PUIGDEMONT: " SI VAN ENCAPUTXATS I USEN LA VIOLÈNCIA NO SÓN DE L'1-O "

Carles Puigdemont s’ha referit també als incidents registrats la nit de dilluns a Barcelona al final de la manifestació amb motiu del primer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i ha assegurat que “si van encaputxats i si usen la violència no són de l’1-0”.

En concret, Puigdemont ha escrit en el seu compte de Twitter : “Si van encaputxats no són de l’1-O. Si usen la violència no són de l’1-O. Ho vam fer a cara descoberta i de forma pacífica. D’aquesta manera vam vèncer, fa un any, un Estat autoritari”.

En el seu tuit , l’expresident de la Generalitat es pregunta a continuació: “Qui té interès que s’infiltri la violència perdedora allà on hem resistit amb una pau vencedora?”. Dit això, però, ha volgut destacar “la demostració de determinació, mobilització i civisme de la immensa majoria dels qui avui han sortit arreu del país” per defensar el mandat de l’1-O.

Els Mossos d’Esquadra han hagut de realitzar diverses càrregues per dispersar centenars de persones que s’havien concentrat tant davant del Parlament com davant la direcció Superior de la Policia Nacional a Barcelona al final de la manifestació.

Utilitzant material antiavalots, els Mossos han aconseguit dispersar els concentrats, que mantenien un llarg forcejament amb els agents que custodiaven tant la Direcció Superior de la Policia Nacional, a la Via Laietana, com la seu de la cambra catalana, al parc de la Ciutadella.


Informa:ELPUNTAVUI.CAT (2-10-2018)

EL PARLAMENT REFUSA DE SUSPENDRE ELS DIPUTATS, PERÒ ESQUIVA L'ENFRONTAMENT AMB LLARENA

El ple del Parlament ha refusat de suspendre els sis diputats amenaçats per Pablo Llarena i, tot seguit, ha aprovat que puguin ‘designar’ un altre diputat del seu grup perquè exerceixi els seus drets. C’s i el PP han abandonat l’hemicicle per a no participar en la votació i, el PSC, tampoc no hi ha participat tot i que els seus diputats s’han mantingut als escons. Els tres grups consideren que no s’havia de sotmetre al criteri de la cambra el compliment d’una resolució judicial. Com es preveia, el Parlament ha fet un gest de sobirania negant que els sis diputats afectats siguin suspesos però, tot seguit, JxCat, ERC i els comuns han aprovat un mecanisme perquè Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez puguin designar un diputat substitut que exerceixi els seus drets, incloent-hi el de vot

La CUP hi ha votat en contra perquè creu que és un ‘recurs per acomodar-se’ a la interlocutòria del Tribunal Suprem. És a dir, que suposaria l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal que just abans la cambra s’ha negat a aplicar.

‘No acceptarem que el jutge deixi sense efecte allò que el poble va votar’, ha advertit el diputat Vidal Aragonés. La discrepància és rellevant perquè es produeix en un context d’allunyament dels anticapitalistes amb els dos socis de govern en una qüestió especialment sensible per a l’independentisme, just després de les peticions de dimissió dels cupaires del conseller de l’Interior, Miquel Buch, per les càrregues policials dels Mossos d’Esquadra contra manifestants independentistes, i just abans que aquesta tarda comenci el debat de política general. Els sis diputats afectats no han participat en la votació.

ELS MOSSOS DETENEN EL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA PER PRESUMPTA CORRUPCIÓ

Els Mossos d'Esquadra han detingut el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, per presumpta corrupció. Reñé, que també és alcalde de Fondarella (Pla d'Urgell), ha estat detingut en el marc d'una operació contra la corrupció relacionada amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A més del president de la Diputació, el rotatiu assegura que s'han detingut altres càrrecs i responsables d'empreses, entre els quals el cap de vies i serveis de la Diputación, Enrique Regaño. Els Mossos preveuen una vintena de detencions.

Entre els detinguts hi constarien dos alts càrrecs de la secció de conservació de carreteres de la Generalitat i durant el dia es preveuen més detencions i escorcolls, sobretot en les empreses que s'investiguen.

Aquest matí s'han fet escorcolls al Palau de la Diputació, a la seu del Patronat de Turisme, on hi ha l'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals de la Diputació, i a la seu de Carreteres de la Generalitat a Lleida.

A Reñé i a la resta se'ls hi imputarien els delictes de suborn, malversació de fons públics, pertinença a un grup criminal, blanqueig de capitals, delictes societaris, delictes de corrupció en els negocis o frau a l'administració pública, entre d'altres.

JxCAT I ERC DEFENSEN L'ACORD DELS DIPUTATS PER PROTEGIR EL PARLAMENT D' "INGERÈNCIES IL·LÍCITES "

JxCat i ERC han defensat en el ple d'aquest dimarts l'acord sobre els diputats processats per protegir el Parlament de les "ingerències il·lícites". Així ho han defensat Marta Madrenas (JxCat) i Gerard Gómez del Moral (ERC) en les intervencions per argumentar la proposta plantejada pels dos grups independentistes.

Madrenas ha recordat que 1.884.094 de ciutadans van decidir en les eleccions del 21-D que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i els consellers empresonats -així com Jordi Sànchez- "fossin els seus representants" a la cambra catalana. I s'ha preguntat si l'Estat respectarà la decisió dels votants dels comicis del desembre. "Avui no tractem un tema menor, ni de mer tràmit. Estem debatent sobre el moll de la democràcia. Estem parlant sobre respecte els drets dels diputats o diputades. Estem parlant de la sobirania del poble", ha argumentat l'alcaldessa de Girona i diputada de JxCat.
Advertisement

"És una decisió de gran transcendència [...] Estem defensant la inviolabilitat parlamentària", ha afegit. Madrenas s'ha qüestionat si la majoria parlamentària donarà "per bona la tesi fabulada que descriu Llarena" en la seva acusació.

