EL TRIBUNAL QÜESTIONA LA CREDIBILITAT DE RAJOY QUAN VA NEGAR PAGAMENT EN B AL PP

La Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, que ha jutjat la primera època de la trama de corrupció Gürtel, no considera "versemblant" i qüestiona la "credibilitat" del testimoni que va oferir durant el judici el president del govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy, quan va negar pagaments en B per part de l'extresorer Luis Bárcenas.

En la seva sentència, el tribunal destaca que alguns testimonis van reconèixer els cobraments, però que altres com Rajoy, Javier Arenas o Francisco Álvarez Cascos van treure credibilitat als coneguts com a 'papers de Bárcenas' i van negar l'existència d'una 'caixa B' al partit.

Tanmateix, els magistrats comparteixen el criteri de la fiscalia, i és que si haguessin reconegut aquests cobraments per la seva part, "suposaria reconèixer la percepció de pagaments opacs per a la Hisenda Pública". Això, afegeixen, no serien objecte de delicte, però sí que podrien "ser considerats pels testimonis com a mereixedors d'un retret social", mentre també significaria "admetre l'existència d'una 'caixa B' al si de la formació política a què pertanyen o han pertangut".

DE LA CREDIBILITAT LESIONADA DE RAJOY AL FUTUR NEGRE DE BÁRCENAS: LES CLAUS DE LA SENTÈNCIA DE GURTEL

El cas Gürtel ha tornat a obrir les ferides de la corrupció al PP. La sentència de l'Audiènca Nacional posa llum sobre la realitat d'una caixa B al partit de Mariano Rajoy des del 1998, amb un desfalc a Hisenda de més de 40 milions d'euros, i nombroses transaccions irregulars. La resolució judicial acredita un entramat de societats per aconseguir adjudicacions irregulars de contractes públics, i tot això en connivència amb responsables del PP a les comunitats de Madrid i Castella-Lleó, l'ajuntament de la capital espanyola i els municipis de Majadahonda i Pozuelo de Alarcón. El cas Gürtel mina la credibilitat del PP i del mateix Rajoy. Ciutadans, en guerra amb els populars, ja s'ha afanyat a afirmar, per boca d'Albert Rivera, que la sentència "trastoca tots els plans de la legislatura".

1. El PP, primer partit condemnat per corrupció; Rajoy, assenyalat

El PP és el primer partit polític de l'Estat condemnat per corrupció en democràcia. Malgrat que la resolució encara es pot recórrer al Tribunal Suprem, els populars han de pagar una multa de 245.000 euros per la seva implicació a títol lucratiu en la trama de corrupció dirigida per Francisco Correa -també condemnat a 59 anys de presó-. Segons el tribunal, el PP va beneficiar-se d'un enriquiment il·lícit derivat dels fets delictius, concretament per pagar despeses electorals als municipis de Pozuelo de Alarcón i Majadahonda.

OPERACIÓ ESTELA: FONTS JUDICIALS NO LLIGUEN AQUESTA OPERACIÓ AMB L'1-O, SINÓ AMB UNA TRAMA DE CORRUPCIÓ DEL 21015 AMB CDC

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola ha detingut almenys 22 detinguts en la macrooperació contra el presumpte desviament de fons públics de la Diputació de Barcelona, per una quantitat que aniria de 1 a 2 milions d’euros.

Fonts del TSJC asseguren que aquestes detencions no tenen res a veure amb el finançament de l’1-O. La macrooperació és contra el presumpte desviament de fons públics destinat a projectes de cooperació a empreses i fundacions vinculats a Convergència el 2015.

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola ha detingut almenys 22 detinguts en la macrooperació contra el presumpte desviament de fons públics de la Diputació de Barcelona en matèria de cooperació amb països de l’Amèrica Llatina, Marroc i Bòsnia entre els anys 2012 i 2015. Segons fonts policials, entre els arrestats hi ha l’expresident de l’ens i exalcalde de Martorell, Salvador Esteve. A banda, també s’estan produint una trentena d’escorcolls, tant en dependències de la Diputació de Barcelona com en altres punts de Catalunya, com a la l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament, la seu CATmón a Reus i la seu de Plataforma Educativa, una agrupació destinada a ajudar els ciutadans en situació de risc, a Girona. A mig matí, els agents també han entrat a la seu de Pimec.

LA PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DIU QUE ELS EXPEDIENTS INVESTIGATS ESTAN MOLT LLUNY DELS DOS MILIONS

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha considerat aquest dijous al migdia “desorbitada” la xifra de 2 milions d’euros que la policia espanyola sospita que es podrien haver desviat en falses subvencions a entitats de cooperació amb el tercer món.

Segons Conesa, dels 22 expedients investigats des de fa més d’un any pel jutge, la majoria són col·laboracions i contractes menors i, per tant, les xifres que ells calculen que estan sota sospita estan “molt lluny” de les que la policia ha fet públiques.

En una compareixença que ha tingut lloc després d’una junta de portaveus extraordinària, acompanyada dels quatre vicepresidents de la corporació, Conesa ha defensat la presumpció d’innocència dels investigats i en especial l’honradesa de l’anterior president, Salvador Esteve, també retingut durant unes hores, de qui ha dit que no s’ha embutxacat diners públics.

