L'ANC I ÒMNIUM REUNEIXEN ELS 2,1 MILIONS PER PAGAR LA FIANÇA DEL GOVERN PROCESSAT

L'ANC i Òmnium ja han reunit els 2,1 milions d'euros per pagar la fiança dels membres del Govern de Puigdemont processats arran de l'1 d'octubre. El jutge Pablo Llarena va donar dos dies hàbils als 14 processats per abonar la fiança de responsabilitat civil pel delicte de malversació del que estan acusats. Concretament, va fixar una fiança de 2.135.948 euros per a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Toni Comín, Joaquim Forn, Josep Rull, Lluís Puig, Carles Mundó, Dolors Bassa, Santi Vila i Meritxell Serret.

El termini imposat per Llarena s'acaba aquest dimarts i, en cas de no dipositar els diners, se'ls embargarien els béns. Per aquest motiu, l'ANC i Òmnium han dut a terme durant tot el cap de setmana una campanya per recollir els fons​. Segons ha explicat aquest matí a Betevé el tresorer de l'ANC, Quim Arnau, les entitats sobiranistes han recollit més de 700.000 euros durant aquests tres dies.

Actualment la Caixa de Solidaritat té una mica menys de 3 milions d'euros, per la qual cosa no quedarà a zero un cop abonada la fiança. Cal recordar que a través d'aquest mètode, l'ANC i Òmnium han pogut pagar les fiances dels consellers que van ser alliberats -alguns dels quals han hagut de tornar a la presó- i han fet diversos pagaments per evitar la presó preventiva d'altres investigats com els exmembres de la Mesa del Parlament.

Informa:ELNACIONAL.CAT (3-7-2018)

L'ANC LLUITA PER EVITAR SER POTINEJADA PELS PARTITS

Aquest diumenge, el secretariat de l’Assemblea General Catalana celebrat a la seu de l’entitat va decidir animar a celebrar les primàries republicanes arreu del país com estratègia de cara a les municipals de 2019. Una decisió, però, que va més enllà d’un plantejament estratègic. De fet, també va ser una decisió tàctica de l’ANC per marcar territori davant el que molts membres del secretariat consideren una ofensiva dels partits per “potinejar” l’entitat que ara presideix Elisenda Paluzie.

“Tenim la sensació que fem nosa als partits”, apunten fonts del secretariat. “Som els que volem mantenir l’esperit de l’1-O, tenim capacitat d’organització i sembla que la nostra estratègia no els convè, tenim la sensació que ens volen assenyalar com els frikis”, comenten les mateixes fonts. A tot això s’hi afegeix que 60 membres dels 77 del secretariat són nous en les seves tasques nacionals i veuen amb certa perplexitat com alguns dels secretaris “comparteixen massa” les estratègies d’alguns partits sense tenir presents la "transversabilitat" que hauria de tenir l'entitat.

Com exemple, detallen com va anar el secretariat que va decidir esperonar llistes republicanes per primàries per a les municipals, on es va decidir sobre tres propostes estratègiques. En primer lloc, l’àrea d’Incidència Política no va aportar cap resolució com a tal, però sí el seu coordinador David Minoves que proposava un altra tipus de primàries, però gestionada a través de les territorials. L’argument principal de Minoves -proper a les tesis d’ERC- va ser que les “municipals no s’han de mirar com un tot sinó com 947 eleccions”.

Una segona resolució proposava que els partits i llistes electorals independentistes i sobiranistes portessin un “punt en comú al programa electoral”. D’aquesta manera, s’alliberava les formacions i les candidatures d’una disciplina de coalició. I en tercer terme, la resolució que va guanyar, la de promocionar llistes republicanes escollides per primàries.

PUIGDEMONT REBUTJA SER PRESIDENT DEL PDECat

El president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, ha rebutjat l'oferiment de presidir el PDECat que li ha fet la direcció del partit amb la vista posada a l'assemblea que se celebrarà el 20, 21 i 22 de juliol a Barcelona. Puigdemont optarà per no implicar-s'hi, ni que sigui amb una presidència que podria tenir un rol més simbòlic i representatiu que executiu. La decisió és quedar-se'n al marge, segons que han explicat a NacióDigital diverses fonts del seu entorn i del mateix PDECat després que transcendís la setmana passada l'oferiment de la formació. A la cúpula del partit ja pensen en alternatives.

Per què Puigdemont rebutja la presidència del partit que el va conduir fins a Palau en l'anterior legislatura? Bàsicament, segons que expliquen persones pròximes al president a l'exili, per centrar-se en la seva defensa jurídica. En les darreres setmanes, coincidint amb la posada en marxa del Govern de Quim Torra i amb la no resolució de la seva extradició a Alemanya, el seu perfil públic és molt baix. Puigdemont està preocupat perquè el cas s'allarga (el van detenir a Alemanya el mes de març passat) i el tribunal d'Schleswig-Holstein no acaba de pronunciar-se. De fet, això, i la preocupació per la seva seguretat, que ara es mira de resoldre a través de les prerrogatives que té com a expresident, ha fet que traslladi la seva residència provisional des de Berlín fins a la rodalia d'Hamburg.

