MARTÍ, CAP DEL GOVERN ANDORRÀ, I RAJOY ES REUNEIXEN A MADRID PER PARLAR DE LA CIMERA IBEROAMERICANA I DE L'AEROPORT D'ANDORRA

El cap del govern andorrà, Toni Martí, es reuneix avui a Madrid amb el seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, per primera vegada d’ençà que Rajoy va ser reelegit president. Segons que ha informat el govern andorrà, la reunió girarà entorn de dues qüestions. La primera, la candidatura d’Andorra a la cimera iberoamericana de l’any 2020. Martí diu que vol parlar d’aquesta qüestió perquè la posició que hi tinguin Espanya i Portugal és molt important.

També és previst que mirin aproximar posicions sobre l’aeroport d’Andorra – la Seu, que resta a l’espera del vist-i-plau del Ministeri de Foment espanyol per a rebre vols regulars i, doncs, afavorir la connexió del Principat d’Andorra amb Europa.

No es parlarà del cas Pujol
‘De segur que no es parlarà del cas Pujol’, va afirmar Martí amb rotunditat. Segons que va dir, ell no farà cap declaració sobre aquesta qüestió perquè és competència del poder judicial: ‘I nosaltres ens reunirem amb Rajoy per a tractar només de qüestions de l’àmbit executiu.’

Informa:VILAWEB.CAT (17-5-2017)

EL PP VOTA CONTRA ELS PRESSUPOSTOS DE RAJOY A LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA I PROVOCA UN INCENDI POLÍTIC

El grup del PP a la Diputació de València ha provocat avui un autèntic incendi polític quan ha votat contra el pressupost de l’estat espanyol, presentat per Mariano Rajoy. El Partit Popular ha anunciat immediatament des de la seu de Madrid que desautoritzava la votació, sense explicar quin efecte tenia aquesta desautorització.

A la Diputació de València, el PP ha votat una moció presentada per les quatre formacions que integren el govern –PSOE, Compromís, València en Comú i Esquerra Unida– i també per Ciutadans. La moció expressa el rebuig dels valencians al pressupost estatal i exigeix un tracte just en el finançament del País Valencià.

Fa un mes el PP, a les Corts Valencianes, es va afegir a la declaració institucional de rebuig al pressupost espanyol. La decisió va causar una gran sorpresa a Madrid i enuig a Madrid. Arran d’aquella polèmica, el PP es va retirar de l’acte que el 25 d’abril va congregar els diputats valencians de les corts i els del parlament espanyol per reclamar millores del finançament. Fonts del PP han expressat aquesta vesprada irritació perquè consideren que la votació del PP a la Diputació de València és ‘un error reiterat que no porta enlloc’.

Informa:VILAWEB.CAT (17-5-2017)

N.de la R.

L'error que no porta enlloc és precisament la falta d'un pressupost com cal al País Valencià. Més ben dit, aquest error porta el país a la pobresa ia la destrucció social.

L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA AUGMENTA LA RECAPTACIÓ D'IMPOSTOS EN UN 22,8%

Els tributs gestionats per l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) s'han incrementat un 22,8% respecte al mateix període de l'any passat. Concretament, han augmentat fins als 134,8 milions d'euros.

En total, el rendiment dels tributs gestionats per l'ATC en aquest període han arribat als 725 milions d'euros. Pel que fa als impostos gestionats directament per l'Estat i transferits després a la Generalitat, la recaptació ascendeix a 27,9 milions d'euros, un 16,8% més que el 2016.

Aquestes dades es recullen a l'Informe Trimestral dels Tributs de la Generalitat de Catalunya, que es pot consultar des d'avui al web del departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.
"L'ATC obté les dades fiscals d'acord legalment"

Per altra banda, aquest dimarts el departament d'Economia i Hisenda ha rebut de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCat) les conclusions de l'auditoria feta a l'ATC.

El resultat és que "l'ATC no tracta dades identificatives, ni de caràcter tributari, que hagin estat obtingudes de manera irregular o il·legal". La resolució també afirma que l'ATC "no en fa cap tractament [de les dades] per a finalitats incompatibles o funcions que no tingui atribuïdes".

Recordem que l'exsenador d'ERC Santi Vidal va assegurar que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) podria disposar de les dades fiscals dels contribuents catalans i que aquestes s'haurien obtingut de manera il·legal. D'aquestes declaracions en va sortir la iniciativa d'auditar l'ATC per buscar possibles irregularitats.

Informa:RACOCATALA.CAT (17-5-2017)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE " VISCA MALLORCA LLIURE ! "

"Visca Mallorca lliure! (modèstia a part)"
Tomeu Martí |

Visca Mallorca lliure! és el crit històric, la divisa que uneix les persones i col·lectius que treballen amb l'objectiu de fer de Mallorca un país de gent lliure i feliç.

Ahir al vespre, a La Tertúlia Cafè Teatre (Carrer d'Ausiàs March, 19, Palma) es va fer la presentació del llibre titulat 'Visca Mallorca lliure!', presentació que ha comptat amb la participació de Damià Pons, sens dubte, qui coneix millor la història del mallorquinisme polític, corrent de pensament en el qual pretén inscriure's el volum.

El mallorquinisme polític, des dels seus inicis, ha cercat sempre un encaix entre els territoris històrics dels Països Catalans i ha proposat el màxim d'autogovern. Des del meu modest punt de vista, ha arribat el moment de proposar un encaix possible amb la resta de Nació, des de la lliure determinació, això sí. I ha arribat el moment d'apostar per la independència.

JxSÍ I LA CUP NO BUSCARAN L'AVAL DE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA

No a l'aval de la Comissió de Venècia, però un sí, a mitges, al codi de bones pràctiques d'aquest òrgan consultiu per a la celebració de referèndums. Junts pel Sí i la CUP van registrar ahir a la tarda les esmenes per modificar la moció que demà dijous es debat en el ple del Parlament a petició de Catalunya Sí que Es Pot i que, durant dues setmanes, ha posat la Comissió de Venècia al l centre del debat polític.