LLARENA TORNA A DENEGAR LA LLIBERTAT A FORN PER HAVER MOSTRAT EL SUPORT ALS CDR

Pablo Llarena torna a denegar la llibertat a Joaquim Forn, empresonat a Estremera des del 2 de novembre del 2017. L'exconseller d'Interior va tornar a registrar un escrit en el qual demanava la seva sortida de la presó negant que hi hagués risc de reiteració delictiva ni de fuga i adduint circumstàncies personals, però el magistrat no ha cedit. Llarena ara argumenta la negativa amb la carta que van firmar Forn i Oriol Junqueras i que el 2 de maig es va llegir a la plaça de Sant Jaume, en la qual expressaven: "Si vosaltres resistiu, nosaltres persistim. Tenim un país viu que no es resigna ni cedeix a la repressió ni a l'amenaça". Després d'aquestes paraules pronunciades per familiars dels consellers en una concentració convocada per les entitats independentistes, Llarena interpreta que Forn va expressar el seu "suport" als Comitès de Defensa de la República (CDR), motiu pel qual es manté el risc de reiteració delictiva.

En la interlocutòria, Llarena insisteix a utilitzar el 'Llibre blanc de la transició nacional' –ell l'anomena 'Llibre blanc per la independència'– per bastir els seus arguments. Subratlla que Forn continua defensant persistir amb l'estratègia cap a la independència en el moment que es recuperi el control de les institucions catalanes, "determinació reflectida al 'Llibre blanc'". Per aquests motius, el magistrat aprecia "perill" en Forn, que va renunciar a la seva acta de diputat i va deixar clar que no optaria a tornar a entrar al Govern.

EL DIA DELS NOUS ESCORCOLLS A CATALUNYA: EL PP, BÁRCENAS I CORREA CONDEMNATS PER LA TRAMA GURTEL

La sentència del cas Gürtel ja ha sortit a la llum. Ho ha fet un dia abans del que estava previst i mentre més de 500 policies espanyols escorcollaven la Diputació de Barcelona i fundacions de Barcelona, Manresa, Olot, Tordera, Cabrils i Reus, entre d’altres.

Sumant totes les condemnes, l'Audiència Nacional ha castigat amb 351 anys de presó a 29 dels 37 acusats per la trama Gürtel en el judici per la primera època del cas.

Quasi 1.700 pàgines han calgut per resoldre que el PP, l'exministra Ana Mato i l'exregidora popular a Las Rozas Gema Matamoros han estat partícips a títol lucratiu, motiu pel qual han estat condemnats a pagar 111.864,32 euros per despeses electorals a Pozuelo i 133.628,48 euros per despeses electorals a Majadahonda el PP, 27.857,53 euros l'extitular de Sanitat per viatges i esdeveniments familiars i 45.066,66 euros Matamoros per viatges i regals "de mode directe i solidari amb Guillermo Ortega".

De fet, tota aquesta situació va acabar produïnt "beneficis econòmics quantificables al Partit Popular, consistents en el finançament il·legal d'activitats i diversos actes polítics realitzats en campanyes i precampanyes electorals per als seus candidats, que d'una altra manera haguessin hagut de ser sufragats directament amb recursos econòmics propis del partit polític en qüestió".

COM ES VA FORJAR EL MENYSPREU DE BARTOMEU AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A LA LLOTJA

Qui va decidir marginar el president de la Generalitat, Quim Torra, del lloc de preeminència que li correspon a la llotja del Futbol Club Barcelona en el partit de diumenge passat entre el Barça i la Reial Societat? Per quina raó Torra no va poder tenir el reconeixement que, abans que a ell, se li havia atorgat al president Carles Puigdemont i a tots i cadascun dels presidents anteriors des de la restauració de la Generalitat?

Aquesta decisió, justament en el moment en què la Generalitat viu el moment més delicat en plena suspensió de l'autogovern i amb un procés extraordinàriament complex per aconseguir tirar endavant la investidura, va sorprendre i de manera molt desagradable el personal del Govern que acompanyaven Torra i que van fer saber el seu descontentament amb aquest canvi que ni tan sols se'ls havia fet saber. Va ser Torra, aficionat al Barça i en el seu tercer dia com a president, qui va evitar que la polèmica anés a més. El president va optar per treure ferro a la situació i va ocupar el seient que li havien assignat, a la dreta del president del Club, Josep Maria Bartomeu.

Oficialment, segons va explicar aquest dimarts Bartomeu en una entrevista a Catalunya Ràdio, tot plegat forma part d’un canvi de protocol a la llotja “adoptat fa mesos” i, en virtut del qual, a partir d’ara serà el president del Club qui presideixi sempre els partits. “Crec que soc el president del Barça, votat pels socis, i he de representar el Club en els partits”, va argumentar a l’entrevista, on va afegir: “Estic molt content que Quim Torra vingui a la llotja i tingui un lloc d’honor al meu costat, com a vegades fa també el president del Parlament”.
Decisió de Bartomeu

El fet, però, és que aquest suposat “canvi de protocol” era del tot desconegut, la junta directiva no l’havia comunicat a l’opinió pública com acostuma a fer amb els seus acords. Fonts consultades per El Nacional asseguren que va ser un canvi de darrer moment. Fins i tot, que es tractaria d’una decisió personal del president blaugrana, adoptada poc abans del partit i sense cap debat a la junta directiva.

Aquesta circumstància explicaria el fet que ni des de la presidència del Barça, ni cap membre de la junta, ni tampoc els experimentats serveis de protocol del Barça haguessin avisat abans del partit d’aquesta circumstància al gabinet del president de la Generalitat. Quim Torra va saber que Bartomeu no li cediria la presidència de la llotja minuts abans d’entrar a ocupar el seu lloc. La situació va provocar uns moments de tensió entre els serveis del Barça i el personal del Govern.

