de ficció original de Movistar+, Domingo Corral, ha assegurat que vol concretar "quan abans millor" una ficció en català. Corral ha explicat que l'operador té la voluntat de produir un film de producció pròpia en llengua catalana tot i que encara no "s'han fet avenços significatius".

"Es triga molt a desenvolupar una bona ficció, però la voluntat existeix i m'agradaria concretar-la quan abans millor", ha apuntat Corral. Durant la presentació de la sèrie 'Mira lo que has hecho', Corral ha avançat que Movistar+ presentarà aquest setembre una sèrie ambientada en l'època de la transició rodada íntegrament a Barcelona.

La ficció que presentarà al setembre se situarà entre finals dels 70 i principis del 80. Fonts de l'empresa han apuntat que estan programant la temporada 2019 i la 2020 i que tenen una vintena de projectes en estudi.

Informa:RACOCATALA.CAT (8-7-2017)

DEMANDA DE PROFESSORS DE CATALÀ A ARGENTINA, BRASIL, PARAGUAI I URUGUAI

El Centre Català de Rosario acull, des d'aquest divendres i fins diumenge, el setè curs de formació per al professorat de català de les comunitats catalanes del Con Sud d’Amèrica. Aquesta formació es duu a terme en el marc del Pla de foment de l’aprenentatge de la llengua catalana a l’exterior, que impulsen conjuntament la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència i la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

Participen en aquesta trobada professionals dels casals catalans de Buenos Aires, La Plata, Rosario, San Pedro, Santa Fe, Mendoza, Paranà i Venado Tuerto (Argentina) i de Sao Paulo (Brasil), Assumpció (Paraguai) i Montevideo (Uruguai). Els assistents del Casal de Català de La Plata i del Casal de Català Buenos Aires faran un taller sobre les diferents metodologies d’ensenyament de terceres llengües.

Informa:RACOCATALA.CAT (8-7-2017)

EL GOBIERNO S'INCLINA PER APLICAR LA " LEY DE SEGURIDAD NACIONAL " I NO L'ARTICLE 155 PER FRENAR EL REFERÈNDUM

Está sobre la mesa y cada vez cobra más fuerza. Fue una herramienta creada en 2015 tras un acuerdo entre el PP y el PSOE, entonces dirigido ya por Pedro Sánchez. Una herramienta que a las formaciones soberanistas catalanas les despertó suspicacias desde el minuto uno y que, incluso, llevaron ante el Tribunal Constitucional sin éxito. Entendían que esa herramienta les podía restar competencias. Ahora, en Moncloa se inclinan por ella como el elemento más idóneo para, llegado el caso, tener que frenar el referéndum ilegal anunciado por Carles Puigdemont para el próximo 1 de octubre.

Se trata de la Ley de Seguridad Nacional, una normativa que faculta directamente al presidente del Gobierno, vía real decreto, para decretar una «situación de interés para la seguridad nacional» y organizar una estructura que garantice «la defensa de España y sus principios y valores constitucionales».

El Ejecutivo tiene sobre la mesa esta herramienta, como alternativa a una posible aplicación del artículo 155 de la Constitución, que genera más contestación política incluso entre los partidos constitucionalistas. Desde las filas socialistas, su portavoz parlamentaria, Margarita Robles, ya se mostró el pasado jueves contraria a apoyar una resolución en esta línea por parte el Ejecutivo.

EL SECTOR MÉS SOBIRANISTA DELS " COMUNS "PRESSIONA PER NO ARRENGLERAR-SE AMB ELS UNIONISTES

Tres mesos després del seu naixement, Catalunya en Comú viu en pròpia pell com de difícil és actuar seguint les seves pròpies coordenades. La convocatòria de l'1 d'octubre és a l'epicentre de l'agenda política catalana i tots els partits inevitablement s'han de posicionar. Per als "comuns" és especialment complex tenint en compte que la via unilateral els tensa internament. Xavier Domènech té aquest dissabte a Terrassa el gran repte de pacificar una coordinadora -el màxim òrgan del partit entre congressos- que es manifesta diversa a l'hora d'encarar el referèndum.

Els diferents actors dels "comuns" hi arriben neguitosos: uns perquè consideren que la direcció està sent complaent amb el full de ruta del Govern i altres perquè temen que el discurs oficial els acabi alineant amb l'unionisme. Quedar en terra de ningú i ser utilitzat tant per un bàndol com per l'altre és el risc que s'assumeix quan s'intenta trobar un punt d'equilibri. La direcció afrontarà el debat d'aquest dissabte amb un document de partida que té la intenció de satisfer totes les sensibilitats. El document recull que l'1 d'octubre no serà un referèndum perquè no té garanties suficients –"no és el referèndum que Catalunya mereix i necessita"- i que, per tant, es convertirà en una mobilització legítima. D'entrada, no preveuen fer una campanya activa per incentivar la participació malgrat que molts dels seus dirigents, començant per Domènech, donen per fet que votaran.

