EL PSOE, ESQUERDAT: SÁNCHEZ I DÍAZ ESCLATEN PER CATALUNYA I LA PLURALITAT D'ESPANYA

El debat de primàries al PSOE transcorria dins dels caires d'allò políticament correcte enmig d'un clima de tensió silenciosa, fins que l'exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez, assenyalava un seguit de contradiccions de la presidenta Andalusa, Susana Díaz, entorn del seu discurs sobre Catalunya. Díaz explotava amb un "no menteixis, carinyo", i s'obria la veda dels retrets entre els dos arxienemics, quant al model territorial i la plurinacionalitat. El madrileny s'ha erigit com el defensor de la "nació de nacions" sense dret a decidir, i l'andalusa, com a defensora del federalisme i la "igualtat" territorial.

Sánchez arribava carregat de papers, gràfics i dades que ha desplegat com una cavalleria harmònica per fisurar el discurs sobre la unitat d'Espanya de la seva contrincant. L'exlíder de Ferraz recordava que Díaz va donar suport a l'Estatut tombat de Catalunya; més tard va afirmar fa uns anys que la sobirania era "indivisible" però es podria negociar el terme "nació"; i finalment hauria aprovat un informe de la fundació Alfonso Perales, on es parlava d'Espanya com una "nació de nacions" i s'advocava per la plurinacionalitat. "Podria dir tot això, però no ho faré", s'ha vantat, arrencant el riure dels periodistes

L'andalusa es removia al faristol i denunciava les "mentides" del madrileny, acusant-lo d'oportunisme. "A tots ens agrada guanyar, però no podem dir a la gent tot allò que vol sentir. No podem tenir 19 discursos, un per cada comunitat", assegurava, després d'afirmar que no seria cert allò que havia exposat Sánchez. Díaz ha insistit que ningú dubtava que ella no s'havia mogut de la declaració de Granada del PSOE, que advoca pel model federal. Això li ha permès denunciar el discurs del madrileny sobre que caldria reformar la Constitució per incloure la plurinacionalitat​. "Ha estat molt imaginatiu parlar de nació de nacions culturals, no li ho havia sentit a ningú", ha reblat.

PODEM OBRE EL DEBAT SOBRE SI SE SUMA AL REFERÈNDUM UNILATERAL

La direcció de Podem ha anunciat que a partir del proper dilluns impulsarà un debat entre els seus 120 cercles perquè fixin la seva posició sobre el referèndum unilateral després de l'absolut rebuig de Mariano Rajoy d'acceptar aquesta consulta i la determinació de Carles Puigdemont d'organitzar-la sense el permís de l'Estat. La formació, que sempre ha encoratjat la creació d'un Estat plurinacional, distribuirà dilluns que ve una guia sobre la seva estratègia que el seu contingut no ha volgut desvetllar. L'executiva del partit, en qualsevol cas, s'ha obert a participar en l'òrgan de coordinació pel referèndum al qual dona suport la CUP i Esquerra i rebutgen els comuns.

El secretari general, Albano Dante Fachin, acompanyat de Noe Bail i de Ruth Moreta, ha explicat que a partir d'aquest dilluns discutiran els possibles escenaris. "No tenim por d'analitzar-ho. I ho farem des de les bases: la gent dels cercles haurà de decidir. El debat ens interpel·la com a organització", ha dit. De moment, Podem no ha determinat si el procés de discussió culminarà en una consulta telemàtica com la que van convocar quan van fixar la seva posició sobre si havien de sumar a Un Pais en comú. La militància de Podem va rebutjar aquesta opció. Fachin només ha avançat que el referèndum unilateral és un instrument "molt complex" però que sempre han defensat la "mobilització i la participació". A més del debat sobre el referèndum, discutiran l'impacte de la llei que retalla la "sobirania municipal" i els mecanismes de democràcia interna de la Unió Europea.

ALIBABA VOL IMPLANTAR A BARCELONA EL SEU " HUB " LOGÍSTIC DEL SUD D'EUROPA

El gegant del comerç electrònic Alibaba estudia implantar a Barcelona el seu hub logístic del sud d'Europa, segons han detallat fonts de la companyia presidida per Jack Ma, que des del 2013 presta serveis logístics a través de Cainiao. Aquesta companyia, que el 2015 va signar un acord amb Correos, usa els magatzems de socis a nou països, com els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, Austràlia, el Japó i Corea del Sud, en els quals s'agrupen els paquets per enviar-los posteriorment a la Xina.

A més, a principi del 2016, va posar en marxa centres logístics globals a Hong Kong, Sidney i Melbourne, que ofereixen serveis d'enviament i gestió d'inventari per als comerciants que prefereixen subcontractar aquest tipus de treballs. "Hem de facilitar les transaccions a les empreses del Mediterrani i Espanya podria tenir una posició clau, però no hi ha res decidit", han assegurat des d'Alibaba.

La logística és una part molt important per poder lliurar els productes al consumidor en el termini més curt possible. Cainiao, especialitzada a donar servei a petites i mitjanes empreses, uneix diverses xarxes logístiques preexistents mitjançant una xarxa virtual en línia. Cobreix 224 països i pot ser consultada i gestionada per internet en qualsevol moment per conèixer la situació d'un enviament.

CARLES MUNDÓ, CONSELLER DE JUSTÍCIA: " SI ELS CIUTADANS HO VOLEN, LES COACCIONS, LES INTIMIDACIONS I AMENACES QUEDARAN EN UN NO RES "

El del 22 de gener passat a la matinada, el despatx del conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya va tenir una visita inesperada. Un intrús va entrar-hi per remenar calaixos i armaris i va fugir-ne saltant pels terrats dels edificis contigus. De primer, tot feia pensar que era un delinqüent comú, un lladregot. Però l’individu no es va pas endur els diners que hi havia en algun dels calaixos que va forçar i va obrir. Els Mossos no han pogut identificar-lo ni escatir-ne l’objectiu. Però no és estrany que hom sospiti que l’interès no era pas robar diners ni objectes de valor, sinó alguna altra cosa. Després de passar-hi l’escànner per assegurar que no s’hi havia instal·lat cap dispositiu d’espionatge, la investigació encara no s’ha pogut tancar.