El gest de Bartomeu ha trencat aquest diumenge una tradició molt arrelada al Club, que històricament ha ofert el lloc més important de la llotja al president de la Generalitat quan acudeix a l’estadi. No hi ha un protocol escrit, però sí una trajectòria de dècades que s’ha acabat convertint en la norma habitual a la llotja. A partir d’ara, ja no serà així. A partir d’ara, passarà com a l’estadi del Reial Madrid, on el president del Club, Florentino Pérez, sempre presideix la llotja.

La qüestió, però, és que el Barça no és el Reial Madrid. La polèmica sobre el reconeixement que el Club brinda al president de la Generalitat ve a afegir-se a altres polèmiques polítiques en què s'ha vist embolicat el Barça, sovint arran del procés sobiranista. De fet, la decisió del Club de mantenir el partit davant Las Palmas el passat 1 d'octubre, després de la violència policial durant el referèndum, i celebrar-lo a porta tancada va provocar una crisi interna que va acabar amb la marxa de la junta dels directius Carles Vilarrubí i Jordi Monés.

Informa:ELNACIONAl.CAT (24-5-2018)

EL RAPER PABLO HASEL DIU QUE RESISTIRÀ DES DE L'ESTAT " JA SIGUI DES DEL CARRER O DES DE LA PRESÓ "

El grup de suport a Valtonyc desconeix si el raper és a Bèlgica. Així ho ha admès Mulay Embarek, un dels membres, després que dimecres alguns mitjans publiquessin que havia marxat a l’estranger. Embarek ha assegurat que l’entorn proper del cantant, entre els quals se situen els membres del grup de suport, no sap res d’ell des de fa tres setmanes. “Nosaltres no en sabem res, fa tres setmanes que no sabem res, si és viu o és mort”, ha insistit Embarek aquest dijous, el dia que finalitza el termini perquè ingressi en un centre penitenciari a Espanya. “En el cas que ell hagi triat l’exili nosaltres seguirem avançant, l’exili no és una rendició, és seguir la lluita”, ha afegit amb un missatge dirigit a Valtonyc: “Siguis on siguis, continua resistint”. Per la seva banda, el raper Pablo Hasel ha confirmat en roda de premsa des de l’Eurocambra que ell no té intencions de marxar a l’estranger. “La decisió que jo he pres és la de resistir des de l’Estat espanyol, des dels carrers o des de la presó”,ha dit. Hasel també ha expressat que, en cas que Valtonyc hagi optat per evitar la presó, respecta “profundament” la decisió. Qui també ha assistit a l’esdeveniment ha estat el conseller de Cultura destituït pel 155, Lluís Puig, que Quim Torra vol restituir.

DETINGUT L'EXPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA SALVADOR ESTEVE I L'ALCALDE DE TORDERA EN LA GRAN OPERACIÓ DE LA POLICIA ESPANYOLA A BARCELONA

Agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional han llançat aquest dijous una operació a la Diputació de Barcelona i diverses seus de la Generalitat per buscar proves de presumptes subvencions irregulars, segons han informat a l'ARA fonts policials. L'operació, anomenada 'Estela', està coordinada pel Jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona i la Fiscalia Anticorrupció.

Els agents, alguns desplaçats des de Madrid, ja es troben a la seu de la Diputació de Barcelona al carrer Londres i s'espera que acudeixin a altres edificis de la Generalitat. A més d'escorcolls es preveuen una sèrie de detencions. La primera confirmada és la de l'expresident de la Diputació de Barcelona i exalcalde de Martorell, Salvador Esteve. La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha confirmat també la detenció de l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, a TV3.

Conesa ha assegurat a 'RAC1' que no ha rebut cap notificació del jutge ni de la policia, i ha afirmat que veu "intencionalitat i xou mediàtic" en la macrooperació. Al carrer Londres, el primer lloc on han arribat els agents, hi ha aquestes oficines: l'oficina de patrimoni i gestió immobiliària, el servei d’assessoria jurídica, la direcció de serveis jurídics, la direcció de relacions internacionals, el servei del butlletí oficial de la província de Barcelona i el Patronat de costes. Treballadors consultats per l'ARA també confirmen la presència d'agents de paisà a la cinquena planta de la Diputació de Barcelona a Rambla Catalunya.

GRAN OPERATIU POLICIAL ESPANYOL CONTRA EL FINANÇAMENT DEL PROCÉS, ESPECIALMENT A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Gran operatiu policial a Barcelona contra el finançament del procés
Uns cinc-cents agents de la Policia Nacional estan fent escorcolls a diversos punts | S'investiga un frau de 2 milions d'euros a través de la Diputació de Barcelona

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola duu a terme aquest dijous al matí una macrooperació per una presumpta malversació de fons públics relacionada amb el procés, segons han confirmat fonts de la investigació. L'operació està dirigida pel Jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona i hi ha secret de sumari. Hi participen uns cinc-cents agents, segons diversos mitjans.

Es preveuen una tretena de detenecions. Els escorcolls s'estan fent per diversos punts de Barcelona, entre els quals alguns despatxos de la Diputació de Barcelona i del departament de Governació, a la seu de Via Laietana.

Segons fonts judicials, el Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona investiga des de fa més d’un any un entramat pel que s’hauria defraudat un mínim de dos milions d’euros a través de subvencions irregulars en matèria de cooperació al desenvolupament des de la Diputació de Barcelona mitjançant un seguit d’entitats.

EL BÀSQUET EUROPEU NOMÉS EN CASTELLÀ PER TV

" Les cistelles, en castellà "

Jordi Robirosa

 

Fa uns anys vaig veure jugar uns nois a la pista del carrer que hi ha al davant de la Blanquerna, al Raval de Barcelona. Eren filipins, i quan es van adonar de la meva presència es van acostar a mi per comentar-me que em seguien.

