LA GUÀRDIA CIVIL TENIA PREVIST INTERVENIR EN VINT COL·LEGIS MÉS L'1-O

La Guàrdia Civil tenia previst intervenir en 20 col·legis més dels que va actuar durant el referèndum de l'1 d'octubre, segons un informe del dispositiu de seguretat del cos sol·licitat en el procediment judicial del referèndum al jutjat número 2 de Manresa, que ha avançat Regió 7 i al qual ha tingut accés NacióDigital.

D'aquests 20 centres de votació, en set es va descartar intervenir perquè havien tancat abans de l'arribada dels agents, i en 13 més, per "motius de seguretat", per la important presència de concentrats en els col·legis, segons els agents de paisà del servei d'informació que es trobaven en els centres de votació des de primera hora.

Dels 13 col·legis als quals es va renunciar a actuar per "motius de seguretat", 10 eren de la Catalunya Central (Montmaneu, Sant Joan de Vilatorrada, dos a Argensola, Jorba, dos a Sant Fruitós del Bages, Viver i Serrateix, Tona i Moià) i tres més de la demarcació provincial de Lleida (Massoteres, Alcarràs i la Seu d'Urgell).

EL CONSELL D'EUROPA DEMANA A ESPANYA MÉS RESPECTE PELS DRETS HUMANS

El Consell d’Europa ha reclamat a Espanya respecte als drets humans. L'organisme internacional demana que s'elimini de la Llei de seguretat ciutadana "tota interferència desproporcionada" amb la llibertat d’expressió i reunió pacífica. En una carta dirigida a la presidenta del Congrés de Diputats, Ana Pastor, i el del Senat, Pío García Escudero, la comissària de Drets Humans, Dunja Mijatovic, insta a “garantir-ho” en la revisió de l’anomenada llei mordassa.

I've just published my letter to the Spanish Parliament urging #Spain to ensure that the Law on Citizens’ Safety upholds the rights to #freedomofexpression and #freedomofassembly@Congreso_Es @Senadoesphttps://t.co/7IscKj9bsY
— Commissioner for Human Rights (@CommissionerHR) 23 de novembre de 2018

La comissària espera també que de la revisió de la llei resulti un marc legal que protegeixi “millor” aquests drets “en línia amb els estàndards internacionals de drets humans”. La comissària tampoc no veu amb bons ulls altres provisions dels articles 36 i 37 de la llei, com ara que es pugui sancionar "petites interrupcions" en una manifestació o reunió, l'"ocupació" de l'espai públic "contra la llei" o la resistència o desobediència als agents de policia.

SEGONS EL CEO: ERC GUANYARIA LES ELECCIONS AL PARLAMENT I L'INDEPENDENTISME EN MANTINDRIA LA MAJORIA

ERC guanyaria les eleccions al Parlament amb una forquilla entre 36 i 38 escons, segons la tercera onada del baròmetre del Centre Estudis d’Opinió (CEO), com a mínim quatre més dels parlamentaris que tenen ara els republicans a la cambra catalana . I segons el mateix sondeig es mantindria la majoria independentista entre els 69 i els 73 escons.

Així, JxCat, que ara té 34 diputats, n’obtindria 23-34 segons el CEO i la CUP, que ara és subgrup amb 4 diputats, retornaria als resultats de les últimes eleccions amb una forquilla entre els 8 i els 10 diputats. També millorarien resultats els comuns, que dels 8 actuals passarien als 12-13. El PSC es mantindria entre els 17 i 18 escons. Cs, que ara és la primera força a la cambra amb 36 escons, quedaria en segon lloc amb una forquilla entre els 29 i els 30; mentre que el PP català, ara amb 4 diputats, es quedaria amb 2 o 3 escons.

EL 57% DELS CATALANS VOTARIA CONTRA LA CONSTITUCIÓ, QUE NOMÉS TINDRIA EL SUPORT DEL 17,4%

Segons la tercera onada del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió si avui es fes un referèndum per decidir sobre l’actual constitució espanyola, només tindria el suport del 17,4% dels catalans. Al davant hi tindria l’oposició del 57% dels

ciutadans, que hi votaria contra el text. El 4,6% dels electors votaria en blanc.
També és destacable l’enorme consciència antifranquista dels ciutadans catalans. Pel 68,5% l’etapa del franquisme va suposar un efecte negatiu a la història de Catalaunya i només un 3% creu que va ser positiu. Al mig, un 22,5% creu que va tenir coses positives i negatives.

Tal com diu el mateix sondatge, el sí a la independència continua essent majoritari i amplia la distància respecte del no. Un 47,2% dels catalans vol que Catalunya esdevingui un estat independent, per un 43,2% que s’hi oposa. També diu que ERC guanyaria amb claredat unes hipotètiques eleccions al parlament.

