FILMIN POSA EN MARXA UNA NOVA PLATAFORMA PER OFERIR PEL·LÍCULES I SÈRIES EN CATALÀ

Filmin posarà en marxa a principis de juny Filmin.cat, una plataforma que oferirà les pel·lícules, documentals i sèries doblades o subtitulades al català. Segons ha pogut saber l’ACN, inicialment el nou projecte sortirà amb un catàleg disponible en català de més de 1.200 produccions amb el compromís d’incrementar-lo setmanalment amb novetats i pel·lícules de fons d’arxiu. Filmin aposta així per anar creant un repositori del cinema català i esdevenir una finestra per a donar a conèixer nous talents que difícilment troben un espai en el circuit convencional d’exhibició. El Departament de Cultura ha aportat al projecte 150.000 euros.

Filmin és una plataforma de visionat de cinema online en streaming nascut el 2007 que compta amb el suport de les principals distribuïdores independents de l’estat espanyol. Té un arxiu de més de 10.000 títols. El CEO i soci fundador de Filmin, Juan Carlos Tous, ha explicat en una entrevista amb l’ACN que la voluntat seria posar a disposició dels consumidors el conjunt del catàleg de la plataforma de manera progressiva, sempre supeditat a la disponibilitat de drets i traduccions al català.

L'objectiu de la iniciativa és, segons Tous, crear "nous públics" en un context en què els hàbits de consum han canviat. De la seva banda, el conseller de Cultura, Santi Vila, ha constatat a l'ACN que l'objectiu és garantir que el "patrimoni cinematogràfic universal" i el cinema que "excel·leix" arribi als espectadors catalans en la llengua pròpia del país. "S'ha d'estimular i donar-hi suport perquè avui dia és confortable fer-ho en aquests formats i la tecnologia ho fa possible", ha precisat Vila. En aquesta línia, el conseller de Cultura considera que l'administració té el deure de "corregir" els desavantatges que podria suposar "formar part d'una nació petita" i donar suport a impulsors d'iniciatives com la de Filmin.cat que, d'una altra manera, "ho tindrien especialment difícil".

Informa:ELMON.CAT (14-5-2017)

UNA MARE AMB EL FILL EN BRAÇOS S'ENCARA A UNS FATXES EN UN ACTE DE L'ANC

La població de Pont de Vilomara, un reducte històric del PSC, va acollir ahir una conferència organitzada per l'ANC i Súmate on també van participar polítics destacats com Ernest Maragall, Gabriel Rufián o Toni Castellà. A l'inici de l'acte es van viure moments de profunda tensió quan 5 membres de Fuerza Nueva, un grupuscle de la ultradreta espanyola, van intentar boicotejar l'acte amb l'objectiu d'arribar a Rufián. Però una heroïna anònima va interposar-se amb el seu fill en braços.

Que l'acte fos tot un succés, en part va ser gràcies als veïns de la població que es van encarar amb 5 fatxes que van intentar rebentar l'acte. Es van viure moments de tensió amb escridassades i alguna empenta. De fet, segons explica el diari Regió7, "l'intercanvi de paraules ha pujat de to i un home es va encarar amb un dels joves i els van haver de separar per impedir que arribessin a les mans". La mateixa font, però, explica que "una mare amb el seu fill en braços va dirigir-se a la porta per dialogar amb ells". És llavors quan es va oferir als fatxes pujar a l'escenari amb un micro per explicar els seus motius, però els de Fuerza Nueva van acabar marxant. L'acte, que va aplegar unes 300 persones, va continuar amb normalitat en un ambient distès.

5 de Fuerza Nueva han intentado reventar el acto de Pont de Vilomara. Se les ha ofrecido el micro, no han aceptado. Sólo querían insultar
— Chema Clavero (@jm_clavero) 13 de maig de 2017

Informa:DIRECTE.CAT (14-5-2017)

LA REPÚBLICA CATALANA DELS FRANCESOS

"La República francesa dels catalans"
Marc Pons

Aquest diumenge, 7 de maig, els francesos estan convocats a les urnes per elegir, en segona volta, el president o la presidenta de la República. Unes eleccions determinants. La figura del president de la República és alguna cosa més que un cap d'Estat. En l'imaginari francès és el rei republicà de França. L'hereu plebeu i democràtic d'una tradició monàrquica i dinàstica que arrenca a la centúria del 500 -fa 1500 anys. França, com a entitat política pròpia, va sorgir de la desintegració de l'imperi romà. Però amb el decurs dels segles ha liderat diversos projectes d'unificació europea. Com a potència militar o com a referent cultural. Com a monarquia o com a república. Els catalans tenim una vella relació amb la França monàrquica que explica el nostre origen nacional. I una estreta -i no sempre satisfactòria- relació amb la França republicana. La que sorgeix de la Revolució de 1789. La que confirma la nostra vocació europeista.
Els Borbons francesos i el català

