LAMELA EMBARGARÀ DEMÀ BÉNS DE PUIGDEMONT I CONSELLERS PER 6,2 MILIONS

La magistrada Carmen Lamela començarà demà el procés d'embargar béns de Carles Puigdemont i els exconsellers del govern de la Generalitat en vèncer aquest dimarts, dia 7 de novembre, el termini per dipositar una fiança per responsabilitats civils per valor de 6,2 milions d’euros, una operació que, segons els advocats, consultats per l’ARA, no serà realitzada.

Lamela va imposar aquesta fiança a petició de la Fiscalia General de l’Estat -que va quantificar el pressupost previst per la Generalitat per a processos electorals en 6,2 milions d’euros- el 31 d’octubre, en admetre la querella a tràmit; per tant, no es va esperar a prendre declaració als 14 querellats, que estaven citats per al dijous dia 2 de novembre.

La magistrada podia haver-se esperat -norma habitual- a escoltar els exconsellers abans d’adoptar aquesta mesura de caràcter real, una conducta que sí que va mantenir el magistrat instructor de la causa per rebel·lió al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, en admetre la mateixa querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc membres més de la mesa.

UNS 200 ALCALDES DEMANEN DES DE BRUSEL·LES LA LLIBERTAT DELS CONSELLERS EMPRESONATS

Un grup d'uns 200 alcaldes sobiranistes han viatjat a Brussel·les aquest dimarts per denunciar la repressió de l'estat espanyol i per reclamar l'alliberament dels vuit consellers que estan empresonats. Els batlles han arribat a la capital europea a quarts d'una i s'han dirigit al barri europeu, on s'han fet una foto davant de la Comissió Europea amb una pancarta on es podia llegir "Freedom political prisoners" ("Llibertat presos polítics", en anglès).

"El que està clar és que la justícia espanyola és de tot menys independent", ha denunciat Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Segons Buch, l'empresonament de mig Govern és una "conxorxa judicial". El president de l'ACM ha assegurat que no es reuniran amb cap dirigent comunitari perquè no han demanat cap entrevista.

Els alcaldes tenen previst reunir-se amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a Brussel·les des de fa una setmana, segons ha revelat l'eurodiputat d'ERC Josep-Maria Terricabras, que no ha donat detalls, però, d'on es produirà la trobada.

L'INDEPENDENTISME JA ÉS EL SEGON PROBLEMA PER ALS ESPANYOLS

La possible independència de Catalunya ja és el segon problema per als espanyols, per sobre de la corrupció o la política, segons el baròmetre del CIS de l'octubre. En concret, la preocupació per la independència s'ha disparat d'un 7,8% al setembre a un 29% a l'octubre. L'enquesta es va realitzar en els dies immediatament posteriors al referèndum de l'1 d'octubre i coincidint amb les grans mobilitzacions sobiranistes contra les actuacions policials i la suspensió de la declaració d'independència al Parlament. Per sobre de l'independentisme només hi ha l'atur (66,2%), mentre que per sota se situa la corrupció (28,3%) i la política (27,5%). Tot i això, quan es pregunta als ciutadans quin problema afecta més personalment, la independència de Catalunya baixa a la quarta posició.

El procés català també ha estès el pessimisme entre els espanyols. Una majoria del 53,2% consideren que que la situació política espanyola és pitjor que fa un any, i un 76,9% pensen que la situació és dolenta (33,2%) o molt dolenta (43,7%). La gestió del govern espanyol tampoc és ben valorada: un 54,6% creuen que ha sigut dolenta (23,4%) o molt dolenta (31,2%).
Informa:ARA.CAT (7-11-2017)

 

GUIA PER LES MOBILITZACIONS PER L'ATURADA GENERAL DEL PAÍS

Les entitats independentistes —l'ANC i Òmnium Cultural— fan una crida a participar en l'aturada general d'aquest 8 de novembre. Han convocat dues mobilitzacions principals, de proximitat i descentralitzades, per representar el rebuig dels empresonaments del Govern i dels líders independentistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i la intervenció de l'autonomia catalana. Es preparen dues accions, una al migdia i una altra a la tarda.
Què es convoca?

D'una banda, a les 12 h han convocat una concentració a la plaça Sant Jaume i davant de totes les delegacions de la Generalitat arreu del territori, repartides per les Vegueries catalanes: Girona (Comarques Gironines), Lleida (Ponent), Tarragona (Camp de Tarragona), Tortosa (Terres de l'Ebre), Manresa (Catalunya Central) i Tremp (Alt Pirineu i Aran).

D'altra banda, a la tarda —a les 18 h— s'han convocat manifestacions a totes les capitals de comarca del país davant dels ajuntaments. En el cas de Barcelona, la convocatòria és a la plaça de la Catedral.

MADRID ENVIA UN AMBAIXADOR ESPANYOL A OCUPAR LA CONSELLERIA D'EXTERIORS

Funcionaris del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol s’han presentat aquest matí al Departament d’Exteriors per ocupar-lo, d’acord amb el cop d’estat perpetrat pel govern de Mariano Rajoy. L’ex-ambaixador espanyol al Paraguai Juan Fernández Trigo es qui controlarà l’ocupació de la conselleria. El diplomàtic va acompanyat de tècnics del ministeri, tal com es pot veure a la fotografia:
Trigo, segon a l’esquerra, abans d’ocupar el departament.

És el primer cas d’ocupació física d’un departament del govern, d’ençà de l’aprovació de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. L’entrada al Departament d’Afers Exteriors no és arbitrària, car la conselleria de Raül Romeva ha estat l’altaveu que ha permès la internacionalització del procés.

