MOSTRES DE SUPORT AL MECÀNIC DE REUS: " ELS TALLERS SEMPRE SERAN NOSTRES "

Jordi Perelló, el mecànic de Reus denunciat per negar-se a reparar el cotxe d’una agent de la policia espanyola, ha declarat aquest dimecres davant el jutjat d’instrucció número 3 de Reus com a investigat per un presumpte delicte d’incitació a l’odi. Més d’un centenar de persones convocades per entitats i formacions sobiranistes, així com els Avis i àvies per la Llibertat, l’han acompanyat per donar-li suport a les portes de l’edifici judicial. Durant poc més de mitja hora, Perelló només ha respost a les preguntes del seu advocat, segons ha informat el TSJC. En la causa també estan personats el ministeri fiscal i l’Advocacia de l’Estat, que actua en representació de l’agent de la policia espanyola. Abans han declarat com a testimonis aquesta policia i la seva parella, un agent dels Mossos d’Esquadra que és qui va interposar la denúncia contra el mecànic. Durant els propers dies està previst que es practiquin més diligències testificals.

Cap a tres quarts de deu del matí, Jordi Perelló ha arribat als jutjats de Reus per afrontar la declaració judicial. Molt emocionat ha saludat i ha agraït les mostres de suport del més d’un centenar de persones que l’esperaven a les portes al crit de “No estàs sol!”.

UNA OLLA DE GRILLS: ELS LLETRATS, DIVIDITS SOBRE ELS TERMINIS DE LA INVESTIDURA

El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, no signarà l’informe sobre els terminis de la investidura que va encarregar el president de la cambra, Roger Torrent. De fet, n'havia de ser el ponent, però ha renunciat a ser-ho i s’ha desvinculat completament de la discussió entre els lletrats. I és que, tal com ha pogut confirmar l’ACN, Bayona manté una discrepància oberta amb el secretari general, Xavier Muro, que no va acceptar la redacció de l’informe que va presentar dimarts Bayona.

El lletrat major, que havia rebut l’encàrrec de ser el ponent del document, va centrar el seu informe a argumentar que els terminis per a la investidura quedaven congelats després de la suspensió de Torrent i, per tant, no començaven a córrer els dos mesos de límit fins a convocar-se noves eleccions. Però Bayona també va incloure diverses alternatives que, a criteri seu, podien desllorigar la situació i que la investidura no quedés suspesa ‘sine die’. A més, assenyalava el paper del president del Parlament i la responsabilitat que podia o havia de tenir en aquest contenciós. Tot això, però, no va agradar a Muro, que discrepava sobre la conveniència d’incloure-ho a l’informe.

ELS ACAMPATS A LA PLAÇA DE CATALUNYA RESISTEIXEN MALGRAT LA REPRESSIÓ POLICIAL

L'acampada per reivindicar la implementació de la República i el respecte als resultats de les eleccions del 21-D continua en peu. Des de dimarts de la setmana passada, coincidint amb l'ajornament del ple d'investidura per part de Roger Torrent, una quinzena de persones dormen en tendes de campanya a la plaça de Catalunya de Barcelona. I, ara per ara, no tenen previst marxar-hi.

Malgrat que els Mossos els van intentar desallotjar aquest dimarts al matí, els activistes argumenten que no hi ha cap ordre oficial que els obligui a marxar i, per tant, fins que no hi sigui, s'hi quedaran. "No tenim pensat moure'ns, no ens podem fer enrere, i encara menys si no hi ha res ferm que ens ho mani", explica a NacióDigital la Carol, una participant que porta ja vuit nits dormint al ras en l'emblemàtica plaça del centre de la capital catalana.

Una patrulla de la policia catalana va identificar gairebé a tots els participants de l'acampada, que en un primer moment van optar per seguir els consells dels agents i van decidir desmuntar la paradeta -o, almenys, això semblava-. El moviment organitzatiu que hi ha darrere la iniciativa, definida com a "popular desvinculat de cap entitat o personatge públic", emula el modus operandi dels CDR i pren les decisions rellevants en assemblees.

PESARRODONA ES NEGA A DECLARAR I DENUNCIA LA GUÀRDIA CIVIL PER LA FOTO AMB EL NAS DE PALLASSO

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona (ERC), s’ha acollit al seu dret a no declarar aquest dimecres davant del jutjat d’instrucció número 2 de Manresa. Pesarrodona estava citat a declarar com a investigat per un presumpte delicte de desobediència pels fets de l’1-O a l’escola Joncadella deu seu municipi. El regidor, que també és pallasso i actor de professió, ha estat rebut per unes 150 persones, entre ells diversos alcaldes i regidors d’ERC a la comarca del Bages. A la sortida dels jutjats, Pesarrodona ha dit que és una “bona notícia” que la jutgessa només vegi un delicte de desobediència i que, de moment, no hagi inclòs l’informe de la Guàrdia Civil, que atribueix al regidor els delictes d’odi i resistència.

“Quan vaig veure entrar la Guàrdia Civil a Sant Joan vaig tenir clar que anaven a per mi”, ha denunciat Pesarrodona, que atribueix la presència de la policia espanyola al municipi al fet que el 20 de setembre es fes una fotografia amb un nas de pallasso davant de la conselleria de Governació al costat d’un guàrdia civil que es va fer viral a les xarxes.

