ELS BOTXINS ES FAN LES VÍCTIMES: GUINDOS CALCULA EN 1.000 MILIONS EL COST DEL PROCÉS INDEPENDENTISTA

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha calculat en uns 1.000 M€ el cost econòmic de la crisi política a Catalunya. En una entrevista a la Cadena Ser, Guindos ha argumentat que en el quart trimestre del 2017, el creixement econòmic de Catalunya s'ha desaccelerat "de manera important" passant del 0,91% trimestral al 0,4-0,5%. Així doncs, segons els càlculs del ministre d'Economia, aquestes quatre o cinc dècimes del PIB que s'han perdut corresponen a uns 1.000 M€ tenint en compte que cada dècima suposa uns 200.000 milions. Guindos ha lamentat que Catalunya, un dels "motors fonamentals de l'evolució econòmica de la recuperació espanyola", s'hagi convertit en un "llast" en el quart trimestre del 2017. Una situació que, segons ell, posa de manifest "l'enorme incertesa, inquietud i desconfiança que van generar les decisions de l'anterior govern de la Generalitat".

LA GENERALITAT DEMANARÀ 9.349 MILIONS AL FLA AQUEST ANY, UN 21%, I MÉS DE LA MEITAT SÓN PER PAGAR ELS...PRÈSTECS DEL FLA D'ANY ANTERIORS

La Generalitat intervinguda estima que haurà de demanar prestats al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) el 2018 un total de 9.349 milions d'euros, un 21% més del que havia demanat el 2017.

D'aquests diners, 5.454 milions s'usaran per cobrir préstecs d'anys anteriors relacionats amb els anomenats mecanismes de liquiditat habilitats per l'Estat, bàsicament el propi FLA.

2.335 Milions d'euros

Són els interessos que ha pagat la Generalitat entre el 2012 i el 2016 a canvi de rebre l'ajuda del FLA

Entre el 2012 i el 2016 la Generalitat ha pagat 1.950,7 milions d'euros en concepte d'interessos al FLA, i l'executiu català calcula que en el 2017 s'han pagat 384 milions més per aquest concepte. En total, per tant, la Generalitat ja ha abonat 2.335 milions d'euros en interesoss a l'Estat a canvi de rebre l'assistència del FLA.

EL GRUP PARLAMENTARI DEL PP. POCS I MAL AVINGUTS

Les eleccions han deixat un grup parlamentari del Partit Popular molt migrat. Tan sols quatre diputats -dels onze que tenien ara- seuran a la propera cambra catalana, i hauran de conviure amb la CUP en el grup mixt. Una "mala companyia", si es recorden els atacs que des del partit de Mariano Rajoy se solen llençar contra "los radicales de la CUP". Però caldrà veure si és millor la convivència en el si del subgrup del PP.

Xavier García Albiol, Andrea Levy i Santi Rodríguez per Barcelona, i Alejandro Fernández per Tarragona són els quatre únics diputats electes del PP. Els rumors sobre la continuïtat d'Albiol al capdavant del partit a Catalunya són constants des d'abans de la campanya i caldrà veure si l'exalcalde de Badalona roman a l'escó tota la legislatura. Albiol, Levy, Rodríguez i Fernández són quatre perfils molt diferents en tots els sentits i caldrà veure com funcionen en equip.

Albiol es va resistir a triar Santi Rodríguez com a secretari general del PP català en el congrés que el va elegir president, el març passat. Es va posar fi així a un període d'interinitat després de la sortida d'Alicia Sánchez-Camacho de la direcció del partit. Fa pocs mesos, però sembla que hagi passat molt més. La designació de Rodríguez, un parlamentari treballador i bon dialèctic, va ser fruit d'un pols intern. L'entorn de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo, al davant, va apostar fort per ell.

EL MISSATGE DE CUIXART ALS SOCIS D'ÒMNIUM DES DE LA PRESÓ: " NO PERMETEU QUE US VENCI EL DESÀNIM "

RADIOCATALUNYA.CAT desitja als seus lectors i als espietes espanyols encarregats de vigilar les pàgines webs independentistes un bon Any Nou. També us comuniquem que durant el 2017 vam rebre un total de 1.465.650 visites. Això representa un total de 4.013 visites diàries. Endavant les atxes!

Urteberri on! Boa Festas! Bon Any Nou !

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ha enviat una carta als socis de l'entitat des de la presó de Soto del Real, on es troba privat de llibertat des del 16 d'octubre. "Us demano que no permeteu que ens venci el desànim; és el que precisament alguns voldrien. Convertim qualsevol tristor en esperança car en tenim motius suficients, creieu-me", assenyala Cuixart en el document manuscrit, al qual ha tingut accés NacióDigital. El dirigent del sobiranisme civil declara l'11 de gener davant del Tribunal Suprem, juntament amb Jordi Sànchez (ANC) i el conseller Joaquim Forn.

"Dedicarem també els nostres esforços en la defensa dels drets civils i seguirem exigint l’alliberament dels presos polítics i l’aturada de la repressió també a instàncies europees i internacionals. Defensarem amb tota la determinació el model d’escola catalana, garantia de cohesió social, perquè ningú no separarà els nostres fills a les aules", destaca Cuixart, en referència als objectius de l'entitat per al 2018.

