MÉS DE 250 ADVOCATS CATALANS DEMANEN L'EMPARA I EL SUPORT EXPLÍCIT A BOYE

La plataforma d'advocats Compromesos i la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya presentaran una instància al Consell de l'Advocacia Catalana i a tots els col·legis d'advocats de Catalunya per exigir l'empara i el suport explícit a l'advocat de Carles Puigdemont Gonzalo Boye.

El document, signat per 257 advocats, critica el comunicat que el 3 de setembre va fer públic el Degà del Col·legi d'Advocats de Madrid (ICAM) en el qual mostrava "la seva incondicional i rotunda presa de posició a favor del poder executiu i judicial i de l'actuació del jutge Pablo Llarena" davant la sol·licitud de defensa del lletrat.

Davant d'això, els sotasignats s'han solidaritzat amb Boye i han demanat al Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya que li "doni suport" explícit "en consonància amb allò que representa la professió i l'obligada defensa dels drets fonamentals, la justícia i la democràcia".

MANUEL VALLS, UN DELS TRES PITJORS POLÍTICS VALORATS A FRANÇA

Últimament el nom de l’ex primer ministre francès sona molt a Catalunya. Manuel Valls encara ha de confirmar si accepta la prosposta d’Albert Rivera per presentar-se com a alcaldable a les municipals del proper maig amb C’s. Tot apunta que acabarà acceptant el repte, i serà llavors quan es descobrirà si el seu projecte ilusiona els barcelonins. Cert és, però, que a França es troba entre els tres polítics pitjor valorats del país.

Així ho constata un estudi realitzat per l’Observatori de polítiques francès i publicat aquest dimecres. Valls és el tercer polític en obtenir una imatge més “negativa”. Segons el gràfic, Marine Le Pen i Florian Phillipot queden per davant i l’ex primer ministre es disputa la tercera posició amb Marion Maréchal, tot i que quedi obtingui pitjor valoració. Tant Le Pen, Philippot com Maréchal són membres del Front Nacional, el partit d’ultra dreta francès. De fet, Valls només obté un 1 % de les valoracions més positives d’entre els enquestats.

La trajectòria de Manuel Valls a Catalunya s’encén a partir del procés. El possible candidat a l’alcaldia de Barcelona sempre ha anat de la mà amb Societat Civil i els partits constitucionalistes per fer front al republicanisme.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (7-9-2018)

4 DADES RÀPIDES QUE DESMENTEIXEN LA DIFAMACIÓ DEL HOOLIGAN ALBERT RIVERA A TV3

La lamentable intervenció d’Albert Rivera, president de Cs, avui a Els Matins de Tv3, que ha tirat de populisme barat i s’ha comportat com un autèntic hooligan difamant contra la televisió pública catalana. Una actitud que, a més, justifica les agressions de la ultradreta a periodistes de TV3.

“Vostès menteixen. Són un aparell de propaganda separatista. Cada dia fa propaganda”. La periodista d’Els Matins de TV3 Lídia Heredia ha contestat amb encert i, fins i tot, en un moment donat ha demanat a Rivera que ell escrigués les preguntes amb un to sarcàstic.
Publicitat

Però hi ha dades ràpides i conegudes (que potser ara els periodistes de TV3 hauran de tenir a mà quan entrevistin algú de Ciudadanos) que dilapiden i destrossen l’intent de fer creure que la televisió catalana no és plural.

1- La cobertura a les últimes eleccions del 21-D

Els mitjans audiovisuals de la Corporació Catalana (CCMA) van ser els més plurals durant la cobertura feta de la precampanya i campanya electoral de les últimes eleccions catalanes, les del 21-D. Les dades són d’un informe del CAC que va recollir el tuitaire Kasper Juul.

EL GOVERN DE SARDENYA ESTUDIARÀ LA PROPOSTA DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA DE BESCANVIAR PROFESSORS ENTRE CATALUNYA I L'ALGUER

El conseller de Cultura de Sardenya, Giuseppe Dessena, s’ha reunit amb representants de la Plataforma per la Llengua a la seu del govern sard, a Càller. A la reunió s’ha parlat de l’aplicació de la nova llei de política lingüística de Sardenya i ha servit també per a presentar oficialment l’entitat, present a l’Alguer del 2010 ençà.

La plataforma ha proposat de bescanviar professors entre Catalunya i Sardenya per tal de formar en llengua catalana els docents algueresos, molts dels quals no són competents en català. Concretament, es proposa d’intercanviar cada any cinquanta mestres i professors del Principat per cinquanta mestres i professors algueresos, que vindrien a treballar a Catalunya.

D’aquesta manera, al cap de deu anys d’aplicació, la ciutat catalana de Sardenya tindria tota la plantilla necessària per a garantir l’ensenyament en català. El conseller Dessena ha dit que el govern sard estudiaria la proposta. La nova llei de política lingüística aprovada pel parlament sard equipara els drets lingüístics dels catalanoparlants de l’Alguer amb els parlants de sard, després de les esmenes proposades per la Plataforma per la Llengua.

Informa:VILAWEB.CAT (7-9-2018)

LA CUP ACUSA ERC I JxCAT " D'ABSOLUTA OBEDIÈNCIA A L'ESTAT "

El diputat de la CUP Carles Riera ha acusat aquest divendres JxCat i ERC "d'absoluta obediència a l'Estat" des de la Mesa del Parlament i des del Govern. "És lògic que la gent se senti traïda, molt malestar, no només per la repressió sinó per les febleses dels partits independentistes", ha assegurat Riera en una entrevista a Ràdio4. "I en aquests processos el que fa més mal no és tant la repressió de l'adversari sinó la pròpia feblesa, és important que ho superem de seguida, i que assumeixin la voluntat majoritària del moviment republicà", ha insistit el diputat de l'esquerra anticapitalista.

Per tot plegat, el diputat dels cupaires ha insistit que el seu subgrup manté sobre la taula "la targeta vermella" per ensenyar-la "probablement" al govern de Quim Torra. "I des del carrer i el Parlament, empènyer perquè canviï de política i perquè el Parlament sigui sobirà". I això, segons Riera, passa per exemple perquè es prioritzin els acords de la cambra catalana per davant de les decisions del Constitucional. Això és "una qüestió bàsica de sobirania, perquè altrament assumim una subordinació colonial".

