CIUDADANOS, LA CARAVANA DE L'ODI AMB UN DISCURS DE JOSÉ ANTONIO

"Ciutadans, la caravana de l'odi "

José Antich

 

Fa uns dies, una persona que té una certa influència en la capital espanyola i que no fa tant defensava amb aparent convenciment un govern d'Albert Rivera per acabar amb Mariano Rajoy em va comentar: "Ara sí que us entenc, als catalans; Rivera és un tot un perill". Quan li vaig recordar la seva opinió anterior, capbaix només va poder dir: "Home, anava de liberal i molts crèiem que era aire fresc, però ha anat tant a la dreta...". En veure aquest diumenge les imatges de Rivera en el municipi navarrès d'Altsasu he recordat les paraules del meu amic i també altres que li havia dit: Rivera ha fet de la política una baralla permanent i la seva capacitat d'introduir odi en la política espanyola és il·limitat.

Avui, per sort, aquesta no és, com fa un temps, la mirada exclusiva de l'independentisme. Pablo Iglesias, el secretari general de Podemos, va ser el primer a allunyar-se d'aquells posats conjunts amb el líder taronja en què es presentaven com els regeneradors d'una Espanya que molt majoritàriament no vol regenerar-se. Que se sent còmoda amb una monarquia alineada amb la dreta espanyola capaç de validar un inexistent cop d'estat a Catalunya i un relat judicial insostenible des de tots els punts de vista.

LA FISCALIA ES PLANTEJA ACTUAR CONTRA PUIGDEMONT A TRAVÉS DEL TRIBUNAL DE COMPTES

La fiscalia espanyola es planteja ara actuar contra el president a l'exili, Carles Puigdemont, a través del Tribunal de Comptes. Com ho pensa fer? Li reclama tots els diners suposadament utilitzats per a l'organització de l'1 d'octubre. Segons fonts jurídiques, recórrer a la jurisdicció comptable permetria recuperar els fons més ràpidament, ja que es disposaria d'eines legals millors. Fonts properes al Tribunal de Comptes calculen que la suma suposadament malversada arribaria als tres milions d'euros.

Segons han avançat El País i La Sexta, a més del procediment penal contra els acusats pel cas 1-O, la fiscalia ara també vol obrir un procés paral·lel al Tribunal de Comptes i interposar una demanda al president Carles Puigdemont i als consellers a l'exili. Amb aquesta s'espera aconseguir la restitució dels fons monetaris de la Generalitat de Catalunya que es van destinar, suposadament, a finançar el procés sobiranista fins a la declaració d'independència al Parlament el 27 d'octubre del 2017.

Divendres la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van presentar els seus escrits amb la petició de penes per als líders empresonats de l'1-O. A més de les penes de presó pels delictes de rebel·lió sedició, desobediència i malversació, segons cada cas, les acusacions incloïen un primer càlcul dels diners suposadament destinats al referèndum. Segons la fiscalia, aquesta xifra s'eleva a 2,87 milions d'euros. La quantitat de l'Advocacia és més baixa i suma un total d'1,97 milions d'euros. I hi ha un tercer actor, la Guàrdia Civil calcula que la despesa va ser de 4,02 milions.
El precedent de Mas, Homs, Ortega i Rigau

LA CARTA DE COMIAT DE LESMES AL JUTGE DEL 13:" VAS CANVIAR EL RUMB DE LA HISTÒRIA DEL NOSTRE POBLE "

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va fer arribar divendres passat un sentit reconeixement al jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, mort la matinada d’aquest diumenge i que des del jutjat d’instrucció número 13 va investigar els preparatius del referèndum de l’1-O. A través d’una carta a la qual ha tingut accés El Nacional, Lesmes subratlla les "dimensions heroiques" de la feina del jutge en un ambient "hostil". Fonts judicials consultades per aquest diari, atribueixen la carta a un intent d’estar “a prop d'ell humanament” davant de l'agreujament de la seva malaltia.

En la carta, amb un to molt personal i d'amistat, Lesmes recorda que Ramírez Sunyer va decidir canviar el rumb de la seva carrera d’enginyer per la de jutge i assegura: “en fer-ho vas canviar el de la Història mateixa del nostre país. I aquí resideix part de la teva grandesa”.

Lesmes assegura que reorientar la carrera d’enginyer i superar una dura oposició “per servir a al Justícia” representa una “empenta i un alè realment inusitat”. “Tu has donat proves sobrades d’aquesta empenta i aquest coratge en moltes circumstàncies difícils” assegura per afegir més endavant: “Però aquest compliment adquireix dimensions heroiques quan tot el que t’envolta es converteix en hostil”.

EL DISCURS DE MACRON QUE DEIXA EN EVIDÈNCIA FELIPE VI PEL REFERÈNDUM DE NOVA CALEDÒNIA

El president de França, Emmanuel Macron, ha deixat en evidència el rei Felip VI, fent un discurs institucional amb plena normalitat després d'un referèndum d'autodeterminació. Macron s'ha mostrat aquest diumenge "orgullós" que la majoria dels habitants de Nova Caledònia es mostrés contrari a la independència en el referèndum celebrat a l'arxipèlag, i ha ofert "diàleg" i "garanties" als independentistes.

En un discurs solemne pronunciat des de l'Elisi, el president francès ha assenyalat que el vot, en el qual el 57 % dels electors ha rebutjat la independència, és "una mostra de confiança en França, en el seu futur i en els seus valors".