Informa:VILAWEB.CAT (23-11-2018)

TORRA CANVIA D'ESTRATÈGIA PER RESPONDRE ALS JUDICIS DE L'1-O: " HEM DE PRENDRE UNA DECISIÓ QUE PUGUEM DEFENSAR "

"Torra canvia d’estratègia per respondre als judicis de l’1-O"


El president ha descartat d'anticipar les eleccions i es decanta per aplicar el mandat republicà immediatament després de les sentències

 

Per: Pere Martí

 


Inconvenient. Quan va arribar a la presidència de la Generalitat, Quim Torra va dir que no acataria les sentències del judici de l’1-O i que no es veia amb cor de continuar en el càrrec si es mantenien els dirigents independentistes empresonats. Aquesta posició va ser interpretada com el desig de convocar eleccions anticipades així que se sabessin les sentències per aprofitar el rebuig social que originaran i garantir una nova majoria independentista. Era una de les possibilitats que Torra tenia damunt la taula, però hi havia un inconvenient: donava una imatge de president interí, que hi era de pas, cosa que el debilitava internament, a Catalunya, i també de cara al govern espanyol.

Durant aquests mesos, d’ençà que va arribar a la presidència, Torra ha pogut constatar que no únicament el govern espanyol no té voluntat sincera de diàleg a l’hora de tractar del dret d’autodeterminació, sinó que la repressió judicial s’ha refermat. La fiscalia general de l’estat, María José Segarra, nomenada pel PSOE, va mantenir el delicte de rebel·lió i ara ha anunciat que es querellaria contra els batlles que van col·laborar en el referèndum del primer d’octubre de l’any passat, amb què demostra un esperit d’acarnissament contrari a la teòrica voluntat de diàleg i distensió que assegura promoure el govern de Pedro Sánchez.

L'ORGANITZACIÓ MUNDIAL CONTRA LA TORTURA EXIGEIX LA IMMEDIATA LLIBRETAT DE CUIXART I SÁNCHEZ

L’Organització Mundial contra la Tortura (OMCT), la xarxa més gran d’oenagés que lluiten, entre d'altres, contra la tortura i les detencions arbitràries, ha dirigit una carta oberta el president espanyol, Pedro Sánchez, i a la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, per reclamar la “immediata i incondicional” posada en llibertat del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, per considerar que la seva presó preventiva és “arbitrària”.

En la carta oberta, que està també dirigida al defensor del Poble i signada pel secretari general de l’OMCT, Gerald Staberock, l'organització reclama acabar amb l'assetjament, inclòs el judicial, contra Cuixart i Sànchez i garantir el dret a un judici just; que s'ordeni que els fets siguin examinats pel seu jutge natural, en aplicació al dret a igualtat davant dels tribunals, transferint la causa a un tribunal ordinari i competent per jutjar esdeveniments que han succeït a Catalunya.

MARCHENA DECIDEIX NO APARTAR-SE DE LA PRESIDÈNCIA DEL JUDICI DE L'1-O

El president de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), Manuel Marchena, ha decidit no abste­nir-se i, per tant, té el propòsit de mantenir-se al capdavant del procés i del judici pel cas 1- O. Marchena ha estat objecte de recusació per part de nou dels processats en aquest procediment judicial, que han al·legat una suposada falta d’imparcialitat d’aquest ma­gistrat per jutjar els dirigents independentistes.

Davant d’això, hauria pogut ­optar per l’abstenció i apartar-se de l’enjudiciament del cas. Segons diverses fonts de la mateixa Sala Penal, però, ha decidit continuar al capdavant del tribunal que jutjarà l’1- O perquè estima, en substància, que la seva imparcialitat no pot ser qüestionada a causa de les con­sideracions contingudes en el ­watsap que el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, va enviar als seus parlamentaris.

En aquest missatge, Cosidó vinculava l’acord perquè Marchena presidís el Tribunal Suprem amb els interessos dels populars en l’àmbit de la justícia i considerava que el pacte aconseguit amb el PSOE per renovar la cúpula ju­dicial permetria, en contrapartida, el control de la Sala Penal del Suprem “des de darrere”.

CATALUNYA DEL NORD: CONTINUA EL BLOCATGE DE LES ARMILLES GROGUES

 

Les armilles grogues continuen el blocatge a Catalunya Nord. El moviment de les armilles grogues continua les mobilitzacions, que avui s’han centrat de nou a blocar els peatges al nord i al sud de Perpinyà. Tot i que l’assistència ha estat menor, els manifestants han pogut blocar-los. Un altre punt conflictiu ha estat a Prada, on s’ha tallat la carretera en tots dos sentits i s’ha originat un embús important. També continua blocat el mercat internacional Sant Carles. Un dia més els estudiants de secundària han fet vaga i s’han manifestat a Perpinyà. Després de les manifestacions, hi ha hagut incidents en uns quants punts de la ciutat.

La policia ha detingut tretze estudiants que havien apedregat la policia o que havien comès actes de vandalisme aprofitant la manifestació. Els agents hi han respost llançant gasos lacrimògens per dispersar-los. També hi ha hagut concentracions a Canet, Argelers i Prada. En aquesta última vila s’ha tirat un còctel Molotov contra una seu judicial i la policia també hi ha intervingut. El govern espanyol ha emès una nota avui queixant-se de la vaga: el Ministeri d’Afers Estrangers ha lamentat el blocatge de carreteres i fronteres perquè –diu– perjudica els transportistes i és un obstacle a la lliure circulació de mercaderies.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (23-11-2018)

EL TSJC DESCARTA UN DELICTE CONTINUAT D'ODI EN ELS ESCRITS DE TORRA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha descartat que els articles, declaracions i tuits del president de la Generalitat, Quim Torra, hagin incorregut en un delicte continuat d'odi o conspiració a la rebel·lió, i l'emmarca en els drets de llibertat de pensament i opinió, segons una interlocutòria recollida per Europa Press.

