EL GOVERN CONDICIONA EL SUPORT A SÁNCHEZ EN EL DIÀLEG I LA NEGOCIACIÓ

La consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha replicat a la preocupació expressada pel govern espanyol en relació al suport dels independentistes al gabinet de Pedro Sánchez assegurant que els diputats independentistes al Congrés apostaran "per l'estabilitat del govern espanyol, sempre que segueixi avançant en el diàleg i la negociació".

La ministra Isabel Celaá ha assegurat aquest matí, en ser interrogada sobre l'enduriment del posicionament dels diputats del PDeCAT arran del paper que ha assumit Carles Puigdemont sobre el partit aquest cap de setmana, que "convocar eleccions és una facultat del president del Govern però ningú pensa fer-ho". "Si bé ningú resistirà més enllà del raonable. Seria absurd", ha assegurat.

"Torra, igual que Puigdemont i Junqueras, sempre ha apostat pel diàleg", ha explicat Artadi, que ha subratllat que el president ja va respondre positivament a la proposta de diàleg plantejada pel govern espanyol i que aquella reunió s'haurà de concretar en una segona trobada a la tardor. "És evident que apostem pel diàleg. Ho fa Torra i la resta consellers", ha reblat.

BORRELL AVISA EL GOVERN QUE LES OFICINES EXTERIORS INCOMPLEIXEN LES LLEIS

El ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, ha retret al Govern que no hagi "respectat el procediment que estableix la llei" a l'hora de reobrir les seves primeres delegacions a l'exterior i ha avisat: "No em deixen gaire marge de maniobra".

Borrell, que dilluns es va reunir amb el conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, ha deixat clar que no li valen les raons que li va donar Maragall per justificar que l'obertura de les oficines al Regne Unit i Irlanda, Alemanya, els Estats Units, Itàlia, Suïssa i França es comuniquessin al ministeri el vespre en què es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), sense temps per als preceptius informes d'Hisenda i Exteriors.

El conseller Maragall va al·legar que el Govern complirà el procediment quan obri delegacions noves, però que aquestes no ho eren, sinó que existien abans que el govern espanyol les tanqués en aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Oficines recorregudes

La resposta de Borrell ha estat que aquestes oficines van ser recorregudes pel govern espanyol per la via contenciosa administrativa per no haver demanat aquests informes. El recurs va decaure amb l'aplicació del 155; per tant, "si es reobren, es reobre també el procediment". "És lògica aristotèlica", ha avisat.

El ministre Borrell ha advertit: "Si l'obre (una oficina) ha de demanar informe i, si l'està reobrint, això reobre els processos contenciosos que hi havia contra l'anterior".

D'aquesta manera, el ministre ha avisat que la Generalitat no li deixa "gaire marge de maniobra" en l'intent de fer "tot el possible perquè els temes es puguin resoldre a través del diàleg". En tot cas, ha dit que donarà "encara un marge" per veure si "hi ha més bona voluntat que en la reunió" amb Maragall. "En cas contrari, no em quedarà més remei que aplicar la legislació vigent", ha afirmat.

Informa:ELNACIONAL.CAT (24-7-2018)

LA GUÀRDIA CIVIL ATURA I CONTROLA ALCALDES DE L'AMI QUE ANAVEN AUN REUNIÓ DE BATLLES A CATALUNYA DEL NORD

Els alcaldes de l’AMI que anaven a Prats de Molló (Vallespir) a una reunió amb batlles de la Catalunya Nord han estat controlats per la Guardia Civil al coll d’Ares, per on passa la frontera francoespanyola. En els controls els guàrdies civils els han preguntat d’on venien, on anaven i què anaven a fer.

La reunió d’alcaldes catalans de les dues bandes de la frontera estatal ha estat organitzada pels 86 batlles de la Catalunya Nord que van signar un manifest que reclama l’alliberament dels presos polítics catalans i el retorn dels polítics exiliats a Catalunya. L’acte s’ha fet al cinema de Prats de Molló.

Els representants de vuitanta-sis municipis de la Catalunya Nord, entre els quals hi ha el Portús, Banyuls, Argelers, Prats de Molló, Font Romeu o Vilafranca del Conflent, van enviar el text del seu manifest al president de la República francesa, Emmanuel Macron i als presidents del Senat i l’Assemblea Nacional francesa. A més, han sol·licitat una reunió amb Macron per explicar-li els seus arguments en defensa de la llibertat i la democràcia a la Catalunya sota administració espanyola.

EL GOVERN RECONEIX QUE ELS DIPUTATS PROCESSATS HAN DEIXAT DE COBRAR ELS SOUS

El Parlament va retirar la retribució als diputats processats tan aviat el Suprem va dictar l'ordre de suspensió. "L'oïdora de comptes de la cambra va tallar la retribució quan va rebre la suspensió per part del jutge Pablo Llarena, però està en els llimbs", ha reconegut la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que igualment ha apuntat que s'està analitzant la nova situació arran de la retirada de les euroordres i, per tant, "què passa amb els sous, l'acta..., cal estudiar quina translació té".

