RAFA DÍEZ, HISTÒRIC DIRIGENT INDEPENDENTISTA BASC: " LA SINCRONITZACIÓ DELS PROCESSOS CATALÀ I BASC POT SER DECISIVA EN LA NOVA ETAPA "

El mateix dia que ETA comunica oficialment la seva dissolució, l’històric sindicalista i dirigent independentista Rafa Díez Usabiaga ens rep a la seu de Sortu a Sant Sebastià. Plou. De fet, podríem dir que plou sobre mullat. Díez Usabiaga va sortir l’agost passat de la presó després d’haver-hi passat sis anys i mig. A l’entrevista explicarà per què creu que el van tancar juntament amb Arnaldo Otegi i tres dirigents abertzales més. És un dels dirigents de l’esquerra independetista més respectats i fou el màxim dirigent del sindicat LAB durant dotze anys. Actualment és responsable de l’estratègia política de Sortu, el partit hereu de Batasuna i principal integrant de Bildu, la marca electoral ampliada amb unes altres formacions. La dissolució d’ETA obre la conversa, però aviat anem a parar al procés d’independència de Catalunya, a la situació dels presos i exiliats i a les oportunitats històriques que s’obren amb la involució democràtica de l’estat espanyol. Finalment, parlem d’aspectes més íntims de la presó i d’una carrera política que ja veu el final.

—ETA anuncia la dissolució. És la crònica d’una mort anunciada o l’obstinació per un nou cicle?
—Jo crec que és una reflexió i una decisió que pretén crear un nou escenari. ETA va néixer en unes condicions polítiques a Euskal Herria i també en el context internacional. I acaba el cicle amb Euskal Herria en unes condicions polítiques diferents i un escenari internacional diferent. I amb la voluntat de facilitar l’obertura o l’aprofundiment d’un procés de canvi polític al país. Per tant, tenim davant el final d’un cicle al nostre país, però també la continuïtat de tot.

LA PRIMAVERA ARRIBA A EL CORTE INGLÉS I LES REBAIXES A ERC

Per Ramon Serra, editor

Si la primavera ha arribat a El Corte Inglés les rebaixes també arribaran  a ERC. Em costa molt d'empassar-me aquest document que la direcció vol fer aprovar en el congrés del partit el mes vivent. Un documentat que  pràcticament assenyala la fi de l'independentisme o, el que és el mateix, ajornar la independència "ad calendas " fins a aconseguir una majoria social.

Que ERC cregui que ara mateix cal aparcar la via unilateral cap a la independència pot ser comprensible. Però no per no disposar d'una majoria social sinó pel terror de l'Estat. Aquesta és la clau de las qüestió i no emmascarar-ho amb la "majoria social". I quina és la majoria social: el 80%, el 95%, el 100%? Un argument infantil que no fa més que reforçar le mentides del colonialisme. Anys enrere es va dir que quan al País Basc s'acabés la violència es podria parlar de tot. Vet aquí que s'ha acabat la violència, si més no la d'una part del poble basc, i la vida continua igual. No veieu que aquí encara que hi hagués el 100% de l'independentisme l'Estat se'n fotreria igual? Algun ximplet creu que una majoria social més gran obligaria a l'Estat a negociar? Us heu begut l'enteniment?

D'altra banda dubtar que l'indpendentisme és majoritari és una blasfèmia. Hem guanyat totes les eleccions clarament i el referèndum de l'1-O. I  les darreres eleccions no només amb un 47.7%. Per què cal sumar al bàndol espanyolista  els vots nuls, en blanc o els dels partits minoritaris com l'Animalista? De veritat que tots els vots dels Comuns són a favor de l'unionime? Els vots espanyols no ens han superat mai ni mai han arribat el 50%. Si això fos un referèndum la independència almenys hauria guantat per quatre vots. Però es veu que aquí, segurament per falta de costum, ni els dirigents no saben llegir els resultats de les votacions. Talossos!

A mi em fa gràcia quan alguns parlen d' això del país de les " dues meitats". Res de res, minyons. El país és majoritàriament independentista i no necessita més vots ni més votacions. Tots sabem que Escòcia i el Quebec van perdre els referèndums per poc. Aleshores, algú pensa que no accepten els resultats perquè van perdre per poc? Nosaltres que sempre hem guanyat més folgadament hem de denanar-ne perdó?

En fi, senyors d'ERC l'heu ben cagada. Repeteixo un cop més que entenc la situació: no hem de voler més presoners i hem de sortir del pas com sigui. Acceptable. Comprenc que es pugui fer un govern efectiu amb un ull posat també a Berlín. S'ha de saber jugar i trampejar la situació. Però mai posar una catifa a l'enemic i comprar-li els seus arguments.

Per tant, no vingueu amb excuses de mal pagador per renunciar a la via unilateral. Digueu clarament que el terror de l' Estat ens impideix ara mateix fer efectiva la independència .Prou d'excuses. O sou uns covards o uns ignorants o uns aprofitats que voleu viure d-anar fent bullir l'olla. Si no es parla clar i català s'arriba a aquesta conclusió. Les rebaixes primaverenques estan potser bé a El Corte Inglés. Però mai per a les tesis independentistes.

Indignant. De pena. Per tirar le barret al foc.

(3-5-2018)

 

 

 

NOU PAS ENRERE D'ERC: RENUNCIA A LA VIA UNILATERAL I CRIDA A AMPLIAR LA MAJORIA SOCIAL PER FER REALITAT LA REPÚBLICA

Esquerra Republicana obre una nova etapa. El partit republicà farà una conferència nacional el mes vinent i ja ha elaborat la ponència que s’hi debatrà. Entre altres objectius, ERC es planteja d’ampliar la majoria social de l’independentisme i ‘generar les circumstàncies favorables’ per forçar Espanya a negociar. A més, el partit renuncia explícitament a la via unilateral i demana d’actuar en un marc multilateral.