Lluís XIV, l'avi i valedor del primer Borbó hispànic, va prohibir l'ús públic del català a la província francesa del Rosselló. Era l'any 1700. Encara faltaven 89 anys per la Revolució, però la catalanofòbia ja feia carrera. Va afirmar -amb borbònica rotunditat- que en la gran França que ell imaginava “l'ús del català repugnava i era contrari a l'honor de la nació francesa”. Jacint Rigau-Ros i Serra (Hyacinthe Rigaud, en francès), el gran retratista de Versalles, catalanoparlant nascut a Perpinyà i educat en català, ho va viure en primera persona. Llavors els pintors retratistes eren els autèntics ídols de les classes urbanes. Un equivalent -amb les oportunes reserves- als futbolistes d'elit de l'actualitat. Malgrat tot, cal suposar però que el "Messi de Versalles" -fill d'una nissaga de menestrals arrelada a Perpinyà de feia segles- poc o res hi devia poder fer, més que observar-ho amb l'escepticisme amb què els genis es miren els excessos dels acomplexats.

MANUEL NAVARRO NO DESCARTA TORNAR A EUROVISIÓ...PER CATALUNYA !

L’actuació de Manel Navarro a Eurovisió 2017 serà recordada per l’infortunat “gall” que el cantant sabadellenc va entonar al final de Do it for your lover.

Els pronòstics abans de l’actuació auguraven poca esperança pel català, que finalment va quedar en última posició i no va sumar cap punt per part del jurat internacional.

Molts mitjans s'han fet ressò avui d’una entrevista que Manel Navarro va concedir al diari Público i que va ser publicada el dia anterior de la seva participació. En aquesta entrevista se li pregunta si, en la hipotètica situació que Catalunya fos un estat independent, tornaria a Eurovisió per representar-la.

“Sí, diria que sí. A curt termini no crec que torni, però a llarg...Eurovisió és brutal”, contestava el cantant.
Durant l’entrevista, Navarro també és preguntat sobre la consulta independentista de Catalunya. “No sóc molt partidari de la independència”, declara, “Amb la meva família i els meus amics parlo castellà. Em sento orgullós de ser català, i també de ser espanyol”.

Malgrat això, veu amb bons ulls la possibilitat de fer una consulta on els catalans puguin expressar la seva voluntat a les urnes, reiterant que ell no optaria pel “sí”.

Informa:ELNACIONAL.CAT (14-5-2017)

N.de la R.

No s'acaba de comprendre com voldria representar a Catalunya si votaria "no" a la independència. Un cop més es demostra que no es pot ser català i espanyol i en tot cas els que se senten catalans i espanyols vol dir que són espanyols. Cada dia en tenim mil exemples. Avui, un més.

EL PACTE PEL REFERÈNDUM, UN ÈXIT ESPECTACULAR: EL 80% DELS CATALANS, A FAVOR

"Lliçons del Pacte pel Referèndum"
Marina Llansana
L'èxit més important del PNR ha estat tornar a generar una onada a favor del referèndum per sobre dels partits

Cal admetre que el naixement del Pacte Nacional pel Referèndum liderat per Joan Ignasi Elena va ser rebut amb una certa tebior –per no dir fredor–, i que algunes de les entitats que s'hi van sumar a l'inici ho van fer més per compromís que per entusiasme. Ara, passats quatre mesos de la posada en marxa i a les portes del seu acte més important que se celebrarà divendres al Palau de Congressos, és just reconèixer que la feina que ha fet el Pacte en només quatre mesos supera de molt les expectatives dels més optimistes.

Entre els èxits objectivables del Pacte s'hi poden comptar el gairebé mig milió de firmes recollides en temps rècord, i l'adhesió al referèndum d'entitats tan importants del país com el Futbol Club Barcelona, el col·lectiu de bisbes catalans o les universitats públiques catalanes.

COP DE VOLANT DE PUIGDEMONT A RAJOY A LA FIRA DE L'AUTOMOBILE

Carles Puigdemont va tornar a demostrar, aquest cop de manera simbòlica, que Catalunya ja tracta de tu a tu a l'Estat espanyol. Durant la trobada d'ahir entre els dos presidents a la Fira Automobile BCN, el català va rebentar el protocol i en un simulador de conducció del nou model de cotxe de la marca Seat, va seure al volant. Davant el desconcert, Rajoy va acabar seient de copilot amb cara de pomes agres.

Tal com publica avui El Nacional, Carles Puigdemont va tirar el dret i va seure al volant d'un simulador de conducció. Després d'uns segons de dubte, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va suggerir que s'havien d'intercanviar els llocs els dos presidents. Puigdemont va fer cas omís i, amb un gest, va convidar a Rajoy a seure per a fer de copilot.