En aquest despatx, ens entrevistem amb el conseller Carles Mundó i li demanem per les mesures de seguretat que cal prendre, per la preparació d’un nou sistema de justícia per a la república catalana, per la judicialització de la política i la politització de la justícia, per la plaça que hauria de recuperar Santi Vidal, per les llistes de jutges independentistes, per la seguretat jurídica en el període posterior a la proclamació de la independència i pel nivell d’ús del català en l’administració judicial.

—Som al famós despatx?
—Cadascú té les seves dèries… No sé per què ho dieu…

—A final de gener van entrar-hi de matinada i van regirar calaixos…
—Doncs sí. Aquest és el despatx. No s’ha esclarit qui ho va fer. Sabem què va passar, però no sabem qui ho va fer.

LA GESTIÓ DE L'ESTAT PERJUDICA L'AEROPORT DEL PRAT

"L'anàlisi L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La gestió de l'Estat perjudica l'aeroport del Prat' (Antoni Bassas)"

"No sabem com seria exactament la Catalunya independent, però sabem moltes coses de la Catalunya actual. Per exemple, que l’estat espanyol està convertint l’aeroport del Prat en un destí indesitjable"

Actualitzada el 15/05/2017 11:08

A vegades hi ha persones que em comenten aquestes anàlisis i em diuen que elles necessiten més informació. Que abans de votar en un referèndum voldrien saber com seria una Catalunya independent. Per descomptat, el Govern i la majoria parlamentària, o l’ANC o Òmnium, tenen deures: comunicar. Qui no comunica, no guanya. Tota informació que elimini incerteses permetrà fer més sòlida la intenció de vot.

Però, al mateix temps, també contesto a aquestes persones l’obvietat que el futur no es pot preveure al 100%, sobretot quan una part del futur depèn encara d’un estat espanyol incapaç de negociar res amb Catalunya. No ja un referèndum, sinó res que valgui la pena.

I en canvi, hi ha una certesa absoluta, que és la del present. Vull dir que no sabem com seria exactament la Catalunya independent però sabem moltes coses de la Catalunya actual. Per exemple, que l’estat espanyol està convertint l’aeroport del Prat en un destí indesitjable.

CARMENA EXPLICA QUE PUIGDEMONT VA TRUCAR-LA PER DEMANAR-LI DE FER LA CONFERÈNCIA EN UN ESPAI MUNICIPAL

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va telefonar la batllessa de Madrid, Manuela Carmena, per a transmetre-li la intenció que la conferència del 22 de maig sobre el referèndum a la capital espanyola se celebrés en una seu municipal. Carmena ha argumentat que el consistori és un ‘espai de diàleg’.

‘Em vaig alegrar. Em va dir que no havien aconseguit fer-ho al senat. L’ajuntament és un espai de diàleg i enteniment. Em sembla fantàstic que pugui venir la Generalitat per a poder explicar la seva postura i trobar un camí dins de la legalitat ‘, ha comentat sobre la trucada de Puigdemont. Ha afegit: ‘Adoro Catalunya. És una part d’Espanya fonamental i tot el que l’ajuntament pot fer en aquest conflicte per acostar postures serà benvinguda’.

La batllessa madrilenya ha explicat que l’empresa Madrid Destinació lloga instal·lacions municipals per a aconseguir ingressos i que com en altres casos ho va fer ‘amb molt bon criteri’, fixant les tarifes corresponents. Pel que fa a les crítiques de l’oposició, Carmena les ha emmarcat en la lògica dels seus plantejaments i ha asseverat que les escolta i que estarà encantada de debatre-les.

Informa:VILAWEB:CAT (15-5-2017)

EL MANUAL CONJUNT DE LA GENERALITAT I TWITTER PRESENTAT PER PUIGDEMONT

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha presentat avui el ‘Manual dels governs a Twitter’. Pautes per a institucions públiques a partir de l’experiència del Govern de Catalunya’. Es tracta d’una publicació que s’ha fet des del govern de Catalunya amb el suport de la famosa xarxa social, i aplega tot un seguit d’idees, recursos i estratègies amb l’objectiu d’ajudar a governs i institucions a fer un ús més òptim d’aquesta eina digital. En l’acte, que ha conduït la periodista i comunicadora Gina Tost, Puigdemont ha demanat als futurs usuaris del manual de ‘fer-la vostra’. ‘Demano que ens feu un ‘feedback’, que ens ajudeu a millorar-la perquè aquesta una guia que no abandonarem’, ha assegurat. Puigdemont (@KRLS a Twitter), ha recordat que va descobrir que Twitter era ‘més que un giny merament de comunicació’ i que podia esdevenir ‘una eina de governança i de comunicació política’.

‘Hem agafat prou lideratge i prou reconeixement com perquè ens puguem convertir tots plegats en ‘preescriptors útils per a la societat i el món global’, ha reivindicat el president en l’acte. Del manual se n’ha fet una edició limitada en paper en llengua catalana i anglesa, però s’hi pot accedir en l’edició digital que s’ha fet en català, anglès i castellà.

El llibre mostra alguns casos emblemàtics de la presència de la Generalitat a Twitter que permeten conèixer millor les noves vies de comunicació en suport digital i els usos d’aquesta conversa pública que millora la relació entre l’Administració i la societat civil i que impacta internament també en les administracions.

En aquest sentit, Carles Puigdemont ha reivindicat aquesta xarxa social com una eina útil per el debat social i polític, sempre i quan se’n faci un ús amb seny i ha recalcat l’empoderament creixent dels usuaris gràcies a les eines digitals. Ha remarcat, a més, la importància de ‘l’actitud’ com a usuari, de qui diu que ha de ser ‘curiós’ i ‘deixar-se sorprendre’.