ERC no fixa un calendari per assolir la república. ‘No hem fet el cim. Som novament al camp base’, diu el document. Els republicans creuen que és moment de recobrar complicitats amb els sectors favorables al dret d’autodeterminació que no s’han compromès amb la república catalana.

Ampliar la base, clau pel futur de l’independentisme
Respecte del futur immediat de l’independentisme, Esquerra Republicana reitera que cal ampliar la majoria social, recuperar complicitats amb els sectors favorables al dret d’autodeterminació, reivindicar la diversitat de la societat catalana i fer un procés cap a la independència de forma multilateral. ERC afirma que l’independentisme no és prou poderós encara per a convertir Catalunya en una república independent. El partit argumenta que un 50% és una proporció insuficient ‘quan del que es tracta és de que la República neixi per mitjans estrictament cívics, pacífics i democràtics’.

EL GOBIERNO ANUNCIA QUE JA TÉ A PUNT EL RECURS CONTRA LA REFORMA DE LA LLEI PER INVESTIR PUIGDEMONT A DISTÀNCIA

Els serveis jurídics del govern espanyol ja tenen preparat el recurs que presentaran contra la reforma de la llei de la presidència de la Generalitat, l’últim intent de les forces independentistes per poder investir a distància Carles Puigdemont.

Fonts de La Moncloa han apuntat que l’executiu espanyol presentarà el recurs “en el moment en què es debati, si així passa finalment”, i recorden que el Tribunal Constitucional ja va advertir els responsables del Parlament “de l’obligació de respectar les resolucions de l’alt tribunal”.

PUIGDEMONT I PALUZIE ES REUNEIXEN A BERLÍN I APOSTEN PER LA REPÚBLICA

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, s'ha reunit avui a Berlín amb el president Carles Puigdemont, segons ha revelat l'Assemblea. Tots dos han coincidit en la necessitat de "refermar el mandat" del referèndum de l’1 d’Octubre i en el fet que "fer efectiva la República Catalana" és la garantia per superar la repressió i l’autoritarisme de l’Estat, i per construir una societat justa, democràtica i cohesionada.

La trobada ha coincidit amb la consulta interna que està fent l'ANC fins demà sobre si es manté l'aposta per Puigdemont com a president, o es canvia. En l’anàlisi dels escenaris que hi ha fins el 22 de maig, durant la trobada Puigdemont i Paluzie han coincidit en què en qualsevol dels casos, "el compromís amb la República Catalana ha de ser irrenunciable".

En aquest sentit, tot dona a entendre que l'aposta per la República podria ser el nou centre de gravetat del nou Govern. En la reunió Puigdemont i Paluzie han analitzat la situació política caracteritzada "per la no acceptació per part de l’Estat espanyol del resultat de les eleccions del 21 de desembre, per la persistència i l’enduriment de la repressió, i per la regressió en els drets democràtics".

Informa:ELNACIONAL.CAT (3-5-2018)

HISENDA TAMBÉ EMBARGA 110.000 EUROS DE L'ANC

L’Agència Tributària espanyola ha embargat 110.000 euros a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per fer front a la multa que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) li va imposar l’any passat, i que la l’organització sobiranista es va negar a pagar. Hisenda també ha procedit a embargar la mateixa quantitat a Òmnium, segons ha anunciat aquest dijous l’entitat cultural.

L’Assemblea ha confirmat aquesta tarda en un comunicat que l’Estat els ha embargat un dels comptes per fer efectiu el pagament de la sanció de 90.000 euros més els interessos. L’ANC recorda que ja va recórrer aquesta multa “injusta” davant els tribunals –tot i que el recurs no implica una moratòria en l’embargament– i anuncia que ara també presentarà recurs contra l’embargament.

L’entitat assegura que l’Estat els intenta “arruïnar” i “escapçar” per mitjà de multes i embargaments de comptes. En aquest sentit, recorda que el 2015 Protecció de Dades ja va imposar una sanció de 440.000 euros a cadascuna de les entitats sobiranistes.

A més, denuncia que l’Agència Tributària va notificar l’embargament a tots els clients de l’ANC amb el doble objectiu de “malmetre” la seva imatge pública i “redirigir” els pagaments que feien empreses endeutades amb l’Assemblea cap a Hisenda. Segons l’entitat, l’Estat volia evitar així que es poguessin oposar al pagament de la multa.

L’AEPD va sancionar les dues entitats per tenir una base de dades inoperativa als Estats Units durant el període de temps en el qual es definia el nou protocol internacional entre els Estats Units i la Unió Europea sobre dades allotjades en aquest país. Es tracta d’una situació compartida amb altres empreses i organitzacions en aquell període.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (3-5-2018)

EL PARLAMENT DENUNCIA LA CRIMINALITZACIÓ DELS CDR

La cambra ha aprovat aquesta tarda una proposta de resolució conjunta de la CUP, JxCat i ERC on es denuncia “la criminalització dels Comitès de Defensa de la República per l’aparell de l’Estat espanyol”. La iniciativa ha tirat endavant amb el suport dels grups independentistes, als quals s’ha afegit Catalunya En Comú Podem (CatECP). El text ha recollit 78 vots a favor d’aquests quatre grups i 57 en contra de C’s, PSC i PP.

La diputada de JxCat Mònica Sales ha subratllat que els CDR no fan terrorisme. El representant d’ERC, Ruben Wagensberg, ha alertat que des de l’Estat s’està intentant imposar “un relat judicial” que requereix “violència”. En la mateixa línia, la parlamentària de la CUP Maria Sirvent ha advertit que hi ha en marxa un procés de criminalització del moviment independentista “al més pur estil franquista”.