El president espanyol, amb cara de circumstàncies, va veure com Puigdemont conduïa la situació de manera literal i figurada. La imatge no ha agradat gens a Moncloa i ha indignat als assessors d'imatge i comunicació de Rajoy.

Informa:DIRECTE.CAT (14-5-2017)

JORDI PUJOL, L'ADÉU PEL DARRERE DEL TÒTEM NACIONALISTA

Jordi Pujol: l'adeu per la porta del darrere del tòtem nacionalista
NacióDigital conversa amb deu personalitats que han estat col·laboradors estrets de l'expresident en diferents fases i periodistes que l'han analitzat en els seus anys de govern
Pilar Rahola, Joan Rigol, Carme-Laura Gil, Francesc-Marc Álvaro, Lluís Foix, Joan Vallvé, Jacint Borràs, Víctor Saura i Núria de Gispert radiografien com passarà a la història l'exmandatari
En una entrevista al programa El convidat, de TV3, Jordi Pujol va dir una frase que acabaria sent premonitòria: "Encara puc espatllar la meva biografia". Des del comunicat que va fer el juliol del 2014 explicant que posseïa una herència milionària a l'estranger -una deixa del pare, Florenci- que no havia declarat, una allau d'escàndols s'han abatut sobre l'expresident i la seva família, i el primogènit es troba en aquests moments a la presó de Soto del Real. En poc temps, la imatge de qui va presidir la Generalitat entre 1980 i 2003, que va arribar a tenir trets mítics, es va escolar primer cap a l'astorament i molt aviat cap al descrèdit.

Durant dècades, Jordi Pujol va ser vist per una part molt important de la societat catalana com un referent, no només polític, sinó també cívic i moral. Per molts era una figura a l'alçada d'un Prat de la Riba o d'un Macià. Per d'altres, era només un polític discutit. Ara, la figura de l'expresident ha caigut en l'oprobi. El país que abans l'aclamava -i que li va atorgar fins a tres majories absolutes- ara li crida "lladre!" pel carrer mentre ell ha entrat en una fase introspectiva. Què dirà la història d'ell? Quin serà el seu llegat? Pilar Rahola, Joan Rigol, Carme-Laura Gil, Francesc-Marc Álvaro, Lluís Foix, Joan Vallvé, Jacint Borràs, Víctor Saura i Núria de Gispert analitzen la figura d'un expresident que ha perdut el seu lloc al panteó nacional.

EL PDeCAT PRETÉN ARRELAR-SE EN EL CENTRE IDEOLÒGIC

El PDeCAT pretén arrelar en un centre electoral en disputa i, per intentar recuperar i guanyar votants, ahir va redoblar la seva aposta per un corpus ideològic de síntesi que defuig l'eix clàssic esquerra-dreta en una Europa en crisi on els vells referents trontollen. La primera conferència ideològica del partit es va convertir en un acte de reafirmació estratègica i col·lectiva en què la direcció que coordina Marta Pascal intentava recosir la formació després dels mesos de dificultats internes i externes que van succeir el convuls congrés fundacional del juliol. Ho feia consolidant uns pilars ideològics d'ampli espectre per dotar-se d'un projecte de país que transcendeixi l'independentisme instrumental.

El PDeCAT intenta marcar perfil propi amarat pels condicionants del procés independentista, de la coalició de JxSí i dels pactes amb la CUP. La formació insistia en la recepta definida en el congrés per diferenciar-se d'ERC i batallar per l'hegemonia electoral. Una disputa en què, segons les enquestes, els d'Oriol Junqueras tenen avantatge a còpia d'obrir les bases del partit i de donar pinzellades liberals i socialcristianes a un projecte socialdemòcrata que cobreix l'espai des de l'esquerra fins al centre.

NOU RIDÍCUL INTERNACIONAL D'ESPANYA: ÚLTIMA TAMBÉ A EUROVISIÓ !

El pas de Manel Navarro per Eurovisió ha estat un desastre. Cap país, ni els veïns Portugal (que ha guanyat amb Amar pelos dois, de Salvador Sobral) i França, han decidit donar ni un trist punt al cantant sabadellenc, que ha fet un gall d'alçada, una de les relliscades més doloroses i imperdonables per a un professional sobre el que possiblement és l'escenari més gran del món, no només per la seva mida, sinó per la seva projecció internacional: més de 200 milions d'espectadors veuen el festival any rere any.

Amb tot, Navarro ha deixat el marcador net, amb zero punts dels països participants, deixant Espanya com a últim classificat. El televot, però, li ha assignat 5 punts, que ha "salvat" la delegació espanyola. Portugal ha estat la guanyadora.