Carta íntegra de Jordi Cuixart als socis d'Òmnium Cultural
Estimadíssims socis i sòcies,

Acabem un 2017 especialment dur, però que també serà recordat per l’assoliment d’èxits col·lectius d’un mèrit colossal. De manera cívica, pacífica i democràtica, hem tornat a deixar-hi la pell i farem bé de no aigualir el que això suposa com a societat.
Un record ple de tendresa per a totes aquelles persones que avui pateixen més durament la repressió, per a les famílies i amics, i per a tots aquells que ens feu arribar la pena que sentiu per la nostra situació. Us demano que no permeteu que ens venci el desànim; és el que precisament alguns voldrien. Convertim qualsevol tristor en esperança car en tenim motius suficients, creieu-me.

DEL DALAI LAMA A PUIGDEMONT: ELS LÍDERS QUE VIUEN A L'EXILI

"Del Dalai Lama a Puigdemont: la geografia dels líders que viuen a l’exili "
Prop d’una vintena de caps d’Estat o de govern viuen fora dels seus països per raons polítiques, la majoria són el relat tràgic de fiascos històrics


Joan Antoni Guerrero (Barcelona)

El president Carles Puigdemont va passar poc després del 27 d’octubre, després de declarar al República catalana, a engrossir la llista de caps d’Estat o govern que han hagut de fugir dels seus països per raons polítiques. Actualment, hi ha prop de 20 presidents o caps d’Estat a l’exili. Puigdemont seria el número 19 d’aquesta relació de líders obligats per les circumstàncies a marxar de casa. La llista l’encapçala el Dalai Lama, exiliat a la Índia des del 1959. El continent amb més líders exiliats és Àfrica, seguit d’Àsia i Amèrica Llatina, continent que empataria amb Europa, que clou la llista amb els exilis de Puigdemont, Mikheil Saakashvili (Geòrgia) i Viktro Yanukovych (Ucraïna). Autors de genocidis, protagonistes d’autocops d’Estat, líders enderrocats a la força pels seus oponents o víctimes de revoltes i protestes populars, la relació de les seves històries és també el compendi d’un seguit de fracassos, històries tràgiques i fiascos històrics.

Dalai Lama: la revolta fracassada

El Dalai Lama es va exiliar el 1959 després que fracassés una revolta de milers de tibetans —amb el suport del servei secret nord-americà— contra les tropes comunistes xineses que havien iniciat l’ocupació de la província el 1950 apel·lant a la necessitat d’alliberar el poble tibetà de “l’opressió imperialista”.

TV3 CULMINA LA REMUNTADA I AMPLIA FINS A VUIT ANYS EL LIDERATGE

Des del 1992, quan els audímetres van arribar a Espanya, cap canal de televisió no havia aconseguit ser líder a Catalunya durant vuit anys seguits. TV3 ja havia batut un rècord el 2016 en encadenar set anys consecutius en la primera posició, i ara ha allargat encara més el seu regnat: d’ençà que va recuperar el primer lloc el 2010, després de sis anys de domini de Telecinco, cap cadena no ha pogut desbancar-la. Així han anat les audiències d’aquest 2017 (amb dades fins al 29 de desembre).

TV3

Una tardor salvadora per tancar l’any líder i amb un petit augment

Si el 2016 TV3 havia salvat el lideratge anual per centèsimes i gràcies a una reacció d’última hora al desembre, el 2017 el resultat final no ha sigut tan ajustat, però el triomf de la cadena pública ha sigut possible gràcies a una remuntada igual d’èpica i que ha durat quatre mesos. Els esdeveniments polítics de la tardor (que han confirmat els informatius de TV3 com a referents indiscutibles a Catalunya i han impulsat espais com Els matins o Polònia ), estrenes exitoses, com Aeroport, Està passant o Preguntes freqüents, i el retorn de Merlí han sigut algunes de les claus que han permès a TV3 recuperar tot el terreny perdut durant els dos primers quadrimestres, en què havia encadenat quatre mesos en tercer lloc i tres en el segon, i en què havia marcat el segon pitjor registre de la història, amb el 9,6% de l’abril. El lideratge dels últims quatre mesos (cinc, comptant l’empat de l’agost), i sobretot el 17,5% de l’octubre, la millor dada en deu anys, han permès capgirar la situació i arribar al final de l’any amb una quota de pantalla de l’11,7%, tres dècimes més que el 2016, en què TV3 va marcar el pitjor registre anual. A més, s’ha distanciat molt de les seves rivals: si l’any passat la distància amb Telecinco era de només una dècima, ara és d’1,6 punts.

ELS PASTORETS DE L'AMETLLA DE MEROLA: " VAM FER EL BOICOT A LA LOTERIA ESPANYOLA I HEM APOSTAT PER LA NOSTRA, LA GROSSA "

Els Pastorets de l’Ametlla de Merola han dut molta alegria en aquest petit nucli de menys de 200 habitants que pertany a Puig-reig (Berguedà). A través del miler de participacions amb el número 56.795 del primer premi del sorteig de la Grossa de Cap d’Any, han fet arribat a la comarca uns 8 milions d’euros. Abraçades entre premiats, brindis amb els veïns i també algun dels actors disfressat de dimoni han festejat la bona notícia a la plaça de davant el teatre, on també han fet sortir alguna de l’escenografia que utilitzen normalment per les representacions dels Pastorets.