Joan Josep Nuet (CatECP) ha exposat que no es tracta d’estar a favor o en contra de les activitats dels CDR sinó del seu dret a manifestar-se.

ELS EXILIATS CATALANS A BÈLGICA PROPICIEN UN DEBAT A L'EUROCAMBRA

| La situació política a Catalunya ha tornat a protagonitzar un debat al Parlament Europeu. Diversos eurodiputats han fet referència als exiliats catalans que són a Bèlgica, tot i que el primer ministre belga, Charles Michel, ha evitat pronunciar-se específicament sobre el tema.

Amb tot, Michel ha tancat la seva intervenció -on també ha rebut retrets de grups euròfobs com el de l'UKIP- destacant la seva possibilitat d'intervenir al plenari i afegint que demostra la "vitalitat" d'un model europeu "basat en l'estat de dret, la democràcia i la confrontació pacífica de les idees, des del respecte mutu". L'exministre d'exteriors eslovè i eurodiputat liberal Ivo Vajgl ha agraït a Michel la seva "hospitalitat" amb els líders catalans que són a Bèlgica, i ha recordat que la UE "mai hauria de ser un lloc d'amenaces i persecucions".

En una línia totalment contrària, l'espanyol Juan Fernando López Aguilar, exministre del PSOE, ha retret a Charles Michel que no hagi dit "ni una paraula" sobre "l'espai de llibertat, justícia, seguretat i cooperació judicial" on creu que hi hauria d'haver "confiança i reconeixement mutu de resolucions judicials per evitar la impunitat sobre la base de passar fronteres". Diversos eurodiputats espanyols han qüestionat en les darreres setmanes el funcionament del model de les euroordres si es poden impedir extradicions com la de Carles Puigdemont o els consellers cessats.

LA NOTA D'HUMOR: RAJOY DÓNA LES GRÀCIES A LA GUÀRDIA CIVIL PER " GARANTIR " ELS " DRETS I LES LLIBERTATS " A CATALUNYA

“Vostès defensen la legalitat i la democràcia” i “ho fan sempre amb proporcionalitat i professionalitat sota el mandat de jutges i fiscals i amb la millor empara possible, que és la de la llei”, ha dit Rajoy, que ha afegit que aquest cos garanteix “la llibertat i la igualtat dels espanyola”, i que –juntament amb el Cos Nacional de Policia- “són cossos exemplars que mereixen el reconeixement per part de tots”.

Rajoy ha fet aquestes manifestacions des de Logroño durant la inauguració del Polígon d’Experiències de les Forces Especials de la Guàrdia Civil.

El president espanyol ha expressat el “reconeixement” i “admiració” per la tasca de la Guàrdia Civil, que també ha estat “essencial” per “derrotar ETA”, i que ara s’enfronta a “noves formes de terrorisme i de criminalitat”. “Gràcies per la seva feina i per estar sempre servint Espanya”, ha dit Rajoy, que ha afegit que se sent “orgullós” de la seva tasca.

Informa:DIRECTE.CAT (3-5-2018)

EL CONSELL D'EUROPA LAMENTA QUE ESPANYA IGNORI LES RECOMACACION PER GARANTIR LA INDEPENDÈNCIA JUDICIAL

El president del Grup d’Estats Contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa, Marin Mrčela, avisa Espanya que si els estats no fan cas dels estàndards marcats per l’organisme hi ha un ‘risc’ per la independència judicial. I és que des del 2013 l’estat espanyol no ha implementat del tot cap de les onze recomanacions fetes per l’organisme l’any 2013 per prevenir i fer front a la corrupció entre diputats, jutges o fiscals. ‘El que volem és eliminar la possibilitat que la política influenciï el sistema judicial’, explica Mrcela en declaracions a l’ACN. Segons l’informe anual del grup anticorrupció, fet públic aquest dijous, l’estat espanyol es manté entre els que no compleixen el procediment de prevenció de la corrupció i categoritza la implementació de les recomanacions com ‘globalment insatisfactòria’.

De fet, Espanya és l’únic estat juntament amb Bèlgica que no ha implementat completament cap de les recomanacions fetes en els darrers cinc anys. ‘El més important en la lluita contra la corrupció és la voluntat política’, recorda el president del grup anticorrupció.

Mrčela assenyala en relació a l’avaluació del marc legislatiu que governa el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que la voluntat és ‘veure que la majoria de jutges són escollits per jutges’. Per al croat, no ha d’haver-hi jutges escollits per polítics ni ‘persones que són col·locades pel Parlament o per l’Executiu’. ‘Sabem que hi ha molts jutges d’alt nivell professional a Espanya, i no en tenim cap dubte, però estem parlant d’estàndards i prevenció’, matisa.

L'INDEPENDENTISME RETIRA LA COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ DELS MOSSOS I ENCÉN L'OPOSICIÓ

El ple del Parlament d'aquest dijous ha començat amb polèmica. Just abans que s'iniciés la sessió, a les 11 del matí, JxCat, ERC i la CUP han fet valdre la seva majoria a la junta de portaveus per fer caure de l'ordre del dia la proposta de crear una comissió d'investigació sobre "l'espionatge a periodistes i polítics per part del Govern", que havien presentat conjuntament Ciutadans, el PSC-Units, Catalunya en Comú-Podem i el PP. Aquesta decisió ha enervat tota l'oposició en bloc, que només començar el ple han demanat que fossin tots els diputats qui votessin si estaven d'acord en la supressió d'aquest punt a l'ordre del dia. El ple ho ha desestimat.

La majoria indenpendentista defensa que la investigació que demanen els grups de l'oposició s'hauria d'estendre a tots els cossos policials que operen a Catalunya i no només centrar-se en els Mossos d'Esquadra. Per això, demanen que aquesta comissió es debati més endavant. Amb tot, aquests arguments no han convençut els grups de l'oposició i el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha denunciat que la supressió d'aquest punt a l'ordre del dia del ple "suposa una flagrant vulneració del dret dels diputats a veure reflectit i substanciat en el ple el decidit a la Junta de Portaveus, i un gravíssim precedent", ha dit només començar el ple.

