OFENSIVA TOTAL DEL PP I CIUDADANOS CONTRA ELS GOVERNS VALENCIANS I BALEARS PER " CATALANISTES "

'Oh, Dio, la chiesa valenciana in mani dei catalani!'


L’accés a la presidència del Govern espanyol de Pedro Sánchez i la proximitat de les eleccions del 26 de maig ha accentuat, i de quina manera, l’ofensiva de Partit Popular i Ciutadans contra els governs valencià i balear, cada cop més focalitzada en el presumpte catalanisme d’ambdós executius. Un tracte despectiu que evoca el de la nissaga Borja a Roma.

 

Per Víctor Maceda

 


Catalunya és com el Tercer Reich , vol expandir-se cap al sud, Escola Valenciana és ETA, l’accent obert de València resulta tan ofensiu com un llaç groc i al carril bici del cap i casal se’l pot acusar —claríssimament— de separatista.

En la seua escalada opositora contra el presumpte catalanisme del Consell i dels principals ajuntaments valencians, PPCV i Ciutadans corren el risc de caure en alguna d’aquestes afirmacions. Ja no hi ha límits. Tot s’hi val. Tant l’accés de Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol —gràcies a una moció de censura que va rebre el suport dels independentistes catalans— com la proximitat dels comicis del 26 de maig ha accentuat, encara més, el to bel·ligerant d’aquestes formacions contra els governs progressistes valencians. Un fenomen homologable a les Illes i que el 2 de desembre passat ja va tenir un antecedent reeixit a Andalusia: la campanya electoral, centrada en la unitat d’Espanya i les “cessions” a Catalunya, va posar fi a 36 anys ininterromputs de governs socialistes. Era l’única autonomia que no havia canviat de color polític.

La recepta és aquella. I en el cas valencià i balear, amb una dosi augmentada. La història, llengua i cultura compartides hi actuen com a reclam. PP i Ciutadans han decidit, per tant, jugar-s’ho tot a la carta catalana. Com a Andalusia, tot és Catalunya. Tot i una mica més.

El JUDICI CONTRA EL PROCÉS COMENÇARÀ El 12 DE FEBRER

El judici contra el Procés arrencarà el 12 de febrer, segons informa Europa Press. Manuel Marchena havia avisat el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que començaria "pels volts del 5 de febrer" però el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ja va obrir la porta aquest dijous a un ajornament d'uns quants dies. Finalment, el Tribunal Suprem ha confirmat aquest divendres la data en què arrencarà l'última fase del procediment judicial contra 12 líders sobiranistes, nou d'ells en presó preventiva des de fa mesos acusats de rebel·lió, i els altres tres, acusats de malversació de fons públics per l'organització del referèndum.

Amb aquesta notícia, els presos polítics arriben aquesta tarda a les presons madrilenyes i ja poden activar el compte enrere per a l'inici del judici. El tribunal ha volgut que els empresonats tinguin uns dies per habituar-se a les noves condicions, havent fixat la data d'arrencada de les sessions i amb un cert marge per preparar la defensa. En total, onze dies. Tant la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva com la de Jordi Cuixart havien demanat al Suprem que el judici no comencés de manera tan precipitada la setmana que ve perquè causaria "indefensió". Els advocats dels presos polítics lamentaven que no tindrien temps de preparar-se bé les vistes amb la nova relació de testimonis i proves que el Tribunal Suprem ha acceptat. Andreu Van den Eynde, lletrat de Junqueras i Romeva, havia demanat en concret tres setmanes.

TORRA EN UN MISSATGE MAJORITÀRIAMENT EN ANGLÈS I EN CATALÀ APEL·LA A LA COMUNITAT INTERNACIONAL A LES PORTES DEL JUDICI: " ÉS UN PROBLEMA EUROPEU "

El Govern s'ha reunit de manera extraordinària aquest divendres per donar la màxima transcendència al trasllat dels presos a Madrid per afrontar el judici al Tribunal Suprem que començarà el 12 de febrer. Un cop acabada la cita, el president de la Generalitat, Quim Torra, i els membres de l'executiu s'han dirigit a la Galeria Gòtica per fer una declaració institucional. El text llegit majoritàriament en anglès insisteix en demanar "coratge" al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per fer "canvis democràtics" a l'Estat i apostar per l'autodeterminació i ha apel·lat a la comunitat internacional per tal que es mostri vigilant davant del procediment obert per la justícia espanyola.

Torra ha estat insistent a l'hora de demanar a la comunitat internacional i a les institucions que observen els drets humans a vigilar de prop el cas. "El problema dels processats en aquest judici, el problema dels demòcrates catalans, és també un problema de la comunitat internacional i, especialment, de la Unió Europea. Som ciutadans europeus amb uns drets i unes llibertats que han de ser protegits per les institucions comunitàries. Actuarem com la veu dels encausats, per la condemna als drets que no hauria d'haver passat en el segle XXI", ha indicat durant la compareixença, acompanyat de tot l'executiu", ha recalcat el dirigent independentista.

LA VAGA GENERAL CONTRA EL JUDICI DE L'1-O SERÀ EL 7 DE FEBRER

La Intersindical-CSC ha anunciat que la vaga general pel començament del judici contra l’1-O serà, finalment el 7 de febrer. El sindicat havia registrat un preavís pels dies 5, 6 i 7, i ha acabat decidint-se per aquest darrer dia.