Trigo, nascut a Terrassa, és llicenciat en dret i va començar la carrera diplomàtica el 1986. Ha estat cònsol espanyol a Agadir (Marroc) i número dos de les ambaixades espanyola al Vietnam i Cuba, abans d’encapçalar les delegacions d’Haití i després el Paraguai.

Informa:VILAWEB.CAT (7-11-2017)

CRIDA DE PUIGDEMONT A EUROPA: " NO PODEM TENIR PRESOS POLÍTICS NI UN GOVERN A L'EXILI "

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha atès aquest dimarts els micròfons de Catalunya Ràdio des de Brussel·les acompanyat dels consellers que l'acomboien a l'exili -Lluís Puig, Toni Comín, Meritxell Serret i Clara Ponsatí-. "Hi ha un Govern legítim a la presó", ha apuntat Puigdemont, que ha denunciat que l'Estat preparava una "duríssima onada de repressió i violència" després de la declaració de la independència. En aquest sentit, el president ha demanat a Europa que pressioni Espanya per respectar el resultat de les eleccions del 21 de desembre, les més excepcionals de la història del país. El president ha demanat a les institucions comunitàries que reaccionin: "Europa no pot tenir presos polítics ni un Govern a l'exili". Ha dit, de passada, que la comunitat europea està "desconnectant" de la ciutadania i "tolerant" els "abusos" del govern de Mariano Rajoy.

Segons Puigdemont, l'executiu desplaçat a Brussel·les té el "deure d'anar fins al final", i ha observat que el govern de Mariano Rajoy "ha embogit" perquè "no té límit". "Europa s'ha cansat de dir que és un afer intern i els mitjans de comunicació de tot el món informen del que passa a Catalunya", ha resumit el dirigent nacionalista, que ha constatat que l'única manera que els catalans segueixin formant part d'Espanya és "per obligació". "Estem tornant al franquisme", ha recordat la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, que ha indicat que "abans quan s'arribava a Perpinyà ja estaves segur, ara no". "Estem cessats per un cop d'estat", han constatat els consellers.

LA QÜESTIÓ ÉS FER RETORNAR EL GOVERN LEGÍTIM I NO PAS DISPUTAR-SE ALGUNES ENGRUNES

"Company de cel·la però no de llista "
«L'única raó per a presentar-se a les eleccions era, en tot cas, acceptant-les com una oportunitat molt clara de denunciar la situació que viu el país»

Per: Vicent Partal

Avui es compleix un primer termini de les eleccions que el govern espanyol ha convocat el 21 de desembre. Concretament, avui els partits han d’indicar si presenten coalicions o no. I tot fa pensar, en el moment que escric aquest text, que en el camp independentista no n’hi haurà, de coalicions. No hi haurà cap llista que agrupe l’independentisme, sinó que cadascun dels tres grans partits –PDECat, ERC i CUP– hi anirà tot sol, amb la possibilitat encara oberta que la CUP opte per no presentar-s’hi.

Les crides a la unitat han estat, una vegada més, inútils. Tots els partits han fet veure que estaven disposats a comparèixer-hi units, però en realitat no han fet res per poder comparèixer-hi units. Es veu que es pot ser company de cel·la, però no pas company de llista. Es veu que al parlament pots sumar els vots per proclamar la República però això no es pot fer al carrer. Sembla que pots demanar a la gent que resistesca les càrregues de la policia sense preguntar qui és aquell que les resisteix al teu costat, però no es pot anar a les eleccions sense preguntar-ho.

La decisió, si s’acaba de confirmar, és un mal senyal. La pulsió partidista al nostre país ha estat sempre molt intensa i, per tant, no puc dir que em resulte sorprenent, això. Però el que significa, i el que significa en aquest precís moment de la nostra història, no pot deixar de sorprendre. Perquè la qüestió, en realitat, no és si hi ha una llista unitària o no. La qüestió és quin projecte pot haver-hi al darrere de l’acceptació d’unes eleccions imposades si ho fas no pas per fer retornar el govern legítim del país, sinó per disputar les engrunes.

" FRONT COMÚ " AMB LLISTES SEPARADES: L'OPCIÓ QUE S'IMPOSA EL 21-D

Si no hi ha cap canvi radical d'última hora, el sobiranisme anirà a les eleccions del 21 de desembre amb llistes separades. Malgrat això, segons fonts consultades per NacióDigital, s'està negociant la millor manera de bastir un "front comú" que permeti aglutinar demandes defensades pel PDECat, ERC i la CUP, en primera instància, i també per l'espai polític dels "comuns", en menor mesura. Entre les qüestions que uneixen el sobiranisme i que hi ha damunt la taula hi ha el rebuig a l'article 155 de la Constitució, la "recuperació" de les institucions catalanes, la llibertat dels presos polítics, la retirada de les forces policials espanyoles enviades a Catalunya i el "desplegament" de la República a través del procés constituent.

La proposta de "gran llista de país" feta pel PDECat divendres i ratificada pels quadres de la formació aquest diumenge, doncs, apareix quasi com a descartada. La idea de la direcció encapçalada per Marta Pascal era sumar els nacionalistes, els republicans, els anticapitalistes, Demòcrates de Catalunya, Moviment d'Esquerres (MES), Podem i Catalunya en Comú, però els intents no han fructificat. Era la condició sine qua non d'ERC, que no vol repetir la fórmula de Junts pel Sí. El PDECat sí hi estava disposat si la proposta inicial naufragava. "Fins i tot hi ha reunions fixades per als últims dies que s'han cancel·lat", manté una font coneixedora dels contactes. Un dels elements de pressió que ha posat damunt la taula el PDECat és la presència d'última hora de Carles Puigdemont com a candidat, circumstància impensable fa uns mesos.