PUIG DE LES BASSES I LLEDONERS: AIXÍ SÖN ELS CENTRES PENITENCIARIS ON ANIRAN ELS PRESOS POLÍTICS

Els primers trasllats dels presos polítics a Catalunya són imminents. No és clar en quin moment arribaran –entre aquest mateix dilluns i dimecres o dijous– però sí en quins centres penitenciaris ingressaran els sis primers reclusos independentistes. Carme Forcadell i Dolors Bassa aniran a la presó de Puig de les Basses, a Figueres, mentre que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seran traslladats a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada. Tot apunta que els presos que de moment es queden en presons madrilenyes –Joaquim forn, Jordi Turull i Josep Rull– també seran traslladats en aquesta última presó. Què en sabem de cadascun dels centres?


Puig de les Basses
Forcadell i Bassa compartiran mòdul amb 35 internes

Acabada de construir a finals del 2010, la presó de Figueres (Alt Empordà) no es va posar en funcionament fins al 2014. Està situada al Raval Disseminat, 53, en un turó al costat de l'AP-7 entre el castell de Sant Ferran i el municipi de Llers. Tot i que compta amb una capacitat de 922 interns, actualment n'hi ha 734, però Forcadell i Bassa aniran a l'únic mòdul de dones que té la presó, on ara mateix només hi conviuen 35 recluses.

L'equipament té una superfície construïda de 61.642,43 metres quadrats i compta amb 17 edificis. A més dels serveis d'infermeria, també hi ha un edifici educatiu, formatiu i cultural, una àrea d'esports i una zona on hi ha tallers productius.

JUNQUERAS, ROMEVA, SÁNCHEZ I CUIXART ANIRAN A LA PRESÓ DE LLEDONERS I FORCADELL I BASSA A LA DE FIGUERES

Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seran traslladats a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, mentre que Dolors Bassa i Carme Forcadell aniran al centre de Puig de les Basses, a Figueres, segons han informat fonts penitenciàries. Aquestes dues presons seran els destins dels sis presos després que el govern espanyol hagi iniciat aquest dilluns a la tarda el procés per traslladar-los.

Es tracta dels destins que Serveis Penitenciaris ha considerat com a més adients. Les mateixes fonts indiquen que les dates dels trasllats estan pendents de concretar però que es produiran en els pròxims dies. El Ministeri de l'Interior ha informat que els sis presos ingressaran previsiblement entre dimecres i dijous a centres penitenciaris catalans.

Informa:ELMON.CAT (2-7-2018)

LES NOVES ADRECES PER CONTACTAR AMB ELS PRESOS POLÍTICS

El trasllat de les presons dels presos i les preses polítics ja és una realitat, aquestes són les direccions per poder contactar amb els líders republicans empresonats:

Junqueras, Romeva, Sànchez i Cuixart:

CP Lledoners: C-55, km 37, 08250, Sant Joan de Vilatorrada

Carme Forcadell i Dolors Bassa:

CP Puig de les Basses: Raval disseminat, 53, 17600, Figueres (Girona)

Informa:DIRECTE.CAT (2-7-2018)

JxCAT I ERC PRESENTEN ESMENES CONJUNTES A LA MOCIÓ DE LA CUP

Els grups parlamentaris de JxCat i ERC han presentat esmenes conjuntes a la moció de la CUP que pretén "reiterar els objectius" de la declaració d'inici del procés del 9-N del 2015 i "fer efectives" les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional (TC). El text de les esmenes, al qual ha tingut accés l'ACN, elimina la referència a la declaració del 9-N, i referma la voluntat de dur a terme les actuacions "necessàries" per assolir "democràticament" la independència. A més, les esmenes de JxCat i ERC proposen afegir a la moció un paràgraf que concreti que el Parlament apel·lant al "diàleg, l'entesa i la concòrdia", expressa la voluntat "d'iniciar negociacions" per tal de fer "efectiu" el "mandat democràtic de creació d'un estat català independent en forma de República".

Les esmenes les han registrat els portaveus de JxCat, Albert Batet, i d'ERC, Anna Caula, i proposen modificar el primer punt de la moció de la CUP. El document original concreta que "el Parlament reitera els objectius que conté la Resolució 1/XI, del 9 de novembre, sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015". JxCat i ERC modifiquen aquest text per tal que hi consti que la cambra ha expressat "en múltiples ocasions" la seva defensa al dret a decidir i a l'autodeterminació, i que reitera el seu "compromís" a assolir els objectius polítics "per vies democràtiques i pacífiques".

TORRA REPTA SANTAMARÍA A GUANYAR EN ELS TRIBUNALS INTERNACIONALS

Torra repta Santamaría a guanyar als tribunals internacionals
L'exvicepresidenta del Gobierno es vanta que la justícia espanyola actuï a favor seu

 "Quim Torra me puso una querella criminal por defender la unidad de España. Se la gané y lo volvería a hacer.
Es más, me recomendaron que lo pusiera en el curriculum:'Querellada por defender a España' ". Són paraules de l'exvicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en un acte de campanya per liderar el PP que ha fet avui a Catalunya, on ha volgut deixar molt clar que usarà la catalanofòbia com a punt clau del seu discurs en la cursa per succeir Mariano Rajoy.