-Llavors, mireu TV3? -els vaig preguntar.

-No, mai; només el bàsquet.

I llavors, abans de tornar al joc, un d’ells va dir rient “Cassoleta”, una paraula que jo utilitzo habitualment en les transmissions per emfatitzar una cistella.

Els imagino assabentats del fet que, segurament, TV3 perdrà els drets de l’Eurolliga la temporada que ve, després de trenta anys de seguiment acurat. L’ofegament econòmic que pateix la Televisió de Catalunya ha fet que hàgim perdut els drets de les grans competicions esportives, una darrere de l’altra.

Però això, distingits lectors, té una lectura molt més greu. Més enllà de la pèrdua de bones competicions, estem davant d’un veritable drama lingüístic: ens estem acostumant a sentir tots els grans esdeveniments esportius únicament i exclusivament en castellà. I això és fer la nostra llengua, cada dia que passa, una mica més petita: perdem les batalles i el pitjor de tot és que a ningú sembla que li importi gaire.

MEMBRES DE TABÀRNIA PROVEN DE PAGAR L'ESCARNI A PUIGDEMONT AMB FONS EUROPEUS

El ‘show’ de Tabàrnia arribava fa dos mesos a Brussel·les amb tota la seva pompositat. El seu president fictici, Albert Boadella, juntament amb altres membres de la plataforma, es plantava davant la Casa de la República -residència de Puigdemont mentre va viure a Waterloo i abans de ser detingut a Alemanya- per fer-li un escarni al president a l'exili, tot i que en aquell moment es trobava a Finlàndia.

Hores més tard, l’espectacle es traslladava al Parlament Europeu, on els impulsors de la plataforma van visitar la cambra i van oferir una conferència en una de les sales per presentar la seva iniciativa.

La visita va deixar molts interrogants. Com van fer-ho per accedir al Parlament Europeu? Qui va pagar el viatge? Com van aconseguir una més que acceptable cobertura mediàtica en l’espectacle a Waterloo? Segons ha pogut saber El Nacional de fonts europarlamentàries, algunes de les despeses del viatge van ser indirectament pagades amb fons europeus i d'altres s'han intentat colar perquè també les pagui la cambra.

PER QUÈ LAMELA HA TANCAT TAN RÀPID EL CAS TRAPERO ?

El cas que va començar amb la querella de sedició pels fets del 20 de setembre i que va servir per enviar a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el 16 d'octubre passat, està a punt d'anar a judici amb tots els responsables de la policia catalana. Els tècnics i els polítics. El major Josep Lluís Trapero serà el primer a anar a judici juntament amb la intendent Teresa Laplana, responsable del dispositiu de l'1-O, i el secretari general d'Interior, César Puig, i el director general de la policia, Pere Soler.

El cas ha durat 7 mesos i ja inclou tant les acusacions pels fets del 20 de setembre com de l'1 d'octubre. La suposada inacció dels Mossos que la justícia de Madrid imputa serà el primer que anirà a judici de tot el paquet de causes judicials al voltant del referèndum. Lamela ha tancat la instrucció aquesta setmana sense ni tan sols esperar que es resolguessin els recursos contra el processament i desestimant algunes proves que havien demanat les defenses.

CUIXART ES PRESENTARÀ A LA REELECCIÓ COM A PRESIDENT D'ÒMNIUM

L’actual president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, es presentarà a les eleccions de l’entitat, el 16 de juny. Segons que ha pogut saber VilaWeb, tot i ser a la presó de Soto del Real d’ençà del 16 d’octubre, acusat de rebel·lió, Cuixart ha informat la resta de membres de la junta directiva que té intenció de repetir com a president per continuar la tasca feta aquests darrers anys. Les reunions s’han hagut de fer a la presó, però Cuixart ha transmès ‘les ganes i la il·lusió’ de continuar treballant com a president de l’entitat.

La candidatura de Cuixart serà integrada per la major part de membres de la junta actual, tot i que amb alguns canvis. Marcel Mauri, que fins ara era vocal, passarà a ser candidat a vice-president primer. Mauri és qui ha assumit el protagonisme mediàtic de l’entitat després de l’empresonament de Cuixart. També hi haurà, com a vice-presidenta segona, Marina Llansana i com a vice-president tercer Joan Vallvé. És previst que ben aviat Cuixart farà pública una carta on explicarà la intenció de repetir.

El termini per a presentar candidatures acaba aquest dissabte, 26 de maig, i de moment la de Cuixart és l’única que s’ha presentat. Els socis d’Òmnium podran votar telemàticament o presencialment a l’assemblea del 16 de juny.

Informa:VILAWEB.CAT (24-5-2018)

EL SUPREM ALEMANY ES PODRIA ACABAR PRONUNCIANT SOBRE PUIGDEMONT

La situació judicial de Carles Puigdemont a Alemanya podria acabar implicant instàncies més altes de les que s’havien previst en principi, si s’arribés a materialitzar una iniciativa apuntada aquest dimarts per la Fiscalia General de Schleswig-Holstein ( SH), que conduiria a un pronunciament del Tribunal Suprem alemany i que la permanència de Puigdemont en aquest país s’allargués. Segons la llei germànica, la competència sobre euroordres correspon als lands, i per això és el Tribunal Superior Regional ( Oberlandesgericht) de Schleswig-Holstein, land on l’expresident de la Generalitat va ser detingut el març passat, el que tindrà l’última paraula sobre el seu eventual lliurament a Espanya. La seva resolució final no és recurrible, per bé que, si s’accepta l’extradició, Puigdemont podria demanar empara al Tribunal Constitucional.