EL PARLAMENT MANTÉ EL DEBAT I VOTACIÓ SOBRE LA INVESTIDURA A DISTÀNCIA

El Parlament debatrà i votarà la proposta de reforma de la Llei de Presidència de JxCat, que habilita la possibilitat d'una investidura a distància de Carles Puigdemont. Així ho ha decidit la Mesa de la cambra aquest dijous al matí, després de reunir-se la Junta de Portaveus, a pocs minuts de l'inici del ple que s'allargarà fins aquest divendres al migdia. D'aquesta manera, l'òrgan ha tombat la petició de reconsideració de Ciutadans, que demanava retirar-lo de l'ordre del dia.

La reforma, a proposta de JxCat en solitari i tramitada per lectura única, va rebre dijous passat un dur revés del Consell de Garanties Estatutàries. Aquest dimecres, la formació del president va registrar una esmena, que proposa reformar el reglament de la cambra per a introduir-hi també la investidura a distància.

No obstant això, aquest debat i votació tindran lloc després que la setmana passada el Tribunal Constitucional suspengués cautelarment la candidatura a la investidura de Carles Puigdemont i advertís sobre les possibles conseqüències penals de no atendre les resolucions de l'alt tribunal.

Mentrestant, els partits independentistes encaren la recta final de la investidura, amb el termini legal del 22 de maig abans de la dissolució automàtica del Parlament. El president Puigdemont ha convocat els diputats de JxCat aquest dissabte a Berlín per a abordar els propers passos.


Informa:ELNACIONAL.CAT (3-5-2018)

LA FISCALIA DEMANA UNIFICAR LA CAUSA CONTRA ELS PROFESSORS DE SANT ANDREU DE LA BARCA

La Fiscalia ha presentat un recurs perquè la causa contra els nou professors de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca denunciats per la Fiscalia d'un delicte d'odi per senyalar i humiliar alumnes fills de guàrdies civils pels fets ocorreguts l'1-O s'unifiqui en una de sola i no es divideixi en dues, segons ha pogut saber l'ACN de fonts del ministeri públic. Aquesta setmana es va decidir separar la causa en dues de separades, una pels fets del 20 d'octubre –dies després del referèndum quan s'hauria obligat els fills de guàrdies civils a identificar-se davant la convocatòria d'una vaga independentista d'estudiants uns dies més tard - i una altra pels que haurien tingut lloc l'endemà del referèndum i en què presumptament s'haurien proferit crits contra la Guàrdia Civil i la policia espanyola. La Fiscalia entén que els fets del 20 d'octubre no s'entendrien per separat dels del dia 2.

Per ara, el jutjat d'instrucció número 3 de Martorell ja investiga un dels nou docents denunciats per uns fets del 20 d'octubre quan hauria demanat els fills de guàrdies civils a identificar-se, i per l'altra el jutjat d'instrucció número 7 de Martorell ha de decidir si admet la denúncia per uns altres fets el dia 2 d'octubre.

Informa:ELMON.CAT (3-5-2018)

ARRAN " ASSENYALA" ARA RIVERA AMB UNA PENJADA DE CARTELLS

Arran ''assenyala'' ara a Rivera amb una penjada de cartells
Acusa al líder de la formació taronja d'"atiar l'odi feixista" per "assenyalar" professors de l'IES El Palau
Redacció | L'organització juvenil de l'esquerra independentista ha publicat uns cartells a través dels que acusa el president de Cs, Albert Rivera, i el periodista Javier Negre.

Els acusen d'"atiar l'odi feixista per haver assenyalat" els nou docents de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) investigats per la fiscalia. Als cartells es pot llegir: "Es busca per assenyalar 9 docents públicament i atiar l'odi feixista".

Els cartells s'han fet públics després que Negre publiqués a 'El Mundo' un article amb la biografia dels professors investigats i aquest fos compartit a les xarxes socials per Rivera.

Informa:DIRECTE.CAT (3-5-2018)

AIXÒ TOLERES JOSEP CREUHERAS ? ALTRESMEDIA PORTA MESOS ESTIGMATITZANT ELS PROFESSORS CATALANS

Això toleres, Josep Creuheras?

Atresmedia porta mesos estigmatitzant els professors i el sistema educatiu de Catalunya

 

Mónica Planas

 

Atresmedia porta mesos estigmatitzant els professors i el sistema educatiu de Catalunya, assenyalant escoles i instituts concrets i donant veracitat a la tesi d’un adoctrinament ferotge que té alumnes atemorits i humiliats i famílies indignades. Té els reporters davant les portes de les escoles entrevistant pares i mares descontents que expliquen la seva versió, una versió que no contrasten amb cap altra. Entrevisten polítics que asseguren que a les escoles s’obliga els nens a portar llaços i roba groga i parlen amb mares que ploren perquè les seves filles canten “I, in-de, in-de-pen-dèn-ci-a!”

També s’han fet reportatges lacrimògens en què estudiants de la Universitat Autònoma asseguren haver estat agredits a la facultat per les seves idees i després s’ha detectat que aquests testimonis eren col·laboradors de Societat Civil Catalana i Ciutadans. S’han fet reportatges en què s’assegura que la crisi provocada per Catalunya obligarà els més joves a emigrar per trobar feina. Fa setmanes que es fan reportatges sobre una profunda crisi turística que està arruïnant el sector hoteler i de la restauració de Barcelona. Fins i tot s’ha assegurat que la prostitució de luxe està fugint de Catalunya per la manca de feina, perquè el conflicte ha fet decaure l’ànim dels clients per practicar el sexe i les treballadores sexuals tenen por d’anar pel carrer a causa, atenció, del Procés.