Macron ha evitat parlar de vencedors i vençuts, i ha assegurat que "les úniques derrotades són la por i la divisió", davant "la pau i l'esperit de diàleg", que ha considerat que és "l'únic camí possible".

L'ASSOCIACIÓ JUDICIAL ÀGORA RESPON AMB GRAN PREOCUPACIÓ A LES ACUSACIONS DE LA FISCALIA

L'associació de jutges Àgora Judicial va expressar aquest dissabte "enorme sorpresa" i "gran preocupació" pel fet que el relat que s'ha anat construint durant la instrucció s'hagi plasmat també a l'escrit d'acusació provisional presentat per la Fiscalia contra els dirigents independentistes processats per l'1-O. En un comunicat, els magistrats consideren que qualificar els fets esdevinguts durant la celebració del referèndum com a constitutius d'un delicte de rebel·lió "no sembla que pugui superar una anàlisi objectiva i imparcial que s'atengui al principi de legalitat penal". Segons Àgora Judicial, "és palmari i notori" que no s'ha donat l'element "nuclear i essencial" d'un aixecament violent, general i deliberat per obtenir la declaració d'independència , recollit en el Codi Penal com a rebel·lió.

L'associació ha recordat que el Ministeri Públic ha d'actuar, en tot cas, segons els principis d'imparcialitat i de defensa de la legalitat. L'escrit prossegueix afirmant que no està tipificat "un delicte de rebel·lió per imprudència", per la qual cosa, "en contra del que sembla desprendre’s de certes resolucions dictades" en la instrucció i de l’escrit d'acusació, "hauria de ser irrellevant el que els acusats van poder pensar que podria arribar a ocórrer en un hipotètic futur: s'ha de produir, simplement, un aixecament públic i violent objectivament constatable". Àgora Judicial es mostra sorpresa per "l'estranya insistència", en seu d'instrucció i ara també d'acusació, a sostenir que les forces i cossos de seguretat "es limitaven el dia 1-O a complir un mandat judicial" i ometre el fet que la resolució judicial que ordenava impedir la celebració del referèndum preveia igualment que l'actuació policial s'havia de dur a terme "sense alterar o afectar la normal convivència ciutadana".

S'HA MORT RAMÍREZ SUNYER, EL JUTGE DEL 13 QUE VA ENGEGAR LA REPRESSIÓ CONTRA L'INDEPENDENTISME

S’ha mort el magistrat del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, segons que ha pogut confirmar VilaWeb. Havia estat ingressat a l’hospital i tenia una malaltia en fase terminal. És el magistrat que es dedicava a la investigació de la causa de l’1-O a Barcelona després d’haver admès a tràmit la denúncia presentada pel partit d’ultradreta Vox i l’advocat Miquel Durán contra el jutge Vidal. Fa poques setmanes va admetre que investigava el referèndum després d’haver-ho negat durant mesos. Durant aquest període, ha comès moltes irregularitats com ara punxar trucades telefòniques, fer ordenar seguiments a dirigents polítics i extralimitar-se en les seves funcions per a investigar aforats. La seva investigació és la base de la instrucció del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena.

El mes d’octubre va confirmar que havia deixat d’investigar pels delictes de rebel·lió i sedició la quarantena d’acusats d’haver tingut alguna cosa a veure amb l’1-O i amb el procés d’independència, molts dels quals, alts càrrecs de la Generalitat. La decisió del jutjat va arribar després de més d’un any mantenint l’amenaça d’acusar-los d’aquests dos delictes.

També és qui va ordenar la detenció de catorze alts càrrecs del govern català el 20-S. És el mateix jutge que va ordenar d’interrogar Joan Ignasi Elena, del Pacte Nacional pel Referèndum, d’entrar al Teatre Nacional de Catalunya o de provar –sense èxit– d’encausar el director general dels Mossos per no haver evitat la xiulada a l’himne espanyol.

Informa:VILAWEB.CAT (4-11-2018)

BUCH I LLOVERAS COMPAREIXERAN AQUEST DILLUNS AL TSJC COM A INVESTIGATS PEL SUPORT A L'1-O

El conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, compareixeran dimarts que ve al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en qualitat d'investigats pel seu suport a l'1-O quan presidien, respectivament, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). La citació al TSJC per un presumpte delicte de desobediència es produeix arran d'una querella de la Fiscalia Superior de Catalunya presentada el setembre de 2017 quan Buch era president de l'ACM i Lloveras de l'AMI, uns càrrecs que actualment ja no ocupen. Segons un acte del TSJC, Lloveras i Buch van enviar correus electrònics a altres alcaldes catalans perquè donessin suport al referèndum de l'1-O amb mesures com aprovar decrets d'alcaldia i confirmar la disponibilitat dels locals de votació.

En els seus inicis, el TSJC va enviar la causa al Tribunal Suprem però el magistrat Pablo Llarena va rebutjar la seva competència per investigar-la i la va retornar al tribunal català, que és qui prendrà declaració al conseller i a l'alcaldessa. La querella de la Fiscalia, presentada el 14 de setembre de 2017, els atribuïa presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics per considerar que van fer "actes inequívocs de promoció i organització del referèndum", suspès pel Tribunal Constitucional. La querella es va donar a conèixer el mateix dia que va començar la campanya de l'1-O i des de l'acte central que els independentistes van celebrar aquell dia, Lloveras va declarar que era un atac al món municipal que demostrava que Espanya és "un Estat en decadència i sense valors democràtics".

