EL GOBIERNO INICIA ELS TRÀMIT PER TRASLLADAR ELS PRESOS POLÍTICS A CATALUNYA

El govern espanyol, a través d'Institucions Penitenciàries, ha preguntat al jutge Pablo Llarena si té previstes més diligències sobre els líders polítics catalans que estan a la presó preventiva acusats de rebel·lió i malversació , segons ha avançat el diari El País citant fonts d'Interior. Aquest és el primer pas i amb molta probabilitat el jutge contestarà que no. D'aquesta manera, s'inicia el procés perquè siguin acostats en breu a presons catalanes.

A partir d'aquest primer tràmit, activat pel ministeri d'Interior, es demana un informe per comprovar que els nou presos polítics catalans tenen vinculació familiar a Catalunya. Segons el citat diari, ara només és una qüestió burocràtica. Una vegada acabats els tràmits administratius els presos seran empresonats a Catalunya, en presons properes a la seva residència habitual.

Informa:ELNACIONAL.CAT( 28-6-2018)

ALTA TENSIÓ CATALUNYA-ESPANYA: TORRA ABANDONA UN ACTE A WASHINGTON PEL DISCURS OFENSIU DE MORENÉS

La recepció oficial a Washington que l’organització de l’Smithsonian Folklife Festival ha donat aquesta passada nit amb les delegacions de Catalunya i Armènia no ha acabat bé. Els discursos de contingut enfrontat del president de la Generalitat, Quim Torra, i l’ambaixador espanyol als EUA, Pedro Morenés, i la tensió política viscuda a l’interior ha acabat amb la delegació catalana escridassant l’ambaixador i clamant per la llibertat dels “presos polítics” i abandonant l’acte en ple, amb Torra al capdavant.

A la sortida, el president ha denunciat que Morenés havia fet un discurs “ofensiu” per a ell i “per al país” per haver-lo “titllat de mentider i posat en qüestió l’existència de presos polítics”. I és que Torra havia dedicat part de la seva intervenció a parlar, justament, de la situació dels independentistes que estan a la presó o a l’estranger.

Segons ha explicat a l’ACN la delegació catalana, després del torn d’Armènia, a la recepció ha intervingut Torra, que ha fet un discurs en la mateixa línia que darrerament acostuma a donar, explicant que Catalunya viu una situació “de repressió” i amb “presos polítics i exiliats”. La intervenció, fortament aplaudida pels assistents catalans membres dels grups i entitats que participen al festival, ha acabat amb la delegació de Catalunya cantant Els Segadors de forma espontània.

"20-S": EL DOCUMENTAL QUE DESMUNTA LES ACUSACIONS CONTRA ELS JORDIS (22.05 H A TV3 )

Avui a les 22.05 TV3 estrena 20-S, el documentari que reconstrueix, minut a minut, l’operació en què el 20 de setembre de l’any passat la policia i la Guàrdia Civil espanyoles van escorcollar el Departament d’Economia de Generalitat de Catalunya i van envoltar, sense ordre judicial, la seu de la CUP. Aquell dia van detenir càrrecs del govern català acusats d’haver organitzat el referèndum, i la gent, indignada, es va manifestar davant la seu de la conselleria. El documentari explica la protesta pacífica per mitjà d’un seguiment constant de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. És una peça important perquè desmunta la versió oficial dels fets, que els acusa de sedició i violència. Al vídeo es demostra la contrària: tos dos van captenir-se com a homes de pau i van mitjançar entre la Guàrdia Civil, els manifestants i els Mossos.

‘Si enviem el documental al jutge [Llarena], veurà que les qualificacions jurídiques que s’han fet no es corresponen amb els fets’, va dir Jaume Roures, director i productor de 20-S, en la presentació del documentari, dimarts a la nit als cinemes Aribau de Barcelona. El film, fet per Mediapro, es podrà veure avui al programa ‘Sense ficció‘ de TV3, i després per internet. No pas al cinema. Ací en teniu el vídeo de promoció:

CUEVILLAS: " LA INHABILITACIÓ ÉS DEL PARLAMENT I NO DEL JUTGE "

La llei és clara. Encara que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena digui que els líders independentistes processats per l'1-O queden suspesos, la competència la té el Parlament. Així ho ha explicat l'advocat del president a l'exili aquest dimecres a la nit al Més 3/24, on ha volgut deixar ben clar que és "el reglament del Parlament atribueix la suspensió dels càrrecs al propi Parlament i això és el bloc de constitucionalitat".

Jaume Alonso-Cuevillas ha posat damunt la taula que la inhabilitació dels diputats no seria aplicable no només perquè és la cambra catalana qui ho ha de decidir segons el seu reglament, sinó que, a més, només s'aplica en casos de terrorisme.

De fet, Cuevillas ha explicat que "hi ha una sentència del Tribunal Constitucional [199/87] que diu que l'article 384 bis perquè sigui compatible amb l'article 55.2 de la Constitució s'ha d'entendre que quan parla de rebels diu rebels en la mesura que siguin terroristes perquè el TC diu que el delicte de terrorisme exigeix l'ús d'armes o explosius".