ENHORABONA SOBRETOT PER HAVER CREGUT EN NOSALTRES MATEIXOS I HAVER RECUPERAT EL PODER DELS CARRERS

"Enhorabona pel poder recuperat "


«Enhorabona per haver fet pressió sobre els polítics. Per haver fet pressió al parlament i al govern. Per haver ocupat la Ciutadella reclamant que ja no es faça ni un pas més enrere»

 

Per: Vicent Partal

 

Enhorabona. Quanta gent ahir, quanta, va recuperar les sensacions d’ara fa un any! Quanta gent va tornar a veure aquella llum tan especial que té la Via Laietana a boca de nit, quan les banderes s’apoderen de l’espai i la gent és una massa compacta i inabastable que tapa el paviment i t’obliga a mirar lluny.

Enhorabona. Enhorabona per haver traçat, dissabte, una ratlla a terra contra les provocacions. Des de la raó i la indignació. Dissabte, a Barcelona, els ultres van tenir una sensació que feia temps que no tenien. Van tornar a saber que no eren benvinguts. Els criminals uniformats no van poder passejar l’odi venjatiu, l’intent d’humiliació. I se’n van anar perduts, en els seus autocars colonials. S’ha acabat la farsa. Ens volien fer creure que érem allò que no som, però el teatre ja no se sosté.

Enhorabona dissabte i diumenge per tots els actes escampats arreu del país. Centenars. Per la ciutadania una altra vegada debatent a les places durant hores com fem i com farem un país millor. Per la voluntat indomable de tornar a les escoles i als centres cívics, allà on ens dugué el primer d’octubre. Per l’emoció del record i per les ganes ferotges de tirar endavant després d’un any llarguíssim en què ho hem resistit tot. Enhorabona per les urnes, una altra volta al carrer, símbol per sempre no tan solament de la resistència, sinó també d’aquesta república que acabarà expulsant els Borbons i la seua cort, d’aquesta república que és l’única alternativa per a tornar a tenir democràcia, per a viure sense por i amb dignitat.

CARME FORCADELL, PRIMER PRES POLÍTIC QUE PORTA ESPANYA AL TRIBUNAL D'ESTRASBURG

Les advocades de Carme Forcadell presentaran aquestes setmanes vinents una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, contra l’estat espanyol, per haver vulnerat els drets fonamentals de la presidenta del parlament mantenint-la en presó preventiva. Olga Arderiu i Jèssica Simor han confirmat a VilaWeb que havien pres aquesta decisió tan bon punt havien rebut la resposta del Tribunal Constitucional espanyol, que va refusar el recurs d’empara contra la decisió del jutge del Suprem Pablo Llarena de mantenir-la empresonada incondicionalment. Simor, que s’ha incorporat no fa gaire a l’equip de defensa de Forcadell, ha explicat que la situació de privació de llibertat de Forcadell és extraordinària. ‘Ella està empresonada per haver permès que es debatés i es votés una moció al parlament.’

La decisió de recórrer a Estrasburg, la van prendre aquesta setmana passada després de la resolució del TC. Fins ara tots els recursos d’empara per vulneració de drets fonamentals presentats pels presos polítics al TC havien estat admesos a tràmit, però no se n’havia resolt cap. Els advocats tenen la certesa que és una estratègia dilatòria del TC per a endarrerir la presentació de recursos a Estrasburg, ben bé fins que no comenci el judici de l’1-O, que encara no té data. Però ara hi ha hagut una novetat: la denegació per part del tribunal espanyol d’un dels recursos presentats per Forcadell contra el seu empresonament. Com que l’han denegat, ja s’hi han pronunciat, de manera que ja s’ha exhaurit la via judicial interna de l’estat espanyol. S’ha obert –pel que fa a aquest recurs concret– la porta cap a Estrasburg.

JUSAPOL AMENAÇA DE TORNAR A BARCELONA PER " ACABAR LA MANIFESTACIÓ "

El sindicat policial Jusapol ha anunciat aquest dilluns a través del seu portaveu, Antonio Vázquez, que tornaran a Barcelona per "acabar la manifestació" que "va rebentar el Govern". En roda de premsa a Madrid, Vázquez ha exposat diverses accions que tenen la intenció de tirar endavant des del sindicat després de la mobilització que van protagonitzar el passat dissabte a Barcelona, la qual va provocar enfrontaments entre els Mossos d'Esquadra i els manifestants independentistes, que protestaven contra la presència dels policies a la ciutat.

El primer acte que faran serà concentrar-se davant de la seu del PSOE el pròxim dijous 4 d'octubre per demanar la dimissió del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per "no haver condemnat les agressions que vam patir".

En aquest mateix sentit, el sindicat policial també ha demanat la dimissió dels presidents dels quatre sindicats majoritaris dels cossos policials espanyols. També en aquest cas per no haver condemnat els fets succeïts el passat dissabte a Barcelona.

Fixant-se en el Govern de la Generalitat, Vázquez ha anunciat que des del sindicat presentaran denúncies contra el president de la Generalitat, Quim Torra, i contra el conseller d'Interior, Miquel Buch. A més, ha afirmat que demanaran que s'obrin comissions d'investigació tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats per aclarir "què va passar el dissabte durant la manifestació". Jusapol ha denunciat que durant la seva "marxa pacífica" per Barcelona van patir "insults, escopinades i atacs amb àcid corrosiu". Han lamentat també que haguessin de desconvocar els actes a plaça Catalunya perquè "els independentistes volien rebentar la manifestació". Va ser aleshores quan, segons el sindicat, "un company va acabar amb el nas trencat".

Per últim, Jusapol ha desmentit les paraules del conseller d'Exteriors, Ernest Maragall, qui va assegurar que el sindicat era "el braç armat de Ciutadans", afirmant que ells no tenen vincles amb cap partit polític.

Informa:ELNACIONAL.CAT (2-10-2018)

EL PARLAMENT DESACATARÀ LLARENA ? DEU RESPOSTES A L'AMENAÇA DE SUSPENSIÓ DELS DIPUTATS

"El parlament desacatarà Llarena? Deu respostes a l’amenaça de suspensió sobre els diputats "
Deu claus sobre les votacions de la suspensió dels diputats amenaçats pel Suprem espanyol

 

Per: Odei A.-Etxearte

 

El ple del Parlament de Catalunya decidirà aquest migdia si suspèn o no els drets dels sis diputats amenaçats pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Es preveu que la cambra faci un acte de sobirania i no accepti la suspensió perquè no hi haurà la majoria absoluta necessària per a acceptar-la. Després, JxCat, ERC i els comuns aprovaran que els diputats afectats puguin designar un diputat substitut del seu grup perquè exerceixi el seu vot. Això implicarà un acatament o un desacatament a Llarena? Què passarà d’ara endavant? Heus ací totes les claus d’un dels plens cabdals de la legislatura.