Informa:ELMON.CAT (4-11-2018)

RAMÍREZ, EL JUTGE DEL 13 QUE PERSEGUIA CASTELLERS, ANARQUISTES I INDEPENDENTISTES

"El jutge que perseguia castellers, anarquistes i independentistes "

Gemma Liñán

Juan Antonio Ramírez Sunyer [mort el 4 de novembre de 2018] és el titular del jutjat número 13 de Barcelona, el controvertit jutjat d'instrucció que investiga els preparatius del referèndum.

El seu currículum està minat de casos polèmics i se'l considera un vell conegut de l'independentisme, precisament pel tipus d'investigacions que ha portat, en què no ha donat peixet al procés. De fet, a Ramírez Sunyer no li ha tremolat mai el pols quan ha tingut davant seu una denúncia contra qualsevol càrrec públic de la Generalitat.

L'any 2016, la Generalitat el condecora el Dia de les Esquadres. El reconeixement li arriba tres mesos després de no admetre a tràmit la denúncia contra l'aleshores director general de la Policia, Albert Batlle. El magistrat l'acusava de no perseguir la xiulada a l'himne espanyol a la final de la Copa del Rei. La denúncia es va quedar en un calaix, el jutge va tenir la seva condecoració, però un any després ha girat la truita i ara té a les mans la investigació judicial per pressionar i atemorir el Govern, i evitar el referèndum.

TENSIÓ A ALTSASU PER L'ACTE DE CIUDADANOS EN DEFENSA DE LA GUÀRDIA CIVIL

L'acte de Ciutadans convocat al poble navarrès d'Altsasu ha provocat tensió entre els concentrats espanyolistes i antifeixistes. Una hora abans que comencés l'acte d'España Ciudadana, plataforma creada per la formació d'Albert Rivera, centenars de manifestants antifeixistes s'han concentrat al poble sota el lema "Deixeu Altsasu en pau", un dia després que milers de persones es concentressin al mateix municipi com a mostra de rebuig a l'acte espanyolista.

Altsasu és el poble on una baralla de bar entre dos guàrdies civils i uns veïns ha acabat amb vuit joves complint penes de presó d'entre dos i 13 anys.

Després de fer una marxa fins arribar prop de la plaça on s'havia de celebrar l'acte d'España Ciudadana, els antifeixistes s'han topat amb un fort desplegament de seguretat de la Policia Foral de Navarra i també de la Guàrdia Civil que els ha impedit l'accés. A continuació, diversos assistents a l'acte de Cs han anat arribant al municipi des d'arreu de l'Estat protegits pels dispositius policials. Els antifeixistes els han dedicat alguns insults i consignes reivindicatives mentre els espanyolistes els saludaven augmentant la tensió.

LES MALES CONDICIONS AMB QUÈ DECLARARAN ELS PRESOS EN EL JUDICI DE L'1-O

"Les males condicions amb què declararan els presos en el judici de l’1-O"
Jornades interminables, trasllats esgotadors i dificultats per als advocats en el judici que pot començar el mes de gener

 Josep Casulleras Nualart i Josep Rexach Fumanya

A les cinc de la matinada s’han de llevar. Sense despertador, perquè quan els vinguin a cercar a la cel·la per a traslladar-los a l’Audiència espanyola ja estiguin a punt per a sortir. Els emmanillen i els fan pujar a un furgó de la Guàrdia Civil sense visió de l’exterior. Això fa que cada trasllat sigui un calvari per a alguns d’ells, perquè es poden marejar fàcilment. És aproximadament una hora de trajecte. Quan hi arriben els emmanillen per l’esquena per a fer-los baixar i passen a ser custodiats per agents de la policia espanyola, que els condueixen fins als calabossos. A cada pres, li és assignat un de diferent, on ha d’esperar el torn per a anar a declarar. Els fan treure les ulleres, la corbata, els papers, els bolígrafs, els cordills de les sabates. I han d’esperar unes quantes hores. Cada calabós fa uns vuit metres quadrats, amb un banc d’obra, un vàter i un rentamans. És un indret sòrdid i brut, tal com el descriu el conseller Joaquim Forn en el llibre Escrits de presó (Enciclopèdia). És un forat, i fins i tot s’hi ha trobat restes d’excrements. I allí, alguna vegada s’hi ha hagut d’esperar cinc hores.

Quan els toca declarar els en fan sortir, emmanillats una altra vegada, i els porten fins al Tribunal Suprem en un furgó de la policia espanyola. Ho fan així perquè el Suprem no té calabossos, perquè no és un tribunal per a fer-hi habitualment judicis, sinó més aviat algunes vistes públiques sobre recursos. Quan compareixen davant el jutge han d’estar concentrats, en tensió, han de dominar el neguit. Meritxell Borràs explica a 34 dies de tardor i un de primavera (Símbol Editors) que havia hagut de prendre’s un tranquil·litzant. ‘Un judici és la cosa més semblant a un examen oral. Un judici és això’, diu Àlex Solà a VilaWeb, l’advocat de Jordi Cuixart. Un examen que han de fer en unes condicions lamentables. Quim Forn també ho explica al llibre: «No sé quants advocats, jutges i periodistes són conscients del que arriben a suposar aquests trasllats i en quines condicions es produeixen. No sé si sabem què significa estar-se tancat en un calabós unes quantes hores abans que et prenguin declaració. No la fas en les millors condicions.» Els acusats es poden trobar al Suprem quan un ha acabat de declarar i un altre arriba a la sala per a començar. Però no els és permès de parlar entre ells. Si es volen saludar, els policies els criden l’atenció. Quan un ha acabat, cap als calabossos de nou. De dinar, un entrepà de formatge o de xoriço immenjable.