El text inicial, defensat pel diputat Joan Coscubiela, demana que el govern “disposi de l'aval i el reconeixement” de la Comissió de Venècia per tal que el resultat de la futura consulta tingui efectes polítics i jurídics, un cop descartada la possibilitat que el govern de Rajoy s'avingui a pactar-lo. Aquesta era una de les condicions del referèndum que es va aprovar en el debat de política general l'octubre passat, també a petició del grup de Coscubiela, i que el Tribunal Constitucional no va impugnar. CSQP vol anar a totes amb aquest referèndum, tot i la dificultat que suposa obtenir aquest aval quan no se'n poden complir tots els requisits.

RAFEL RIBÓ, SÍNDIC: " NO PUC DEMANAR PEL MEU COMPTE QUE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA ES PRONUNCIÏ SOBRE EL CAS CATALÀ "

Rafael Ribó és Síndic de Greuges de Catalunya i també president dels síndics europeus; de fet, de la branca europea dels síndics mundials. És gràcies a aquest càrrec que Ribó pot assistir a les reunions de la Comissió de Venècia. Justament avui, Catalunya Sí que es Pot presentarà al parlament català una proposta per a fer el referèndum català: que Catalunya segueixi les instruccions de la Comissió de Venècia a l’hora de fer el referèndum. I que si la Comissió de Venècia no ho permet, que no es faci. El diputat Joan Coscubiela deia fa poc en una entrevista a La Vanguardia que Rafael Ribó, com a president dels ombudsmän europeus, i membre de la Comissió de Venècia, podria ser una via per a demanar que la Comissió de Venècia es pronunciés sobre el cas català.

—Joan Coscubiela se us ha adreçat per informar-se o saber què podríeu fer dins la Comissió de Venècia sobre el cas català?
—No. A mi, el senyor Coscubiela no m’ha demanat cap opinió ni cap informació sobre això.

—És cert allò que es deia a l’entrevista que com a síndic i membre de la Comissió de Venècia podríeu demanar que la comissió es pronunciés sobre el cas català?
—No. Això no és cert. Jo no puc demanar pel meu compte que la Comissió de Venècia es pronunciï sobre el cas català. La Comissió de Venècia actua en resposta a una petició del Consell d’Europa que li pot venir de l’assemblea de parlamentaris o del comissari europeu de Drets humans, que com autoritat personal pot portar-hi una qüestió, i per més vies. La Comissió de Venècia és formada per un membre o dos de cada estat, nomenats pels estats, que acostumen a ser professors de dret. Sí que és cert que a les reunions de la Comissió de Venècia també hi assisteixen representants d’alguns organismes, com la UE, o de l’Institut Mundial dels Ombusmen. I jo puc anar a la Comissió de Venècia a proposar qüestions en nom de la branca europea dels ombudsmän europeus.

LA SINTONIA ENTRE PUIGDEMONT I COLAU TRONTOLLA QUAN FALTEN POCS MESOS PER AL REFERÈNDUM

Durant els primers compassos a Palau, Carles Puigdemont va tenir intenció d'acostar-se a Ada Colau per superar la mala relació que mantenien l'alcaldessa de Barcelona i el seu predecessor en el càrrec, Artur Mas. En la primera trobada que van celebrar, Puigdemont li va demanar a Colau que s'impliqués directament en el procés constituent -en aquell moment la idea del referèndum es donava per superada, un cop concretades les eleccions plebiscitàries del 27-S- i es va arribar a un acord per anar retornant gradualment el deute de la Generalitat amb el consistori. Era l'inici d'una relació de "sintonia" -així ho han admès durant mesos les dues parts- que ara trontolla en el moment en què el referèndum de la tardor s'encamina cap a la fase decisiva.

Què ha fet variar la situació? Dos elements que encara no estan resolts i en què les posicions no són coincidents. La primera i més evident és l'actuació del Govern en relació al cas Palau, tenint en compte que la Generalitat no es vol personar contra CDC fins que no hi hagi una sentència ferma. L'Ajuntament, de fet, ja s'ha posat en contacte amb la Fiscalia per fer conèixer la seva posició. La segona pugna, de menor intensitat, és el caos que es viu últimament al control de passaports de l'aeroport del Prat. Segons sostenen a Palau, Colau mantenia un "silenci còmplice" que ha estat trencat pel tinent d'alcalde Jaume Collboni aquesta mateixa tarda. Palau i aeroport, doncs, són els elements que han distanciat públicament Puigdemont i l'alcaldessa de la capital.

L'AEROPORT DE BARCELONA, COM SI FOS LA TANCA DE GIBRALTAR ?

"L’aeroport de Barcelona, com si fos la tanca de Gibraltar?"
«Cal, doncs, que algú explique clarament per què no es fa res per resoldre aquesta situació, si sabien des del 7 de març que s'aplicarien les noves normes i si sabien quanta gent passaria per cada cabina»
Gentada fent cua a l'aeroport del Prat.

Vicent Partal

Roger Evans es demanava ahir si això que passa a l’aeroport de Barcelona no és comparable a la tradicional actitud espanyola a la tanca de Gibraltar. A mi em sembla una pregunta pertinent, per bé que no té una resposta senzilla.

En posaré un exemple de l’agost de 2013. Gibraltar havia abocat setanta-cinc tones de ferro i formigó a les aigües marítimes, com una mesura per a frenar la pesca il·legal de vaixells espanyols. El govern espanyol va reaccionar amb una frase que era una amenaça: ‘Les polítiques contràries a Espanya tenen un cost.’ I quin va ser aquest cost? Paralitzar el pas de la frontera. D’avui per demà, a travessar la tanca de Gibraltar s’hi tardava dues hores, pel cap baix. Dues hores per a fer un trajecte que normalment es fa en minuts. Aquest era el cost de les ‘polítiques contràries a Espanya’, un cost que tenia conseqüències directes: molts treballadors espanyols arribaven tard a la feina, molts ciutadans de Gibraltar no podien eixir del penyal i la circulació esdevenia un caos. Ho pagaven, sobretot, els espanyols que treballaven cada dia a Gibraltar, però això no semblava que tingués gens d’importància. Com que aquesta reacció es manifesta sovint, la cosa ha arribat a ser tan escandalosa que una de les webs més populars entre els gibraltarencs és una que els serveix per a veure en temps real la cua de cotxes que hi ha a la frontera.