En un recurs de súplica de Vox, que ara el TSJC rebutja, el partit reclamava investigar Torra per un presumpte delicte continuat d'odi, en afirmar que "han estat una constant en el temps les manifestacions d'odi i menyspreu cap al poble espanyol per part de l'actual president de la Generalitat".

Vox recorria així la decisió de l'alt tribunal català de no admetre a tràmit la seva querella per delicte d'odi en els articles de Torra, malgrat que el tribunal sí que va veure indicis d'aquest delicte a l'article "La llengua i les bèsties", però que ja estava prescrit.

EL GOVERN NEGOCIARÀ UNA REFORMA DE L'IRPF PER GRAVAR LES RENDES MÉS ALTES

El Govern de Quim Torra ha donat aquest dijous al matí pistes que s'avindrà a negociar una possible reforma de l'impost de l'IRPF amb la finalitat d'atreure els comuns i poder, d'aquesta manera, desbloquejar el projecte de Pressupostos. El ple del Parlament ha aprovat una moció del grup socialista que preveu reformar aquest tribut perquè sigui "més just i progressiu, especialment en les rendes més altes". El punt ha rebut 30 vots a favor (els del PSC, Catalunya en Comú i la CUP), tres vots en contra i 96 abstencions, entre les quals figuren les dels diputats independentistes.

Amb només 61 vots possibles d'un total de 66 —no exerceixen el seu dret al vot cinc parlamentaris processats— el Govern necessita imperiosament un aliat per aconseguir els 68 vots per poder aprovar els comptes. El seu aliat preferent és Catalunya en Comú-Podem, però David Cid, diputat de la formació d'esquerres, ha avisat durant el debat que "no els busquin" si no estan disposats a fer una reforma tributària per poder obtenir més recursos per a polítiques socials. El Govern sembla disposat a revisar l'IRPF, però no l'impost de successions i donacions, que sembla que és el cavall de batalla de la negociació. La proposta dels socialistes, enfocada a augmentar en 300 milions la recaptació, només ha rebut 29 vots a favor —del PSC, els comuns i CUP— i 100 en contra, entre els quals hi ha els de la majoria independentista.

EL PARLAMENT REBUTJA INSTAR EL GOVERN A DETALLAR LES VISITES QUE REBEN ELS PRESOS POLÍTICS

El Parlament ha rebutjat instar el Govern a presentar una relació de visites -amb detall del dia, l'hora i el motiu- realitzades per membres de l'executiu i alts càrrecs de l'administració als centres penitenciaris per on han passat els presos polítics. La moció tombada, presentada pel grup de Cs, també demanava que el Govern garantís la "igualtat de tracte" de tots els reclusos. Els grups de JxCat, ERC, PSC-Units, CatECP i la CUP (88) hi ha votat en contra, pels vots a favor de Cs i PPC (40). La diputada del grup taronja Lorena Roldán ha assegurat que el Govern té "tracte de favor" a les presons.

Entre d'altres punts, la formació taronja volia que el Parlament instés el Govern a garantir "la igualtat de tracte" a tots els presos, sense que n'hi hagi que es puguin "beneficiar", afirmava el text, d'un suposat tractat diferenciat arran de la seva "condició de polític o per les seves relacions amb els polítics actuals".

I de fet, la moció de Cs, que s'ha rebutjat, proposava que el Govern presentés en un termini de quinze dies una relació de visites, amb detall de dia i hora, dels membres del Govern o personal de l'administració, i també del president del Parlament, als centres penitenciaris d'Alcalà de Henares, de Soto del Real, d'Estremera, de Lledoners, de Puig de les Basses i de Mas d'Enric, on hi ha hagut presos polítics. Cs també volia que es detallés el nombre "total diari de visites" realitzades per altres professionals.

MAS: " NO S'HA DE RENUNCIAR A LA VIA UNILATERAL, TOT I QUE NO ENS PORTARÀ GUANYAR "

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, s’ha mostrat convençut aquest dijous de mantenir viva sobre la taula la via unilateral. Concretament, durant una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, ha assegurat: “No es pot renunciar d’entrada a cap possibilitat de present i de futur tenint en compte que la batalla serà dura i llarga. No s’ha de renunciar a la via unilateral tot i que en sóc conscient que no ens portarà a guanyar”.

Mas ha argumentat, en aquest sentit, que “els dos Jordis estan a la presó abans que es declarés la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) al Parlament” i, per altra banda, “no podem oblidar que fer un referèndum a Espanya no és delicte: es va treure del Codi Penal l’any 2005”.

Ara bé, ha coincidit amb el president de la Generalitat, Quim Torra, que no s’han de convocar eleccions anticipades com a reacció a la sentència de l’1-O per “no posar en risc” la majoria independentista.

EL PRESIDENT MUNDIAL DELS DEFENSORS DEL POBLE RENYA CIUDADANOS PELS ATACS A RIBÓ

El president mundial dels Ombudsman, els Defensors del Poble, l’irlandès Peter Tyndall, ha retret en una carta a Ciutadans els seus atacs contra el Síndic de Greuges, Rafael Ribó. La carta, a la qual ha tingut accés VilaWeb, va adreçada a Inés Arrimadas i a Carlos Carrizosa, que són els qui van esriure a Tyndall en primera instància per denunciar la parcialitat, a parer seu, de Ribó, a qui han arribat a qualificar en seu parlamentària de ‘membre del comitè de la rebel·lió’. Els atacs i el menyspreu de Ciutadans contra Ribó al parlament són habituals. I Tyndall justament els adverteix que tinguin cura amb això.