EL "NO PASSARAN" S'ESCAMPA INTERNACIONALMENT PER DENUNCIAR LA REPRESSIÓ ESPANYOLA

Un dels fragments més polèmics de l’escrit d’acusació de la fiscalia contra els dirigents independentistes és el que fa referència a l’expressió ‘No passaran!’ que Jordi Cuixart va fer servir el 20-S davant la conselleria d’Economia. ‘Es va adreçar als congregats i va exigir l’alliberament de tots els detinguts. Malgrat reivindicar el pacifisme de la mobilització, va apel·lar també a la determinació mostrada en la guerra del 1936 (fent servir l’expressió ‘no passaran!’) i va desafiar l’estat espanyol a requisar el material que s’havia preparat per al referèndum i que tenia amagat en determinats locals’, diu l’escrit.

Aquesta vinculació d’un lema antifeixista amb un suposat delicte de rebel·lió (que exigeix violència) ha despertat indignació, també fora del Principat. Unes quantes personalitats hi han reaccionat a les xarxes amb l’etiqueta #NoPassaran. És el cas de Can Dündar, un periodista turc exiliat que ha compartit un piulet del president Carles Puigdemont en què explica l’origen del lema i denuncia que sigui considerat un crida a la violència. ‘”No passaran!” és un dels lemes internacionals de la lluita contra el feixisme. Avui, la justícia espanyola ha empresonat persones acusades de rebel·lió, també per haver tornat a cridar “No passaran!”. Necessitem el suport dels antifeixistes d’arreu del món’, va dir ahir Puigdemont.

QUI MANA ÉS EL REI I LES DUES ESPANYES OBEEIXEN

"Qui mana és el Rei i les dues Espanyes obeeixen "

 

Jordi Barbeta

Les severes acusacions contra els líders independentistes han obert dos debats molt diferents, tan antagònics que posen en evidència una distància espiritual entre Catalunya i Espanya tan gran que potser acabarà donant la raó als que asseguren que la independència de Catalunya tardarà molt o poc però és quelcom d’inexorable.

A Espanya, els partits polítics, el món jurídic i els mèdia es queixen que l’advocat de l’Estat sigui aparentment més tou que la fiscalia i ha sorgit una defensa pràcticament unànime de tots els estaments reclamant la màxima repressió contra el sobiranisme català. A Catalunya, en canvi, la qüestió és com recuperar la llibertat, els drets civils i la democràcia. Antonio Machado va escriure allò que “una de las dos Españas ha de helarte el corazón”. El problema és que, des de Catalunya estant, no es veu avui cap Espanya que no et deixi glaçat i que no t’esperoni a marxar. Encara que no vulguis.

On és, Machado, l’Espanya que no ha de glaçar el cor dels catalans? L’Espanya que tradicionalment ha glaçat els catalans (i abans, els espanyols demòcrates) és prou coneguda i previsible, així que no es podia esperar una reacció menys agressiva dels líders de la dreta espanyola, tant li fa Pablo Casado com Albert Rivera, o de l’Abc, La Razón i El Mundo. Tanmateix, el primer titular que li va sortir a El País, a qui teòricament li correspon una actitud més machadiana, va ser: “La fiscalía pide 25 años de cárcel para Junqueras y la Abogacía del Estado solicita la mitad” i afegia immediatament les declaracions que va fer Pedro Sánchez quan era a l’oposició en què es mostrava partidari d’acusar de rebel·lió els dirigents sobiranistes. L’editorial de dissabte furgava en la mateixa ferida que els diaris de la caverna.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA ACONSEGUEIX NEGOCIAR LA MODIFICACIÓ SOBRE EL NOU MODEL LINGÜÍSTIC

Després de la reunió que aquesta tarda han mantingut representants de la Plataforma per la Llengua amb responsables del Departament d'Ensenyament, s'ha acordat obrir una taula de negociació per tal de plantejar esmenes al document del nou model lingüístic escolar.

La Plataforma per la Llengua s'havia mostrat preocupada davant la possibilitat que el nou model comportés un deteriorament de la competència lingüística en català en l'alumnat d'algunes àrees de Catalunya. "La nostra prioritat, i pel que treballarem, és garantir que tots els alumnes catalans assoleixen el màxim nivell de coneixement del català al finalitzar els estudis", ha assegurat Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua. "L'aprenentatge del català no pot sortir perjudicat amb el nou model, que ha de permetre l'aprenentatge de noves llengües sense debilitar el català", han assegurat des de l'ONG del català.

LA UNITAT QUE EXIGEIX LLUÍS LLACH

"La unitat que exigeix Lluís Llach "

 

José Antich

 

Dels molts discursos que s'han sentit aquestes últimes hores amb motiu dels actes convocats en complir-se un any de la injusta presó d'Oriol Junqueras i de Quim Forn ―una privació de llibertat extensible als Jordis (Sànchez i Cuixart) i als consellers Rull, Turull, Romeva i Bassa i a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell―, cap ha sonat amb la força del cantautor Lluís Llach, tot un referent moral de l'independentisme. L'exdiputat de Junts pel Sí va apel·lar des de la tribuna instal·lada davant la presó de Lledoners a la unitat estratègica de l'independentisme amb una força i convicció que no va deixar ningú indiferent. Les seves emotives paraules finals, "Us ho exigim! Us ho exigim! Us ho exigim!", cridades en to imperatiu han traspassat els murs de les presons i viatjat fins a les ciutats europees on hi ha membres del Govern a l'exili.