1. Els independentistes acceptaran la resolució de Llarena?


El ple del parlament refusarà de suspendre els drets i deures dels diputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull. Serà en una votació en què, probablement, Cs, el PSC i el PP no participaran perquè consideren que la suspensió s’ha d’aplicar de manera automàtica després d’haver-ho demanat Llarena al juliol. Creuen que el ple del parlament no l’ha de votar. Encara que participessin en la votació, però, els partidaris de suspendre els diputats processats per rebel·lió no tenen la majoria absoluta necessària per a fer-ho, d’acord amb el reglament. Hi haurà, per tant, un acte de sobirania de la cambra, que refusarà de suspendre els diputats. Tanmateix, això no vol dir que JxCat i ERC recuperin ara la via unilateral. El pacte entre els dos grups és molt més complex i la primera votació anirà seguida d’allò que podria ser un acatament pràctic a l’ordre del Suprem.

AMPLI RESSÓ INTERNACIONAL DE LA REIVINDICACIÓ DE L'1-O

La reivindicació d'un any del referèndum de l'1-O ha tingut un gran ressò mediàtic internacional, i destacats mitjans en parlen. En general apunten que el conflicte de Catalunya segueix candent, i alguns com l'agència britànica Reuters avisen que hi ha el risc que Catalunya s'encengui en qualsevol moment.

És el primer dia que ha quedat evident davant la comunitat internacional, que les esperances que havia dipositat en el canvi de govern a Espanya i en la presidència de Pedro Sánchez no estan donant fruits.

A continuació, algunes de les anàlisis:


The New York Times

"La desobediència civil continua i les tensions segueixen sent fortes en el conflicte per la independència de Catalunya, un any després d'un vot de secessió que va ser declarat il·legal", diu el diari de Nova York. Apunta a la decepció amb les expectatives que havia aixecat Pedro Sánchez. "Sánchez dirigeix un govern socialista minoritari que està sota una gran pressió dels seus oponents del centre-dreta", resumeix per descriure una gran debilitat.
Agència britànica Reuters

L'agència britànica Reuters adverteix en un reportatge, que un any després del referèndum de l'1-O, "Catalunya podria encendre's en qualsevol moment". "Ha passat un any des que Catalunya va votar amb limitacions a favor de la independència en un referèndum que Espanya va considerar il·legal, i els llavors líders del moviment estan a la presó o a l'exili. Però el desig de separar-se d'Espanya segueix viu, i la comunitat podria encendre's en qualsevol moment, informa Julien Toyer, de Reuters", afegeix.

NI OBLIT NI PERDÓ: 180.000 PERSONES HAN PARTICIPAT EN LA MARXA COMMEMORATIVA DE L'1-O A BARCELONA

Un any després del referèndum de l'1-O, l'independentisme ha demostrat un cop més que no cedeix i ha tornat al carrer per reclamar la república. Unes 180.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han pres un cop més el centre de Barcelona per reivindicar el llegat de l'1-O i per exigir al Govern que s'implanti la República.

La manifestació, organitzada per la Plataforma 1 d’octubre, ha començat a la plaça de Catalunya, i ha avançat per la plaça d’Urquinaona i el carrer Trafalgar, per baixar per Lluís Companys fins a arribar a davant del Parlament. La marxa, sota el lema Recuperem l’1 d’octubre, ha estat festiva i reivindicativa, però també ha pres protagonisme la indignació d'alguns sectors de l'independentisme per la no implementació de la república.

La capçalera de la manifestació, formada per una representació d'11 persones de diferents edats i municipis catalans, han portat les urnes de l'1 d'octubre al Parlament. Allà han estat rebuts pel president del Govern, Quim Torra, i pel del Parlament, Roger Torrent, i se'ls entregarà les urnes en representació del seu mandat, qui han escoltat algunes xilades per part dels manifestants.

ELS MOSSOS DISPERSEN ELS MANIFESTANTS A LES PORTES DEL PARLAMENT I TAMBÉ DAVANT LA PREFECTURA DE LA POLICIA ESPANYOLA A LA VIA LAIETANA

Els Mossos d'Esquadra han dispersat finalment els manifestants que estaven concentrats a les portes del Parlament, on hi han enganxat cartells grocs que reivindicaven la República. Un cop han trencat el cordó policial davant de l'edifici, els agents han anat a dins del Parlament i s'hi han estat uns minuts. Des de l'edifici han sortit fent un cordó per dispersar els manifestants, mentre llançaven salves. També s'han vist carregues policials amb les porres.

A més, diverses furgonetes policials han començat a circular pels afores del Parlament amb l'objectiu de dispersar els concentrats. Des de feia més d'una hora, hi havia tensió entre els agents del cos i els manifestants, que han llençat pots de pintura i han tirat les tanques de protecció.

Amb aquesta acció, els manifestants han quedat repartits pel parc de la Ciutadella, de manera que els Mossos han anat avançant amb l'objectiu de treure'ls del recinte i al final ho han aconseguit..

ELS MANIFESTANTS PRESSIONEN EL GOVERN: DESOBEDIÈNCIA O DIMISSIÓ

Un any després del referèndum, l’independentisme ha interpel·lat aquest dilluns directament al govern de Quim Torra per saber quina serà la seva resposta per fer efectiu el resultat de l’1-O. Els tocs d’atenció han estat constants al llarg de tot el dia. Però s'han desbordat amb la manifestació que s'ha celebrat al vespre pels carrers de Barcelona fins a la Ciutadella.

El president, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, han hagut d'escoltar estoicament els crits de protesta dels manifestants a la concentració convocada aquesta tarda que han portat les seves demandes a les portes del Parlament.

Desobediència o dimissió, reclamaven els manifestants però també en les intervencions on s'ha exigit a l'executiu que faci efectiu el resultat del referèndum.

"Els nostres vots no són un xec en blanc", s'ha advertit en una de les intervencions en què s'ha reclamat al Govern acabar amb l'autonomisme i la submissió a l'Estat. "O dimitiu", se'ls ha emplaçat.