La decisió del Tribunal d’ SH arribarà després que la Fiscalia del land presenti una sol·licitud definitiva d’extradició, que s’espera ben aviat. Hi ha una diferència abismal de criteris entre l’un i l’altra: la Fiscalia sempre ha fet seves les tesis acusatòries del jutge Pablo Llarena, i el Tribunal fins ara les ha rebutjat gairebé totes. Aquesta disparitat tan oberta es va escenificar abans-d’ahir amb una vertiginosa tramesa de comunicats i resolucions per les dues parts entorn de la petició de la Fiscalia, datada el passat 9 de maig, de reactivar la presó preventiva per a Puigdemont, que el Tribunal va denegar.

ELS CDR BLINDEN LES SEVES COMUNICACIONS PER ESCAPAR DE LA VIGILÀNCIA POLICIAL

El domingo, el principal canal de Telegram de los Comités de Defensa de la República, que coordina los más de doscientos grupos catalanes, envió un mensaje a sus suscriptores anunciándoles la anulación del chat por “motivos de seguridad”. Se refería a la investigación policial que se encuentra en desarrollo.

Según ha podido saber El Confidencial Digital, se trata de una medida para blindarse del seguimiento y vigilancia a que están sometidos los dirigentes de los CDR desde que la Audiencia Nacional los investigara por terrorismo y rebelión.

Hasta ahora, los CDR se comunicaban con sus miembros y simpatizantes a través de varios canales de la aplicación de mensajería instantánea Telegram. Enviaban convocatorias de actos, protestas y asambleas.

Sin embargo, un mes después de iniciarse la investigación policial a sus dirigentes, han decidido cambiar de canal de comunicación. El chat mayoritario, que agrupa a todos los CDR, pidió a sus seguidores que enviaran su nombre a una dirección de correo electrónico de Gmail para seguir enviándoles comunicaciones.

TORRA EXHAURIRÀ TOTES LES VIES LEGALS ABANS DE PLANTEJAR ELS CONSELLERS ALTERNATIUS

"Ara qui ha de pronunciar-se és el govern espanyol. Són ells els qui estan cometent una il·legalitat". En aquests termes s'expressava aquest dimecres un dirigent del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) poc després de la reunió dels diputats amb Quim Torra i Carles Puigdemont -per videoconferència- a la cambra catalana. La intenció del president de la Generalitat és esgotar totes les vies legals per poder nomenar el Govern que ha designat i que Mariano Rajoy no té intenció de publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). "Ja en campanya era un dels més ferms defensors de la restitució, i ara aguantarà el pols legal", sosté un alt dirigent consultat per NacióDigital.

El primer pas és el de demanar un informe a la Comissió Jurídica Assessora (CJA) per tal de poder trobar la via efectiva per formar Govern -és a dir, si hi ha alguna manera d'esquivar el veto de l'Estat als quatre empresonats i exiliats que formen part de la llista de Torra- i per presentar mesures legals contra l'executiu espanyol. La intenció del president és que Josep Rull, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig puguin ser nomenats de manera efectiva, malgrat que damunt seu hi pesa una suspensió per part del Tribunal Suprem que es podria fer efectiva en les properes setmanes.

"No tindria sentit posar ja ara els noms alternatius damunt la taula", recalca un alt responsable. JxCat, en públic, sosté que "defensarà" els drets polítics dels empresonats, però no pot concretar encara el moment en el qual s'activaran les alternatives. "Tot al seu temps", diuen en privat.

QUÈ EN TREU EL PNB DE SALVAR ELS PRESSUPOSTOS DEL GOBIERNO ?

Si el 2017 el govern de Mariano Rajoy va aconseguir aprovar els pressupostos generals de l'Estat ja va ser gràcies, en part, al Partit Nacionalista Basc (PNB), que, a canvi, es va emportar l'actualització de la quota basca, que no s'actualitzava des del 2007. En milions, Euskadi va aconseguir que l'Estat li tornés fins a 1.400 milions d'euros corresponents al càlcul del sobrecost assumit des d'aleshores.

Aquest any la situació ha sigut similar, amb la diferència que l'aplicació del 155 a Catalunya ha tingut un paper clau en la negociació. Finalment, però, el PNB ha anunciat aquest dimecres el seu suport definitiu als pressupostos generals de l'Estat. A canvi, s'emporta un paquet que s'eleva fins als 540 milions d'euros d'inversions en diferents àmbits, com ara l'alta velocitat, infraestructures estratègiques, un abaratiment de la tarifa elèctrica al País Basc i altres iniciatives en àmbits com l'R+D, la cultura i el medi ambient.

El PNB va presentar fins a 43 esmenes als pressupostos de Rajoy i ha aconseguit aprovar-ne diverses. Només en infraestructures ha obtingut 64 milions d'euros fins al 2020, dels quals 20 són per a aquest 2018. També han aconseguit que la incorporació a la futura targeta social universal sigui voluntària i que sigui la Junta de Seguretat del País Basc la que defensi les noves places per a l'Ertzaintza.

TAL COM ERA D'ESPERAR: EL PNB MIRA CAP A UNA ALTRA BANDA AMB EL 155 I APROVARÀ ELS COMPTES DE RAJOY

El PNB votarà finalment a favor dels pressupostos generals de l'Estat. La seva executiva ha pres la decisió aquest dimecres al migdia i, segons ha anunciat a través d'un comunicat, ho ha fet "per responsabilitat", entre altres, perquè entén que el 155 ja té cada de caducitat i per mantenir el seu pes per mediar per una solució dialogada entre el govern espanyol i la Generalitat. "No ha estat una decisió fàcil", ha destacat en roda de premsa el portaveu de la formació al Congrés, Aitor Esteban.