Davant d'aquest fet, la també portaveu del Govern ha matisat que "això no vol dir que no s'intenti revertir" aquesta qüestió i tampoc "no vol dir que estiguin suspesos, sinó que se'ls ha deixat de pagar des del 13 de juliol". Ara bé, ha assenyalat que, davant d'aquest fet, "la mesa ha de prendre una decisió" -per la qual no hi ha acord entre JxCat i ERC- que haurà de decidir "amb el reglament a la mà". Destaca, però, que no hi ha ple fins a l'octubre i, per tant, "hi ha més marge".

UN ESTUDI DESTROSSA LA CONFRONTACIÓ A CATALUNYA DEL BLOC DEL 155

El bloc del 155 es queda sense argumentari per carregar contra l'independentisme, del que acusen, entre altres coses, d'atiar la confrontació entre catalans. Aquest matí, s'ha fet públic un estudi que desmunta aquesta premissa, deixant en evidència, la falsedat en el discurs de Cs, PP i PSOE.

Els catalans puntuen amb un 7,2 sobre deu el nivell de convivència a Catalunya i considera que és "bona o molt bona", segons una enquesta coneguda aquest dimarts de l'Institut català per la Pau (Icip) i que ha recollit Europa Press.

L'enquesta porta per títol 'Percepció de la població de Catalunya sobre la convivència i seguretat' i es va dur a terme a partir de 1.003 entrevistes telefòniques, que es van fer entre els mesos d'abril i maig del 2018.

Els enquestats puntuen amb un 7,8 la convivència a l'entorn més pròxim, al seu barri, poble o ciutat, el que suposa un 85,5%.

TORRA ES QUERELLA CONTRA BONO PER DIR-LI NAZI

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat una querella contra l’exministre socialista José Bono per un delicte d’injúries i un altre d’incitació a l’odi per haver-lo titllat de “nazi” en una entrevista a la televisió. Bono va afirmar que les expressions de Torra estan “més a prop de plantejaments nazis” que no pas democràtics.

Bono va criticar durant l’entrevista, emesa el passat 7 de juliol, un article de Torra publicat el 2009, on explicava que era normal passejar per Barcelona i escoltar grups de nois parlant en castellà. “Vostè creu que a aquestes alçades del segle XXI es pot dir, com ell ha dit, que per a Catalunya és un deteriorament creuar-se pel carrer amb uns nens... i nenes, va dir, parlant en castellà? Aquest senyor, no està bé, i altres expressions que estan més a prop de plantejaments nazis que democràtics”.

La querella sosté que l’exdirigent socialista va proferir “desqualificacions greuments ofensives” contra el president de manera “gratuïta” i sense “la menor justificació”. L’escrit assenyala que el terme “nazi” suposa “una de les connotacions més pejoratives que es poden atribuir a un polític”.

LA COMISSIÓ BILATERAL GENERALITAT-ESTAT ES PERFILA PER A LA SETMANA ENTRANT A BARCELONA

Pedro Sánchez ressuscita la comissió bilateral Generalitat-Estat. Set anys després de l'última reunió, l'ens que s'havia d'encarregar de desplegar l'Estatut es tornarà a trobar molt probablement la setmana que ve, a l'espera que les dues administracions pactin una data els pròxims dies. I aquest cop no ho farà a Madrid, sinó a Barcelona.

El president del govern espanyol es va comprometre en la trobada amb Quim Torra a la Moncloa el passat 9 de juliol a donar un nou impuls a aquesta comissió, presidia pel conseller d'Afers Exteriors i Institucionals, Ernest Maragall, per part del Govern, i per part de l'executiu espanyol de la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. Tant Maragall com Batet s'han reunit aquest dilluns per pactar la data, el lloc i l'ordre del dia amb una reunió preparatòria a Madrid, després que el conseller s'hagi reunit també amb el ministre d'Exteriors, Josep Borrell.

Però Batet no ha aconseguit encara pactar una data amb Maragall. El conseller posa com as condició per a la convocatòria de la comissió bilateral que s'inclogui en l'ordre del dia parlar dels presos polítics i també del dret a l'autodeterminació. No té problema si es busca una "expressió formal", com bé parlar de "dret i llibertats a Catalunya" i "avançar cap al reconeixement de la possibilitat d'expressió específica dels ciutadans a través del vot sobre el seu futur", però vol que sigui "explícita". és la condició que posa el conseller i compta que es desencalli en un nou contacte el pròxim dimecres per tancar la data de la trobada. La reunió serà a Barcelona tal i com estableix l'Estatut, que estableix que se celebri de forma intermitent entre Madrid i la capital catalana.