Informa:ELMON.CAT (7-9-2018)

ELS ADVOCATS BEN EMMERSON I AAMER ANWAR FARAN DISCURSOS EN LA MANIFESTACIÓ DE LA DIADA

La gran onada de protesta que recorrerà l’Onze de Setembre l’avinguda Diagonal de Barcelona anirà seguida d’un acte polític organitzat per l’ANC on gran part del pes recaurà en la societat civil i reivindicarà l’objectiu de la independència de Catalunya. Dos dels grans noms que participaran en aquest acte seran els advocats internacionals Ben Emmerson, que representa els presos polítics i els exiliats en el Comitè dels drets humans de les Nacions Unides, i Aamer Anwar, rector de la Universitat de Glasgow i advocat a Escòcia de la consellera Clara Ponsatí.

A finals juliol, Anwar es va reunir amb la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, qui el va convidar a participar en l’acte. Així ho va explicar l’advocat en un piulet on va dir que era ‘un honor’ ser convidat a parlar a la Diada Nacional de Catalunya.

Per la seva part, Ben Emmerson va avançar en una entrevista a VilaWeb que intentaria fer part del discurs en català. Emmerson, que quan va parlar en l’acte de retorn del president Carles Puigdemont a Bèlgica es va disculpar per no fer-ho en català, va dir que ja n’ha après una mica i que sabia algunes paraules.

UN ALTRE ESCÀNDOL: LA FISCALIA NO VOL INVESTIGAR JUAN CARLOS I PELS SEUS NEGOCIS OBSCURS

La fiscalia anticorrupció espanyola ha demanat que s’arxivi la peça anomenada ‘Carol’, oberta a l’Audiència espanyola després de la revelació de les converses entre Corinna zu Sayn-Wittgenstein i l’ex-comissari José Manuel Villarejo. La fiscalia no creu que les revelacions sobre les activitats del rei espanyol emèrit Juan Carlos I siguin ‘susceptibles d’investigació en seu penal’.

Això no obstant, el ministeri fiscal es reserva la possibilitat d’investigar les transaccions financeres internacionals sobre les quals es parla en aquesta conversa, especialment les relatives al cobrament de comissions per la construcció del TGV a la Meca, si bé recorda que en aquell moment Juan Carlos gaudia d’inviolabilitat.

Aquestes són les principals conclusions de l’informe que la fiscalia espanyola ha presentat a l’Audiència espanyola. En la conversa, Corinna zu Sayn-Wittgenstein parla d’un terreny al Marroc que sembla que Juan Carlos I havia posat a nom seu i després volia recuperar, del pagament d’unes comissions en les negociacions de la construcció del TGV a la Meca a càrrec d’un consorci d’empreses espanyoles i d’un seguit de comptes bancaris de les quals el rei espanyol d’aleshores era titular real a Suïssa o bé sota noms suposats, o bé sota la titularitat formal d’un familiar, tal com resumeix l’informe de la fiscalia.

ALBERT RIVERA ARA ESCAMPA LA SEVA BILIS A TV3

“Albert Rivera, que ens coneixem des de fa molts anys”

"L’actuació de Rivera és perfectament coherent amb la visió d’algú que diu que va pel carrer i només veu espanyols. El forat pel qual mira el món Rivera és molt petit"

Antoni Bassas

Avui Albert Rivera ha estat entrevistat a ‘Els matins’ de TV3. Curiosament, a qui havia convidat el programa era a Inés Arrimadas però Ciutadans va dir que no, que preferien que hi anés el líder del partit, i a ‘Els matins’ els va semblar bé, és més difícil tenir-lo al plató que a Arrimadas.

No cal que els digui que Rivera ha anat a TV3 amb ganes d’empastifar la cadena, a col·locar el seu discurs, a “hablar de su libro”: “vostès a TV3 menteixen, són un aparell de propaganda”. Rivera no ha anat a TV3 a sotmetre’s a unes preguntes i mirar de ser convicent en les respostes sinó a donar-se el gust d’anar a TV3 a parlar-ne malament.

Albert Rivera i Lídia Heredia s'enganxen per TV3: "Sou un aparell de propaganda separatista"

El Sr. Rivera no està content perquè no li han fet cap pregunta sobre el 6 i 7 de setembre. Li és igual que el 3/24 transmetés en directe ahir el seu acte a Barcelona. Li és igual que en parlés el ‘TN’, que en parlessin ahir a la tertúlia amb Coscubiela i avui a les notícies. A ell no l’hi han preguntat i això és manipulació.

EL PARTIT GIRONA-BARÇA DEL 26-I-2019 A MIAMI COINCIDEIX AMB EL 80è ANIVERSARI DE L'ENTRADA DE LES TROPES FRANQUISTES A BARCELONA

"Fer les Amèriques "


José Antich



Decidit a fer el paper de conillet d'Índies a l'experiment de la Lliga de Futbol Professional (LFP), que presideix l'ultra Javier Tebas, de començar a jugar partits als Estats Units. En concret, sembla haver-hi l'acord que es disputi el Girona-Barça a la ciutat de Miami el 26 de gener. La Lliga ha posat tota una sèrie d'incentius perquè el clàssic català surti més enllà de les fronteres i, a canvi de diferents bonificacions econòmiques i ajuts per als socis de Montilivi, s'està filtrant que el partit tindria una marcada aroma espanyola, amb 40.000 banderes distribuïdes per als assistents i la interpretació de l'himne. Tot això, junt amb la prohibició expressa de les estelades. Seria tot un èxit per a l'admirador de Jean Marie le Pen que, a més, no dubta a reconèixer que continua pensant el mateix que quan era de Fuerza Nueva.

Tanmateix, la pregunta no és què pretén Tebas amb aquesta aposta americana, sinó: per què s'hi presten el Girona i el Barça? Els alemanys s'han oposat amb contundència i els anglesos, sens dubte la lliga europea més potent del moment, semblen decantar-se per una posició similar a la dels alemanys. Als jugadors no els fa cap gràcia un periple d'aquesta naturalesa, amb tants quilòmetres i en un moment ja d'un cert ritme de la competició. I a la Federació tampoc no li agrada. I els socis? Als del Barça ningú no ens ha preguntat, potser perquè som, en aquesta ocasió, equip visitant, i no afectaria directament l'abonament. I quan el Barça sigui local? I després hi ha també una qüestió bàsica: Un derbi català pot acabar sent a Miami un partit espanyol com si s'enfrontessin el Valladolid i el Madrid? La Federació catalana no hi té res a dir?

ANTIAVALOTS PER LA DIADA, PER QUÈ, SENYOR MINISTRE ?

"Antiavalots? Per què? "


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“Ho sap, el ministre, que ja hi ha hagut unes quantes diades i que no s’ha trencat ni una paperera?