MACRON REBUTJA L'AMNISTIA DELS PRESONERS POLÍTICS CORSOS

Inaugurant aquesta plaça al cor d’Aiacciu segellem la nostra unió indefectible amb el cor de la República.” Amb aquestes paraules, el president francès, Emmanuel Macron, va subratllar ahir el seu missatge d’unitat i fermesa davant les reivindicacions dels nacionalistes corsos.

Per primera vegada des de la seva arribada a l’Elisi, el dirigent centrista es va desplaçar a Còrsega per commemorar el vintè aniversari de la mort del prefecte Claude Erignac, assassinat pel FLNC el 1998. Acompanyat per la vídua del prefecte, Dominique Erignac, Macron va participar en un acte emotiu i sobri però que, sobretot, va resultar una galleda d’aigua freda per als dirigents sobiranistes corsos.

“Al contrari del que hem pogut llegir, no hem girat full”, va assegurar Dominique Erignac. Durant els últims vint anys, la vídua del prefecte no havia tornat al lloc fatídic de l’atemptat, una placeta batejada des d’ahir amb el nom del seu marit. Una ocasió que Macron va aprofitar per reafirmar la fermesa del govern francès: “La justícia de la República va ser dictada a Còrsega i així continuarà sent sense complaença, sense oblit i sense amnistia.” Tancava així la porta a la demanda dels nacionalistes corsos d’amnistiar els “presos polítics” o almenys de transferir-los a centres penitenciaris de l’illa. Dels set detinguts per l’atemptat contra el prefecte, quatre han estat alliberats i la resta continua complint penes de presó. Entre els detinguts, hi ha Yvan Colonna, considerat l’assassí d’Erignac i a qui va defensar com a advocat Gilles Simeoni, el carismàtic president del govern regional cors.

Malgrat l’absència destacada del líder independentista Jean-Guy Talamoni (president de l’Assemblea de Còrsega), Simeoni i altres dirigents nacionalistes van assistir a un homenatge que va tornar a escenificar l’abandó de la lluita armada del FLNC el 2014. Simeoni i Talamoni van reunir-se al vespre amb Macron per acostar posicions. El líder francès clourà avui a la tarda la seva estada a l’illa amb un esperat discurs a Bastia sobre la qüestió corsa. Una altra ocasió per mesurar la grandària del fossar que separa París i Còrsega.

FEXISME PUR: LA POLICIA ESPANYOLA OBLIGA A RETIRAR LES QUATRE BARRES DE LES MATRÍCULES DELS COTXES DE CATALUNYA DEL NORD

La policia espanyola obliga a retirar les quatre barres de matrícules franceses
Ciutadans nord-catalans de ciutadania francesa denuncien que a la Jonquera se’ls obliga a treure la bandera catalana de la matrícula dels seus vehicles
A.R - perpinyà

Automobilistes de la Catalunya Nord han estat obligats per la policia espanyola a retirar un adhesiu amb la bandera catalana de les matrícules franceses dels seus vehicles, segons informa el diari perpinyanès l’Indépendant.El fets tenen lloc al peatge de la’utopista a la Jonquera, en territori de l’estat espanyol.

“És la primera vegada que veig quelcom semblant” explica a l’Indépendant Philippe, un automobilista que creua sovint la frontera franco-espanyola. El conductor, davant l’actitud autoritària dels policies espanyols, afirma que “no vaig voler cercar problemes i vaig haver d’arrencar les quatre barres amb un ganivet que els policies em van entregar. Tot això és increïble.”

Casos similar, segons el diari perpinyanès, es van succeir durant tot el passat cap de setmana.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (7-2-2018)

TOTS A LA GARJOLA...MENYS UN QUE FA ANAR DE CORCOLL L'ESTAT EN INTERNACIONALITZAR EL CONFLICTE

"Tots a la garjola… menys un "

Jordi Barbeta

La reunió de Puigdemont amb els diputats de Junts per Catalunya a Brussel·les va durar dues hores al matí i una altra estona a la tarda després de la trobada del president amb els diputats de la CUP. Els parlamentaris van continuar reflexionant en veu alta fins a les 7, però abans es van fer una foto amb el president amb tots molt riallers. Dels 30 participants, comptant els consellers fulminats, en van fer ús de la paraula una vintena. La conclusió general va ser que hi haurà investidura i que tot es farà “sense que ningú prengui mal”. De com serà exactament la investidura del president a l’exili no se'n va parlar per no donar pistes a l’enemic i perquè la negociació amb Esquerra Republicana va “més o menys” per bon camí, però els diputats van ser informats que el nucli dur estava treballant una fórmula d’investidura inimpugnable. Després es van repartir feines de tipus sectorials i territorials.

Els diputats en van sortir més optimistes de com van entrar després de comprovar que malgrat els missatges telefònics amb Antoni Comín, “el presi estava molt motivat, superlúcid i convincent”, segons un dels assistents, la qual cosa va alimentar la teoria segons la qual l’scoop d’Ana Rosa Quintana va tenir un molt honorable guionista. Ahir a Lovaina a Puigdemont i Comín se’ls veia tan amics.

EL TRIBUNAL D'ESTRASBURG PODRÀ JUTJAR ESPANYA SI HA VULNERAT EL DRET INTERN AMB ELS PRESOS CATALANS

El magistrat andorrà Josep Casadevall (Girona, 1946) ha estat jutge i vice-president del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) entre el 1996 i el 2015. Casadevall ha viscut vint anys a Estrasburg i coneix perfectament el funcionament del TEDH, el tribunal on poden acabar els casos oberts contra els dirigents independentistes catalans. Va formar part del tribunal que va sentenciar contra la doctrina Parot i va signar la sentència que condemnava l’estat espanyol per haver vulnerat la llibertat d’expressió d’Arnaldo Otegi.