EL TC ADMET ESTUDIAR LA LLIBERTAT DE ROMEVA, FORCADELL I BASSA I L'EXERCICI DEL CÀRREC DE PUIGDEMONT

El ple del Tribunal Constitucional ha admès avui per unanimitat els recursos que hi havia pendents encara sobre la taula. L'admissió a tràmit arriba tard en alguns casos, com per exemple la prohibició del Tribunal Suprem que Jordi Sànchez pogués assistir a la seva pròpia investidura com a president de la Generalitat, però el TC accepta estudiar-los.

Entre les acceptacions a tràmit hi ha els recursos d'empara de Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa contra l'ordre de detenció preventiva del Tribunal Suprem. La providència considera que en els recursos concorre "una especial transcendència constitucional perquè planteja un problema o afecta una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest tribunal".

Romeva, Forcadell i Bassa argumenten la vulneració dels drets següents: a jutge ordinari predeterminat per la llei i al jutge imparcial per impossibilitat de recusació els magistrats del TC; dret a la llibertat i a la participació política; dret a la llibertat ideològica; a la legalitat penal i a la presumpció d'innocència.

UNA VINTENA D'ENTITATS PERIODÍSTIQUES, SOCIALS I CLÀSSIQUES FAN UNA CAMPANYA DE SUPORT A JORDI BORRÀS

Una vintena d’entitats periodístiques, socials i cíviques encapçalades pel Grup de Periodistes Ramon Barnils han presentat aquest dimarts una campanya de suport al fotoperiodista Jordi Borràs, agredit el passat 16 de juliol per un agent de la Policia Nacional.

La iniciativa aglutina les veus d’entitats com FundiPau, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el centre Iridia, Òmnium Cultural o SOS Racisme, amb l’objectiu de contribuir a finançar les despeses de la defensa de Borràs en el procés judicial contra el seu agressor, i “fer front comú per exigir la fi de les agressions contra els professionals de la informació”.

L’objectiu econòmic són 12.000 euros, que es recaptaran a través de la plataforma de finançament col·lectiu TotSuma.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (24-7-2018)

VIOLÈNCIA ESPANYOLISTA: SI NO ES POT ORGANITZAR PROTESTES A L'ESPAI PÚBLIC ÉS QUE NO HI HA DEMOCRÀCIA

"La violència espanyolista "
«Si una part de la població no té dret d'organitzar la seua protesta en l'espai públic, aleshores no som en una democràcia.»

 

Vicent Partal

 

L’espanyolisme és conscient de la seua derrota al carrer. I intenta reaccionar-hi promovent un parany, això que han anomenat ‘el debat sobre la neutralitat de l’espai públic’. Els seus promotors simplement miren d’emblanquir el mot ‘prohibició’ fent servir ‘neutralitat’ partint d’un argument completament fals amb el qual pretenen, a més, justificar agressions i atemptats com el de diumenge a Vic.

La desesperació unionista és d’un volum tal ara mateix que veiem que la justificació de la violència esdevé un comportament normal en les seues files, encara que siga a còpia de defensar coses completament il·lògiques que són massa simples de capgirar. Aquests dies, per exemple, hi ha qui ha defensat el suposat dret d’un cotxe d’entrar en una plaça pública per a vianants i envestir-hi la gent. Només cal treure aquesta afirmació del context concret per a veure com n’és, d’absurda. Això vol dir que defensarien l’entrada amb un cotxe a tota velocitat enmig d’una processó perquè l’estat és laic? Cal entendre, doncs, que si un partit que no ens agrada fa un míting en una plaça, tenim ‘dret’ d’agafar un cotxe i de llançar-nos contra els assistents?

PUIGDEMONT, L'INTERLOCUTOR VÀLID DE SÁNCHEZ

"Puigdemont, l'interlocutor vàlid de Pedro Sánchez "

 

Jordi Barbeta



Carles Puigdemont ha jugat fort les seves cartes al recent congrés del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) perquè necessitava deixar clar a tothom i especialment al president del govern espanyol que ell és l’interlocutor de referència si de debò Pedro Sánchez vol trobar una sortida que desencalli el conflicte català. Aquesta i no cap altra és la raó de l’obstinació del president exiliat a apartar Marta Pascal de la direcció del partit. I aquest fet tindrà una transcendència enorme en el curs de la legislatura espanyola.

Consta que Pedro Sànchez n’és ben conscient, entre altres coses, perquè també li va deixar clar el president de la Generalitat, Quim Torra, durant la recent visita a la Moncloa. Puigdemont i Torra van acordar que la reunió de la Moncloa havia de ser llarga i servir per demostrar cordialitat i disposició al diàleg, però també per establir els termes de la interlocució. I, atès que Puigdemont és a l’exili, els seus criteris es vehicularan a través del president Torra i de la consellera de Presidència, Elsa Artadi, les persones de màxima confiança de Puigdemont.

LA CRUELTAT D'ESPANYA: EL GERMÀ DE TONI COMÍN HA D'ANAR A MORIR A BÈLGICA PER PODER ESTAR JUNTS

 La deshumanització de la justícia espanyola, la ignomínia de l'Estat espanyol i la crueltat dels seus tentacles ha afectat de ple la família de Toni Comín. Avui 23 de juliol, Pere Comín, germà del conseller exiliat, ha mort per malaltia. Però va decidir que quan arribés el moment estaria lluny de casa seva perquè la seva família pogués estar unida.