ERC S'INCLINA PER BLOQUEJAR LA LEGISLATURA DE SÁNCHEZ FINS QUE NO ACCEPTI UN DIÀLEG SENSE CONDICIONS

Joan Tardà va felicitar Pedro Sánchez, després de la moció de censura. | PSOE
Les esperances de l'independentisme amb Pedro Sánchez no han durat ni un mes. Ho han provocat les reiterades negatives a "un diàleg sense renúncies ni condicions" per part del president espanyol -investit gràcies al decisiu suport d'ERC i PDECat a la moció de censura-. Era l'eufemisme trobat per deixar clar que calia poder parlar de l'autodeterminació, sense citar-la, però el PSOE no l'ha comprat i ha deixat clar que circumscriu les futures converses dins el marc de la Constitució i la legalitat vigent. Un bloqueig al qual l'independentisme ja debat com donar-hi resposta.

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ja va avisar dimarts als socialistes que "no esperin col·laboració" del seu partit, després del cop de porta a la moció que va defensar en relació a aquest diàleg sense límits. I aquest dimecres hi ha insistit, en etzibar-li a Sánchez que "ha aconseguit que la relació" entre les dues formacions "quedi molt i molt tocada" i que aviat se n'adonarà de "l'error" ha comès. En què es pot traduir això? Fonts dels republicans expliquen a NacióDigital que s'estan plantejant bloquejar l'activitat de l'executiu central al Congrés, negant-li els seus vots per impedir que aprovi iniciatives necessàries per al seu funcionament ordinari.

EL PDeCAT AMPLIARÀ LA DIRECCIÓ PER ENCABIR-HI PUIGDEMONT, ELS PRESOS I EXILIATS

Canvi estratègic important en el si del PDeCAT de cara a l’assemblea orgànica i ideològica del 20 al 23 de juliol d’enguany. Aquesta nit, la militància del partit rebrà les ponències que haurà de debatre durant el conclave. Uns documents en els que destaquen l’ampliació de la direcció per fer-la més operativa i representativa i que inclourà el president Carles Puigdemont i els líders del partit empresonats o a l’exili i el manteniment de la formació com obertament independentista en la defensa d’un Estat en forma de República.

Segons ha pogut saber El Món, el canvi proposat per la comissió redactora a les bases inclou passar de l’actual direcció de 12 membres a 25. Una ampliació del politburó del partit que té un doble objectiu: augmentar la representativitat de les famílies del partits -una demanda dels crítics- i sobretot encabir-hi els líders naturals del partit ara empresonats o a l’exili com el president Puigdemont, o els consellers Josep Rull i Jordi Turull, així com Lluís Puig.

Ara bé, tal i com està el document actualment, el polèmic règim d’incompatibilitats aprovat en el congrés fundacional -pactat entre el rullistes i la JNC- es mantindria igual. De fet, sis mesos després d’escollir la primera direcció, una quarta part dels membres escollits per Marta Pascal i David Bonvehí, van ser obligats a plegar per l’aplicació del reglament d’incompatibilitats.

EL SUPREM RATIFICA EL PROCEDIMENT PER " REBEL·LIÓ " DE PUIGDEMONT I 14 INVESTIGATS PER L'1-O

El Tribunal Suprem ha confirmat el processament per rebel·lió del president a l'exili, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i 13 líders independentistes més investigats pel referèndum de l'1-O. El Tribunal considera "prou raonable" qualificar els fets com a delicte de rebel·lió perquè va existir "un alçament" amb un ús "injust" del poder per aconseguir la independència de Catalunya al marge de la llei.

El processament per rebel·lió suposa la suspensió, de manera immediata, de les funcions de tots aquells processats que són diputats i es troben en presó preventiva. Aquests diputats són Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Raül Romeva. Per altra banda, Carles Puigdemont i Toni Comín no haurien de ser suspesos, ja que no estan a la presó, però el jutge Pablo Llarena no descarta suspendre'ls també de les seves atribucions com a diputats del Parlament. A part d'això, el Suprem admet que la interlocutòria només es basa en indicis i que, per tant, no té cap evidència per provar el delicte de rebel·lió ni per acusar-los d'incitar a la violència.

TORRA: " ELS PROCESSAMENTS PER REBEL·LIÓ SÓN INDIGNATS; ELS DENUNCIAREM ARREU DEL MÓN "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha qualificat d'"indignant" la decisió del Tribunal Suprem de ratificar el processament per rebel·lió del president a l'exili, Carles Puigdemont, i de 14 investigats per l'1-O. "El processament del Suprem és indignant i el denunciarem arreu del món. Perquè la batalla s’està guanyant internacionalment. És política. Si algú tenia esperances que la justícia espanyola revisés els fets i reconegués que les coses s’havien fet malament, s’han esfumat", ha indicat des de Washington.

Segons Torra, no es concedirà l'extradició de cap polític català exiliat i aquest serà un argument internacional més. "Estic convençut que no s’extradirà cap polític exiliat i això serà un motiu més de denúncia. Rebutgem la regressió de drets democràtics que viu l’Estat espanyol i la judicialització criminal que es fa del moviment independentista. No s’ha vist a cap altre lloc del món!", ha afegit.