Davant les decisions dels tribunals espanyols contra els líders independentistes, la possibilitat de recórrer a la justícia europea per possibles vulneracions de drets fonamentals ha agafat força les últimes setmanes. En aquest context, conversem amb Casadevall per saber més a fons com funciona el TEDH i fins a quin punt pot obligar a rectificar sentències de la justícia espanyola.

—Una sentència del TEDH és d’obligat compliment?
—En efecte, en mèrits de l’article 46 del conveni europeu, els estats membres s’obliguen a conformar-se a les sentències definitives del TEDH. L’òrgan que té la competència de supervisar i controlar-ne l’execució és el Comitè de Ministres del Consell d’Europa, representats pels seus delegats. És un òrgan polític. Amb més dificultats o menys, depenen de les circumstàncies de cada cas; a la pràctica els estats es conformen i executen les sentències del tribunal.

BANDARRES! EUROPA ES DESENTÉN JURÍDICAMENT DE LA DEFENSA FONAMENTAL DELS DRETS DELS CATALANS

Europa no es mou ni un mil·límetre del seu discurs oficial que el conflicte polític que viuen Catalunya i Espanya no és res més que un afer intern que es resol a cop de Constitució espanyola. Fins aquí, l’argumentari polític d’un club d’Estats. Però la Comissió Europea ha anat més enllà i ha posat sobre paper que es desentén també jurídicament de la defensa dels drets fonamentals dels catalans que s’hagin pogut vulnerar en la resposta repressiva de l’Estat al procés democràtic català. Ha estat a través de la resposta per carta que ha donat la Direcció General de Justícia i Consumidors de la CE a diversos catalans que es van adherir a una campanya impulsada per Unió de Pagesos per denunciar davant de les institucions europees que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola vulnera diversos articles del Tractat de la UE i el protocol addicional al Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals.

El formulari de denúncia que van remetre centenars de catalans a Brussel·les el 17 de novembre del 2017, mitjançant el web de la Direcció General de Justícia i Ciutadania sobre els drets de la ciutadania de la UE, contenia una llarguíssima explicació jurídica amb el detall dels articles que s’haurien vulnerat per part de l’Estat espanyol en aplicar l’article 155, apoderar-se de les institucions catalanes, destituint el Govern legítim de Catalunya i dissolent el Parlament. Entre altres, l’escrit de denúncia cita l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, perquè “es trenca il·legítimament el mandat representatiu que uneix la voluntat dels ciutadans amb els parlaments legalment escollits a les eleccions.

EL PP PROPOSA IMPEDIR ELS INDULTS PER DELICTES DE REBEL·LIÓ I DE SEDICIÓ

El Partit Popular proposarà al Congrés impedir que es puguin indultar condemnats per rebel·lió i sedició, justament, els delictes pels quals s'acusa els polítics independentistes juntament amb el de desobediència. Els populars volen aprofitar una proposició de llei del PSOE, que impulsa una reforma per impedir que per llei hi hagi indults per delictes relacionats amb la corrupció o amb la violència de gènere, per incloure també que no es pugui indultar pels delictes de rebel·lió i sedició.

Aquests són els delictes pels quals s'acusa al president Carles Puigdemont, al vicepresident Oriol Junqueras, així com la resta de consellers del Govern i als líders de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En cas d'aprovar-se aquesta proposta del PP, els líders independentistes no podrien ser indultats per un acord polític, a no ser que es tornés a modificar la llei.

Aquesta, a més, no és l'única modificació que els populars esmenen de la proposta socialista, sinó que també demanen que "l'indult de la pena principal inclogui el de les accessòries que amb ella s'haguessin imposat al condemnat" tret de la d'inhabilitació per càrrecs públics i drets polítics. És a dir, si els independentistes fossin condemnats per delictes menys greus, que no fossin els de rebel·lió i sedició, però fossin inhabilitats, no podrien tornar a la vida pública, tot i ser indultats.

EL CONCEPTE DE JUSTÍCIA COM A ARMA DE GUERRA CONTRA CATALUNYA

La repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme a Catalunya té la forma i el propòsit d’allò que s’anomena lawfare, és a dir, ‘guerra judicial’, un concepte d’origen nord-americà que es refereix a l’ús de la llei com a arma política. És una forma de guerra desigual, perquè qui la promou és qui té el control de la llei, per més que això vulgui dir forçar-la, tergiversar-la o àdhuc incomplir-la. ‘Qui ha fet que avui ERC i JxCat no tinguin líders perquè estan escapçats? Mariano Rajoy i el PP’, es vantava la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáez de Santamaría. Una operació d’estat amb un mateix propòsit: la inhabilitació de l’adversari polític, la persecució judicial de l’enemic, i la justificació –mitjançant les lleis– de la vulneració de drets fonamentals. ‘La llei estava per damunt de la convivència ciutadana’, va dir el cap del dispositiu policíac de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos. Un cas evident de lawfare, de guerra judicial.