Una de les intervencions des de l'escenari fins i tot s'ha sortit del guió per reclamar la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch. "No podem seguir esperant com si no hagués passat", ha argumentat abans de reclamar la dimissió de Buch per les càrregues dels Mossos.

COP A L'ACUSACIÓ DE MALVERSACIÓ CONTRA ELS LÍDERS INDEPENDENTISTES

La empresa Unipost anuló, semanas antes del 1-O, cinco facturas giradas a la Generalitat con las que el juez cree que el Govern malversó un millón de euros de fondos públicos para pagar los servicios de distribución postal del referéndum.

La administradora concursal de Unipost da cuenta de la anulación de esas cinco facturas en un informe, al que ha tenido acceso Efe, que ha remitido al titular del juzgado de instrucción número 13 de Barcelona en el marco de la causa en que investiga los preparativos del referéndum.

El magistrado requirió información sobre el concurso voluntario que Unipost presentó el pasado mes de julio, con una deuda cercana a los 50 millones, para averiguar la lista de acreedores de la empresa y determinar si el Govern pagó a la empresa por servicios de distribución postal vinculados al 1-O.

ELS LLETRATS RECTIFIQUEN I ARA DIUEN QUE NOMÉS CAL UNA MINORIA SIMPLE PER APROVAR EL DICTAMEN DE LES SUSPENSIONS

El secretari general del Parlament, Xavier Muro, ha traslladat aquest dilluns als coordinadors dels grups parlamentaris que la votació de demà dimarts sobre la designació de diputats que exerciran els drets dels companys processats requerirà la majoria simple dels vots per tirar endavant, segons han explicat fonts parlamentàries a l'ACN.

De moment, la CUP no ha revelat el sentit del seu vot però el vot afirmatiu dels diputats de Catalunya en Comú Podem ja serà suficient. Muro tornarà a exposar el seu criteri a la Mesa que se celebrarà demà i l'òrgan del Parlament no prendrà cap acord sobre aquesta qüestió. El secretari general de la cambra catalana argumenta que l'article 25 del reglament del Parlament només especifica que la majoria absoluta és per votar sobre les suspensions dels diputats, és a dir, el primer punt del dictamen. En canvi, considera que el punt dos que fa referència a la designació de diputats perquè exerceixin els drets del processats requereix la majoria simple, com la majoria de votacions de la cambra.

El ple del Parlament que votarà el dictamen de la Comissió de l'Estatut començarà aquest dimarts a les 12 hores. Serà poques hores abans que a les 16.30h arrenqui el debat de política general amb la intervenció del president de la Generalitat, Quim Torra. De fet, era imprescindible que s'acordés una solució sobre la qüestió abans que el ple voti aquesta setmana les propostes de resolució en el marc del debat de política general. La manca d'acord entre JxCat i ERC sobre com afrontar la suspensió dels diputats processats per l'1-O per part del jutge Pablo Llarena ha estat motiu de discrepància en els últimes mesos. Fins i tot, al mes de juliol, les desavinences van forçar a suspendre un ple del Parlament.

Informa:ARA.CAT (1-10-2018)

MILERS D'ESTUDIANTS S'HAN MANIFESTAT A BARCELONA PER RECLAMAR LA INDEPENDÈNCIA

Els estudiants catalans també han sortit al carrer per commemorar l'aniversari del referèndum independentista de l'1 d'octubre, on els centres escolars van tenir un paper essencial com a punt de votació. Els sindicats estudiantils havien convocat una vaga a les universitats i secundària que ha tingut un seguiment desigual segons el centre.

Les aturades han culminat amb una manifestació -on han participat unes 13.000 persones segons la guàrdia Urbana, 50.000 segons els convocants- pels carrers de Barcelona fins a la plaça Sant Jaume, on hi ha la seu de la Generalitat. Al crit d'“1 d'octubre, ni oblit ni perdó”, els estudiants han recorregut els principals carrers de la capital catalana exigint l'alliberament dels líders independentistes empresonats i el retorn dels polítics fugits.

Els moments més tensos s'han viscut quan els manifestants han passat per davant de la Prefectura de la Policia Nacional, a la Via Laietana. Allà, els estudiants han llançat ous a la porta de la Prefectura, custodiada per antidisturbis dels Mossos, i han pintat a la calçada el lema de la marxa: “1-O, ni oblit ni perdó”.

Els estudiants han reclamat als polítics independentistes una estratègia comuna per implementar la república i han exigit la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch, per les càrregues dels Mossos d’Esquadra dissabte passat contra manifestants independentistes.

PALUZIE ( ANC ) RECLAMA UN GOVERN AMB " INICIATIVA I AUTORITAT ", PERQUÈ EL MANDAT DE L'1-O " NO S'HA FET EFECTIU "

La líder de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha comparegut aquest dilluns acompanyada de bona part dels membres de la comissió permanent per recordar que "el referèndum d'autodeterminació" de l'1-O va ser "vinculant", que es va celebrar per la feina d'"un Govern decidit, legitimat per la majoria del Parlament, i un poble autoorganitzat i resistent", i ha lamentat que el mandat d'aquella votació no s'hagi "fet efectiu".

En aquest sentit, la líder de l'ANC ha recalcat que les mobilitzacions se centren a demanar que es faci efectiu el mandat de l'1 d'octubre: "Participarem en l'aturada col·lectiva davant els llocs de treball que es farà a les 12.00 h, i a l'acte principal del dia, l'objectiu del qual és "la reivindicació del mandat de l'1-O". La manifestació principal està convocada per la Plataforma 1 d'Octubre, on participen diverses entitats, entre les quals Òmnium. Comença a les 18.30 h i sortirà des de plaça Catalunya, passarà pel passeig Lluís Companys i arribarà al Parlament, per exigir que es faci efectiva la República.

"Volem que aquest Govern comenci a passar de la retòrica als fets", ha insistit Paluzie, que ha instat a la desobediència demanant que els partits independentistes busquin la fórmula per "tornar a pagar el sou als diputats suspesos" demà mateix, quan el ple votarà una resolució segons la qual no se suspendran els diputats però se'ls instarà a "designar" un diputat que voti per ells. En el mateix sentit, l'ANC ha exigit a l'executiu català que "no esperi les sentències" i comenci a definir "una estratègia i unes accions per fer efectiva la República".