Un dels membres de l’entitat, Andreu Torres, ha explicat que sempre havien jugat al tradicional sorteig de la Loteria Nacional, però enguany han decidit fer “boicot” al sorteig espanyol del 22 de desembre “per l’1-O” i apostar per la Grossa de Cap d’Any, “perquè és la nostra i els diners es queden aquí”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (1-1-2018)

JxCAT NO VOL DONAR DE CAP DE LES MANERES LA PRESIDÈNCIA DEL PARLAMENT A ARRIMADAS

Junts per Catalunya (JxCat) descarta arribar a un acord parlamentari que impliqui concedir a Ciutadans la presidència del Parlament, segons han explicat a Efe fonts de la candidatura del president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont.

Ciutadans, segons ha comentat el seu portaveu parlamentari, Carlos Carrizosa, ja ha mantingut contactes amb JxCat i el PSC de cara a la sessió constitutiva del Parlament, que se celebrarà el 17 de gener i en la que caldrà elegir la nova Mesa de la cambra catalana.

La formació taronja aspira a assumir la presidència del Parlament, perquè aquesta institució pugui exercir de “contrapès democràtic” d’un futur Govern en mans independentistes, ha argumentat Carrizosa.

No obstant això, i després dels contactes mantinguts fins ara, JxCat no contempla la possibilitat de facilitar amb els seus vots que la presidència del Parlament recaigui en Ciutadans.

PALLÍN; MAGISTRAT EMÈRIT DEL TC: " IMPEDIR LA INVESTIDURA DE PUIGDEMONT SERIA INCOMPATIBLE AMB LA CONSTITUCIÓ "

José Antonio Martín Pallín (A Coruña, 1936) no es talla. Aquest magistrat emèrit del Tribunal Suprem i Premi Nacional de Drets Humans el 2006, considera que "una manera racional d'afrontar el problema [de la investidura de Carles Puigdemont] seria portar-lo davant el jutge i que allà [es decideixi] posar-lo en llibertat". El contrari "seria incompatible amb l'estat de dret, la separació de poders i la Constitució."

En una entrevista al diari madrileny El Mundo, Martín Pallín considera també "rocambolesc" i "anòmal" que Puigdemont "prengui possessió i després torni a la presó". I insisteix: "O se soluciona per la via política, constitucional i de diàleg, o no hi ha solució".

"Si converteixen la detenció en un espectacle internacional, el conflicte s'agreujaria sense necessitat. Aquest principi d'autoritat seria una altra mostra més de les restes del franquisme, incompatibles amb una democràcia solvent," explica.

UN VERS DE JOSEP MARIA DE SEGARRA, COM ANELL AL DIT: DEDICAT ALS BOTIFLERS

"Dedicat als botiflers"
«Tot observant com pretenen repartir-se les engrunes catalanes, vull dedicar aquests versos amb el desig que el nou any se’ls quedi ben travessat!»

Xavier Roig


Tot observant com pretenen repartir-se les engrunes catalanes, vull dedicar aquests versos -que ja fa molts anys va escriure Josep Maria de Sagarra- a tots els botiflers i als seus amos de Madrid. Amb el desig que els nou any se’ls quedi ben travessat!

Al gran sapastre de la gana ibèrica

Fa trenta anys i un mes i un dia, que estripat d’americana
amb un “jipi” de tres peles i unes calces de poc gruix,
rodejat de quatre pintes i de quatre morts de gana,
arribava a Barcelona la corpenta d’en Lerruix.

Escrivia paraulotes amb la punta del seu llapis,
prometia al cirabotes, al camàlic i al manyà
botifarres d’arquebisbes i salsitxes d’escolapis
i altres coses deshonestes i difícils d’empassar.
S’agitava, remugava, renegava, flastomava,
remenava, estossegava, tavernari i marranís;
tots els llonzes l’aplaudien i després Lerruix plegava,
i endrapava i endrapava i endrapava en el “Suís”.

I ARA, QUÈ FEM? EL MÉS IMPORTANT ÉS QUE S'HA FET LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

"I ara què fem? "
"Per fer efectiva la República calia fer una declaració. S’ha fet, i ara som en el procés del reconeixement"

Joan Canadell

Hi ha qui diu que estem allà on estàvem fa uns mesos. No és veritat, hi ha un fet excepcional que va tenir lloc el 27 d’octubre i que sembla que tots plegats no tenim interès de recordar. De fet, és la data més importat per aquells que treballem de fa temps per la llibertat del nostre país. Vam declarar la independència en forma de República. No l’hem feta efectiva, però les urnes l’han ratificat amb la major participació de la història.

Per donar-li valor al fet del 27 d’octubre, convé recordar que Montenegro va trigar 15 mesos entre la Declaració d’Independència i la Constitució com Estat, Eslovènia en va trigar 6, Letònia en va trigar 16 de mesos, però també hi ha casos com el de Kosovo que després d’una declaració el 1990, no va obtenir el reconeixement internacional suficient fins que al 2008 en va fer una altra que obtingué el reconeixement de 112 estats. Cada cas és diferent, però és obvi que per fer efectiva la República calia fer una declaració. S’ha fet, i ara som en el procés del reconeixement, que serà diferent de qualsevol altra, però que el 21D li ha donat la força que no tenia fa unes setmanes. Celebrem-ho doncs i visquem en positiu aquesta situació. El procés segueix i cada cop estem més a prop, sense potser adonar-nos-en, però ens estem independitzant.