El ministre Fernando Grande-Marlaska, que ahir va ser a Catalunya per assistir a la Junta de Seguretat, va confirmar que, efectivament, el govern espanyol enviarà aquesta Diada a Catalunya un total de sis-cents agents antiavalots. I jo em pregunto: i per què? Què hi fan, sis-cents antiavalots (i ja saben que quan diuen sis-cents sempre en solen ser més) a la Diada? Hi ha estat mai, el ministre Marlaska, a cap Diada? Ho sap, que quan acabem fins i tot els papers, recollim? Ho sap, que no hi ha hagut mai cap incident, en cap Diada? Quins avalots volen venir a controlar els antiavalots? Que jo sàpiga, les competències d’ordre públic a Catalunya les tenen els Mossos, i em sembla que el conseller Buch –vaja, ell mateix ho va confirmar ahir– no ha pas demanat cap reforç. I si hi ha avalots a mi em sembla (vaja, tots els hem vist) que els Mossos ja en tenen, d’antiavalots, no?

Marlaska diu que és per si de cas, que no cal que ens alarmem ni ho fem més gros del que és. “Són necessitats proporcionals al moment i tindran les funcions de protecció d’edificis públics”, va dir el ministre (caram, a la Diada els edificis públics perillen?), i hi va afegir: “També els enviem a Catalunya per si els Mossos, en una hipotètica possibilitat, reclamessin la nostra cooperació, perquè tinguem els mitjans personals adients.” Vaja, que ens envien sis-cents antiavalots “per si de cas” els Mossos els necessiten? Per si els Mossos “ens demanen auxili”, va dir el ministre. Vindran per si de cas? Per si de cas què? O vaja, dit d’una altra manera: els enviaran també sis-cents antiavalots a Andalusia, el 28 de febrer vinent, quan celebrin el Día de Andalucía, per si de cas? Aniran a protegir els edificis públics? A mi em passa com al conseller Buch, que en sortir de la reunió va dir que tenia “confiança plena” en els Mossos i que aquests “superaran qualsevol prova que els posin”. Gràcies, doncs, senyor ministre, per tanta preocupació, per tant “si de cas”. Però s’ho podia estalviar, de veritat. Perquè això deu tenir un preu, no? Quant costa, tot aquest malbaratament; perdó, volia dir desplegament?

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (7-9-2018)

EL RETORN D'AGBAR DESMUNTA L'ARGUMENTARI OFICIAL DE LA SORTIDA D'EMPRESES AMB L'1-O

"El retorn d'AGBAR desmunta l’argumentari oficial de la sortida d’empreses amb l’1-O"


Analitzem amb experts per què altres grans companyies no han fet el pas de tornar a Catalunya tot i l’estabilitat econòmica i jurídica del país

Gemma Aguilera

 

Prop de 3.000 empreses catalanes, entre les quals totes les cotitzades a l’IBEX 35 menys la farmacèutica Grífols, van traslladar el seu domicili social fora de Catalunya esperonades pel govern espanyol a partir de l’1-O, amb un decret llei exprés que els permetia vulnerar els estatuts de les companyies. Els arguments que van emprar anaven des de la seguretat jurídica fins a la por a un empitjorament de les condicions econòmiques en cas d’independència, però cap gran empresa no es va referir a les pressions o interessos polítics. Un any després, AGBAR, propietat de la francesa Suez, ha retornat la seva seu social al país d’origen, amb l’argument oficial que ha tornat “l’estabilitat econòmica a Catalunya”. Agbar té la major part del negoci a Catalunya, a través de la societat mixta Aigües de Barcelona (SGAB), participada en un 70% per AGBAR, un 15% per Àrea Metropolitana de Barcelona i un 15% per Criteria Caixa. Abasteix uns tres milions de persones de tota l’àrea metropolitana.

Ha canviat la situació econòmica i jurídica del país d’un any ençà, i per tant, l'1-O hi havia inestabilitat econòmica real que justifiqués la marxa d’una empresa que, d’altra banda, opera en un mercat amb contractes a llarg termini? El director de Barcelona Economia, Modest Ginjoan, expert en boicots comercials, explica en declaracions a El Món que “no hi va haver cap trencament del marc normatiu ni un empitjorament de l’escenari econòmic, de manera que la sortida d’AGBAR va ser una operació retòrica que no s’explica des del punt de vista comercial sinó per raons polítiques i també pel mercat de capitals. La direcció de la companyia devia pensar que els inversors tindrien por i que es perjudicaria el grup internacional al qual pertany”. Ginjoan insisteix que les raons de por als efectes comercials si romania a Catalunya no concorren en el cas de l’empresa d’aigües: “Aquesta empresa està completament regulada i actua en mercats captius. És com les concessions d’una autopista, durant uns anys de concessió tothom paga i no hi ha cap manera de boicotejar l’empresa. El subministrament d’aigües a municipis és captiu, està contractat i per tant, no hi ha lloc al boicot per part del client”.

LA SEGURETAT SOCIAL MANTINDRÀ ELS DRETS DE PUIGDEMONT I DELS DIPUTATS EMPRESONATS

La Seguridad Social ha emitido un informe conforme el cual los diputados suspendidos Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez y Raül Romeva seguirán cotizando y que tienen derecho, por tanto, a seguir con todas las prestaciones, aun estando suspendidos de sus cargos por orden judicial y dejen de cobrar sus salarios. El dictamen ha sido entregado en las últimas horas por el responsable de la Tesorería General de la Seguridad Social en Barcelona al responsable del departamento de nóminas del Parlament, que es quien había formulado la pregunta.

El informe, al que ha tenido acceso La Vanguardia concluye que “los diputados del Parlament de Catalunya que se encuentran judicialmente declarados como procesados por la presunta comisión de los delitos de rebelión, desobediencia y malversación de caudales públicos, no han perdido su condición de diputados de dicho Parlament, sino que tienen provisionalmente suspendido el ejercicio de sus funciones en virtud de lo previsto en el artículo 384 bis de la Ley de Enjuiciamiento Criminal”. De esta forma –se asegura en el texto- “no existe respecto de dichos Diputados procesados causa de suspensión de los convenios especiales suscritos con la Seguridad Social respecto de los mismos con el Parlament, ni tampoco causa de extinción de dichos convenios, puesto que no se ha producido en estos casos el cese en el mandato parlamentario de los Diputados afectados”.