Informa:ELNACIONAL.CAT (27-6-2018)

ERC GARANTEIX QUE LA SUSPENSIÓ DELS DIPUTATS POCESSATS PER L'1-O NO LA DECIDIRÀ EL SUPREM

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha ratificat aquest dimecres el processament contra els responsables de l'1-O i és qüestió de dies o d'hores que acabi dictant la suspensió dels investigats per rebel·lió. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Jordi Sànchez es mantenen a l'expectativa, però els seus grups polítics, JxCat i ERC, es preparen per plantar batalla al Parlament. El reglament de la cambra preveu que la suspensió d'un diputat només pugui ser acordada per majoria absoluta en una votació al ple i no pas per un agent extern -en aquest cas el Suprem. Els principals partits independentistes no han aclarit encara si forçaran aquesta votació, però ERC ja ha avançat que "serà el ple qui decideixi".

"Hem de defensar la sobirania del Parlament i també en aquest tema el Parlament és sobirà i es regeix amb les seves pròpies normes. És al Parlament a qui li tocarà decidir. I no deixarem que ens ho imposin des de fora", ha subratllat aquest dimecres el president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià. La decisió, segons ell, correspon al ple, tot i que ha evitat respondre si plantejaran que la suspensió s'acabi votant a l'hemicicle.

SOMIAR NO COSTA DINERS: TORRA PROPOSARÀ A SÁNCHEZ UN REFERÈNDUM PACTAT AMB L'ESTAT

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha explicat des de Washington que a la reunió amb el president espanyol, Pedro Sánchez, li proposarà convocar un nou referèndum, aquest cop pactat amb l’estat espanyol. ‘Sempre ha estat sobre la taula. Partim del referèndum d’autodeterminació i la declaració d’independència, i ens plantegem avançar en el camí cap a la República Catalana, però davant la possibilitat de trobar la solució per la qual hem apostat sempre i per fer els coses com a Escòcia o Quebec, per nosaltres és evident que seria una solució molt acceptable’, ha dit,.

Torra ha afegit que la proposta del referèndum pactat serà la primera proposta concreta que es plantejarà sobre la taula a la reunió amb Sánchez, prevista pel 9 de juliol. Tot i això, ha volgut avisar que si la resposta de l’estat espanyol i la seva actitud no obre aquesta possibilitat, Catalunya ‘continuarà el seu camí cap a la República’.

SÁNCHEZ AFIRMA QUE CAL OBLIDAR LA " UNILATERALITAT " DE L'1-O

Després de les paraules del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'aquest dimarts a Berlín, aquest dimecres ha matisat que quan diu que s'ha de girar full de l'1-O, vol dir "que s'ha d'acabar amb la via unilateral". Durant la sessió de control al govern, Sánchez ha respost al portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, i ha recordat que l'1-O ell ja va condemnar "les imatges que s'havien vist i que havien patit el ciutadans".

Per al president, s'ha de parlar sobre l'1-O, però també sobre el 6 i el 7 de setembre, que ha considerat que també van ser un "error". "La Constitució no és un camp estret per trobar solucions", ha reivindicat Sánchez, que ha afirmat que l'Estatut "té un suport majoritari i és un punt base que pot donar resposta" al problema.

Volent visibilitzar un canvi d'actitud respecte a Catalunya, ha insistit que està obert a dialogar i a engegar "dinàmiques cooperatives". "Això no ho arreglarem en mesos", ha considerat el president, que, no obstant, ha reivindicat que s'ha de continuar en la línia "distesa".

Ai, AI, AI! EL DIARI " FRANKFURTER " PRESSIONA ELS JUTGES ALEMANYS PERQUÈ EXTRADEIXIN PUIGDEMONT

El diari Frankfurter Allgemeine ha publicat avui un reportatge, titulat L'única decisió assenyada, pressionant els jutges d'Schleswig-Holstein perquè no facin cas a la defensa i extradeixin el president a l'exili, Carles Puigdemont. El rotatiu defensa el lliurament de Puigdemont a Espanya apel·lant a necessitats diplomàtiques.

"La crida que ha fet la cancellera [Angela Merkel] a la solidaritat europea podria veure's perjudicada en un futur pròxim pel poder judicial alemany", assegura el reportatge, al·ludint a la crisi de l'emigració i a la decisió del Tribunal d'Schleswig.

Després defensa que Espanya té un Estat de dret plenament democràtic, i que no s'hi altera la divisió de poders, coincidint amb les tesis del govern espanyol. "La negativa a extradir acusats pot ser comprensible en el cas de Romania o d'Hongria, on els presos estan en condicions indignes, o també en el cas de Polònia, on el poder judicial ha estat intervingut directament pel govern. Però en canvi, encara ningú no ha posat en dubte l'Estat de Dret a Espanya. El seu balanç davant del Tribunal Europeu de Drets Humans és fins i tot millor que el d'Alemanya", assegura.

