SEAT ANUNCIA QUE EL NOU TARRACO NO PARLARÀ CATALÀ PERQUÈ NO INCORPORA " DIALECTES "

El nou SEAT Tarraco, que es presentarà aquest dimecres a la tarda, no incorporarà el català al sistema multimèdia perquè no hi haurà versió “en dialectes”. Aquesta és la resposta telefònica que ha donat el servei d’atenció al client de SEAT (SEAT Responde) a l'entitat Plataforma per la Llengua.

La companyia ha argumentat que el sistema multimèdia només fa servir una llengua per país: de les oficials, la més important. Però aquesta afirmació és falsa, ja que en països com Bèlgica o Suïssa, SEAT utilitza les diverses llengües oficials.

El servei d’atenció al client també ha comunicat que “segurament” el nou SEAT Tarraco tampoc no disposarà dels manuals d’ús del cotxe en català, tot i ser obligatori per llei tenir-los en català i en el mateix format que en qualsevol altra llengua.

Fins ara SEAT fa servir sense excepcions totes les llengües europees de dimensions similars al català i compleix tota la normativa de consum pel que fa als usos lingüístics excepte a Catalunya, on actua fora de la llei. Fa ben poc, el Tribunal Constitucional va avalar aquesta obligació i totes les empreses de vehicles han d’incloure el català en els manuals dels vehicles.

HORES DECISIVES DE L'ULTIMÀTUM DE JxCAT A ERC: O ACORD SOBRE ELS DIPUTATS SUSPESOS O ELECCIONS

Hores decisives per l’estabilitat del Govern de Quim Torra. JxCAT, que proposa que es dugui a votació del ple del Parlament, tal i com estableix el reglament de la cambra, la resposta a l’ordre del Tribunal Suprem de suspendre de les seves funcions els diputats empresonats i a l’exili mentre no hi hagi sentència, ha plantejat a ERC un “ultimàtum”: Si avui dimecres no s’embasta l’acord, el grup parlamentari liderat per Carles Puigdemont proposarà al president Torra la dissolució de la cambra i la convocatòria d’eleccions. “No podem fer res més, és inviable suspendre els nostres presos i exiliats”, assenyalen a El Món fonts de JxCAT, que asseguren que el president a l’exili no pot ser suspès de cap manera, i que tampoc no ho volen Josep Rull i Jordi Turull. De fet, fonts del grup parlamentari remarquen que “s’ha fet un treball potent” amb tots els presos perquè es mantinguin ferms –al juliol JxCAT estava disposada a substituir els seus diputats empresonats però no a Carles Puigdemont- en la idea de blindar-los a través de la votació al ple. El ple, que és inviolable, votaria una proposta de la Comissió de l’Estatut del Diputat, i per tant, seria el ple, i no la Mesa, qui prendria la decisió. Aquesta fórmula, avalada per la CUP, deixaria lliures de pressió judicial els membres de la Mesa.

Però ERC és més partidària de la substitució temporal, tal i com aconsella un informe dels serveis jurídics del Parlament, perquè evitaria recursos al TC i alhora permetria mantenir la majoria independentista a la cambra sense posar-la en risc, i desenvolupar l’activitat parlamentària amb aquestes majories garantides en una legislatura més estable per al projecte republicà. Una posició que també han avalat els Comuns. Per contra, JxCAT i la CUP insisteixen en la necessitat de no fer cap pas enrere en els drets dels diputats, i a més, considerant que la figura del president Puigdemont ha de quedar preservada. De fet, és aquesta la principal raó per la qual JxCAT planteja l’ultimàtum sobre el manteniment del Govern. “El president Puigdemont ha d’estar en tot moment en condicions de ser restituït, i estant suspès es trencaria aquesta protecció”, remarquen fonts de la formació a aquest diari.

SEGONS SÁNCHEZ, LA CONVIVÈNCIA A CATALUNYA " ESTÀ EN RISC "

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no s'ha mogut ni un mil·límetre del seu posicionament sobre Catalunya. Durant la sessió de control al Congrés ha insistit que la prioritat no ha de ser la independència sinó la "convivència", que ha considerat que en aquests moments està "posada en qüestió". La prioritat, ha tornat a repetir, és que primer es produeixi "un diàleg entre catalans".

Sánchez ha respost així al portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, que li ha demanat "quina fórmula té prevista perquè els catalans independentistes i no independentistes puguin decidir lliurement el seu futur en igualtat de condicions?. Tardà ha recordat el mandat de l'1 d'octubre i ha demanat a Sánchez que insti la Fiscalia General de l'Estat a "retirar l'acusació de rebel·lió".

JOSEP CUNÍ TORNA A LA RÀDIO PR PRESENTAR UN MAGAZIN DE CINC HORES EN CATALÀ A LA CADENA SER

Josep Cuní tornarà a la ràdio per dirigir i presentar el magazín informatiu en català de la SER entre les 7.00 i les 12.00 del matí, titulat 'Aquí, amb Josep Cuní'. El nou programa s'estrenarà el 15 d'octubre i neix amb voluntat de ser "independent, plural i integrador", abordant l'actualitat "des de la proximitat", segons ha explicat la cadena en un comunicat. Amb aquesta iniciativa, la cadena dobla la seva oferta a Catalunya oferint als oients dues programacions simultànies: 'Hoy por hoy', dirigit per Pepa Bueno i Toni Garrido, que s'emetrà a les freqüències habituals de la Cadena SER en castellà, i el nou projecte de Cuní, que s'emetrà a través de les freqüències d'una nova emissora, la SER Catalunya.

La nova oferta aprofitarà un conjunt de 19 freqüències que havien format part d'Ona Catalana, el malaguanyat projecte de ràdio privada impulsat, juntament amb RAC1, en l'última concessió important de llicències del pujolisme. El grup Prisa havia estudiat diverses vegades posar en marxa una ràdio en català, però no ha sigut possible fins que s'han fet canvis al consell d'administració –incloent-hi la sortida del director general, Juan Luis Cebrián–. El projecte de la ràdio el capitaneja Jaume Serra des de Catalunya, però la llum verda l'ha donada Daniel Gavela, director general de Prisa Radio des del febrer.