Segons ha pogut saber directe!cat, el germà del conseller a l'exili, Pere Comín, tenia molt clar que la seva malaltia posava fi a la seva vida més d'hora que tard i va decidir anar a passar el final dels seus dies fora de la terra que el va acollir i veure crèixer (va nèixer a Màlaga l'any 1965)i, així, que els seus familiars i estimats poguessin estar plegats. Ha mort avui a Lovaina acompanyat dels seus germans i la seva mare. Els preparatius en l'àmbit mèdic fa temps que es van dur a terme després de la decisió d'en Pere.

Si Toni Comín hagués trepitjat sòl català per a poder anar a l'enterrament del seu germà, hauria estat detingut i empresonat immediatament. En Pere, per tant, va decidir emprendre el seu últim camí cap a Bèlgica i la família ha pogut estar reunida per a l'últim adéu.Històries com aquesta, impactants i commovedores, posen de manifest la malícia de l'Estat espanyol i la necessitat d'implementar la República tan aviat com es pugui.

Informa:DIRECTE.CAT (24-7-2018)

UNS NAZIS ARRENQUEN LLAÇOS GROCS, AMENACEN VEÏNS A VIC I A SOBRE HO GRAVEN !

Dos homes es graven arrencant llaços grocs a Vic i amenaçat diversos veïns que passaven per allà a plena llum del dia. Els dos han fet proclames nazis en alemany, "Sieg Heil", que es poden traduir com a Visca Hitler. Els fets van tenir lloc fa pocs dies a la capital d'Osona on aquest diumenge s'ha viscut l'atropellament amb cotxe de creus grogues a la plaça central.

"Talla't els cabells, gos", han etzibat a un home que ha parat el cotxe per preguntar-los que feien. I han continuat: "Viva Espanya" i "Grava-li la matricula". Els numerosos atacs feixistes als carrers i places de Catalunya han provocat que el govern prengui mesures al respecte.

Com es pot apreciar en el vídeo, els fets els han protagonitzat dos homes, que les xarxes socials han acusat de "neonazis espanyols", a plena llum del dia. Un d'ells ha gravat els fets, mentre l'altre, amb ulleres de sol i la cara destapada arrencava els llaços grocs i els llançava al mig de la via amenaçant a varis veïns que passaven per allà.

Informa:ELNACIONAL.CAT (24-7-2018)

L'ENTREGA DE LES CREUS DE SANT JORDI ES CONVERTEIX EN UN REBUIG A LA REPRESSIÓ ESPANYOLA

L'acte d'entrega de la Creu de Sant Jordi d'enguany s'ha celebrat amb mesos de retard —habitualment es concedeix a l'abril— perquè el Govern estava encara intervingut per l'aplicació de l'article 155 i s'ha convertit en una reivindicació contra la repressió i una homenatge als presos i exiliats.

Entre els guardonats amb aquesta distinció, destaca l'Associació Catalana de Drets Civils, de familiars dels polítics presos i exiliats; quan l'ha recollit l'esposa del conseller Josep Rull, Meritxell Lluís, el Palau de la Música s'ha posat dret al crit de "Llibertat" durant uns llargs segons.

També han destacat entre els premiats Roger Español, que va perdre la visió d'un ull en les càrregues del referèndum de l'1 d'octubre, així com la monja Sor Lucía Caram, l'ONG Proactiva Open Arms —quan l'ha recollit el seu responsable, Òscar Camps, també s'ha posat dret tot el Palau—, l'advocat i historiador Josep Cruanyes, la historiadora de l'art Rosa Maria Malet i l'escriptor Jordi Sierra i Fabra.

LA SOCIETAT HA ENTRAT EN ZONA DE RISC: CAL ATURAR IMMEDIATAMENT LA VIOLÈNCIA ESPANYOLISTA

"No permetrem que ens atropellin "
"Hi ha una certa sensació d'indefensió que no ha fet més que incrementar-se a mesura que els agressors han començat a actuar encaputxats i amb un nivell d'agressivitat més gran. Ja hi ha ferits"

 

Salvador Cot

 

Tot i que no sembla que existeixi una coordinació, ni una estratègia planificada, les agressions espanyolistes al carrer han experimentat un increment quantitatiu i, sobretot, qualitatiu. Els Mossos, a més, es troben amb una dificultat afegida perquè molts dels activistes violents són de generació espontània, sense vinculació amb els grups ultres organitzats que la policia catalana coneix relativament bé. Tot plegat ha causat una certa sensació d'indefensió que no ha fet més que incrementar-se a mesura que els agressors han començat a actuar encaputxats i amb un nivell d'agressivitat més gran. Ja hi ha ferits.