CAMPDORÀ, UN POBLE DE 200 HABITANTS, HA REPARTIT DOS GRANS PREMIS DE LA GROSSA DE CAP D'ANY

La cinquena Grossa de Cap d'Any, el número 56.795, s'ha venut a Vilassar de Mar (Maresme) i a Campdorà (Girona), concretament, des del restaurant 'Can Barceló' d'aquest poble de Girona amb només 200 habitants. Des del 2010, els seus propietaris venen loteria a la xarxa a través del web 'La grossa de Campdorà' i ja s'han convertit en el punt de venda més important del país. Des del seu naixement, 'La Grossa de Camp d'or à' (com es fan dir) ha repartit més de 4.000.000€.

Lluny queda ja el monopoli de la sort de l'administració de loteria espanyola de 'La Bruixa d'Or', envoltat de polèmica pels insults del seu propietari als independentistes. El punt de venda autoritzat de Loteries de Catalunya, La Grossa de Campdorà, ha repartit els primers premis de la Grossa de Cap d'Any durant dos anys consecutius, ja que -el 2016- va repartir íntegrament el segon premi. L'any 2014, va repartir més de 170 mil euros i el 2015 (quan va ser el punt de venda número 1 en facturació i en venda de bitllets de loteria de La Grossa de Cap d'Any) més de 40 mil euros.

EL FINS ARA CAP DEL GABINET DE RAJOY VA SER QUI VA IMPULSAR SOCIETAT (IN)CIVIL CATALANA

El fins ara cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, va impulsar la plataforma unionista Societat Civil Catalana (SCC), segons informa el diari El Mundo. La plataforma a més està vicepresidida per la cunyada de Moragas, Miriam Tey, segons el mateix rotatiu.

"Amb el desafiament separatista, els carrers de Barcelona s'inunden de banderes d'Espanya. Els constitucionalistes, que havien restat callats fins llavors per por de la trituradora de l'aparell independentista, es rebel·len contra l'establishment. Ho fan empesos per Societat Civil Catalana, associació impulsada per Moragas i vicepresidida per la seva cunyada Miriam Tey", indica El Mundo.

Moragas, considerat el principal assessor de Mariano Rajoy en qüestions catalanes, va dimitir del càrrec de cap de gabinet del president espanyol, després de les eleccions catalanes del 21-D. En aquests comicis el PP ha obtingut tan sols 4 diputats i ha quedat en darrer lloc, amb la qual cosa passarà al grup mixt.

Informa:ELNACIONAL.CAT (31-12-2017)

PUIGDEMONT DEIXA CLAR A RAJOY EN EL DISCURS DE CAP D'ANY QUE NO PENSA RENDIR-SE

"Puigdemont deixa clar a Rajoy amb el discurs de cap d'any que no pensa cedir

Marta Lasalas


El president en funcions, Carles Puigdemont, ha aprofitat el seu discurs de cap d'Any des de Brussel·les per deixar clar al cap de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, que no pensa renunciar a les seves reivindicacions i per exigir-li que es comporti "com la democràcia europea que assegura ser" i, per tant, reconegui el resultat del 21-D i negociï políticament amb el Govern català.

El cap de l'executiu català en funcions, que es troba exiliat a la capital belga, ha volgut comparèixer també aquest any en el tradicional discurs de cap d'Any tot i l'excepcionalitat de la situació. De fet, el discurs, s'ha hagut de difondre a través de les xarxes socials.

La intervenció de Puigemont es produeix l'endemà que Rajoy anunciés que, a l'empara del poder que li atorga l'aplicació del 155, ha decidit fixar la data per a la constitució del nou Parlament per al proper 17 de gener. És a dir, una setmana abans del termini màxim que fixa el Reglament de la Cambra, amb la qual cosa ha retallat el temps de què disposa el president per abordar la investidura, que s'ha de convocar deu dies després de la constitució del ple. Rajoy va deixar clar, a més, que veu impossible que Puigdemont pugui ser president i va aconsellar-li que no torni a posar a prova l'Estat.

LA PREMSA INTERNACIONAL ES FA RESSÒ DELS DISCURS DEL PRESIDENT PUIGDEMONT

Des que el president Carles Puigdemont és a l'exili a Brussel·les, ha cridat l'atenció de la premsa internacional en diverses ocasions. Ara, el seu darrer discurs institucional -el de Cap d'any- torna a ocupar espais en la plana mediàtica arreu del món.

De fet, dues de les principals agències de comunicació, Reuters i Agence France Presse, han destacat que Puigdemont exigeix Espanya acceptar el resultat del 21-D i la restitució del Govern legítim.

Puigdemont demands Madrid reinstate his regional government after it was deposed following an independence referendum https://t.co/KRWPhGYh71
— AFP news agency (@AFP) 31 de desembre de 2017

Former Catalan leader urges Spain to accept secessionist election win https://t.co/Q9hQj6KMRX pic.twitter.com/mJ1cxtGL3Y
— Reuters Top News (@Reuters) 30 de desembre de 2017

El discurs del president també ha tingut molt ressò a Bèlgica i ha aparegut a diaris com Le Soir o a la ràdio Rtbf.

PUIGDEMONT DESAFIA RAJOY: ÉS LA VOLUNTAT POPULAR CATALANA

"Puigdemont desafia Rajoy "

José Antich

El president Carles Puigdemont ha destacat els valors de la República catalana en el discurs de Cap d'Any emès des de Brussel·les, ciutat en la qual s'ha exiliat juntament amb quatre consellers del seu Govern. El missatge de Puigdemont és un desafiament a l'immobilisme de Mariano Rajoy i un cant que els catalans gaudeixin dels valors republicans: llibertat, igualtat i fraternitat.