Esteban ha citat la millora de les pensions i els acords beneficiosos per a Euskadi com dos dels motius que han decantat la balança. "Si ara estem discutint el pressupost és perquè el PNB li va dir a Mariano Rajoy que no els pensava negociar fins que no se solucionés el tema català. Els vam avisar al setembre. Hem posat la nostra millor part per tenir camins de diàleg i reconèixer el dret al reconeixement nacional del poble català", ha ressaltat Esteban en roda de premsa.

El portaveu del PNB ha indicat que és imminent la formació d'un nou Govern a Catalunya. "Parlo amb coneixement de causa", ha ressaltat Esteban, molt crític amb Ciutadans per voler allargar sense data de caducitat el 155.

PUIGDEMONT REGISTRA EL NOU PARTIT " MOVIMENT 1 D'OCTUBRE "

Carles Puigdemont ja va anunciar al març que la seva intenció era que Junts per Catalunya (JxCat) fos alguna cosa més que una marca electoral puntual i va subratllar la necessitat de crear un “moviment polític transversal i socialment divers” que es convertís en una eina per “la república”. Pocs mesos després, el projecte de Puigdemont comença a agafar força, encara que només sigui de forma preliminar. Un grup de persones pròximes al president cessat van registrar el passat 14 de maig davant el Ministeri de l’Interior un nou partit, el nom és Moviment 1 d’Octubre.

Al capdavant de la iniciativa estan l’advocat i economista Jordi Ferres, que figura en el registre com a president de la formació de nou encuny, i l’historiador, articulista i recentment cessat -via 155- director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Agustí Colomines, qui figura com a secretari.

De moment, només han fet el primer pas per impulsar la nova formació: registrar el nom a Interior i incloure elements provisionals com el mateix nom, unes sigles, un logo, una seu social, una pàgina web -que ni tan sols està operativa- i una estructura interna de govern. A l’adreça, figuren a més el també advocat Quim Jubert, com a tresorer, i els vocals Marta Domingo i Laura Carrasco.

SANTAMARÍA: " TORRA POT RECÒRRER TOT EL QUE VULGUI, PERÒ PER ARA NO PUBLICAREM ELS NOMENAMENTS "

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat aquest dimecres que el president de la Generalitat, Quim Torra, “pot recórrer el que li sembli oportú” respecte al bloqueig del seu govern als nomenaments dels consellers de la Generalitat, però ha insistit que el govern de Rajoy “no” publicarà per ara el decret de la composició del govern perquè encara estudia ”la viabilitat” d’un executiu que contradiu la decisió del Tribunal Suprem de no permetre les investidures de Rull i Turull. En declaracions als passadissos del Congrés, Sáenz de Santamaría ha insistit que Torra té “a les seves mans” la possibilitat de nomenar un Govern viable i aixecar el 155. “Si Torra vol tornar a la normalitat de les institucions sap que ha de fer: complir l’acord del Senat i respectar els interessos dels catalans que el que volen és un govern efectiu”, ha dit.

Sáenz de Santamaría ha fet aquestes manifestacions pocs minuts després que Torra ha demanat un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora "per tal de trobar la via de publicació del decret de nomenament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)", segons ha informat el Govern a través d'un comunicat. Abans de prendre una decisió, Torra vol saber quines opcions hi ha per permetre la publicació del decret i fer possible la presa de possessió dels consellers. Així doncs, la presa de possessió dels consellers prevista per avui dimecres s'ajorna fins a conèixer el contingut del dictamen. A més, el president de la Generalitat ha demanat que s’estudiïn les "mesures legals" que es poden emprendre contra el "bloqueig institucional" del govern espanyol entenent que la publicació del decret de nomenaments és un "acte degut que no hauria de patir cap interferència".

EL RAPER VALTONYC ESQUIVA EL SETGE POLICIAL I FUIG D'ESPANYA PER EVITAR LA PRESÓ

On és Josep Miquel Arenas Beltrán?

El raper Valtonyc, condemnat per la lletra de les seves cançons, ha fugit fora del territori espanyol per evitar entrar a la presó i per treballar des d'Europa en la defensa de la llibertat d'expressió, segons diverses fonts consultades per El Nacional. El raper ha marxat a l'exili per instal·lar-se, amb tota probabilitat, a Suïssa o Bèlgica.

Aquest dijous se li acabava el termini de deu dies per presentar-se a una presó. Podia triar la que volgués d'arreu del territori espanyol, però ha decidit no entrar en cap. Valtonyc està condemnat pel Tribunal Suprem a tres anys i mig de presó per la lletra de les seves cançons pels delictes d'enaltiment de terrorisme i humiliació a les víctimes, injúries al rei Joan Carles I i amenaces a Jorge Campos del partit Actúa Baleares.

Tot i el termini de 10 dies per a ingressar en un centre penitenciari, el músic tenia llibertat de moviments i no havia d'estar vigilat. No obstant això, el cert és que la policia va dissenyar un dispositiu de vigilància i seguiment per a aquests deu dies, per impedir que agafés cap vol i sortís de l'illa de Mallorca, on viu. Malgrat això, li han perdut la pista.

MULTITUDINARI SUPORT DE BARCELONA A VALTONYC: " LA SEVA LLIBERTAT ÉS LA NOSTRA "

La plaça de Sant Jaume de Barcelona s'ha omplert aquest dimecres a la tarda per donar suport a Valtonyc. A poques hores que expiri el termini del cantant de rap mallorquí per entrar a presó, després de ser condemnat per enaltiment del terrorisme, desenes de persones s'han concentrat al centre de la capital catalana per defensar la llibertat de l'artista, que en els últims dies ha decidit fer les maletes i buscar refugi a l'estranger.