SENYORS DIRECTIUS DEL GIRONA I DEL BARÇA, DIGNITAT: EL PARTIT ENTRE AQUESTS DOS EQUIPS NO S'HAURIA DE JUGAR A MIAMI SI EL FEIXISTA TEBAS HI PROHIBEIX LES ESTELADES I ELS LLAÇOS GROCS

 

Per Ramon Serra, editor

 

Cada dia tenim mil agressions d'Espanya. Són incomptables. Per sort no les sabem totes. Ens tornaríem tarumbes. Però de tant en tant cal aturar-se i denunciar-ne les més evidents .Avui ens toca parlar del partit de futbol Girona-Barcelona del gener vinent que amb tota probabilitat es jugarà a Miami  per un desig lloable d'expandir el futbol de primera qualitat als Estats Units i d'internacionalitzar els nostres equips que necessiten molt capital exterior si volen continuar gastant com fins ara.

Fins aquí res a dir, llevat que com qualsevol iniciativa sempre té partidaris i dertractors. Així és la vida. Però a mi no m'interessa destacar-ne  l'aspecte esportiu sinó l'aspecte polític. Un aspecte que ens ha mostrat el feixista i bocamoll Javier Tebas, president de la Lliga Professional, promotor d'aquesta iniciativa. Tebas sembla que és un bon gestor econòmic .Llàstima que cada dos per tres no s'estigui de vomitar contra l'independentisme. I no solament això, sinó que ha remogut cel i terra en organismes internacionals per impedir l'entrada de l'estelada als camps de futbol. De moment  ,no ho ha aconseguit, perquè fins i tot la UEFA les autoritza..

El que no ha pogut fer a Europa ara es veu amb cor de traslladar-ho als Estats Units, si és que realment s'hi arriba a celebrar aquest partit, perquè encara està mancat de tota mena de permisos. Tebas ara proposa distribuir-hi 40.000 banderes espanyoles i que s'hi prohibeixi les estelades, els llaços grocs i altres distintius polítics. Naturalment distintius no espanyolistes.Oi tant!

Vet aquí la qüestió. Fins ara jo havia sentit a parlar de tots els preparatius, però no pas d'estelades ni de llaços grocs. Però els espanyols han entrat en fase d'alerta. Si tan acollonits estan ja no haurien d'haver programat aquest partit entre dos equips catalans,oi? Tebas té el mal costum de parlar primer i després pensar.

Veurem com es desenrotllen els fets en les pròximes setmanes. Sigui com sigui, les directives del Girona i del Barcelona haurien de tenir sobretot dignitat. Això vol dir que s'haurien de  negar a jugar-hi si es persegueix la llibertat d'expresssió. Qui és aquest feixista de Fuerza Nueva per prohibir els nostres símbols...als Estats Units?   Per aquí sí que no hi podem passar.

Tot amb tot, hem d'agrair-li que això ens hagi de servir per carregar piles i convertir, ara si, aquest partit, en cas que es disputi finalment a Miami, en un clam a favor de la independència i en contra de la repressió espanyola. Quin altaveu internacional millor que aquest?

Som-hi!, sempre que les directives del Girona i del Barcelona no s'abaixin els pantalons. Seria imperdonable i una falta de dignitat i de lleialtat al país. Ho deixem a les seves mans. De moment.

(7-9-2018)

ALEMANYA ADVERTEIX: "EL CONFLICTE POLÍTIC A CATALUNYA SEGUEIX SENSE RESOLDRE'S "

Alemanya ha emès un comunicat adreçat als turistes d'aquest país, advertint que malgrat les expectatives que va obrir el nou govern espanyol de Pedro Sánchez el contenciós polític entre Catalunya i l'Estat segueix sense solucionar-se i no ha donat resultats. "Malgrat la voluntat de diàleg del govern espanyol, el conflicte polític a Catalunya segueix sense resoldre's", ha indicat textualment l'oficina del ministeri d'Exteriors.

Aquesta és la primera vegada que les autoritats alemanyes fan una valoració de com veuen la situació política catalana i espanyola, després que el Tribunal d'Schleswig-Holstein va desestimar el delicte de rebel·lió per al president a l'exili, Carles Puigdemont, i va permetre a aquest abandonar el país en llibertat.

Alemanya també afirma que es preveuen "grans manifestacions" a Barcelona en la Diada i en la commemoració del referèndum de l'1 d'octubre, i aconsella als turistes alemanys que les evitin. "Especialment en la Diada nacional catalana de l'11 de setembre i en l'aniversari del referèndum inconstitucional de l'1 d'octubre, s'esperen grans manifestacions. S'aconsella als viatgers que es mantinguin informats a través dels mitjans de comunicació locals, que evitin les manifestacions i que segueixin les indicacions de les forces de seguretat", afegeix.

Informa:ELNACIONAL:CAT (6-9-2018)

LA DIADA JA FREGA ELS 300.000 INSCRITS, MÉS DE 1.100 AUTOCARS I MÉS DE 240.000 SAMARRETES VENUDES

A menys d'una setmana de celebrar-se la Diada, la manifestació que organitzarà l'ANC a Barcelona ja frega els 300.000 inscrits, concretament hi ha més de 295.000 persones inscrites a la manifestació, segons ha confirmat la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie. Sota el lema "Fem la República Catalana", l’objectiu enguany és omplir la Diagonal, des del Palau Reial fins a la plaça de les Glòries.

Per altra part, ja s'han reservat més de 1.100 autocars i s'han venut més de 240.000 samarretes.

Com s'organitzarà?

Com en edicions anteriors, l’ANC ha posat en marxa un procediment d’inscripció a través d’internet i un mapa que permet comprovar com es van omplint els trams de la manifestació. Com ja és tradicional, a mesura que s'acosta el dia de la manifestació, augmenten les inscripcions.

Pel que fa l'estat actual dels 37 trams en els que es dividirà la manifestació, n'hi ha sis amb poca ocupació, 17 amb una ocupació mitjana, 14 amb una alta ocupació i un que ja està quasi ple. Per tal d'apuntar-se a formar part de la manifestació d'enguany l'entitat ha habilitat un web especial.

DECLARACIÓ DEL GOVERN A L'EXILI AMB MOTIU DE LA DIADA: " RES NO ENS POT ROBAR NI L'ESPERANÇA NI EL CORATGE "

Benvolguts i benvolgudes compatriotes,

La Diada Nacional de Catalunya se celebrarà enguany en unes circumstàncies excepcionals. Com a membres del Govern de Catalunya injustament destituït pel 155 us volem adreçar un missatge d'acord amb aquesta excepcionalitat i subratllar l'enorme importància que té per al futur del nostre país el vostre compromís, la vostra solidaritat i la vostra mobilització. Entre la presó i l'exili, la majoria de nosaltres no us podrem acompanyar personalment. Però hi serem més que mai, i ens hi trobareu més que mai. Tots aquests mesos de repressió, empresonament i exili, no han dissolt l'es-perit cívic dels catalans i les catalanes compromesos amb la radicalitat democràtica, i us heu sentit empesos a reforçar aquest compromís amb una cadena d'accions de solidaritat que ja formen part també de la història d'aquest país, conjuntament amb l'èxit de l'1 d'octubre. Des dels murs de les presons i des de la distància de l'exili, l'escalf i el suport s'han rebut intactes i ens han ajudat a mantenir intactes també els nostres compromisos.