La programació de SER Catalunya es completa amb altres espais també en català. Concretament, es tracta dels programes 'Espècies protegides', 'Soroll', 'Hora 14', 'La graderia', 'El balcó', 'Què t'hi jugues!', 'Deixa'm tastar', 'Tot és comèdia' i les retransmissions esportives amb 'Moguts pel Barça', 'Moguts per l'Espanyol' i 'Moguts pel Girona'.

QUÈ ESPEREM? DE QUÈ TENIM POR ?

" Què esperem? "
«I ara digueu: de què teniu por, doncs? Perquè, sembla, sincerament que als despatxos hi ha por, una por que no és al carrer»

 

 Vicent Partal

 

Jo no m’ho explique. He procurat d’entendre-ho aquests mesos, però a hores d’ara ja em resulta impossible del tot, després d’haver vist Barcelona omplir-se per la Diada. Em fereix recordar on érem el 20 de setembre de fa un any i on sembla que una gran part dels polítics independentistes ens vulguen dur avui. Recorde aquella rosa de foc, aquella Barcelona insurrecta que prometia la llibertat davant i contra els vaixells de policies, d’aquells policies arribats –com tantes vegades en el curs de la història– amb afany de rebentar-nos, d’obrir la ciutat en canal. Però també recorde, perfectament, que no van poder fer-ho. Que els vàrem derrotar.

Constate, per això, que algú ens vol imposar un relat molt interessat, molt oportunista, sobre els fets d’octubre. Volgudament derrotista. I això malgrat que les batalles, escolteu-me, les batalles les vàrem guanyar totes, tantes com en vàrem jugar. De la primera a la darrera. I la que vàrem perdre, la més important de totes, la vàrem perdre per incompareixença. No pas perquè ens derrotassen ells. La repressió posterior ha estat duríssima i cruel. Això és veritat. I és veritat que la pitjor part, de llarg, se l’enduen els polítics de Junts per Catalunya i ERC. Però no podem eludir ni menystenir que encara ha estat més dura la resistència. I molt més fèrtil. I tanmateix sembla com si avui, un dia abans de començar a recordar els fets de l’octubre, una part substancial dels polítics, molts d’ells amb responsabilitats parlamentàries i de govern, tinguen por de fer memòria d’allò que ells i nosaltres, junts, vàrem fer aquell octubre fantàstic, d’allò que vàrem ser capaços de crear. Obsedits a dir-nos avui coses que no ens deien aleshores, com ara que no som prou.

LA CÚPULA DE L'ANC VA DEBATRE UN ULTIMÀTUM A TORRA: O REPÚBLICA O ELECCIONS

L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) va debatre en la reunió del secretariat prèvia a la celebració de la Diada de l’11 de Setembre la possibilitat d’emplaçar el president, Quim Torra, a convocar eleccions si el seu govern no implementa la República, segons ha pogut saber El Nacional.

El debat va ser impulsat per la proposta de resolució que va presentar un dels membres del secretariat, Adrià Alsina, recollint l’esperit del contundent parlament que havia de protagonitzar la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, durant la seva intervenció en l’acte polític de l’11 de Setembre a la Diagonal de Barcelona.

A partir d’aquí, Alsina va proposar anar més enllà, assenyalar la falta de coherència entre el que diu i el que fa el Govern, i advertir que, en cas que l'executiu no estigués disposat a materialitzar el mandat de l’1-O, s'hauria d'emplaçar Torra a convocar eleccions.

L'ESTAT DEL TERROR: EL JUTGE DEL 13 ES DESDIU I ADMET QUE INVESTIGAVA EL REFERÈNDUM

La investigació del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona va començar amb una querella de Vox contra Santi Vidal, Lluís Salvadó i Carles Viver i Pi-Sunyer per delictes de malversació, desobediència, revelació de secrets, rebel·lió i sedició, entre d’altres. Però a la pràctica es va convertir en la primera investigació sobre el referèndum de l’1 d’octubre i en la palanca gràcies a la qual el 20 de setembre de l’any passat la Guàrdia Civil va escorcollar diverses dependències de la Generalitat i va detenir una quinzena de persones. Ara bé, malgrat això, aquest magistrat havia evitat confirmar que investigava l’1-O. Fins ara. En el marc d’una querella del col·lectiu d’advocats Drets contra la Guàrdia Civil, el jutge del 13 admet dues coses que prèviament havia negat: que ha investigat la celebració del referèndum des de març del 2017 i que va ser ell qui va ordenar els interrogatoris que va fer la Guàrdia Civil a càrrecs del Govern sobre la web del Pacte Nacional pel Referèndum.

El jutjat número 13, en una resolució en resposta a l’Audiència Provincial de Barcelona a la qual ha tingut accés l’Ara, afirma que des del mes de març del 2017 la instrucció oberta arran de la querella de Vox contra Santi Vidal ha incorporat les “actuacions i despeses directament encaminades a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació”. I afegeix, en la mateixa resolució, que va ordenar a la Guàrdia Civil els interrogatoris als càrrecs de la Generalitat. Segons fonts de Drets, la resposta del jutge és contradictòria amb les que ell mateix va donar anteriorment. D’una banda, el jutge va dictar una resolució el juliol del 2017 -mesos després d’iniciar la investigació- dirigida a la CUP en què afirmava que la causa que instruïa “no tenia per objecte l’organització política ni la convocatòria d’un referèndum” i que per això rebutjava la personació d’aquest partit polític en el procés judicial.

L'INDEPENDENTISME ES CONJURA PER SUPERAR ELS DESACORDS SOBRE ELS DIPUTATS SUSPESOS PER LLARENA

El desacord entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC sobre la suspensió dels diputats processats ordenada pel Tribunal Suprem és una llosa que arrosseguen els independentistes des del mes de juliol i que ha condicionat el calendari parlamentari. Els dos grups tenen clar que no hi ha marge per ajornar el debat de política general previst per al 2 d'octubre -l'oposició no deixa de denunciar que el Parlament està "tancat", malgrat que les comissions funcionen- i és per això que s'han conjurat per intentar desfer el nus en les pròximes hores.