La vaga es farà a tots els centres laborals del país, públics i privats i té el suport de l’independentisme, que s’ha afegit en bloc a la convocatòria. A més, també té el suport del sindicat USTEC, del SEPC, el Sindicat d’Estudiants, les ADIC, la CGT d’Ensenyament i Universitats per la República.

La vaga coincideix amb el setè aniversari de l’aprovació de la reforma laboral del PP, que ara el govern de Pedro Sánchez ‘es nega a derogar’. Segons la Intersindical, els objectius laborals de la vaga són reclamar la derogació completa de la reforma laboral del 2012, un salari mínim català de 1.200 euros mensuals, la recuperació de les lleis socials aprovades pel parlament i aturades pel Tribunal Constitucional espanyol, la plena igualtat de gènere als centres de treball, i l’avenç cap a un model de funció pública de qualitat i amb condicions laborals dignes, entre més. La Intersindical-CSC es reafirma, per tant, en els motius pels quals va convocar vaga de dues hores el 21 de desembre passat i ara crida a secundar-ne una de tot el dia.

Informa:VILAWEB.CAT (1-2-2019)

"BON VIATGE PER ALS GUERRERS QUE AL SEU POBLE SÓN FIDELS "

Per als presos polític que avui han estat traslladats a Espanya

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

ELS PRESOS INDEPENDENTISTES SURTEN DE LES PRESONS DE MATINADA CAP A ESPANYA: LA GENT ELS DÓNA SUPORT FINS AL FINAL AMB ALGUNS INCIDENTS

Tots els presos polítics ja són a la presó de Brians 2 per ser traslladats a Madrid per part de la Guàrdia Civil. El dispositiu dels Mossos d’Esquadra que ha transportat els set presos de Lledoners ha arribat a les 8 del matí al centre de Sant Esteve Sesrovires. Carme Forcadell ha arribat minuts abans.

Dolors Bassa ja feia estona que hi era, ja que ha estat la primera que ha sortit de la presó. A Brians 2 la Guàrdia Civil agafarà el relleu dels Mossos i s’ocuparà del trasllat. Tots aniran en el mateix vehicle, segons han informat fonts del Departament de Justícia.

Prèviament, a dos quarts de set del matí, s’ha produït tensió a un quilòmetre de l’accés a Lledoners entre els Mossos d’Esquadra i un grup de manifestants que volien arribar a la presó.

La C-55 ha estat tallada perquè algú ha vessat oli a la carretera, però algunes persones han arribat a peu i han intentant traspassar el cordó policial cridant consignes com ‘Llibertat presos polítics’, ‘El vostre conseller és a la presó’ o ‘No us mereixeu la bandera que porteu’.

EL PRIMER ESCÀNDOL DEL JUDICI: EL JOC DEL SUPREM AMB LA DATA

El Tribunal Suprem espanyol juga a confondre amb la data de començament del judici contra els dotze dirigents independentistes processats per l’1-O. Després de molts dies especulant amb la possibilitat de començar ‘pels volts’ del 5 de febrer, ara sembla que el judici s’endarrerirà una setmana, fins al dia 12. No obstant això, el tribunal de l’1-O no ha descartat que sigui abans ni tampoc que s’acabi ajornant més dies.

L’argument és que els magistrats del tribunal enllesteixen la interlocutòria d’assenyalament, que fixarà l’acceptació i refús dels testimonis, de les proves i dels documents que han demanat les defenses i les acusacions. A més, del retard en fan responsables les defenses, perquè els escrits tenen un volum de 1.800 folis, per 300 de les tres parts acusadores –fiscalia, advocacia de l’estat i Vox. Així mateix, el tribunal vol blindar-se contra les defenses en unes sessions que es preveuen intenses. L’assenyalament també fixarà les sessions del judici oral.

DEBAT INTENS I FRUSTRANT A LA LONDON SCHOOL OF ECONOMICS SOBRE EL FUTUR DE L'INDEPENDENTISME CATALÀ

Debat intens i frustrant a la London School of Economics sobre el futur de l’independentisme català
Les pressions diplomàtiques espanyoles converteixen un debat acadèmic sobre el futur en una confrontació política sobre el passat

Per: Andreu Barnils

 

Una de les catedrals occidentals de les ciències socials, la London School of Economics, havia organitzat un interessantíssim debat sobre el futur de l’independentisme català. L’acte es va fer ahir, durant una hora i mitja, en una sala de 460 cadires molt plena, i amb tres oradors de nivell. Clara Ponsatí, doctora en economia (Universitat de Minnessota); Aamer Anwar, rector de la Universitat de Glasgow, i Alfred Bosch, doctor en història (Universitat de Barcelona), havien de respondre una qüestió molt pertinent: ‘I ara què? El futur polític i judicial del moviment independentista català’. Moderava Sir Paul Preston. Realment la cosa prometia.

Però les pressions diplomàtiques espanyoles van aconseguir al darrer instant que un quart ponent pugés a l’escenari, l’unionista Nacho Torreblanca, professor de la UNED i columnista del diari El Mundo, amb la qual cosa no es va debatre sobre el futur, sinó sobre el passat. Que si la constitució espanyola, que si el Primer d’Octubre, que si el 6 i el 7 de setembre. Un incòmode Preston va ser superat en algun moment per la intensitat, els ponents no van poder respondre a la pregunta inicial ni parlar amb la profunditat que atorga la calma i les preguntes del públic van ser poques i curtes. La consellera Ponsatí, al final de l’acte, ho va resumir: ‘El senyor Torreblanca és aquí per pressions de l’ambaixador espanyol! I després anirem a sopar i serà tot meravellós, i ha estat bé parlar amb ell. Però quan el senyor Pedro Sánchez va venir no va caldre que hi hagués un contrari dalt l’escenari.’