La querella sobre la qual fa mofa Sáenz de Santamaría és la que Torra va presentar contra ella i Mariano Rajoy per haver bloquejat el nomenament dels consellers presos i exiliats i que la justícia espanyola va acabar fent que no prosperés. Una provocació a la qual el president de la Generalitat ha contestat reptant-la a traslladar la seva batalla judicial als tribunals internacionals per tal que sigui més justa.

I és que, segons ell, Sáenz de Santamaría guanyaria totes les demandes que li interposés Torra a Espanya. "Coneixem prou bé la justícia espanyola. Però sap on les guanyarem? Als Tribunals Internacionals", li ha etzibat.

Informa:DIRECTE.CAT (2-7-2018)

ERC APOSTA PER LLISTES SEPARADES DE L'INDEPENDENTISME A LES MUNICIPALS

Esquerra Republicana aposta per fer llistes separades als principals municipis de Catalunya de cara a les eleccions municipals de l'any que ve. Així ho ha donat a entendre la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, després que l'ANC i Òmnium hagin proposat fer unes "primàries republicanes" en grans municipis per forçar llistes úniques a les eleccions municipals.

"Quan ens hem pogut presentar cadascú amb el seu projecte i després treballar des de la unitat i sumar és quan millors resultats hem obtingut", ha defensat la republicana.

Tot i que els republicans sempre havien estat més reticents a propostes d'aquest estil, aquest dilluns han tancat una mica més la porta parlant que les llistes separades han portat millors resultats. Fins ara s'havien limitat a dir que buscarien les millors estratègies per maximitzar els vots sobiranistes i aconseguir el màxim d'ajuntaments independentistes.

"L’objectiu ha de ser que a les eleccions en sortim el més forts possible. Farem allò que ens serveixi per maximitzar vots a tot el país. Això no passa per un model homogeni", ha defensat Vilalta.

CAS PRETÒRIA: 5 ANYS I 8 MESOS DE PRESÓ PER BERTOMEU MUÑOZ I 1 ANY I 1 MESOS PER A PRENAFETA I ALAVEDRA

La Sala Penal de l'Audiència Nacional ha condemnat a penes de fins a 7 anys i 1 mes de presó als onze acusats en el judici de l'anomenada "Operació Pretòria", en el qual s'han jutjat il·lícites actuacions en operacions urbanístiques desenvolupades durant els anys 2002 a 2009 a les localitats de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, ​​així com els guanys que els acusats van ingressar en els seus patrimonis directament o bé a través de intermediaris o testaferros.

En la sentència, els magistrats de la Secció Segona, amb ponència de la presidenta del Tribunal, Concepció Espejel, condemnen als acusats per delictes de tràfic d'influències, prevaricació administrativa, suborn, falsedat documental i blanqueig de capitals. En la sentència es detallen les penes i delictes pels quals ha estat condemnat cada acusat (veure quadre de condemnes).

Els exconsellers de la Generalitat Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, als que la Sala ha imposat penes que sumen per a cada un 1 any, 11
mesos i 27 dies de presó per delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals en aplicar els atenuants de dilacions indegudes i de confessió.

L'exdiputat del PSC Luis Andrés García Sáez, "Luigi", ha estat condemnat a 7 anys, 1 mes i 27 dies de presó, mentre que l'exalcalde d'aquesta formació a Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, se li ha imposat la pena de 5 anys, 8 mesos i 28 dies de presó. Per la seva banda, exregidor Manuel Dobarco ha estat condemnat a 8 anys i 6 mesos d'inhabilitació.

Informa:ELNACIONAL.CAT (2-7-2018)

EL SÍNDIC CONCLOU EN UN INFORME QUE L'ESCOLA CATALANA " GARANTEIXEL PLURALISME I NO ADOCTRINA "

"A l’escola catalana es garanteix el pluralisme i no hi ha adoctrinament". Així de contundent s'ha mostrat el síndic de greuges, Rafael Ribó, en la presentació de l'estudi 'El pluralisme a les escoles de Catalunya com a garantia del no adoctrinament', aquest dilluns al matí. Després d'uns mesos en què l'escola catalana i també alguns professors han estat acusats d'adoctrinar els alumnes, sobretot després de l'1-O, el síndic ha volgut "posar en valor" la tasca dels mestres i professors "en un context social i polític enormement complex".

Tot i això, el síndic també detecta algunes "situacions puntuals que s'han de corregir", però en cap cas "poden ser extrapolades al conjunt del sistema educatiu". En concret, de les 174 queixes presentades al Síndic o al ministeri d'Educació després dels fets de l'1-O –afecten 134 centres diferents–, un 5,7% (un total de 10) són "actuacions irregulars". És el cas d'uns serveis territorials que elaboren una carta per als directors dels centres i una de les escoles ho envia a les famílies, un centre que penja una estelada o un professor que va simular una votació a l'hora del pati. A més, un 6,3% de les incidències presentades (11) no es poden considerar irregularitats però sí que són "males praxis que cal revisar". Un 4,6% (8 casos) són incidències relacionades amb els casos de Sant Andreu de la Barca i de la Seu d'Urgell i ja estan judicialitzats.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA PROPOSA UN 50% DE MÚSICA EN CATALÀ EN ELS CONCERTS QUE REBIN SUBVENCIONS

Plataforma per la Llengua proposa incorporar una quota mínima del 50% de música en català o occità com a requisit per beneficiar-se d'una subvenció pública en un concert o festival.