Segur que el discurs irritarà molta gent a Madrid, que preveia el post-21-D en un altre context i amb altres actors. Una circumstància que no s'ha produït a les urnes i depèn, en tot cas, del que passi als despatxos polítics i judicials. I en canvi, el que passa és que el president destituït per Rajoy i en condicions aritmètiques de ser reelegit pel Parlament el que manifesta és que Catalunya és un poble "democràticament madur, que s'ha guanyat el dret a fer-se a si mateix com a república d'homes i dones lliures".

Puigdemont convida Rajoy a acceptar els resultats, la victòria de l'independentisme i el cita a negociar sense trigar més. El fa responsable d'haver enganyat els líders de la UE amb un compromís que no s'ha complert i que consistia a acabar amb l'independentisme abans de Nadal. I li exigeix que repari el dany causat perquè les urnes ja han parlat.

LA CUP AJORNA EL SEU POSICIONAMENT AL PARLAMENT

La CUP vol continuar debatent amb les bases les condicions a posar per garantir una majoria independentista al Parlament. Ahir, el consell polític i grup d’acció parlamentària (GAP) es van reunir per primera vegada des del 21-D per començar a debatre els escenaris que es plantegen per a la pròxima legislatura. Sobretot, en referència a la possibilitat de tenir grup parlamentari propi i entrar a la mesa del Parlament. Els documents que va elaborar el secretariat nacional i que prèviament havien debatut les assemblees territorials aquesta setmana, de moment continuaran sent una eina de debat de les bases. Ahir els cupaires encara no van decidir si acceptaran un diputat d’ERC per tenir grup parlamentari propi o si estan disposats a entrar a la mesa del Parlament -amb condicions o sense- per garantir la majoria independentista. Segons van explicar fonts de l’organització, ara els documents de debat tornaran a mans de les assemblees territorials amb els arguments aportats durant el consell polític i GAP d’ahir.

Abans del 17 de gener, la data que Mariano Rajoy ha fixat per constituir el nou Parlament, els cupaires han d’haver decidit quin serà el seu posicionament de cara a la pròxima legislatura a la cambra catalana. Això sí, fonts dels anticapitalistes admeten que no alteraran el seu ritme de debat intern encara que ja hagin mantingut els primers contactes amb JxCat i ERC, i no descarten reunir els seus òrgans de decisió una altra vegada abans del pròxim consell polític -que ara mateix està previst per al 13 de gener.

L'INDEPENDENTISME CREIX ALS POBLES QUE VAN PATIR LA REPRESSIÓ POLICIAL

L’independentisme va guanyar gairebé 100.000 vots el 21-D respecte al 27-S, però l’augment de la participació va fer baixar el suport a l’estat propi en 0,25 punts. Un lleuger descens que com a tendència ha estat generalitzat arreu del país, exceptuant-ne algunes ciutats de l’àrea metropolitana on l’independentisme ha crescut de manera destacable, i en la majoria de localitats que van patir la repressió policial l’1 d’octubre. A les Terres de l’Ebre, un dels nous bastions de l’independentisme, és on més notori és aquest increment. A Sant Carles de la Ràpita (Montsià), epicentre de la brutalitat de les forces de seguretat de l’Estat amb 45 ferits, els partits independentistes es van enfilar fins al 70,35% dels vots, 4,26 punts més que el 2015. A la localitat veïna de Roquetes (Baix Ebre), on els antiavalots de la Guàrdia Civil es van desplaçar el dia del referèndum després de carregar a la Ràpita, l’increment encara va ser més espectacular. Junts per Catalunya, ERC i la CUP van sumar el 63,18% dels vots, 5,37 punts més que fa dos anys. Sense marxar de l’Ebre, a Móra la Nova (Ribera d’Ebre), on la Guàrdia Civil va ferir sis veïns, l’independentisme també va créixer un punt fins a arribar al 68,46% dels vots.

A la ciutat de Tarragona, feu tradicionalment unionista, l’independentisme també va pujar 0,6 punts fins a arribar al 36,81% dels vots. Aquest ínfim creixement a Tarragona, on la Policia Nacional va carregar amb duresa en cinc col·legis electorals, no es dona a Reus, que no va patir violència l’1-O i on l’independentisme baixa en la mateixa mesura, 0,6 punts, situant-se en el 44,4% dels vots. Sense deixar la demarcació de Tarragona, en municipis més petits l’aval a la independència augmenta de manera més notòria. És el cas del Sarral (Conca de Barberà), on creix 1,24 punts després que la Guàrdia Civil provoqués una dotzena de ferits, i a Cabra del Camp (Alt Camp), on puja gairebé un punt.

ELS FRONTS OBERTS DE L'INDEPENDENTISME PER FER VALER LA MAJORIA ABSOLUTA

Mariano Rajoy va convocar les eleccions del 21-D de manera excepcional, fent-se seva una facultat exclusiva del president de la Generalitat. I ara, un cop els catalans s’han expressat a les urnes, també ha convocat de manera excepcional la sessió constitutiva del Parlament: el dimecres 17 de gener. Ja hi ha data, sis dient abans del termini fixat per la llei. I, amb els resultats sobre la taula, els diversos partits s'han de posar a treballar. Especialment els independentistes, que són els que han reeditat la majoria absoluta, i tenen el repte de "restablir" les institucions.