Per trobar una puntuació dels països tan dolenta a Espanya ens hem de remuntar a 1999, quan la cantant Lydia va obtenir zero punts a Jerusalem (Israel), amb el tema No quiero escuchar, que va interpretar vestida d'Agata Ruíz de la Prada. Anteriorment, al 1983, Remedios Amaya va deixar el llistó al mateix nivell amb el tema Ay quien maneja mi barca, gala que es va fer a Munic (Alemanya).

PUIGDEMONT: " L'ABSÈNCIA DE RESPOSTA DE MADRID SERIA UNA RESPOSTA "

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, considera que si després de la conferència a Madrid del 22 de maig – l'última oferta per pactar el referèndum– no hi ha resposta de Madrid, activaran la via unilateral: "L'absència de resposta seria una resposta", encara que ha precisat que n'hi hauria d'haver una "fins i tot per respecte".

En un acte a Girona amb alcaldes catalans a Girona el president del Govern ha puntualitzat que la conferència no servirà "per formalitzar una proposta, però sí per fer unes reflexions". "Explicarem com hem arribat aquí, tots els passos que hem fet i en quins termes proposem un diàleg", ha indicat Puigdemont, disposat a acceptar en aquestes converses "canvis que modifiquin" les intencions inicials del Govern.

Puigdemont s'ha mostrat disposat a negociar la data de la consulta, la pregunta i la majoria necessària per validar un resultat, si bé ha considerat que la celebració del referèndum és intocable. "L'única opció que al setembre no hi hagi referèndum és que l'Estat s'assegui a negociar", ha indicat el president, que ha assenyalat que la del 22 de maig pot ser la seva "última compareixença pública a Madrid".

LA POLICIA ESPANYOLA REQUISA ESTELADES ALS SEGUIDORS DEL LLEVANT I DEL GIRONA A VALÈNCIA

La policia ha requisat estelades als seguidors del Llevant i del Girona durant el partit que enfrontava els dos equips a l’estadi Ciutat de València. L’encontre ha finalitzat amb victòria pels locals per dos gols a un i, a més, ha permès que el Llevant celebri el títol de Segona Divisió.

El diari L’Accent ha alertat d’aquesta situació a la mitja hora de partit. Ha explicat que la policia ha expulsat un aficionat del Llevant per portar una estelada i que l’ha denunciat per incitació a l’odi.

.@LlevantUE Al Ciutat de València el jove granota expulsat per portar una estelada ha estat denunciat per incitació a l'odi per la policia. #feixisme

— L'Accent (@laccent) May 13, 2017

L’aficionat del Llevant és Ludo Manero, que també ho ha denunciat a Twitter.

M'expulsen del Ciutat de València per penjar una estelada pic.twitter.com/X05qVzrBlB

— Manero (@LudoManero) May 13, 2017

Un aficionat del Girona també ha criticat la situació que han viscut a l’estadi.

Quina rabia! La poli agafa les estelades al camp del Llevant pic.twitter.com/hNCp2rBY6j

— Pere Albertí (@palbertiserra) May 13, 2017

Fa dues setmanes es va produir un episodi similar a Valladolid, on la Santboiana jugava la final de la copa. La policia espanyola va requisar estelades i posteriorment la Comissió Estatal Contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància va multar dos seguidors amb sis-cents euros per haver xiulat l’himne espanyol per haver ‘alterat l’ordre’.

Informa:VILAWEB.CAT (13-5-2017)

ELS GOVERNS CATALÀ I KURD ESTABLEIXEN RELACIONS AMB UNA TROBADA A BARCELONA

El govern de la Generalitat de Catalunya i el govern de la regió autònoma del Kurdistan meridional, sota règim iraquià, s’han reunit aquesta setmana a Barcelona. El cap de la diplomàcia kurda, Falah Mustafa, es va trobar amb directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Marina Falcó, per discutir sobre possibles relacions bilaterals, segons que ha informat el govern kurd.

El govern de la regió autònoma kurda té previst de convocar un referèndum d’independència a l’octubre, poc després del referèndum català. En aquest sentit, segons el govern kurd, a la reunió de Barcelona es van intercanviar detalls sobre cadascun dels referèndums i es va acordar la redacció d’un memoràndum d’acord entre els dos governs. Durant la seva estada a Barcelona, Mustafa va participar també en un seminari al CIDOB i es va reunir amb la presidenta del parlament, Carme Forcadell.

El govern kurd té, en aquest moment, relacions directes amb trenta-sis estats del món, encara que no rep el reconeixement diplomàtic d’estat.