Trobar el desllorigador no serà fàcil a jutjar per les condicions que posen a banda i banda però, segons diverses fonts de tots els grups consultades per NacióDigital, la idea és tancar un acord aquest dimecres que es pugui rubricar en la mesa de la setmana vinent i que mantingui les majories existents a la cambra des del 21-D.

Si es posa el retrovisor, tot plegat parteix de la insòlita resolució en què el jutge Pablo Llarena va ordenar la suspensió dels diputats però obria la porta a una substitució temporal dels càrrecs electes afectats no contemplada en cap llei ni reglament per no ser acusat d'alterar la majoria parlamentària. És a partir d'aquí que els grups independentistes es van situar en la tessitura d'acatar o no acatar l'ordre de Llarena, tot denunciant que es tractava d'una suspensió "injusta". Malgrat que el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar a finals d'agost un "acord" tancat entre JxCat i ERC per aquesta qüestió, el cert és que ha estat encallada durant setmanes. Fins al punt que alguns dels dirigents consultats, tots ells en àmbits de decisió, sostenien fa uns dies que l'estabilitat del Govern estava "en risc".

AZNAR: " DIJE QUE ANTES SE FRACTURARÍA CATALUNYA QUE ESPAÑA Y ESTO HA PASADO "

Jornada para mayor gloria de la política espectáculo en el Congreso. El expresidente del Gobierno José María Aznar ha pasado esta mañana por la comisión de investigación sobre la presunta financiación irregular del PP que se sigue en la Cámara baja. Como era de esperar, Aznar lo ha negado todo. Y como era de esperar, el diputado de ERC Gabriel Rufián y el líder de Podemos, Pablo Iglesias, han dado juego con sus interrogatorias a un nuevo capítulo del show político tan de moda en los últimos tiempos.

El relato de Aznar puede resumirse en lo siguiente: es cierto que hay una sentencia condenatoria sobre el caso Gürtel de corrupción del PP. Pero su partido no está condenado. Solo es responsable “a título lucrativo por doscientos y pico mil euros” (la Audiencia Nacional condenó al PP a pagar en concreto 245.000 euros). La sentencia no es firme, porque esta recurrida ante el Tribunal Supremo. El fallo se refiere a los hechos ocurridos en dos pueblos, Pozuelo de Alarcón y Majadahonda, en 2003 y en ningún caso afecta a la financiación de todo el partido. En consecuencia, no había caja B en el PP durante su mandato.

JxCAT EVITA DONAR PISTES SOBRE EL FUTUR DELS DIPUTATS EMPRESONATS O A L'EXILI

Les negociacions entre ERC i JxCAT per trobar una solució per als diputats a la presó i a l’exili, que hauria de visualitzar-se abans del ple del debat de política general del proper 2 d’octubre, són hermètiques. Tant, que JxCAT i ERC no donen cap detall i no es mullen sobre els diversos escenaris oberts. El portaveu de JxCAT, Eduard Pujol, ha insistit que “quan tinguem una soluc.lica i la compartirem", però no ha respost a si JxCAT es planteja que l'independentisme quedi en minoria i els diputats, per comptes de ser substituïts, deixin de votar. Pujol ha insistit que "el problema que avui tenim es diu presó, exili i repressió, que fan anormal la vida en aquest Parlament, més enllà de la situació concreta d'aquests diputats".

Ara bé, Pujol ha acusat el PSC d’aliar-se amb Cs per alterar les majories del Parlament: "Les majories en democràcia es respecten, i si es volen canviar, les canvien els ciutadans a les urnes. El 21D hi va haver una participació del 79,09%, però avui a la Mesa, amb 3 vots, Cs i el PSC volien carregar-se la majoria sortida de les urnes", ha denunciat. Sobre aquesta qüestió, Pujol ha deixat clar que "no permetrem que el Parlament sigui un fangar com pretén Ciutadans, per molt que el PSC i el PSOE els facin el joc. Els despatxos no silenciaran la veu del poble que demana república i independència", ha avisat.

El portaveu de JxCAT ha dit que "el PSC es pensa que vivim als anys vuitanta, com si encara no haguéssim fet els Jocs Olímpics. El PSC es pensa que pot torejar Catalunya, però s’equivoca". I pel que fa a les crides al diàleg que fa el PSOE, Pujol ha assegurat que "el referèndum cap en la Constitució. El respecte porta al diàleg, i podria portar a una possible solució política, però cal voluntat".

Informa:ELMON.CAT (18-9-2018)

L'ONU INSTA ESPANYA A EXTRADIR O JUTJAR ELS RESPONSABLES DELS CRIMS DEL FRANQUISME

L’ONU insta l’estat l’estat espanyol ‘complir amb l’obligació’ d’extradir o jutjar els responsables dels crims del franquisme. El relator de les Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, Fabián Salvioli, ha assegurat que la decisió del govern de Pedro Sánchez d’exhumar Franco del Valle de los Caídos és un ‘pas postitiu’. Amb tot, l’expert ha indicat que aquest ha d’anar seguit d”altres matèries molt importants’: ‘Reparacions integrals per a totes les víctimes, no obstaculitzar els processos de querella que es fan en altres països i complir amb l’obligació d’extradir o jutjar els responsables’. Per a Salvioli, que ha fet aquests comentaris en declaracions als mitjans a Madrid, ‘no hi ha cap impediment’ des del dret nacional ni internacional per ‘avançar en el judici i la condemna als responsables’.

El 2015 el govern de Rajoy va tancar la porta a l’extradició que la jutgessa argentina Maria Servini havia demanat per alguns dels responsables dels crims del franquisme. Entre els que reclamava, hi havia els ministres franquistes Utrera Molina (per haver convalidat amb la seva rúbrica la sentència de mort de Salvador Puig Antich) i Martín Villa (per la mort de cinc treballadors en una protesta).