En el cas de l’aeroport de Barcelona, se sap que AENA envia al Ministeri d’Interior, quaranta-vuit hores abans, la llista de vols que hi haurà a l’aeroport cada dia. La policia espanyola sap perfectament, per tant, quants passatgers han de passar el control de passaports i a quina hora. És veritat que hi ha dies amb més trànsit i dies que no n’hi ha tant, però mai, mai, no hi ha sorpreses. No s’hi improvisen vols en quatre hores. Els passatgers són els que són i les hores en què un nombre determinat i concret de gent han de passar els controls són les que són. La pregunta és com pot ser que amb dos dies no puguen fer res per evitar el caos?

Segons la policia espanyola, el problema és que no tenen prou personal. Les normes de control de passaports han canviat aquest mes d’abril i ara els policies han de comprovar els noms de tothom en les bases de dades, sempre que isques o entres en la zona Schengen. És evident, per tant, que hi ha raons tècniques que han complicat l’operativa policíaca, que l’han alentida. Però també resulta bastant sorprenent que aquest canvi, que no ha estat improvisat per les autoritats europees, no haja anat acompanyat de la dotació de recursos per a resoldre’l. Perquè una cosa és fer un poc més de cua per ensenyar el passaport i una altra, ben diferent, haver-hi d’estar tres hores, com ha passat aquests dies a l’aeroport barceloní. A Barajas, certament, també hi ha hagut cues en alguns moments, però no es pot comparar amb això que ha passat al Prat.

Cal, doncs, que algú explique clarament per què no es fa res per resoldre aquesta situació, si sabien des de fa un any que s’aplicarien les noves normes i si sabien –com saben amb quaranta-vuit hores per endavant i amb detall exacte– quanta gent passaria per cada cabina. Entre més motius perquè, si les explicacions són només les respostes tan poc encertades d’Enric Millo, alguns podríem començar a creure que hi ha alguna cosa més que pura incompetència.

Informa:VILAWEB.CAT (17-5-2017)

EL GOVERN FITXA ARQUITECTES PER TENIR A PUNT UN CADASTRE CATALÀ PER A PRINCIPIS DEL 2019

La tasca de construcció de les estructures d'estat avança, en alguns casos de forma més discreta que en d'altres. En aquest sentit, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) està fitxant arquitectes i arquitectes tècnics -els antics aparelladors- per fer les tasques de valoració de tot el territori de cara a disposar en un any i mig d'un embrió de cadastre català, segons ha pogut saber NacióDigital. L'objectiu, segons fonts del departament de la Vicepresidència, és dividir el país per zones de valor i "que l'1 de gener de 2019 estigui mapificada tota Catalunya", també els municipis més petits.

Tanmateix, com en el cas de l'ATC en el seu conjunt, aquest exercici d'implementació d'aquesta estructura d'estat s'emmarca per ara en l'esgotament de les competències autonòmiques de la Generalitat, l'estratègia propugnada pel vicepresident català, Oriol Junqueras, i el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, per tenir preparats els organismes tributaris bàsics per redimensionar-los després de la desconnexió. D'aquesta manera, malgrat que l'exercici servirà per disposar d'una eina molt similar al cadastre -que atorga un valor al sòl de cada zona del país, el qual permet quantificar el pagament de l'impost de béns immobles (IBI)-, aquest s'utilitzarà per valorar les quantitats a pagar en l'impost de transmissions patrimonials i l'impost de successions, els dos cedits i competència del Govern.

LA FISCALIA ESPANYOLA ES QUERELLA CONTRA LA CONSELLERA BORRÀS PER LA COMPRA D'URNES

La fiscalia espanyola ha anunciat una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per la licitació de la compra d’urnes feta pública la setmana passada. El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, ha ordenat al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que presenti davant del TSJC una querella pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació contra Borràs en relació a la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l’anunci de la licitació per a comprar les 8.000 urnes que han de servir pel referèndum.

La querella també es dirigeix, segons que ha anunciat la fiscalia espanyola, contra Esteve Balagué, secretari general de la conselleria de Governació.

Informa:VILAWEB.CAT (16-5-017)

BORRÀS I L'ESTAT URNOFÒBIC: " A QUI LI VE DE GUST VIURE EN UN ESTAT AIXÍ? "

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha carregat durament contra l'Estat espanyol després de saber que la Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat una querella al TSJC contra ella i el secretari general del departament, Francesc Esteve, per haver iniciat els tràmits per a la compra de les urnes del referèndum, i que ha estat ordenada pel Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza. En una breu compareixença de premsa, Borràs s'ha mostrat contundent acusant l'Estat d'impulsar actes "propis d'una altra època". "L'Estat no permet el debat, persegueix la Mesa del Parlament, persegueix la consellera i el secretari general per impulsar un acord pel subministrament d'urnes. Estem davant d'un estat 'urnofòbic', que té por a urnes i a la democràcia, i que té formes més pròpies d'una dictadura i d'un estat d'excepció", ha etzibat Borràs, que s'ha volgut preguntar també "a qui li ve de gust viure en un estat així?".

La consellera ha assegurat que ni ella ni el departament tenen "coneixement oficial" de la querella i que l'ha conegut pels mitjans de comunicació, cosa que ha considerat "un fet lamentable en un estat de dret". Per a Borràs, la denúncia de Fiscalia i les ordres de Maza són un exemple claríssim de "la judicialització de la política" que atribueix al govern espanyol de Mariano Rajoy.