A aquest clima cal afegir que els últims dies hi ha hagut dos incidents d'extrema gravetat. Un, l'agressió d'un inspector de la policia espanyola a Jordi Borràs, fotògraf d'El Món. I l'altre la irrupció d'un vehicle, a gran velocitat, per la plaça Major de Vic, que va arrasar dotzenes de creus grogues al preu de posar en perill la vida dels nombrosos vianants del lloc més concorregut de la capital d'Osona. En tots dos casos els agressors estan identificats, però encara no estan clares les mesures que es prendran contra ells.

TORRA INSTA CUNILLERA A REUNIR EL CONSELL DE SEGURETAT PELS ATACS FEIXISTES

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat a la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera que es convoqui una reunió de la Junta de Seguretat davant l'increment dels atacs feixistes contra l'independentisme, el manteniment de l'alerta 4 antiterrorista i la necessitat de desplegar els acords de l'anterior reunió, celebrada l'any passat.

Així li ho ha transmès el president a la delegada espanyola en una trobada al Palau de la Generalitat aquest dilluns, després de l'absència de reunions dels últims anys. El mes de juliol passat es va reunir la Junta de Seguretat després de set anys, i va estar presidida pel president Carles Puigdemont i l'aleshores ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido.

De moment, el Ministeri i la Conselleria encara estan pendents encara de posar en marxa els acords de l'última Junta de Seguretat del 2017, entre els quals hi ha l'entrada del Mossos d'Esquadra a l'Oficina Nacional d'Interpol i Europol.

La demanda arriba també el mateix dia que s'ha sabut que Buch i Grande-Marlaska preparen una reunió bilateral.​

Aquest ha estat un dels temes que s'han abordat a la trobada de gairebé una hora i mitja al Palau. En acabar, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha recordat que la convocatòria de la Junta és "una prioritat" per a l’executiu català. I al seu parer, és urgent "activar els mecanismes que posin en marxa els acords incomplerts" per l'anterior govern de l'Estat en matèria de seguretat, així com abordar "el creixement dels atacs feixistes" i l’estat de l’amenaça terrorista.

Informa:ELNACIONAL.CAT (23-7-2018)

TENSIÓ ENTRE FEIXISTES I ANTIFEIXISTES AL PONT DE LA MERIDIANA

Tensió al pont de la Meridiana amb la ronda de Dalt entre un grup reduït d'espanyolistes i un d'antifeixistes, convocats pel CDR Nou Barris. Els unionistes volen penjar una pancarta de Tabàrnia al pont i els altres intenten impedir-ho; com a conseqüència es produeix una situació tensa, amb intercanvi d'insults.

La discussió arriba fins al punt que un dels tabarnesos, equipat amb una bandera, intenta pegar a un dels antifeixistes. Finalment, els Mossos d'Esquadra intervenen per posar fi a la disputa.

Informa:ELNACIONAL.CAT (23-8-2018)

TORRA I ARTADI ENCAPÇALARAN UNA DELEGACIÓ DE CONSELLERS I DIPUTATS DEL PDECat PER REBRE PUIGDEMONT A WATERLOO DISSABTE

El president del Govern, Quim Torra, i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, encapçalaran una delegació amb altres consellers i diputats de JxCat per rebre Carles Puigdemont a Waterloo aquest dissabte, tal com ha pogut saber l’ACN. L’expresident tornarà així a Bèlgica després de passar quatre mesos a Alemanya, un cop va ser detingut el març mentre feia la ruta en cotxe entre Finlàndia i el país belga. Es preveu que els consellers Damià Calvet, Jordi Puigneró, Laura Borràs, Miquel Buch i Àngels Chacón també es desplacin a Waterloo -on hi ha la seu de la Casa de la República-, segons fonts de l’executiu. El Govern a l’exili preveu organitzar-hi un acte a les 16:00 per exigir la llibertat dels “presos polítics”, amb un concert inclòs. El retorn de Puigdemont a Brussel·les, on també resideixen els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret -delegada del Govern a la capital belga- i Lluís Puig hauria de permetre tirar endavant el Consell de la República.

La justícia d’Alemanya va aixecar divendres passat les mesures cautelars contra Puigdemont després de la retirada de l’euroordre. El propi ministeri públic va demanar al tribunal d’aquest land alemany que tanqués el procés per l’extradició de l’expresident i que posés fi a les cautelars, que l’hi impedien sortir d’Alemanya i l’obligaven a fitxar cada setmana davant de les autoritats. El tribunal d’Schleswig-Holstein també va confirmar a través d’un comunicat la fi del procés d’extradició. La decisió, presa pel jutge, era inevitable després que el Tribunal Suprem retirés l’euroordre i rebutgés extradir Puigdemont només pel crim de malversació de fons públics.


Informa:ELPUNTAVUI.CAT (23-7-2018)

ERC INSTA LES FORCES INDEPENDENTISTES A " TRAÇAR UNA ESTRATÈGIA CONJUNTA PER ESCRIT "

La portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, ha instat aquest dilluns la resta de forces independentistes a teixir una estratègia de "coordinació" per arribar a la República. "Toca seure tots junts i traçar una estratègia conjunta que quedi plasmada per escrit", ha dit Vilalta.