Encara sobre l’exhumació del dictador, el relator de l’ONU ha recordat que el seu predecessor en el càrrec, Pablo de Greiff, ja havia instat l’estat espanyol a fer ‘passos en aquest sentit’ després d’una visita l’any 2014. L’anterior relator, ha dit Salvioli, va apuntar en un informe recomanacions en la línia de ‘resignificar’ el Valle de los Caídos perquè ‘no segueixi sent un monument oprobiós per les víctimes de violacions als drets humans comeses durant l’època’.

L’argentí és a Madrid per invitació del grup interparlamentari del Congrés espanyol en matèria de Memòria Històrica a efectes de ‘cooperar en tot el relatiu a les mesures que l’estat espanyol ha d’adoptar per garantir els drets de les víctimes a violacions comeses durant la guerra civil i el franquisme’.
FInforma:VILAWEB.CAT (18-9-2018)

L'ACM I L'AMI PORTEN A L'ONU LA PERSECUCIÓ JUDICIAL CONTRA ELS ALCALDES PER L'1-O

Una delegació d'alcaldes i representants municipals catalans és aquesta setmana a Suïssa en una visita d’estudi sobre democràcia directa, organitzada per l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i també amb l'objectiu de denunciar la persecució judicial que pateixen els representants locals per haver donat suport al referèndum de l'1-O i defensar els drets civils i polítics.

La delegació de l’ACM s'ha reunit aquests dies amb dos responsables de l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Yulia Babuzhina i Marc Bojanic, per denunciar la persecució judicial espanyola contra els alcaldes que van aprovar una declaració política a favor del referèndum de l'1-O. Més de 700 representants municipals van ser denunciats pel fiscal general -i alguns ja fins i tot han declarat- com a investigats, i també es va posar una querella judicial als presidents de l'ACM i l'AMI acusats de delictes de prevaricació, malversació i desobediència.

"L’estat espanyol ha estat abusant del poder judicial per perseguir-nos i amenaçar-nos", ha dit Saldoni, que ha afegit que “és un conflicte polític que s’ha de resoldre per vies polítiques, democràtiques i pacífiques i no per via judicial". I ha afegit que “com a alcaldes escollits democràticament, tenim el deure de defensar i respectar les decisions democràtiques i volem exercir-lo de manera lliure i sense amenaces”.

El viatge a Suïssa també ha servit per trobar-se amb dues polítiques catalanes exiliades a Suïssa, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, i mostrar el suport i la solidaritat del món local. "Hem mostrat la necessitat de mantenir unit el món local en la defensa dels drets i les llibertats, i que sempre defensarem que els nostres ciutadans puguin votar lliurement", ha reblat Saldoni. La delegació de l’ACM tanca el viatge aquest dimecres amb una visita a l'alcalde de Berna i al parlament suís.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (18-9-2018)

LA CUP VOL UNA COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ DE L'1-O TANT PER AL GOVERN COM PER A L'ESTAT

La CUP “no entendria en cap cas que es declaressin culpables els diputats que es troben a la presó i l’exili”. Així s’ha expressat la diputada Maria Sirvent, en ser preguntada pel fet que encara no hi ha un acord públic entre ERC i JxCAT per donar sortida a la interlocutòria del jutge Llarena que pretén suspendre els drets polítics dels diputats de JxCAT i ERC que són a l’exili o a la presó. Sirvent, que ha confirmat que ha fet arribar a JxCAT que la seva solució passa per dur a votació del ple un dictamen de la comissió de l’Estatut del Diputat. Si el ple decideix mantenir aquests diputats, aleshores el Parlament donaria llum verda a mantenir el seu dret de vot i de participació, sense que els diputats que participessin en la votació poguessin ser perseguits judicialment perquè el seu vot és inviolable.

Sirvent ha denunciat que “l’Estat persegueix persones per posar urnes i demana 30 anys per exercir el dret d’autodeterminació, i vol modificar l’aritmètica parlamentaria”, però s’ha preguntat “què estan esperant JxCAT i ERC a portar al ple la decisió de no suspendre els diputats i a fer valer la sobirania del Parlament, no entenem per què està paralitzat”, ha dit la diputada de la CUP, que ha recordat que el seu partit “va facilitar una majoria a la Mesa i ara no s’executa i es modifica l’aritmètica parlamentària”.

ELS ACAMPATS PER LA LLIBERTAT A LA PLAÇA DE SANT JAUME S'OBREN A UNA NEGOCIACIÓ AMB L'AJUNTAMENT PERQUÈ ES PUGUI CELEBRAR LA FESTA DE LA MERCÈ

Els responsables de l’Acampada per la llibertat han emès un comunicat oficial avui on expliquen que no tenen intenció d’abandonar la seva reivindicació política i lluita no violenta malgrat que entenen que els ciutadans de Barcelona tenen dret a gaudir de les festes de la Mercè.

Així doncs, tot i que no plegaran, expliquen que “entenem que Sant Jaume és un centre neuràlgic d’aquesta festivitat, sobretot per les diades castelleres que s’hi celebren, i no volem ser un impediment perquè es puguin desenvolupar amb normalitat”.
Publicitat

D’aquesta manera, obren la porta a negociar “quina és la millor sortida perquè els nostres drets legítims, de protesta, reivindicació política i de manifestació siguin compatibles amb la Mercè”. Els acampats per la llibertat estan disposats “a dialogar amb les institucions municipals amb la intenció que tothom pugui gaudir de la festivitat i a la vegada puguem dur a terme la nostra protesta no-violenta. Restem a l’espera de resposta per part del consistori”.

EL 22-S, UNA JORNADA PER SIMOBLITZAR EL RETORN DELS EXILIATS DES DE CATALUNYA DEL NORD

Diverses persones vinculades a entitats i associacions han decidit organitzar una jornada el proper 22 de setembre per simbolitzar el retorn dels exiliats des de l’estat francès pels mateixos camins que van utilitzar l’any 1939. La iniciativa rep el nom de Camins de Tornada i també vol reivindicar l’existència actual de polítics exiliats catalans. El recorregut, que també es farà des d’Andorra i la Vall d’Aran, s’iniciarà pels volts de dos quarts de dotze del migdia a la localitat nord-catalana de Les Illes i durant una hora i trenta minuts els assistents passaran pels mateixos llocs per on milers de persones van marxar amb la fi de la Guerra Civil de camí a l’exili però en el sentit invers fins a La Vajol (Alt Empordà). “Es tracta d’un homenatge a aquells que es van veure forçats a fer-ho “, assegura un dels organitzadors, Carles Garsaball.