L’origen d’aquest concepte és incert, tot i que n’hi ha referències als anys setanta als Estats Units. Però hom considera que el primer a teoritzar-lo fou el coronel de les forces aèries dels EUA Charles Dunlap Jr. amb l’assaig ‘Law and military iterentions: Preserving Humanitarian Values in 21st Conflicts‘ (pdf). Dunlap hi defineix lawfare, directament, així: ‘Ús de la llei com a arma de guerra.’ Més tard, ha estat la iniciativa The Lawfare Project, impulsada per l’advocada de drets humans i directora de cinema Brooke Goldstein, que n’ha ampliat la definició. I ha ajudat a popularitzar-lo, fent veure els diversos casos arreu del món en què un sistema legal o una legislació són utilitzats per justificar l’eliminació d’oponents polítics. ‘Es tracta de l’abús de la llei i dels nostres sistemes judicials per a minar els principis que pregonen: l’estat de dret, la presumpció d’innocència i el dret de llibertat d’expressió’, deia Goldstein en aquest discurs el 2010.

EL ROL EXECUTIU DE PUIGDEMONT I EL VETO DE L'ESTAT BLOQUEGEN LA INVESTIDURA

"El part és lent. La criatura naixerà petita, però sana". Aquest és el pronòstic que fa un dels negociadors de Junts per Catalunya consultat per NacióDigital en un moment en què les converses per tirar endavant la legislatura es troben bloquejades entre dues qüestions: la voluntat de Carles Puigdemont de tenir un rol executiu des de Brussel·les i el veto que materialitzarà l'Estat a qualsevol iniciativa parlamentària -efectiva o simbòlica- que permeti la restitució del president de la Generalitat a l'exili.

El veredicte, que durant la jornada de dilluns es veia a prop -o almenys així ho percebien des de l'entorn de Puigdemont-, encara s'allargarà durant uns quants dies. "Ens agradaria que anés aviat, però això va lent", sosté un altre dels alts dirigents de Junts per Catalunya. La formació del president, establert a Brussel·les des de fa cent dies, manté com a línies vermelles una investidura que se celebri a Barcelona i un paper resolutiu per al seu cap de cartell. "Mantenim intacta aquesta voluntat", assenyala una tercera font consultada. Això no treu, però, que hi hagi un acte "simbòlic" posterior a Bèlgica, tenint en compte que Puigdemont no es pot desplaçar a Catalunya -tot i les promeses electorals- per l'amenaça de presó.

PUIGDEMONT, 100 DIES D'EXILI: " LA SITUACIÓ S'HA AGREUJAT "

Amb un fred intens que no superava els zero graus, Carles Puigdemont i els quatre consellers que es troben a Bèlgica han commemorat els 100 dies del govern a l’exili a la ciutat de Lovaina (Flandes), un acte on també on han recordat als presos polítics.

Puigdemont ha carregat contra l’Estat espanyol que només soluciona els problemes “no a través de la política, sinó a través del codi penal”. “Cent dies després veiem que el problema no s’ha resolt , sinó que s’ha agreujat. I, a més, veiem com en unes eleccions convocades des del 155 amb les regles de joc del govern espanyol, amb les garanties de l’estat espanyol, la voluntat del poble català persisteix ferma en una direcció que el món ha llegit ja, volem decidir el nostre futur”.

També ha ha volgut recordar l’empresonament dels presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, Oriol Junqueres i Quim Forn. I ha avançat que “estiraran tot el temps” que els quedi a Bèlgica “esperem que sigui poc, perquè les coses es normalitzin i es puguin respectar els resultat de les eleccions”, ha subratllat.

“En aquest diguem-ne aniversari, estem amb els nostres presos polítics, però encara hem veure com hi ha gent que reivindica la presó preventiva, en què s’està retenint a gent democràtica, de pau i honesta, i alguns s’escuden en l’argument fal·laç de la violència”, ha denunciat Puigdemont.

El govern a l’exili ha volgut recordar els 100 dies a Lovaina, perquè en la ciutat tots els dies un grup de catalans conmemoren als presos polítics. Es reuneixen per tocar i cantar en la plaça principal de la localitat El Cant dels Ocells, desafiant el fred.

Dues joves catalanes han agafat avui el violí per compartir l’experiència amb el govern a l’exili. Després, s’ha llegit el poema de Salvador Espriu ‘La pell de brau’. Puigdemont ha agrait el gest, i ha recordat que El Cant dels Ocells és “una de les aportacions de la cultura catalana al món, en què la música és llegida i viscuda com una reivindicació al món”. “És una reinvindicació com volem seguir sent com a poble, i com a comunitat”, ha dit.

Informa:ARA.CAT (6-2-2018)

EL GOBIERNO AVISA QUE TAMBÉ ATURARÀ UNA INVESTIDURA SIMBÒLICA DE PUIGDEMONT

De ridiculitzar a advertir. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santmaría, ha anat aquesta tarda un pas més enllà i ha advertit al president del Parlament, Roger Torrent, que una investidura simbòlica de Carles Puigdemon també "incompliria les mesures cautelars dictades pel Tribunal Constitucional". Preguntada per la investidura simbòlica als passadissos del Senat, ha assegurat que "sense complir amb les decisions del TC -que Puigdemont sigui físicament al ple amb l'aval de Llarena- no és possible". "El senyor Torrent ja sap el que li ha dit el TC", ha insistit la vicepresidenta espanyola, recordant que s'ha d'investir a "diputats que compleixin la llei" i no a "fugats" de la justícia. És a dir, que la Moncloa es prepara també per aturar una investidura simbòlica.