TORRA, ALS CDR DES DE SANT JULIÀ DE RAMIS: " COLLEU I FEU BÉ DE COLLAR "

El president, Quim Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, i tot el Govern de la Generalitat han anat aquest 1-O a Sant Julià de Ramis, el municipi on havia de votar Carles Puigdemont el dia del referèndum i on la policia va protagonitzar una de les càrregues més contundents. Mentre per tot el país els CDR protagonitzaven actes de protesta, el Govern ha sentit a Sant Julià un manifest dels comitès i el crit insistent dels presents: "El poble decideix, el Govern obeeix". "Amics dels CDR, que colleu i feu bé de collar", els ha dit Torra saludant-los en prendre la paraula.

Durant el seu parlament, el president ha insistit, com està reiterant els darrers dies, a reclamar que es recuperi "aquella determinació i la mateixa voluntat" que va fer possible l'1-O; i ha instat a afrontar les setmanes i els mesos que han de venir "sense cap por de ser lliures" i amb els valors de solidaritat i fraternitat. "O llibertat o llibertat", ha reiterat.

S'ha referit als judicis contra els presos polítics i ha llançat una apel·lació directa a la "consciència dels catalans", per saber si acceptaran o no aquesta sentència. "Perquè no podem acceptar que votar sigui un delicte", ha reblat.
Desobediència massiva

No obstant això, el manifest que abans han llegit el CDR anava més enllà. "Ni un pas enrere amb el xantatge covard que fa l'Estat espanyol amb els nostres ostatges. El nostre horitzó és la República catalana i no ens conformarem amb menys", s'advertia en el text.

1-O, GUIA DE LES MOBILITZACIONS: AQUESTA TARDA A BARCELONA ( 18,30 PLAÇA DE CATALUNYA )

Què passarà aquest 1-O? Guia de mobilitzacions
La manifestació de dilluns a la tarda a Barcelona, que sortirà de la plaça de Catalunya, i les concentracions als centres de treball són els actes principals

 

Ara fa un any que l’estat espanyol va ser incapaç d’aturar la gran mobilització que va fer possible l’1-O. La societat civil, les entitats i organitzacions que ja van tenir un gran protagonisme aquella jornada, volen aprofitar la commemoració del primera aniversari per a reactivar la mobilització, amb la convocatòria de desenes d’actes per tot el Principat. La multitud d’entitats i organitzacions impulsores d’aquests actes fa que hi pugui haver noves convocatòries fins al primer d’octubre mateix. Heus ací el resum de les principals mobilitzacions convocades per la Plataforma 1 d’Octubre, que aplega mig centenar d’organitzacions, des de l’ANC i Òmnium Cultural i els CDR.

—Marxa per a fer efectiu el mandat de l’1-O


L’acte que es preveu més multitudinari és la manifestació que es farà el dilluns, 1 d’octubre mateix, a les 18.30 per a reclamar que es faci efectiu el mandat del referèndum de l’1-O. El recorregut sortirà de la plaça de Catalunya i acabarà davant del Parlament de Catalunya. Passarà pel carrer Fontanella i pel passeig Lluís Companys.

DIVERSOS AJUNTAMENTS PENGEN UNA PANCARTA AMB EL LEMA " PEPUBLIQUEM " PER REIVINDICAR L'1-O

Ajuntaments catalans han penjat a les 9 hores d’aquest dilluns una pancarta al balcó dels edificis consistorials per reivindicar l’1-O i posar de manifest el seu compromís amb la construcció de la república.

Es tracta d’una iniciativa de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que ha escollit les 9 hores per donar inici coincidint amb l’hora que van obrir els col·legis electorals de l’1 d’octubre avui fa un any.

L’associació ha fet arribar una lona als 786 ajuntaments que té associats així com un manifest perquè sigui llegit pels alcaldes. En el text es remarca el compromís del món local amb Catalunya, els valors democràtics, la pau, el diàleg, amb totes les persones anònimes que van fer possible el referèndum, amb els resultats de l’1-O i amb els presos polítics i exiliats i la República Catalana, entre d’altres.

Informa:VILAWEB.CAT (1-10-2018)

1-O, EL POBLE ES REVOLTA: TALLEN LES VIES DE L'AVE A GIRONA I JA HI HA TALLS EN DIVERSES CARRETERES DEL PAÍS

Unes 400 persones tallen des de dos quarts de set del matí les vies de l'AVE a Girona per reivindicar l'1-O. Els manifestants han accedit a l'andanes trencant una porta tot i la presència d'efectius dels Mossos d'Esquadra i de seguretat de l'estació, que els han intentat impedir el pas.

Els participants han fet aturar un tren que arribava i han cridat consignes a favor de la "independència", "fora les forces d'ocupació" o "jo també vaig ocupar les vies". La concentració, convocada pels CDR sota el lema l''1-O exercim l'autodeterminació', ha començat a la plaça 1 d'Octubre poc després de les sis del matí i s'ha unit amb altres grups a la zona de la Devesa des d'on han enfilat cap a l'estació.
Tallen l'AP-7 a Vandellós i a Martorell

A Vandellós, els CDR han tallat l'autopista AP-7 per reivindicar el mandat de l'1-O. Els CDR també han tallat l'AP-7 a l'alçada de Martorell i han retirat les tanques del peatge en una acció que recorda la que es va fer per Setmana Santa per la mateixa organització i que ha comportat l'exili d'Adrià Carrasco i el confinament de Tamara Carrasco a Viladecans dictat per un jutge.

1-O, EL POBLE ES REVOLTA: ELS CDR PROTESTEN DAVANT D'HISENDA, EL BANC D'ESPANYA I FOMENT DEL TREBALL A BARCELONA I MÉS ACCIONS A TARRAGONA, LLEIDA...