TOT DE CONCENTRACIONS ACOMPANYARAN EL TRASLLAT DELS PRESOS A ESPANYA

L'objectiu: que els presos polítics se sentin el més acompanyats possible durant el seu camí fins a Madrid i la indignació es faci sentir arreu del país. Aquest serà el màxim comú denominador del trasllat dels líders independentistes, previst per aquest divendres a primera hora des de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric. La parada principal del viatge i on es farà el canvi de custòdia policial (dels Mossos a la Guàrdia Civil) serà a Brians 2. Des d'allà enfilaran el camí cap a Soto del Real i Alcalá Meco a l'espera del judici al Suprem, encara sense data.

Així, les entitats sobiranistes i el Govern preveuen acomiadar-se fent notòria la mateixa solidaritat que van mostrar el passat 4 de juliol, quan es va realitzar el seu apropament a les presons catalanes. Llavors, malgrat que es va voler deixar molt clar que no era una concessió del nou govern del PSOE sinó un dret, les famílies i la ciutadania ho van celebrar.

I és que els mesos que els presos han passat a Catalunya han tingut una tonalitat diferent. Des d'arreu del país les mostres de suport s'han fet visibles en reiterades ocasions al Bages, l'Empordà i al Tarragonès. Durant mig any, la cultura popular, la música, la reivindicació i la política ha ambientat l'entorn de les presons. I les famílies s'han estalviat els més de 700 quilòmetres que els separaven, i que ja havien denunciat com un doble càstig, que també les condemnava a elles.

PALUZIE: " NO PODEM EVITAR ELS TRASLLATS, PERQUÈ NO TENIM LA FORÇA SUFICIENT "

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha descartat “obstaculitzar” el trasllat dels dirigents independentistes presos a Madrid amb les mobilitzacions que l’entitat prepara per aquest divendres. “Quin sentit té obstaculitzar un trasllat que no aconseguiràs perquè no tens la força suficient, quan en realitat s’ha decidit afrontar el judici”, ha reflexionat Paluzie en una entrevista aquest dijous a Els Matins de TV3.

En aquest context, la líder de l’entitat sobiranista ha recordat que l’Assemblea crida a “acompanyar” els presos durant el trasllat a Madrid i que han convocat concentracions de rebuig al judici per l’1-O a les capitals de comarca aquest divendres a la tarda.

En paral·lel, Paluzie ha advertit l’independentisme que l’escenari d’un referèndum pactat “no és realista”: “Per favor, posem-nos a treballar en la única via possible, la que depèn de nosaltres, la unilateral”, ha urgit.

EL GOVERN INAUGURA LA CATALAN HOUSE A LONDRES

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i transparència de la Generalitat, Alfred Bosch, ha inaugurat la Catalan House a Londres, l’objectiu de la qual és, segons ha dit, ‘explicar la realitat de Catalunya’.

Bosch ha proclamat que la Catalan House defensarà la ‘veritat i res més que la veritat’ del que passa a Catalunya, després que la secretària d’estat per a Espanya Global, Irene Lozano, anunciés a la capital britànica que el seu departament treballarà per la ‘reputació democràtica d’Espanya’ amb vista a l’inici del judici contra l’1-O.

El conseller ha qualificat Espanya Global com ‘una campanya de màrqueting i desinformació’ del govern espanyol per intentar justificar que hi hagi ‘un judici polític al segle XIX en què es demanen penes de fins a 25 anys de presó per delictes que no es van cometre’. ‘Aquesta és la veritat que nosaltres explicarem’, ha reiterat, sobre un judici que ha definit com ‘una causa general contra una idea política legítima’.

"EXTERIOR.CAT", UN DIGITAL PER EXPLICAR QUÈ FA CATALUNYA AL MON

El Grup Comunicació 21 ha posat en marxa un nou mitjà digital, 'Exterior.cat', per "explicar què fa Catalunya al món", segons explica el grup al seu portal. L'objectiu, segons els creadors del nou mitjà, és "contribuir a donar visibilitat a l'acció exterior de la Generalitat", així com les seves delegacions o l'Institut Ramon Llull.

A més de cobrir accions promogudes per ajudar a establir capital i teixit empresarial i cultural català a l'exterior, el mitjà també es farà ressò de projectes en marxa, convocatòries laborals, inversions en ciència o activitats culturals, i farà seguiment de col·lectius i casals catalans. Els continguts, informa Comunicació 21, seran elaborats per un grup de periodistes i col·laboradors liderats per Quim Miró, que durant una dècada va formar part del gabinet de premsa de l'Ajuntament de Martorell i que actualment viu als Estats Units.

A banda de l'edició digital, cada tres mesos es publicarà també una revista en paper, amb una difusió d'uns 6.000 exemplars. Principalment, el portal aportarà informació sobre accions o activitat a Bèlgica, Luxemburg, els Països Baixos, el Regne Unit, Irlanda, Alemanya, Itàlia i els Estats Units. Actualment la web està en català, però el grup preveu fer-ne una versió en anglès més endavant.