D'aquesta manera, també s'hauria de tancar l'última crisi entre socis de Govern que va esclatar la setmana passada al Parlament per la suspensió de diputats. Unes fortes discrepàncies que es van poder veure en públic i sobre les quals Vilalta ha reconegut que no els agraden i que ho lamenten, tot i que ha insistit que "no podem tolerar que es diguin mentides", en referència a les acusacions de JxCat que Torrent havia trencat l'acord entre les dues formacions.

A més, quan li han preguntat com quedarà la suspensió de diputats, Vilalta ha recordat que la prioritat de la formació és "preservar els drets dels diputats", "mantenir la majoria parlamentària" i assegurar-se que les votacions siguin efectives. En aquest sentit, però, ha dit que la resposta a la suspensió del jutge Llarena arribarà quan torni a començar el període de sessions, al setembre.
Rebuig a sumar-se a la Crida

2017, UN ALTRE ANY PERDUT EN INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA

L'any 2017 ha repetit el patró de ser "un any de resultats minsos" en matèria d'infraestructures a Catalunya, principalment per la manca de recursos i licitació d'obra pública. Són les conclusions que extreu l'estudi anual Per un nou model de gestió d'infraestructures a Catalunya, publicat per Foment del Treball.

El director d’Economia i secretari de la Comissió d’Infraestructures de la patronal, Salvador Guillermo, ha assegurat que "el 2017 es caracteritza novament per la manca de recursos" en infraestructures, "tant a nivell de l‘administració central com autonòmica". De fet, actualment, "la inversió en infraestructures es troba en mínims històrics". En els darrers pressupostos, la inversió total pressupostada de l'Estat per a Catalunya va ser de 1.349 milions d'euros. Una xifra que segons Foment del Treball "és molt baixa", i la licitació oficial d'obres a Catalunya va assoli 1.690 milions -gràcies a l'impuls de l'Administració Local i en menor mesura de la Generalitat, segons l'informe- però continua sent escassa, ja que els estudis mostren que el mínim de licitació pública que necessita Catalunya és de 5.000 milions l'any, entre les tres administracions. Amb tot, la licitació "és molt inferior a la mitjana dels darrers 20 anys", que es mantenia en uns 3.750 milions.

L'EMPRESA XINESA XIAOMI INCLOU EL CATALÀ EN ELS SEUS MÒBILS

Els mòbils de l'empresa tecnològica xinesa Xiaomi tindran, a partir d'ara, opció en català. La companyia ha afegit el català en les versions MIUI 9.6 i MIUI 10; d'aquesta manera, els usuaris actuals de Xiaomi veuran incorporada la llengua en les pròximes actualitzacions. Els aparells en venda a les botigues ja tindran incorporada l'opció.

Segons l'InformeCAT de la Plataforma per la Llengua, nou dels deu mòbils més venuts a Espanya ja tenien de sèrie l’opció en català i l'únic que no la tenia era el Xiaomi Redmi Note 4.

Amb aquesta novetat, les sis grans empreses del sector de telefonia mòbil —Samsung, Huawei, Xiaomi, Apple, BQ i LG— ja tenen els productes en català. Només empreses amb menys impacte en el mercat, com Motorola, encara no l'inclouen.

GREUS AMENACESA LAURA ROSEL. " TE ESCUPIRÉ A LA CARA "

L’arribada de Laura Rosel a Preguntes freqüents va generar molts dubtes. Era l’indicada? El programa s’havia convertit en un èxit, fent una audiència increïble que mai no s’haguessin esperat. Va quedar-se amb el caramelet que havia deixat Ricard Ustrell, aprofitant-se’n i millorant encara més les dades.

La presentadora ha aconseguit que el programa lideri setmana rere setmana, tenint entrevistats d’actualitat i traient suc de les novetats de la política més esbojarrada.

Ara bé, l’altra cara de la moneda d’un programa tan exitós són les crítiques. Si fa uns mesos Rosel lamentava que havia rebut faltes de respecte i insults, ara ha passat a denunciar públicament que l’han amenaçat.

Ho ha fet compartint les captures dels missatges que li ha enviat un home, que ha arribat a l’extrem de dir-li coses horribles: “Hem arribat a aquest punt. Amenaces i insults per fer la meva feina”, escrivia Rosel.

FACHIN DESMUNTA MAGISTRALMENT L'ATAC DE LLUÍS RABELL A TV3

L'exdiputat de 'Catalunya Sí que es Pot' Lluís Rabell ha carregat públicament contra TV3, en resposta a Beatriz Silva -diputada independent adscrita al PSC-, que es va referir a l'entrevista al cantautor Lluís Llach al FAQS de dissabte dient que "costa d'entendre que una televisió pública jugui el paper d'assenyalar dues persones assumint a més les tesis d'un entrevistat". Segons Rabell, això passa "perquè TV3 funciona com una maquinària d'agitació i propaganda al servei del Govern".