És possible que el punt d'inflexió en el sòrdid desacord que han mantingut des de fa un any llarg Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no estigui tan lluny. Algunes persones estan treballant molt seriosament en això, conscients que no hi pot haver avenços per assolir la unitat estratègica de l'independentisme si no s'aconsegueix que supurin les ferides que hi ha obertes entre els dos líders independentistes. Cal girar full i donar per acabat com més aviat millor el tortuós any sense un rumb clar i sense una iniciativa política capaç d'il·lusionar els dos milions llargs de votants que han assistit escandalitzats als escrits de la fiscalia demanant més de 200 anys de presó per als presos polítics catalans i la cúpula d'Interior. I aquesta només pot arribar de la mà de la unitat d'acció, la que va permetre celebrar el referèndum de l'1 d'octubre.

ELS CDR DEMANEN UNA VAGA GENERAL PER ACONSEGUIR UNA REPÚBLICA EFECTIVA

Els CDR demanen d’eixir al carrer, desobeir i preparar una vaga general per encaminar-se vers una República efectiva. Ho indiquen en un comunicat publicat l’endemà de la presentació dels escrits d’acusació contra els presos polítics i els altres represaliats. Al text, hi diuen que el govern ‘continua estancat en l’autonomisme i les disputes partidistes’ i els demana què espera, perquè té ‘la clau de les presons’.

Els CDR asseguren que les ‘penes vergonyoses’ amb les quals ‘amenacen l’independentisme’ no són res més que una vella estratègia per a atemorir. Tot i això, asseguren que ja fa molt temps que han pres la determinació de no retrocedir.

Afirmen que creuen ‘en les assemblees locals i en l’enfortiment del sindicalisme’, ara que asseguren que la classe política ‘ha venut el poble a la (in)justícia espanyola’. Per això diuen que s’han acabat els jocs de paraules i els simbolismes i fan una crida a ‘rebel·lar-se contra la infàmia de l’estat espanyol’.

Informa:VILAWEB.CAT (4-11-2018)

ALEMANYA RECORDA A TOTS ELS ESTATS DE LA UE QUE HAN DE RESPECTAR ELS DRETS HUMANSTS

El govern alemany ha fet públic un comunicat en què recorda a tots els Estats europeus a respectar els drets humans, amb motiu del 20è aniversari de la creació del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), . No ha passat desapercebut en medis polítics que la publicació s'ha fet aquest divendres, el mateix dia que la Fiscalia espanyola va presentar els seus escrits d'acusació contra els presos polítics catalans.

Després de fer un breu repàs osbre l'origen del TEDH, el comunicat afirma que el respecte als drets humans per parts del Estats-membre de la UE "no pot ser a la carta". "Qualsevol que vulgui pertànyer a la comunitat europea ha de comportar-se en conseqüència", afegeix. Aquesta idea està relacionada amb el fet que, segons diu el comunicat, "per alguns Estats la jurisdicció d'Estrasburg va massa lluny i és considerada com una interferència". Alemanya no accepta aquesta actitud.

Des del govern alemany insten als "47 estats membres a complir amb els seus deures, igual que participen dels plens drets de ser al Consell d'Europa". També recorden que el missatge d'aquest comunicat és "aplicable a Turquia, Rússia i l'Azerbaidjan" per l'especial preocupació que "ens provoquen a causa de la situació dels drets humans". L'escrit també reivindica que el TEDH ha de tenir un "accés sense cap restricció" als països als quals es dirigeix.

POBLE LLIURE DIFEREIX DE LA CUP I DEFENSA EL CONSELL DE LA REPÚBLICA

Poble Lliure, organització de l’Esquerra independentista, ha publicat en un fil de piulets les seves propostes com a resposta al judici de l’1-O. Entre elles, destaca la defensa del Consell per la República, l’Assemblea de Representants i del Fòrum Social Constituent, institucions que diu que ‘han de ser ariet de ruptura democràtica’. La postura de Poble Lliure difereix de la CUP, on està integrat, que s’ha desmarcat del Consell per la República i el Fòrum Social Constituent. En un comunicat, la CUP va dir que el Consell per la República ‘alimenta el discurs simbòlic a l’exterior i no afronta l’element central del conflicte que viu el país que és l’exercici del dret a l’autodeterminació al territori’.

A banda, Poble Lliure també diu que ‘cal una resposta unitària i contundent per part de totes les forces democràtiques, partits i societat civil, per expressar el rebuig de la immensa majoria del poble català contra la repressió de l’Estat’. A més, l’organització diu que ‘els partits republicans no poden donar més peixet al govern de Pedro Sánchez’.