Informa:ARA.CAT (31-1-2019)

DE SALSES A GUARDAMAR EN CADIRA DE RODES PELS PRESOS POLÍTICS

Quan els presos polítics van iniciar la vaga de fam, l’activista Jordi Puig es va adherir a la pàgina web de la campanya. Després d’inscriure’s-hi, però, va pensar que calia fer alguna cosa més. "No ens ho podem mirar des del sofà, no podem normalitzar que estiguin empresonats injustament, i aquesta ruta pels Països Catalans és per solidaritzar-me amb els presos i per la República". Una ruta de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó que fa en cadira de rodes amb etapes diàries de 20 a 30 quilòmetres i que es pot seguir al compte de Twitter Rodant fins a la República (@Cami_Republica).

"No m’he fixat un termini per arribar a Salses, però trigaré uns tres mesos si fa no fa", subratlla aquest històric militant independentista que es va afiliar al PSAN el 1977 i que després va entrar a Terra Lliure, on va tenir un accident manipulant un artefacte explosiu el 1990 que el va deixar sense mobilitat a les cames.

Més enllà de denunciar la repressió contra l’independentisme, el viatge de Puig té com a objectiu reivindicar els Països Catalans. "Vull fer conèixer a la gent del Principat els Països Catalans que lluiten i es mouen, perquè quan siguem República no ens podem oblidar de la resta de territoris catalans", subratlla aquest gironí, que ja fa disset anys que viu a Mallorca. Allà va iniciar la ruta el 19 de desembre abans de passar per Menorca i Eivissa i agafar un ferri per arribar fins a Dénia, d'on anirà pujant fins a la Catalunya Nord.

LA DATA DEL JUDICI POT SER A MITJAN FEBRER

El Tribunal Suprem no fixarà la data del judici de l'1-O per la setmana que ve.

Encara ha de resoldre els últims escrits entrats per alguns dels advocats, a banda que ha de decidir i redactar la interlocutòria amb l'admissió dels testimonis i les proves, i assenyalar en aquest mateix document l'inici del judici.

Segons avança EFE, la data ara gira entorn al 12 de febrer, una de les dues dates probables que hi ha sobre la taula des de fa setmanes.

Tot i que al Tribunal Suprem tècnicament tot està a punt per començar el que serà el judici més rellevant de l'alt tribunal, i tot i que la Sala Segona preveia poder començar la setmana del 5 de febrer, no ha acabat els tràmits per poder començar.

SEGONS EL CIS, ERC GUANYARIA LES ELECCIONS ESPANYOLES A CATALUNYA AMB UN VOX RESIDUAL

Esquerra Republicana seria el partit més votat a Catalunya en unes eleccions espanyoles segons els resultats del CIS, que atorguen la segona posició al PSC. En concret, ERC trauria un 22,7 per cent dels vots, mentre que el PSC sumaria un 21,6%. Per la seva banda, Vox quedaria en un residual 0,9 per cent dels vots. ERC continua així amb la primera posició, tot i que baixa unes dècimes respecte el CIS del mes de desembre, quan va sumar un 23,4% dels vots.

Pel que fa als socialistes, la tendència és a l’alça, ja que al desembre van aconseguir un 20,1%. La tercera posició seria per als comuns, que compten amb el suport d’un 13,3% de l’electorat, sensiblement inferior al 14,2 que li va atorgar el CIS anterior.

Per la seva banda, el PDeCAT sumaria un 5% dels vots, un resultat que baixa el resultat del mes de desembre, que va ser del 6,8%. Quant a Ciutadans, aquesta formació quedaria en quarta posició amb un 8,9% (respecte a un 8,3 al desembre), i el PP trauria un 4,8% (un 5% al desembre).

Finalment, Vox no experimentarà cap augment de vots a Catalunya malgrat la tendència general a l’Estat espanyol, i es manté en el mateix resultat que al desembre, un residual 0,9% que, de fet, col·locaria el partit ultra per sota del Pacma, que sumaria un 1,3% dels vots.

Informa:ELNACIONAL.CAT (31-1-2019)

SEGONS EL CIS, EL PSOE GUANYARIA LES ELECCIONS ESPANYOLES I VOX SORTIRIA AMB FORÇA

El tauler polític comença a mostrar els primers canvis. Mentre el PSOE amplia la seva distància sobre la resta de partits, Ciutadans i Unidos Podemos farien el sorpasso al PP. Mentrestant, Vox continua el seu auge imparable en unes enquestes que no han estat capaces de predir la seva irrupció. Així es despren del baròmetre del mes de gener del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), fet públic aquest dijous.

Concretament, segons l'avançament de resultats que ha fet el CIS, el PSOE seria la primera força, passant d'una intenció directa de vot del 28,9% al 29,9%. Per darrere se situarien Ciutadans, amb el 17,7%; Unidos Podemos i les seves confluències, amb el 15,4%, i el PP, que quedaria relegada a la quarta posició, amb el 14,9%.

Per la seva part, el partit d'extrema dreta Vox és el que més creix amb diferència, i es dispararia fins al 6,5% d'intenció directa de vot, davant del 3,7% del baròmetre de desembre. Cal tenir en compte que el CIS no va ser capaç de predir la seva irrupció al Parlament d'Andalusia amb 12 diputats.

Mentre Vox puja imparable, el PP de Pablo Casado continua amb una fuita de votants. Concretament, els populars passen d'una intenció directa de vot del 19,1% a una del 14,9%, fet que significa una davallada de més de quatre punts percentuals.