EL GOVERN ACORDA PER UNANIMITAT NO PERSONAR-SE CONTRA CDC I ESPERAR LA SENTÈNCIA DEL CAS PALAU PER EXIGIR RESPONSABILITATS

El Govern no acusarà per ara CDC en el judici del cas Palau. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat aquest dimarts que l'executiu català ha acordat per unanimitat no personar-se encara contra CDC, i esperar a que hi hagi una sentència ferma per reclamar "fins a l'últim euro i davant de qui sigui". La consellera ha explicat que el Govern defensarà fins al final els interessos del Consorci del Palau, i per això s'oposaran a la rebaixa de penes per Fèlix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull.

En roda de premsa després del Consell Executiu, la portaveu del Govern ha criticat a més el paper que ha jugat l'Ajuntament de Barcelona i l'alcaldessa, Ada Colau, en tot aquest debat. Segons la consellera, l'actuació de Colau no ha estat "ni transparent ni honesta", i ha retret a l'alcaldessa que la carta que va enviar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, demanant una nova reunió del Consorci després d'haver-la filtrat als mitjans de conunicació

Com gairebé sempre que la reunió del Consell Executiu ve marcada per alguna polèmica, la foto de l'arribada dels consellers a la Sala Tàpies amaga missatge. Aquest dimarts, amb el xoc entre ERC i el PDECat pel paper de la Generalitat al Consorci del Palau de la Música, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i al consellera de la Presidència, Neus Munté, han volgut acompanyar el conseller de Cultura, Santi Vila, a la reunió.

IRONIA FINA DE PUIGDEMONT: " EM PENSAVA QUE POSAVEN UNA QUERELLA PEL CAOS DE L'AEROPORT "

Després que la fiscalia s'hagi activat aquest dimarts per anunciar una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, tan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com el vicepresident, Oriol Junqueras, han expressat el seu suport als querellats i han expressat la voluntat de tirar endavant.

El president de la Generalitat Puigdemont ha enviat un missatge contundent: "Hi posarem les urnes i la gent hi posarà els vots. Res d'això no és cap delicte".

També ha piulat de forma irònica assegurant que es pensava que presentarien la querella "pel caos de l'aeroport" que és el "que preocupa la gent", ironitzant sobre l'argument que des de La Moncloa acostumen a etzibir quan es parla de Procés.

Al seu torn, el vicepresident, Oriol Junqueras, ha assumit la decisió d'engegar l'acord marc sobre la compra d'urnes a través també d'una piulada. "Sóc corresponsable de totes i cadascuna de les decisions del Govern en la defensa de la democràcia i per garantir el dret a votar".

EL PRIMER D'OCTUBRE PODRIA SER LA DATA DEL REFERÈNDUM

Diverses especulacions periodístiques aquest matí, a Madrid i Barcelona, han coincidit en afirmar que el referèndum d’autodeterminació es farà el primer d’octubre i que la data seria anunciada en la conferència que faran els pròxims dies a Madrid Puigdemont, Junqueras i Romeva.

Fonts de la Generalitat han desmentit rotundament a VilaWeb aquesta possibilitat indicant que seria un contrasentit anunciar la data quan precisament s’està fent una darrera oferta de pacte, que pot incloure també pactar una data conjuntament amb el govern espanyol. I fins i tot han assenyalat que seria ‘ridícul i poc estètic’ anunciar a Madrid la data d’un referèndum d’independència.

Per la mateixa raó el dia no està fixat encara. En primer lloc i sobretot per deixar oberta la possibilitat d’un acord sobre la mateixa.

Sobre l’especulació periodística al voltant del primer d’octubre les fonts del govern diuen que no hi ha res decidit. Que el setembre de 2017 té quatre diumenges més l’un d’octubre i que qualsevol dels cinc dies podria ser l’escollit. Tot i això reconeixen que el dia primer d’octubre té ‘possibilitats lògiques’. Els dos primers diumenges la manifestació de l’11 de setembre seria massa a prop i per poder votar aquests dies caldria convocar el referèndum al juliol, amb la qual cosa l’època de més tensió amb el govern espanyol seria en ple mes d’agost, cosa poc recomanable.

Això deixa sobre la taula com a dates més possibles el 24 i el primer d’octubre. Però el 24 és la festa major de Barcelona, cosa que planteja dificultats polítiques i pràctiques bastant importants.

Informa:VILAWEB.CAT (16-5-2017)

GERMÀ BEL PRESENTA UN LLIBRE AL COSTAT DE MARGALLO: ENTRE LA PASTANAGA I EL PAL

La gent de Pòrtic van decidir que la volien fer grossa per la presentació del nou llibre de Germà Bel, Cabòries des d’una galàxia ben llunyana. I l’han feta prou grossa. Prenent la idea del títol del llibre, han convidat l’ex-ministre Margallo a un duel esmorzat a la llibreria Laie de Pau Claris, a Barcelona. Margallo s’hi ha presentat quan passaven pocs minuts de les deu del matí amb el seu futur llibre imprès a DinA3 sota el braç. Diu que sortirà el setembre –ja és casualitat!– i que contindrà una proposta de reforma d’Espanya per a satisfer els catalans i resoldre el conflicte que, siguem objectius, coneix i domina amb força matís.

Espanya no s’ho pot permetre
Després d’unes primeres paraules amables, pertinents en aquestes ocasions, Bel i Margallo han començat a disparar amb bala. Dues persones intel·ligents, llegides i preparades, assegudes de costat, i amb conclusions diferents per a un diagnòstic força semblant. El diputat de Junts pel Sí i el diputat del PP estan d’acord en el problema actual, no estan d’acord en l’origen del problema, i estan en desacord absolut en la solució. La proposta de Margallo és inaplicable, segons Bel. Per què? Perquè Espanya no es pot permetre de cap manera el reconeixement implícit d’un subjecte polític o nacional interior. ‘Les propostes del ministre trenquen la columna vertebral de la construcció del projecte espanyol i les institucions no se les poden permetre. La seva proposta probablement no podrà ser ni tan sols plantejada. Ja no aprovada.’