LES SENTÈNCIES DEL TC I LES ACTUACIONS POSTERIORS HAN MUTILAT GREUMENT L'AUTOGOVERN

Aquesta setmana el Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha emès cinc sentències contra normes de la Generalitat de Catalunya. Concretament, quatre sobre la llengua catalana i una que fa referència a la partida del referèndum en el pressupost. Paral·lelament, dilluns farà set anys de la manifestació en resposta de la sentència de l’estatut, en què es remarcava el caràcter de nació de Catalunya i s’apel·lava al dret de decidir.

Des de la sentencia de l’estatut i el començament del procés català, hi ha hagut desenes de sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem i lleis recentralitzadores de l’estat espanyol que han anat buidant l’autogovern, un fet que va més enllà del dret de decidir i afecta aspectes diversos de la sobirania.

A final del 2016 encara hi havia catorze normes catalanes impugnades pel govern espanyol: onze que eren considerades inconstitucionals i tres que es considerava que envaïen les competències estatals. Des de la impugnació de la declaració de sobirania del 2013 hi ha hagut més d’una desena de resolucions del Constitucional per a paralitzar o declarar inconstitucionals les accions del govern català amb l’objectiu de fer una consulta o crear ‘estructures d’estat’, però una gran part de les sentències són simplement atacs a l’autonomia.

L'AMI CONVIDA A REPLICAR L'ESTAT AMB LA RESPOSTA DEL SECRETARI DE TARRAGONA

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’ha fet seva la carta del secretari municipal de Tarragona, Joan Anton Font, en què qualifica “d’amenaça” la missiva que el secretari d’estat, Roberto Bermúdez de Castro, va enviar als ajuntaments per alertar-los de la seva implicació en l’1-O. L’AMI convida les administracions locals a fer-ne una còpia i traslladar-la al ministeri com a resposta.

Tal com va publicar ahir aquest diari, el secretari de Tarragona ha respost al ministeri i li ha demanat que no sotmetin a pressió l’actuació de secretaris i interventors i encara més quan adverteixen “d’una norma encara inexistent”. Ara l’AMI ha distribuït aquesta carta entre els municipis adherits, en què Font recorda al ministeri de la Presidència i les Administracions Públiques que en l’ordenament jurídic actual “no existeix l’advertència d’il·legalitat” i que el seu text “s’assemblea més a una amenaça que a una oferta de col·laboració, que, tot sigui dit, es troba a faltar en molts altres aspectes”. Aquesta resposta del secretari municipal de Tarragona “pot servir de model” perquè els ajuntaments articulin la seva resposta al ministeri espanyol, anuncia l’AMI.

L'ESPANYOLISTA " PROGRESSISTA " PABLO IGLESIAS COMENÇA UNA OFENSIVA CONTRA EL REFERÈNDUM I DESAUTORITZA FACHÍN

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha començat una ofensiva contra el referèndum de l’1 d’octubre. A més, ha desautoritzat el secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, que aquest matí ha fet una crida a la participació multitudinària l’1-O per a mostrar el rebuig a l’immobilisme del PP.

Malgrat que Dante Fachin ha explicat que Podem Catalunya no comparteix el format del referèndum que ha plantejat el govern, que n’ha negat el caràcter vinculant i que ha assegurat que no demanarà el vot pel ‘sí’, la decisió del consell ciutadà català no ha satisfet les expectatives de la direcció de Podem a l’estat espanyol.

En una intervenció a La Sexta, Iglesias ha assegurat que ‘respecta’ les decisions de la direcció de Podem Catalunya, però el seu missatge ha estat totalment contraposat al de Fachin. A més, ha afegit que està d’acord amb el plantejament del coordinador de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau: ‘Tothom s’ha adonat que necessitem un referèndum amb garanties’.