L'ESPANYOLISME REACTIVA L'ESTRATÈGIA DE CONFRONTACIÓ ENTRE PUIGDEMONT I JUNQUERAS JUST ABANS DEL JUDICI

Una de les principals estratègies polítiques dels poders de l’estat espanyol i de l’unionisme contra l’independentisme ha estat fomentar-ne la divisió i l’enfrontament. I, en aquest terreny, l’objectiu més clar des del primer moment ha estat de contraposar la situació dels presos polítics amb la dels exiliats. Hi ha hagut consonància política, mediàtica i judicial durant aquest darrer any a l’hora d’alimentar aquest discurs; des del jutge Llarena a Josep Borrell, passant per l’ABC, El País i El Mundo. Ara que és a punt de començar el judici, aquest discurs s’ha reactivat, magnificant en aquest cas les diferències polítiques entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras fins a l’extrem de presentar la situació com un enfrontament obert entre tots dos.

El diari Le Figaro va publicar dimarts una entrevista amb el president d’ERC, en què hi havia aquestes declaracions: ‘Jo em vaig quedar a Catalunya per sentit de responsabilitat davant els meus ciutadans. Sòcrates, Sèneca o Ciceró van tenir la possibilitat de fugir, però no ho van fer. Aquesta responsabilitat cívica i ètica m’impressiona molt.’ Aquell mateix dia al vespre, els periodistes que van anar a cobrir els actes de Puigdemont a Dublín van demanar-li per les paraules de Junqueras. I ell va respondre: ‘Desitjo que la conferència vagi molt bé, i lamento molt que no la pugui fer ell en persona i que per culpa de la repressió de l’estat espanyol que ha violat tots els principis polítics, democràtics i ètics Oriol Junqueras no pugui fer la conferència que té el dret de fer en persona.

Dit això, tots sabem on érem i què vam fer. Jo sempre he dit que tindré paciència fins a la sentència; després cadascú explicarà el que hagi d’explicar però en qualsevol cas per a mi l’adversari és clar: l’autoritarisme de l’estat espanyol.’

AZNAR ALLIÇONA EL PUENTE AÉREO: COM ACABAR AMB CATALUNYA

"Aznar alliçona el Puente Aéreo "

 

José Antich

 

No fa gaire temps, els empresaris del Puente Aéreo eren renuents a asseure José María Aznar a la seva taula. Eren temps en què qui manava a la dreta era Mariano Rajoy i Aznar era al museu de les figures desdibuixades políticament i sense pes real. Tot això va canviar, en part, amb la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa i amb la derrota socialista a Andalusia, preludi, potser, d'un govern dels trigèmins -Casado (PP), Rivera (Cs) i Abascal (Vox)- a Espanya. A finals d'octubre, el Puente Aéreo va rebre a la seu d'Atresmedia (Antena 3 i La Sexta) Pablo Casado i aquest dimarts José María Aznar -excepcionalment en un hotel i no a la seu d'algun dels patrons de la plataforma-.

L'expresident ni tan sols no va haver d'insistir per exposar entre plat i plat la seva visió sobre Espanya i com pensa desconstruir l'autonomia catalana. És la seva obsessió política des que va abandonar el poder i personal des que les circumstàncies el van obligar a pactar amb el nacionalisme català i amb Jordi Pujol el 1996 per arribar a la Moncloa.

SEMPRE HAN INTENTAR DIVIDIR L'INDEPENDENTISME PER LES TENSIONS I ENS N'HEM SORTIT

"Aquesta tensió que tan bé coneixem"
«Contra els nervis, m'agradaria recordar que per aquest punt ja hi hem passat unes quantes voltes i ho hem superat sempre»

 

Per: Vicent Partal


Aquestes darreres hores s’ha revifat d’una manera molt espectacular la tensió verbal, si més no entre els dos grans blocs polítics de l’independentisme. És evident que els fets del 27 d’octubre i els dies posteriors no s’han paït i segurament la proximitat de les eleccions fa tornar a les èpoques més difícils del procés cap a independència, èpoques que han estat sempre les del màxim enfrontament entre les cúpules dels partits.

És ben lògic que hi haja gent nerviosa per això, espantada. La possibilitat d’un esclat descontrolat és certa i ben alimentada. Sobretot des d’una Espanya que després d’haver fallat el seu únic full de ruta, que era la victòria de Ciutadans el 21-D, sembla confiar més en la incapacitat política dels dirigents independentistes que no pas en les pròpies forces. Dissimulen ben poc a l’hora d’atiar la conflagració sobiranista.

Contra els nervis, m’agradaria recordar que per aquest punt ja hi hem passat unes quantes voltes i ho hem superat sempre. I n’apuntaré quatre de ben clares. Les eleccions europees anteriors, en què una coalició entre CiU i ERC es va trencar enmig d’agres retrets poques hores abans de ser anunciada; el 9-N, quan ERC i ICV van abandonar l’organització de la consulta; els discursos posteriors al 9-N, amb aquell enfrontament entre Junqueras i Mas en dos teatres; i el pas al costat de Mas per a facilitar la investidura de Puigdemont, amb la batalla campal que va precedir l’acord entre la CUP i Junts pel Sí. Cal recordar una vegada i una altra que Puigdemont va ser investit president quan només faltaven dues hores de termini legal per a convocar automàticament unes noves eleccions. Serà molt difícil de superar-lo, aquell moment.