Milers de persones van protagonitzar un èxode massiu l’any 1939 fugint de la dictadura. Els exiliats van marxar en direcció a la Catalunya Nord passant per diversos municipis de l’Alt Empordà o el Pertús. Ara, un grup de persones vinculades al món associatiu i cultural de la zona ha decidit retre’ls homenatge simbolitzant el camí de tornada de “tots aquells republicans que es van veure obligats a emprendre aquesta ruta”.

“Fa temps que estem preocupats per la situació de la Catalunya del Sud i ens preguntàvem on son els republicans espanyols i d’arreu i la resposta és que, malauradament, o estan morts o exiliats”, afirma Garsaball.

COM TOTS JA SABÍEM : TV3, EL MITJA QUE DÓNA MÉS VEUS A PARTITS POLÍTICS

Els informatius de TV3 van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques durant el primer quadrimestre del 2018, segons es desprèn de l’Informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio corresponent al període gener-abril d’aquest any, publicat aquest dimarts pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC).

L’informe recull que els telenotícies de TV3 van donar temps de paraula a representants de 31 agrupacions polítiques, seguit de Catalunya Ràdio, amb 27 formacions; Rac1, 26; 8tv, 22 i TVE Catalunya, 21.

L’estudi correspon als quatre primers mesos del 2018, marcats políticament a Catalunya per la limitació de l’autogovern arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució contra Catalunya i les dificultats polítiques i judicials per a la investidura d’un nou Govern de la Generalitat.
Les investidures fallides, el tema principal

L’estudi, el primer de caràcter quadrimestral, també recull respecte als cinc mitjans analitzats, els temes polítics principals dels seus informatius, donant com a resultat que la qüestió que va acaparar més atenció informativa va ser la constitució del Parlament de Catalunya i el seguiment de les investidures fallides d’un nou president de la Generalitat arran de les eleccions forçades pel Govern espanyol el 21 de desembre del 2018.

El segon tema més rellevant va ser la causa judicial contra el moviment independentista i totes les seves informacions relacionades, mentre que el tercer tema van ser els casos de presumpta corrupció.

D'ESADE A LA UAB: A RIVERA LI ESCLATA L'ESTRATÈGIA DE FURGAR EN ELS CURRÍCULUMS

La croada d’Albert Rivera contra la tesi del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha convertit en bumerang que amenaça de colpejar-lo a ell mateix. El president de Ciutadans exigeix màxima pulcritud en els currículums dels seus rivals polítics i no li costa gens d’esmentar els casos de Cristina Cifuentes, Pablo Casado i Carmen Montón, com un dany més del bipartidisme que ha monopolitzat històricament la política espanyola. Tanmateix, aquesta higiene curricular no se l’aplica a ell mateix.

Les primeres ombres sobre el seu bagatge acadèmic varen aparèixer la setmana passada, quan la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Margarita Arboix, va afirmar a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ que Rivera no tenia la categoria de doctorand –tal com continua constant en la seva biografia a la web de Ciutadans–, perquè ‘actualment no està matriculat’.

En una entrevista al diari espanyol ABC, Rivera ha volgut llevar importància a tot plegat, dient que era una simple qüestió de matisos. ‘Els matisos són admissibles, però no pot ser que algú digui que hi ha títols que no hi són. Doctorand no és cap títol, és una categoria’, diu. I afegeix que algun dia vol acabar el doctorat perquè –diu– va fer els cursos i els vaig deixar inacabats per la política. Tanmateix, la rectora de la UAB va deixar clar que a Rivera no li faltava la tesi i prou, per a ser doctor, sinó que simplement havia fet ‘alguns cursos’ del doctorat de dret constitucional.

EL COMPTADOR DE LA UAB AVALA EL MILIÓ DE MANIFESTANTS DE LA DIADA

Els primers càlculs del comptador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) avalen la xifra del milió de manifestants de la Diada que va donar la Guàrdia Urbana. Ho ha explicat el director del Centre de Visió per Computador, Josep Lladós, a RAC-1. Són dades provisionals que no es podran confirmar fins d’aquí a uns quants mesos, quan s’hagin analitzat tots els vídeos i les fotografies recollides de la manifestació de la Diagonal. De moment, han començat per les imatges de televisió però falta processar les fotografies que es van publicar a les xarxes socials amb l’etiqueta #XifresDiada. Es van recollir centenars de fotografies, però no totes són vàlides. Per això, durant unes quantes setmanes més se’n continuaran acceptant de noves.

Segons Lladós, en el moment de més afluència, a les 17.14, a la cruïlla del carrer de Girona i l’avinguda Diagonal, hi havia una densitat mitjana de 3,8 persones per metre quadrat. La mesura que dóna la Guàrdia Urbana, que és d’un milió de persones, hi coincideix aproximadament, perquè implica una mitjana de quatre persones per metre quadrat.

Informa:VILAWEB.CAT (18-9-2018)

ARTADI AVISA BORRELL QUE DESPLEGARÀ LES DELEGACIONS EXTERIORS AL MARGE DEL RECURS

El Govern seguirà amb el calendari previst de reobertura i obertura de delegacions a l'exterior al marge del recurs que interposi el ministeri d'Afers Estrangers comandat per Josep Borrell. Aquest és l'avís que ha llançat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al consell executiu. "Anirem endavant, el calendari segueix en ferm", ha destacat Artadi.

El conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, es desplaçarà en els propers dies a Berlín per reobrir la delegació, encapçalada per Marie Kapretz. Després vindran les de Londres -última setmana de setembre-, Roma -principis d'octubre- i Ginebra -finals d'octubre-. En funció de com vagi el concurs públic per triar delegat o delegada als Estats Units i a França -places molt concorregudes en el concurs públic- la idea és posar-les en marxa com a tard a principis de novembre. La segona fase d'expansió inclou Portugal, Països Nòrdics i els Balcans, i després ja s'abordarà "la resta del món" cap a finals d'any.