EL TERROR DE L'ESTAT: EMBARGA 110.000 EUROS D'ÒMNIUM CULTURAL " UN EXEMPLE MÉS DE LA REPRESSIÓ I DE LA PERSECUCIÓ POLÍTICA "

Òmnium Cultural ha anunciat que l’estat espanyol els ha embargat 110.000 euros. La quantitat correspon als 90.000 euros de la multa imposada per l’Agència espanyola de protecció de dades el 2017 sumat als interessos i recàrrecs per no pagar-la. L’Agència Tributària fa efectiva la multa malgrat que Òmnium l’havia recorregut al contenciós administratiu de l’Audiència espanyola. L’organització ha anunciat que recorrerà la sanció davant els tribunals europeus.

En un missatge difòs per les seves xarxes, Òmnium demana col·laboració davant del que considera ‘un exemple més de la persecució política i repressió’ que vivim. L’entitat denuncia també que, malgrat que l’entitat disposava de saldo als comptes corrents, l’Agència Tributària ha enviat notificacions d’embargament als creditors, fet que veu com ‘un intent més de desacreditar Òmnium Cultural’. Per fer-hi front, demana que els facin donatius en aquest web o que se’n facin socis.

La multa a Òmnium es va imposar per tenir una base de dades inoperativa als Estats Units durant el període en el qual es definia el nou protocol internacional entre els Estats Units i la Unió Europea sobre dades allotjades en aquest país; una situació compartida amb altres empreses i organitzacions en aquell període. A més, segons apunta Òmnium, no s’ha pogut verificar quin és l’origen de la denúncia que obre el procediment sancionador.

L’organització reitera que ‘mai no s’ha posat en risc dades personals de cap individu i que la possible il·legalitat no existeix ja què, en tot cas, en el període en el qual se situa la presumpte infracció, hi havia un buit legal’. A més, diuen, l’entitat ‘sempre ha actuat de bona fe i amb transparència amb l’AEDP’.

Informa:VILAWEB.CAT ( 3-5-2018)

N.de la R.

Òmnium té ara mateix 111.314 socis. Si ens carrega un euro a cadascún dels socis en la quota anual no sembla pas que ningú hagi de protestar. De fet, una altra vegada ja ens van carregar bastants més diners.

EL MINISTERI INVESTIGA ALMENYS 80 CASOS DE SUPOSAT " ADOCTRINAMENT " A LES ESCOLES

Les denúncies per delictes d’odi als vuit professors de la Seu d’Urgell i als nou docents de Sant Andreu de la Barca només són la punta de l’iceberg. Perquè, més enllà dels jutjats, el ministeri d’Educació també investiga casos de suposat adoctrinament en altres escoles i instituts catalans. Segons ha sabut l’Ara, el ministeri que dirigeix Íñigo Méndez de Vigo està analitzant almenys 80 casos de famílies que s’han queixat a les direccions dels centres o a la Inspecció d’Ensenyament des de l’1 d’octubre perquè consideren que s’ha alliçonat els seus fills amb postulats independentistes a les aules.

De fet, ahir mateix el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va explicar que el ministeri d’Educació ha encarregat informes al departament d’Ensenyament per detectar possibles situacions “similars” a les de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Aquestes peticions han arribat a la conselleria -intervinguda pel 155- en forma de cinc requeriments d’informació. Es tracta de llistes de queixes que diverses famílies han adreçat a les direccions dels centres, a la Inspecció d’Ensenyament o al ministeri mateix, tot i que per ara es desconeix quants professors s’acusa o quins són els centres implicats. Només en els tres primers requeriments, el ministeri ha preguntat per 80 situacions sospitoses de ser adoctrinament -uns 20 casos en el primer, uns 30 en el segon i uns 30 més en el tercer requeriment.

AIXÍ ES COMENÇA A RESTABLIR LA DIPLOMÀCIA CATALANA ALS EUA DESPRÉS DEL 155

Una de les obsessions del govern espanyol ha estat acabar amb l'acció exterior de Catalunya. Des del primer dia de l'entrada en funcionament de l'article 155 es van tancar totes les delegacions del Govern, deixant en funcionament només la de Brussel·les tot i destituir-ne el delegat, i es va ordenar liquidar el Diplocat. Sis mesos després, però, i tot i no haver-hi encara Govern, comencen a sortir propostes per restablir part la diplomàcia catalana en alguns territoris. És el cas dels Estats Units amb el naixement del Catalonia American Council (CAC).

Es tracta d'una associació sense ànim de lucre que té per objectiu enfortir els lligams entre Catalunya i l'Amèrica del Nord i revertir l'actual falta d'interacció entre els dos territoris des del tancament de la delegació i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Així com també defensar els valors comuns dels dos territoris en "la llibertat, la democràcia i l'autogovern".

Al darrere hi ha Andrew Davis, qui va ser delegat del Govern als Estats Units des del 2008 i fins al seu cessament pel 155 l'octubre de l'any passat. En declaracions a El Nacional, Davis explica que fa temps que tenia aquesta idea al cap i que ara és un "bon moment" per materialitzar-la. El 155 ha fet que Catalunya hagi deixat "d'interactuar amb els actors nord-americans interessats a saber què hi passa i quines oportunitats de negoci hi ha", lamenta l'exdelegat del Govern als EUA.

UN ALTRE PLE DE GRAN VOLTATGE AL PARLAMENT AMB LA REFORMA DE LA LLEI DE PRESIDÈNCIA I LA DELEGACIÓ DE VOT DE PUIGDEMONT I COMÍN

Avui comença un altre ple d’alt voltatge al parlament, que durarà fins demà. Hi ha dos punts de tensió: la possible aprovació de la reforma de la llei de presidència i la delegació del vot de Carles Puigdemont i Toni Comín. Ciutadans ja ha anunciat que recorreria contra la delegació del vot dels dos diputats al Tribunal Constitucional espanyol, una maniobra que pretén d’evitar que puguin votar com a diputats electes per a afegir dificultats a una possible investidura.