PUIGDEMONT DEIXA LA PORTA OBERTA PER LES EUROPEES

"Si hi ha una única llista, hi donaré suport, si cal hi participaré". Així ho ha explicat el president Carles Puigdemont en una entrevista amb The Irish Times. "Crec que és interessant que el procés català tingui una veu al Parlament Europeu, que posi a l'agenda europea el dret a l'autodeterminació", ha exposat.

"És important participar directament a les eleccions europees i poder dir 'aquest és un tema europeu, que fa referència als valors fonamentals d'Europa; que necessita una solució política i que afecta a tots els països europeus'".

El diari irlandès es fa ressò de la recent presentació de la Crida Nacional i assegura que l'objectiu és "recolzar el suport a la independència i treballar per la unitat dins el moviment". Puigdemont ha exposat que "l'Estat espanyol té alguna esperança de divisió catalana per ser més forts contra nosaltres".

MISSATGE D'AZNAR ALS EMPRESARIS DEL PUENTE AÈREO: ACABAR AMB LA IMMERSIÓ, TANCAR TV3 I CATALUNYA RÀDIO I CONTROLAR ELS MOSSOS

Després de la caiguda de Rajoy el triomf de les dretes a Andalusia, l’ex president espanyol José María Aznar ha recuperat protagonisme erigint-se com a padrí de l’ofensiva ultra conservadora per a la “reconquesta” del poder a Espanya que protagonitzen el Partit Popular, Ciutadans i Vox. Segurament per això, dimarts, Aznar va ser el convidat del Foro Puente Aéreo, el grup que reuneix empresaris de referència de Barcelona i de Madrid.

En la seva intervenció Aznar va exercir el seu paper amb més contundència que mai, especialment pel que fa al conflicte català, anunciant una mena de batalla final no només contra l’independentisme sinó contra l’autogovern de Catalunya tal com s’ha conegut fins ara. La tesi d’Aznar segueix sent que a Catalunya s’ha produït un cop d’estat contra la Constitució i que els responsables han de pagar les conseqüències, pero no només aixó. La frase textual que resumeix la seva intervenció va ser segons un dels empresaris: “O frenamos el golpe ahora o esto no se acabará nunca”, segons ha sabut El Nacional. Cal recordar que Aznar va votar el 1978 no a la Constitució tal com va deixar constància escrita en mitjans castellans.

AL SERVEI DE L'ESPANYOLISME: CCOO.ES DESENTÉN DE LA VAGA DE L'1-O I UGT NO ES PRONUNCIA

El sindicat Comissions Obreres (CCOO) no secundarà la vaga general convocada per la Intersindical-CSC coincidint amb l’inici del judici de l’1-O. Així ho ha assegurat el secretari general del sindicat, Javier Pacheco, en declaracions a Catalunya Ràdio: ‘Les mobilitzacions que s’estan plantejant a l’inici del judici són d’una part de la societat catalana, que té la legitimitat de fer-ho, però que no interpel·len el conjunt de la població de Catalunya’. De moment, l’altre gran sindicat a Catalunya, UGT, no ha comunicat si donarà suport o no a la mobilització.

L’independentisme en bloc dóna suport a la vaga que coincidirà amb el començament del judici

L’any passat, CCOO va convocar una aturada de dues hores el 3-O per rebutjar la violència polcíaca durant l’1-O i es va desmarcar de la vaga general del 8 de novembre contra el 155 i l’empresonament de membres del govern. Oficialment, la Intersindical-CSC va assegurar que els objectius de la mobilització són ‘reclamar la derogació completa de la reforma laboral del 2012, un salari mínim català de 1.200 euros mensuals, la recuperació de les lleis socials aprovades pel parlament i aturades al constitucional espanyol, la plena igualtat de gènere als centres de treball i l’avenç cap a un model de funció pública de qualitat’, entre d’altres, segons va informar en un comunicat.

Informa:VILAWEB.CAT (30-1-2019)

PUIGDEMONT DIU QUE SERIA UN BON SENYAL QUE L'ESTAT PERMETÉS LA SEVA INVESTIDURA

El president Carles Puigdemont ha afirmat que seria "un bon senyal" que l'estat espanyol permetés la seva investidura. En declaracions als mitjans abans de reunir-se amb l'alcalde de Dublín, Puigdemont ha assegurat que "seria un senyal del respecte a la democràcia" que l'Estat permetés que "el candidat que el Parlament de Catalunya volia investir ho fos".

"No perdo mai l'esperança", ha dit coincidint amb el primer aniversari de la suspensió del ple en què es preveia la seva investidura. D'altra banda, el president a l'exili ha defensat que el seu testimoni "hauria de ser escoltat" en el judici de l'1-O. De moment, Puigdemont no ha rebut cap notificació oficial al respecte, però creu que "seria estrany" que el Tribunal Suprem no acceptés un testimoni "en primera persona" dels fets que es jutjaran.