El primer pas és l’elecció dels membres de la Mesa del Parlament, l’òrgan rector de la cambra i, per tant, també del president o presidenta del Parlament. Segons estableix el reglament, els seus membres són elegits a la sessió constitutiva. Ciutadans ja ha avisat que, com que és la primera força, reivindicarà el dret a tenir la presidència, amb l'aposta de José María Espejo-Saavedra, qui ja va ser vicepresident de la cambra la passada legislatura. Però l’independentisme no hauria de tenir cap problema per conservar la majoria que va tenir la legislatura passada (presidència inclosa). De fet, en tota la història del Parlament de Catalunya -inclosa la II República-, només un president ha estat de l'oposició.

Després de l’elecció de la Mesa, ha de tenir lloc el debat d’investidura. Com regula la llei de la presidència de la Generalitat, ha de ser “dins els deu dies següents a la constitució de la legislatura”. Això vol dir, com a molt tard, l'1 de febrer. Després de l’habitual ronda de contactes, ha de ser el president del Parlament qui proposi un candidat a la presidència. Numèricament, l’independentisme tampoc no hauria de tenir cap problema per investir un president, sempre que superi les diferències internes. El problema és l'ordre de detenció que pesa sobre Carles Puigdemont si torna de Bèlgica. A qui no li sortirien els números és a Inés Arrimadas.

L'AFECTE CATALUNYA AFECTARÀ A TOTA LA RESTA DE L'ESTAT

L’impacte de la crisi catalana en el delicat equilibri de la política espanyola és inqüestionable. La severa derrota del PP a Catalunya canviarà la relació amb el seu principal aliat, Ciutadans, que ha crescut. Els resultats han de fer que l’esquerra, i en particular Podem, segui al racó de pensar. En definitiva, res no serà el mateix després del 21- D, ja que els seus efectes no només es notaran a Madrid, sinó que s’estenen també a la resta de comunitats autònomes. Vegeu els exemples del País Basc, Andalusia i Galícia.

A Euskadi, el que ha passat a Catalunya abans i després de les eleccions constitueix un exemple del camí que no s’ha de seguir, però també una advertència sobre com pot respondre l’ Estat. A Andalusia, el resultat inquieta Susana Díaz –Ciutadans és una amenaça electoral creixent–, però això no impedeix que la líder del socialisme andalús se serveixi de la derrota del PSC per tornar-se a encarar a Sánchez. I a Galícia, el mal resultat del partit del Govern que ha intervingut la Generalitat –tard i malament, segons alguns– torna a encoratjar una vella profecia: la tornada de Núñez Feijóo a la política d’Estat.

MISSATGE DE CAP D'ANY: PUIGDEMONT INSTA RAJOY A RECTIFICAR DAVANT D'EUROPA, PERÒ NO DIU SI TORNARÀ NI SI OPTARÀ A SER INVESTIT

Carles Puigdemont ha protagonitzat aquest dissabte el missatge presidencial de Cap d'Any més atípic des de la restauració de la Generalitat. L'ha emès des de l'exili, a Brussel·les, i a través de les xarxes socials (també finalment a través del 324 i de Catalunya Informació).

El missatge ha tingut Rajoy com el principal receptor. L'ha instat a rectificar davant de les institucions europees després de la derrota del 21-D, on les forces independentistes han mantingut la majoria absoluta malgrat l'aplicació de l'article 155. En aquest sentit ha exigit a l'Estat que reparari "el dany causat” i restitueixi "el que han destituït sense el permís dels catalans".

Una de les incògnites que planaven sobre el discurs era si donaria pistes sobre el seu possible retorn. Puigdemont, des de Brussel·les, no n'ha fet cap referència i, de fet, tampoc ha aclarit si optarà a ser investit el mes vinent en un moment on el debat va creixent en el si del sobiranisme. "D'aquí un any, el discurs de Cap d'Any del president de la Generalitat es farà, com no pot ser d'altra manera, des del Palau de la Generalitat", ha assenyalat sense donar cap pista si espera poder-lo fer ell o el 131è president català.

JUNTS PER CATALUNYA DESCARTA FER PRESIDENT ORIOL JUNQUERAS

Junts per Catalunya només contempla la possibilitat de fer president a Carles Puigdemont. Almenys aquesta és la postura ferma que mantenen ara per ara, quan s'han iniciat les reunions i converses entre els partits independentistes per bastir la nova legislatura, en la qual la candidatura del cap de l'executiu, ERC i la CUP es veuen obligats a posar-se d'acord per revalidar la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

La cap de campanya de JuntsxCat , Elsa Artadi, insisteix que el president legítim és Puigdemont i que, amb l'aval inequívoc de les eleccions del passat 21 de desembre, investir qualsevol altra persona implicaria acceptar "el marc mental del 155". En una entrevista en el programa Via Lliure de RAC1, la també número 10 per Barcelona de la llista dels exconvergents, ha situat Oriol Junqueras en el rol de vicepresident -càrrec que ha ocupat en la darrera legislatura en l'executiu de Junts pel Sí-.

Cal recordar que tot just fa una setmana, encara amb ressaca postelectoral, ERC va posar sobre la taula el nom del seu president, empresonat a Estremera i pendent de declarar el proper 4 de gener davant el Tribunal Suprem amb l'esperança de poder sortir en llibertat -els "Jordis" i Forn ho faran l'11-, com a possibilitat per ocupar la cadira del nou cap de l'executiu en cas que Puigdemont no torni de l'exili. JuntsxCat, però, es manté ferm i reafirma que, ara per ara, no té pla B.