Informa:VILAWEB.CAT (13-5-2017)

MAS I PUIGDEMONT APOSTEN PER LA INTEGRACIÓ DE CATALUNYA DINS " LES NACIONS UNIDES D'EUROPA "

"Parlem cada dia de procés, de sobirania, de legalitat i d'independència. Avui no en parlarem: parlarem del projecte de país. Tota la resta és la caixa d'eines per poder fer això que avui hem de començar a explicar". Amb aquestes paraules ha arrencat el president del PDECat, Artur Mas, la seva intervenció en la conferència ideològica que celebra la formació al Teatre Victòria de Barcelona. Al voltant de 1.200 persones -segons dades de l'organització- han omplert el recinte pel primer acte d'aquest tipus que organitza la formació, camí del seu primer any de vida.

Mas ha insistit que Catalunya ha de ser la "Dinamarca mediterrània". "Tenim una idea d'Europa i la defensarem contra-corrent: la norma actual que hi ha és, gairebé sempre, fer un discurs localista, d'estat i amb poc projecte europeu", ha assenyalat l'expresident de la Generalitat, partidari d'uns Estats Units d'Europa o unes "Nacions Unides d'Europa", "políticament unitària" i realment federal per "tenir pes al món".

"La gran pregunta que ens hem de fer és si aquesta Europa que tenim ens agrada o no", ha reflexionat Carles Puigdemont, que ha dialogat amb el seu predecessor. Puigdemont ha destacat que avui en dia la ciutadania està "més allunyada" del que era la idea original de la Unió Europea (UE) en referència, per exemple, al drama dels refugiats. "Europa no ha de fer de noi dels encàrrecs dels estats. Potser per això prospera el populisme", ha resumit. Mas, en aquest sentit, ha assegurat que els països han d'atribuir també els "actius" a les institucions europees, no només els passius.

TALAMONI, PRESIDENT DE CÒRSEGA : " MADRID NO VOL VEURE COM EL POBLE CATALÀ DECIDEIX MARXAR LLIURAMENT "

El president de l'Assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talamoni, està convençut que el poble cors i el català aconseguiran la independència i assegura que "Catalunya ho farà primer". El líder de l'independentisme cors, que aquest divendres ha pronunciat una conferència que s'emmarca en el Cicle "Catalunya: parlen les persones. Europa: parlen els pobles", organitzat per Òmnium Cultural Tarragonès i l'ANC de Tarragona, ha destacat que l'ambigüitat d'Emmanuel Macron no el deixa veure més enllà perquè no ha deixat mai clara la seva posició, "ja que a vegades tira cap a la dreta i altres a l'esquerra". Per Talamoni, el nou president de França es descobrirà un cop passades les eleccions legislatives del 13 de juny, "ara no es pot arriscar a perdre suports".

- Creu que Emmanuel Macron és una força realment nova per a França o només una cara nova de la vella classe dirigent de sempre?

- És molt difícil dir alguna cosa avui perquè no coneixem massa les intencions que té Macron. No ha mostrat mai una posició precisa, ja que a vegades tira cap a la dreta i a vegades cap a l'esquerra. És un misteri. Ara bé, considero que no es podrà revelar realment quina posició fins després de les eleccions legislatives, que són el pròxim 13 de juny. No es pot arriscar a perdre cap suport.

AIXÍ ÉS LA SEVA " DEMOCRÀCIA " : ELS PARTITS DE LA METRÒPOLI CRITIQUEN CARMENA PER ACOLLIR LA CONFERÈNCIA SOBRE EL REFERÈNDUM

La decisió de l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, d'acollir en un local municipal la conferència amb la qual Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva faran una última oferta a Mariano Rajoy per acordar el referèndum li ha comportat dures crítiques del PP, del PSOE i de Ciutadans. "Expressem el nostre rebuig més absolut", ha assegurat el portaveu dels populars a l'ajuntament madrileny, José Luis Martínez-Almeida, que considera que s'està emparant un "acte il·legal".

El dirigent madrileny, a banda, es queixa que se n'ha assabentat per "mitjans aliens" al consistori. El cap de files del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ja ha fet saber que no assistirà a l'acte en cas que només hi hagi propostes sobre el procés, una iniciativa -ha resumit- que només interessa a "l'elit burgesa". Pablo Iglesias, secretari general de Podem, sí que ha confirmat l'assistència i l'ha emmarcat dins la normalitat institucional.

El PSOE, segons ha explicat Purificación Causapié, la seva portaveu a l'ajuntament de Madrid, sent "temor" davant la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva. "El referèndum no s'ajusta a la legalitat", ha indicat al mateix temps que ha revelat que ha mantingut una conversa amb Carmena per aclarir els termes en què s'ha convocat l'acte i en què s'ha ofert un espai a la Generalitat.