A més, l'exdiputat ha titllat la cadena pública catalana de ser "el contrari d'un servei públic amb criteris professionals, veraç, neutral, rigorós i equilibrat". "Falta periodisme i sobra fervor patriòtic ben retribuït", ha sentenciat.

Unes declaracions a les quals ha respost (via Twitter) el líder de Som Alternativa, Albano Dante Fachin. Tot i que ha reconegut que "TV3 ha de millorar", també li ha retret que "després del numeret d'ensenyar el vot, en Coscu es va passar un mes anant a La Sexta, T5, Antena 3, La Ser, La Vanguardia, El País, etc", en referència al dia en que es va proclamar la República Catalana al Parlament de Catalunya. "Els que no vam ensenyar el vot no vam ser cridats enlloc. L'Ibex us va fer un monument", ha afegit.

Informa:DIRECTE.CAT (23-7-2018)

RETIRADA L'ORDRE DE DETENCIÓ EUROPEA DE PONSATÍ

Confirmada la retirada de l’euroordre de detenció i entrega a Espanya contra la consellera Clara Ponsatí per la participació en el referèndum de l'1-O, segons informa TV3. Ponsatí ha rebut la notícia quan ha comparegut avui als jutjats d'Edimburg.

L'advocat de Ponsatí, Aamer Anwar, ha lamentat que "a través del seu silenci, la Unió Europea ha sigut còmplice de les accions del govern espanyol" i ha posat en relleu que "si el primer ministre Sánchez no està "dominat pel fantasma del franquisme", ha d'alliberar tots els presos polítics sense cap condició".

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja va rebutjar extradir el president Carles Puigdemont per malversació i va retirar totes les ordres de detenció a la resta d'exiliats. Anwar ja ha dit abans d'anar als jutjats que "no hi ha res a celebrar mentre la justícia espanyola encara té hostatges a la presó".

Informa:ELNACIONAL.CAT (23-7-2018)

SÁNCHEZ " PICA L'ULLET" A ANDALUSIA I LI PROMET 500 MILIONS " IMMEDIATS "

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha informat la presidenta andalusa Susana Díaz en la reunió que han tingut aquest dilluns al Palau de la Moncloa que la comunitat autònoma rebrà de manera "immediata" 500 milions d'euros amb la flexibilització del sostre de dèficit que preveu l'executiu central per al 2019.

Aquesta és la pastanaga amb què Sánchez ha intentat calmar Díaz, després de reconèixer que durant els dos anys que queden de legislatura no podria endegar una reforma del projecte de finançament autonòmic, com el PSOE exigia quan a era l'oposició.

La dirigent andalusa ha considerat aquesta partida com "l'oxigen" necessari fins que no s'abordi la reforma, per bé que ha recordat que les necessitats de la seva autonomia se xifrarien entorn dels 4.000 milions d'euros, ja que està "infrafinançada". En darrer lloc, el govern espanyol ha promès que als PGE del 2019 hi haurà un pla de xoc especial per a la creació d'ocupació. És la primera reunió oficial entre Sánchez i Díaz, abans arxienemics, d'ençà que el dirigent socialista va arribar a la Moncloa.

Informa:ELNACIONAL.CAT (23-7-2018)

BUCH PLANTA LA PRIMERA REUNIÓ DEL CONSEJO DE SEGURIDAD I HI ENVIA DUART

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha volgut fer un gest per recordar a Madrid que abans del ministeri hi ha la Generalitat. Buch no assistirà a la primera reunió del Consejo de Política de Seguridad convocada pel nou govern espanyol i la primera que se celebra des que Buch és conseller d'Interior.

Segons ha pogut saber El Món, la data de la convocatòria era per demà dimarts 24 de juliol al matí, però Buch hi ha declinat assistir-hi perquè té Consell Executiu. En el seu lloc hi enviarà el número dos del departament, el secretari general d'Interior, Brauli Duart, i el director de la policia, Andreu Martínez.

De fet, aquesta reunió a la que estava convocada el conseller és preparatòria d'una posterior, però Buch abans de fer qualsevol gestió a Madrid, s'estima més trobar-se al més al t nivell. És a dir, una reunió biltaeral amb el seu homòleg espanyol, Grande Marlaska. Una trobada que encara no s'ha produït i on s'hauria d'articular una nova agenda de la Junta de Seguretat de Catalunya i recuperar la normalitat institucional de la conselleria amb el minsiteri, després de l'aplicació de l'article 155 i de l'intent de desballestament del cos pel referèndum del Primer d'Octubre.

Informa:ELMON.CAT (23-7-2019)

CASADO I AZNAR: L'ESPANYA QUE MAI NO ENS FALLA

"Casado i Aznar: l’Espanya que no ens falla "
«La mà d’Aznar, controlant al mateix temps el PP i Ciutadans, assegura fermesa. Però també assegura rebuig, i això és molt important»

 

Per: Vicent Partal

 

Passa en qualsevol país del món que, en els moments en què l’hi va la mateixa definició de què és, el debat polític i ideològic adopta posicions molt marcades i nítides. Hi ha una reacció reflexa i fins a un cert punt comprensible: els hi va tot.