Informa:VILAWEB.CAT (15-5-2017)

PDeCAT EXIGEIX RESPECTE A PODEMOS I DONAR SUPORT AL REFERÈNDUM PER VOTAR LA CENSURA A RAJOY

Un suport clar al referèndum i "respecte" al PDeCAT. Aquestes són les condicions que la coordinadora de la formació demòcrata, Marta Pascal, posa damunt la taula per entrar a negociar el suport a la moció de censura que Podemos preveu presentar contra el president espanyol, Mariano Rajoy, al Congrés.

"Podemos hauran de demostrar que ho volen. Són ells els que han presentat la moció de censura no nosaltres", ha advertit la responsable del PDeCAT en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva nacional del partit.

Els demòcrates exigeixen que Podemos demostri un compromís clar amb el referèndum i la defensa al dret a decidir des de la tribuna del Congrés, però també al Parlament i a l'Ajuntament de Barcelona. "Colau ha impedit dos cops que l'Ajuntament de Barcelona pugui adherir-se a l'AMI", ha retret.

No és aquesta, però, l'únic condició. Pascal ha assenyalat les crítiques que sorgeixen contra el PDeCAT des de les files de Podemos i el Comuns per reclamar "condicions de respecte per a tothom". "Determinades afirmacions que s’han fet sobre nosaltres no estem disposats a tolerar-les. No estem disposats a què se'ns acusi com se'ns acusa", ha subratllat assenyalant les crítiques que aquest matí ha dedicat Xavier Domènech al paper del PDeCAT al Congrés.

L'ACTIVISTA PALESTINA LEILA KHALED DEFENSA A BARCELONA " QUE ELS POBLES OCUPATS ESTAN OBLIGATS A FER SERVIR LA VIOLÈNCIA "

L’activista política palestina Leila Khaled ha defensat la violència i la lluita armada a Barcelona assegurant que “els pobles estan obligats a fer-la servir quan viuen ocupats”. Ho ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio hores abans de participar en una xerrada a la Fira Literal – Llibres & Idees Radicals, que té el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest fet ha generat crítiques i una denúncia per part d’organitzacions jueves que lluiten contra el discurs de l’odi i el racisme. L'Audiència Nacional ja ha obert diligències.

“Per mi el terrorista és aquella persona que ocupa un país —ha dit Khaled als micròfons de Catalunya Ràdio—, l’ocupació és la màxima expressió del terrorisme. Ocupen un país, una terra, el lloc on viu un poble: el terrorisme és l’expressió d’aquesta ocupació, Israel és aquesta ocupació, però el feixisme i el nazisme també ho són”.

Així mateix, l’activista, militant del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina, ha defensat que “el racisme és terrorisme” i que aquí s’hi han d’afegir “totes les connotacions religioses, com l’Estat Islàmic, el Front al-Nusra i totes les forces armades que reivindiquen l’Islam”.

NI PALESTINA NI ISRAEL: CATALUNYA, PERÒ...

Per Ramon Serra, editor

Comprenc la postura de l'activista palestina Leika Khaled que predica la violència física en els països que estan ocuopats,segons que ha dit en una conferència a Barcelona. La violència física pot ser útil a les seves terres però no aquí. Sempre cala situar-se en un context determinat. Comprenc que alguns hi tinguin simpaties. Però, sortosament els catalans no estem per aquests mètodes, entre altres coses, perquè ens tocaria rebre de valent i no va amb el nostre tarannà.

Les simpaties de certa esquerra d'aquí per Palestina són evidents, de la mateixa manera que un sector de gent més moderada dóna suport als jueus. Jo no entro ni surto en aquest conflicte que em queda lluny. Però com deia un lord, "Gran Bretanya no té amics sinó interessos". Intento aplicar-ho a Catalunya. És evident quer a hores d'ara Palestina no ens pot donar res, en canví sí Israel prestar diners per als primer mesos de la independència. Però ja sabem que molts es diuen primer d'esquerres que és una forma de fer el joc a Espanya. Dretes o esquerres és un concepte menor en un país com el nostre, que Déu nos en guard que necessitéssim de la violència física

I si pot ser quan es parli d'independència que ens presentin models més civilitzats que no pas aquells que volen resoldre les diferències a sang i fetge.O aquesta és la meva opinió.

(15-5-2017)

ROMAIN GRAU, L'AMIC NORD-CATALÀ DE MACRON

El 1er tinent de batlle de Perpinyà, Romain Grau, rep la investidura de la República en Marxa, el moviment fundat pel President de la República electe, Emmanuel Macron. L'amistat entre els dos homes, nascuda el 2002 sobre els bancs de l'ENA, pot constituir un avantatge de pes per a les comarques de Perpinyà.

A Catalunya del Nord, les eleccions legislatives distingeixen el candidat Romain Grau. El 1r tinent de batlle de Perpinyà, conseller de la Metròpoli Perpinyà Mediterrània i Conseller departamental, postula a la primera circumscripció. Aquest territori essencialment urbà, on viu el pretendent, inclou els cantons de Perpinyà 3, 4, 5, 7 i 9, així com el cantó de Toluges, on es troben també les ciutats de Cànoes i Pollestres. Grau, de 41 anys, l'home que «ha conegut la modèstia i les dificultats econòmiques», és diplomat de l'Institut d'estudis polítics de París (Ciències Po) i de l'Escola Nacional d'Administració (ENA). Sobre els bancs d'aquest establiment, ha freqüentat Emmanuel Macron. Tots dos procedeixen de la promoció 2002-2004, una quinta batejada Léopold-Sédar-Senghor. Els comicis dels 11 i 18 de juny ha estat motiu d'un retrobament Grau-Macron, entre les dues voltes de les elecciosn presidencials.