El batlle de Dublín @LordMayorDublin ha rebut aquest migdia el President Puigdemont @KRLS a la Mansion House, la seva residència oficial. Han parlat sobre la situació política a Catalunya i el President li ha agraït la hissada de la senyera a l’Ajuntament de Dublín ara fa un any pic.twitter.com/4OhRAUlrgj
— Josep Lluís Alay

BOYE I CUEVILLAS DENUNCIEN L'ESCÀNDOL DEL COL·LEGI D'ADVOCATS DE MADRID QUE NO VOL OBSERVADORS INTERNACIONALS AL JUDICI

El coordinador de la defensa dels exiliat, Gonzalo Boye, i l’advocat de Carles Puigdemont, Jaume-Alonso Cuevillas, han ridiculitzat el degà del Col·legi d’Advocats de Madrid, José María Alonso, que s’ha mostrat molt crític amb la sol·licitud de diverses entitats i personalitats per a exercir d’observadors internacionals al Tribunal Suprem espanyol en el judici contra l’1-O. Alonso ha declarat que ho veu com un ‘insult a la intel·ligència’ i ha tancat files amb la fiscalia general de l’estat i la resta de membres de la judicatura que elogien la ‘independència’ de la justícia espanyola.

Boye li ha respost que ell mateix ha actuat com a observador en diversos judicis, i que no són pocs. És a dir, que l’observació és un procediment habitual en qualsevol litigi. És per aquest motiu que organitzacions internacionals de la importància d’Amnistia Internacional, Front Line Defenders o l’American Bar Association, el Col·legi d’Advocats dels Estats Units, amb més de 400.000 membres, formaran part de l’equip d’observadors de l’International Trial Watch.

EL JOC BRUT DE PEPE BORRELL A LA PREMSA INTERNACIONAL PER ATACAR L'INDEPENDENTISME

El govern espanyol ha dit obertament que destinaria diners públics a fer intoxicació informativa durant el judici als presos polítics. Ho farà mitjançant la secretaria d’estat d’Espanya Global, comandada per Irene Lozono, ex-diputada d’UPyD. Però l’ofensiva internacional que ha desplegat el ministeri de Josep Borrell contra l’independentisme ja fa temps que va començar, i aquests últims dies ja s’ha enfocat específicament en el judici de l’1-O. Temen la projecció internacional que puguin tneir les denúncies de vulneracions de drets fonamentals que s’han comès durant tot aquest procediment. I una mostra és que el ministeri de Borrell hagi atacat un reportatge de Los Angeles Times que descrivia els fets previs al judici a l’1-O i donava veu als represaliats, presos i exiliats.

Ho ha fet amb un article en el mateix diari signat per Gabriel Colomé, que es presenta com a professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (n’és titular des del 1991), però amagant que actualment treballa per al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol. Colomé ho amaga, de manera que Borrell col·loca el discurs que li interessa al LA Times sense que es noti que és ell qui ho fa, mitjançant Colomé i presentant-lo com un article acadèmic i no pas com un article de part.

MÉS DE 1.800 FOLIS I DESENES DE TESTIMONIS: ELS MOTIUS DEL SUPREM PER NO ANUNCIAR EL PRINCIPI DEL JUDICI

Els escrits de les defenses dels 12 acusats del judici del procés sumen fins a 1.835 folis. Per això, el tribunal està allargant la deliberació sobre quins testimonis s'accepten i quins es rebutgen. A banda de les peticions de les defenses, els set magistrats tenen sobre la taula els escrits que van presentar setmanes abans la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular exercida per Vox.

Fonts del Tribunal Suprem no avancen quin dia es notificarà la interlocutòria d'admissió de prova, on es concretaran les persones i autoritats que testificaran al judici. Aquest document és necessari perquè el Suprem pugui fer pública la data d'inici del judici. Fins ara, l'única data orientativa que s'ha donat és la del 5 de febrer, en una carta que va enviar el president del tribunal, Manuel Marchena, al ministre de l'Interior per demanar-li que fes el trasllat dels presos a Madrid.

Els set magistrats que integren el tribunal que jutjarà els líders independentistes continua estudiant els recursos de la defensa. Fonts del tribunal apunten que els documents sumen fins a 1.835 folis, que els magistrats han de llegir i contestar amb argumentació. Hauran de plasmar en una interlocutòria d'admissió de prova quins testimonis proposats accepten i, especialment, motivar bé per què no n'accepten uns altres.

MARAGALL ANUNCIA QUE LA MEITAT DE LA SEVA CANDIDATURA ESTARÀ FORMADA PER INDEPENDENTS


ERC està en plena confecció de la llista per a les eleccions municipals amb la qual pretén conquerir l'Ajuntament de Barcelona. El seu alcaldable, Ernest Maragall, encara no ha revelat qui l'acompanyarà en aquest propòsit, però sí que ha anunciat que la meitat de persones que formaran part de la seva candidatura no provindran de cap partit, sinó que seran independents. Algun d'ell podria precisament fer el salt des de la plataforma de suport a la seva alcaldia que s'ha presentat aquest dimecres i que aplega des de l'economista Miquel Puig -que ja va anar a la candidatura de Francesc Homs al Congrés l'any 2015- a la música i compositora Carla Gordo. El diputat independent Ruben Wagensberg forma part ja de l'equip de Maragall, en el qual hi juga també un paper important la regidora Gemma Sendra.

"Hem de tornar l'ajuntament a la ciutat i tornar la ciutat a les persones", ha afirmat Ernest Maragall davant dels impulsors d'un manifest que reclama una Barcelona que recuperi la "il·lusió col·lectiva", que sigui capaç de "pensar en gran" i que exerceixi de capital republicana. Entre els signants del manifest de suport també hi són l'expert en educació i universitats Eduard Vallory; l'antic Director de Recerca de la Generalitat Francesc Subirada; la cineasta Isona Passola; l'empresari Josep M. Mainat; i la periodista Omaira Beltrán. També la plataforma Catalunya Sí, pilotada per l'econseller de Cultura Joan Manuel Tresserras, ha expressat el seu suport a la candidatura d'Ernest Maragall.