La organització assegura que Catalunya és la cua pel que fa a polítiques de promoció de la música en llengua pròpia. En la mateixa línia, subratlla que els "anys 2015 i 2016, durant la gestió dels consellers Ferran Mascarell i Santi Vila, més del 60% del pressupost destinat a subvencions per a la música vocal (cantada) es va invertir en projectes on el català era minoritari".

Per aquests motius, Plataforma per la Llengua ha posat en marxa un formulari perquè tothom que vulgui el signi i aprovi enviar una carta a la consellera de Cultura, Laura Borràs.La organització ha realitzat un estudi sobre els ajuts i les subvencions a la música del Govern de la Generalitat de Catalunya durant els anys 2015 i 2016. L’estudi mostra que més del 60% dels ajuts a la música es van destinar a propostes en què el català era minoritari (menys del 25% de presència o, fins i tot, inexistent). També conclou que Catalunya és a la cua de territoris com ara Eslovènia, Finlàndia, Irlanda, Lituània, el País Basc o el Quebec pel que fa a polítiques de promoció de la música en llengua pròpia.

Informa:ELNACIONAL.CAT (2-7-2018)

LA BBC DESMUNTA LA VERSIÓ D'ESPANYA EN UN DOCUMENTAL SOBRE L'1-O

"Catalunya, una de les parts més pròsperes d'Espanya, té una cultura diferent i la seva pròpia llengua". Així comença un documental de la BBC titulat "Crisi a Catalunya", un reportatge de poc més de 20 minuts de durada que pretén mostrar al món què ha passat a Catalunya i com ha gestionat el govern del PP aquesta qüestió purament política traslladant-la als tribunals i sent còmplice de l'entrada a presó (preventiva) de molts líders independentistes que, avui, ja fa mesos que hi són.

El vídeo desmunta la versió de l'Estat espanyol davant de tot el planeta i, fins i tot, a la descripció del documental, s'hi pot llegir que el referèndum "ha sacsejat el centre de la democràcia espanyola", al mateix temps que posa de manifest que la policia espanyola "va utilitzar la força per provar d'aturar-ho, però més de dos milions de catalans van desafiar la policia per ser una república independent".

Per resumir-ho, recorden que nou mesos després de l'1-O, Catalunya continua formant part d'Espanya i els líders sobiranistes a la presó o a l'exili. Ara bé. Per poder generar una mica de perspectiva per a tota aquella gent que no coneix exactament la situació, el documental comença explicant que, després del franquisme, quan la democràcia va ser restaurada, "Catalunya va poder governar-se a sí mateixa sense Espanya i molta gent ho va acceptar".

SARDENYA: LA NACIÓ DE LES CINC LLENGÜES

"Sardenya: la nació de les cinc llengües "
Sardenya oficialitza el sard i reconeix el català de l'Alguer i les altres llengües de l'illa

 

Al llarg de la segona meitat del segle XX, l’italià, llengua de la república, ha anat guanyant presència a l’illa de Sardenya gràcies a la posició de privilegi institucional que ostenta. Malgrat això el sard i les altres llengües de l’illa, entre les quals el català, mantenen una presència important i van recuperant terreny a les institucions. La setmana passada, el Consell de Sardenya, l’organisme d’autogovern, va aprovar una llei de regulació integral de la llengua sarda i de les altres que li són pròpies, com el català de l’Alguer, amb vint-i-cinc vots a favor i vint en contra.


De les quatre llengües que s’hi han parlat tradicionalment, el sard, evidentment, és la més important. No solament perquè és la més parlada i més estesa sinó també perquè és la que defineix la identitat pròpia de l’illa. Les altres tres llengües, el català, el cors i el lígur són testimonis del paper de Sardenya com a cruïlla de camins, un paper que n’ha marcat la història a través dels segles. Així hi van arribar el català i el lígur i així es va expandir el cors al sud de l’estret de Bonifacio.

MILITARS ESPANYOLS " ADOCTRINEN " NENS AMB LES SEVES ARMES A TARRAGONA

Els militars espanyols del portaaeronaus Juan Carlos I, que va arribar al port de Tarragona divendres passat, no s’han limitat a donar suport als Jocs Mediterranis. Durant les jornades de portes obertes que han fet aquest cap de setmana, també han exhibit les seves armes i embarcacions. Com mostren les imatges, també han ensenyat la maquinària de guerra a nens de poca edat.

Així es pot veure en les imatges que ha difós el regidor de la CUP a Reus, Edgar Fernández, que ha denunciat que els militars espanyols a Tarragona estaven “fomentant la cultura de la guerra a nens i nenes”, i li retreia a l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, el fet d’haver “comprat la idea que l’adoctrinament infantil és cosa de l’escola catalana”.

El portaaeronaus Juan Carlos I, el buc insígnia de l’Armada espanyola, va arribar al port de Tarragona divendres passat per donar suport als Jocs Mediterranis, i s’hi estarà fins aquest dilluns. Durant dissabte i diumenge ha realitzat jornades de portes obertes dirigides als qui volguessin conèixer de Emés a prop l’Exèrcit espanyol.