La Diada Nacional se celebra, doncs, en un context que no és el que voldríem. Però per això és més important que mai que es repeteixin tots els èxits de les diades anteriors. Una gran participació, un esperit de concòrdia i transversalitat, i un insubornable compromís amb la no-violència. Coneixem prou bé l'estratègia de la provocació que impulsen els qui en tot aquests temps han actuat per dis-soldre l'esperit cívic i pacífic del poble català; ho han intentat a través d’alguns dels aparells de l'Estat, a través d'un poderós suport de propaganda, a través de poderosos suports econòmics, i ara ho intenten estimulant confrontacions que busquen alterar la convivència. Caure en aquestes pro-vocacions és el que persegueixen els adversaris de la democràcia, que volen treure'ns la paraula i imposar la força. No ens desviem ni un mil·límetre d'una actitud que tota Europa ha pogut veure i respectar: el nostre poble és un poble de propostes, de construcció d'alternatives, de diàlegs amb tothom i de respecte a la diversitat. I sobre aquesta actitud volem consolidar la llibertat de Catalu-nya.

En aquesta diada, reforcem els valors de la república. És en circumstàncies com aquestes en què la democràcia esdevé el bé més preuat a defensar. Sempre hem trobat la manera de fer-ho i de sor-prendre tothom. Enguany, ho hem de confirmar amb més força que mai. Demostrem que malgrat les dificultats, el dolor i les incerteses, res no ens pot robar l'esperança ni el coratge; res no ens pot desviar del veritable propòsit dels nostres actes: la llibertat, la democràcia, el progrés social, la solidaritat, la pau. Catalunya va començar el dia 1 d'octubre de 2017 una nova era. Aquell dia vam decidir mirar al futur. Hem emprès un camí que sabem llarg i complex cap a una república de persones lliures. El camí del nostre futur. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Joaquim Forn, Josep Rull, Lluís Puig, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meri

(6-9-2018)

LA NOVA TEMPORADA DE TV3: "ELS PERIODISTES D'AQUESTA CASA HAN DE PODER TREBALLAR AMB NORMALITAT" ( SANCHIS )

“Demanem que els periodistes puguin treballar en pau”. La presentació de la nova temporada 2018-2019 de TV3 ha començat amb una reivindicació del director de la televisió pública, Vicent Sanchis. “No hi ha res que justifiqui una agressió dient que és a un periodista de TV3”, ha comentat Sanchis, fent referència a la recent agressió a un càmera de TeleMadrid en una manifestació unionista. El director també demana que els periodistes de la casa puguin fer la seva feina sense sentir-se amenaçats, pressionats i menys encara agredits. Incideix també en els bons resultats d’audiència de tot l’any i de l’estiu, que serveixen com a precedent immediat per encetar la temporada carregada de novetats.

De totes les novetats en destaquen programes com Els meus pares, conduit per Gemma Nierga, que retorna a TV3. Nierga ha definit la proposta com “un caramel” professional, que permet als espectadors descobrir els pares que hi ha darrere dels famosos del país. Una altra estrena esperada de la temporada és El got d’aigua, un talent show presentat per Samantha Vall. El programa de Vall busca gent que sigui capaç d’expressar idees. Dues coaches ajudaran als joves concursants que tindran entre 15 i 22 anys a millorar en fons i forma el seu discurs i serà un espai on “la paraula és la protagonista”.

LA DERIVA ESPANYOLISTA DE LA DIRECTIVA DEL BARÇA: INCORPORA UNA DIRECTIVA RADICALMENT UNIONISTA I AVALA L'ESPANYOLITZACIÓ DEL PARTIT DE MIAMI

La deriva espanyolista del Barça: Incorpora una directiva radicalment unionista i avala l’espanyolització del partit de Miami

Marta Plana (Fundación Juntos Sumamos) va ser la primera empresària en marxar de Catalunya i està inhabilitada per exercir un càrrec públic per haver cobrat una indemnització de manera il•legal
Joan Puig Joan Puig

|Segons explica Adrià Soldevila a La República Esportiva, el Barça va nomenar aquest dimecres tres nous directius. Una d’elles, Teresa Basilio Monné, ja ha deixat de ser-ho perquè cap dels membres de la junta directiva va comprovar si reunia els requisits abans de fer-la entrar. Els altres dos són Marta Plana Drópez i Jordi Argemí Puig. Però centrem l’atenció en la primera, la cofundadora de l’start up Digital Origin.
Publicitat

Marta Plana és patrona de la Fundación Juntos Sumamos, una fundació que vol combatre, en paraules plasmades en el seu propi lloc web, “la fractura social que viu el nostre país [Espanya] encoratjada per aquells moviments nacionalistes i populistes que debiliten el nostre espai de convivència democràtica”.

EL POBLE DE PEPE BORRELL ES PLANTEJA REBATEJAR EL CARRER QUE DUU EL SEU NOM

L'Ajuntament de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), poble on va néixer del ministre Josep Borrell, votarà el divendres una moció d'ERC -que governa amb majoria absoluta- per organitzar una consulta que plantegi rebatejar el passeig que porta el seu nom i canviar-lo pel d'1 d'Octubre, Oriol Junqueras, Mossèn Rasel o un altre.

El grup del PSC ha assegurat aquest dijous en un comunicat que la moció d'ERC sobre el passeig Josep Borrell i Fontelles és una "proposta oportunista que té com a principal objectiu no només mantenir sinó augmentar la crispació".

ERC va obtenir 6 regidors en les eleccions municipals, CiU en va aconseguir 4 i el PSC 1, per la qual cosa la moció republicana prosperarà amb tota probabilitat al ple, que començarà a les 18.00.

El portaveu municipal del PSC, Joan Carles Boix, ha avançat que votaran contra la iniciativa, que al seu entendre respon "a les ànsies de protagonisme i a la voluntat de mantenir la confrontació ciutadana, en uns moments que el que hi ha és diàleg i entesa". Boix ha recordat que el seu grup ja va registrar al juliol una altra moció, que es preveu votar en el mateix ple, que demana condemnar faltes de respecte i desqualificacions contra el ministre i expresident del Parlament Europeu.