La manifestació ha estat convocada per la plataforma No Callarem, que aplega diversos col·lectius i entitats en defensa del dret a la llibertat d’expressió com a dret fonamental. Va ser fundada el març del 2017, davant els retrocessos en llibertats de l’Estat espanyol. Desenes de barcelonins han respost a la crida, amb proclames en defensa de la llibertat d’expressió. El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i l’impulsor de les primàries independentistes a Barcelona, Jordi Graupera, s’hi han acostat a donar suport.

El protagonista de la concentració, però, ha estat un altaveu que s’ha col·locat al centre de la plaça, des d’on han sonat cançons del raper mallorquí. Els concentrats l'han envoltat en un cercle cercle aplaudint. També s’han cremat fotografies del rei Felip VI.

MILLO VULNERA LES SEVES COMPETÈNCIES AMB LA CARTA ALS ALCALDES, PERQUÈ LA LLEI LI ENCOMANA EXPRESSAMENT PROTEGIR LES " LLIBERTATS I L'EXERCICI DELS DRETS "

La majoria del món municipal ha saltat com una molla amb la carta que el delegat del govern espanyol, Enric Millo, va remetre ahir als alcaldes. Una missiva que reclamava als ajuntaments impedir que es posés “simbologia partidista” -com definia els llaços grocs en solidaritat amb els presos polítics- als espais públics dels municipis. Una mesura que els alcaldes consultats veuen com una clara vulneració de les competències que la llei atribueix a un delegat del govern.

La reacció dels alcaldes no s’ha fet esperar, fins i tot de batlles que van fer costat al 155 com Fèlix Ballesteros de Tarragona, que ja ha avisat a Millo que no està per “retirar llacets grocs”. O posicions més generals, com la del president de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Cervera, que ja l’ha advertit que els alcaldes ja saben com gestionar l’espai.

Però fonts municipals consultades per El Món veuen en la carta de Millo una vulneració clara de les seves competències com a delegat del govern espanyol en una autonomia. Així ho consideren de la lectura de la Llei 6/1997, de 14 d’abril, d’Organizació i Funcionament de l’Administració General de l’Estat, concretament l’article 23 del capítol II amb què regula les competències del delegat.

De fet, fonts municipals consultades entenen que la carta no només no es basa en cap de les competències que té atribuïdes sinó que es contrari a una de les seves competències principals: “protegir el lliure exercici dels drets i llibertats” així com “garantir la seguretat ciutadana”. En tot cas, una interpretació restrictictiva de la llei obligaria a Millo a posar al servei dels alcaldes el CNP o la Guàrdia Civil per tal que els ciutadans poguessin exercir lliurement la seva llibertat d’expressió posant llaços grocs.

Informa:ELMON.CAT (23-5-2018)

LA CAMPANYA D'ÒMNIUM " DEMÀ POT SER TU " DENUNCIA EL RETROCÉS DELS DRETS FONAMENTALS A ESPANYA

Una campanya publicitària que porta per títol ‘Demà pots ser tu’ -impulsada per Òmnium Cultural, Fundació per la Pau, Irídia, Novact i l’Institut de Drets Humans de Catalunya- pretén denunciar el retrocés en drets fonamentals que viu l’estat espanyol. La iniciativa ja és present a l’Àrea Metropolitana de Barcelona a través d’anuncis de gran format, cartells i anuncis als transports metropolitans. Hi ha nou models diferents de cartell que es poden veure a Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat o Cornellà, entre més.

Hi apareixen persones que han estat víctimes de vulneracions dels drets fonamentals com ara el president d’Òmnium, Jordi Cuixart; els cantants Valtonyc, Pablo Hasél i César Strawberry; la tuitaire Cassandra Vera; les periodistes Cristina Fallarás i Mercè Alcocer; el pallasso Jordi Pesarrodona, o l’activista Helena Maleno. Segons indiquen els impulsors de la iniciativa, l’objectiu de ‘Demà pots ser tu’ (que té versió en castellà, ‘Mañana puedes ser tú’) és posar de manifest que aquests casos d’abusos als drets humans no són aïllats, sinó que formen part de ‘l’ofensiva autoritària’ de l’estat espanyol. Les entitats impulsores reclamen a ‘tots els demòcrates’ que remin ‘junts’ per ‘aturar el retrocés democràtic més important des de la fi de la dictadura franquista’.

Informa:VILAWEB.CAT (23-5-2018)

CUEVILLAS VEU PROBABLE QUE PUIGDEMONT ABANDONI AVIAT ALEMANYA I ES TRASLLADI A BÈLGICA

L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha afirmat que hi ha "probabilitats molt elevades" que l'expresident de la Generalitat abandoni Alemanya i es traslladi a Waterloo, a Bèlgica, aviat. "Hi ha probabilitats molt elevades, però no la certesa. Esperem que el resultat sigui favorable i en aquest moment el president pugui tornar a Waterloo", ha dit en una entrevista a Ràdio Euskadi recollida per Europa Press. En aquest sentit, Gonzalo Boye, membre de l'equip de defensa de Puigdemont a Alemanya, calcula que la decisió definitiva sobre la situació de Carles Puigdemont se sabrà a mitjans de juny, ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio. "Espanya hauria de decidir si vol seguir a la UE o es vol convertir en Albània, en un país aïllat", ha sentenciat.