ESPECTACULAR BALAFIAMENT DE DINERS D'ESPANYA PER CELEBRAR EL " DIA DE LAS FUERZAS ARMADAS "

Aquest any, sense especificar-ne els motius, l'Estat espanyol vol fer tota una demostració de força i no ha escatimat recursos en el Día de Las Fuerzas Armadas. Hi participaran aproximadament 2.500 militars i 160 vehicles, entre els quals es troben carros de combat. També hi haurà una important exhibició aèria amb aeronaus i helicòpters dels dos Exèrcits i l'Armada. Els Reis presidiran els actes centrals de Guadalajara, un fet que ha incrementat el cost de l'operació subtancialment. El lema de la desfilada serà 'Nuestra misión, tu libertad'. Aquest eslògan fa referència a un dels missatges que més destaca la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, incidint en que les Forces Armades contribueixen al fet que els espanyols puguin viure en seguretat i llibertat.

El 27 de maig, els actes de Guadalajara començaran amb un hissada de l'estanquera seguit per un homenatge als que van donar la vida per Espanya.

Informa:DIRECTE.CAT (13-5-2017)

RÈPLICA A EUGENI GAY QUE VA COMPARAR EL SOBIRANISME AMB HITLER

L'ex-vicepresident del Tribunal Constitucional Eugeni Gay, un dels que formava part del tribunal que va retallar l’estatut de Catalunya el 2010, va participar aquesta setmana en un acte del col·lectiu Portes Obertes del Catalanisme, al Col·legi d’Advocats de Barcelona, juntament amb l’ex-consellera de Justícia Pilar Fernández Bozal i el catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós. Aquest col·lectiu aplega gent pròxima al PSC i a la ja desapareguda Unió i fa pressió contra el procés independentista. Gay va dir que l’argument del sobiranisme de contraposar legalitat amb legitimitat ja el feia servir Hitler el 1936. Miquel Iceta, Ramon Espadaler i Pere Navarro, entre més, van assistir a l’acte.

El jurista i professor de teoria política Josep Costa (UPF) ha reaccionat a aquesta afirmació, i l’ha desmuntada de dalt a baix, amb una sèrie de quinze piulets, que transcrivim tot seguit:

«Efectivament, tothom està d’acord que, en un estat democràtic, legitimitat i legalitat no s’han de contraposar mai. Però ara dóna lliçons? Havent estat magistrat del TC a Gay se li hauria d’exigir coneixements de teoria jurídica i democràtica però també honestedat intel·lectual. L’estatut del 2006, aprovat, negociat, convalidat, ratificat i referendat havia de ser el vincle entre legalitat i legitimitat a Catalunya. Va ser el TC, en un injustificable abús de poder, que les contraposà, imposant una visió restrictiva de la legalitat al vot dels catalans. Hitler no inventà la dualitat legalitat / legitimitat. Sempre ha existit i existirà. Ja prou de banalitzar el nazisme per atacar l’adversari. Catalunya no vol sortir de la legalitat apel·lant a la legitimitat. Catalunya va ser expulsada de la legalitat pel TC, de forma il·legítima. Ell és una de les deu persones que tenen la responsabilitat històrica d’haver enfrontat legalitat i legitimitat.

EL CONEIXEMENT DEL CATALÀ AUGMENTA SIGNIFICATIVAMENT EL CONEIXEMENT DEL CATALÀ AL PAÍS VALENCIÀ I A LES BALEARS

L’informe anual de la Plataforma per la Llengua sobre la situació del català constata que la llengua avança i es mostra més viva allà on l’estat no intervé o té una intervenció menor, com en el cas de la iniciativa privada, les noves tecnologies o internet. En canvi, té dificultats on està més regulat, com en l’ àmbit de la justícia, per exemple.

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest divendres el sisè informeCAT, que recull les dades més significatives sobre l’ús de la llengua catalana a tot el país. Una d’aquestes dades és la que indica l’augment del coneixement del català al País Valencià. En aquest sentit, les enquestes d’ús del català que publica cada cinc anys la Generalitat Valenciana indiquen que ‘si el 2010 només un 48,5% dels enquestats asseguraven poder parlar el català “perfectament” o “bastant bé”, ara la xifra ja passa de la meitat, amb un 50,9% que diu que la parla perfectament (33%) o bastant bé (17,9%).’

El delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, ha presentat aquestes dades, entre les quals hi ha també la situació del català als centres d’ensenyament valencians: el 54% dels centres educatius públics del País Valencià trien l’ensenyament ‘majoritàriament en català’, que aposta per l’ús del català com a llengua vehicular de la majoria d’assignatures no lingüístiques, mentre que el 30% ha optat pel model intermedi – amb dues assignatures no lingüístiques en català – i un 16% amb el bàsic i que no milloren la situació prèvia. Així doncs, si es compara amb els models que cada centre aplicava en anys anteriors, un 84% dels centres d’ensenyament ‘han millorat respecte a la situació anterior de l’ensenyament en català’, segons que ha dit el president de la Plataforma.