Davant dels micròfons, el govern espanyol i el PP s'han bolcat a "ridiculitzar" la proposta d'ERC i Junts per Catalunya d'una presidència simbòlica regentada des de Bèlgica per Carles Puigdemont, que veuen "impossible". "No sé quines herbes prenen per esmorzar", comentava aquest dimarts el portaveu dels populars, al Congrés, Rafael Hernando. Però de portes endins la Moncloa ja estudia com aturar-la en cas que les formacions independentistes arribin a un acord i facin un pas endavant. Fonts del govern espanyol asseguren que tenen "equips treballant en diversos escenaris" per evitar qualsevol tipus d'investidura de Puigdemont, tal i com ja van fer la setmana passada amb les mesures cautelars del Tribunal Constitucional (TC) i la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, d'ajornar el ple.

L'ESTAT DEL TERROR: LLARENA MANTÉ SÁNCHEZ A LA PRESÓ " PERQUÈ ENCARA MANTÉ L'IDEARI "

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit aquest dimarts rebutjar la petició de llibertat de l'expresident de l'ANC i diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez, en considerar que "han aparegut nous elements de la seva participació" en els fets de la causa per rebel·lió, i perquè, segons ell "persisteix el risc de reiteració delictiva", entre altres motius perquè Sànchez "manté el seu ideari", en un context en el qual hi ha "sectors" que encara defensen la unilateralitat.

El jutge afirma que hi ha més risc de reincidència en el cas de Sànchez que en altres encausats perquè "no només no ha renunciat a l'activitat pública que -des diversos fronts- ha servit d'instrument per a l'execució dels fets, sinó que ha revalidat el seu compromís en una candidatura, que proclama l'objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les que neixen les responsabilitats que aquest procés penal preveu i que va desembocar en l'aplicació de l'article 155 de la CE". La línia argumental segueix la que ja va fer servir Llarena per denegar la llibertat a l'exconseller Joaquim Forn.

AMNISTIA INTERNACIONAL: " JORDI SÁNCHEZ HA DE SER POSAT EN LLIBERTAT IMMEDIATAMENT "

Amnistia Internacional ha aixecat la veu aquest dimarts contra la decisió del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, de mantenir Jordi Sànchez a la presó. L'organització pels drets humans discrepa en un comunicat dels motius de Llarena, que considera que "persisteix el risc de reiteració delictiva" de l'expresident de l'ANC i diputats de Junts per Catalunya (JxCat), entre altres motius perquè Sànchez "manté el seu ideari" en un context en el qual hi ha "sectors" que encara defensen la unilateralitat. Així, la directora de l'associació, Gauri Van Gulik, ha expressat que la prolongació de la presó provisional a Jordi Sànchez és "excessiva i desproporcionada".

"En comptes d'aprofitar l'oportunitat per posar fi a la seva detenció, el Tribunal Suprem agreuja aquesta injustícia", ha sentenciat Van Gulik: "Jo rdi Sànchez ha de ser posat en llibertat immediatament". En opinió d'Amnistia Internacional, la resolució de Llarena no aporta elements nous que justifiquin la prolongació de la presó provisional de Sànchez. A més, considera que els càrrecs de sedició i rebel·lió que pesen contra Sànchez i Cuixart "són injustificats i, per tant, s'han de retirar".

Així, Amnistia Internacional considera que "encara que convocar protestes per obstruir operacions policials legítimes pot ser, si es demostra la seva comissió, un delicte sancionable contra l'ordre públic, no constitueix un delicte greu com la sedició o la rebel·lió, castigats amb penes de fins a 10 i 30 anys".

SÁNCHEZ VEU INEXPLICABLE I " CRUEL PER A LA FAMÍLIA " MANTENIR-LO A LA PRESÓ

"De nou em neguen la llibertat. Inexplicable jurídicament i cruel per a la meva família". Així s'ha expressat l'exlíder de l'ANC i president del grup parlamentari de JuntsxCat, Jordi Sànchez, després que el jutge del Suprem Pablo Llarena decidís mantenir-lo a la presó.

En un missatge a les xarxes socials des del centre penitenciari de Soto del Real, Sànchez ha recordat que "la violència mai ha estat nostra i mai ho serà" i ha demanat que "la solidaritat i la dignitat de tanta gent segueixi sempre els camins de la no-violència". "Llum als ulls i força al braç", ha conclòs, adjuntant una fotografia de la manifestació pels presos que va tenir lloc al novembre al carrer Marina de Barcelona.

De nou em neguen la #llibertat. Inexplicable jurídicament i cruel per a la meva família. La violència mai ha estat nostra i mai ho serà. Que la solidaritat i la dignitat de tanta gent segueixi sempre els camins de la no-violència. Llum als ulls i força al braç! pic.twitter.com/GIATSWc3TG
— Jordi Sànchez (@jordialapreso) 6 de febrero de 2018

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-2-2018)

LA CUP EXIGEIX A JxCAT I ERC QUE PACTIN UNA PROPOSTA CONJUNTA PER MANTENIR LA UNITAT DE L'INDEPENDENTISME

Tot i que ahir es va reunir amb Carles Puigdemont a Brussel·les per escoltar la proposta de Junts per Catalunya de cara a la investidura, aquest dimarts la CUP ha assegurat que no es pronunciarà fins a rebre una proposta ferma sobre la taula, i pactada entre JxCat i ERC. De fet, el partit ha ofert una roda de premsa al Parlament per fer explícit que rebutja valorar la proposta de JxCat de canviar la llei de presidència per afavorir la investidura.

La portaveu del partit, Natàlia Sànchez, ha assegurat que "no té sentit que la CUP entri a valorar la proposta d'una de les dues forces, perquè això podria alimentar situacions com les del 30 de gener o el 10 d'octubre" –el dia en què Roger Torrent va ajornar el ple d'investidura de Puigdemont i el dia en què el president va posar en pausa la declaració de la independència, respectivament. Dos dies en què la unitat de l'independentisme es va posar en dubte.