Després de la derrota, a la primària de la dreta i del centre, del seu favorit Alain Juppé, del qual continua sent la referència territorial, Romain Grau rep la investidura per la República en marxa, pronunciada dijous 11 de maig. La porosa zona grisa que enllaça l'esquerra i la dreta clàssiques, encarnada pel candidat, justifica la seva investidura pel moviment macronista. El 2013, ja, lluny de les apostes actuals, el prodigi nord-català es reivindicava ja entre les personalitats polítiques «d'extrem centre». Des de l'origen, els seus tractes polítics, de vegades sense afiliació, han concernit el Partit Socialista i el Partit Radical, la Unió de Demòcrates i Independents (UDI) i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). La tendència centrista del candidat Grau ha conegut una desviació des de fa un any, arran de la adhesió als Republicans.

Informa:LA-CLAU.NET (15-5-2017)

NOU COPRÍNCEP, NOVA MANERA DE FER LES COSES A ANDORRA ?

"Nou copríncep, nova manera de fer les coses?"

Editorial de "EL PERIÓDIC D'ANDORRA "

El nostre cap de Govern sempre que parla d'Hollande ho fa amb elogis, parlant d’ell com un fort aliat a l’hora d’ajudar Andorra en aquest complicat procés de l’encaix amb Europa. A ningú se li escapa que per tot un president de la República Francesca, ser cap d’estat d’un país considerat paradís fiscal podria ser un maldecap i per això, tots els passos per allunyar-se cada cop més d’aquell passat que Andorra va tenir seran benvingudes per qualsevol copríncep dels del nord. Ara, Macron aterra com a copríncep (oficialment des d’ahir), per tal de reformular França i de pas, la Unió Europea. És fortament europeista, sempre ho ha dit i, per tant, sembla que és un aliat d’Andorra en aquest camí que va recorrent a pas de caragol cap a ser una mica més a prop de les institucions del vell continent. Són especulacions, ja que a l’hora de la veritat caldrà veure com actua realment i quin tarannà demostra amb el Principat, però posant sobre la balança el senyor Macron i la senyora Le Pen, possiblement trobarem més suport en el candidat que ha arribat a l'Elisi.

Ara caldrà veure quin és el seu tarannà real, com afronta les contradiccions que va mostrar en campanya i de qui es fa acompanyar en aquesta aventura. Sembla que de pretendents no n’hi falten, però caldrà veure-ho.

En tot cas, aquí les negociacions van avançant lentament, el Brèxit no ens ha ajudat pas i és que Europa té, com és lògic i normal, altres prioritats dins de casa per atendre abans que els països petits que truquen a la porta. Però mentre esperem, la qüestió és la de sempre: què ens hi deixaran pintar en aquesta Europa? Ens deixaran seguir sent nosaltres mateixos? Tenim alternativa a seguir negociant? Qui ho sap? Caldrà continuar esperant per poder veure les coses una mica més clares.

Informa:ELPERIODIC.AD (15-5-2017)

MÉS DE 5.700 INSCRIPCIONS A LES PROVES DE CATALÀ DE MAIG A LES BALEARS

 CAIB ha publicat aquest divendres la relació definitiva de persones admeses i excloses a la convocatòria de proves de maig de 2017 per obtenir els certificats oficials de coneixements de llengua catalana.

Hi ha hagut 5.716 inscripcions a la convocatòria de proves per obtenir els certificats oficials dels nivells A2, B1, B2, C1, C2 i llenguatge administratiu (LA) de la Direcció General de Política Lingüística. Aquesta xifra suposa un 44,53 % més que en la convocatòria de maig de l’any passat, en la qual es van inscriure 3.955 persones.

Per certificats, el que presenta un augment més gran d’inscripcions és el B2 (augmenta un 82,60 % respecte al maig de 2016), seguit del B1 (augmenta un 65,33 % respecte al maig de 2016).

Quant al nombre total d’inscripcions anuals, el 2016 hi va haver 7.432 inscripcions, un 58,87 % més que el 2015, en la qual es van inscriure 4.678 persones. Enguany s’han inscrit entre ambdues convocatòries 11.630 persones, un 56,49 % més respecte al 2016. Amb relació a 2015 (inici de legislatura) l’augment és encara més significatiu i aquest increment gradual arriba al 148, 61 %.

UN JOC PER APRENDRE CATALÀ A TRAVÉS DE CODIS QR GUANYA EL PREMI TÍSNER

Els alumnes de 6è de primària del Col·legi Claret de Valls (Alt Camp) han guanyat el 3r Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català. Aquest certamen és una iniciativa de la Comissió de Jocs i Joguines de la Plataforma per la Llengua que neix de la necessitat i el dret que tenen els infants dels territoris de parla catalana, independentment del seu origen, a divertir-se, jugar i aprendre en la llengua del país on viuen.

Concretament, el projecte guanyador ha estat el que porta per nom CatQR, de la classe de sisè del Col·legi Claret de Valls (Alt Camp). Es tracta d'una proposta, dissenyada i fabricada mitjançant una impressora en 3D, que combina el joc de taula tradicional amb la tecnologia, ja que permet practicar el català al mateix temps que es generen codis QR.

CatQR està dividit en sis blocs de colors: ortografia, lèxic, frases fetes, lletrejada, endevinalles i 'fa mal a les orelles'. El jugador ha d'escollir un dels àmbits i, a través d'un dispositiu mòbil, ha de llegir la pregunta a través del codi QR, que pot ser en format text, àudio o imatge.

L'ÀRAB POT DEIXAR DE SER OFICIAL A ISRAEL

La nació-estat es va obrint pas a Israel, i una de les conseqüències —ara com ara— en serà que la llengua àrab deixarà de ser oficial. És un dels ítems destacats d’una setmana amb regust electoral, ja sigui perquè a Kosovo ha caigut el govern i s’han convocat eleccions anticipades, ja sigui perquè s’ha votat per triar les assemblees de Slesvig-Holstein i Cornualla. També han anat a les urnes al País Basc, en les consultes no oficials de Gure Esku Dago sobre la sobirania basca.