Concretament, el president dels Defensors del Poble de tot el món diu a Arrimadas i a Carrizosa: ‘L’Institut Internacional dels Ombudsman dóna suport a qualsevol membre que rebis amenaces. Ens preocupa, particularment, assegurar que la independència dels nostres membres no es vegi amenaçada. Us demanaria respectuosament que tingueu una gran cura a evitar d’emprendre accions o de fer comentaris que puguin tenir l’efecte d’amenaçar la independència de l’Oficina del Síndic.’

Informa:VILAWEB.CAT (22-11-2018)

 

TORRA NOMENA ALFRED BOSCH COM A CONSELLER D'EXTERIORS

El republicà Alfred Bosch ja és conseller del Govern de la Generalitat. Aquest dijous el president de la Generalitat, Quim Torra, ha signat el seu nomenament com a conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, en substitució d’Ernest Maragall. Bosch prendrà possessió del càrrec aquest divendres a les nou del matí, en un acte presidit per Torra que tindrà lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

En un missatge a les xarxes socials, Torra ha donat la benvinguda a Bosch i ha agraït a Maragall la feina feta durant els sis mesos que ha estat al capdavant del Departament.

Acabo de signar el nomenament d'@AlfredBosch com a nou conseller d'@exteriorscat i demà prendrà possessió. Benvingut al @Govern en un moment en què explicar-nos al món és més important que mai. Moltes gràcies @ernestmaragall per la feina feta. pic.twitter.com/UwhxOKz1L8
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 22 de noviembre de 2018

MAY PARA ELS PEUS A ESPANYA: " PROTEGIREM LA SOBIRANIA BRITÀNICA DE GIBRALTAR "

La primer ministra britànica, Theresa May, ha parat els peus a Espanya en les seves intencions d'intervenir sobre Gibraltar aprofitant l'acord del Brèxit, i ha anunciat en roda de premsa que protegirà la sobirania britànica del penyal en les negociacions sobre la futura relació entre el Regne Unit i la UE. Espanya va cedir el penyal a Anglaterra en el Tractat d'Utrecht del 1713, que va provocar el final del suport anglès al bàndol austriacista i la victòria borbònica.

May, que va conversar ahir amb el president espanyol, Pedro Sánchez, ha indicat al Parlament britànic que va ser "absolutament clara" amb el dirigent espanyol, i que li va traslladar que "la sobirania britànica de Gibraltar serà protegida" i que "la futura relació amb la UE ha de funcionar per a tota la família del Regne Unit".

La primer ministra s'ha mostrat esperançada amb la possibilitat d'arribar a un acord el proper diumenge, 25 de novembre. "Els britànics volen que això es resolgui. Tenim un bon acord per a un futur més brillant, està al nostre abast i estic decidida a aconseguir-ho", ha afegit.

Informa:ELNACIONAL.CAT (22-11-2018)

PEPE BORRELL, ARA TAMBÉ CONTRA LES ARMILLES GROGUES DE FRANÇA

El Ministeri d'Afers Exteriors espanyol, que encapçala Josep Borrell, ha presentat una protesta davant el seu homòleg francès per les protestes de les armilles grogues, que considera que interfereixen el comerç, segons ha informat el diari L'indépendant de Perpinyà. La protesta de les armilles té una forma d'actuació similar a la que han fet servir en ocasions els CDR catalans, i que a Espanya va rebre acusacions de terrorisme.

El ministeri espanyol, però, no ha argumentat que estigui molest per la similitud amb els CDR, sinó que ha assegurat que les protestes de les armilles grogues "provoquen perjudicis als transportistes que han de travessar cada dia la frontera amb França i obstaculitzen la lliure circulació de mercaderies". I ha demanat a les autoritats franceses "adoptar totes les mesures pertinents per garantir la lliure Mentrestant, a l'Estat francès segueixen les protestes de les armilles grogues, motivades per l'alça del preu dels carburants. Els antiavalots francesos han impedit avui alguns talls, però també han fet gestos de solidaritat amb els manifestants.

Els antidisturbis es retiren els cascos en solidaritat amb les armilles grogues i per mostrar que no carregaran a Burdeus, Occitània pic.twitter.com/2co191oKMd
— Catalunya Nord

UN TESTIMONI DETALLA COM LA POLICIA VA ESTOMACAR JORDI BORDÀS

"El va posar de genolls a terra i li va començar a propinar cops de puny, sembla com si li fes cops de martell". Així ha explicat l'agressió que va patir el fotoperiodista Jordi Borràs per part d'un inspector del Cos Nacional de Policia, el passat 17 de juliol al centre de Barcelona.

La testimoni, una docent veina de la zona dels fets, ha descrit fil per randa l'agressió de manera, segons fonts del cas, "contundent". De fet, fins i tot s'ha sentit malament perquè un cop va passar tot no li va demanar pas al fotoperiodista com es trobava dels cops. La testimoni ha detallat com el policia el va agredir, el va reduir i el va estomacar a cops de puny i de genoll, que feia impossible que Borràs es poguès protegir o defensar.