Sànchez ha recordat el compromís de la CUP amb la materialització de la República i ha exigit, doncs, a JxCat i ERC que apostin per una via i els facin arribar la seva proposta conjunta en una reunió "tripartida": "Que expliquin quina és la seva proposta per avançar cap a la República", ha demanat: "Ens preocupa que no hi hagi cap més proposta que intentar tornar a la normalitat autonòmica".
1 any de govern Trump

Informa:ARA.CAT (6-2-2018)

LLARENA APUNTA ARA A TRAPERO

Les primeres tres víctimes directes de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució sobre la Generalitat van ser el delegat del Govern a Madrid, Ferran Macarell; el delegat a Brussel·les, Amadeu Altafaj; i, el Major dels Mossos Josep Lluís Trapero.

Tres noms d’alt voltatge simbòlic per l’Estat i, en concret, per l’executiu de Mariano Rajoy. De fet, Trapero fa temps que està en el punt de mira de la Justícia per evitar enfrontaments que estronquessin la convivència ciutadana durant l’1-O i, segons fonts policials, cal afegir el malestar provocat al ministeri de l’Interior per la gestió dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils.

Sia com sia, cada interlocutòria de la instrucció de la Causa Especial 20907/2017 del Tribunal Suprem que dirigeix Pablo Llarena busca implicar més al major dels Mossos. La tesi que intenta argüir Llarena és la “perfecta sintonia” que tenia amb el conseller Joaquim Forn per buscar la “tolerància de la votació”.

HIPÒCRITES! LA COMISSIÓ EUROPEA NO DEMANARÀ A ESPANYA QUE INVESTIGUI LA VIOLÈNCIA POLICIAL DE L'1-O

La Comissió Europea rebutja "encoratjar" Espanya a obrir una investigació independent sobre la violència policial durant el referèndum de l'1-O. Així ho ha confirmat el comissari d'Interior, Dimitris Avramopoulos, en resposta a una pregunta parlamentària d'un eurodiputat suec del grup liberal que li va demanar què pensava fer davant de les imatges de l'actuació policial, i la "necessitat crucial" d'obrir una investigació "independent".

"D'acord amb la llei de la UE, és una qüestió exclusivament dels estats membres garantir que compleixen amb les seves obligacions pel que fa als drets fonamentals derivats dels acords internacionals i de la seva Constitució nacional", assegura la Comissió Europea en resposta a l'eurodiputat Jasenko Selimovic, que és de Suècia, però d'origen bosnià.

Segons Brussel·les, una investigació independent és "responsabilitat de l'estat membre implicat". "La Carta de Drets Fonamentals de la UE només s'aplica en la implementació de la llei europea", afegeix el comissari Avramopoulos, que també defensa que és Espanya la "responsable de mantenir la llei i l'odre i protegir la seguretat interior".

ELS LLETRATS RETARDEN ELS INFORMES SOBRE ELS TERMINIS DE LA INVESTIDURA

Va ser encarregat fa una setmana a petició de tots els grups i s’havia de tractar en la reunió de la Mesa d’aquest dimarts. Però finalment els lletrats del Parlament encara no han enllestit l’informe sobre els terminis de la investidura, per la qual cosa no s’ha pogut debatre. Fonts parlamentàries expliquen que “s’està acabant”, fet que implica també la signatura per part de tots els lletrats de la cambra.

Concretament, en la seva reunió de la setmana passada i a petició de tots els grups, la Mesa del Parlament va encarregar un informe sobre com quedaven els terminis establerts pel reglament i la llei de la Presidència de la Generalitat, després del recurs del Govern espanyol al Tribunal Constitucional. La normativa fixava com a límit el passat dimecres per a celebrar el primer debat d'investidura. També estableix que, en cas d'investidura fallida (havent-hi votació), comença a córrer un termini de dos mesos abans de la dissolució automàtica de la cambra.

Des de la Moncloa fien tot a l’informe dels lletrats, que esperen que els doni la raó sobre que el compte enrere de dos mesos ja s’ha activat, emparant-se en el precedent de l’Assemblea de Madrid. Aquest informe va ser encarregat fa una setmana, i els grups ja comptaven tenir-lo. No obstant això, els lletrats no han arribat encara a cap conclusió clara sobre la interpretació que s’ha de fer del reglament. Tot això dilata encara més el debat sobre la tria de president de la Generalitat i la formació de Govern.

SÁNCHEZ I CUIXART JA HAN PASSAT MÉS DIES A LA PRESÓ QUE NO BARRIONUEVO, CONDEMNAT PELS GAL

El 16 d’octubre, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van entrar a la presó de Soto del Real en mòduls separats. I cent onze dies després, hi continuen, en situació de presó incondicional, dictada per la jutgessa Carmen Lamela, primer, i confirmada per Pablo Llarena, després, acusats de sedició. Tots dos han estat a la presó més dies que no José Barrionuevo, ex-ministre de l’Interior espanyol durant el govern de Felipe González, entre el 1982 i el 1988.

I aviat també hauran passat més dies a la presó Oriol Junqueras i Joaquim Forn, que van entrar a la presó el 2 de novembre de l’any passat i ja fa noranta-quatre dies que són privats de llibertat per la justícia espanyola.