L'IEC VOL OBRIR DELEGACIONS A ANDORRA I L'ALGUER I REFORÇAR ELS VINCLES AMB EL PAÍS VALENCIÀ I LES ILLES

El candidat a repetir com a president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona i actual president en funcions, encapçala l’única candidatura que opta a la Presidència de l’Institut, amb un equip de govern integrat per Jaume de Puig i Mariàngela Vilallonga com a vicepresidents, i Josep Enric Llebot com a secretari general.

Ros presenta una candidatura continuista que es planteja dos objectius fonamentals per al nou mandat: aconseguir que l’IEC torni a dependre orgànicament del Departament de Presidència de la Generalitat -actualment, depèn del d’Empresa i Coneixement― i tendir a recuperar el sostre de finançament que s’havia assolit abans de la crisi. Ros, qui va presentar el seu programa electoral al Ple de l’IEC la passada setmana, té la seva voluntat de crear noves delegacions, preferentment a Andorra i l’Alguer, així com la de consolidar els contactes institucionals amb els governs de les Illes Balears i del País Valencià, i la relació amb els organismes territorials que s’ocupen de la llengua catalana a fi de mantenir i reforçar la unitat lingüística.

Joandomènec Ros ja va avançar a l’octubre del 2015 durant una entrevista amb l’ACN que treballaven per obrir delegacions a Andorra i a l’Alguer. Com va assenyalat, la predisposició dels respectius governs va de tèbia quant a la delegació andorrana, fins a molt positiva pel què fa a la de l’Alguer, i va admetre que també els faltava una empenta econòmica. Les noves delegacions s’havien d’afegir a les de Lleida, Perpinyà, Palma i les tres del País Valencià.

EL GOVERN CONVIDA FORMALMENT RAJOY A LA CONFERÈNCIA DE PUIGDEMONT A MADRID

El Govern ha convidat formalment el president espanyol, Mariano Rajoy, a la conferència que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d'Exteriors, Raúl Romeva, pronunciaran a Madrid la setmana vinent sobre el referèndum. Així ho ha anunciat en roda de premsa posterior al Consell Executiu la portaveu del Govern, Neus Munté, qui ha afegit que s'han enviat també invitacions a diferents personalitats, representants de formacions polítiques, i a membres del govern de Rajoy i del seu gabinet. A més, ha avançant que no han obtingut cap resposta per part de l'Executiu espanyol.

En la compareixença, la també consellera de la Presidència ha dit que el Govern esperarà a conèixer la resposta del govern espanyol abans d'anunciar la data i la pregunta del referèndum. En aquesta línia, ha dit que l'Executiu de Puigdemont manté "la voluntat de dialogar i parlar" i que, per tant, "no hi haurà cap anunci de data ni pregunta fins que tinguem una resposta del govern de l’Estat". Tot i això, ha reiterat que "el nostre compromís és celebrar el referèndum a la tardor".

En relació a la conferència, Munté ha dit que es tracta d'una "invitació per a un acord democràtic" i que "el Govern té la voluntat de celebrar un referèndum i d’acordar-lo amb el govern de l’Estat". Per a la portaveu de l'Executiu, es tracta d'una "oferta de diàleg per poder abordar qüestions que tenen a veure amb la data i la pregunta". "La data no es pot fixar en aquests moments", ha sentenciat.

Informa:ELMON.CAT (16-5-2017)

L'ASSEMBLEA NACIONAL ANDALUSA VOL NEGOCIAR AMB EL SOBIRANISME CATALÀ

L'Assemblea Nacional Andalusa (ANA), una entitat fundada el desembre que promou la independència d'Andalusia, ha començat a “tendir ponts” amb el sobiranisme a Catalunya i aquest dijous celebrarà un acte a Barcelona en què participaran representants dels partits i entitats sobiranistes catalanes.

El president de l'ANA, Pedro Ignacio Altamirano, ha explicat que l'entitat vol ajudar al procés sobiranista de Catalunya i “trencar el discurs agre que Catalunya està sola”, ja que considera que hi ha diverses zones de l'Estat que estan iniciant processos semblants. Aquest dijous a les 19:30 hores a les Cotxeres de Sants, l'ANA celebrarà el seu acte de presentació a Catalunya, en què participaran representants de JxSí, la CUP i SíQueEsPot, entre els quals han confirmat la presència dels diputats de JxSí Lluís Llach, Eduardo Reyes i Antoni Castellà, i de Súmate, ANC i Òmnium.

Aquest dimarts es reuniran amb el president de l'ANC, Jordi Sànchez, i està previst una trobada a l'estiu amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L'AUTORITAT DE PROTECCIÓ DE DADES NEGA QUE EL GOVERN OBTENGUI DADES FISCALS IL·LEGALMENT

L'exsenador d'ERC Santi Vidal va mentir quan va assegurar que el Govern hauria obtingut "de manera absolutament il·legal" les dades fiscals dels catalans. Així ho assenyalen les conclusions que l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCat) ha lliurat aquest dimarts al departament de la Vicepresidència i Economia i Hisenda, qui havia encarregat un informe a iniciativa pròpia per desmentir les polèmiques declaracions -que ja havien estat negades per Oriol Junqueras al Parlament-.

Segons un comunicat de la conselleria -l'ens públic encara no ha penjat el document, "l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) no tracta dades identificatives, ni de caràcter tributari, que hagin estat obtingudes de manera irregular o il·legal" i, per contra, utilitza les dades de les quals disposa "exclusivament per a l'exercici de les seves funcions, i no en fa cap tractament per a finalitats incompatibles o funcions que no tingui atribuïdes".

BARTOMEU: " SERIA ABSURD QUE EL BARÇA DONÉS L'ESQUENA AL REFERÈNDUM "

“El Barça ha de fer política; el que no pot fer és partidisme”. El president del Barça Josep Maria Bartomeu ha justificat amb aquesta rotunditat l’adhesió del Barça al Pacte Nacional pel Referèndum. “Seria absurd que el club donés l’esquena al Referèndum”, ha dit en la Reunió Ordinària del Senat del Futbol Club Barcelona.