Tant Puigdemont com Comín ja van delegar el vot en l’últim ple. El propòsit de la maniobra de Ciutadans és que el TC suspengui aquesta capacitat i que torni a deixar JxCat i ERC en minoria en una segona tanda d’investidura. Els dos grups sumen 66 diputats contra 65 de l’oposició i les 4 abstencions de la CUP, però sense els vots de Puigdemont i Comín JxCat i ERC en sumen 64. Ciutadans va dient que cal formar govern, però vol posar entrebancs a l’independentisme perquè no ho pugui fer abans no venci el termini del 22 de maig.

EL CALENDARI CONDICIONA LA DECISIÓ DE PUIGDEMONT SOBRE LA INVESTIDURA: ARTADI GUANYA PUNTS COM A ALTERNATIVA

 

Carles Puigdemont està condi­cionat pel calendari. I no només pel calendari gregorià, on el pròxim dia 22 està marcat com a límit per no haver de repetir les elec­cions. També està condicionat pel calendari judicial, el que es dirimeix a Alemanya respecte a la seva extradició, el que s’estudia a Bèlgica en relació amb l’estat d’ Antoni Comín i, sobretot, el que s’instrueix a Espanya, el processament per l’1- O, per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Amb aquests elements a sobre de la taula, el líder de Junts per Catalunya (JxCat) ha convocat els diputats del grup al Parlament a una reunió el cap de setmana a Berlín, que s’espera que sigui decisiva per desencallar la situació, tant si és per anunciar el pla D amb un quart candidat a la investidura com si és per donar pas a una nova cita amb les urnes.

La trobada, de la qual encara no s’ha decidit ni el format ni la durada entre dissabte i diumenge, arribarà després que el ple del Parlament hagi aprovat, divendres, la reforma de la llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, que incorporarà la possibilitat d’una investidura a distància, per bé que tots tinguin assumit que el Govern espanyol l’acabarà recorrent al Tribunal Constitucional i, en conseqüència, quedarà sus­pesa. Descartada amb això la via d’investir, si més no ara, el 130è president de la Generalitat, l’alternativa que a partir d’aquí la majoria confia que plantegi és el pla D, amb un quart candidat, tot i que ningú no s’atreveix a excloure l’escenari d’unes noves elec­cions. Ni tan sols Puigdemont s’ha cansat de repetir que és el primer que no les desitja, però a la pràctica ha deixat la porta oberta a tot, i això és el que haurà d’acabar de decidir fins al cap de setmana amb el seu equip de col·laboradors més directe.

CARTA CONJUNTA DE JUNQUERAS I FORN : " SI VOLSALTRES PERSISIU, NOSALTRES RESISTIM. ÉS UNA CURSA DE FONS ON EL MÉS IMPORTANT ÉS MANTENIR-SE FERM I SERÈ

AÍS > PRINCIPAT

Carta conjunta de Junqueras i Forn: ‘Tenim un país viu, que no es resigna i no cedeix a la repressió ni amb les amenaces’
El vice-president i el conseller escriuen una carta conjunta avui que fa mig any que els van empresonar

El vice-president Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn han escrit una carta conjunta de la presó d’Estremera estant. La missiva s’ha llegit a la concentració de suport als presos polítics que s’ha fet aquesta tarda a la plaça de Sant Jaume, a Barcelona. Avui s’ha complert mig any d’ençà que els van empresonar a Estremera, el 2 de novembre.

Ací podeu llegir la carta completa:

«Estimats amics i amigues,

Des d’Estremera, Centro Penitenciario Madrid 7, a 670 km de casa, el primer que volem dir-vos és gràcies!

Gràcies per haver-nos acompanyat en aquests 6 mesos.
Gràcies per no deixar-nos sols.
Gràcies per tot el que feu per nosaltres i per les nostres famílies.
Gràcies per les vostres cartes, pels actes i per les mobilitzacions.
Gràcies per tenyir cada racó de poble, de ciutat, de carretera, de plaça i de camí, de color groc.

EL SÍNDIC DE GREUGES VEU MALES INTENCIONS EN L'INSTITUT DE SANT ANDREU DE LA BARCA

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha demanat que no es faci un ús "partidista" del cas de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca després que la Fiscalia denunciés un grup de docents per un delicte d'odi per assenyalar alumnes fills de guàrdies civils l'endemà de l'1-O. Ribó recorda que el Departament d'Ensenyament té "regulat" un procediment perquè es puguin investigar possibles queixes o denúncies de l'alumnat i les famílies i considera que tramitar aquest cas per la via penal és una mesura "desorbitant i inadequada". "Aquestes acusacions semblen tenir una finalitat intimidatòria i dissuasiva de l'exercici de la llibertat d'expressió i de càtedra, la qual cosa resulta preocupant", afirma Ribó, que també reclama la presumpció d'innocència cap als professors.

D'altra banda, Ribó sosté que la difusió de les dades dels docents "atempta contra el seu dret a la intimitat i la pròpia imatge" i que la publicació de les seves imatges "pot haver vulnerat la normativa que regula el dret de protecció de dades". Per això, defensa que el Departament d'Ensenyament adopti les "mesures immediates" per protegir els docents i "garantir i evitar vulneracions" del seu dret a la intimitat i a la pròpia imatge.