Barrionuevo va ser condemnat pel Tribunal Suprem a deu anys de presó per haver estat un dels màxims responsables dels GAL i de les accions de terrorisme d’estat que van cometre contra suposats membres d’ETA. Però finalment només va passar cent sis dies a la presó, perquè el govern de José María Aznar el va indultar: va entrar a la presó el 10 de setembre de 1998 i en va sortir el 24 de desembre del mateix any.

JORDI PESARRODONA, QUAN UN NAS DE PALLASSO ÉS UN RELAT D'ODI

Ahir fou el torn de Joan Badia, el batlle de Callús. Demà tocarà a Jordi Pesarrodona, el regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada. Més endavant, serà Eloi Hernàndez, el batlle de Fonollosa. Tres persones conegudes i estimades de pobles del Bages passen aquests dies pel jutjat de Manresa acusats de desobediència i, en algun cas, de delicte d’odi. L’1 d’octubre van posar la cara i el cos entre les urnes i uns agents de la Guàrdia Civil armats fins al capdamunt que volien impedir el referèndum. Van presentar denúncies per les agressions que havien rebut i ara la jutgessa s’hi torna, obrint una causa contra ells.

Aquests casos van ser descrits en aquest reportatge de Jordi Badia, cap d’estil de VilaWeb i germà del batlle de Callús. L’estat s’acarnissava especialment amb els pobles petits de l’interior. Les imatges de la violenta càrrega policíaca en aquests municipis van fer la volta al món. El batlle de Callús, el van tirar a terra quan mirava de dialogar amb els agents espanyols. El batlle de Fonollosa va deixar enregistrat un testimoni esgarrifós en un arxiu de veu que es va escampar pels telèfons mòbils de mig país. I el regidor de Sant Joan va ser el símbol de l’actitud que prenien els ciutadans davant les agressions prèvies al referèndum, quan es va plantar al costat d’un guàrdia civil amb el seu nas de pallasso.

REPASSADA DE COTARELO A "CRÓNICA GLOBAL "

Ramon Cotarelo ha fet una dura repassada a Crònica Global i el periodista Manuel Manchón, arran de l'article titulat "Los españoles cómplices con el independentismo", en la qual assenyalaven diversos escriptors, periodistes i intel·lectuals no catalans partidaris del dret a decidir, i entre els quals el politòleg madrileny. A toits ells se'ls acusa de servir de "altaveu" mediàtic de l'independentisme.

Segons el citat mitjà,i des del seu compte de Twitter, Cotarelo ha esclatat contra Manchón. Assegurant que està "vetat" en totes les televisions i ràdios de l'Estat, incloses les de "l'esquerra" -subratlla-, el politòleg detalla que només l'han convidat dues vegades al programa de TV3 Preguntes freqüents, dues més al canal 3/24 i 3 a ràdios catalanes. "I ja estan els feixistes tertulians pluriempleats demanant que em censurin", trona Cotarelo.

Cotarelo se suma d'aquesta manera a la denúncia que ja han fet en diversos fòrums públics la jurista i directora d'opinió de Cambio16, Beatriz Talegón, el també politòleg i jurista Anton Losada i l'escriptor Suso de Toro davant la publicació de la "llista negra" espanyolista.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-2-2018)

ULL VIU! PODEMOS FA COSTAT A CIUDADANOS PER CARREGAR-SE EL CONCERT BASC

 Podemos s'ha tret la careta del tot i acaba de pactar amb Izquierda Unida i Ciudadanos portar al Tribunal Constitucional el sistema econòmic foral basc. Serà possible després que el parlament asturià hagi obert avui la porta al fet que el Govern regional actuï en defensa d'un sistema de finançament autonòmic "just i solidari" i presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra els desequilibris i la forma en què s'ha calculat la quota basca per als pròxims cinc anys.

Aquesta és la idea de la proposició no de llei (PNL) presentada per IU i esmenada per Podemos que avui ha vist llum verda al ple de la Junta General del Principado amb el suport de la formació morada i Ciudadanos i l'abstenció dels socialistes, mentre que Fòrum i PP han votat en contra. Aquesta iniciativa era similar a la que tres hores abans havia defensat Ciudadanos que va ser rebutjada perquè en aquest cas la formació lila es va abstenir i només va comptar amb el suport de IU.

La PNL aprovada posa en dubte el mètode seguit per aprovar la quota basca per al quinquenni 2017-2021 i precisa que la manca de transparència en el seu càlcul «i la lògica partidista que subjau en l'acord subscrit entre PNB i PP podrien tenir efectes contraproduents en el manteniment del bé comú, l'interès general i la no discriminació "entre persones i territoris".

EL SUPREM VOL REACTIVAR L'EUROORDRE A PUIGDEMONT EN DOS MESOS

El Suprem vol reactivar l'euroordre a Puigdemont en dos mesos
La intenció és que el judici es pugui celebrar a la tardor
El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que investiga els fets de l'1-O i la posterior declaració de la República catalana ho intentarà tot per no tancar la causa sense Carles Puigdemont.
Segons els terminis amb què juga el tribunal, la conclusió del sumari es produirà al maig o al juny, de manera que el judici es pugui celebrar a la tardor.

Però una mica abans, al mes de març, l'instructor de la Sala Penal té previst dictar l'auto de processament, una transcendental resolució en la qual es formalitzaran les imputacions contra tots els investigadors en els quals s'hagi trobat indicis relacionals de criminalitat. Així ho assenyala aquest dimarts El Español.