Cada any, 156 senadors es reuneixen un cop per posar sobre la taula els projectes estratègics del club. En aquesta ocasió, les tres temàtiques tractades han estat la pròpia adhesió del Barça al Pacte Nacional pel Referèndum, la sentència del Cas DIS i la suposada pèrdua de model de l’entitat.

Sobre el primer, Bartomeu ha mostrat fermament la seva decisió. “Tots estarem d’acord que Catalunya està vivint un dels moments més decisius de la història recent, i el Barça no pot donar l’esquena a aquesta realitat perquè seria absurd. El Barça és més que un club i fomenta uns valors que no són exclusivament futbolístics. I els volem transmetre des de fa més de 100 anys”, ha analitzat rotundament.

Segons el màxim dirigent blaugrana, el club sempre “ha de defensar la democràcia i la llibertat d’expressió”, i això no és res nou. “El Barça ja es va posicionar el 2013, quan Sandro va fer un discurs a favor del dret a decidir, i el 7 de juliol de 2015, quan tots els candidats a la presidència vam signar un compromís amb els valors de democràcia i pluralitat”, ha sentenciat Bartomeu abans d’afirmar que “nosaltres hem de ser molt respectuosos amb tothom siguin quines siguin les seves creences”.

L'ESTAT ES GASTA 3 MILIONS EN LES ESGLÈSIES I CAPELLANS DE LES " FUERZAS ARMADAS " I LA GENERALITAT ... 180.000 EUROS PER LES URNES !

Catolicisme de més ranci davant de llibertat i democràcia. Aquestes són les dues idiosincràsies tan diferents entre Catalunya i Espanya. Mentre la Generalitat de Catalunya ha obert un concurs públic per a comprar urnes de cara al referèndum que s'ha de celebrar aquest setembre, Espanya es gasta més de 300.000 en mantenir i pagar els capellans i les esglésies de les Fuerzas Armadas
L'Estat va pagar el 2016 més de tres milions d'euros per mantenir l'assistència catòlica a les Forces Armades segons publica Eldiario.es. La majoria d'aquests diners es va destinar als sous dels 83 sacerdots de diferent rang que componen l'Arquebisbat castrense. Van suposar 2,75 milions. L'estat espanyol està obligat per llei a facilitar l'assistència religiosa dels militars des del Concordat amb el Vaticà de 1953. D'aquí l'ús de fons públics, no només per als capellans sinó també per mantenir l'Arquebisbat, l'església catedral i el seminari castrenses a més dels temples catòlics destinats a aquest servei.

184.000 per a urnes

Una de les principals argumentacions de l'Estat davant la convocatòria de la Generalitat per a comprar urnes ha estat el malbaratament de fons públics, a part d'afegir-hi que són per a una activitat "il·legal". Mentre els impostos dels ciutadans (dels catalans també) es destinen a pagar els capellans de les Fuerzas Armadas, des del govern català es pretén donar veu al poble perquè s'expressi lliurement amb un pressupost ridícul comparat amb el que dedica l'Estat a la religió.

Informa:DIRECTE.CAT (16-5-2017)

EL GOVERN ACUSA DE "BOICOT" I "SABOTATGE" PEL CAOS DEL PRAT

El Govern denuncia un "sabotatge i boicot premeditat" per part de l'Estat a l'aeroport del Prat que està provocant el col·lapse als controls de seguretat. Per aquesta raó, l'executiu ha decidit convocar a una reunió el delegat del govern espanyol, Enric Millo, per abordar la situació que l'executiu descriu com de "deixadesa i incompetència".

La reunió anirà a càrrec dels consellers de Territori, Josep Rull, d'Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, i Interior, Jordi Jané, i hi seran convocats també l'Ajuntament, la directora de l'Aeroport, Aena i representants de la Cambra de Comerç.

"Aquest no és un incident puntual. Quinze dies després no s'han pres cap de les mesures necessàries per tal de garantir la mobilitat de les persones i els mateixos treballadors", ha denunciat.
"No entenem la indolència de Colau"

L'executiu ha dedicat també crítiques a la falta de resposta de l'Ajuntament de Barcelona, que ha titllat de "silenci còmplice". "No entenem la indolència i el silenci de l'Ajuntament de Barcelona en aquesta qüestió i com a govern de la Generalitat estem disposats a defensar els interessos dels usuaris i els treballadors fins al final", ha assegurat.

MACRON JURA COM A NOU COPRÍNCEP D'ANDORRA

Emmanuel Macron es va convertir ahir oficialment en el vuitè president de la Cinquena República francesa i, per tant, copríncep d’Andorra. Macron, amb 39 anys, es converteix en el mandatari més jove d’aquest país.

Poc després de les deu del matí, va arribar al Palau de l’Elisi, on es va produir la cerimònia de traspàs de poders. L’escalinata lluïa la tradicional catifa vermella i el president sortint, François Hollande, l’esperava a l’entrada de Palau amb la resta d’autoritats. «El món i Europa necessiten més que mai França, una França forta que mantingui ben alta la veu de la llibertat i de la solidaritat, d’una França que sàpiga inventar el futur», va destacar el nou president durant la cerimònia de traspàs. Després, Hollande i Macron van mantenir una reunió a porta tancada, més llarga del previst. Entre altres coses, el mandatari sortint li va donar a conèixer informacions confidencials, com per exemple, els codis nuclears.

A continuació, Hollande va marxar del Palau de l’Elisi i el nou mandatari va realitzar el seu primer discurs com a President gal. Macron, que va ser ministre d’Economia, Finances Indústria i Noves Tecnologies del 2014 al 2016 quan Hollande era president, es va comprometre ahir a treballar per una Europa «més eficaç, més democràtica, més política, perquè és l’instrument de la nostra força i de la nostra sobirania».