Un any després de l'1-O, els Comitès de Defensa de la República (CDR) han despertat Barcelona amb tres accions sorpresa simultànies per commemorar el primer aniversari del referèndum. Amb lemes com ara "Tombem el règim" o "1-O, ni oblit ni perdó", tres grups de manifestants s'han traslladat poc després de les 7 hores al davant dels edificis de l'Agència Tributària Espanyola, el Banc d'Espanya i Foment del Treball, unes protestes que després han confluït al passeig de Gràcia amb la Gran Via, on han tallat el trànsit, i han avançat juntes en direcció a la Diagonal. Durant el camí han enganxat cartells i adhesius a la seu de la Borsa i oficines bancàries. A les 12 h els CDR han convocat una manifestació als Jardinets de Gràcia.

El primer grup, d'unes 200 persones, s'ha concentrat a la plaça del Dr. Letamendi per protestar davant d'Hisenda, on han desplegat una pancarta amb el missatge "Tombem el règim". Una desena d'agents dels Mossos han situat un cordó per impedir l'accés a l'edifici, on els manifestants han cridat "1-O, ni oblit ni perdó", "Independència", però també "Els Mossos també són forces d'ocupació" o "Buch, dimissió". També han fet crits de "Que nos dejen actuar" i "A por ellos", adreçats als agents de la Guàrdia Civil que es troben dins de l'edifici d'Hisenda. Pocs minuts després els membres dels CDR han entrat a la calçada per impedir el trànsit des del carrer Enric Granados fins al carrer Aragó i, posteriorment, han tallat el carrer Balmes i han baixat en direcció a la Gran Via.

EL GOBIERNO TAMBÉ CREU QUE " MOLTES IMATGES PENOSES " DE L'1-O EREN " FALSES "

La portaveu del govern de l'Estat, la ministra Isabel Celaá, ha declarat aquest dilluns a la Ser que l'1-O va haver-hi "una intervenció policial que va produir, efectivament, que va projectar, imatges molt penoses, moltes d'elles falses, però molt penoses en l'àmbit internacional".

Aquests declaracions han estat replicades pel vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que li ha dit: "Si aquesta és l'aposta de diàleg del govern del PSOE, no podem dir que ens sentim satisfets; al contrari". "És una vergonya que amb el govern del PSOE segueix havent-hi presos polítics, segueix havent-hi gent a l'exili, segueix havent-hi més de 1.000 persones represaliades i que, a sobre, tinguin la barra de dir que les imatges de l'1 d'octubre, que algunes d'aquestes imatges, eren 'fake news", ha dit.

Mauri ha recordat i homenatjat la gent que va fer possible l'1-O i el president de l'entitat, Jordi Cuixart: "D'aquí a 15 dies farà un any que està injustament empresonat. És ell qui hauria de ser ara aquí, davant la seu de l'entitat". "També és gràcies a ell que l'1 d'octubre va ser possible aquesta jornada magnifica, de reivindicació, d'autodeterminació, de desobediència civil pacífica que és el que sempre ha fet el sobiranisme", ha afegit.

Informa:ELMON.CAT (1-10-2019)

CONCENTRACIONS ALS CENTRES DE TREBALL PER COMMEMORAR L'1-O

Centenars de persones s'han concentrat davant dels seus centres de treball aquest migdia per commemorar l'aniversari de l'1-O, seguint la crida de les entitats sobiranistes. Alguns dels manifestants han mostrat les paperetes de l'1 d'octubre impreses, mentre que també s'han pogut veure pancartes amb el lema Llibertat presos polítics i llaços grocs.

A tall d'exemple, els treballadors del Departament de Territori i Sostenibilitat s'han concentrat al carrer Numància, a tocar de l'estació de Sants. Cada cop que el semàfor es posava vermell, desenes de treballadors mostraven enmig del carrer una pancarta en què es podia llegir Us volem a casa, a més de paraigües grocs, paperetes de l'1-O i fotografies de l'empresonat Josep Rull, qui va ser conseller de Territori fins que va ser cessat pel 155.

"Vam votar, vam guanyar", "Llibertat presos polítics", "No esteu sols" o "1 d'octubre, ni oblit ni perdó" són algunes de les consignes que s'han pogut sentir durant la protesta dels treballadors del Departament de Territori. Diversos empleats d'aquesta conselleria ja fa 11 mesos que es concentren tots els dilluns i tots els divendres a les 11.30 hores per reivindicar l'alliberament dels presos. Aquest dilluns han fet la protesta a les 12 hores coincidint amb la convocatòria de les entitats sobiranistes.Un dels treballadors de la conselleria, Ferran Camps, ha explicat a l'ACN que en la concentració d'aquest dilluns "es barregen molts missatges". Per una banda, el record de l'1 d'octubre: "Tots el vam viure molt intensament i ens n'hem de sentir orgullosos". Però també de protesta per "les càrregues policials i de tot el que s'ha generat després del referèndum, com la problemàtica dels presos polítics i els exiliats".

Informa: VILAWEB.CAT (1-10-2018)

17 DELS 135 DIPUTATS ESCOLLITS EL 21-D HAN PATIT REPRESSIÓ DE L'ESTAT PER L'1-O

El 21 de desembre de 2017, fruit d’unes eleccions imposades des de Madrid via article 155 de la Constitució espanyola, els catalans tornaven a passar per les urnes. Els primers dies de campanya havien sortit de la presó alguns consellers que es presentaven per ERC o per JxCAT, i també hi participaven els exiliats per videoconferència. Però no el líder d’ERC, Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i el líder de l’ANC, Jordi Sànchez, tots tres candidats. Tampoc el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Havia estat una campanya electoral en un context repressiu judicial extrem, però tot i així, l’independentisme tornava a sumar majoria absoluta. JxCAT, 34 escons, ERC, 32, i la CUP, 4.

Però nou mesos després d'aquells comicis, i just un any després de la celebració del referèndum de l'1-O, no tots els diputats i diputades escollits a les urnes han pogut exercir la seva funció. De fet, 17 dels 135 diputats escollits el 21D han patit la repressió de l’Estat per l'1-O, de forma directa, veient suspesos alguns dels seus drets, pressionats fins a tal punt per la justícia espanyola que han renunciat a l'acta, o en el cas de dos diputats d'ERC, mantenint els seus drets i la seva acta de diputat, però investigats per la justícia espanyola arran del setge a la conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017 per intentar impedir el referèndum.