A més, aquest matí també han declarat dos testimonis més. Un dels Mossos que va socórrer el fotoperiodista que no ha aportat cap més detall que no va poder enxampar l'agressor. I un altre agent del CNP que havia dinat amb l'agressor i que ha negat que amb ell hagués begut més d'una copa durant el dinar.

Informa:ELMON.CAT (22-11-2018)

ELS FORENSES CONCLOUEN QUE ROGER ESPANYOL VA REBRE " PROBABLEMENT " UNA BALA DE GOMA

La lesió de Roger Español és “compatible amb un impacte a gran velocitat probablement una pilota de goma”. Aquesta és la conclusió a què han arribat els metges forenses que han visitat i peritat la pèrdua de l’ull durant una de les càrregues del Primer d’Octubre. Així ho han presentat a les parts aquest matí davant el Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, just el dia que han declarat quatre policies més que van actuar a la Ramon Llull.

Per altra banda, el Jutjat ha imputat dos agents més, que suma ja un total de 26 policies investigats per la seva actuació durant els fets del Primer d'Octubre. Les declaracions d'aquest matí s'han mantingut en la mateixa línia de defensa dels anteriors. De fet, han admès que es van disparar pilotes de goma seguint tots els "protocols".

Així mateix els agents actuant han assegurat que van reaccionar davant una situació que els generava "perillositat" amb conductes per part dels concentrats que han titllat "d'odi" i "violència". Fins i tot, han advertit en les seves declaracions que hi havia concentrats que els tiraven "pedres", "llambordes" i "cargols" que portaven a les "motxilles".

LA FISCALIA D'ESPANYA CONFIRMA QUE ES QUERELLARÀ CONTRA BATLLES CATALANS PER L'1-O

La fiscal general de l’estat, María José Segarra, ha confirmat avui durant una visita a Barcelona que presentaran querelles contra batlles catalans per haver donat suport a l’1-O. Després de més d’un any amb desenes de batlles sota l’amenaça d’una possible querella per la cessió de locals municipals per al referèndum, Segarra diu que són a punt d’acabar les diligències d’iinvestigació, algunes de les quals —sense concretar el nombre— acabaran en una querella i unes altres s’arxivaran.

Aquest anunci de Segarra arriba una setmana després de l’arxivament de la causa contra un dels batlles amenaçats, Marc Solsona (JxCat), de Mollerussa, a qui ja li ho van comunicar. Però també dos mesos després d’haver-se sabut que la fiscalia mantindria l’amenaça sobre el batlle de Palafrugell, Josep Piferrer (ERC), que no n’arxivaria la investigació.

Informa:VILAWEB.CAT (22-11-2018)

MÉS DE 120 CATEDRÀTICS I PROFESSORS DE DRET REFUSEN LA REBEL·LIÓ I LA SEDICIÓ DELS PRESOS POLÍTICS

Més de 120 catedràtics i professors de Dret d'Espanya han signat un manifest on refusen l'acusació pels delictes de rebel·lió i sedició que es demanen pels presos polítics independentistes. Així ho assegura un manifest al que ha tingut accés El diario.es el qual suposa una alerta per part d'aquests professors i professores que discrepen de les interpretacions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

La Fiscalia acusa de rebel·lió als presos polítics, i l'Advocacia de l'Estat els acusa de sedició; aquest centenar de catedràtics i professors considera que ni una cosa ni l'altra ja que no consideren que hi hagi cap element necessari de violència per acusar d'aquests delictes.

Al manifest, els firmants adverteixen que la interpretació de la Fiscalia i de l'Advocacia "obre la porta a la banalització de dos delictes pràcticament inèdits en democràcia i amb un passat de record trist" (els únics condemnats per rebel·lió des de la restauració de la democràcia són el coronel Tejero i la resta de participants del cop d'Estat del 23-F).

ESPANYA NO VETA KOSOVO EN EL SORTEIG DE L'EUROCOPA 2020, PERÒ NO POT COINCIDIR AMB GIBRALTAR

La Federació Espanyola manté el veto a una possible confrontació amb Gibraltar, però no ha sol·licitat la mateixa mesura amb la selecció de Kosovo, de manera que, sobre el paper, pot coincidir en el mateix grup de classificació per a l’Eurocopa 2020. El sorteig de la fase de classificació es durà a terme el pròxim 2 de desembre a Dublín, i ahir la UEFA va concretar les normes –no són poques ni senzilles– que regiran a l’hora de determinar el repartiment de les 55 seleccions en 10 grups.

A fi d’evitar conflictes polítics, la UEFA concreta tres enfrontaments prohibits. En cap cas no podran coincidir en el mateix grup Espanya amb Gibraltar ni tampoc Kosovo amb Sèrbia o amb Bòsnia. En realitat, ara mateix hi ha dos vetos més insalvables: Ucraïna i Rússia, per una banda, i l’ Azerbaidjan i Armènia, per l’altra, tampoc no volen veure’s les cares sobre un camp de futbol. Tanmateix, en els dos últims casos la UEFA no ha necessitat deixar constància oficial del veto previ perquè la distribució dels bombos del sorteig ja impedeix que es donin aquests encreuaments maleïts per la política internacional.