JOAN FUSTER, ANDREU ALFARO I ALEXANDRA SOLER, ENTRE D'ALTRES, REEMPLAÇARAN CARRERS FRANQUISTES DE VALÈNCIA

L'Ajuntament de València proposa canviar el nom franquista de fins a 51 carrers de la ciutat i resignificar –canviar el motiu, que no s'ajusta a la legalitat, pel qual l'expedient administratiu justifica el nom atribuït– el d'altres quatre, tal com ha informat aquest dilluns la regidora de Patrimoni Cultural, Glòria Tello. D'aquesta manera, l'escriptor Joan Fuster, l'artista Andreu Alfaro i la mestra Alejandra Soler, la primera dona que rebé l'Alta Distinció de la Generalitat, tindran un carrer dedicat al cap i casal. També Guillem Agulló tindrà un espai dedicat a la seua memòria, en aquest cas serà un dels carrers dels Jardins de Vivers. Aquests són alguns dels 51 carrers de la ciutat amb nomenclatura franquista que canviaran en els pròxims mesos.

D'aquesta manera, la ciutat donarà compliment a la Llei de la Memòria Històrica a partir d'aquest divendres, ja que la regidora portarà els canvis a través d'una proposta d'acord a la Comissió de Cultura que tindrà lloc dijous. En cas que prospere, s'iniciarà el dictamen previ i es traslladarà a la Junta de Govern local, qui a través de l'alcalde ratificarà els canvis.

La proposta se sosté en l'assessorament que ha donat l'aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, qui ha realitzat un estudi per a avalar els canvis de noms des de la "rigorositat" i ha bussejat pels arxius municipals, segons ha explicat el coordinador de l'anàlisi, el professor Toni Morant. Els canvis proposats compten amb "totes les garanties" legals, és per això que no es tem que puga passar el mateix que succeí a Alacant, on el consistori hagué de tornar a posar la placa de la plaça de la División Azul. Fins i tot, en aquells noms que després de l'estudi plantejaven dubtes, ha incidit Morant, "s'ha optat per deixar-los de moment com estan", encara que "són pocs casos", ha afegit.

EL PACTE RAJOY-PNB REVENTA LA COMISSIÓ D'EXPERTS EN EL FINANÇAMENT AUTONÒMIC

La comissió d'experts del finançament autonòmic la formen 4 representats de l'estat i un de cada autonomia, excepte Navarra, el País Basc i Catalunya (que s'ha negat a participar-hi). Aquest divendres passat, el representant d'Astúries, Carlos Monasterio, va presentar la seva dimissió després del pacte pressupostari entre el PP i el PNB.

"No té sentit pertànyer a un òrgan que per a l'executiu és irrellevant", va afirmar Monasterio. En declaracions recollides per EFE, el catedràtic d'economia aplicada per la Universitat d'Oviedo va expressar el seu malestar pel fet que els integrants de la comissió no van ser informats ni consultats sobre l'acord.

Un acord que, recordem, beneficia substancialment el finançament del País Basc. Concretament, els bascos abonaran cada any a l'estat 956 milions d'euros per les competències no transferides, i això suposa 500 milions menys que l'any 2016 i 244 menys dels que hauran d'abonar aquest any.

A part, l'estat haurà de retornar 1.400 milions d'euros al territori en concepte de deute generat des del 2007 (quan es va començar a prorrogar la renovació del pacte del finançament basc).

A part de Monasterio, hi ha hagut altres veus crítiques dins de la comissió. Per exemple, el catedràtic designat per les Illes, Guillem López Casasnovas, que també va indicar a EFE que el pacte ha generat un "sentir general" de desànim i ha deixat els experts amb "cara de pòquer".

De fet, segons ha pogut saber el digital econòmic Valencia Plaza, aquestes últimes reaccions no són només pel pacte PP-PNV, sinó que són fruit d'unes desavinences que s'han anat produint amb el govern espanyol des de fa temps.

EL PROCÉS CADA COP ATRAU MÉS I MILLORS INVERSIONS ESTRANGERES PER A CATALUNYA

Alibaba: la nova mostra que el procés no espanta les inversions a Catalunya
Nombroses empreses han anunciat inversions a Catalunya en els últims mesos malgrat les proclames de l'unionisme que diuen que el procés allunya la inversió estrangera

Un dels arguments més usats per l’unionisme és que el procés genera una inestabilitat política que allunya les inversions estrangeres de Catalunya. En trobem molts exemples, des del govern de Mariano Rajoy fins a ex-ministres espanyols com el socialista Jordi Sevilla, que deia que tota incertesa que comporta un risc desanimava la inversió i, per tant, el creixement, fent referència al procés català. En un sentit similar es manifestava Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, quan afirmava que el procés no facilitava l’arribada de capital estranger: ‘Moltes empreses es replantegen la seva inversió a Catalunya’.

Doncs bé, ahir mateix se sabia que el gegant asiàtic Alibaba, ha elegit Barcelona com a seu logística del sud d’Europa després d’unes negociacions que es troben a la recta final i s’han portat amb discressió per part del govern i l’empresa xinesa. Aquesta inversió és una de les nombroses que han elegit Catalunya aquests darrers anys. De fet, les dades apunten que entre el 2012 i el 2016 -els anys en què el procés ha tingut més presència en la política catalana- la inversió estrangera va augmentar de mitjana un 32% respecte els anys anteriors. En concret, l’any 2016, malgrat que la inversió va caure un lleuger 1,3% respecte el récord establert l’any 2015, va ser el segon any de la història amb més inversió estrangera al Principat.

EL CAS PALAU POSA A PROVA LA COALICIÓ DEL GOVERN

"El cas Palau posa a prova la cohesió del Govern"
Marta Lasalas

L’ona expansiva del cas Palau amenaça d'obrir una nova esquerda en la cohesió del Govern. La tensió al voltant d'aquest assumpte ha anat pujant d’intensitat en qüestió d’hores des que va transcendir que divendres la Conselleria de Cultura va votar en la reunió del Consorci del Palau en contra que la Generalitat exercís l'acusació contra CDC per l'espoli de Fèlix Millet i Jordi Montull. El creuament públic de declaracions entre els dos socis de Govern va desembocar en l’anunci d’ERC que aquest dimarts els seus consellers posaran el tema damunt la taula del Consell Executiu. El malestar entre republicans i demòcrates va penetrar també en l'habitual reunió dels dilluns de la direcció del grup parlamentari de JxSí, on es va fer evident la disparitat de criteris.