EL GOVERN ESPANYOL INSISTEIX A REFORMAR EL DELICTE DE REBEL·LIÓ PER ADAPTAR-LO "A LES NOVES CIRCUMSTÀNCIES "

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, encara aquest dimecres la segona sessió de control al govern espanyol al Congrés de Diputats des que és president, amb preguntes, de nou, sobre els seus presumptes pactes amb independentistes, així com una d’Albert Rivera sobre els pressupostos i una altra de Gabriel Rufián sobre els drets civils a Espanya.

Durant la sessió de control, preguntada sobre l'actualització del delicte de rebel·lió, la Ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha respost que volen vol reformar-lo per "adaptar-lo a les noves situacions i actors". Delgado ha assegurat que l'actualització del delicte de rebel·lió que proposava Sánchez com a cap de l'oposició és per fer un "debat tranquil comptant amb el màxim consens per defensar la Constitució". "El delicte de rebel·lió s'ha mantingut amb uns contorns d'alçament militar i amb un element de violència", apunta Delgado, que afegeix que poden aparèixer noves situacions. En aquest sentit, Delgado ha assegurat que "aposten per actualitzar els mecanismes de defensa de la Constitució".

L'ANC LAMENTA DUES ANORMALITATS DELS JOCS MEDITERRANIS : PRESOS POLÍTICS I ABSÈNCIA DE SELECCIONS CATALANES

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, rebutja la doble anormalitat que hi ha en la celebració dels Jocs Mediterranis a Tarragona. Per una banda, que es pugui celebrar aquest esdeveniment esportiu en "un context de repressió política" en la qual hi ha presos polítics i polítics exiliats "pel simple fet d'haver organitzat un referèndum d'autodeterminació, avalat pel dret internacional". La representant de l'Assemblea ha reiterat que estan en presó preventiva, acusats "de delictes falsos i inventats, com el de sedició".

La segona anormalitat, segons Paluzie, està més centrada en la part esportiva. La presidenta de l'entitat sobiranista ha lamentat que Catalunya no estigui representada amb una selecció pròpia en aquests Jocs Mediterranis. "Això és flagrant, quan penses que un poble com el català, amb una nació com la catalana quan va tenir un estat que va ser una de les potències de la Mediterrània".

ARTADI DEFENSA ELS VALORS DE L'1-O : " GESTIONEM EL PRESENT PER FER REALITAT EL FUTUR "

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha defensat aquest dimecres que el Govern se sent “hereu de l’1-O” i “defensarà allò que representa”, uns valors de “democràcia, progrés i llibertat”, ha assegurat. Així ho ha defensat a la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) del Parlament, on ha comparegut per explicar els objectius que preveu desenvolupar el seu departament. En aquest sentit, ha apuntat que volen treballar per “millorar el benestar dels ciutadans, governar per a tots”, i fer-ho des d’unes conviccions polítiques “irrenunciables”. “També gestionarem el dia a dia; [..] però que ningú s’equivoqui: gestionem el present per fer realitat el futur”, ha advertit durant la seva intervenció inicial. En aquest context, ha insistit que el Govern vol “desenvolupar la voluntat expressada l’1-O i ratificada el 21-D” però entén també que “fer república” passa per “centrar-se en millorar els aspectes que afecten positivament la vida i el benestar dels catalans”.

En la seva primera intervenció a la Comissió d’Afers Institucionals, Artadi ha assegurat que treballaran per millorar el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans”. “Governem per totes i ho farem des de principis i conviccions irrenunciables; també gestionarem el dia a dia, també hem vingut a fer això; però que ningú s’equivoqui: gestionem el present per fer realitat el futur”, ha avisat d’entrada amb la mirada posada a l’1-O i al 21-D i amb la intenció de superar l’”anormalitat democràtica” del 155.

" PUTOS CATALANES HABRÍA QUE MATARLOS A TODOS" : LA PERIFÈRIA DE TARRAGONA, UN ENCLAVAMENT DEL COLONIALISME ESPANYOL

"Putos catalanes, habría que matarlos todos" (la banlieue espanyola de Tarragona)

El Juan i el Miguel conversen de manera animada mentre fan el got en un dels nombrosos bars que hi ha al barri de Campclar de Tarragona. El seu rostre es transforma quan se’ls pregunta pel Procés. “A la presó haurien de ser tots, són uns colpistes!”, exclama en castellà el primer mentre el segon assenteix amb el cap. No és un estirabot inusual. Aquest barri de ponent de Tarragona és el bastió més unionista de Catalunya. En les últimes eleccions al Parlament, el bloc del 155 (PP, Cs i PSC) va obtenir el 92,65% dels vots amb una victòria incontestable de la formació taronja. És un barri que va néixer a finals dels anys seixanta amb l’arribada de milers de persones provinents d’Andalusia i Extremadura i que a principis d’aquest segle va acollir una nova onada d’immigrants d’origen divers, especialment marroquins.

“Nosaltres hem aixecat Catalunya i els independentistes ens volen portar a la ruïna i que renunciem a la nostra identitat”, lamenta el Miguel davant d’aquest mateix bar, on durant els mesos de setembre i octubre es va penjar una gran pancarta a l’entrada en què hi deia: “Aquí somos españoles ”. Una cinquantena de banderes espanyoles als balcons posen en relleu que aquest és territori constitucional. Fa uns mesos encara se’n veien moltes més. “Hi havia blocs sencers amb banderes espanyoles a tots els pisos”, relata el Javi, simpatizant de la CUP del barri, que admet la situació a Campclar: “Aquí la gent és molt unionista”.