Un projecte de llei a Israel per eliminar l’oficialitat de l’àrab. Aquesta llengua passarà a tenir un “estatus especial” si s’acaba aprovant la Llei de la nació-estat (sic) tal com el Comitè Ministerial de Legislació ha proposat. El redactat de la llei —que entraria a formar part de la limitada llista de Lleis Bàsiques israelianes, el més semblant a una Constitució al país— especifica que “Israel és la llar nacional del poble jueu”, i que aquest poble és l’únic que pot “realitzar l’autodeterminació nacional” dins de les seves fronteres. La Llista Unida —principal formació política àrab d’Israel— diu que la norma assegura “la tirania de la majoria sobre la minoria”. El diari Haaretz escriu que la llei es podria convertir en “la pedra angular de l’apartheid”. La proposició de llei està sent debatuda al Parlament israelià.

Informa:NATIONALIA.CAT (15-5-2017)

EL GOVERN VALENCIÀ DONARÀ 6 MILIONS PER SUBVENCIONAR LA LLENGUA, EL PAQUET MÉS GRAN FINS ARA

La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport publicarà aquesta setmana el paquet més gran de subvencions per al foment i la promoció del valencià. És la primera vegada que en un mateix dia un govern valencià proposa aquesta quantitat en subvencions per a la llengua.

En total seran més de 6 milions d'euros que es posaran a disposició de diversos col·lectius per a la difusió del valencià. Les ajudes es dividiran en quatre sortides i hi podran optar empreses de mitjans de comunicació; ajuntaments, mancomunitat i entitats locals; associacions i entitats sense ànim de lucre, i empreses dedicades a la traducció literària.

Del total del paquet d'ajudes, al qual ha tingut accés Diari La Veu, l'ordre de subvenció als mitjans de comunicació en valencià ascendeix a 2.850.000 euros; la destinada als ajuntaments, mancomunitats i entitats locals suma 1.114.673,29 euros; la dedicada a associacions i entitats sense ànim de lucre (sindicats, associacions i col·legis professionals, universitats i xarxes universitàries) arriba als 1.940.000 euros, i la destinada a treballs de traducció literària comença amb 100.000 euros.

Al marge d'aquesta última, que és de nova creació, les altres tres veuen incrementat el seu pressupost respecte a l'any 2016. La de mitjans de comunicació en 550.000 euros, la d'entitats locals en 114.000 euros i la d'associacions en uns 240.000 euros.

Informa:LAVEUPV.COM (15-5-2017)

ALERTA AMB LES TRAMPES DEL REFERÈNDUM: NO ES POT ALLARGAR INDEFINIDAMENT

"Alerta amb les trampes sobre el referèndum"
«El perill és el filibusterisme. Que l’estat intente només, i remarque el només, guanyar temps i dividir»

Per: Vicent Partal
El president Puigdemont, aquests darrers dies, ha introduït un matís en el discurs sobre el referèndum que alguns independentistes han rebut amb nervis. Ha dit que l’única manera d’ajornar la consulta seria que el govern espanyol es mostràs decidit a parlar-ne i a convertir-la en un referèndum acordat. No discutiré pas que si Espanya accepta de fer un referèndum acordat siga lògic que la data també s’haja d’acordar, però alerta amb les trampes.

Cal recordar que, del començament del procés ençà, l’aspiració de la gran majoria dels independentistes, i del conjunt del país, ha estat d’aconseguir un referèndum a l’escocesa. Alguns ho discuteixen, però jo crec que l’acord amb Espanya és millor que no la unilateralitat, sobretot quant a l’aplicació del resultat i molt especialment quant al reconeixement diplomàtic dels altres estats. L’única raó per a proposar la unilateralitat és la manca de resposta democràtica de l’altra part.

Informa:VILAWEB.CAT (15-5-2017)

N.de la R.

Fa bé Partal de parlar dels possibles perills sobre el referèndum. De tota manera, és gairebé impossible que Rajoy pugui canviar de pensament. El seu cap no dóna per a més. Sortosament per a nosaltres.

LA GENERALITAT PLANTEJA AL TC UNA FÒRMULA PER FER EL REFERÈNDUM: UNA CONSULTA PREVENTIVA

Los servicios jurídicos del Parlament y del Govern han puesto sobre la mesa del Tribunal Constitucional una fórmula para desatascar el debate sobre si la Constitución tiene margen para permitir la celebración del referéndum. Utilizar la vía de una consulta preventiva circunscrita en Catalunya antes de iniciar una “eventual iniciativa de un procedimiento de reforma constitucional” como supondría un proceso de independencia.

La fórmula, es simple: “Sería absurdo iniciar una reforma constitucional para dar cobertura constitucional a un proceso de independencia territorial sin haber podido constatar preventivamente si existe una mayoría social en Catalunya que lo justifique”.

La propuesta ha sido descrita en sendos escritos de alegaciones, a los que ha tenido acceso La Vanguardia, que los servicios jurídicos parlamentarios -por orden de la Mesa de la cámara catalana- y el poderoso Gabinet Jurídic de la Generalitat, por orden del Govern de Carles Puigdemont, han presentado al Constitucional por la suspensión de la partida electoral y del referéndum de la Ley de Presupuestos de la Generalitat para el 2017.

EL CATALÀ FLAQUEJA A YOU TUBE: ELS JOVES ESTAN MANCATS DE REFERENTS LINGÜÍSTICS

El català té una salut excel·lent a internet. Segons el IX Informe sobre la situació de la llengua catalana de l'Observatori de la Llengua del 2015, el català és el dissetè idioma amb més articles a la Viquipèdia, el nombre de tuitaires en aquesta llengua s'enfila a 234.097 i el domini .cat ja ha arribat a 234.000. La llengua pròpia del país, però, té un forat negre en un àmbit estratègic perquè és l'hàbitat natural dels adolescents: YouTube.