La movilización del 1-O es legítima, pero queremos un referéndum con garantías y efectos, y otro encaje para la nación catalana en España

RAJOY A PUNT D'EXPRÈMER LES NOVES ATRIBUCIONS DEL TC PER ATURAR EL REFERÈNDUM: SUSPENSIÓ DE FUNCIONS I, AI! MULTES QUANTIOSES ALS " REVOLTOSOS "

Mariano Rajoy es veurà forçat en breu a posar al descobert totes les seves cartes. Malgrat veure a tocar la victòria, l’acceleració dels preparatius del procés i la determinació que ha mostrat el president de la Generalitat generen inquietud a La Moncloa, que veu com la pressió sobre la cúpula del Govern, els alcaldes, els funcionaris i les empreses encara no són suficients per forçar la cancel·lació de l’1-O. El guió previst trontolla. L’alegria pel cessament del conseller Baiget –un gol que evidenciava fissures al Govern- es va traduir el mateix dimarts en preocupació. Fulminant Baiget malgrat l’oposició del PDECat, Puigdemont va llançar un missatge clar a banda i banda de l’Ebre: no aturarà el referèndum peti qui peti.

La presentació de la llei de la consulta dimarts al TNC va acabar de confirmar aquesta sensació. Centrat en l’enviament de cartes amenaçadores als ajuntaments, l’entorn de Rajoy esperava un acte menys concorregut i sobretot més ambigu. Això és el que explica que aquella mateixa nit, i després d’avançar que el seu executiu no respondria simples manifestacions de la Generalitat, Soraya Sáenz de Santamaría fes córrer un equip de l’agència EFE a La Moncloa per advertir que l’Estat en té prou “en 24 hores” per aturar la consulta. Una imatge d'urgència que recorda l'episodi de Catalá i el micròfon enganxat amb celo després del 9-N, i que evidencia també el fracàs de l’operació diàleg que dirigia la pròpia vicepresidenta.

EL GOBIERNO NO PREVEU PERSEGUIR LA LLEI DEL REFERÈNDUM FINS QUE NO ENTRI AL PARLAMENT

El govern espanyol ha considerat aquest divendres que la llei del referèndum "no busca el trencament amb Espanya sinó amb Catalunya", perquè "n'hi ha alguns que volen sotmetre el poble català al dictat d'uns quants". Així ha parlat el portaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo, en la roda de premsa posterior al consell de ministres en què s'ha aprovat la modificació dels objectius de dèficit.

"L'actuació del govern [espanyol] estarà a l'espera del que facin els secessionistes. No podem ser més clars", ha afegit Méndez de Vigo, que ha dit que en la reunió de dijous entre el president espanyol, Mariano Rajoy, i el secretari general socialista, Pedro Sánchez, no es va entrar "al detall" de quines actuacions seguirà l'executiu per evitar que l'1-O es voti. Fins ara "no hi ha res més que anuncis d'anuncis", ha dit el portaveu, que ha descartat presentar un recurs a la llei del referèndum fins que no es tradueixi en text legal. "A nosaltres ens agradaria que no es traduís en llei, perquè és una absurditat", però "si segueixen endavant actuarem en el seu moment".

Sobre la petició de diàleg entre governs que li va traslladar Sánchez, Méndez de Vigo ha dit que l'executiu "està obert permanentment al diàleg", però no "si l'altra part el supedita sempre a una convocatòria de referèndum unilateral", ha dit Méndez de Vigo. El portaveu ha lamentat també que els governants catalans " ni tan sols escoltin les pròpies resolucions, perquè els lletrats els van dir que no podien aprovar partides per al referèndum, i ho han fet". A més, ha tret pit dient que "ahir mateix el Consell de Garanties Estatutàries els va dir que la reforma del reglament del Parlament és inconstitucional".

"Un referèndum d'autodeterminació no hi cap, a la Constitució; a més de ser il·legal, no es pot celebrar: ni hi ha urnes, ni hi ha cens", ha insistit, en la línia habitual, el portaveu de l'executiu espanyol.

Informa:ARA.CAT (7-7-2017)

PUIGDEMONT: " ESTEM A PUNT PER ASSUMIR LA RECAPTACIÓ D'IMPOSTOS "

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha encapçalat aquest divendres la signatura d’un nou conveni entre les quatre diputacions catalanes i la Generalitat per culminar el desplegament de la hisenda catalana. En aquest marc, Puigdemont ha recordat que les administracions catalanes gestionen només el 10% del conjunt de tributs que es paguen ciutadans i empreses, i ha assegurat que la Generalitat està “a punt per assumir, quan sigui necessari, la resta d’impostos que encara passen per l’agencia tributària espanyola”.

Al setembre, l’Agència Tributària de Catalunya assumirà la gestió de tots els tributs propis i cedits, així com la recaptació dels impagaments d’ajuntaments i diputacions, i aquest és, per al Govern, un primer pas per construir “la nova hisenda” que assumeixi el conjunt d’impostos complet.