UNA COALICIÓ SOBIRANISTA NO NECESSÀRIAMENT FARIA SUMAR MÉS DIPUTATS QUE TRES LLISTES

"Una coalició sobiranista faria sumar més diputats que tres llistes?"
El mètode d'Hondt no necessàriament permet a les candidatures àmplies rendibilitzar més els vots -sovint no ho fa- i, per tant, el debat sobre què han de fer ERC, el PDECat i la CUP ha de ser més polític que tècnic.

Roger Tugas

Aquest dimarts s'acaba el termini per registrar coalicions per a les eleccions del 21-D i tot apunta que l'independentisme -com l'unionisme- es presentarà finalment per separat, malgrat que el PDECat i ERC havien plantejat la possibilitat d'una llista unitària a la que la CUP formalment no s'hi oposava. Part del sobiranisme plantejava aquesta opció com una via per rendibilitzar més els vots, ja que, segons la creença popular, 10 vots que donen suport a una sola candidatura es tradueixen en més diputats que si es reparteixen en tres de diferents.

El mètode d'Hondt, a través del qual s'atorga a cada llista un nombre determinat de parlamentaris en funció dels suports rebuts, es presenta sovint com el culpable de la desproporció del sistema electoral català i del fet que el vot de cada català valgui diferent segons on visqui i a qui voti. Qui assumeix això, per tant, assegura també que les llistes àmplies surten beneficiades d'aquest mètode de repartiment. Ara bé, no necessàriament té raó i, de fet, sovint no la té.

LA PREGUNTA DEL MILIÓ: LES ELECCIONS DEL 21-D HAN DE SER AUTONÒMIQUES O PER CONSOLIDAR LA REPÚBLICA ?

Per Ramon Serra, editor

Gairebé dos-cents professionals del món jurídic, polític, cultural, esportiu, artístic i econòmic han impulsat un manifest perquè les formacions polítiques que es presenten a les eleccions del 21 de desembre assumeixin els següents punts: la derogació de l'article 155 de la Constitució que intervé l'autogovern de Catalunya; la retirada de les accions penals contra dirigents polítics i l'alliberament dels presos, i la celebració d'un referèndum acordat sobre les relacions entre Catalunya i l'Estat.

Una forma de perdre el temps com una altra qualsevol. L'article 155 ja desapareixerà després de les eleccions com bé ha declarat el ministre espanyol Català, encara que guanyi l'independentisme. Demanar l'alliberament dels presos cal pensar que serà en totes les candidatures que no volen el 155. I, finalment, voler un referèndum pactat és una bogeria, una forma de perdre el temps. Com pot dir això aquesta gent "intel·lectual"? És que encara hi ha algun insensat que creu en un pacte? La pregunta del millió és: hem de defensar la República o bé volem unes eleccions autonòmiques?

Què passarà també si amb les noves eleccions el nou president no coincideix amb el president de l'exili?. Certament les eleccions del 21-D són un gran parany per a l'independentisme. Alguns catalans de l'exterior ja es queixen que a les ambaixades espanyols fan trampa i els faciliten paparetes de votar per...a les eleccions passades del 27-S. També caldrà veure com s'articula la unitat de l'independentisme bé sigui que cadascú vagi pel seu cantó o bé que es faci una llista conjunta, circumstància aquesta última que sembla difícil de dur a terme. Afegim-hi més llenya: podria donar-se el cas que el president i alguns consellers obtinguessin escons, però no podrien ocupar els seients per ser a la presó o a l'exili. Aleshores, podria donar-se el cas que l'independentisme tingués una majoria absoluta, però que perdés les votacions per les absències. No és surrealista tot això? I els queda poc temps per resoldre aquests incògnites.

Tot i ser important, el fet més decisiu és saber què volen defensar el 21-D: si una autonomia com els unionistes i Podem, En Comú,etc o bé intentem desenrotllar la República. Ningú ha dit que sigui fàcil. Aquest manifest demostra que alguns ja han caigut en el parany de l'autonomisme. El que és segur és que cap vent ens portarà a ítaca si no sabem què volen defensar.

ELS CONSELLERS EMPRESONATS JA DISPOSEN D'UN TELEVISOR

El vicepresident de la Generalitat i els exconsellers segueixen molt de prop, malgrat el seu empresonament, l’actualitat en general i l’evolució de la situació política en particular. Ho demostren els missatges que han enviat des de la presó. Malgrat que per mantenir-se connectats no tenien, d’entrada, tots els mitjans més apropiats. Els faltava, per exemple, el televisor. I han posat especial interès a aconseguir uns aparells per a les seves respectives cel·les.

La petició ha estat atesa, perquè no hi hauria motiu per a cap altra cosa, però també perquè des d’ Institucions Penitenciàries s’està posant interès en el fet que no hi hagi cap incidència ni cap nota negativa en relació amb els investigats. Sobretot després de la denúncia formulada pels seus advocats que els exconsellers van patir un tracte ­vexatori quan eren traslladats des de l’ Audiència Nacional fins a la presó.

Fonts penitenciàries subratllaven ahir que “el màxim respecte, l’absència d’incidents i un tracte sempre correcte amb els funcionaris són les notes dominants en l’ estada a presó dels exmembres del Govern”. I les mateixes fonts confirmaven que “un dels seus primers interessos ha estat disposar d’accés a la televisió a les seves cel·les per poder seguir l’actualitat”. L’aparell l’ha d’adquirir l’interessat. El preu s’acosta als 270 euros. Sens dubte, el fet que els exconsellers estiguin reunits per parelles –Junqueras amb Mundó, Turull amb Rull, i Forn amb Romeva– i en mòduls no conflictius facilita molt les coses. Les mateixes fonts penitenciàries subratllaven ahir en aquest sentit que “després de passar quatre dies complets a les presons d’ Estremera (ells) i Alcalá Meco (elles), Junqueras i els set exconsellers s’han integrat totalment a la vida penitenciària”.