Aquesta és la primera fissura que es dibuixa en les parets del Govern des que fa poc més de tres setmanes tots els seus membres van signar el compromís amb el referèndum per segellar les esquerdes aparegudes al voltant de l'estratègia sobre el full de ruta independentista. Malgrat tot, des de l'executiu es mostra la confiança que tot plegat quedi circumscrit a una polèmica entre els partits i no afecti el Govern.

GIORGIO MALINVERNI, DE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA: " CATALUNYA POT ORGANITZAR UN REFERÈNDUM SI ÉS CONSULTIU "

El professor suís Giorgio Malinverni (Domodossola, Itàlia, 1941), doctor en dret per la Universitat de Ginebra, és un dels tres juristes a qui es va encarregar el Codi de Bones Pràctiques en Referèndums de la Comissió de Venècia, aprovat a finals del 2006, juntament amb l'holandès Pieter van Dijk i el francès, desaparegut el 2009, François Luchaire, nomenat per cert al seu dia per Andorra. Malinverni, que havia estat a la comissió des del 1990, va plegar el 2006 per ser jutge del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Jubilat el 2011, ara presideix Trial International, una ONG que lluita pels drets humans, i ha accedit a fer una entrevista telefònica amb El Punt Avui.
-Coneix la situació política a Catalunya?
-Sé que hi haurà probablement un referèndum, però no ho segueixo de prop.
-Vostè va ser un dels tres redactors del Codi de Bones Pràctiques en Referèndums. També es va pensar per a casos d'autodeterminació?
-Aquest document ja té molts anys, i ho hauria de mirar més bé ara, però diria que sí que es va pensar per a qualsevol tipus de referèndum, també d'autodeterminació.
-Hi ha un grup català favorable al referèndum (Catalunya Sí que es Pot) que vol que es demani l'aval previ de la Comissió de Venècia. És possible això?
-Ja no en soc membre des de fa més de deu anys, però normalment només emet opinions a petició del comitè de ministres o bé de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa, i també dels governs estatals, però no els regionals.
-Un dels punts clau és si Catalunya és subjecte polític amb dret a l'autodeterminació, un punt que el govern espanyol no accepta, però potser sí la comunitat internacional. Creu que té aquest dret?

MAS: " CAL DETERMINACIÓ I CARÀCTER COL·LECTIU PER GUANYAR LA INDEPENDÈNCIA, PERÒ NO HEROÏCITATS "

Artur Mas: ‘Més que un adversari, el govern espanyol és un enemic’
Entrevista a l'ex-president de la Generalitat sobre el tram final cap al referèndum i la seva adaptació a la vida fora del govern
 Pere Cardús

Han passat setze mesos d’ençà que Artur Mas (Barcelona, 1956) va fer el ‘pas al costat’ per cedir la presidència de la Generalitat a Carles Puigdemont. Mas havia guanyat cinc eleccions des del 2003 i tan sols havia governat en dues ocasions, durant un període de cinc anys. La retirada per la negativa de la CUP de votar la seva investidura el gener de 2016 el situava fora de la primera línia institucional un any abans que el Tribunal Superior de Justícia ho fes per la via penal com a càstig per haver organitzat el 9-N. Ara Mas és el capità del Partit Demòcrata, resultat de la defunció assistida de Convergència, i s’ocupa d’explicar el procés cap a la independència al món. Parlem amb ell sobre l’adaptació a la nova vida fora de la presidència, sobre els casos Pujol i Palau, sobre el model de país que vol impulsar el seu partit, sobre el referèndum i sobre la consolidació real d’un nou estat català. Mas adverteix que caldrà una mobilització ciutadana permanent al carrer que situï Catalunya com a afer prioritari de l’agenda internacional.

—Què us ha costat més de l’adaptació a una vida de no president?
—Què m’ha costat més o què m’ha costat menys?

—Totes dues coses són interessants de saber…
—El que més m’ha costat és gairebé res. Si la pregunta és si ho trobo a faltar, la resposta és que no. Em sembla que és la millor resposta a aquesta pregunta. No trobo a faltar la presidència. Cosa que no vol dir que volgués marxar.

—És estrany. Sempre havia pensat que el poder creava un punt d’addicció…
—Depèn de la relació que hi tinguis, amb aquest poder. Si hi tens una relació de subordinació o de dependència, aleshores pot convertir-se en una droga. Si no hi tens aquesta relació de dependència i tens distància o llunyania, no. Aleshores pots no trobar-lo a faltar. Que és el meu cas.

L'ANY PASSAT ELS GENOCIDES DEL PP VAN IMPULSAR 61 NORMES CONTRA EL CATALÀ

"Saben els votants del PP que el Govern central ens tracta pitjor que si fóssim la seva colònia?"

Joan Lladonet

Quan jo tenia 20 anys, arribava una de les primeres onades d'immigrants d'altres regions de l'Estat, que el règim franquista no havia tret de la misèria; segurament tenia la intenció que els ajudassin a colonitzar els territoris que tenien una cultura diferent a la castellana. Tots els que varen arribar als pobles de Mallorca es varen anar integrant sense quasi adonar-se'n, encara que varen ser els causants que moltes persones practicassin i millorassin, o no, el seu castellà. Molts dels que varen arribar a Palma i zones que començaven a ser turístiques també es varen integrar, encara que varen ser molts els que no ho varen voler fer. Una persona que havia acabat posant un negoci de servei al públic, i que feia quaranta anys que havia arribat, encara em volia fer canviar de llengua en una reunió de pares a l'escola, dient que no m'entenia. Davant la meva fermesa que la reunió la faria en català i que al final, li explicaria el que calgués, i després que hagués fet un simulacre d'anar-se'n, va quedar-se i va escoltar. Quan va acabar, li vaig dir que li ho explicaria en castellà, i va ser quan em va dir que no era necessari, perquè ho havia entès perfectament. Varen ser altres persones les que em varen dir que tenia un negoci a un cap de cantó i que ens entenia bé.

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776413