COLAU RESISTEIX I TORNARIA A GUANYAR LES ELECCIONS, SEGONS EL BARÒMETRE MUNICIPAL

Quan falta menys d'un any per a les eleccions municipals, la batalla per Barcelona s'escalfa amb nous actors, intents d'aliances entre forces, i enquestes. Les últimes dades són les que ha donat a conèixer aquest dilluns el baròmetre municipal, que, tenint en compte la intenció directa de vot –sense cuina–, torna el lideratge de la ciutat a l'actual alcaldessa, Ada Colau. Si les eleccions se celebressin ara, Barcelona en Comú les guanyaria, segons el baròmetre, còmodament amb un 16,2% d'intenció de vot, un suport lleugerament inferior al que rebia a finals d'any però que els situa en primer lloc per la baixada dels contrincants directes. ERC, que en l'última edició de l'enquesta –la de desembre, just després de les eleccions catalanes– s'imposava als comuns, torna ara a la segona posició, amb un 12,4%, quatre punts menys que en l'últim baròmetre. La tercera força seria el PSC, amb un 6,1%, i al darrere hi hauria el PDECat (5,6%), Cs (5,2%), la CUP (3,6%) i el PP (0,6%), que obtindria la seva pitjor dada –mai abans havia quedat per sota de l'1%–. De fet, totes les formacions cauen en intenció de vot menys la CUP, que es manté.

En ple debat sobre la possibilitat d'una llista unitària independentista, el baròmetre mostra que la suma del PDECat i ERC –sense valorar que poguessin fer candidatura conjunta– sumaria més intenció de vot directa que Barcelona en Comú. Cs, tot i l'impuls del 21-D, perdria força a la ciutat –baixa 1,2 punts–, segons aquestes últimes dades, a l'espera que confirmin el seu candidat. Un terç dels enquestats, tot i així, encara no sap què votarà. I aquesta és, de fet, la xifra més alta d'indecisos, com a mínim, des del 2011.

UN POLICIA ESPANYOL ENXAMPAT FENT PINTADES DE TABÀRNIA UNA ESCOLA DE BARCELONA

Els Mossos d’Esquadra van enxampar el passat 14 de febrer un policia nacional espanyol de baixa per incapacitat mentre feia pintades unionistes i en favor de Tabàrnia a l’escola Pompeu Fabra de Barcelona, segons explica el diari Ara. El cas, però, no va tenir cap transcendència perquè el centre no ho va denunciar.

A les pintades s’hi podien llegir expressions com “Visca Tabàrnia lliure” o “no a l’adoctrinament”. A més, també va aparèixer destrossat un mural fet per pares de l’escola que deia “per una educació de qualitat”, on s’hi havia afegit “també en espanyol”.

Es força habitual que en aquest centre hi apareguin pintades unionistes.

L’autor, segons el rotatiu, encara no ha tornat a exercir de policia a Catalunya. En els moments dels fets, l’home no tenia cap relació laboral amb la policia espanyola i, per tant, sembla que no se li hauria pogut obrir cap expedient.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (2-7-2018)

L'EUROCAMBRA DECIDEIX SI IMPOSA EL LLINDAR ELECTORAL MÍNIM QUE POT DEIXAR FORA DEL PARLAMENT ERC I EL PDECat

El Parlament Europeu decideix aquesta setmana si aprova o no la reforma de la llei electoral europea que inclou la imposició d’un llindar mínim de vot d’entre el 2 i el 5% als estats de circumscripció única amb més de 35 escons. Si obté els suports necessaris, el canvi implicarà que els estats que actualment no disposen d’un percentatge mínim de vot per llei per aconseguir eurodiputats, com Espanya, hauran d’imposar-ne un, que pot anar del 2 al 5% i que haurà de fixar el govern espanyol.

Això podria suposar que partits com ERC, el PDECat, el PNB o Bildu es quedin en un futur sense representació parlamentària. Danuta Hubner (EPP, Polònia), ponent de l’informe per reformar la llei, defensa en declaracions a l’ACN que el llindar és “important per disminuir les desigualtats entre els ciutadans europeus”, ja que actualment l’obtenció d’escons està subjecte a diferents criteris en funció de l’estat. Per contra, l’eurodiputat d’Esquerra Josep Maria Terricabras, negociador pel grup Verds/ALE en la reforma de la llei electoral europea, considera que és “antidemocràtic i increïble” que es vulgui “eliminar” els partits petits de la cambra.

FRACÀS A MOSCOU, FRACÀS A TARRAGONA

"Fracàs a Moscou, fracàs a Tarragona "

 

José Antich

Amb poques hores de diferència, Espanya ha completat dos fiascos esportius significatius: l'eliminació de la Copa del Món de futbol i la clausura dels Jocs del Mediterrani que s'han celebrat a Tarragona. En ambdós casos, el desastre no ha estat casual: en el cas del Mundial de futbol que se celebra a Rússia, el combinat espanyol ha rebut el càstig que es mereixia. Després d'una primera fase de grups en què va practicar un futbol molt mediocre, ha estat incapaç de millorar el joc en vuitens de final i abandonarà Rússia en les pròximes hores.