ELS CONSELLERS EMPRESONATS NOMÉS PODRAN ABRAÇAR ELS FILLS CADA TRES MESOS

El règim penitenciari és estricte i té un escrupolós reglament de comunicacions amb l'exterior. El vicepresident, Oriol Junqueras, i els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carles Mundó, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Meritxell Borràs tenen visites setmanals a les presons madrilenyes on estan internats, Estremera i Alcalá-Meco, però les han de fer a través d'un vidre. Les trobades familiars només estan permeses cada tres mesos.

La presó d'Estremera, on hi ha Junqueras i els cinc consellers, disposa de sales de visites per a diferents funcions. A banda de les cabines per a les visites setmanals, hi ha les sales per a les trobades infantils, algunes d'elles fins i tot amb jocs, i les habitacions per als vis a vis, que estan permesos només un cop al mes.

En aquest context, els consellers, que aquest cap de setmana van rebre les primeres visites de familiars i dels amics més íntims, van fer les primeres trobades a través del vidre. Les famílies sí que van tenir contacte amb ells. Però en el cas que decideixin portar-hi els fills, només podran estar amb ells durant 3 hores i mitja cada tres mesos.

HISENDA VOL FER PAGAR A PUIGDEMONT EL COST DEL REFERÈNDUM

El Ministeri liderat per Cristóbal Montoro reclama ara que el president Carles Puigdemont i els consellers paguin el cost del referèndum de l'1-O. Així ho publica avui El Español, que assegura que el govern espanyol exigeix que el Govern tingui el mateix tracte que van tenir Artur Mas i les exconselleres pel 9-N.

El secretari general d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, hauria enviat un escrit a la Fiscalia del Tribunal de Comptes denunciant l'ús de fons públics pel referèndum i demana que comencin les "actuacions oportunes" en aquest sentit.

Aquesta denúncia, a més, també inclou una petició perquè s'investiguin les ajudes i subvencions públiques que podrien haver rebut tant l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium, a qui atribueix un "paper principal" en la celebració de la votació.

De fet, Fernández Moya sosté que "estem en presència d'una actuació conscient d'utilització de mitjans humans i materials, de recursos públics dirigits a la consecució d'una finalitat manifestament coneguda i reconeguda judicialment com a il·legal". Ara bé. L'escrit no recull quants diners es van destinar a la votació perquè considera que hi ha un ànim ocult.

Informa:ELNACIONAL.CAT (7-11-2017)

RAJOY VISITARÀ CATALUNYA DIUMENGE: RESTAREM AMB ELS BRAÇOS PLEGATS ?

El Partit Popular pretén fer una campanya "molt visible" per a les eleccions del 21 de desembre, convocades a través de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Així s'ha manifestat aquest dilluns el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado , que ha avançat que el partit del govern espanyol donarà el tret de sortida a la campanya electoral diumenge a Catalunya en un acte on es presentarà oficialment Xavier García Albiol com a candidat i on serà present el president del govern central, Mariano Rajoy, que no trepitja Catalunya des d'abans de l'1-O.

Casado ha dit que "ha hagut de ser el president Rajoy qui tingui el coratge de tornar la veu als catalans" i ha afegit que aquests comicis sí que serviran perquè els catalans "tinguin la possibilitat de decidir el seu futur a les urnes". Això sí, Casado ha insistit en la necessitat que el PP aconsegueixi un pacte amb el PSC i Ciutadans per aconseguir arribar a la Generalitat amb un govern "constitucionalista" i que garanteixi la convivència.

"Totes les forces constitucionalistes han d' estar juntes i després de les eleccions han d'intentar arribar a una majoria que els doni el govern", ha dit. Com a exemple del possible acord, Casado ha fet referència a la seva pròpia assistència a les manifestacions en pro de la unitat d'Espanya que ha viscut els últims mesos Barcelona. "No hauria pensat mai que estaria aplaudint un comunista o un socialista", ha confessat per il·lustrar el consens entre diferents ideologies en contra del "secessionisme".
Missatges a Bèlgica

MÉS DE 200 ALCALDES A BÈLGICA PER INTERNACIONALITZAR EL CONFLICTE

Més de 200 alcaldes catalans viatjaran demà a Brussel·les per internacionalitzar la "persecució judicial i ideològica que pateixen els representants del Govern i el poble català", en una iniciativa impulsada per l'Associació de Municipis per la Independència i l'Associació Catalana de Municipis que inclourà un acte al Centre Cultural Bozar. Hi intervindran la presidenta de l’AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l’ACM i alcalde de Premià de Mar Miquel Buch; l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco i els eurodiputats Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa i Jordi Solé, també alcalde de Caldes de Montbui, informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

La iniciativa forma part del conjunt d'accions que les dues entitats van decidir dur a terme després de l'ordre d'empresonament de part del Govern i de l'ordre de detenció internacional sobre el president Puigdemont i els consellers que continuen a Brussel·les.


Informa:ARA.CAT(6-11-2017)

N.de la R.

Sabem que el vol xarter ha estat insuficient per encabir tants alcaldes que volien anar a Brusel·les. Per això molts s'hi han desplaçats en cotxes particulars.