L'ANC CONVOCA CONCENTRACIONS PERMANENTS DAVANT LA GENERALITAT DURANT EL JUDICI

L'ANC farà concentracions davant el Palau de la Generalitat durant els dies que duri el judici. La mobilització serà gairebé permanent, ja que començarà cada dia a nou del matí i acabarà a les nou del vespre i s'organitzarà en tres torns entre les diferents territorials del Barcelonès.

L'objectiu de l'acció serà denunciar la "injustícia" que suposa el judici, però també tornar a posar "pressió" al Govern i responsabilitzar-lo de la "situació actual". Segons han explicats fonts de l'ANC a El Nacional, el lema de la mobilització serà en format pregunta: 'Què esteu fent per aplicar el mandat de l'1-O?'.

L'entitat ja ha enviat un correu electrònic als socis per explicar l'acció, on també els demanen que s'inscriguin i escullin dia i torn per assegurar que cada dia i a totes les hores hi hagi gent.

EL GOVERN FA UN ACTE INSTITUCIONAL ALS EMPRESONATS ABANS DEL TRASLLAT A ESPANYA

La mateixa setmana que està previst el trasllat dels presos a Madrid –serà aquest divendres dia 1–, la Generalitat ha fet un acte de suport institucional als processats per rebel·lió que afronten el judici pel referèndum de l’1-O.

El missatge, transmès a través de Meritxell Lluís, presidenta de l'Associació Catalana pels Drets Civils i parella de Josep Rull, ha sigut clar: "Els presos volen que comenci el judici per poder parlar i que els sentim. [...] Acompanyem-los amb la serenor i la certesa que són innocents i amb la voluntat i la fermesa de no renunciar a res".

També el president de la Generalitat, Quim Torra, ha insistit en la mateixa idea: "Ara ens toca acompanyar els nostres companys cap a Madrid. Cap de nosaltres vol que siguin jutjats, però ells volen anar allà per plantar un mirall immens davant l'Estat i fer que sigui un altaveu pels drets civils i les llibertats", ha assegurat, amb el suport de consellers, alts càrrecs del Govern, diputats de JxCat, ERC, els comuns i la CUP. També amb la presència de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i membres de la junta d'Òmnium. "[Els presos] Volen anar al judici no pas a defensar-se de res perquè no han comès cap delicte, sinó a dir la veritat", ha afegit el president. Una manera també d'esvair –amb el suport del Govern, entitats i familiars– qualsevol convocatòria per impedir-ne el trasllat, ja que els empresonats també volen anar a aquest judici.

LA CUP COLLA EL GOVERN AMB UNA MOCIÓ A FAVOR DE L'AUTODETERMINACIÓ

La CUP ha preparat una moció que aposta per avançar unilateralment en l’exercici de l’autodeterminació amb la que posarà a prova el Govern.

Segons ha avançat El Món a Rac1, es tracta d’una moció de sis punts signada per Carles Riera que demana aturar qualsevol diàleg polític amb l’estat espanyol que no tingui com a condició prèvia el reconeixement del dret a l’autodeterminació i l’alliberament de presos.

També reclama que s’avanci unilateralment i sense acceptar el marc jurídic de l’estat espanyol a través d’accions com la desobediència del topall de dèficit dels pressupostos generals de l’estat i el del FLA.Així mateix, la moció inclou un punt que reclama al Govern que no reprimeixi els moviments socials amb violència policial que sembla dedicat al conseller de l’Interior, Miquel Buch.

Informa:ELNACIONAL.CAT (30-1-2019)

N.de la R.

Tot això està molt bé, però la CUP ens hauria de dir quin preu s'ha de pagar per fer realitat aquestes propostes i quin preu la CUP vol pagar-ne. Pel que fa al dèficit, és un brindis al sol. L'Estat té la caixa dels doblers. I punt. Està bé enlairar-se una mica del terra, però compta amb empuntegar-se i fotre´s de lloros.

Subcategories

EL CONSELLER BUCH EXPLICA ELS " MISTERIS" DE LA DESPROTECCIÓ POLICIAL DE TORRA A L'ESTRANGER

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa els motius pels quals el president Torra ha hagut de viatjar a Brussel·les, on aquesta tarda té previst fer una conferència amb Carles Puigdemont, sense escorta policial. Segons Buch, la Generalitat ha mostrat la seva sorpresa davant la decisió adoptada pel govern espanyol de prohibir que tres escortes armats dels Mossos d’Esquadra acompanyessin el president en el seu desplaçament. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s’ha mostrat d’acord amb el veto que divendres va manifestar el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, de prohibir la conferència dels dos presidents catalans a la seu parlamentària al·legant motius de seguretat. Borrel ha considerat que és una “decisió raonada i raonable” i que si ell continués sent el president de l’Eurocambra, hauria pres la mateixa decisió.

És per això que sobta la negativa del govern espanyol, manifestada a través del ministeri de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, d’autoritzar el servei d’escorta en aquest desplaçament. Fins ara, era habitual que la Generalitat comuniqués els desplaçaments i que el ministeri donés el plàcet. Buch ha explicat que “a partir del dijous 14 ens trobem amb un canvi de criteri en el ministeri que ha provocat la negació d’autoritzacions per als desplaçaments internacionals entre elles la que avui ha portat al president Torra a Brussel·les”. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

09213850