Segons ha determinat Borrell aquest matí en un esmorzar informatiu, la decisió de presentar el recurs "està presa" i els serveis jurídics de l'Estat "estan treballant per fer-ho bé". Amb tot, ha afirmat que darrere aquest recurs només hi ha "un pur problema de procediment" i el govern espanyol "no té més remei que fer-ho així". Borrell ha admès que la imatge internacional de l'estat espanyol està "seriosament danyada sobretot a Europa i el món anglosaxó" per la "propaganda" del "moviment independentista català amb el suport actiu de les institucions de la Generalitat", fet que ha obligat el seu ministeri a "dedicar part del seu temps i energia a corregir aquest missatge i recompondre la nostra imatge".

L'ACAMPADA INDEPENDENTISTA DE LA PLAÇA DE SANT JAUME ENFRONTA COLAU I TORRA

Des de l'11 de setembre que una trentena de persones acampen a la plaça de Sant Jaume de Barcelona davant de la Generalitat. Pretenen continuar allà fins “que es faci efectiva la república catalana”. La protesta ha tingut el suport i la felicitació del president Torra, però com que la fan a la via pública, és responsabilitat de l'Ajuntament. Les ordenances barcelonines són clares i no permeten acampar a l'espai públic. El dilema amb el qual s'enfronta Colau és que divendres comencen les festes de la Mercè i el protocol de seguretat fa incompatible l'acampada amb l'escenari de la festa situat a Sant Jaume. Si els acampats no abandonen el lloc, Colau haurà de recórrer a la Urbana per desallotjar la zona.

Desenes de persones van iniciar una acampada a la plaça Sant Jaume la tarda de la passada Diada minuts després que la manifestació de l'esquerra independentista anticapitalista va recórrer el centre de Barcelona.

Tan sols unes hores després de l'ocupació —al començament discreta—, el mateix matí del 12 de setembre el president Quim Torra va baixar del seu cotxe oficial i va animar i va felicitar els concentrats per la iniciativa. Després de Torra van ser altres membres del Govern —la consellera de Justícia, Ester Capella, el conseller de Treball, Chakir El Homrani, i la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà— els que van animar els manifestants a continuar amb la protesta.

CIUDADANOS, UNA FÀBRICA DE PRODUIR RELATS A PARTIR DE FALSES NOTÍCIES

"Els ‘bots’ taronges: així fabrica Ciutadans un relat a partir de ‘fake news’

 

Nicolas Tomás

 

Que la realitat no t’espatlli un bon titular. I menys quan el titular confirma una realitat sobre la qual bases el teu discurs polític. Així és com Ciutadans ha construït un relat polític, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol, a partir d’informacions confuses, mitges veritats o fake news. Sovint s’acaben desmentint, fins i tot als tribunals.

Hi ha un patró bastant establert. En primer lloc, un mitjà de comunicació generalment a l’òrbita del partit, o en sintonia amb les seves idees, publica una informació que acusa unes determinades persones d’alguna cosa. Aquesta notícia és recollida pels dirigents de la formació i difosa a través de les xarxes socials, on tenen el seu minut de glòria. Finalment, l’acusació acaba caient per si sola, però la rectificació no apareix per enlloc.

El cas més recent és el de la tesi doctoral del president espanyol Pedro Sánchez. Va ser Albert Rivera qui va rescatar vells rumors de les xarxes socials la setmana passada. En aquest cas, van ser mitjans afins, com els diaris ABC i El Mundo, els qui van acompanyar-lo en les acusacions. I s'hi va recrear a les xarxes socials, demanant-li que fes pública la seva tesi doctoral per "dissipar els dubtes".

TORRENT REPTA SÁNCHEZ A FER UN REFERÈNDUM SI TAN CLAR TÉ QUE LA MAJORIA NOMÉS APOSTA PER MILLORAR L'AUTOGOVERN

El president del Parlament, Roger Torrent, ha reptat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a "atrevir-se" amb un referèndum. "Si ho té tan clar, senyor Sánchez, el que ha de fer és atrevir-se a posar-ho a votació", ha afirmat en una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio'. Torrent ha posat en dubte que el 65-70% dels catalans aposti per millorar l'autogovern, tal com ha defensat Sánchez aquest diumenge en una entrevista a la 'Sexta'.

El president del Parlament no sap d'on treu aquests percentatge i ha afegit que no li quadren amb els "números reals" de les eleccions del 21-D i de l'1-O. "Que no tingui por a la democràcia, als números i als percentatges. Al final on es determinen és a les urnes votant", ha reblat.

Per a Torrent, al costat de la proposta de Sánchez de més autogovern s'ha de poder optar per la República i l'ha instat a seure a la taula. Torrent ha defensat que si algú vol fer una alternativa, en qualsevol cas s'ha de dirimir en un referèndum d'autodeterminació i que una de les possibilitats ha de ser una República.

Informa:RACOCATALA.CAT N(18-9-2018)

EL MINISTERI DE CULTURA REBUTJA UN INFORME SOBRE "L'ADOCTRINAMENT A LES AULES CATALANES PER FALTA DE RIGOR

El Ministeri de Cultura ha anunciat que no publicarà els resultats d'un estudi sobre llibres de text, que suposadament acreditaria ‘adoctrinament’ a les aules catalanes -que ahir va ser esbombat per la premsa espanyola-, encarregat per l'equip anterior -encapçalat per l'aleshores ministre Íñigo Méndez de Vigo- perquè hi veu "manca de rigor". L'estudi es va encarregar el juliol de l'any passat, després d'una polèmica sobre suposat adoctrinament a les escoles de Catalunya. Es basa en 127 manuals que es van triar "sense especificar cap criteri" i que són "només una petita part dels utilitzats a les Comunitats Autònomes".

Cultura també denuncia que l'informe presenta "en moltes ocasions" informes "contradictoris" sobre un mateix llibre i que no s'especifica ni els autors de l'estudi ni quantes persones hi van participar. Per tot plegat, l'executiu estatal afirma que "no pot assumir-ne" els resultats i no els farà públics "com tampoc ho va fer el Ministeri anterior".