EL GOVERN ESPANYOL DIU QUE EL 155 S'ACABARÀ AMB L'EXECUTIU QUE SURTI DEL 21-D, ENCARA QUE SIGUI INDEPENDENTISTA

El 155 s'acabarà amb la celebració de les eleccions del 21 de desembre i amb la constitució del nou govern de la Generalitat, encara que sigui independentista. Així ho ha anunciat el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en un intent de deixar clar que s'ha suspès l'autonomia perquè hi ha hagut "deslleialtat" constitucional i no per la ideologia del govern de Carles Puigdemont.

Catalá ha defensat que l'aplicació del 155 s'ha fet de forma "moderada i prudent" per "restaurar la legalitat constitucional i estatutària a Catalunya". Segons ha dit, l'objectiu del govern de Mariano Rajoy és garantir "els drets dels ciutadans, que havien estat alterats" després de "decisions absurdes", que és com ha qualificat passos com l'aprovació de la llei de transitorietat o la declaració d'independència.

"El fet que es pugui constituir en el futur un govern de caràcter independentista no justifica ni motiva en absolut l'adopció de mesures tan importants com les que comporta l'article 155 de la Constitució", ha deixat clar. Per això, ha assegurat que aquest precepte de la carta magna no s'ha aplicat perquè hi hagi un govern independentista, sinó perquè aquest govern "va incomplir les seves obligacions". Per això, ha deixat clar que el 155 s'acabarà quan hi hagi noves eleccions. "Tant de bo el nou govern, tingui la composició que tingui, es comporti amb la lleialtat institucional i constitucional amb la qual històricament s'ha comportat el govern de la Generalitat", ha dit.

L'HORA DE LES REBAIXES: CCOO, LA UGT I LA PATRONAL PIMEC ES DESMARQUEN DE LA VAGA D'AQUEST DIMECRES

Els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, i la patronal Pimec es desmarquen de la vaga general convocada pel sindicat CSC per dimecres, dia 8, i es decanten per un altre tipus de mobilitzacions de "perfil més baix" per protestar per l'empresonament dels consellers del Govern.

Les dues principals centrals sindicals catalanes han reunit avui a les seves executives per analitzar la situació política, marcada per l'empresonament del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras i set consellers més.

Segons fonts sindicals, els dos sindicats defensaran una posició conjunta a la reunió que mantindrà aquesta tarda la Taula per la Democràcia, que ha de decidir la seva posició enfront la vaga general convocada per al 8 de novembre.

Mentrestant, s'anuncia que Rajou arribarà diumenge a Barcelona per fer campanya a favor d' Albiol per al 21-D

Informa:ARA.CAT (6-11-2017)

ERC NO REGISTRARÀ CAP COALICIÓ AMB EL PDECat SI NO HI HA LA CUP

El límit per registrar les coalicions a les eleccions del 21-D acaba aquest dimarts, 7 de novembre, sense que el sobiranisme hagi decidit encara si hi concorrerà unit o per separat. En tot cas ho farà amb una estratègia comuna, segons ha garantit aquest dilluns el portaveu d'Esquerra, Sergi Sabrià, que ha descartat completament que el seu partit registri una coalició amb el PDECat sense que s'hi sumi explícitament la CUP. Els anticapitalistes prendran una decisió definitiva el cap de setmana en assemblea, però Esquerra no vol basar la seva decisió en un acord verbal i, per tant, si la CUP no signa la coalició, l'independentisme presentarà tres candidatures diferents. "Hi ha bona predisposició de tothom i tothom entén la necessitat d'una acció coordinada", ha apuntat Sabrià.

La candidatura d'Esquerra, com va avançar l'Ara, estaria encapçalada per Oriol Junqueras i comptaria amb els presos polítics vinculats al partit, amb els diputats actuals -que van votar la DUI- i amb els alts càrrecs del Govern que han treballat per al referèndum -s'hi van comprometre per escrit a l'abril-. Aquest dimarts es reuneixen les territorials del partit i la llista seria validada el cap de setmana en una reunió extraordinària del consell nacional. Els republicans també hauran de designar un candidat alternatiu a la presidència de la Generalitat, en cas que Junqueras seguís en presó provisional. Tot i que les ovacions i les opinions expressades en la reunió del consell nacional celebrat aquest dissabte apunten clarament a Marta Rovira, Sabrià ha indicat que aquest tema no està tancat.

PERDEN EL TEMPS: CRIDA ALS PARTITS SOBIRANISTES A FER UN FRONT COMÚ PER AL 21-D

Gairebé dos-cents professionals del món jurídic, polític, cultural, esportiu, artístic i econòmic han impulsat un manifest perquè les formacions polítiques que es presenten a les eleccions del 21 de desembre assumeixin els següents punts: la derogació de l'article 155 de la Constitució que intervé l'autogovern de Catalunya; la retirada de les accions penals contra dirigents polítics i l'alliberament dels presos, i la celebració d'un referèndum acordat sobre les relacions entre Catalunya i l'Estat.

Entre els 173 signants hi ha exdirigents polítics de partits que van des del PSC a la CUP passant per ERC, el PDECat i la CUP. Destaquen l'exvicepresident de la Generalitat i exlíder d'ERC Josep Lluís Carod Rovira; l'exconseller d'Economia Toni Castells; l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Collell; l'exdiputada d'ERC Gemma Calvet; l'ex secretària general de Podem Gemma Ubasart; l'exconseller d'ERC Joan Manuel Tresserras; l'exdirigent d'ICV Dolors Camats i l'exmembre del PP Josep Curto.