L’envit que significa el procés d’independència de Catalunya també ha causat aquesta catarsi entre la dreta espanyola, que ja fa temps que és extrema. I el resultat n’és ben visible: ara corre a competir directament per saber qui se situa primer i més ràpidament en l’extrema-dreta. A saber, una extrema-dreta marcada pel nacionalisme espanyol més bel·ligerant, per la reacció més obtusa possible en temes socials, pel menyspreu de les regles democràtiques i –això arribarà aviat– també per l’antieuropeisme.

TORRA PROMET TOLERÀNCIA ZERO CONTRA ELS VIOLENTS

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha qualificat de "fet gravíssim" l'atac d'aquest diumenge al matí a Vic, on un cotxe ha envestit part de les creus grogues plantades a la plaça Major pels presos i els exiliats. A través de les xarxes socials, Torra ha dit que hi haurà "tolerància zero contra els violents".

A més, ha assegurat que aniran "fins al final en l'exigència de responsabilitats" per tal que "es prenguin les mesures necessàries contra l'agressor". El president de la Generalitat ha expressat el seu suport a l'Alcaldessa de Vic, Anna Erra (PDeCAT) i ha animat a seguir "defensant la llibertat". Per la seva banda, l'alcaldessa de Vic ha denunciat "enèrgicament" els fets i els ha qualificat d"atemptat contra la llibertat d'expressió". "No caiguem en les seves provocacions", ha demanat. "Seguirem reclamant la nostra coaccionada llibertat d'expressió", ha afegit.

RAJOY MARXA DE LA POLÍTICA AMB CINC PROPIETATS I AMB GAIREBÉ UN MILIÓ D'EUROS

L'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, deia adéu definitivament a la vida política aquest dissabte, quan Pablo Casado va agafar el relleu com a nou líder del PP. Rajoy se'n va de la política però no ho fa amb les mans buides, sinó al contrari, marxa amb cinc immobles i gairebé un milió d'euros estalviats.

Amb la renúncia a la seva acta de diputat, després que tirés endavant la moció de censura presentada per Pedro Sánchez, i la incorporació al lloc de feina com a registrador a Santa Polo, Rajoy va actualitzar la seva declaració de béns i rendes al Congrés.

Segons recull ara EFE, l'expresident té cinc immobles repartits per Madrid, Pontevedra i Gran Canària. Un patrimoni immobiliari semblant al que ja tenia als anys 90. De fet, l''última propietat que va adquirir va ser el 2004 quan va comprar el 25% d'un apartament a l'illa canària en règim de guanys.

Pel que fa a la declaració de béns, Rajoy té gairebé un milió d'euros en diversos actius d'estalvi i inversió. I a tot això, falta sumar els 33.622 que té en comptes corrents.

Més concretament, l'expresident té 498.299 euros en fons d'inversió, 207.972 euros en accions d'empreses que cotitzen en Borsa i 270.106 en una assegurança d'estalvis.

Informa:DIRECTE:CAT (23-7-2018)

TOSSA VOL POSAR FI A LES VACANCES GRATUÏTES DELS GUÀRDIES CIVIL AL POBLE

L’1 de juliol de 1997, la caserna de la Guàrdia Civil de Tossa de Mar posava punt i final als seus serveis. L’ajuntament havia cedit els terrenys per construir la caserna als anys seixanta, amb la condició que quan deixés d’estar en servei passaria a ser propietat del municipi i aquest destinaria la finca a usos públics. Ràpidament aquell complex es va convertir en la residència d'estiu de guàrdies civils, que fins i tot estan en llista d'espera per poder gaudir dels pisos en temporada alta. Però després de molts anys de batallar des de diversos equips de govern per recuperar un edifici que pertanyia al poble per contracte, el 2011 es va aconseguir l’acord de cessió per part de l’Estat. Malauradament, els elevats costos d’adaptació per a dependències municipals –sobretot les entrades, que havien de tenir rampes d’accessibilitat- van fer que no pogués tirar endavant un projecte per ocupar dues plantes de la finca per a serveis municipals.

No s'ha deixat de lluitar en tots aquests anys, però fa nou mesos hi va haver un detonant, l’1-O, que ha fet que el consistori, que encapçala l’alcaldessa Gisela Saladrich, hagi dit “prou” i s’hagi abocat a lluitar novament per recuperar la propietat. I és que l’edifici, que es troba a l’Avinguda Joan Maragall/Ferran Agulló, a la sortida de Tossa cap a Sant Feliu de Guíxols, no només és la residència estival de guàrdies civils des de fa molts anys, sinó que des de dies abans del referèndum i fins al Nadal es va convertir també en la residència de ‘Piolins’ que venien a Catalunya a reprimir ciutadans.

Subcategories

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08648052