La possibilitat que Espanya i Kosovo –que disputa la seva primera Eurocopa– coincideixin en el mateix grup apareix dies després de la polèmica que va sorgir entre alts responsables del ministeri espanyol d’ Exteriors i dirigents del COI entorn del tracte als esportistes de Kosovo (país no reconegut per Espanya) en competicions organitzades en territori espanyol.

LES SET MANIPULACIONS ANTIINDEPENDENTISTES DEL DOSSIER DE PEPE BORRELL

"Les set manipulacions del dossier antiindependentista de Josep Borrell "
Elaborat i divulgat per un professor espanyol a la Comissió Europea, el ministre espanyol el va difondre entre diplomàtics com un argumentari contra l'independentisme

 

Per: Redacció

 

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha difós un powerpoint entre els diplomàtics espanyols amb tot un seguit d’arguments per a desacreditar l’independentisme en la batalla per l’opinió pública mundial. El document compara l’independentisme amb el Front National d’ultradreta de Marine Le Pen i amb el Brexit. També destaca indicadors segons els quals Espanya és al capdavant de les principals classificacions sobre la salut democràtica i fa èmfasi en la difusió de suposades notícies falses sobre l’1-O per a relativitzar o negar la violència policíaca. Tot un desplegament d’arguments que hauria signat el seu predecessor en el gabinet de Rajoy, Alfonso Dastis.

La cosa sorprenent és que Borrell difongui un document que va presentar un professor espanyol en una sala de la Comissió Europea el 28 de setembre proppassat; una presentació que la web oficial de l’executiu comunitari va arribar a difondre en vídeo. Però durant poques hores, perquè després el van retirar. Malgrat les peticions d’explicacions d’europarlamentaris com Josep-Maria Terricabras, Jordi Solé i Ramon Tremosa, no hi ha hagut cap resposta. La presentació, la va fer Antonio María Bueno Armijo, professor de dret administratiu de la Universitat de Còrdova. Va aprofitar una visita amb alumnes a la Comissió i l’amistat amb un funcionari que hi treballava per fer una conferència contra l’independentisme fent servir de suport el powerpoint de Borrell, segons que va explicar ell mateix a El Confidencial. En la conferència deia que l’independentisme era ”moralment dolent’. El document que el ministre espanyol fa servir d’argumentari és ple de manipulacions, que us expliquem en aquest article.

L'ACCIDENT DE VACARISES OBRE LA BATALLA ENTRE EL GOVERN I L'ESTAT PER LES INVERSIONS A RODALIES

Al govern de la Generalitat no tenen cap dubte que el descarrilament d’un tren de Rodalies a Vacarisses provocat per una esllavissada i que va deixar un mort i 49 ferits va ser degut, en part, a l’“obsolescència, una manca de manteniment i una falta d’inversions a les línies”, en paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, al programa El matí de Catalunya Ràdio. Calvet, a més, va titllar d’“oportunista” la resposta del govern de l’Estat, que dimarts va vincular les inversions a Rodalies amb l’aprovació dels pressupostos generals després de reconèixer que hi ha un deute històric amb el sistema de Rodalies català. Segons Territori, en els gairebé 10 anys que Rodalies porta sent competència de la Generalitat, només s’han executat entre un 12% i un 13% dels 4.000 milions d’euros promesos per al servei.

Des d’Adif, l’empresa estatal que porta les infraestructures ferroviàries, responen desvinculant l’accident de les inversions i recorden que el punt de la R4 on es va produir l’esllavissada s’havia revisat el mateix dilluns i el divendres anterior i que només en el tram entre Manresa i Terrassa s’han invertit entre el 2016 i el 2018 uns 3,5 milions d’euros en trinxeres per protegir la via de possibles esllavissades. També defensen que les limitacions temporals de velocitat que s’imposen en trams en obres o amb riscos s’han reduït en els últims anys. “Els nostres tècnics de manteniment fan controls exhaustius, però no existeix el risc zero”, completen des d’Adif, que, a més, recorden que, en el tram de Vacarisses, el 2017 s’hi va instal·lar una xarxa metàl·lica de seguretat per contenir el risc.

GUARDIOLA: " EL BARÇA HA DE JUGAR UN PAPER IMPORTANT EN EL PROCÉS "

L’entrenador Pep Guardiola ha defensat que és impossible entendre el Barça sense saber què ha passat històricament a Catalunya. Per això, en una conferència a la Universitat de Liverpool, ha assegurat que el Barça ‘ha de jugar un paper important en el procés.’ De totes maneres, l’entrenador del Manchester City ha admès que a vegades ‘no és fàcil’ per la directiva i el president significar-se políticament.

Guardiola també va parlar de la seva visita als presos polítics a la presó dels Lledoners. ‘I vaig ser dues hores i va ser un moment emocionant. Vaig poder constatar com n’és d’injust que siguin allà per expressar la seva opinió’, va declarar. L’entrenador va desitjar que el judici ‘vagi bé’ i va expressar els seus dubtes sobre la UE. ‘No sé si ho està fent tot per vetllar pels drets humans’, va dir.
Pep Guardiola

Informa:VILAWEB.CAT (22-11-2018)

L'ANC I INDEPENDENTISTES CANARIS ES CONJUREN PER L'AUTODETERMINACIÓ

L'ANC i el Consell per la Descolonització i la Transició Nacional de l'Arxipèlag Canari (CDTN) han organitzat la '1a tardor Àfrica-Europa de Nacions sense Estat i Colònies'.