Cuevillas s'ha mostrat "molt optimista" perquè la rebel·lió "ha quedat descartada" pels jutges alemanys i la malversació "és evident que no n'hi ha" com, segons ha recordat l'advocat, el mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha assegurat. Alonso-Cuevillas ha destacat que "el problema que té" el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena "és que no hi ha delictes de rebel·lió ni de malversació". Després de reconèixer que l'acusació de malversació encara està pendent de resoldre a Alemanya, ha explicat que "és evident que no n'hi ha" perquè es tracta d'un delicte "que deixa un rastre documental enorme i inesborrable".

TORRA AJORNA LA PRESA DE POSSESSIÓ I DEMANA UN DICTAMEN JURÍDIC DAVANT DEL VETO DE RAJOY

El president Quim Torra ha ajornat la presa de possessió dels consellers, després de demanar un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora per formar Govern amb l'objectiu de trobar la via legal perquè el govern espanyol abandoni la negativa a publicar el decret amb el nomenament dels consellers.

Així ho ha fet saber Torra en un comunicat de presidència de la Generalitat, en què persevera en el seu intent que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el nomenament dels consellers. El principal escull pel govern de Rajoy per a fer el pas —que segons alguns juristes és d'obligat compliment— és la designació dels consellers en presó o a l'exili, és a dir, els casos de Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig.

"Els drets polítics de totes les persones designades per formar part del Govern estan intactes i, per tant, no hi ha cap motiu que justifiqui que no prendre possessió de la seva responsabilitat", ha exposat el president. "El poble de Catalunya, en la seva totalitat, té dret a tenir un Govern", ha sentenciat Torra, que ha apuntat que l'únic que impedeix que hi hagi un executiu a Catalunya és el govern espanyol

EL FINALCIAL TIMES QÜESTIONA LA JUSTÍCIA ESPANYOLA PER LA REPRESSIÓ A ALTSASU I A CATALUNYA

La taca que embruta la imatge de la justícia espanyola es va fent cada vegada més grossa. L’endemà de l’enèsim revés internacional al jutge Pablo Llarena, amb la negativa d’Alemanya a extradir Carles Puigdemont per rebel·lió, el prestigiós diari britànic Financial Times publica un reportatge que posa en qüestió la qualitat de la justícia espanyola. I ho fa fixant-se en el cas d’Altsasu i, sobretot, en la repressió judicial a Catalunya.

En el cas dels joves d’Altsasu, acusats de terrorisme per una baralla de bar i pendents de sentència, el diari entrevista Bel Pozueta, la mare d’un d’ells. ‘No hi ha cap base objectiva per a l’acusació de terrorisme. Totes les conclusions de la fiscalia es basen en opinions i interpretacions que són motivades políticament’, diu. I el diari remarca: ‘Allò que un tribunal local va veure inicialment com un cas d’agressió, empesa per l’alcohol a les cinc de la matinada, va ser després qualificat per l’Audiència espanyola com a terrorisme, amb els acusats encarant penes de 375 anys de presó.’

LAMELA CONCLOU LA INSTRUCCIÓ CONTRA TRAPERO I LA CÚPULA D'INTERIOR DESTITUÏDA PEL 155

La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ja ha dictat la interlocutòria de conclusions en la causa oberta contra el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari d'Interior César Puig (els dos últims destituïts pel 155). Això suposa posar punt final a la instrucció d'aquesta causa.

Lamela ha processat Trapero per un delicte d'organització criminal i dos de sedició pels fets del 20 de setembre i també per l'1-O; Laplana per un delicte de sedició (pel 20 de setembre) i els dos ex-alts càrrecs d'Interior per organització criminal i només un únic delicte de sedició (per l'1-O). El 23 d'abril, la magistrada ja va confirmar els seus processaments i va rebutjar els recursos de les defenses.

Ara fa el pas definitiu per enviar la causa a la secció primera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, que haurà d'obrir judici oral. Aquesta secció està presidida per Concepción Espejel (que també ha presidit el judici dels joves d'Altsasu) i formada pels magistrats Ramon Sáez, Manuela Fernández de Prado, Nicolás Poveda i Eduardo Gutiérrez. A banda d'Espejel, dos magistrats més formaran el tribunal que jutjarà el cas.

Informa:ELNACIONAL.CAT (23-5-2018)

ELS PROBLEMES JUDICIALS DEL TRESORER DE CIUDADANOS OBRE UN NOU FRONT CONTRA RIVERA

Carlos Cuadrado, tresorer de Ciutadans d’ençà que es creà aquest partit (2006), s’ha convertit ara en un maldecap per a Albert Rivera. Segons que informa InfoLibre, Hierro té els comptes corrents del Brasil –on tenia activitat empresarial– blocats arran d’un procediment judicial que va començar el 2014. En una entrevista a la cadena SER, Rivera ha volgut llevar importància a la polèmica i ha dit que era ‘un litigi laboral de 400 euros’ que ‘no té res a veure amb política’ i que és un ‘afer privat’. Tanmateix, el cas va molt més enllà.

El problemes del tresorer amb la justícia brasilera van començar quan fou demandat per no haver pagat la cotització de la seguretat social d’un dels seus treballadors. Segons InfoLibre, el treballador estava a sou d’Ibertex Importação e Exportação de Máquinas Texteis Ltda, una empresa de la qual Cuadrado era copropietari.

En total, el tresorer té un tres processos judicials oberts al Brasil, un dels quals és per l’impagament d’un deute de 74.000 euros amb el Banc Itau. Segons InfoLibre, els tribunals han refusat l’últim recurs de Cuadrado, que haurà de pagar tot el deute.

Subcategories

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08318551