TORRA, A SANT JULIÀ DE RAMIS: " LA DEMOCRÀCIA I LA LLIBERTAT SERAN SEMPRE LA BANDERA DE CATALUNYA "

“La democràcia i la llibertat seran sempre la bandera de Catalunya”. Ho ha dit Quim Torra aquest dilluns durant una declaració institucional davant de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, amb motiu de la commemoració del referèndum de l'1-O, on ha tornat a reiterar que el seu Govern està compromès "amb el mandat democràtic de l’1 d'octubre". Torra ha recordat que el referèndum de l'1-O "va ser brutalment reprimit per la violència de l’Estat", i que " fa un any que l’Estat espanyol reprimia el dret a l’autodeterminació i a la llibertat d’expressió". A més, ha volgut destacar la "participació d’aquells que van votar contra la independència, que ho van fer assumint el risc de ser colpejats".

Pel Govern, l'1-O és "el dia que el poble català va demostrar el seu immens compromís amb la democràcia i la llibertat". A més, l'Executiu de Puigdemont s'ha declarat "orgullós d’un poble que actua de manera democràtica no violenta per defensar els seus drets", i ha destacat que "un any després vivim una situació de gravetat absoluta". Per aquest motiu, Torra ha exigit "la posada en llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats, l’axirvament de la causa i el respecte escrupolós dels principis més bàsics de la democràcia".

Abans d’aquesta declaració institucional, el Govern de Torra ha celebrat la reunió del Consell Executiu a l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis. Aquesta reunió se celebra setmanalment els dimarts al Palau de la Generalitat, però avui s’ha decidit avançar-la per fer-la coincidir amb l’1-O. A més, el Govern en ple ha participat als actes commemoratius de l’1-O que s’han organitzat a primera hora del matí al Pavelló Municipal de Sant Julià de Ramis -el col·legi electoral on havia de votar Carles Puigdemont-. També hi ha estat present el president del Parlament, Roger Torrent.

Informa:ELMON.CAT (1-10-2018)

COMMEMORACIÓ MULTITUDINÀRIA DE L'1-O PER TOT CATALUNYA

En la vigila de l'1-O, Catalunya ha commemorat el primer aniversari del referèndum amb centenars d'actes recordatoris arreu del país. Entitats, partits i agrupacions han organitzat una gran diversitat d'activitats que reivindiquen la fita històrica que va aconseguir aquell dia Catalunya i condemnen la brutalitat policial.

Barcelona ha acollit desenes d'actes en els diferents barris de la ciutat. En la majoria, els ciutadans han retornat als centres electorals on van votar, especialment en aquells que hi va haver càrregues policials. Un any després, els col·legis s'han omplert d'activitats lúdiques, festives i participatives com ara projeccions, cercaviles i parlaments.

A més, a la capital catalana també s'ha celebrat una marxa. El recorregut simbòlic ha començat a l’Institut Ramon Llull, un dels que van rebre la repressió policial, i ha finalitzat en l’institut Jaume Balmes, l’altre que també va viure una forta repressió de les forces policials de l’Estat. La manifestació s’ha anat aturant en diversos centres escolars com l’escola Fort Pienc, Mireia, Jesuites de Casp i Concepció, on s’ham enganxat plaques commemorativa que deia ‘Aquí vam votar, aquí vam guanyar’ 1-O 2017’.

UNA RUA TRANSCORRE PER CENTRE DE BARCELONA PER COMMEMORAR LA RESISTÈNCIA DE L'1-O

Centenars de persones s’han manifestat per diversos carrers del centre de Barcelona per commemorar la resistència de les persones que van fer possible que els col·legis electorals de la capital catalana poguessin votar en el referèndum de l’1-O del 2017.

El recorregut simbòlic ha començat a l’Institut Ramon Llull, un dels que van rebre la repressió policial, i ha finalitzat en l’institut Jaume Balmes, l’altre que també va viure una forta repressió de les forces policials de l’Estat durant la jornada electoral de l’1-O.

La rua ha finalitzat a l’institut Jaume Balmes, després de passar per l’escola Fort Pienc, Mireia, Jesuites de Casp i Concepció. La manifestació s’ha anat aturant en cada un dels centres escolars on s’ha enganxat una placa commemorativa que deia ‘Aquí vam votar, aquí vam guanyar’ 1-O 2017’.

Els integrants de la rua eren bàsicament famílies amb els seus fills, tots ells persones que van votar durant la jornada electoral.

Marc Carrasco, un dels votants de l’1-O a l’institut Ramon Llull, ha explicat que la rua d’aquest diumenge en commemoració de l’1-O servia per recordar ‘’la barbàrie’’ policial de la jornada de votació i per celebrar el simbòlic comiat de la república catalana de l’estat espanyol. ‘’Ens van acomiadar a cop de porres’’, ha reblat Carrasco.

LA GUÀRDIA CIVIL ADVERTEIX ELS SEUS AGENTS QUE RETIRAR LLAÇOS GROCS SUPOSA UNA INFRACCIÓ

La Guàrdia Civil ha instat els seus agents a que no participin a títol particular en activitats de retirada de simbologia independentista als carrers de Catalunya i els ha advertit que en cas d’incompliment incorreran en una infracció disciplinària.

En un escrit tramès a les diferents unitats, els comandaments del cos recorden que l’agost passat una patrulla dels Mossos d’Esquadra va identificar un guàrdia civil entre els integrants d’un grup de persones que estaven retirant simbologia independentista al carrer i li van obrir diligències per un suposat delicte de danys en mobiliari públic.

La difusió de la identificació d’aquest agent de la Guàrdia Civil “podria haver causat algun tipus de dany a la imatge de la institució”, assenyala el text. Després de la informació reservada practicada, la Guàrdia Civil ha decidit amonestar verbalment a l’afectat.

Tot i això, en l’escrit es considera que “la participació de membres de la Guàrdia Civil en activitats de retirada de simbologia independentista catalana en les vies o espais públics no resulta convenient a la imatge de la institució”.

Per això, dóna ordre als agents de no participar en aquestes activitats, sancionades en la vigent llei Orgànica del Règim Disciplinari de la Guàrdia Civil (LORDGC).