MARXEN ELS DARRERS POLICIES ESPANYOLS DESPLEGATS A CATALUNYA PER L'1-O

El govern espanyol liquida l'Operació Copèrnic. Milers d'agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional es van traslladar fins a Catalunya a finals de setembre per impedir la celebració del referèndum d'autodeterminació. Aquest dissabte, més de tres mesos després, els darrers policies espanyols han marxat de territori català.

Els vaixells que han allotjat els agents, actuant com a cases flotants, encara romandran unes hores més en els ports catalans. Segons fonts portuàries citades per Europa Press, el vaixell Azzurra marxarà diumenge a primera hora mentre que el Rhapsody ho farà dimarts a última hora. Els "piolins" anar anat plegant veles progressivament des de dimarts en cotxe, tal com ja va acordar el Ministeri de l'Interior fa un mes.

Juntament amb els dos ferris, també va allotjar policies espanyols el Moby Dada, més conegut com el "Piolín". El popular vaixell va abandonar el port de Barcelona a mitjans de novembre, després de ser molt criticat per les condicions en què convivien els agents desplaçats.

De fet, les crítiques de la policia espanyola i la Guàrdia Civil han estat reiterades durant la seva estada a Catalunya: la darrera va arribar just la nit de Nadal, quan van denunciar que se'ls havia donat per menjar un menú "vergonyós". El Ministeri de l'Interior ja ha informat que obrirà una investigació.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (30-12-2017)

EL GOVERN ESPANYOL QUALIFICA DE " PROPORCIONADA "L'ACTUACIÓ DE LA POLICIA L'1-O

La manifestació del Nou d’Octubre d’enguany va estar marcada per la violència de grups ultres i la passivitat de la policia. Ara, el govern espanyol assegura que l’actuació de la policíaca es va dur a terme ‘en tot moment sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat’. ‘Prova d’això —considera— és el ràpid restabliment de l’ordre públic on va poder haver-hi conats d’alteració’ i que ‘no hi va haver ferits ni càrregues policials’. Així figura en una resposta de l’executiu central a una pregunta registrada per la diputada d’Esquerra Republicana Ester Capella. La manifestació havia estat convocada per la Comissió Nou d’Octubre, de la qual formen part entitats, sindicats i partits polítics.

En la resposta, recollida per Europa Press, el govern espanyol manifesta que durant aquell dia es va desplegar i coordinar un operatiu prèviament planificat ‘per a garantir la seguretat i vetllar perquè tots els actes programats es desenvolupassen amb normalitat i de forma pacífica’. Així i tot, segons diversos testimonis la policia espanyola no va actuar per aturar les agressions i es va limitar a separar les dues mobilitzacions.

MALLORCA ES MANIFESTA A PALMA PER L'AUTODETERMINACIÓ

Una manifestació amb els lemes ‘Per la Democràcia cap a la Sobirania’ i ‘A Mallorca decidim: Independència, Països Catalans’ ha recorregut els carrers de Palma en motiu de la Diada de Mallorca. La marxa estava co-organitzada per la Plataforma 31-D i el Bloc d’Unitat Popular (BUP).

El portaveu de la plataforma, Cristòfol Soler, ha demanat ‘més autogovern per a Mallorca’ i ha reivindicat la llibertat dels presos polítics. ‘Enguany hi ha més estelades que mai per aquest motiu i degut que en aquests moments l’estelada s’està convertint en un símbol de llibertat’, ha afegit.

Per la seva part, Bel Duran, membre del BUP, ha criticat que el Consell de Mallorca hagi actuat ‘d’esquenes i al marge de la plataforma i d’aquelles persones i entitats que organitzen la Diada’. ‘El Consell ha fet seu un acte popular’, ha dit.

La manifestació ha sortit des del passeig del Born i ha anat cap a les Rambles, pujant per la Costa de la Pols i arribant al carrer de Sant Miquel. Allà s’han llegit dos manifestos dedicats a la figura del militant independentista Macià Manera.

ALEMANYA TORNE A DEMANAR A RAJOY QUE NEGOCIÏ AMB CATALUNYA

El comissari europeu per a la Planificació Financera i Pressupost i ex-ministre-president del land alemany Baden-Württemberg, Günther Oettinger, ha reclamat al president espanyol, Mariano Rajoy, que dialogui amb Catalunya. En declaracions al setmanari Der Spiegel, Oettinger ha insistit en la mateixa línia que el govern federal d’Angela Merkel, que la setmana passada va demanar que es deixés formar govern a Catalunya.

Oettinger és membre de la CDU, el partit de la cancellera Merkel. Ha argumentat que la crisi entre Catalunya i Espanya es podria resoldre atorgant més competències a la Generalitat amb un sistema de ‘constitucions pròpies’. En aquest sentit, ha posat els sistemes federals d’Alemanya i Àustria com a exemples.

També recorda que el posicionament oficial de la Comissió Europea consisteix en mantenir-se al marge perquè ho considera un assumpte intern de l’estat espanyol. ‘Partim de la base que el cap del govern espanyol és prou hàbil com per reprendre els fils del diàleg amb Barcelona després de les eleccions’, ha dit.