"Esperem que la nostra moció, aquesta sí, en la línia de la concòrdia, sigui acceptada i que l'Ajuntament restitueixi la placa del passeig Josep Borrell, arrencada fa uns mesos i encara pendent de ser reposada tal com es va comprometre al seu moment l'alcalde", ha afirmat Boix.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-9-2018)

MARLASKA I BUCH ES COMPROMETEN AMB LA " NEUTRALITAT "DE L'ESPAI PÚBLIC I TREUEN FERRO ALS REFORÇOS DELS AGENTS ESTATALS

La Junta de Seguretat s'ha reunit aquest dijous al Palau de la Generalitat després d'un any de l'última trobada, que es va fer al Palau de Pedralbes just abans del referèndum de l'1 d'octubre. Un any després l'escenari és molt diferent. El conseller d'Interior, Miquel Buch, i el ministre Fernando Grande-Marlaska s'han trobat al Palau de la Generalitat en una reunió presidida pel cap de l'executiu, Quim Torra, que ha durat gairebé dues hores, i han exhibit sintonia en matèria de seguretat. També en la qüestió de l'espai públic, que en les últimes setmanes d'agost va ser protagonista per l'escalada de tensió entre els que posaven i treien llaços grocs.

"Hi ha un compromís de les dues administracions que l'espai públic sigui un espai neutral i punt de trobada de totes les ideologies", ha assegurat Grande-Marlaska sobre la polèmica dels llaços grocs, una qüestió que havia insistit a tractar malgrat les resistències de la Generalitat. El ministre, però, ha assegurat que hi ha "confiança" en els Mossos perquè siguin ells els que s'encarreguin d'aquesta qüestió, tot i que s'ha posat a la seva disposició, això sí, per si necessiten ajuda.

Buch, per la seva banda, ha negat que hi hagi un problema de convivència i ha assenyalat que els Mossos s'encarregaran, com sempre, de la seguretat. També ha recordat que els llaços són per reclamar la llibertat dels presos polítics i que fa molts mesos que es pengen. Així, ha atribuït l'escalada de tensió de finals d'agost a l'acció d'un "partit polític", en al·lusió a Ciutadans, que ha fet bandera de la retirada d'aquests símbols.

UN JUTGE DIU QUE LA POLICIA ESPANYOLA NO PODIA ACTUAR CONTRA LES ESCOLES CONCERTADES L'1-O

El magistrat del jutjat número 7 de Barcelona, que investiga la violència de la policia durant el referèndum del primer d’octubre, ha ordenat d’investigar l’agent de la policia espanyola que comandava l’operatiu de l’escola FEDAC Horta de Barcelona. Ho ha confirmat a VilaWeb l’Ajuntament de Barcelona, que és acusació en el cas. Tal com recorda el jutge, la policia espanyola tenia ordres d’impedir el referèndum en edificis públics, però no en centres privats, com és aquesta escola concertada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va ordenar d’aturar el referèndum ‘sense afectar la normal convivència ciutadana’, deia que la policia havia ‘d’impedir, fins a l’1 d’octubre, la utilització de locals o edificis públics’.

Per això el jutge demana d’investigar l’agent per lesions i per accions contra l’autoritat moral d’un funcionari públic, delicte que es castiga amb una pena que pot arribar a quatre anys de presó. Segons l’informe mèdic, quatre persones van ser ferides a causa de la violència de la policia a la porta de l’escola.

Tal com diu el magistrat, ‘l’actuació policíaca en aquest cas no era emparada per la interlocutòria del TSJC’ i, per això, diu que ‘cal preguntar-se per quin motiu es va actuar, es va empènyer i es va sacsejar les persones que hi havia’.

TEBAS VOL PROHIBIR LES ESTELADES EN EL GIRONA-BARÇA DE MIAMI, PERÒ SI QUE VOL REGALAR 40.000 BANDERES ESPANYOLES

Encara no hi ha cap comunicació oficial, però tant Girona com Barça són conscients que el partit que els hauria d’enfrontar a Montilivi el cap de setmana del 26 i 27 de gener té molts números de ser l’escollit per jugar-se als Estats Units: segons va poder saber el El Món, els blanc-i-vermells ja estan analitzant les possibilitats de compensació als socis, mentre que Josep Vives, portaveu blaugrana, va confirmar aquest dimecres en una roda de premsa posterior a la reunió de la Junta Directiva que els culers es posicionen obertament a favor de disputar un matx de la Lliga Santander a Miami.

A mesura que passen els dies, els rumors envolten el duel amb més força i les últimes informacions al respecte tenen com a protagonistes les estelades. Segons El Partidazo de la Cadena Cope, Laliga vol evitar que el matx es converteixi en un aparador per a l’independentisme català i, com a conseqüència d’això, els membres de seguretat del Hard Rock Stadium de Miami ja han estat informats que hauran d’impedir que els aficionats accedeixin al recinte esportiu amb elements amb connotació política, estelades (evidentment) incloses. De fet, Javier Tebas veu en el partit que es jugui a Amèrica una bona oportunitat per promocionar la marca Espanya en l’àmbit internacional: sempre segons el mateix mitjà, la seva intenció és que es reparteixin 40.000 banderes espanyoles i que soni l’himne nacional espanyol just després de l’estatunidenc.

D’altra banda, El Larguero de la Cadena SER va informar que la Reial Federació Espanyola de Futbol, comandada per Luis Rubiales, té l’objectiu de frenar la celebració del Girona-Barça als Estats Units perquè, considera, hauria d’autoritzar aquesta mesura proposada per LaLiga.

Informa:ELMON.CAT ( 6-9-2018)

MARTA ROVIRA REAPAREIX I RECORDA QUE ALS PAÏSOS DEMOCRÀTICS EL REFERÈNDUM ÉS LA " SOLUCIÓ POLÍTICA I DE PROGRÉS SOCIAL "

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, reapareix a les xarxes després d'un temps de silenci, i ho fa en una data molt assenyalada: el dia que fa un any del ple del 6 de setembre del 2017 en què es va aprovar la llei del Referèndum. La dirigent d'ERC, exiliada a Suïssa, ha fet un fil a Twitter en què recorda que "avui fa un any que vaig aixecar el dit al Parlament per demanar la paraula" i proposar que es debatés la llei del Referèndum a la cambra.

Rovira ha dedicat unes paraules a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que va ser qui "li va donar la paraula" per fer la proposta de debat, igual que "la va donar a la resta dels grups". Tot i això, la presidenta "avui és a la presó", recorda Marta Rovira.