ESPANYA GASTARÀ UN 6,9% MÉS EN DESPESA MILITAR

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau calcula que la despesa militar de l'estat espanyol en termes reals serà de 20.194 milions d'euros el 2018, un 6,87% més respecte al 2017, quan va ser de 18.897 milions. Són dades provisionals d'un informe que es publicarà en els propers dies i que està elaborant l'expert en aquest àmbit Pere Ortega, però que el Centre Delàs ha avançat aquest dimecres en una roda de premsa amb diverses entitats per culminar la Campanya Global per la reducció de la Despesa Militar. La despesa en termes reals inclou partides "amagades", com "els crèdits a la recerca i desenvolupament (R+D) militar, que provenen del Ministeri d'Indústria; les despeses de les operacions militars a l'exterior, que es paguen amb fons de contingència, i altres com les pensions de guerra", ha assenyalat Jordi Calvo, del Centre Delàs.

En el marc de la campanya, un centenar d'entitats de 35 països exigeixen als governs i aliances, inclosa l'OTAN, que redueixin un 10% la despesa militar en el proper any i fan una crida a la societat civil per "aixecar-se" contra la indústria de la guerra, l'exportació d'armes i el negoci que en resulta, segons recull la declaració de la campanya publicada aquest dimecres.

"El negoci de la gerra es basa en el comerç d'armes i en la recerca del poder, domini i estructures de la masculinitat que acaben en morts civils", denuncien les entitats en el comunicat. La campanya, que va començar a mitjans d'abril, ha estat impulsada per l'International Peace Bureau i coordinada pel Centre Delàs. El total de la despesa militar mundial va arribar als 1.739 bilions de dòlars el 2017, un 1,1% més en termes reals respecte al 2016, segons l'estudi de l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), que també s'han publicat aquest dimecres.

LA TELEVISIÓ, LA GRAN ARMA DE L'UNIONISME PER COMBATRE LA INDEPENDÈNCIA

"De com el CIS i la televisió ens mantenen a Espanya "
«Les dades de l'enquesta postelectoral del 21-D del CIS corroboren la interpretació del paper crucial de l'ecosistema televisiu existent a Catalunya»

Josep Gifreu

 

En l’actual guerra mediàtica per a imposar un relat a Catalunya i a Espanya a favor o en contra de la legitimitat de construir una república independent, la televisió hi continua tenint una responsabilitat determinant. De moment, el relat dominant s’ha demostrat eficaç per evitar un ascens progressiu i majoritari de l’acceptació social de la independència. Les dades del CIS de l’enquesta postelectoral del 21-D corroboren la interpretació del paper crucial de l’ecosistema televisiu existent a Catalunya. Mostren tant la centralitat de TV3, com també l’ofensiva de tota la resta de canals a favor de les posicions unionistes. Ara bé, en els altres fronts informatius –premsa, ràdio, xarxes d’Internet– la pugna per la influència apareix més igualada o fins i tot favorable a l’independentisme.

El CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) acaba de publicar l’avanç de resultats de l’enquesta postelectoral corresponent a les eleccions del 21-D, feta entre el desembre i el gener. La notícia destacada sobretot en mitjans unionistes ha estat la “caiguda” de les opcions independentistes: del 44% previ al 21-D al 36,4% de la postelectoral. I també, com féu per exemple VilaWeb, que TV3 era, de bon tros, la cadena preferida pels catalans a l’hora d’informar-se sobre la campanya política i electoral.

EL COL·LECTIU ATENES ES QUERELLARÀ CONTRA ELS NOMENAMENTS A DIT DEL PODER JUDICIAL

"Volem demostrar que la prevaricació administrativa s'ha comès en molts casos". Així, Lluís Mestres, un dels advocats fundadors del col·lectiu Atenes, explica la querella que van presentar divendres al Tribunal Suprem contra el poder judicial i contra el sistema de designació dels jutges i magistrats dels alts tribunals. Uns tribunals on inevitablement s'hauran de jutjar els casos de corrupció del PP i que s'han adjudicat a magistrats amb criteris de "clientelisme i amiguisme", segons Mestres.

De fet, entre els set exemples que denuncia la querella hi ha el nomenament de la presidenta de la secció segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, María Concepción Espejel, i com ha afectat la instrucció del cas Gürtel.

La querella es presenta contra el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes; la presidenta de l'observatori contra la violència de gènere, María Ángeles Carmona; el president de l'Audiència Nacional, José Ramón Navarro Miranda, i altres membres del Consell General del Poder Judicial i magistrats com Nuria Díaz Abad, Juan Manuel Fernández, Rafael Fernández Valverde, Fernando Grande-Marlaska Gómez, Carmen Llombart Pérez, José María Macías Castaño, Juan Martínez Moya, Francisco Gerardo Martínez Tristán, Wenceslao Francisco Olea Godoy, María del Mar Cabrejas Guijarro, Rafael Mozo Muelas, Ricardo Bodas Martín, Eduardo Menéndez Rexach, María Concepción Espejel Jorquera, Ana Isabel Martín Valero, Fernando de Mateo Menéndez i Vicente Guilarte Gutiérrez per un delicte continuat de prevaricació.

Segons el text que signa Elpidio José Silva, "els querellats van proposar i van aprovar la cobertura dels òrgans més sensibles de la piràmide jurisdiccional amb membres de la carrera judicial seleccionats pel seu perfil i pel seu posicionament ideològic, en detriment explícit de la garantia constitucional que assegura la imparcialitat de jutges i magistrats". I afegeix que "amb idèntic propòsit s'haurien prevalgut de les majories generades en els òrgans de govern per alterar les normes de repartiment del coneixement dels assumptes, assegurant que les persones proposades per aquest criteri, assumissin el despatx de les causes desitjades".