Informa:VILAWEB.CAT (4-11-2018)

LLEDONERS, EPICENTRE DEL PROCÉS

"Lledoners, epicentre del procés "
Un any després de l'empresonament dels dirigents independentistes, el centre penitenciari acull reunions sobre el Govern, la dinàmica parlamentària, el naixement de la Crida, les decisions estratègiques d'ERC i els pressupostos de l'Estat

 

per Oriol March



"Vaig desbordat", diu sovint Joaquim Forn quan parla amb la seva dona, Laura Masvidal, des del telèfon de la presó de Lledoners. El trasllat dels dirigents independentistes a Catalunya ha convertit el centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada en un dels enclavaments neuràlgics de la legislatura, perquè hi conviuen figures de primer nivell amb incidència en el dia a dia de la política catalana. Quan es compleix un any de l'entrada a presó de bona part del Govern que va dur el país cap a la declaració de la independència i ja es coneixen les dures peticions de presó per part de la Fiscalia General de l'Estat, Lledoners emergeix com a epicentre de la legislatura perquè s'hi debaten qüestions relacionades amb el dia a dia de l'executiu, del Parlament, del naixement de la Crida Nacional per la República i l'estratègia d'ERC.

A Sant Joan de Vilatorrada hi conviuen Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart des del mes de juliol, quan Institucions Penitenciàries va autoritzar el trasllat des d'Estremera i Soto del Real. Dolors Bassa i Carme Forcadell van optar per anar a centres penitenciaris separats: l'exconsellera de Treball està reclosa al Puig de les Basses, a Figueres, mentre que l'expresidenta del Parlament va escollir la presó de Mas d'Enric, al Catllar. Totes dues reben visites sovint dels seus companys de partit i dels actors del sobiranisme, però a Lledoners s'hi ajunten dos factors: que els presos polítics hi estan junts i que, en bona mesura, tots ells estan en actiu. "Res del que passa es pot aïllar de Lledoners", manté un alt dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) consultat per NacióDigital.

LES FALSETATS I ELS ERRORS DE L'ESCRIT DE LA FISCALIA

"Les falsedats i els errors de l’escrit de la Fiscalia "

El ministeri públic fa una interpretació particular dels fets d’octubre plena de dades incorrectes

OT SERRA


Els ferits de l’1-O

“Segons dades de la Generalitat, també van resultar lesionats nombrosos ciutadans, una xifra pròxima al miler que es va manipular per magnificar la repressió policial. S’ha comprovat que en un elevat percentatge de casos l’atenció mèdica que van rebre va ser exclusivament a conseqüència de marejos i crisis d’ansietat, i no de lesions causades pels funcionaris policials”.

L’informe de Salut respecte als ferits de l’1-O detalla 1.066 atesos. Prop del 90% eren per contusions, policontusions, fractures i traumatismes diversos, i només un 6% per crisis d’angoixa. La consellera de Salut, Alba Vergés, va tornar a publicar l’informe a les xarxes divendres i va exigir “prou falsedats”.

IGLESIAS: " ELS DE 'LA MANADA' VAN SER CONDEMNATS A 9 ANYS I A JUNQUERAS LI'N DEMANEN 25 "

El secretari general d'Unidos Podemos, Pablo Iglesias, ha assegurat que és una "vergonya" que "els violadors de 'La Manada' fossin condemnats a 9 anys i es trobin actualment en llibertat provisional, mentre que a l'exvicepresident (sic) de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, la Fiscalia li demani 25 anys de presó. En un acte per preparar les properes eleccions municipals de maig de 2019, a les quals Podemos preveu presentar-se en 1.000 municipis com a marca pròpia, el líder del partit ha repetit en diverses ocasions la "vergonya" que sent en veure que "la llei no sigui igual per a tots". També ha comparat aquests dos casos amb uns altres contra "titellaires i còmics" que són "jutjats i fins i tot empresonats", i ha reiterat que la situació a Catalunya no la resoldran els jutges sinó que haurà de fer-se per lleres polítiques. "El conflicte a Catalunya se solucionarà amb diàleg i ho diu algú que no vol que Catalunya se'n vagi", ha afegit.

Al mateix temps, Iglesias ha admès que, arran de la petició de la Fiscalia sobre els líders cívics i polítics catalans durant el referèndum de l'1-O, l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat "està més lluny que fa tres dies", una cosa que, per a ell, ha generat "ràbia". No obstant això, malgrat entendre i compartir aquesta ràbia, Iglesias ha demanat als partits catalans presents al Congrés que es preguntin "per què han de pagar l'autoritarisme de l'anterior govern i la falta d'audàcia de l'actual Executiu la gent treballadora".

TORRA: " HEMINGWAY, ORWELL O BILLY BRANDT AVUI SERIEN ENVIATS A LA PRESÓ PER CRIDAR "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest dissabte, després de fer-se públics els escrits d’acusació del procés: “Hemingway, Orwell o Billy Brandt, brigades internacionals, avui serien enviats a 17 anys de presó per cridar: no passaran!”.

“Els judicis polítics a Espanya contra els defensors del dret d’autodeterminació estan a punt de començar i Catalunya necessita el suport del món”, ha piulat Torra en angles a través del seu compte de Twitter .

En una altra piulada , el president català ha acusat l’estat espanyol “d’haver robat anys de vida a persones innocents i honorables i d’enfrontar-se amb la força i la violència de tots els seus poders als ideals pacífics i democràtics de llibertat i independència de Catalunya”.

Informa:ARA.CAT (3-11-2018)

 

LA FISCALIA NO INCLOU CAP MINISTRE DE RAJOY EN ELS 250 TESTIMONIS PER AL JUDICI DE L'1-O

La Fiscalia no ha inclòs cap membre del govern espanyol de Mariano Rajoy –ni tampoc l'expresident– entre els 256 testimonis que ha sol·licitat perquè declarin en el judici del Procés al Tribunal Suprem. N'informen 'Eldiario.es' i Efe, que han tingut accés a la llista de declarants. Els màxims responsables de l'executiu de Rajoy que hauran de declarar són l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i l'exsecretari d'estat de Seguretat, Juan Nieto, número dos de l'exministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido.