L'informe en poder del Ministeri va estudiar 102 llibres de text de l'etapa obligatòria secundària, i posteriorment 25 més de primària i batxillerat. Són de Matemàtiques, Geografia i Història i Llengua Castellana i Literatura.
“Lectures subjectives”

A banda de les mancances ja especificades, també s'indica que no hi consta la metodologia, i que això fa impossible elaborar-ne un informe perquè les dades són "inexactes". També hi ha "errades, errors conceptuals o de comprensió, lectures parcials i valoracions subjectives, que li treuen qualsevol rigor científic".

Finalment, a banda de descartar la publicació de l'estudi, el Ministeri subratlla que en cas que es constatés l'existència de llibres i materials escolars que contravinguessin la normativa, les comunitats autònomes tenen "marge d'actuació". També, "en última instància", el Ministeri té competència per demanar el compliment de dos requisits, "rigor científic i respecte als principis de la legalitat vigent".

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-9-2018)

L'AMC I ÒMNIUM VOLEN COMMEMORAR A TOT DRAP EL PRIMER ANIVERSARI DEL 20-S

L’ANC i Òmnium fan una crida a la ciutadania a tornar-se a concentrar dijous que ve a les 19.30h a la Gran Via amb Rambla de Catalunya, a prop d’on es troba la conselleria d’Economia de la Generalitat. “Reivindiquem el nostre dret a la llibertat d’expressió i manifestació cívica i democràtica. Hi vam ser i hi tornarem a ser!’, afirmen les entitats sobiranistes just un any després del “gran atac a les institucions”.

El 20 de setembre de l’any passat es van produir diverses detencions de membres del Govern relacionades amb l’organització de l’1-O i agents de la Guardia Civil van entrar a la seu del departament d’Economia a la Rambla de Catalunya. Precisament per la concentració de ciutadans davant del departament protestant per l’acció judicial, l’aleshores president de l’ANC, Jordi Sànchez, i l’encara líder d’Òmnium, Jordi Cuixart, són en presó preventiva.
Publicitat

TORRA AFIRMA QUE EL CAS VULTÒNYC DEMOSTRA QUE LA JUSTÍCIA S'HA DE BUSCAR FORA D'ESPANYA

El president de la Generalitat, Quim Torra, assegura que el cas Valtònyc demostra que la justícia s'ha de buscar "fora d'Espanya" i ha demanat al govern de Pedro Sánchez que "reflexioni sobre el que està passant perquè qui té el problema? Espanya o Europa?". Torra ha fet aquestes declaracions després que aquest dilluns Bèlgica hagi rebutjat l'extradició del raper mallorquí Valtònyc al·legant que es tracta d'un cas de llibertat d'expressió.

El president ha assistit a la ballada de la Dansa la Gala de Campdevànol (Ripollès) on també ha demanat als assistents que recordin l'1-O no només com un dia de resistència sinó també com un dia de "victòria". Torra també s'ha referit a la imputació de la vicepresidenta de la CCMA i presidenta en funcions, Núria Llorach, afirmant que casos com aquest "no es poden tolerar". "Ja no tenim por de les seves amenaces ni de les seves imputacions", ha afegit.

Informa:ELMON.CAT (17-9-2018)

ESADE ADMET QUE EL MÀSTER EN DRET D'ALBERT RIVERA NO ÉS UN TÍTOL OFICIAL

Esade Law School ha reconegut que el màster en Dret del president de Ciutadans, Albert Rivera, és una titulació privada, és a dir, no oficial. Al currículum de Rivera figuren, per aquest ordre, les mencions de "Màster en Dret per la Universitat Ramon Llull (ESADE) (2002)" i "Llicenciat en Dret per la Universitat Ramon Llull (ESADE) (2002)".

La institució acadèmica, integrada a la URLL, ha explicat que tots els estudiants que haguessin iniciat la llicenciatura en Dret per Esade-Universitat Ramon Llull abans del setembre del 2008, quan progressivament va entrar en vigor el pla Bolonya, i que haguessin superat els cinc cursos, obtenien aquest títol. I, a més, se'ls reconeixia amb el de "Màster en Dret per ESADE, titulació privada de la institució", afirma el centre en un comunicat al seu web i el compte de Twitter.

El reconeixement del caràcter no oficial del màster de Rivera afegeix nous dubtes sobre el nivell acadèmic de Rivera després que del currículum del líder taronja hagués caigut, primer, la qualificació de Doctor en Dret Constitucional i que la UAB confirmés també posteriorment que tampoc és doctorand en la mateixa especialitat.

El periodista i politòleg Antón Losada va revelar diumenge que el màster en Dret de Rivera era un títol privat que atorgava Esade, no la Universitat Ramon Llull (URLL), amb la llicenciatura de Dret. "No compleix els requisits d'un màster universitari oficial", remarcava Losada i ara reconeix l'Esade Law School.

MULTA DE 17.000 EUROS AL TERRORISTA LOSANTOS PELS SEUS COMENTARIS SOBRE FER ESCLATAR BOMBES A ALEMANYA

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha imposat una multa a Federico Jiménez Losantos pels comentaris fets arran de la decisió de la justícia alemanya de deixar Carles Puigdemont en llibertat sota fiança. El locutor, a l'emissora de la seva propietat, va deixar caure: "A Baviera poden començar a explotar cerveseries". L'organisme considera que els seus comentaris "són susceptibles d'incitar a l'odi per raó de nacionalitat" i per això imputa a Libertad Digital SL, l'empresa propietària de l'emissora, una infracció administrativa lleu. "A les Balears hi ha uns 200.000 alemanys d'ostatges", va dir també Losantos en la seva diatriba matinal. I assenyalava directament el magistrat: "El miserable jutge alemany ofèn tots els espanyols, es burla de la nostra Constitució i del nostre ordre jurídic".

El CAC va emetre una resolució en la qual assenyalava que les declaracions podien ser constitutives d'un delicte d'odi i –en no tenir capacitat sancionadora en mitjans no catalans– ho va remetre a la CNMC, perquè prengués les mesures oportunes. En la seva resolució, la CNMC assegura que ha actuat d'ofici, tot i que admet que va incorporar la decisió raonada del CAC al seu expedient, si bé la valoració jurídica dels fets és diferents.