COMENÇA LA TUPINADA: CATALANS A L'EXTERIOR DENUNCIEN TRAVES PER VOTAR EL 21-D

Ja es van denunciar irregularitats en el vot per correu el 27-S i sembla que la sospita s'estén a les eleccions del 21-D. Diversos catalans residents a l'exterior han denunciat a RAC1 que algunes ambaixades espanyoles els han donat el formulari que es va fer servir als comicis de 2015 i no el que serviria per al proper desembre. El problema arriba en el moment que algú omple els documents sense adonar-se de l'error, ja que aquesta persona es pot quedar sense votar.
Imatge amb que un usuari a les xarxes socials denuncia les suposades irregularitats
Així ho ha criticat públicament a la ràdio catalana la Núria Sandrós, resident a Milà. Segons ella, el consolat li hauria intentat colar els papers antics tot i disposar dels adequats per aquestes eleccions. "Ells van dir que eren els que els havien donat per a aquesta votació. Hi ha hagut gent del grup que se’n va adonar ràpidament i una persona va muntar un ciri impressionant. Llavors li van donar el que tocava. Això vol dir que ells tenien els altres però, si no te n’adonaves, et donaven el que no et servia", ha explicat a RAC1.

INTERIOR D'ESPANYA MANTINDRÀ ELS AGENTS A CATALUNYA I UN SERVEI ESPECIAL PER AL 21-D

La Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior ha començat la segona fase dels relleus dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil comissionats a Catalunya des d’abans de l’1 d’octubre. El govern espanyol té previst mantenir un dispositiu especial reforçat a Catalunya fins les eleccions convocades pel 21 de desembre, en compliment de les mesures de l’article 155 relacionades amb la seguretat i l’ordre públic, perquè es desenvolupin “en un marc de total normalitat”, segons un comunicat del ministeri enviat aquest dilluns. Deu dies després de l’aprovació de les mesures d’aplicació de article 155, el Ministeri de l’Interior assegura en el comunicat que tots els departaments de la Generalitat tenen coberts els serveis necessaris per al seu funcionament “normal” des del punt de vista de la seguretat, “especialment” el cos de Mossos d’Esquadra, que “realitza el seu acompliment amb total normalitat”.

Segons indica el comunicat, els cossos de seguretat estatal estan treballant “amb entrega a Catalunya al servei de la democràcia espanyola i el restabliment de la normalitat institucional”. Per al govern espanyol, aquesta és una mostra de la seva “capacitat per estar a l’altura de les exigències” de l’estat de dret “en un moment històric”. El ministeri parla de l’esforç dels agents i dels seus familiars i assegura que els policies se senten “satisfets” de comprovar com el seu “treball exemplar és valorat en qualsevol racó del nostre país”.

Informa:ELPUNT.CAT (6-11-2017)

RENUNCIEN AL PREMI PRINCESA DE GIRONA PEL PAPER DEL REI EN LA QÜESTIÓ CATALANA

L'enginyer Bernat Ollé i l'investigador Romain Quidant han renunciat als Premis Fundació Princesa de Girona arran de l'actitud que ha tingut Felip VI en el conflicte entre Catalunya i Espanya. En una carta, tots dos guardonats assenyalen que l'actitud del monarca s'ha allunyat de les posicions neutrals de la Corona.

En una carta que ha publicat a les xarxes socials, l'enginyer de Reus i l'investigador francès consideren que la Casa Reial ha "liquidat" el paper de la institució, que "durant anys" —assenyalen— s'havia caracteritzat per "construir ponts". Els guardonats pel premi consideren que aquesta actitud s'ha fet palesa amb posicionament de la Corona i especialment, després del discurs extraordinari del Rei del passat 3 d'octubre, en què va assenyalar l'independentisme com a responsable de la situació de tensió i va fer una crida als poders de l'Estat per actuar a Catalunya.

Els premiats consideren que el Rei ha "ignorat" la violència policial, tot amb un posicionament que ha "girat l'esquena a la voluntat de milions de catalans". A més, creuen que Felip VI "ha donat el vistiplau explícit" a la violència d'Estat de l'1 d'octubre i l'empresonament del Govern i dels líders de les entitats independentistes. Els dos guardonats retornaran tant els 10.000 euros de premis com les escultures que se'ls va atorgar. També han demanat que l'entitat esborri tot allò que els vinculi amb la Fundació, tot amb l'objectiu que tant Ollé com Quidant ja no apareguin al web oficial de l'entitat. Ollé va rebre el premi Empresa 2015 i Quidant el de Recerca Científica en l'edició del 2011.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-11-2017)

EL CONFLICTE CATALÀ ENTRA AL PARLAMENT BELGA

El primer ministre de Bèlgica, Charles Michel, respondrà dimecres al matí a diverses preguntes dels grups parlamentaris sobre el contenciós català i el refugi a Brussel·les del president Carles Puigdemont. Catalunya ha entrat de ple en l'escenari polític belga, després del suport de diversos ministres, com el d'Interior, a les reivindicacions catalanes, malgrat que Michel ha decretat silenci al gabinet.

Els mitjans belgues donen per fet que el primer ministre no es pronunciarà sobre els tràmits a la Justícia belga, perquè en aquell país la separació de poders està molt delimitada. El debat però apareixerà a la comissió d'interior del legislatiu belga, després que pràcticament cada dia és portada dels diaris del país.