Després d'acusar els líders independentistes empresonats de rebel·lió per la "violència" que, segons la seva interpretació, van promoure, la Fiscalia ha decidit citar 99 agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que van patir presumptes lesions l'1-O. En canvi, no demana el testimoni de cap dels votants ferits. La Fiscalia creu que la xifra que va donar la Generalitat (d'un miler de votants ferits) estava "manipulada per magnificar la repressió".

DIEGO LÓPEZ, CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL: " SEGONS EL CODI PENAL, NO HI VA HAVER DELICTE DE REBEL·LIÓ "

El catedràtic de dret constitucional i vicepresident executiu de la Fundación Alternativas, Diego López Garrido, ha considerat aquest dissabte a Catalunya Ràdio que, "segons el Codi Penal, no hi va haver delicte de rebel·lió". Així ho ha afirmat a 'El suplement' de Catalunya Ràdio el jurista, que va ser precisament una de les persones que va redactar l'article de rebel·lió al Codi Penal, en contra del criteri de la Fiscalia, que manté a l'escrit aquesta acusació contra els presos polítics. "No hi va haver un alçament violent públic per declarar independent una part del territori espanyol", ha afirmat. "Sens dubte, la pretensió d'independència és inconstitucional, però es confon la inconstitucionalitat d'un pla" amb la violència, ha recalcat, i ha insistit que "la violència ha de ser un fet constatat, no una hipòtesi".

"Una acció violenta són un conjunt de persones que tenen la capacitat de posar en qüestió l'Estat", ha dit. "No només l'article concret que defineix el delicte de rebel·lió, sinó també als següents, està definida com una rebel·lió pseudomilitar", ha concretat el jurista. Amb tot, López Garrido ha assegurat que "el sistema judicial espanyol és adequat", tot i que "els jutges prenguin les seves decisions i s'hi pugui estar d'acord o no". "Amb tot, són decisions independents", ha insistit.

Al seu torn, la portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, Montserrat Comas, ha assegurat a Catalunya Ràdio que no entén "l'enrocament de la Fiscalia mantenint el delicte de rebel·lió", i ha afirmat que "hi ha hagut actes il·legals, però no violents".

Informa:ARA.CAT (3-11-2018)

LA GENERALITAT VALENCIANA INCREMENTA NOTABLEMENT EL PRESSUPOST PER LA LLENGUA

El passat dimecres, 31 d'octubre, es van fer públics els pressupostos de la Generalitat per a 2019, uns comptes que ascendeixen un 10,7% respecte al 2018, és a dir, 22.092 milions d'euros. En el repartiment de les quantitats econòmiques entre les conselleries, el departament d'Educació, Investigació, Cultura i Esport disposarà de 5.121,63 milions d'euros, dels quals bona part s'inverteixen en ensenyament –120,6 milions aniran a Cultura–, mentre que 17.885.420 euros és la xifra que manejarà la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, que encapçala Rubén Trenzano.

Entre els objectius que es preveuen en els pressupostos de 2019 en l'àrea de Política Lingüística es troben l'elaboració de projectes normatius amb la finalitat que siguen la garantia pública dels drets lingüístics; informar i difondre la nova normativa legislativa en matèria lingüística entre oficines i serveis de promoció del valencià; assessorar instàncies públiques i particulars sobre l'ordenament jurídic autonòmic, estatal i europeu en matèria de drets lingüístics; gestionar i impulsar l'Oficina de Drets Lingüístics i el seu registre, i elaborar la memòria de l'activitat registrada per l'Oficina de Drets Lingüístics.

NOVA CALEDÒNIA ORGANITZA AQUEST DIUMENGE UN REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ D'ACORD AMB L'ESTAT FRANCÈS

Aquest diumenge, a l’arxipèlag de Nova Caledònia, situat a 1.500km a l’est d’Austràlia, es fa un referèndum sobre la independència de la regió. Un referèndum pactat, malgrat que l’estat francès sigui una ‘República indivisible’.

La votació és la culminació d’un procés començat fa trenta anys i que permetrà a la població de decidir el seu futur a les urnes. El poble autòcton de l’arxipèlag, el canac, és qui amb més força ha reivindicat la independència però és minoria a la seva terra. Això fa gairebé segura la victòria del no, però la votació tota sola ja és un reconeixement. A més, no serà un resultat de tot o res, perquè preveuen de repetir el referèndum el 2020 i el 2022.

NO SÓN PROU 220 ANYS DE PRESÓ PER LA REVOLUCIÓ DEFINITIVA ?

"No són prou 220 anys de presó per la revolució definitiva?"

Tot depèn de nosaltres, només de nosaltres.

Editorial de "LAREPUBLICA"

Lledoners s’ha omplert dos dies seguits de republicans reclamant la llibertat dels presos polítics i exiliats. Ni en això l’independentisme és capaç de posar-se d’acord: dos actes diferents que reclamen el mateix. Però aquestes mancances de coordinació, confiança i compenetració que evidencien tenir els partits seran superats per la gent, tal com es va demostrar l’1-O.