I ARA, QUÈ HEM DE FER AMB EL CATALÀ ?

"I ara què? "
Ens cal un nou marc de referència que superi la normalització lingüística i no ho fiï tot a l’estat propi



Rudolf Ortega

 

Hem quedat ben atuïts, fins al punt que ara alguns que ens dediquem a la prèdica de la llengua debatem sobre si la paraula tuit s’ha de pronunciar amb una sola síl·laba (fent un diftong) o amb dues (fent un hiat), i en aquest cas, el dubte és si la síl·laba tònica serà la primera, com passaria a actuï, o bé la segona, amb l’esmentat atuït. Amb això ens entretenim, deia, precisament perquè hem quedat atuïts davant del procés interruptus cap a la independència, que ha convertit tota la literatura generada pel debat de la cooficialitat del castellà en la pèrdua de temps més gran des de la invenció de l’escriptura (permeti-se’m la hipèrbole). Si fixem el punt d’ignició de la polèmica en l’article que va publicar Eduard Voltas al diari Ara el 26 de febrer del 2012, abans i tot de la primera megadiada, són més de sis anys de molt soroll per no res.

Els catastrofistes de la llengua estaven d’enhorabona, perquè el debat es retroalimentava amb el seu argument axial, això és: l’única manera que té el català de sortir-se’n és tenint un estat a favor, i com que l’estat espanyol hi juga en contra, només l’estat propi pot garantir la supervivència de la llengua per mitjà d’un estatus de preferència per damunt del castellà. Així, durant tot aquest temps hem anat posant l’arada davant dels bous, donant per fet el més difícil i atorgant al castellà un catàleg d’oficialitats d’allò més variat, en un estèril exercici d’imprudència intel·lectual col·lectiva que va acabar donant grans titulars. I el problema, ara, és com seguir, perquè plantejar-se altra vegada la qüestió de l’oficialitat lingüística amb l’estat propi no és més que diletantisme, si no frivolitat, tenint en compte que els problemes de la llengua continuen sent-hi, a l’espera de mesures terrenals que no afectin la geopolítica europea.

CLAM A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA PER LA IGUALTAT LINGÜÍSTICA

"Clam universitari per la igualtat lingüística "


El març de 2015 Acció Cultural del País Valencià i les universitats públiques valencianes van firmar un document per impulsar una «nova i efectiva llei d'igualtat lingüística», que va comptar amb el suport de les forces progressistes. Tres anys després, i amb l'esquerra al capdavant del Consell, l'entitat cívica ha reunit, de nou, a les universitats per exigir la posada en marxa de la competència lingüística, l'entrada de la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull i la reciprocitat dels senyals de TV3 i IB3.

 

Per Moisés Pérez


A dos mesos de les eleccions valencianes del 2015, el País Valencià feia olor de canvi polític. La Primavera Valenciana, tres anys abans, havia suposat el punt de no retorn per al despertar valencià, que es traduiria en les urnes el 24 de maig de 2015. Amb la perspectiva que el PP poguera ser desnonat del Palau de la Generalitat Valenciana, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va impulsar un document per posar fi a la manca de drets dels catalanoparlants respecte dels castellanoparlants al País Valencià. Elaborat per les universitats públiques valencianes, es tractava d'un conjunt d'actuacions que haurien de ser recollides en una futura llei d'Igualtat Lingüística. O, almenys, aquest era el compromís de l'esquerra valenciana.

Tres anys després, i amb les forces progressistes governant el País Valencià, no s'han fet els deures en matèria lingüística. El Consell no ha instaurat la competència lingüística; tampoc ha entrat en l'Institut Ramon Llull, i encara no ha posat en marxa la reciprocitat del senyal amb TV3. Sense implementar aquest decàleg de mesures a favor de la llengua pròpia, ACPV ha reunit aquest dimarts a les cinc universitats públiques valencianes a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània per la igualtat lingüística. Això és, amb l'objectiu de pressionar al Govern del Botànic perquè aplique les mesures anteriorment citades abans que finalitze la present legislatura.

EL SENAT REBUTJA FACILITAR LA RECIPROCITAT DE LES TELEVIONS CATALANA, VALENCIANA I BALEAR

El camí per aconseguir la reciprocitat de les televisions catalana, valenciana i balear no serà planer a pesar del canvi de govern a Madrid. El Partit Popular ha imposat la seua majoria al Senat per evitar que sengles mocions al respecte isqueren endavant. La primera de les mocions, debatuda en la Comissió General de Comunitats Autònomes, havia estat presentada feia un any per socialistes, Esquerra Republicana, Podemos, PdeCat i Compromís; la segona per Compromís. A aquesta darrera també han votat en contra els senadors socialistes.

El Partit Popular, per boca del seu senador Alberto Fabra, ha recriminat a Compromís que la moció era «una falta de respecte als valencians». La posició de Fabra sobta, sobretot si és té en compte que ell fou el president de la Generalitat que va possibilitar la signatura d’un acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya pel qual s’havia de possibilitar l’intercanvi de les senyals de TV3 i Canal 9.