A més, Puigdemont ha volgut diferenciar el model que afirma que el Govern està implementant del sistema espanyol. “No volem una rèplica de la hisenda espanyola”, ha sentenciat, tot criticant el funcionament de l’ens estatal.

Informa:ELMON.CAT (7-7-2017)

PASSI ELQUE PASSI, MAI NO HI HAURÀ UNA ENTESA CORDIAL AMB ESPANYA I MENYS AMB EL POBLE ESPANYOL

Per Ramon Serra, editor

S'acosta l'hora de la veritat. S'acosta el dia referèndum i el govern n'ultima tots els preparatius intentant que els funcionaris no rebin per les amenaces de d'Estat en reclutar voluntaris per a les meses electorals i també facilitant que la gent voti en aquells indrets, sobretot feus del poder socialista, en què els Ajuntaments ho impediran o no ho posaran fàcil.

Aleshores, què pot passar? Aquesta és la pregunta del milió. Sobretot cal tenir por de la por, que pot ser el nostre enemic màxim. Tot i que avui dia els mètodes moderns d'intimidació són molt potents, a hores d'ara a ningú no li passa pel cap que els tancs tornin a entrar per la Diagonal de Barcelona. A partir d'aquí els espanyols són capaços de tot: inhabilitació de polítics, intervenció de l'anomenada "autonomia", control del Mossos, clausurar " manu militari " els col·legis electorals...En fi, tota una gama de repressions que us podeu imaginar .I potser encara ens quedarem curts.

Tot amb tot, som milers les persones que no ens quedarem de braços plegats, passi el que passi i petit qui peti. Les protestes al carrer, una acampada contínua davant el Parlament i altres formes de protesta que aniran sortint seran el pa nostre de cada dia. De la nostra capacitat de resistència i de la mobilització del carrer dependrà molt el resultat final. No hem d'oblidar que com deia Macià "Catalunya només ens té a nosaltres" perquè els Estats acostumen a ser molt cauts i no reconeixen cap independència fins a misses dites. Tampoc tindrem cap aliat en les institucions europees dominades pel PP. Per tant, tot comença i acaba amb nosaltres.

Dit això aneu a saber si de grat o per força hi haurà tard o d'hora alguna mena d'acord amb l'Estat de forma forçada . Que ningú no oblidi que amb Espanya no és possible cap acord durador i els pocs períodes de llibertat que hi ha hagut al llarg dels segles sempre han acabat malament. Espanya només cedeix quan es veu acorralada. No sap pas què vol dir això de negociar. Com deia Camilo José Cela, el castellà només sap imposar-se però no convèncer. Ha estat una constant al llarg de la història i no sembla pas que ara vagi a canviar. Quan a una persona o a un poble se l'enganya una vegada la culpa és de l'enganyador, però si t'enganyen dues vegades aleshores la culpa és teva. Amb Espanya ni aigua. I si per naps o per cols calgués una entesa penseu que aquesta sempre serà forçada i mai serà un tracte entre iguals i que surti del cor. Qualsevol concessió que ens puguin fer serà una misèria i sempre amb la seguretat que al cap de poc temps tornaríem a tenir els mateixos problemes.

I si amb l'Estat mai no hi haurà una entesa com cal menys n'hi haurà amb el poble espanyol. En efecte, arriba l'hora de començar a dir les coses pel seu nom. Sembla que tota la catalanofòbia que estem vivint només vingui de l' Estat i que els espanyols sigui uns angelets. Res més lluny de la realitat. Cert que estan emmagzinats pels mitjans de comunicació de Madrid, però els fets són els fets. A veure si deixem de ser políticament correctes i diem pa al pa i vi al vi. Mai a Espanya no hi havia hagut tant d'odi contra els catalans, especialment contra la nostra llengua que sempre ha estat la gran amenaça, segons ells. I no pararan fins a destruir-nos o deixar-nos residualitzats. Cert també que hi ha algunes minories que intenten veure les coses d'una altra manera. Però en són l'excepció i a hores d'ara no podem trabucar la realitat i si són polítics no tenen cap capacitat de ser una força decisiva.

Per tant, cal esmolar ben bé les eines ara que som al juny. No hem de tenir por de res, perquè passi el que passi no podran pas, per exemple, tancar les xarxes socials. Com més repressió, més independentisme. Tot és qüestió de deixar madurar la fruita, bé que no caldrà collir-la si no ha arribat el seu temps ni menys deixar-la abandonada i que es podreixi si no arriba al punt de l'1 d'octubre.

(14-6-2017)

Visites Rebudes

05971458