Informa:ARA.CAT (17-9-2018)

UN CURRÍCULUM PLE DE REPRESSIONS: ELS CINC ESCÀNDOLS DE LA JUTGESSA LAMELA ABANS D'ASCENDIR AL SUPREM

"Els cinc escàndols de la jutgessa Lamela abans d’ascendir al Suprem espanyol "

Després d'haver farcit el currículum a l'Audiència espanyola amb uns quants casos de repressió durant quatre anys, ara la jutgessa accedeix a la sala segona del Suprem

 

 Roger Graells Font

 

Avui la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela pren possessió de la seva nova plaça a la sala segona del Tribunal Suprem. Ha protagonitzat una carrera meteòrica a la cúpula judicial. Va accedir a l’Audiència el 2014 com a substituta de Javier Gómez Bermúdez al jutjat d’instrucció número 3. El novembre del 2017, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va atorgar-li’n la titularitat. Només mig any després va ser proposada nova membre de la sala segona del Suprem, on exerceix Pablo Llarena, la mateixa sala que jutjarà els presos polítics catalans.

La designació va aconseguir-la el juliol passat gràcies al suport de la majoria conservadora del CGPJ, amb tretze vots de vint-i-un. Lamela és la substituta de l’ex-fiscal general de l’estat espanyol José Manuel Maza, mort a l’Argentina el novembre arran d’una malaltia.

Maza fou qui presentà la querella per rebel·lió contra el govern de Puigdemont després de la declaració d’independència i de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Lamela va prendre declaració a Oriol Junqueras, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Turull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Joaquim Forn i Raül Romeva el 2 de novembre abans d’enviar-los a les presons d’Estremera i Alcalá-Meco. Dues setmanes abans, havia empresonat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

LA FISCALIA BELGA RECORRE LA DECISIÓ DEL JUTGE DE GANT DE REBUTJAR L'EXTRADICIÓ DE VALTÒNYC

La fiscalia de Flandes Oriental ja ha presentat recurs a la decisió del jutge de Gant que aquest matí ha decidit no extradir Josep Miquel Arenas a l'estat espanyol. Segons han confirmat fonts del ministeri públic a l'ACN, ja han recorregut la decisió del jutge anunciada aquest mateix dilluns. Ara, per tant, correspon a la Cambra d'Apel·lacions estudiar el recurs. En un marge de 30 dies, un tribunal de tres jutges d'aquesta cambra haurà de tornar a pronunciar-se sobre el cas del mallorquí.

Els advocats de la defensa, per la seva banda, ja han explicat als mitjans que la fiscalia belga tenia aquesta opció i que s'esperaven que presentessin al·legacions. Qui directament no pot recórrer la decisió del jutge de Gant de no extradir Valtònyc és l'estat espanyol, que en aquest cas representa la fiscalia belga.

Informa:ELMON.CAT (17-9-2'018)

ERC CANVIA L'ESTAT MAJOR, QUE ES FEMINITZA

Canvis a la direcció d’ERC. Un cop començada la legislatura i amb el president del partit, Oriol Junqueras, pres polític a Lledoners, i la secretària general, Marta Rovira, a l’exili, l’executiva nacional ha proposat canvis per ajustar-se a la nova situació i a la nova estratègia del partit. Els canvis proposats en l’òrgan de l’Executiva Nacional, que s’hauran de votar i ratificar en el Consell Nacional del proper dissabte 22 de setembre, comporten la creació de dues vicesecretaries generals i l’entrada de quatre noves dones, una mostra clara de la voluntat de feminitzar el partit i de l’aposta per la igualtat en els òrgans de decisió que té Esquerra Republicana.

Tres de les sis vicesecretaries generals que passaria a tenir el partit serien encapçalades per dones. Així, si dissabte s’aproven els canvis proposats per l’Executiva Nacional, el partit passaria de quatre a sis vicesecretaries generals amb la creació de la Vicesecretaria General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, que encapçalaria Marta Vilalta, actual portaveu; i la Vicesecretaria General de Suport a la Presidència i la Secretaria General, que lideraria Marta Vilaret.

Aquest canvi suposaria que la Vicesecretaria General d’Imatge i Comunicació, amb Sergi Sabrià al capdavant, deixaria de coordinar la Secretaria d’Anàlisi Electoral i Estratègia. Així mateix, la Vicesecretaria General d’Entorn, Gestió del Coneixement i Dones, passaria a ser exclusivament Vicesecretaria General de Dones, amb Mireia Mata com a vicesecretària.

Subcategories

EL CONSELLER BUCH EXPLICA ELS " MISTERIS" DE LA DESPROTECCIÓ POLICIAL DE TORRA A L'ESTRANGER

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa els motius pels quals el president Torra ha hagut de viatjar a Brussel·les, on aquesta tarda té previst fer una conferència amb Carles Puigdemont, sense escorta policial. Segons Buch, la Generalitat ha mostrat la seva sorpresa davant la decisió adoptada pel govern espanyol de prohibir que tres escortes armats dels Mossos d’Esquadra acompanyessin el president en el seu desplaçament. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s’ha mostrat d’acord amb el veto que divendres va manifestar el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, de prohibir la conferència dels dos presidents catalans a la seu parlamentària al·legant motius de seguretat. Borrel ha considerat que és una “decisió raonada i raonable” i que si ell continués sent el president de l’Eurocambra, hauria pres la mateixa decisió.

És per això que sobta la negativa del govern espanyol, manifestada a través del ministeri de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, d’autoritzar el servei d’escorta en aquest desplaçament. Fins ara, era habitual que la Generalitat comuniqués els desplaçaments i que el ministeri donés el plàcet. Buch ha explicat que “a partir del dijous 14 ens trobem amb un canvi de criteri en el ministeri que ha provocat la negació d’autoritzacions per als desplaçaments internacionals entre elles la que avui ha portat al president Torra a Brussel·les”. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

09199900