Puigdemont ha remarcat repetidament en entrevistes que el seu contenciós no té res a veure amb Bèlgica, i que és a Brussel·les perquè és la capital comunitària.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-11-2017)

LLIÇONS DE LLENGUA: "EX-CONSELLER", NO, PER DIGNITAT

‘Ex-conseller’, no: per dignitat!
Enmig del xoc de legalitats, els mitjans han de triar les paraules amb què expliquen la realitat · VilaWeb exposa els criteris i una petita guia per a bastir un vocabulari autocentrat

 Jordi Badia i Pujol

Aquests dies podem llegir i sentir com personalitats polítiques que fins ara rebien un únic tractament, ara reben denominacions diverses, segons cada mitjà de comunicació. Vivim en una realitat política confusa, amb dues forces en tensió: la força del poder que s’atorga la legalitat i la força del poder il·legalitzat, la de la llei imposada i la de la llei prohibida, la dels jutges i la dels empresonats.

En aquesta situació, el llenguatge pot ésser neutre?

El cas més clar d’aquesta realitat és la manera d’anomenar el govern de la Generalitat (i els membres que l’integren: el president, el vice-president i els consellers). Des del dia 27 d’octubre al vespre, després de la compareixença de Mariano Rajoy, molts mitjans han deixat de considerar-lo estrictament ‘govern’ i han començat a denominar-lo ‘govern destituït’ (o ‘cessat’, amb un significat i un règim gramatical impropis del verb ‘cessar’).

BARRA LLIURE EN UNA DISCOTECA MADRILENYA PER CELEBRAR LA DETENCIÓ DE PUIGDEMONT

Una discoteca de Madrid va celebrar abans d'hora la detenció del president de Catalunya, Carles Puigdemont. Just després de l'orde de cerca i captura internacional de la justícia espanyola de divendres passat, la sala Tiffanys va regalar barra lliure d'alcohol a tots els seus clients per a celebrar-ho. A més de les 3:30 de la matinada fins a les 4:30 es regalaven també banderes d'Espanya i bengales.

La decisió de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela de decretar una ordre de detenció internacional contra el president legítim de la Generalitat, Carles Puigdemont s'havia de celebrar amb alcohol a les venes. Així ho va decidir una discoteca de Madrid, la Tiffanys amb barra lliure que, per cert, no va ser precisament de garrafa sinó de primeres marques, segons els propietaris.

Al flyer de l'esdeveniment, que ha estat publicat per diferents mitjans espanyols, era un fotomuntatge de Puigdemont empresonat amb una bandera d'Espanya de fons i amb el títol "Bye bye Puigdemont". La publicitat també es va escampar a través de les xarxes socials.

PUIGDEMONT I ELS QUATRE CONSELLERS SERAN CITATS A DECLARAR LA SETMANA VINENT A BRUSEL·LES

Carles Puigdemont i els quatre consellers que són a Brussel·les no hauran de passar pel jutjat aquesta setmana. El magistrat de la cambra del consell de primera instància que decidirà sobre l'ordre de detenció dictada per l'Audiència Nacional espanyola els cridarà a declarar la setmana que ve, segons han explicat aquest dilluns fonts judicials.

El jutge té 15 dies per decidir si extradeix els cinc membres del Govern. La seva decisió es pot apel·lar, però en cap cas ho pot fer la justícia espanyola. Només poden apel·lar o bé els cinc afectats -Puigdemont, Comín, Ponsetí, Serret i Puig- o bé la fiscalia belga. Si el jutge rebutgés l'ordre de detenció i la fiscalia belga no apel·lés, el procés s'acabaria en dues setmanes. Si es produïssin apel·lacions es podria allargar dos mesos.

La justícia belga va decretar diumenge a la nit la posada en llibertat dels cinc membres del Govern després que es presentessin voluntàriament a la policia. Cap no podrà sortir de Bèlgica sense permís fins que es decideixi sobre la seva extradició i tots hauran de comunicar una residència fixa a Bèlgica.

Informa:ARA.CAT (6-11-2017)

JUNQUERAS DE LA PRESÓ ESTANT: COM ÉS QUE LA DIRECCIÓ DEL PSC CALLA I AMB EL SEU SILENCI EMPARA LA VIOLÈNCIA ?

En un article escrit des de la presó, i publicat aquest dilluns per Nació Digital i Público, Oriol Junqueras critica els episodis de violència que s’han viscut les darreres setmanes als carreres de Catalunya i Espanya per part de grups ultres que gaudeixen “d’absoluta impunitat”, assegura.

Junqueras recorda la pallissa que va patir un jove divendres a Mataró per negar-se a cridar Viva España davant d’un grup ultra que així li ho exigia. “Quina democràcia hi ha quan et poden pegar pel carrer si no crides Viva España!? Quina democràcia hi ha quan grups d’extrema dreta campen pels carrers del nostre país colpejant a tothom que no brama en defensa de la sagrada unitat d’Espanya?”, es qüestiona el vicepresident cessat, que critica el PSC per haver participat en algunes de les manifestacions que han acabat amb episodis de violència.

Oriol Junqueras celebra que membres del PSC hagin condemnat aquests fets, però es pregunta per què la direcció del partit anima a participar en concentracions en les que després es produeixen agressions. “Com és que la direcció del PSC calla i empara amb el seu silenci i/o connivència la violència?”, afirma tot recordant que exministres catalans han arribat a aplaudir aquestes accions. “Quina societat vol construir la direcció de PSC i el PSOE si empara la violència contra les persones, contra els seus propis veïns d’escala i amics?”, planteja el vicepresident cessat, que lamenta que els dirigents socialistes no denunciïn o exigeixin la detenció dels responsables de les agressions.