VICENT SANCHIS: " ESTIC SEGUR QUE ES CONVOCARÀ EL REFERÈNDUM "

A l'estrada, Vicent Sanchis és assegut rere una taula de fusta vigilat per una bandera estelada, amb el micròfon a la mà, disposat a començar una conferència sobre la situació política actual convidat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Pallejà (Baix Llobregat). Al davant, una setantena de persones omplen a mitges la sala d'actes del Castell de Pallejà. A cada butaca hi ha un enigmàtic sobre que, un cop acabada la xerrada, es diu que no és per votar, sinó per col·laborar econòmicament amb la causa.

El director de TV3 justifica la seva presència en un acte polític: "Oferiré la visió que té de l'actualitat un periodista que ara té un càrrec públic", diu, després de justificar també que el seu cognom és Sanchis (paraula plana, sense accent) i no Sanchís. Això [el càrrec, no el cognom] no exclou que analitzi com està Catalunya des del 9-N: "La gent ja sap el que penso", afegeix.

Intenta explicar com la consulta del 9-N va portar la política catalana a les eleccions del 27-S. La majoria parlamentària independentista, diu, "no va donar lloc a prendre cap decisió trencadora ni a fer cap declaració unilateral" d'independència i va deixar clar que l'anomenat procés havia de ser un projecte llarg, amb moltes etapes. "Pensar que només s'aconsegueix la independència votant o amb un 11-S és infantil", diu Sanchis. En aquest camí, lent, per força, és on ens trobem. El proper pas és la convocatòria d'un referèndum: "És molt complicat", reconeix i analitza el periodista, però ell està "convençut que el referèndum serà convocat".

BRITÀNICS I ITALIANS, ELS MÉS PARTIDARIS DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

"Britànics i italians, els més partidaris de la independència de Catalunya"
Segons una enquesta espanyola, la major part dels europeus no considera pas la independència de Catalunya un problema per a la UE

Per: Seda Hakobyan i Alexandre Solano

El Real Instituto Elcano, considerat el think tank més important de l’estat espanyol, fa cada any un baròmetre de la imatge de l’estat a l’exterior. Des del començament del procés, el moviment independentista català ha estat present en l’anàlisi d’aquesta imatge exterior i, des de l’any passat, s’interroga expressament sobre aquesta qüestió en l’enquesta.

Les dades mostren, sobretot, que hi ha un alt grau de coneixement del procés independentista a la resta d’Europa, ja que entre el 62% i el 87% dels ciutadans dels països entrevistats tenen consciència de la situació política en què es troba Catalunya. En referència a l’any anterior, a més, ha augmentat significativament el nombre de ciutadans alemanys i francesos que se’n consideren informats.

El coneixement del procés entre les respectives poblacions és superior, per exemple, a la participació en la segona volta de les presidencials pels francesos (75%), la participació en les eleccions portugueses (56%), les alemanyes (72%) i les italianes (75%), i no està gaire lluny de la participació en el Regne Unit (66%).

ESPANYA AJUDA MILITARMENT ELS PAÏSOS BÀLTICS PER EVITAR QUE DONIN SUPORT A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

El pasado 22 de marzo, el exministro de Exteriores José Manuel García Margallo reconoció en un programa de 13tv que el Gobierno intervino activamente para evitar que muchos Estados se pronunciaran abiertamente a favor del proceso soberanista catalán. “Nadie sabe el esfuerzo que ha costado eso y los favores que debemos a una cantidad de gente por haber logrado que hagan las declaraciones que han hecho”, sentenció Margallo.

Más de un mes y medio después de aquellas declaraciones, el miércoles de esta semana, Margallo detalló algunos de estos favores. En una conferencia compartida con la exvicepresidenta del Govern y condenada por el 9N, Joana Ortega, el exministro respondió a la pregunta qué tipo de favores había hecho el ejecutivo para alicatar voces internacionales a favor del soberanismo.

Margallo empezó advirtiendo qué significa en la política exterior el concepto “favor” y puso un ejemplo práctico de sus palabras. “En diplomacia como en cualquier faceta de la vida, pasa como decía Churchill, que uno no tiene amigos permanentes sino intereses permanentes y es obvio que para mí el mantenimiento de la unidad de España es un bien superior a conservar”, detalló.