L'ABAT DE MONTSERRAT:" HEM VIST RECULADES QUE NO HAURÍEM IMAGINAT VEURE MAI "

L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha lamentat aquest dimecres en l'entrega dels Premis Serra d'Or: "Hem vist reculades que no hauríem imaginat veure mai més". Ha citat el poema de Salvador Espriu 'Inici del càntic en el temple' en el qual parla de 'cisternes seques' i de 'cims pujats per graons de lentes hores', sobre el que ha dit: "El camí s'ha fet lent i costós. Però no estem descoratjats". "La nostra cultura, la nostra societat, tenen prou vigor per continuar endavant, per continuar pujant 'graons' que van cap al futur", ha agregat Soler, convençut que aquestes 'cisternes' tornaran a omplir-se d'aigua.

Ha lamentat que Catalunya viu "moments difícils a causa del moment polític i social, amb presos preventius i persones a l'estranger", però ha assenyalat que hi ha vigor en la societat per tirar endavant. Soler ha destacat que aquest mateix acte s'ha vist privat de la presència de membres del Govern, situació que es va viure a Sant Jordi i "en moltes altres circumstàncies".

L'abat ha reiterat que malgrat els moments difícils "la ginesta tornarà a florir i en els camps hi haurà el vermell de les roselles", de nou parafrasejant Espriu. Ha agregat que això no solament succeirà aquesta primavera en els paisatges catalans, sinó que també, graó per graó, potser durant lentes hores, la genista i les roselles, la sàvia nova i el dinamisme creatiu "floriran en la realitat".

Informa:ELMON:CAT (2-5-2018)

ARTADI, LA PORTAVEU DE JxCAT, S'OBRE PAS COM A CANDIDATA PRESIDENCIAL


La investidura s'acosta al desenllaç. El nom que agafa més força per desencallar el bloqueig existent des del 21 de desembre és el d'Elsa Artadi, portaveu parlamentària de Junts per Catalunya (JxCat) i que des de la campanya electoral apareix en totes les travesses per succeir Carles Puigdemont al capdavant de l'engranatge de la Generalitat. La prova més palpable del consens creixent que genera Artadi és l'aval que ha rebut de Jordi Sànchez, número dos de JxCat i candidat fallit a la investidura, a través d'una entrevista per escrit publicada a l'ACN. Quan queden vint dies per arribar al 22 de maig, data límit per evitar noves eleccions, tots els actors coincideixen en assenyalar que es tracta d'una setmana decisiva per trobar el desllorigador.

"Si la proposta és Artadi, per nosaltres no hi haurà cap problema", ha recalcat Pere Aragonès, home fort d'ERC, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Aragonès, un dels encarregats de negociar amb JxCat el disseny del Govern -del qual es perfila com a vicepresident econòmic-, ha defensat que la setmana vinent ja hi podria haver una investidura al Parlament. El calendari, per tal que fos així, hauria d'anar de la següent manera: proposta formal de nou candidat -Artadi- en la reunió dels diputats de Puigdemont a Berlín prevista per aquest dissabte, ronda de contactes exprés de Roger Torrent i nova data per escollir president de la Generalitat.

SÁNCHEZ I CUIXART, TRASLLADAT AL MATEIX MÒDUL A SOTO DEL REAL

L'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, han estat traslladats al mateix mòdul a la presó de Soto del Real, segons ha pogut saber El Nacional. De fet, Cuixart ja va ser reubicat fa uns dies, mentre que Sànchez no hi ha anat fins acabar el càstig que se li va imposar per gravar una intervenció al míting final de JxCat el passat 21-D.

Sànchez i Cuixart es trobaven en mòduls diferents des que van ingressar a la presó el passat 16 d'octubre. A més, l'expresident de l'Assemblea, que va ser ingressat inicialment en el mòdul 1, va ser posteriorment traslladat al 8, com a conseqüència del càstig per haver intervingut al míting central de JxCat.

Ara tots dos seran a l'anomenat mòdul de respecte, el mòdul 10, on també es troba l'expresident del Barça, Sandro Rosell.

DOS JUTJATS DE MARTORELL INVESTIGARAN ELS PROFESSORS DE L'IES DE SANT ANDREU DE LA BARCA

La causa en relació a la denúncia presentada per la fiscalia contra nou docents de l’IES el Palau de Sant Andreu de la Barca s’ha dividit en dos procediments, segons la data dels fets denunciats, segons ha informat el TSJC.

El jutjat d’instrucció número 3 de Martorell té obertes diligències contra un docent, en qualitat d’investigat, en relació a la denúncia de la fiscalia per uns fets ocorreguts el 20 d’octubre. La causa està oberta pels delictes de discriminació i contra la integritat moral i encara no hi ha assenyalada cap declaració.

El jutjat d’instrucció número 7 de Martorell ha rebut, per repartiment, la causa oberta pels fets del 2 d’octubre contra la resta (vuit) de docents assenyalats per la fiscalia. Aquest procediment està pendent de la seva admissió a tràmit.

ERC ASSEGURA QUE "ÉS QÜESTIÓ DIES " QUE HI HAGI GOVERN

El secretari d’Economia i adjunt a la presidència d’ERC, Pere Aragonès, ha assegurat aquest dimecres que és “qüestió de dies” que hi hagi govern, si tal com ha transcendit , en la reunió que Carles Puigdemont farà amb el grup parlamentari de JxCat aquest cap de setmana surt la proposta d’un nom que pugui formar govern. De fet, en una entrevista a Catalunya Ràdio ha assegurat que si el nom és Elsa Artadi “per nosaltres no hi haurà cap problema”.

Aragonès ha recordat que tant els polítics d’ERC empresonat com els del PdeCat i també el mateix Carles Puigdemont han defensat la formació d’un nou govern el més aviat possible. “El president Puigdemont com a líder de JxCat va demanar gestionar el temps per fer una proposta i nosaltres hi estem disposats però sent conscients que ho hauríem de resoldre en els pròxims dies”, ha afirmat.

Subcategories

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533710