Les jornades de glòria amb un equip magnetitzat al voltant dels jugadors mítics del Barça de l'última dècada han passat i ara no deixa de ser una selecció més. Com sempre en la seva història. Si a això s'hi afegeix el cessament fulminant del seleccionador que havia de dirigir el Mundial ―Julen Lopetegui― després d'anunciar que havia fitxat pel Madrid de Florentino Pérez, quaranta-vuit hores abans del primer partit, potser tot s'explica molt més fàcilment.

ANC I ÔMNIUM FAN UNA CRIDA URGENT A LA SOLIDARITAT AMB LES FAMÍLIES DE PRESOS I EXILIATS PER EVITAR L'EMBARGAMENT ESPANYOL

ANC i Òmnium fan una crida a la solidaritat amb les famílies dels presos i exiliats, per evitar l’embargament
Cal aconseguir dos milions abans de demà per evitar possibles embargaments

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium faran avui una crida especial a la solidaritat amb les famílies dels presos i els exiliats, que demà mateix han de pagar la fiança de dos milions d’euros imposada pel jutge Llarena. Aquest migdia, totes dues entitats tornaran a demanar la col·laboració dels ciutadans per a pagar aquesta fiança. Tant l’ANC com Òmnium remarquen que els presos i exiliats no són culpables de res d’allò de què són acusats, però adverteixen que les repercussions de no pagar les fiances recauran en les famílies dels represaliats, que podrien perdre els seus habitatges.

Els comptes corrents on es pot fer l’ingrés són aquests:

ES-41 3025 0002 4514 3338 9791

Es-78 2100 50000 5102 0017 2439

Informa:VILAWEB.CAT (2-7-2018)

ERC, ACORD POSITIU ENTRE LA DIRECCIÓ I LES BASES

"Esquerra "
«Tot plegat és una bona lliçó per a tot l'independentisme que una polèmica aïllada no hauria d'amagar ni de fer perdre de vista»

 

 Vicent Partal

 

Aquest cap de setmana Esquerra Republicana de Catalunya ha fet una conferència nacional en què ha aprovat la ponència política que n’assenyalarà el futur immediat. Com sol passar en aquest temps de missatges ràpids, el contingut de la ponència ha restat en segon terme, sobretot a causa de la polèmica suscitada per la carta que Oriol Junqueras escrigué des de la presó per a ser llegida a la conferència.

La carta en qüestió no és pas cap gran sorpresa, si tenim en compte les posicions polítiques i intel·lectuals que ha manifestat Junqueras aquests darrers mesos. Però és cert que algunes frases han aixecat un gran debat. Jo crec que la que fa referència al primer d’octubre, tot i ser discutible, ha estat treta de context i interpretada en molts casos de manera interessada. Pel que fa al ‘nacionalisme excloent’, torne a dir que no m’estranya això que diu i, si de cas, em limitaria a deixar-la inserida en la categoria de frases desafortunades. Darrerament, se n’han dites moltes, en gairebé totes les formacions polítiques independentistes. Una més, doncs.

En canvi, crec que no s’ha remarcat prou el contingut i el resultat de la conferència. La ponència aprovada ha canviat substancialment la proposta originària, feta per la direcció del partit. I Esquerra ha sabut fer-ho amb un debat serè, malgrat les circumstàncies difícils que viu i que en cap moment no es poden passar per alt: Junqueras a la presó, Rovira a l’exili i molts dirigents importants empresonats o víctimes d’una dura represàlia.

PUIGDEMONT DEMANA AL GOVERN L'OFICINA D'EXPRESIDENT

Després que el president a l'exili Carles Puigdemont rebutgés al sou que correspon als expresidents declinant l'oferta de l'exministre Cristóbal Montoro d'acatar l'article 155 per poder obtenir la pensió d'expresident, ara ha demanat al Govern l'oficina i els recursos que li corresponen com a expresident, però no la retribució, segons avança El món a RAC1.

La renúncia del novembre, però, no comportava que la pèrdua del dret a disposar d'un despatx i del reconeixement institucional que el Parlament atorga als expresidents de la Generalitat, i que es fa efectiu en el moment en què ja hi ha un nou Govern format i que es celebra el relleu formal dels càrrecs.

Segons la llei, els exmanadataris tenen dret a un despatx personal, un cotxe oficial i seguretat i, de fet, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas gaudeixen d'aquests mitjans. Ara bé. El Govern ha d'estudiar bé com ho gestiona perquè el president a l'exili és a Hamburg a l'espera que el Tribunal d'Schleswig-Holstein ha de decidir, encara, sobre la petició d'extradició del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena i, fins llavors, Puigdemont no pot sortir d'Alemanya.

Informa:ELNACIONAL.CAT (2-7-2018)

RIDÍCUL ESPANTÓS D'ESPANYA AL MUNDIAL: ELIMINADA PER RÚSSIA ALS PENALS !

Espanya ha quedat fora del Mundial de Rússia. Per penals, amb errors de LIago Aspas i Koke, l'amfitriona ha eliminat La Roja, oferint un futbol poc atractiu però efectiu i vencent a la loteria més injusta del món del futbol. El temps reglamentari i la pròrroga havien acabat amb empat (1-1)

El conjunt espanyol s'ha avançat al minut 11 de la primera meitat gràcies a un gol en pròpia porteria del rus Ignashevich. Sergio Ramos li ha guanyat la partida dins l'àrea i després que Asensio pengés el cuir a la zona de perill, el futbolista local ha tocat la bola per introduir-la a la seva porteria. Ha estat la primera i gairebé única estocada de La Roja a la primera part. Espanya ha dominat la possessió (77%) però no ha generat perill. Hierro ha decidit deixar Andrés Iniesta a la banqueta d'inici i a Espanya li ha faltat tenir profunditat i toc entre línies.