I entre aquests, hi haurà Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica des del 29 d'octubre. Llarena pretén doncs reactivar l'euroordre de la qual va haver de prescindir el passat 5 de desembre per a no córrer el risc que les autoritats belgues s'atinguessin a la possibilitat de jutjar a l'expresident català pels delictes que acumula, segons la justícia espanyola.

Fet que, des del punt de vista del jutge, hauria provocat cerca desigualtat entre els investigats que es troben a Brussel·les i els empresonats, que van decidir posar-se a disposició del tribunal.

Informa:DIRECTE.CAT (6-2-2018)

SOSPITOSA FURGONETA DAVANT L'HOTEL ON ES VA REUNIR JxCAT A BRUSEL·LES

Avís d'una diputada del PDeCAT al Congrés sobre una furgoneta que estava ahir plantada davant de l'hotel de Brussel·les on el president en funcions, Carles Puigdemont, estava reunit amb JuntsxCat.

Míriam Nogueras ha alertat que ahir, mentre el candidat a la Presidència de la Generalitat es trobava amb els seus companys de grup, una furgoneta controlava els moviments de totes les persones que entraven i sortien i, fins i tot, ha fet saber que dos homes "feien fotos a tothom que entrava i sortia".

Precisament per això, Nogueras ha preguntat a la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, si "el CNI espia diputats electes en aquest país".

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-2-2018)

EL SUPREM MANTÉ LA SUSPENSIÓ DEL DIPLOCAT

La Sala III del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha denegat la mesura cautelar sol·licitada per l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) perquè quedés en suspens la supressió del Patronat Catalunya Mon-Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), acordada per Reial Decret del Govern el 27 d'octubre de 2017, mentre es resol el recurs que aquesta associació va presentar al Suprem.

La interlocutòria del Suprem, que no entra a valorar si suspèn el DIPLOCAT definitivament, destaca que "no concorre cap de les circumstàncies que permeten una mesura de suspensió cautelar com la reclamada".

L'escrit analitza "si efectivament, com argumenta l'associació, hi ha risc que, de no prendre la mesura cautelar, es creï una situació d'impossible o molt difícil reversió". I conclou que "ni la imatge de l'Administració Catalana, ni els projectes, iniciatives i expectatives de DIPLOCAT patiran un perjudici irreversible com a conseqüència del manteniment de l'efectivitat de les disposicions recorregudes si, finalment, fossin estimades les pretensions d'ACM. La mateixa sentència estimatòria repararia el perjudici que hagués pogut patir la imatge de les Administracions Catalanes i la confiança en elles dels administrats i dels destinataris de les actuacions de DIPLOCAT ".

MIREIA BOYA, OBLIGADA A TANCAR LA CASA SEVA RURAL PER AMENACES FEIXISTES

L'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha estat víctima en els darrers temps d'atacs feixistes a la seva casa rural de l'Aran, pel que s'ha vist obligada a tancar-la. Així ho explica ella mateixa en diversos missatges a Twitter, on assegura que la seva propietat està tancada des del mes de setembre de l'any passat en rebre "desenes d'amenaces de mort i de crema de la casa", després de la publicació de dos articles sobre aquesta a Okdiario.

Boya també explica que a l'agost una família va ser increpada a la sortida de l'establiment, i que en aquella ocasió va optar per denunciar-ho perquè "es posava en perill la integritat d'altra gent". L'exdiputada, però, es mostra poc optimista amb el recorregut de la denúncia, ja que reconeix que no té "gaires esperances d'arribar a algun lloc".

1. A veure, us faig memòria, que tinc molts trols poscos i tabarnesos pesats que estan amb la cantarella de la meva casa rural: està tancada des de setembre 2017 per amenaces feixistes.
— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 5 de febrero de 2018

CADA DIA MIL AGRESSIONS A LA lLLENGUA: AVUI LA DIRECTORA DEL SANTANDER A PALMA

Nou cas de maltractament per raó de llengua a Mallorca. En aquest cas es va produir a l'oficina número 5755 del Banc de Santander, situada al carrer General Riera de Palma.

El passat dimarts, 30 de gener a les 8.30, M.I.C., clienta del banc, va telefonar a l'oficina amb la intenció de demanar si ja podien disposar d'uns doblers corresponents a la venda d'uns valors. L'empleada que li va agafar el telèfon, en escoltar-la, li respongué: «¡En castellano!». Aleshores, la clienta li va demanar educadament, si a l'oficina hi havia algú que la pogués atendre en català, l'empleada sense voler atendre a més raons ni explicacions, li va penjar el telèfon.

M.I.C. va tornar a telefonar «per verificar que la reacció de l'empleada no havia estat fruit d'un malentès». La clienta tornà a formular la qüestió, i l'empleada, en reconèixer la seva veu, va contestar amb diversos insults i l'acusà de «mala persona». Quan la clienta demanà a l'empleada del banc de Santander que s'identificàs, aquest s'hi negà rotundament i «sense atendre a més raons, tornà a penjar el telèfon».

Al cap de mitja hora, M.I.C. es presentà a l'oficina amb la intenció d'informar la directora sobre el succés i exigir que l'empleada es disculpàs. La directora de l'oficina, en una conversa que es desenvolupà amb diversos testimonis, no volgué acceptar la denúncia de la clienta i donà suport a l'empleada, que una vegada més, es negà a disculpar-se.

M.I.C., clienta des de fa molts anys de l'entitat bancària, ha presentat una reclamació pel maltractament patit.

Informa:DBALEARS.CAT (6-2-2018)

Subcategories

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07040031