El badaloní Auronplay arrasa a YouTube, amb 5,4 milions de subscriptors; la gironina Patry Jordan, amb 3,3; i la també badalonina Dulceida, amb 1,1 milions. Tots tres, en castellà. El valencià Pot de Plom, en canvi, lidera del rànquing dels youtubers en català (no hi comptem portals d'empreses o entitats com TV3 i el Barça) amb 14.000 subscriptors, seguit de la Leopolda Olda , amb 9.300.

Aquest decalatge té conseqüències funestes per al futur de la llengua. “Els nanos copien les formes i els modismes del llenguatge dels youtubers, fins i tot coneixen expressions insultants sud-americanes i s'hi familiaritzen, i la creativitat en català queda obsoleta. La innovació en la llengua pròpia està segrestada perquè beu dels canals espanyols o sud-americans”, alerta Xavier Vila, director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona (UB).

Vila denuncia la deixadesa dels responsables dels mitjans de comunicació catalans amb la llengua. “Els últims vint anys, en els mitjans de comunicació catalans no s'ha treballat gens la informalitat. S'associa l'humor al castellà i el català als registres formals.” El sociolingüista posa com a exemple el programa de televisió Crackòvia, “destructiu fins a l'extrem de convertir en personatge principal un catalanoparlant parlant en castellà”, i la minimització del canal Super3. “Els adolescents no tenen oferta en català. És lògic que se'n vagin al castellà.”

LA PRESSIÓ DE L'ESTAT A L'EXTERIOR ARRIBA A LES EMPRESES

Amb un comunicat de tot just deu línies l’últim divendres d’abril al vespre. Així es va tancar -deu dies abans de començar- la missió empresarial al Marroc que la Generalitat preparava conjuntament amb Flandes des de feia setmanes i que s’havia de dur a terme entre els dies 7 i 9 de maig. El motiu? La negativa del govern marroquí que cap responsable polític rebés la delegació conjunta d’empreses catalanes i flamenques. Una decisió que des de la Generalitat s’ha atribuït a les pressions del govern espanyol, i que, apunten fonts governamentals, marca un abans i un després en les traves que fins ara havia posat el govern espanyol a l’acció exterior catalana.

“És al·lucinant que perjudiquin a tercers”, lamenta un alt càrrec de la Generalitat, que inclou en aquests tercers tant les empreses catalanes com la delegació de Flandes. El mateix president, Carles Puigdemont, s’exclamava una setmana després de suspendre el viatge pel fet que l’Estat “jugui a la contra i perjudiqui empreses i ciutadans”. Tot i que el motiu oficial al·legat era la impossibilitat de trobar un forat en les agendes dels responsables governamentals marroquins -que tot just acabaven de prendre possessió- en les dates que demanava el Govern, a Palau de seguida es va entreveure la mà del govern espanyol darrere la decisió de l’executiu marroquí.

EL " FLORENTIMO": EL PRESSUPOST DEL CASTOR ES VA TRIPLICAR AMB LA BENEVOLÈNCIA DE L'ESTAT

El cost del polèmic magatzem Castor es va multiplicar per tres sense que el govern espanyol demanés cap explicació a l'empresa promotora, l'ACS de Florentino Pérez, segons ha revelat aquesta nit el Salvados de Jordi Evole. El programa ha difós un document del Ministeri d'Energia, en què es detalla que Escal UGS va presentar fins a aquests pressupostos abans de començar les obres i cadascun amb un cost cada cop més alt. I tot això amb la complicitat dels governs de Zapatero.

En el document confidencial que ha fet públic Jordi Évole, s'explica com el pressupost del projecte, que era de 400 milions d'euros, va passar a 894 milions el maig de 2007, llavors a 1.103 milions el desembre del mateix any i fins a 1.272 milions a l'inici de les obres, el març de 2010. El document se li va lliurar al ministre José Manuel Soria (PP) quan va accedir al càrrec després dels governs socialistes.

Al programa, Joan Llinares, expert en transparència i contractació pública, dona credibilitat al document i assenyala que “no és normal” el sobrecost. Assegura que “es va fer perquè s'acceptés aquesta infraestructura per part de l'Estat”.

LA CAIXA DE SOLIDARITAT RECAPTA PROP DE 100.000 EUROS EN UNA SETMANA

Just fa una setmana, l’ANC i Òmnium aprofitaven la concentració davant del Palau de Justícia de Barcelona en suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, per anunciar la posada en marxa de la caixa de solidaritat. Una iniciativa que té per objectiu recollir aportacions ciutadanes per pagar les multes dels encausats pel Procés. Set dies més tard, segons avancen fonts de les entitats a l’Ara, ja s’han recollit prop de 100.000 euros -94.300 a falta d’actualitzar la recaptació d’ahir- i s’ha pagat la primera multa de 30.000 euros pel 9-N, corresponent a la condemna de l’exconseller de la Presidència Francesc Homs. L’única, de moment, que és ferma. La transferència s’ha fet directament de la caixa de solidaritat al Suprem, la qual cosa, segons les entitats, també és un “missatge” a l’Estat.

Les pròximes sancions que pot assumir la caixa de resistència poden ser -en cas que el Tribunal Suprem confirmi la condemna- la de l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, que també voregen els 30.000 euros (Mas va ser sancionat amb 36.000 euros, Ortega amb 30.000 i Rigau amb 24.000). Fonts de les entitats consultades remarquen que l’objectiu del fons és “minimitzar” les conseqüències de les sancions que pugui imposar la justícia espanyola. “Demanem als polítics que facin el que es van comprometre a fer però els alleugerim la càrrega”, defensa un dels impulsors de la caixa de solidaritat.

L'ACORD PP-PNB TÉ UN SOBRECOST DE 200 EUROS PER A CATALUNYA

Uns 200 milions d’euros. Aquesta és la quantitat en què han xifrat diverses patronals catalanes el sobrecost elèctric que comportarà per a les empreses catalanes el pacte entre el PP i el PNB per aprovar els pressupostos generals de l’Estat. Tot ve d’un canvi en els trams de les tarifes de mitjana tensió i del fet que la xarxa elèctrica basca va a un voltatge diferent que la catalana.