15 ESTUDIANTS BRETONS FAN L'EXAMEN DE SELECTIVITAT EN BRETÓ

"Ens arrisquem a tenir zero, el risc de no tenir el batxillerat, però ho fem per la causa", diu Ismael Morvan, qui afirma que aquesta decisió es va prendre "fa tres setmanes". "L'important era que ho saben els nostres pares, perquè són els que paguen pels nostres estudis. No és un acte rebel, sinó un acte reflexiu", explica un dels 15 estudiants bretons que van fer l'examen de la selectivitat en bretó.

Argumenten pel dret a usar francès o bretó. Recollida en el col·lectiu Bak e Brezhoneg ("Batxillerat en bretó"), els estudiants de l'escola secundària Diwan de Karaez, on els cursos són en bretó, també volen utilitzar la seva llengua en completar el seu examen. "El rector s'oposa a un rebuig categòric, sense fer una solució, ho farem sense el seu permís", afirma Ismael Morvan abans de la prova. Uns quinze companys han decidit fer el mateix el 22 de juny i, sens dubte, accepten les possibles conseqüències de les seves accions.

(27-6-2018)

TORRA REIVINDICA A WASHINGTON L'1-O : " HEM DE FER EFECTIU AQUEST MANDAT "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha iniciat el seu viatge a Washington deixant clar des del cor dels EUA que no pensa parar fins que els efectes del que van votar els catalans l’1-O acabin sent una realitat reconeguda pel món. En un discurs fet durant la inauguració del Catalonia America Council –una organització privada de foment de les relacions entre Catalunya i els Estats Units- Torra ha recordat que el passat 1 d'octubre els catalans “van exercir el dret a l’autodeterminació”. “I ara hem de fer efectiu aquest mandat democràtic. La República és sinònim de llibertat. A Catalunya, els conceptes de la República, la llibertat i la democràcia no només són conceptes complementaris, sinó que també són sinònims. I no deixarem de treballar fins que els tres conceptes siguin una realitat internacionalment reconeguda”, ha avisat.

En el mateix sentit, el president ha remarcat als americans presents a la inauguració que “el dret a l'autodeterminació és essencial” per als catalans. “Volem que sigui eficaç amb totes les implicacions”, ha sentenciat, al costat del líder del Catalonia America Council i exdelegat de la Generalitat als EUA, Andrew Davis.

BOYE I CUEVILLAS, LES BÈSTIES NEGRES QUE DERROTARAN LLARENA: ACTIVARAN MECANISMES EUROPEUS EN EL MOMENT PRECÍS

Boye i Cuevillas: les bèsties negres de Llarena perfilen la derrota del jutge
Crònica de l’acte en què tots dos advocats han parlat de la seva estratègia jurídica amb els subscriptors de VilaWeb

 

Josep Casulleras Nualart

Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas tenen apamat el jutge Pablo Llarena; li’n saben tots els punts febles, saben quins són tots els errors (que són molts) que ha anat cometent en tot el procés d’instrucció contra els dirigents independentistes. I transmeten la sensació de veure molt clar i tenir molt calculat com atrapar-lo totalment en les seves contradiccions. Ja ho han començat a fer, amb l’euroordre tombada a Bèlgica, els recels dels jutges alemanys i el procediment contra Llarena tramitat per un jutjat belga.

En un acte amb subscriptors de VilaWeb i moderat per Vicent Partal a l’auditori del CCCB, ple de gom a gom, tots dos advocats han demostrat sintonia i la tranquil·litat, la seguretat i el bon humor de saber que tenen les armes jurídiques per a posar en evidència la justícia espanyola. ‘L’opinió pública i jurídica europea està escandalitzada per les mancances democràtiques del sistema judicial espanyol’, ha dit Alonso-Cuevillas.

UN DOCUMENTAL DESTROSSA LA VERSIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL CONTRA ELS JORDIS ( TV3, AQUEST DIJOUS, A LES 22,00 H )


TV3 emetrà aquest dijous, a les 22'00h, un treball de Mediapro amb imatges i so directe de la jornada que contradiu obertament les acusacions contra Cuixart i Sànchez

Els responsables de l'ANC i Òmnium Cultural només es van enfilar als dos vehicles de la Guàrdia Civil al final de la jornada del passat 20 de setembre, quan ja hi havien pujat dotzenes de càmeres i fotògrafs, amb la intenció de prendre imatges de l'escorcoll a la seu de Vicepresidència, a Rambla Catalunya. I, a més, ho van fer per intentar desconvocar els milers de manifestants que encerclaven l'edifici amb l'objectiu de deixar sortir els guàrdies civils i la secretària judicial que s'havien passat tota la jornada recopilant documentació.

El documental, produït per Mediapro, ofereix alguns moments que fins i tot freguen la comicitat, com quan el fiscal de l'Audiència Nacional de Madrid nega, incrèdul, que dos guàrdies civils poguessin estar davant la porta del Departament escorcollat i, en paral·lel, s'hi mostren, efectivament, les imatges dels dos agents. El treball, d'una hora de duració, també se centra en l'encerclament de la policia nacional espanyola de la seu de la CUP, sense ordre judicial i amb actitud provocativa.