Les jornades, que es faran els dies 24 i 25 de novembre a Las Palmas de Gran Canària, tindran com a objectiu "fer visible les històriques i justes reivindicacions de les nacions sense estat a les institucions i països de la comunitat internacional i demanar una resolució política".

Segons informen els organitzadors, "la '1a Tardor Intercontinental' serà un acte de reconeixement recíproc dels drets nacionals entre diferents entitats nacional i colonials presents". Concretament, hi assistiran Catalunya, Escòcia, Irlanda, Còrsega, Fèroe, el Vèneto, Gibraltar, l'Arxipèlag Canari, Líbia, Kabylia i Ceuta i Melilla.

Amb aquest context, la CDTN avisa que les jornades se celebraran a l'Arxipèlag Canari "com a paradigma a la persistència colonial". Concretament, l'organització assegura que servirà també per "denunciar la repressió política de l'estat espanyol" i "expressar el suport a Catalunya com a exemple de reivindicació pacífica i democràtica pels drets nacionals". Recordem que des del passat 2017, l'ANC i el CDTN han establert vincles mitjançant diferents trobades i actes a favor del dret a l'autodeterminació, com també amb reunions amb altres actors importants com el Centre en defensa del petit comerç treballem per la independència de Catalunya (CADCI).

Informa:RACOCATALA.CAT (22-11-2018)

L'ADVOCACIA DE L'ESTAT DESTITUEIX EL RESPONSABLE DEL CAS DE L'1-O QUE HI VEIA REBEL·LIÓ

L'advocada general de l'Estat, Consuelo Castro, ha destituït l'advocat en cap del departament penal, Edmundo Bal , que era el responsable de defensar la posició de l'Estat en el judici del cas 1-O. Amb aquesta destitució, el govern espanyol s'assegura que l'Advocacia, òrgan controlat i guiat des de l'Executiu, mantingui l'acusació de sedició.

Castro cessa Bal per pèrdua de confiança i després d'un desacord sobre les acusacions en el judici del procés. Bal defensava acusar els líder independentistes de rebel·lió, però l'Advocacia va optar per limitar la seva acusació a sedició i de malversació.

El càrrec d'advocat de l'Estat cap del Penal és un càrrec de confiança que depèn de l'advocada general. Castro, que dirigeix l'Advocacia des del canvi de govern i l'arribada de Dolors Delgado al Ministeri de Justícia, ha de buscar ara a un advocat que defensi l'escrit d'acusació.

CIUDADANOS I PP FRACASSEN EL L'INTENT DE PROHIBIR ELS LLAÇOS GROCS AL CARRER

L’endemà del 20-N, i que diversos locals de col·lectius i partit sobiranistes del Principat s’hagin llevat amb pintades, el Parlament de Catalunya debatia la prohibició dels llaços grocs a l’espai públic. També feia pocs dies de l’atac que van fer al cotxe d’Alejandro Fernández i que Pablo Casado comparés els llaços grocs amb les marques que els nazis feien als comerços dels jueus. S’avaluaven dues proposicions de llei: una de Cs, l’altra del PP. JxCat, ERC, els comuns i la CUP han tombat el doble intent per a regular l’ús dels símbols a les institucions i a l’espai públic i preservar-ne la ‘neutralitat’. Les iniciatives donaven forma a les conegudes reivindicacions de Cs i del PP mentre a l’hemicicle, sobre la bancada del govern, els llaços grocs habituals evocaven l’absència dels diputats d’ERC i JxCat empresonats.

‘Volen imposar el totalitarisme estètic als carrers, a les places, a les platges’, ha denunciat la diputada del PP Andrea Levy. Els populars pretenien sancionar amb multes d’entre 100 i 6.000 euros els infractors de la prohibició dels símbols polítics a les institucions i al carrer. Tant Levy com el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, han intervingut en castellà. En començar, el de Cs ha saludat els assistents i els que més tard mirarien el debat per YouTube. La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha somrigut des de l’escó. ‘Estan còmodes en l’abús’, ha dit Carrizosa a la majoria independentista. Es referia a l’abús per la preminença de símbols antirepressius i independentistes als carrers i les institucions. La proposició de llei de Cs, a més de pretendre l’eliminació dels llaços grocs, establia que els Mossos d’Esquadra i les policies locals vigilessin els espais públics i en garantissin la neutralitat institucional.

UN ESTUDI NORD-AMERICÀ DEMOSTRA COM L'ESTAT VA VOLER ACABAR TAMBÉ AMB EL PROCÈS A TRAVÉS D'INTERNET

Nova plantofada internacional a Espanya i a les seves males arts i la seva guerra bruta contra l’independentisme.

Un estudi científic de la Universitat de Califòrnia ha analitzat milions de missatges de Twitter realitzats els dies previs del referèndum d’independència de Catalunya celebrat l’1-O i ha arribat a la conclusió que centenars de bots (robots, perfils no gestionats per humans) van generar odi i violència contra els catalans.

Els investigadors expliquen que aquest estudi és un dels primers a investigar els bots de contingut generats i l’estratègia específica que usen. S’han revisat gairebé 4 milions de publicacions a Twitter i els investigadors de la Fondazione Bruno Kessler i l’Escola d’Enginyeria Viterbi de la Universitat del Sud de Califòrnia van intentar comprendre la dinàmica del comportament en línia dels bots, el tipus de contingut que van compartir i a quins usuaris es van dirigir i ho van fer en el context de l’1-O.