El tema ha fet disparar les alertes del Govern. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ja ha enviat una carta al ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, perquè eviti aquesta discriminació, que afecta sobretot les empreses catalanes, que, amb una energia comparativament més alta, perdran competitivitat respecte a les indústries d’altres comunitats, especialment la basca. El problema neix en el compromís que ha arrencat el PNB al govern espanyol de suprimir la tarifa elèctrica 6.1B.

Fins ara hi ha tres tarifes industrials: la 6.1A, d’1 quilovolt (kV) a 30kV; la tarifa 6.1B, de 30 kV a 36kV, i la tarifa 6.2, de 36 kV a 72,5kV. L’acord preveu suprimir la tarifa 6.1B, de manera que els clients quedarien en la 6.2. Però aquestes tarifes tenen preus molt diferents. Així, el 2016, el preu mitjà de la tarifa 6.1A ha sigut de 32,30 euros el megawatt hora (MWh), la 6.1B de 26,42 euros el MWh i la 6.2 de 14,97 euros el MWh. Per tant, els clients de la tarifa 6.1B, que ara pagaven 26,42 euros el MWh, amb preus del 2016 passarien a pagar 14,97 euros. I amb les previsions de tarifes per a l’any 2017, el salt seria de pagar 26,26 euros el MWh a pagar-ne només 14,72. El greuge ve del fet de que a Catalunya no hi ha xarxa de 30 kV i, per tant, no hi ha clients que puguin fet el salt a la tarifa més barata, mentre que al País Basc la xarxa sí que és de 30 kV i, per tant, moltes empreses poden acollir-se a aquesta tarifa més barata.

MUNTÉ: " EL GOVERN DE L'ESTAT ESTÀ OBLIGAT A DONAR UNA RESPOSTA "

La portaveu del Govern i vicepresidenta del PDeCAT, Neus Munté, ha assegurat aquest diumenge que la conferència que pronunciarà el president Puigdemont a Madrid servirà per posar sobre la taula “la demanda majoritària i transversal” que hi ha a Catalunya de celebrar un referèndum i creu que el govern de l'Estat “està obligat a donar una resposta”.

En aquest sentit, Munté creu que la resposta del govern que encapçala Mariano Rajoy “no pot ser un ‘no' permanent sense entrar a parlar ni negociar perquè això no és de rebut en ple segle XXI i en un Estat que es diu democràtic”. Munté ha assegurat que el que està passant a Catalunya “no és cosa de quatre dies ni un plantejament de quatre partits” i, per això, creu que la conferència de Puigdemont serà “ben rebuda per totes les persones que estan disposades a escoltar i parlar i entenem que aquesta hauria de ser també la posició del govern de l'Estat”.

Munté ha expressat que la conferència que pronunciarà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el proper 22 de maig a Madrid ha de servir per “poder explicar quin és el plantejament majoritari que es viu a Catalunya” i ha contraposat el fet que Puigdemont va poder-se expressar a Brussel·les, mentre que “el Senat s'hi va oposar”. La portaveu del Govern ha afegit que la conferència ha de contribuir a posar sobre la taula “el plantejament majoritari i transversal que hi ha a Catalunya per poder fer un referèndum”.

ALLAU DE CRÍTIQUES A CARMENA PER ACOLLIR L'ACTE SOBRE EL REFERÈNDUM: " ESTÀ EMPARANT UN ACTE IL·LEGAL "

La decisió de l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, d'acollir en un local municipal la conferència amb la qual Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva faran una última oferta a Mariano Rajoy per acordar el referèndum li ha comportat dures crítiques del PP, del PSOE i de Ciutadans. "Expressem el nostre rebuig més absolut", ha assegurat el portaveu dels populars a l'ajuntament madrileny, José Luis Martínez-Almeida, que considera que s'està emparant un "acte il·legal".

El dirigent madrileny, a banda, es queixa que se n'ha assabentat per "mitjans aliens" al consistori. El cap de files del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ja ha fet saber que no assistirà a l'acte en cas que només hi hagi propostes sobre el procés, una iniciativa -ha resumit- que només interessa a "l'elit burgesa". Pablo Iglesias, secretari general de Podem, sí que ha confirmat l'assistència i l'ha emmarcat dins la normalitat institucional.

El PSOE, segons ha explicat Purificación Causapié, la seva portaveu a l'ajuntament de Madrid, sent "temor" davant la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva. "El referèndum no s'ajusta a la legalitat", ha indicat al mateix temps que ha revelat que ha mantingut una conversa amb Carmena per aclarir els termes en què s'ha convocat l'acte i en què s'ha ofert un espai a la Generalitat.

ELS EUROPEUS NO CONSIDEREN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA UN PROBLEMA, SEGONS UNA ENQUESTA ESPANYOLA

“Les tensions produïdes a Espanya en relació amb l’existència un moviment secessionista a Catalunya són ben conegudes a Europa. En comparació amb l’onada anterior, el coneixement d’aquest conflicte ha augmentat tant a França com a Alemanya, encara que no al Regne Unit, el país amb menor informació sobre el tema.”

Així comença l’apartat dedicat al conflicte entre Catalunya i Espanya a l’enquesta realitzada arreu del món per conèixer l’estat de la “Marca Espanya” que realitza El Real Instituto Elcano, el think tank oficial de l’estat espanyol, que es dedica entre altres coses a realitzar publicitat de la monarquia borbònica.

Una vegada més en la seva enquesta internacional demana als entrevistats sobre Catalunya, en aquest cas les persones entrevistades són només 1600, ciutadans de quatre estats eurpeus, realitzant les entrevistes online. Una percentual d’entrevistes segurament baixa per conèixer amb fiabilitat l’opinió real dels europeus, però prenem les dades com a una indicació interessant a analitzar.