En la mateixa línia, subratlla que Forcadell "va vetllar perquè tothom tingués els seus drets d'oposició sobre el procediment parlamentari" per, posteriorment, "donar lloc al que és normal en un parlament democràtic: el debat polític de fons amb totes les garanties".

En aquest fil de Twitter, la líder d'ERC ha carregat contra l'actitud de l'oposició aquell 6 de setembre: "Representava l'estat demofòbic", i assegura que "els espanta la democràcia directa, els referèndums; els espanta que la gent prengui les seves pròpies decisions polítiques".

AQ!UESTA ÉS LA MÉS " PRESÈNCIA " DE L'ESTAT A CATALUNYA: DE MOMENT, MÉS ANTIAVALOTS

"Qui no es conforma és perquè no vol "

José Antich

 

En les relacions entre Catalunya i Espanya deu ser el més normal que la primera, a través del president, Quim Torra, ofereixi diàleg i negociació al president Pedro Sánchez i la segona, mitjançant decisió del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, enviï 600 agents de la Unitat d'Intervenció Especial amb l'argument de possibles incidents en la Diada i que s'anunciï que romandran aquí, almenys fins al proper 1 d'octubre. Potser és la primera resposta a la conferència del president de dilluns passat al TNC o potser, simplement, es fa per impressionar. Per marcar territori, com alguns diuen quan tenen el poder i la força per adoptar determinades decisions. Sigui pel que sigui, té raó la consellera de Justícia, Ester Capella -crec que l'única que va parlar durant la jornada, encara que la qüestió no fos estrictament del seu ram- que és una mala idea ja que l'exercici de les competències en matèria de seguretat ciutadana correspon exclusivament, segons l'Estatut, als Mossos d'Esquadra.

Si a això se suma que s'han suspès els trasllats a uns 300 guàrdies civils que havien de tornar als seus llocs d'origen i abandonar Catalunya hi haurà, entre una cosa i una altra, en les properes setmanes més d'un miler de policies nacionals i guàrdies civils extra. Molts els destinen a protegir la Delegació del Govern espanyol i els edificis oficials de l'Estat si bé, per exemple, el 2016 n'hi va haver prou amb tan sols dos grups, en total un centenar d'antiavalots, i s'hi van estar uns dies. Però algú ha de considerar que són pocs efectius policials si del que es tracta és de promoure la idea de violència als carrers de Catalunya. La seguretat continuarà sent, com fins la data, dels Mossos, però si cal fer màrqueting de l'Estat espanyol i de la seva presència a Catalunya això només es fa amb la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia.

ELS MOSSOS S'INCORPORARAN Al CENTRE D'INTEL·LIGÈNCIA CONTRA EL TERRORISME I EL CRIM ORGANITZAT (CITCO )

Els Mossos d'Esquadra s'integraran plenament al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) abans d'un mes, després que ja s'estan a punt de superar els problemes tècnics i informàtics que ho havien impedit fins ara. És un dels principals acords sorgits de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya, que encara dura, segons han explicat fonts d'ambdues administracions. A més, durant la trobada, la Conselleria d'Interior ha demanat al Ministeri que aprovi dues noves promocions de mossos entre el 2019 i el 2020 de 750 agents cadascuna.

Segons l'acord sobre el CITCO, un mosso d'Esquadra estarà permanentment desplaçat al centre, on tindrà plaça fixa i integrada. D'altra banda, amb les dues noves promocions de mossos, que es farien els cursos 2019-2020 i 2020-2021, i comptant els 500 aspirants que acaben de començar el curs a l'Institut de Seguretat Pública, la policia catalana podria comptar amb 2.000 nous agents, que descomptant les baixes produïdes i que es produiran properament, permetria mantenir la plantilla del cos en 18.000 agents, ràtio que per població li tocaria a Catalunya. No obstant, el Ministeri de l'Interior ha de traslladar la proposta al Ministeri d'Hisenda, que és qui té l'última paraula per autoritzar la despesa.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-9-2018)

ADRIÀ CARRASCO DEL CDR, A BRUSEL·LES : " A ESPANYA NO TINDRIA UN JUDICI JUST "

Adrià Carrasco, el jove del CDR d’Esplugues cercat per la policia espanyola i acusat de terrorisme, rebel·lió i sedició, ha comparegut públicament per primera vegada avui a Brussel·les. Anava acompanyat del seu advocat, Christophe Marchand, membre de l’equip d’advocats del president Puigdemont i els consellers exiliats, i d’Efrén Blázquez, membre del grup de suport Adri et Volem a Casa.

Ha explicat: ‘El dia 10 d’abril van posar setge al carrer de casa meva, van venir a buscar-me amb dispositiu policíac, però no em van trobar, em vaig escapar. La Tamara [Carrasco] no va tenir la mateixa sort, la van dur a Madrid i ara la tenen tancada a casa seva, sense llibertat de moviments.’

Ha explicat per quina raó havia decidit d’exiliar-se: ‘És una bona manera de continuar lluitant i demostrant la repressió de l’estat espanyol, perquè a Espanya no tinc cap garantia de tenir un judici just.’ Demana que es retirin tots els càrrecs que hi ha contra ell, però també contra Tamara Carrasco, Valtònyc, els onze membre de CDR encausats ara per haver-se encadenat a l’entrada del TSCJ i per als quals demanen dos anys i mig de presó, i també els càrrecs contra els presos polítics i la resta d’exiliats.

JA NO QUEDA CAP TRAM A LA DIADA AMB BAIXA OCUPACIÓ

A menys d'una setmana de celebrar-se la Diada, ja no queda cap tram amb baixa ocupació a la manifestació que organitzarà l'ANC a Barcelona, que de moment ja té més de 200.000 inscrits, segons han confirmat fonts de l'entitat. Sota el lema "Fem la República Catalana", l’objectiu enguany és omplir la Diagonal, des del Palau Reial fins a la plaça de les Glòries.

Per altra part, ja s'han reservat més de 800 autocars i s'han venut més de 220.000 samarretes.

Com en edicions anteriors, l’ANC ha posat en marxa un procediment d’inscripció a través d’internet i un mapa que permet comprovar com es van omplint els trams de la manifestació. Com ja és tradicional, a mesura que s'acosta el dia de la manifestació, augmenten les inscripcions.

Pel que fa l'estat actual dels 37 trams en els que es dividirà la manifestació, n'hi ha set amb poca ocupació, 23 amb una ocupació mitjana i vuit amb una alta ocupació. Per tal d'apuntar-se a formar part de la manifestació d'enguany l'entitat ha habilitat un web especial.