Ha monopolitzat el joc la selecció espanyola però Rússia, aprofitant un penal innocent de Gerard Piqué, ha empatat el matx al vorell del descans. En un córner, el cuir ha impactat a la mà del central català, que estava d'esquenes però amb els braços estesos. Kuypers ha xiulat la pena màxima i Dzyuba l'ha transformat magistralment, enganyant David De Gea.

Ha arrencat igual l'equip ibèric a la segona part, sense profunditat més enllà d'alguna centrada aillada. No s'ha trobat Espanya amb la seva millor versió, aturada en sec per un entramat de defensa rus impenetrable. Ha renunciat el conjunt local a atacar durant el segon període. Ha accelerat Espanya al tram final i la més clara l'ha tingut Iniesta, un xut des de la frontal que ha desviat Akinfeev.

El partit ha anat a la pròrroga. Rússia no ha proposat res però ha forçat enviar el partit al minut 120 i Espanya s'ha frustrat amb la pilota als peus. A punt ha estat de marcar Rodrigo, que ha sortit a la pròrroga, però de nou el porter local ha aturat les escomeses d'Espanya. Als penals, amb dos errors de Koke i Iago Aspas, Espanya ha quedat fora del Mundial 2018.

Informa:ELMON.CAT (1-7-2018)

SALA I MARTÍN I LA XARXA SE'N FOTEN DE L'ELIMINACIÓ D'ESPANYA

L'eliminació d'Espanya del Mundial de Rússia ha provocat, evidentment, una gran quantitat de reacció a la xarxa. Xavier Sala-i-Martin ha utilitzat el seu compte de Twitter per bromejar sobre el K.O. dels de Hierro a la Copa del Món: l'economista ha publicat una fotografia còmica d'Albert Rivera, president de Ciutadans, i Inés Arrimadas, diputada del mateix partit al Parlament de Catalunya.

Sala-i-Martin no ha hagut ni d'afegir text a la fotografia per burlar-se tant dels dos dirigents de Ciutadans com de la selecció espanyola. A més, l'economista també ha retuitat algunes publicacions que se'n reien de l'adeu de La Roja. "Segona Copa que els pren Txerixev" i "Rússia torna a vèncer el feixisme" són alguns dels missatges que ha compartit al seu perfil.

Els comentaris a la seva publicació també han estat enginyosos: "Si no entenen la diferència entre manifestació i rebel·lió com han d'entendre la diferència entre joc de posició i joc de possessió", "Al carrer" i "No us preocupeu espanyols que això ho arregla Lamela i Llarena" són exemples de les bromes que s'han fet després de l'eliminació d'Espanya.

LA NOTA D'HUMOR DEL DIA: PABLO CASADO ( PP ) INSTA ELS INDEPENDENTISTES A EXILIAR-SE SI VOLEN MARXAR D'ESPANYA

E candidat a la presidència del PP espanyol Pablo Casado ha instat aquest diumenge els independentistes a fugir a Brussel·les o Alemanya si volen marxar de l'estat espanyol, perquè "Catalunya no se n'anirà d'Espanya". De fet, ha dit que no li preocupen els polítics independentistes presos, sinó els "centenars de milers de catalans" als quals el govern espanyol "deixa sols" i els diu, suposadament, que qui mana a Espanya són Carles Puigdemont i Quim Torra. En una visita a Barcelona, Casado també ha dit que cap policia espanyol ha de demanar perdó per "defensar els drets i llibertats" i creu que el govern espanyol no ha de dialogar amb els independentistes.

En el dia central de campanya de les primàries al PP, Casado ha visitat Catalunya, on farà un acte amb militants a Barcelona i un altre a Lleida per veure el partit de la selecció espanyola de futbol. A la capital catalana s'ha presentat davant de la Prefectura Superior de Policia, a la Via Laietana, on ha saludat els agents que custodien la porta. En el primer dia de campanya va visitar la caserna de la Guàrdia Civil d'Altsasu (Navarra). Li ha donat suport l'exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó, i ha mantingut un breu diàleg amb el president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), José Vargas, que li ha demanat més suport en les polítiques a favor de les víctimes.

L'ANC PROPOSA " PRIMÀRIES REPUBLICANES " PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS A LES PRINCIPALS CIUTATS DEL PAÍS

L'ANC proposa celebrar unes "primàries republicanes" de cara a les eleccions municipals del 2019 a les ciutats de més de 25.000 habitants. Així ho ha decidit el secretariat nacional de l'entitat, reunit en un ple extraordinari aquest diumenge a Barcelona. Aquestes primàries que proposa l'Assemblea tenen l'objectiu d'aconseguir el màxim d'alcaldies independentistes, garantir la unitat d'acció i fer efectiva la República, segons un comunicat de l'entitat que presideix Elisenda Paluzie. Les primàries s'obririen a candidats de la societat civil i de partits, en un format similar al que promou Jordi Graupera a Barcelona. Els socis de l'ANC ratificaran aquesta estratègia les pròximes setmanes en una consulta telemàtica.