En aquesta línia, Junqueras compara aquesta situació amb les escenes viscudes durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, quan “dirigents de partits polítics, ministres del govern espanyol i periodistes” van banalitzar o negar les càrregues policials.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (6-11-2017)

FACHIN DEIXA LA SECRETARIA I MILITÀNCIA DE PODEM

Albano Dante Fachin ja no és secretari general ni tampoc militant de Podem Catalunya. El fins ara líder de la formació lila ha dimitit aquest dilluns del seu càrrec i ha estripat el carnet per "coherència", pocs dies després que la direcció estatal del partit amenacés de cessar-lo per la seva oposició a la consulta interna per confluir amb els comuns el 21-D.

En roda de premsa a la seu de Podem a Barcelona, Fachin ha sigut molt dur amb Iglesias i la seva "intervenció" a Catalunya, i ha dit que el partit que lidera "ha deixat de ser una eina útil per enfrontar-se al règim del 78 i a les elits corruptes que porten 40 anys governant l'Estat i Catalunya".

Contràriament al que volia Iglesias, però en compliment del que va decidir la direcció catalana del partit, Fachin ha explicat que els últims dies ha parlat amb partits més enllà de Catalunya en Comú (ERC, CUP, Procés Constituent), sindicats i plataformes socials sobre les eleccions del 21-D.

GRAN VICTÒRIA DE PUIGDEMONT A BRUSEL·LES: POSA EN EVIDÈNCIA LA JUSTÍCIA ESPANYOLA I INTERNACIONALITZA EL CONFLICTE


Per què l’obsessió de destruir el president Puigdemont?
«A Brussel·les, d'una sola tirada, ha internacionalitzat el conflicte català, ha posat en evidència la justícia espanyola i ell i els consellers s'han mantingut lliures per a continuar actuant com a govern que són»

Per: Vicent Partal

Els membres del govern català que són a Brussel·les es van presentar ahir davant la justícia belga per respondre a l’ordre de detenció que el govern espanyol havia dictat contra ells i van ser deixats en llibertat. En una entrevista a la televisió belga, el president Puigdemont ja va avisar que ho farien, perquè no volen pas fugir de la justícia, sinó confrontar la peculiar justícia espanyola amb la justícia. La decisió d’ahir al vespre ja és una victòria enorme i no serà la darrera. Per aquest motiu tot l’aparell polític i mediàtic espanyol es concentra tan intensament a provar de destruir la imatge pública del 130è president de la Generalitat. Com siga.

Aquest ‘com siga’ inclou les falsedats evidents que alguns periodistes afins al règim han publicat aquests dies, manipulant els fets del dia 27. Inclou també aquesta campanya insistent per a ridiculitzar-lo amb acusacions de covardia o d’haver abandonat els altres membres del govern, cosa que, evidentment, és falsa, com s’acaba de demostrar. O la vehemència amb què el govern espanyol pressiona la Unió Europea –i hi ha indicis consistents que aquesta actitud se li va girant en contra.

EL BBVA REBAIXA LES PREVISIONS DEL CREIXEMENT DEL PIB A ESPANYA

El servei d’estudis del BBVA ha revisat a la baixa les seves previsions de creixement per a l’economia espanyola. L’entitat apunta ara que el PIB creixerà un 3,1% enguany i un 2,5% el 2018, en front al 3,3% i 2,8% que pronosticava el seu darrer informe del juliol. El BBVA considera que les tensions polítiques a Catalunya “per un temps prolongat en el temps suposen un risc per a l’evolució futura de la inversió o de les exportacions de serveis”.

L’informe recull que aquesta tensió es pot traslladar a les decisions de consum i inversió dels consumidors i de les empreses. Per això, si bé BBVA considera que el rang de possibles impactes per la situació a Catalunya és ampli, a hores d’ara aposta per un creixement del 2,5% l’any que ve. Aquesta moderació en el creixement també es traslladarà, segons el banc, a la capacitat per a generar ocupació. Així si per a aquest 2017 espera que aquesta augmenti a un ritme mitjà del 2,7%, de cara al 2018 aquest ritme es situï en el 2,3%.

A pesar de tot el servei d’estudis del BBVA considera factible que es compleixi amb l’objectiu de dèficit públic, i preveu que aquest es redueixi fins el 3,1% del PIB enguany i al 2,4% l’any que ve.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (6-11-2017)

Subcategories

AVÍS ALS POLÍTICS: LA GENT TÉ CLAR QUE NO ES POT TORNAR A L' AUTONOMIA

"El partidisme no podrà vèncer la gent "
«Pobre d'aquell que oblide que tot això ve del poble i acabarà en el poble, pobre d'aquell que es pense que és factible retornar a l'autonomia»

 Vicent Partal

 

D’ençà que va començar el procés cap a la independència, la iniciativa sempre l’havíem tinguda els independentistes. Aquesta era una de les claus per a avançar: quan l’estat volia intervenir-hi ja era tard i nosaltres ja érem en un altre estadi. Mariano Rajoy ha girat com un mitjó la situació convocant les eleccions autonòmiques del mes vinent i, segons que sembla, ha aconseguit l’efecte desitjat. Per primera vegada des del referèndum d’Arenys de Munt, els partits catalans no parlen de fer possible allò que vol fer la gent sinó d’allò que pot fer la política. Per primera vegada des d’Arenys de Munt, hem perdut el marc mental.

Rajoy ha estat molt hàbil, en això. Aplicant el 155 no podia dissoldre el parlament i convocar eleccions, com tampoc no podia destituir el govern, però en un colp de força avalat pel PSOE i la UE ho ha fet. I era conscient de l’efecte que causaria tot plegat: la baralla partidista i l’accentuació de les diferències dins l’independentisme. Primer es trencarà Catalunya que no pas Espanya, que va dir Aznar…

Llegeix més...

Visites Rebudes

06551993