Enguany, la intenció de l'ANC és crear una ona sonora al llarg de la Diagonal de Barcelona perquè la veu dels catalans sigui la protagonista principal de la manifestació. És per això que des de l'entitat es convida a tothom a participar a la concentració amb qualsevol pancarta i amb la reivindicació que prefereixi.

Com també és tradicional, la manifestació començarà a les 17:14h, tot i que es recomana que cadascú estigui al seu tram al voltant de les 16:00h. L'inici s'ha situat al tram número 37, a la plaça de Les Glòries, i anirà avançant en direcció a Palau Reial. Per tal que surti bé, l'organització ha demanat que en els moments previs a l'inici tothom estigui en silenci per tal de sentir l'inici de l'ona.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-9-2018)

AVUI, PRIMER ANIVERSARI D'UNA JORNADA HISTÒRICA AL PARLAMENT

"Jornada de sobirania "


Ferran Espada


La lliçó d’aquell 6 de setembre, amb encerts i errors, no és cap altra que el dret a l’autodeterminació d’un poble no es pot frenar amb murs legals o ariets policials

El Parlament vivia tal dia com avui fa un any una històrica sessió amb l’aprovació de la llei del referèndum que va obrir la porta a la consulta de l’1-O. Més de dotze hores de ple, fins a quatre interrupcions i el filibusterisme parlamentari farcit d’esbroncada de partits com ara Cs i el PP. 72 vots a favor, 11 abstencions i cap vot en contra –per l’absència de la resta de l’oposició– va ser el resultat de la votació per una llei que suposava una jornada de plena sobirania del Parlament. Cal recordar aquell ple als qui des del sobiranisme menystenen el paper de les institucions en la celebració de l’1-O. Perquè el paper de la ciutadania en la defensa dels col·legis electorals va ser fonamental però cal ser molt partidista i dogmàtic per no reconèixer que si es va fer el referèndum és gràcies a l’impuls del Parlament i els preparatius especialment desenvolupats des de la conselleria d’Economia d’Oriol Junqueras i d’altres, com ara la de Salut i Ensenyament.

Fa un any la majoria sobiranista va forçar l’aprovació de la llei del referèndum perquè l’Estat no va deixar cap altra via per fer una consulta democràtica. No és cert que amb aquell ple es vulnerés el dret de ningú com esgrimeixen els partits unionistes. Unes formacions que antidemocràticament van voler imposar per la força la seva legítima, però minoritària, posició en contra del referèndum. Ben al contrari, el que es va fer amb la llei del referèndum és garantir els drets de tots els catalans a votar. Des del necessari reconeixement de la sobirania del Parlament. Un any després, la lliçó d’aquell 6 de setembre, amb encerts i errors, no és cap altra que el dret a l’autodeterminació d’un poble no es pot frenar amb murs legals o ariets policials. El govern del PSOE ha d’optar entre obrir una via transitable per a aquesta aspiració social i política majoritària a Catalunya o mantenir-se en el mur que van començar a edificar el 6 de setembre i que només ha generat autoritarisme, repressió, conflicte i crispació, però que caldrà tornar a saltar.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (6-9-2018)

MOR EL LLIUTADOR CATALANISTA I PACIFISTA MOSSÈN DALMAU

Ha mort Josep Dalmau i Olivé, el popular mossèn de Gallifa, un dels més actius lluitadors antifranquistes, ecologista i catalanista empedreït, també un gran teòleg, que va participar en el naixement de gran part dels moviments socials i culturals i polítics de la Transició i la democràcia.

Nascut a Sant Llorenç Savall el 1926, va ser fundador de l’Assemblea de Catalunya, impulsor de la campanya Bisbes Catalans, va participar a la Manifestació de capellans el 1966 i a la Caputxinada i va inventar el carnet nacional d’identitat catalana però, per damunt de tot, va ser un gran pacifista.

Va morir ahir a Gallifa, a l’edat de 91 anys. Feia uns anys que estava en una situació molt delicada i havia patit diversos ictus.

Des del moviment Pax Christi, al que va també van pertànyer els seus amics Lluís Maria Xirinacs, Joan Botam i Jordi Llimona, Dalmau va participar durant la Transició en totes les accions de no-violència en defensa de les llibertats nacionals.

Al juliol de 1969, per exemple, juntament amb Xirinacs va participar en una vaga de fam a Santa Cecília de Montserrat per exigir la derogació del Concordat entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu.

Seria l’inici de la lluita no violenta i de les vagues de fam davant la presó Model de Xirinacs i l’embrió del que més tard seria el moviment d’objecció de consciència i la insubmissió.

També seria a través de Pax Christi que el 1975 engegaria la mobilització titular “Poble català, posa’t a caminar” que tenia la intenció de donar suport a la campanya per l’amnistia dels presos polítics i que estava emmarcada en la convocatòria que feia el Moviment Internacional per la Pau. Va ser els orígens de la Marxa per la Llibertat anys després.

NEIX " SOCIALISTES PER LA REPÚBLICA " QUE TITLLA DE "TRAÏDOR " EL PSC

Una desena de persones han presentat aquest dimecres Socialistes per la República, un col·lectiu d’esquerres a favor de la independència i en l’òrbita d’ERC, i ho han fet amb crítiques al PSC per no donar suport al dret d’autodeterminació de Catalunya.

Des de la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) davant d’uns 60 assistents, han comptat amb el suport del vicepresident del Govern i número 3 d’ERC, Pere Aragonès, i del conseller d’Acció Exterior i exdirigent del PSC, Ernest Maragall, que s’han assegut a la primera fila.
Es defineixen com a socialistes i partidaris d’una república catalana, i alguns dels impulsors van militar en el passat al PSC, però el van abandonar en considerar que havia renunciat als seus valors fundacionals com “la llibertat, la igualtat i la fraternitat”.

Han assegurat que tenen com a referents a destacats membres i fundadors del PSC com Joan Reventós, Josep Pallach i Pasqual Maragall, i han exposat que defensar el seu llegat avui és defensar el dret de Catalunya a votar sobre el seu futur polític i a ser una Estat.

Un centenar de persones donen suport al projecte a través d’un manifest, entre els signants del qual figuren l’exdirigent del PSC Jordina Freixanet; l’exalcaldessa socialista de Roses Magda Casamitjana; l’exregidora del PSC a Terrassa Carme Labòria, i exmilitants com Elvira Durán i José Rodríguez.

Subcategories

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08166250