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (30-9-2018)

MARAGALL ACUSA JUSAPOL DE SER EL " BRAÇ ARMAT " DE CIUDADANOS

El conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, ha acusat aquest diumenge el sindicat policial Jusapol de ser el "braç armat" de Ciutadans. De la mateixa manera que Cs, ha afegit, és el "braç armat" del jutge Pablo Llarena, instructor de la causa de l'1-O. Segons Maragall, Jusapol té l'objectiu, "pels mitjans que sigui", que aparegui violència al país. Això, ha puntualitzat, "seria la manera de justificar els arguments del jutge Llarena". Malgrat els incidents que es van viure aquest dissabte al centre de Barcelona, Maragall ha destacat que "no ho han aconseguit". El conseller ha admès que davant aquestes provocacions, "l'independentisme no té una resposta fàcil". Tot i les demandes de dimissió al conseller d'Interior, Miquel Buch, Maragall s'ha mostrat convençut que les explicacions que haurà de donar "seran completes" i, si n'hi ha, "s'escatiran responsabilitats".

Per altra banda, el conseller s'ha postulat aquest diumenge al matí des del barri del Clot per ser l'alcaldable a Barcelona d'Esquerra Republicana a les eleccions municipals del maig de 2019. L'encara conseller d'Acció Exterior ha explicat que va ser el president del partit, Oriol Junqueras, qui li va proposar el repte des de la presó de Lledoners. Tot i que en un primer moment va dubtar, per raons com l'edat, o no voler malmetre el llegat que suposa el seu cognom, "finalment Barcelona es va imposar". Segons Maragall, la seva proposta podrà guanyar l'alcaldia si saben posar en marxa "una onada imparable de barcelonisme intel·ligent i crític, però compromès". Ernest Maragall ha descartat entrar a formar part d'una llista unitària amb la resta de formacions independentistes.

Informa: ELMON.CAT (30-9-2018)

EL PP DEMANARÀ ALS MOSSOS QUE INVESTIGUIN ELS INDEPENDENTISTES QUE ES VAN ENFRONTAR ALS MOSSOS

La diputata del PP Andrea Levy ha anunciat aquest diumenge que la seva formació demanarà a la Fiscalia que investigui els independentistes "radicals" que aquest dissabte van "atacar" als policies que es manifestaven a Barcelona. Així ho ha manifestat durant la seva visita a la carpa del PP instal·lada al Parc de Berlín de Madrid, en referència als incidents que van tenir lloc a la capital catalana.

La policia, segons ha explicat, és la què "assegura l'ordre constitucional a Catalunya" davant d'aquells "grups violents" que volen "posar en risc" la convivència pacífica i la tolerància. Així doncs, ha opinat que aquelles imatges no són "pròpies d'una convivència democràtica".

Informa:ELMON.CAT (30-9-2018)

N.de la R.

I si resulta que els provocadors dels aldarulls eren uns espanyolistes infiltrats? A veure. Tot amb tot, cal dir que amb tantes provocacions la violència serà inevitable. De moment, enterrem la revolució dels somriures.

Subcategories

ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES POTSER FALLARAN, PERÒ ESPANYA NO ENS FALLARÀ MAI

 

"No patiu: els vots no tenen amo "


«De situacions de frenada i confusió, de desesperació, ja n'hem passades unes quantes i molt serioses. I sempre han acabat obrint pas a fórmules guanyadores»

 

Vicent Partal

 

Hi ha una tensió ambiental notable entre els independentistes, a parer meu ben lògica i raonable. Un any després de la proclamació del 27 d’octubre no som ni de bon tros on tots voldríem ser. I les promeses fetes el 21 de desembre ni s’han complert ni van pel camí de complir-se. Com que les desavinences entre les forces polítiques independentistes són també molt evidents i els incidents entre els uns i els altres sovintegen, la situació deriva en acusacions molt poc elegants. Especialment, entre les parròquies fanàtiques, fanatitzades, de cada banda. Pràcticament cada dia, un polític d’un partit diu blanc i immediatament el de l’altra banda diu negre i ja hi som.

En una entrevista que publicàvem ahir, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg diu: ‘Com que no hi ha cap estratègia, ni cap objectiu clar compartit per tots els actors sobiranistes, qualsevol petita cosa es magnifica moltíssim.’ Afegeix, i crec que té raó: ‘Si això [la discrepància sobre el vot dels diputats] hagués passat dos mesos abans del primer d’octubre, hauria semblat una minúcia. Però, sense consens i objectius estratègics compartits, ens anem encallant.’

Efectivament, la clau de tot és que no hi ha consens ni objectius estratègics compartits. No n’hi ha entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. No n’hi ha entre els tres partits i el govern. No n’hi ha entre els polítics i l’ANC. Ni entre l’ANC i Òmnium, cada dia més allunyats. Però la qüestió és que això no pot imposar-se ni pot imposar-ho ningú.

El debat, i per tant la confrontació d’idees i projectes, és imprescindible. No és que siga necessari, és que és imprescindible. I probablement vol temps. Perquè són els fets, i no les paraules, que fan que s’entenguen les propostes. I he de dir que, en aquest sentit, no em fa perdre el son això que passa. Junts per Catalunya sembla que s’aclarirà aviat sobre què vol ser, amb la creació imminent de la Crida i la seua definició. ERC juga fort pel lideratge polític pensant en l’hegemonia electoral i bastint un projecte que sembla que vol incorporar sectors no estrictament independentistes al moviment per l’autodeterminació. I la CUP, tal com expliquem avui en aquest article, ja anuncia mesures importants i radicals, com ara refundar-se o deixar buits els escons del parlament, llevat dels moments clau.

De tot plegat, i de les conseqüències de tot això que veiem, n’emergiran propostes ben diferenciades entre tots, que crec que al final serà la millor manera d’aclarir-nos sobre quin és el camí per a continuar avançant. Personalment, no tinc cap idea de què preferirà la gent, el votant, els ciutadans. Com tots, tinc les meues preferències, però això no té importància. A parer meu, allò que és important de veritat és la certesa que –potser lentament però potser a una velocitat de vertigen– el país anirà entenent molt millor on som, afinant l’anàlisi, i decidirà en conseqüència. I tinc la seguretat absoluta que els vots i els escons variaran si ho vol i ho necessita la gent, com també poden variar els lideratges, desaparèixer demà mateix els actuals per més intocables que puguen semblar i aparèixer-ne de nous que ningú no espera ni controla. Llegeix més...

Visites Rebudes

08325898