Ara, però, caldrà saber si la ciutadania tornarà a estar disposada a tot com ho va estat l’1-O i el 3-O. O és que no són prou 220 anys de presó per a revolució definitiva? Caldrà esperar a les sentències fermes? Haurem d’esperar veure com gent innocent, cívica i pacífica es panseix a la presó? Volem esperar a eixamplar una base que ha quedat demostrat que només s’amplia amb reptes de país com el referèndum de fa un any? Volem seguir posant creus i llaços grocs, fent sopars, concerts, trobades i manifestacions estèrils i puerils davant les presons? A què esperem?

TORRA, A SÁNCHEZ: " LI RETIREM EL SUPORT I NO VOTAREM ELS PRESSUPOSTOS "

El president, Quim Torra, ha advertit que les peticions de penes que aquest divendres ha fet públiques la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat són la resposta al termini d’un mes que va donar al president espanyol, Pedro Sánchez, per plantejar una oferta de referèndum acordat per a Catalunya. “La resposta són més de 200 anys de presó. Doncs, president Sánchez, nosaltres, el poble de Catalunya, li retirem el suport i li diem que no votarem els pressupostos. No els podem votar”, ha advertit.

Abans d'intervenir a l'acte convocat per l'Associació de Drets Civils i Polítics davant el centre penitenciari de Lledoners, Torra s'ha reunit amb els presos.

Quan ha pres la paraula, els crits d'unitat s'han escoltat repetidament entre el públic, igual com ha passat al llarg de tot l'acte.

VOX DEMANA 74 ANYS DE PRESÓ PELS CONSELLERS I 62 PELS JORDIS PER REBEL·LIÓ

Vox demana acusar per rebel·lió i 74 anys de presó per Oriol Junqueras i la resta de consellers empresonats, a més de 62 anys per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A Carme Forcadell li demanen 30 anys. Als consellers que no estan en presó preventiva també els hi demanen 30 anys. En el seu escrit de 60 pàgines al que han tingut accés diversos mitjans, el partit d'ultradreta embat amb duresa contra el procés independentista al qual cataloga de "racista" contra els espanyols.

El partit, com a acusació popular, cita diversos articles, entre ells d'Albert Boadella o l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, per implicar un agreujant de "racisme" en tot el moviment independentista. També assenyalen una "violència" permanent en molts dels actes i manifestacions de l'ANC i Òmnium "orientats a provocar, fomentar i executar actes de violència". Posa d'exemples les manifestacions de la Diada del 2015, 2016 i 2017.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (3-11-2018)

L'INDEPENDENTISME AVISA DES DE LLEDONERS QUE ELS TRIBUNALS NO ATURARAN EL PROCÉS

Crits d'"unitat", en contra de la justícia espanyola i a favor d'una resposta de la ciutadania que alguns assenyalen ja com a "vaga general". Aquesta ha estat la resposta que l'independentisme ha donat des de les portes de la presó de Lledoners, que ha acollit aquest divendres la primera resposta unitària a les penes de presó contra els líders independentistes que han demanat aquest divendres la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Més enllà de la indignació exhibida per les 3.000 persones que participen a la protesta, dirigents i entitats han volgut deixar clar que els tribunals no frenaran el procés català. Tot just avui fa un any que Oriol Junqueras i Joaquim Forn estan privats de llibertat.

"Potser algú havia imaginat que la presó i l'exili ens farien desistir, que abaixaríem el cap, que renunciaríem a les nostres conviccions. La presó ens ha fet més forts, hem trobat un sentit que no és cap altre que el de la llibertat, la justícia i la dignitat", ha dit Quim Forn a través d'una carta que ha estat llegida per la seva dona, Laura Masvidal, i la seva filla Berta Forn. "Ens poden tancar anys i anys, però això no ens farà desistir dels nostres desitjos", ha afirmat Oriol Junqueras a través d'una missiva llegida per la regidora d'ERC Marta Vilaret. El líder republicà ha afegit que "mai" demanaran "perdó per fer que els catalans puguin decidir democràticament".

PUIGDEMONT: " DES DEL REI FINS A LA FISCALIA, L'ESTAT CONTINUA EXERCINT UNA VENJANÇA "

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha enviat un missatge de reacció als escrits d' acusació de la Fiscalia i l' Advocacia de l'Estat contra els líders independentistes processats per l'1-O. Des de l'exili, ha afirmat que "l'Estat en el seu conjunt, des del rei fins a la Fiscalia, continua exercint una venjança contra un Govern, un Parlament i una bona part de la població que els va dir: així no volem continuar formant part d'aquest estat". També ha fet una crida a Europa: "No es pot fer còmplice d'aquest abús", ha recalcat, i ha insistit que "tocarà persistir en la denúncia de la regressió democràtica que es produeix a l'Estat".

Amb aquestes paraules, Puigdemont ha al·ludit al que ell mateix va respondre a Felip VI després del seu polèmic discurs del 3-O, en què el monarca va alinear-se amb el govern espanyol i va evitar condemnar la repressió policial de l'1-O. "Així no", va dir-li el llavors encara president de Catalunya (que després va ser cessat pel 155), un retret que avui ha ampliat al conjunt de l'aparell de l'Estat.

"Avui, a l'estat espanyol, posar urnes s'ha convertit en el pitjor crim", ha asseverat Puigdemont, que ha lamentat que s'empresonin "persones que militen en el pacifisme i la convivència, que s'han posat al servei dels ciutadans per poder contribuir als anhels a què tenen dret, a la pau i la no violència". Així, Puigdemont ha acusat l'Estat de ser l'únic que "va fer de la violència judicial i policial l'únic camí per evitar la independència de Catalunya".

Informa:ARA.CAT (2-11-2018)

Subcategories

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08500062