EL PARLAMENT FA UN PAS ENDAVANT PER EVITAR LA SIMBOLOGIA I EXALTACIÓ DEL FRANQUISME

El Parlament ha aprovat aquest dimecres iniciar el tràmit de la proposició de llei del grup PSC-Units per la memòria democràtica de Catalunya que pretén retirar la simbologia i evitar l'exaltació pública del franquisme. La iniciativa parlamentària té per objecte regular les polítiques públiques de recuperació, protecció i conservació de la memòria democràtica a Catalunya en el període entre la Segona República fins a l'entrada en vigor de l'Estatut de 1979. Així com les polítiques de reconeixement i reparació de les víctimes i de garanties de no repetició. La preposició vol ser una regulació "completa" i "integral" de l'àmbit de la memòria democràtica i integra i deroga les lleis ja existents.

Entre altres aspectes, la iniciativa estableix un cens general de víctimes que incorpora el ja creat cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil amb la regulació, del procediment de localització i trasllat de restes, el dret a la justícia de les víctimes i la prohibició d'elements o actes públics contraris a aquesta memòria democràtica. En aquest darrer punt, concretament, es marca que les administracions "previnguin i evitin" actes en públic que "comportin, descrèdit, menyspreu, o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revolta militar o del franquisme, o homenatge o concessió de distincions a les persones físiques o jurídiques que van donar suport a la revolta militar i la dictadura".

PUIGDEMONT I EL DISSIDENT XINÈS AI WEIWEI DENUNCIEN LA DOBLE VARA DE MEDICIÓ D'EUROPA AMB CATALUNYA

L’expresident Carles Puigdemont i l’artista dissident xinès Ai Weiwei han denunciat aquest dimecres des de Brussel·les la doble vara de mesurar d’Europa amb la situació a Catalunya. Weiwei ha confessat estar “sorprès” amb la reacció i l’actitud a Europa “en general”. “No pot haver-hi dobles estàndards quan es tracta de drets humans”, ha assegurat en una conversa amb Puigdemont organitzada per la Fundació Cinema per la Pau. Per la seva banda, l’expresident ha advertit que la doble vara és “un dels perills per a la democràcia europea” i ha parlat d’un “risc real”. Durant prop d’una hora i mitja, tots dos han compartit la seva experiència personal i han coincidit que la llibertat no es pot donar per “garantida” a la Unió Europea.

“Erròniament ens pensem que Europa garanteix certs valors, però no és així, cal defensar-los”, ha afegit el reconegut dissident xinès.

“Sobre la crisi catalana, l’actitud de l’estat espanyol és clarament autoritària”, ha assenyalat el líder de JxCat, que s’ha preguntat: “No és autoritari posar dissidents polítics en presó preventiva durant més d’un any només per organitzar un referèndum?”. Responent-se a ell mateix, Puigdemont ha admès que no és “còmode” haver de “lluitar” en aquest marc si bé ha destacat que és la seva “obligació”. “La llibertat no està garantida, has de lluitar per ella”, ha afegit.

Subcategories

LA CRISI DEL QUARANTA ANYS DE LA CONSTITUCIÓ: POQUES COSES A CELEBRAR

 


"La crisi dels quaranta "

 

Joan J. Queralt

 

Tots els tòpics solen tenir un bri de veritat, bri que no fa que sigui una cosa substancial. Veritat no és sinònim d’importància. La Constitució compleix 40 anys i ja en fa molts que està en crisi, molts abans del 40: vet aquí la seva veritat.

Bons companys de Madrid em van oferir fa un parell d’anys participar en un llibre col·lectiu sobre la Constitució, amb comentaris de passatges del seu articulat des de la meva especialitat. Ho vaig declinar. He estat convidat a diverses celebracions referents al 40è aniversari de la Carta Magna. Els he declinat tots. La raó: no puc felicitar-me per un text que ha estat ficat dins una gàbia de ferro colat i, en expressió del mateix Tribunal Constitucional (TC), se l’ha petrificat. No en queda res, de l’esperit ni del pacte constitucional del 78.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït. Crec que és injust. El 78 es va fer el que es va poder. Si no es va fer més, és que no se'n va saber més o no es podia fer més... o es va creure que no es podia fer més. Potser va faltar punch, com va demostrar el 23-F: el franquisme estava a les acaballes, eren pocs i covards, però els va sortir prou bé.

El pacte del 78, com tota la Transició, és ara maleït; crec que és injust

La Constitució va tenir una sortida de cavall, com poques altres a la història contemporània. Primer de tot, tothom va entendre, menys els irreductibles de sempre, que la Constitució era una norma jurídica i, per tant, com qualsevol altra, directament aplicable per tots els poders públics, tribunals inclosos. Els exemples són nombrosos. Especialment, la carta de drets fonamentals i ordinaris no és ni de lluny el pitjor del text constitucional. La prova de la seva qualitat democràtica (i tècnica) és que l’article 22.1 de la Llei de transitorietat, juntament amb els drets estatutaris, la va fer seva fins que no es redactés la Constitució catalana. Llegeix més...

Visites Rebudes

08620789