En acabar la preestrena, al cinema Aribau de Barcelona -a pocs metres d'on van passar els fets- el públic que omplia la sala ha ovacionat les dones de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que estaven acompanyades del president del Parlament, Roger Torrent, i l'expresident de la Generalitat, Artur Mas.

Informa:ELMON.CAT (27-6-2018)

JORDI PUJOL: " ELS PERILLS D'ARA SÓN MÉS GRANS, PERÒ HEM DE MANTENIR L'ESPERANÇA I LA COHESIÓ "

El 1941, quan Jordi Pujol tenia 11 anys, va pujar al Tamagament. Des d’allà, amb dos acompanyants que havien tornat de la guerra, va tenir la visió del paisatge devastat, d’una Catalunya que “havia estat derrotada i trepitjada”. “Em vaig fer càrrec de les esglésies i masies que hi havia a tocar, que havien estat cremades, els meus acompanyants van lamentar la destrucció que hi havia hagut en aquell país que estàvem fent; això va quedar dins del meu cap d’infant i va sorgir la idea de que calia reconstruir el país”. Pujol ha recordat aquesta anècdota tot just abans d’iniciar-se una taula rodona en una petita sala del Reial Cercle Artístic de Barcelona, acompanyat per la seva dona, Marta Ferrussola, i un públic d'unes 40 persones.

L'acte ha estat organitzat precisament pel col·lectiu de seguidors de l’expresident Tagamanent-Construir Catalunya, que busca “recopilar, glossar i difondre l’obra” de l’expresident, i que en aquesta ocasió ha abordat —des d’un punt de vista elogiós i absència d'autocrítica— les infraestructures en la seva acció de govern. Els ponents han estat dos exalts càrrecs en governs de CiU, Felip Puig i Enric Ticó.

EL CONGRÉS DELS DIPUTATS REBUTJA QUE NO S'ACOSTIN ELS PRESOS POLÍTICS A CATALUNYA

El ple del Congrés ha rebutjat avui una moció del PP, amb el suport de Ciutadans, que demanava al govern espanyol que impedeixi "qualsevol pressió política sobre els jutges" per accelerar l'acostament a presons catalanes dels presos polítics. La moció rebutjada reclamava també a l'executiu socialista que impedeixi la utilització de fons públics de la Generalitat per a "fins independentistes" i recuperi el control reforçat dels comptes catalans.

El tancament de les anomenades "ambaixades catalanes", la condemna de les declaracions "xenòfobes" de Quim Torra, la retirada de símbols independentistes, la defensa del rei espanyol a Catalunya o el compromís que no es faran "concessions als separatistes" eren altres de les propostes de la iniciativa del PP, que només ha comptat amb el suport de Cs.

Des del PP, la diputada Alícia Sánchez-Camacho s'ha dirigit al govern de Pedro Sánchez perquè aclareixi quin és el "preu" que ha pactat amb els sobiranistes per ocupar el Palau de la Moncloa. Segons el seu parer, la "hipoteca" que ha de pagar el Govern del PSOE és l'acostament dels presos independentistes i la reforma de la Constitució. "Ni indults ni impunitat", ha reclamat.

LA CUP AVISA ERC I JxCAT QUE NO NEGOCIARÀ LA SOBIRANIA DEL PARLAMENT

El diputat de la CUP Vidal Aragonés ha avisat JxCat i ERC que els anticapitalistes no transaccionaran la sobirania del parlament. ‘La sobirania del parlament i del poble de Catalunya mai serà objecte de transacció’, ha dit. També ha reconegut que la CUP encara no n’ha parlat amb JxCat ni ERC.

‘La setmana passada vam tenir la interpel·lació i vam pensar que ja érem prou clars. En línies generals és coincident amb la moció que presentem ara’, ha afegit. La moció de la CUP pretén que el parlament assumeixi ‘la ferma voluntat de fer les actuacions necessàries previstes i aprovades per aquest parlament, per aconseguir i culminar democràticament la independència’.

La resolució del 9 de novembre del 2015, suspesa pel TC, defensava la legitmitat del parlament per a impulsar ‘un procés de desconneció democràtica de l’estat’ i afirmava que no reconeixia la competència del TC sobre Catalunya arran de la sentència contra l’Estatut.

RECTA FINAL DE LA DECISIÓ ALEMANYA SOBRE PUIGDEMONT I LA SUSPENSIÓ A ESPANYA DE SET DIPUTATS

La sala de recursos del Tribunal Suprem es prepara per declarar ferma la interlocutòria de processament dels 25 investigats per delictes de rebel·lió, desobediència i malversació, cosa que obre el camí a la suspensió dels set diputats processats per rebel·lió amb "presó provisional decretada" o "mentre duri la situació de presó". Alhora, la defensa de Carles Puigdemont presenta avui a Schleswig-Holstein el seu escrit de resposta a la sol·licitud d’extradició per rebel·lió i malversació presentada per la fiscalia alemanya l'1 de juny.