Informa:VILAWEB.CAT (30-12-2017)

"GUILLERIES", GRUPS DE MOSSOS S'ORGANITZEN PER RESISTIR AL 155

Circulen amb el nom en clau de ‘Guilleries’. Des del passat octubre, com a mínim tretze comunicats signats amb aquest nom han circulat massivament per les comissaries dels Mossos i per les xarxes. Són comunicats que reflecteixen el pensament i les opinions d’un nombre indeterminat de policies que han liderat la resposta pública al cop d’estat emparat en l’article 155 dins el cos de Mossos d’Esquadra.

VilaWeb ha pogut llegir i analitzar la majoria d’aquests comunicats i ha comprovat que han arribat i s’han repartit profusament en unitats de tot el país, generalment per via telemàtica, però també per escrit. VilaWeb no està en disposició d’aclarir qui són els autors dels textos, però ha comprovat amb entrevistes a diversos membres del cos que els manifestos han circulat de manera important i que són ben coneguts.

El primer comunicat al qual ha tingut accés VilaWeb és el número quatre, signat el 12 de novembre. En aquest comunicat es critica l’assetjament patit per Carme Forcadell i la mesa del Parlament de Catalunya, així com la reacció observada en alguns fòrums freqüentats per policies espanyols:

EL XOCOLATER DE TARADELL VENDRÀ AQUEST 31-D ELS POSTRES QUE SERVIRAN ALS PRESOS POLÍTICS: VOL RECAPTAR FONS PER A L'ANC I ÒMNIUM

El Xocolater de Taradell, Raul Cegarra, vendrà -durant tot el 31 de desembre- els postres que els serviran als presos polítics del procés, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn a la presó la nit de Cap d'any. Ho ha avançat 'Taradell.com', que ha pogut fer una fotografia dels postres, crema de xocolata i bossa de dolços nadalencs, que inclouen un missatge especial de solidaritat cap als consellers i els 'Jordis'.


La iniciativa compta amb el vist-i-plau de les famílies dels presos polítics i el pack de postres tindrà un preu de cinc euros. Els diners que es recaptin es destinaran a la caixa de resistència de l’ANC i Òmnium, per pagar multes i fiances dels líders independentistes perseguits per l'Estat.

Aquests són els postres solidaris que el Xocolater de #Taradell ha fet i que menjaran els presos polítics per Cap d'Any https://t.co/NKoVUTVikj #osona #LlibertatPresosPolitics pic.twitter.com/jCKtAR2Ao2

Informa:DIRECTE.CAT (30-12-2017)

EL PP VALENCIÀ INICIA UNA CACERA DE BRUIXES:OBLIGA A DENUNCIAR L' "ADOCTRINAMENT" CATALANISTA A LES ESCOLES

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) ha anunciat aquest divendres que posarà en marxa una campanya de mobilització a tot el País Valencià perquè les famílies puguen denunciar i posar en coneixement l'existència d'elements catalanistes a les aules valencianes.

L'anunci del que a totes passades sembla una nova cacera de bruixes contra el professorat valencià l'ha fet aquest divendres la portaveu d'Educació del grup popular a les Corts i secretària executiva d'Educació, Beatriz Gascó, qui ha assenyalat que la iniciativa s'engega per l'existència d'un malestar dels pares i "l'onada de casos d'adoctrinament que es van coneixent a la Comunitat Valenciana", indica el PP en un comunicat.

Gascó, a més a més, denuncia que aquest suposat adoctrinament està tenint lloc davant "la mirada còmplice del conseller d'Educació, Vicent Marzà". "És pervers que les úniques notícies que trobem de la Comunitat Valenciana en l'àmbit nacional siguen casos d'adoctrinament", ha afegit. "Marzà no pot fer de la impunitat el seu full de ruta", ha retret qui va ser durant el govern d'Alberto Fabra directora general de política lingüística.

LA VIOLÈNCIA ANTICATALANISTA S'ESTÉN MÉS ENLLÀ DELS GRUPS ULTRES

Agressions, amenaces, pedrades contra balcons amb estelades, assetjament a les xarxes... Els incidents violents relacionats amb el rebuig de l’independentisme durant els últims mesos superen el centenar i s’han multiplicat, sobretot al voltant de l’1 d’octubre. ¿Aquesta mena de violència significa que la ultradreta ha arrelat? Les xifres indiquen que continua sent marginal, i el perfil de molts dels atacants no es correspon amb el del típic militant neofeixista. “L’extrema dreta continua portant la veu cantant en la violència organitzada -explica l’historiador Carles Viñas-, però hi ha una altra violència més espontània, puntual, producte de l’exaltació del moment, que s’escapa d’aquests col·lectius”.

Els que s’identifiquen a si mateixos amb l’extrema dreta són tan sols un 2,6% dels ciutadans d’Espanya, segons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques corresponent al mes de novembre. Són els que se situen al 9 i al 10 en l’escala d’autoubicació ideològica del CIS, en què el 10 és l’opció més a la dreta. A l’octubre arribaven al 3% però en tot cas el percentatge ha davallat respecte al juliol del 2016, quan va arribar al 4,1%. Els últims 20 anys el llindar del 4% s’ha superat comptades vegades i normalment s’ha mogut entre aquest màxim i el 2%. “No hi ha hagut un augment de l’extrema dreta”, descarta l’historiador Xavier Casals a partir dels resultats electorals dels últims anys. Però si no ha augmentat, ¿potser s’ha fet més violenta? Una part dels incidents contra l’independentisme es poden explicar així, però aquest argument no serveix per a tots, ni tan sols per a la majoria.

Subcategories

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06846249