Pel que fa als municipis de menys de 25.000 habitants, l'ANC proposa que les assemblees territorials valorin si, amb la situació actual de correlació de forces i la projecció de futur que tinguin, és aconsellable impulsar també un procés de primàries al municipi, o bé si seria millor establir només compromisos amb els actors locals per continuar garantint l’alcaldia independentista.

Informa:ARA.CAT (1-7-2018)

PUIGDEMONT A CASADO: " SI FAN EXILIAR ELS DEMÒCRATES, NOMÉS QUEDARAN ELS FEIXISTES "

El president a l'exili Carles Puigdemont ha replicat avui a les declaracions de l'aspirant a liderar el PP Pablo Casado. El popular ha instat els independentistes a exiliar-se si volen marxar d'Espanya i ha assegurat que no li preocupen els presos polítics. "Catalunya no se n'anirà d'Espanya, si els independentistes volen anar-se'n, que marxin com Puigdemont a Brussel·les o Alemanya", ha sentenciat.

Per aquest motiu, Puigdemont, a través d'una piulada, ha respost a les paraules de Casado i l'ha advertit que "si fan exiliar els demòcrates, només quedaran els feixistes". "Tota persona perseguida per un estat injust serà benvinguda a l'espai lliure europeu, sigui polític, cantant, activista, mecànic, professor o pallasso", ha replicat el president.
Informa:ELNACIONAL.CAT (1-7-2018)

SANCHIS ORGANITZA TV3 DE CARA L'HIVERN

El director de TV3, Vicent Sanchis, ha afirmat que "tancar un canal seria greu" i que aquesta és "l'última alternativa" per resoldre la situació del canal Esport3. En la primera temporada que la televisió pública no disposarà dels drets d'emissió del futbol, Sanchis considera que "amb el canal d'esports s'ha de fer una reflexió de debò".

A la pregunta de si el tancaria, respon: "Hi ha milers de persones que fan esport base a Catalunya, un munt de competicions que no acaba de cobrir bé la televisió local i quan ho emet TV3 la transmissió es fa per tot el país". La prioritat de Sanchis és, doncs, "mirar si és possible amb els diners que ens adjudicaran la temporada que ve", mantenir tots els canals "com fins ara".

"Obrir un canal de televisió convencional ara seria una idiotesa, el món audiovisual està canviant moltíssim", ha assegurat Sanchis que alhora ha admès que tancar-ne un "també és greu, i per tant és l'última alternativa". "Primer s'ha de mirar si tot això té sentit d'una altra manera", ha dit.

TV3 CONTINUA IMPARABLE I ENCADENA ONZE MESOS COM A LÍDER INDISCUTIBLE, MALGRAT EL MUNDIAL

TV3 ha tancat el mes de juny com a líder d’audiència, segons les dades de Kantar Media, amb una quota de pantalla del 13,7%. Encadena així onze mesos al capdavant d’aquesta classificació. A més, els registres del sisè mes de l’any són els millors des de l’any 2011, sent la cadena més vista en 19 dies dels 30 del mes.

La televisió pública ha superat en 2,1 punts la segona cadena, Telecicno, i en 4,5 la tercera, Antena3. A més, en el rànquing dels programes més vistos del dia, l’ha encapçalat en 17 ocasions durant el juny. Els telenotícies es mantenen líders en totes les seves edicions, sent dels programes més vistos en onze ocasions. També hi ha 14 programes de la llista dels 20 més vistos del mes i en aquest sentit, destaca el documental emès el passat dijous al programa Sense ficció, 20-S, amb una quota del 33,7% i 982.000 espectadors. El segon millor resultat de la història del programa. En la línia de millora de la graella televisiva, el programa Joc de Cartes va signar el seu millor resultat el passat dimecres, en què es buscava el millor restaurant davant del mar del Maresme. Va assolir un 24% de quota i 544.000 espectadors.

ERC APROVA EL NOU FULL DE LA REPÚBLICA AMB EL SUPORT DEL 96% DE LA CONFERÈNCIA NACIONAL

ERC ja té nou full de ruta. Un 96% dels militants que han votat la ponència política han acceptat el document que aposta per ampliar la base sobiranista per tornar a intentar implementar la independència més endavant. 511 vots a favor, 19 abstencions i 5 vots en contra han acreditat l'ampli suport a un document que, tal com ha avançat l'ARA, no descarta una nova DUI si l'Estat rebutja el referèndum acordat i que es prepara per la "desobediència" si la negociació no comença a "curt termini".

La ponència política que s'ha votat aquest diumenge a La Farga de l'Hospitalet incorpora molts canvis respecte a l'esborrany que va fer públic l'executiva ara fa uns mesos. L'1 d'octubre "com a principal font de legitimitat" guanya pes, com també el suport a "qualsevol opció democràtica i pacífica" per referir-se a la unilateralitat, reivindicada per les bases. El resultat és un full de ruta que, després de mesos de debat intern i de crítiques –tan internes com de la resta del sobiranisme–, s'assimila bastant al que el partit seguia fins a l'octubre passat: diàleg com a prioritat per reivindicar un referèndum acordat, i unilateralitat si això no és possible.

Subcategories

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07856088