HIPOCRESIA I DOBLE MORALITAT DEL NACIONALISME D'ESTAT

"Hipocresia i doble moral del nacionalisme d'Estat"
Josep Costa

La teoria política és una disciplina en què la justificació hi juga un paper fonamental. Com que normalment partim de certs principis bàsics i irrenunciables, com són la llibertat i la igualtat, donam per fet que tota desviació o excepció a aquestos principis ha d’estar ben justificada. Així, per defecte, la desigualtat i la coacció es consideren il·legítimes mentre no es justifiquin adequadament.

Devem a Weber la definició de l’Estat com la comunitat que ostenta el monopoli de l’ús legítim de la força (Gewaltmonopol des Staates). El monopoli de la violència que encarna el poder estatal s’ha intentat justificar de moltes maneres, com per exemple amb la idea del contracte social. Es tracta, en poques paraules, de garantir la pau i l’ordre social eliminant qualsevol tipus de violència privada.

Tanmateix, no em consta cap justificació que doni als estats el monopoli de la moral o de la justícia. Com tampoc no n’existeix cap que els atorgui el poder en exclusiva per discriminar, excloure i vulnerar drets, encara que molt sovient ho fan. De fet, els arguments filosòfics sobre la legitimitat del poder polític són més aviat genèrics i es fa difícil no aplicar-los en general a qualsevol forma d’organització política, més enllà dels estats.

EL PEN CATALÀ, 95 ANYS DEFENSANT LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

La història del PEN Català és una història d'èxit i de lluita. Primer, per consolidar-se en una entitat on els Estats veuen superades les fronteres per dominis lingüístics i, després, per aconseguir un arrelament que converteix l'entitat catalana en una de les més actives de tot el món, potser només superada pel PEN original, creat per C.A. Dawson Scott a Londres l'any 1921. Un any després, el PEN arribaria a França i a Catalunya, on ha estat una peça incansable en la defensa de la llibertat d'expressió i els drets lingüístics.

Fundat amb la divisa de promoure el diàleg intercultural, el PEN ha estat, per tradició i decisió, un lúcid fiscalitzador dels conflictes existents en matèria identitària. Ho demostra que en anys d'ebullició europea, després de la Primera Guerra Mundial, va ser una de les primeres organitzacions que va alertar de l'auge del nazisme, molt abans que escampés arreu del continent unes irrefrenables ànsies imperials. Malgrat els estralls de la Guerra Civil, el PEN Català va ser una peça activa en el Congrés internacional de 1937 a París i en les dues trobades posteriors a 1938 a Praga i Londres, on establiria la seva seu a l'exili.

BAIGET, CONSELLER D'EMPRESA I CONEIXEMENT: " HI HA INVERSORS QUE NO VÉNEN A CATALUNYA, PERQUÈ FORMA PART D'ESPANYA "

Jordi Baiget (Balaguer, 30 de desembre de 1963) és conseller d'Empresa i Coneixement. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UAB, militant a Convergència des del 1996 i, per molts, un dels homes forts de l'expresident Artur Mas. Dins del partit, ha desenvolupat càrrecs de responsabilitat de tot i més. Sense oblidar-se mai del seu passat com a professor, ha publicat diversos estudis sobre el mercat laboral. Empresa i Coneixement. Ens trobem al seu despatx. Tot en ordre: fotografies dels anteriors consellers a l'entrada i fotografia de l'actual president al costat de la senyera. Em rep sense americana i no se la posa fins a l'última fotografia. Llueix una proximitat solemne. Parlem d'economia, inversions estrangeres, revolució 4.0, procés, referèndum, cohesió interna o referents... En un mandat "intens i il·lusionant".

Quin balanç fa d’aquest any i mig al capdavant de la conselleria d’Empresa i Coneixement?
Intens i il·lusionant. Ha coincidit amb els anys de canvi de cicle i amb el principi de recuperació. Alhora, hem tingut la sort d’acompanyar molts projectes empresarials i industrials en la seva consolidació.

Estem liderant àmbits de la indústria 4.0 i de la nova economia

En quina situació es troba actualment l’empresa catalana?
L’empresa catalana es troba en un moment interessant. Ha de consolidar el creixement i la recuperació econòmica amb més presència als mercats i amb més ocupació de qualitat. Però, de manera paral·lela, el món està canviant i les empreses s’han d’adaptar a aquesta nova manera de fer i produir.

L'ESQUERRA ABERTZALE: " EL ' CUPO BASC ' ÉS ÚNA PUNYADALA A L'ESQUENA DE L'INDEPENDENTISME CATALÀ PER PART DEL PNB "

El responsable de Relacions Polítiques de Sortu, Pernando Barrena, ha ofert a Catalunya el suport "total" de l'esquerra abertzale en el moment de la desconnexió. En declaracions a l'ACN, el dirigent independentista ha assegurat que el sobiranisme basc està "a disposició de qualsevol esquema de solidaritat que es pugui posar en marxa" per estar al costat de l'independentisme català i ajudar a garantir-ne "el bon desenvolupament". D'altra banda, Barrena ha opinat que l'acord entre els governs espanyol i basc sobre el finançament d'Euskadi, l'anomenat 'cupo', és una "punyalada a l'esquena" del PNB al procés català.

Barrena, un dels màxims dirigents de l'esquerra abertzale, ha insistit que l'independentisme basc estarà "sempre a disposició" dels "aliats catalans", des de la perspectiva de ser un "agent extern". Preguntat sobre la reacció a Euskadi quan a Catalunya arribi l'anomenat xoc de trens contra l'Estat, Barrena ha sentenciat que "ens correspon actuar en conseqüència i estar a l'alçada de les circumstàncies". Així mateix, ha reiterat que Sortu estarà on considerin que poden "aportar més en positiu", i ha remarcat que "es podrà comptar" amb l'esquerra abertzale per qualsevol iniciativa que afavoreixi el procés català.

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776408