Així doncs, tot apunta que aquest juliol el magistrat Pablo Llarena dictarà la interlocutòria de conclusió del procediment –un breu escrit que es pot condensar en 5 pàgines.

Els lletrats d’alguns acusats han estat informats que el començament del judici oral se’ls comunicarà amb celeritat i sembla que podria ser a l'octubre o començaments de novembre. Fins i tot es parla d’una sentència abans de Nadal, la qual cosa, segons fonts judicials consultades per l’Ara, seria una temeritat.

LA PLATAFORMA DIÀLEG UE-CATALUNYA ES PRESENTARÀ A L'ASSEMBLEA NACIONAL FRANCESA El 3 DE JULIOL

L’Assemblée Nationale, el congrés de diputats de l’estat francès, acollirà el proper 3 de juliol la presentació de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, promoguda per una trentena d’eurodiputats per fomentar les negociacions entre Catalunya i Espanya, segons ha pogut saber l’ACN. La presentació, en una de les sales de l’edifici Jacques Chaban-Delmas de l’Assemblée, anirà a càrrec de l’eurodiputat francès i exlíder sindical José Bové, que va ser cap de llista dels Verds a les últimes eleccions europees, i que s’ha mostrat molt contrari a l’empresonament dels líders polítics catalans i als processos judicials contra ells. A més, també està previst que hi participin l’eurodiputat català d’ERC Jordi Solé, el portaveu del grup i exministre eslovè Ivo Vajgl, el portuguès António Marinho e Pinto, la irlandesa Lynn Boylan i el flamenc Mark Demesmaeker.

L’acte a París és la quarta presentació oficial de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya després del seu llançament al Parlament Europeu, a Brussel·les, l’acte a l’Ateneu Barcelonès que es va organitzar el mes d’abril i la presentació a Berlín, on alguns dels seus membres es van reunir amb Carles Puigdemont i van fer, després, una roda de premsa.

La plataforma està formada per una trentena d’eurodiputats del grup socialista, liberal, dels Verds/ALE i els conservadors i reformistes europeus i en el seu manifest fundacional reclamava la implicació de la Unió Europea en la crisi catalana “a favor de pressionar pel diàleg per trobar una solució”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (26-6-2018)

EL CENTRO ARAGONÉS DE TARRAGONA CONFIRMA QUE SCC VA REPARTIR ENTRADES DELS JOCS: VOX VA PORTAR-HI GENT D'ESPANYA EN AUTOCARS

El Centre Aragonès de Tarragona cedeix habitualment una sala de la seva seu a Societat Civil Catalana perquè mantingui reunions. I van ser els membres d’aquesta entitat unionista els responsables de repartir les entrades de la cerimònia inaugural dels Jocs Mediterranis. Així ho ha assegurat la mateixa casa regional en una piulada al seu compte de Twitter, on aclareix que com a tal no tenen res a veure “amb la venda o regal d’entrades”.

Segons va publicar el portal Porta Enrere, el partit ultra VOX va adquirir una quantitat indeterminada d’entrades un mes abans de la cerimònia, i que van ser distribuïdes a diverses entitats espanyolistes com Societat Civil Catalana, Plataforma per Tabàrnia o Catalunya por España.

De fet, interrogat per aquest mitjà local, el vicesecretari de comunicació de VOX a Tarragona, Jordi Ferré, explica que van reservar entrades com a partit polític i que van portar gent a la cerimònia en autobusos des de Barcelona i des de diversos punts de l’Estat espanyol.

Informa:ELNACIONAL.CAT (26-6-2018)

SÁNCHEZ EMPLAÇA TORRA A " PASSAR PÀGINA " DE L'1-O I DIU QUE ES POT PARLAR DE TOT " DINS DELS MARGES DE LA CONSTITUCIÓ "

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha emplaçat aquest dimarts al president de la Generalitat, Quim Torra, a “passar pàgina” de l’1-O i ha assegurat que el seu executiu té voluntat de “dialogar” amb l’ànim de “normalitzar les relacions institucionals amb la Generalitat”. “Podem parlar de moltes coses amb els marges de la Constitució i l’Estat de dret, però el que va representar l’1-O és una pàgina que cal passar”, ha dit, “també per part de l’independentisme i del president de tots els catalans”, per deixar pas a un diàleg amb “to constructiu”. Sánchez s’ha mostrat convençut que els dos executius poden trobar “molts punt d’unió i de treball en comú” en la reunió que els dos presidents celebraran el 9 de juliol a La Moncloa, i ha assegurat que el seu equip treballa perquè la cita sigui “un èxit”. El president espanyol ha fet aquestes manifestacions a la roda de premsa conjunta que ha ofert amb la cancellera alemanya Angela Merkel, amb qui s’ha reunit a Berlín poc abans de la cimera que ha de tenir lloc aquest dijous i divendres.

La cancellera i Puigdemont

Merkel ha assegurat que no se sent “incòmode” (en els termes de la pregunta) per la presència de Carles Puigdemont al seu país perquè la qüestió està subjecte a l’Estat de dret. “Tenim bon contactes entre les autoritats competents i això es regeix per l’Estat de dret i no ens incomoda en absolut”, ha dit.

Subcategories

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08496077