DEU DADES BONES I DEU DE DOLENTES SOBRE L'ÚS DEL CATALÀ

La Plataforma per la Llengua ha presentat l’InformeCat 2017, un document que explica detalladament les cinquanta dades més importants sobre la situació del català. Després d’unes xifres estrictament sociolingüístiques, presenta la informació dividida en diversos àmbits: cultura, empresa i consum, arrelament lingüístic, ensenyament, justícia, oficialitat i reconeixement i internet i noves tecnologies.

Del conjunt de dades del report, n’hem seleccionades una vintena, deu de bones i deu de millorables.

On s’avança

Els valencians saben més català avui que no pas fa cinc anys.
El català guanya un 5,2% de parlants a les Illes Balears en la transmissió de pares a fills.
Cada família de refugiats que arribi a Catalunya tindrà un mentor lingüístic.
El 54% dels centres educatius valencians trien el model que dóna més pes al català.
Hi ha 1,7 milions de persones aprenen català al Consorci per la Normalització Lingüística.
A les Illes, hi ha un 41% més d’inscripcions per a les proves de coneixements de català.
S’editen més llibres en català i la facturació creix d’un 3,2%.
Nou de les deu webs més consultades a Catalunya tenen versió en català.
Hi ha 6.203 estudiants de llengua i cultura catalanes a les universitats estrangeres.
S’han fet 13,5 milions de cerques al servei de consultes lingüístiques en línia

AMB LA INDEPENDÈNCIA ES PODRIEN CREAR 50.000 LLOCS DE TREBALL I TENIR UN SALAR MÍNIM MÉS ALT I DIGNE

"Una oportunitat única contra l’atur juvenil"
Modest Ginjoan, economista

El pitjor problema de l’economia en els darrers 10 anys ha estat, sense cap mensa dubte, l’alt nivell d’atur. Taxes del 26% (2013) són un fracàs per un doble motiu: 1) perquè en cap país del món avançat s’hauria permès, i 2) perquè cap país hagués actuat amb la passivitat i la resignació amb que ha actuat l’Estat espanyol. I si pel conjunt de la població activa la taxa d’atur ha estat altíssima, pels joves de menys de 25 anys encara ha estat molt pitjor: al 2013 va assolir a Espanya el dramàtic registre del 55,5%.

A Catalunya les dades també han estat dolentes, però no tant i han evolucionat millor. Agafant les dades més recents de l’EPA (2016), la taxa d’atur dels menors de 25 anys es va situar en el 34,3%, (46,7% a la resta de l’Estat) gràcies a la recuperació econòmica en curs. Però vaja, estem parlant d’uns nivells que a Àustria, a Dinamarca o a Alemanya, per exemple, haurien provocat un estat d’emergència nacional i un pla de xoc. A Espanya no, al 2016 encara es conviu amb un atur global del 19,6%, a Catalunya del 15,7% i a la resta d’Espanya (sense Catalunya) del 20,4%.

Una Catalunya independent permetria millorar aquests mal registres crònics, que en el cas dels joves el qualificatiu més suau seria d’escandalosos? Doncs dependria de de la política empresarial que seguís l’Estat català i també de la seva política laboral.

INTERNACIONALITZACIÓ DEL PROCÉS: PUIGDEMONT, JUNQUERAS I ROMEVA EXPLICARAN EL REFERÈNDUM EL 22 DE MAIG A MADRID

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el president d'ERC i vicepresident del govern, Oriol Junqueras; i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, explicaran, el 22 de maig vinent., en una conferència a la seu de l'Ajuntament de Madrid, el procés català. Després de la negativa del Senat, el mes d'abril passat, a cedir-los una sala de conferències, aquesta conferència es farà finalment a la seu de l'Ajuntament de Madrid, governat per Manuela Carmena. Els tres ponents, que ja van fer una conferencia similar a Brussel·les el mes de febrer, centraran la seva intervenció bàsicament en la feina feta fins ara pel Pacte Nacional pel Referèndum i en reivindicar un acord amb l'estat.

A Brussel·les, Raül Romeva, va reivindicar el paper de Catalunya en la construcció d'Europa i la necessitat actual de la UE “d'escoltar els ciutadans” per tal de resoldre els reptes comuns actuals, enter els que està el futur de Catalunya.Oriol Junqueras, va posar en valor els esforços en la superació de la crisi econòmica global, malgrat l'ofec econòmic que pateix per part de l'Estat i la limitació de competències. Puigdemont va ser diàfan: “Reivindico el dret a decidir del nostre país, un desig àmpliament reivindicat per la societat catalana.” I com no ha deixat d'insistir, va sentenciar: “Catalunya votarà en referèndum vinculant el 2017 si vol ser independent”.

LA GENERALITAT ENVIA UN DOCUMENT A GOVERNS D'ARREU DEL MÓN DENUNCIANT LA PERSECUCIÓ DE L'ESTAT

La Conselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya ha enviat un memoràndum a governs, parlaments i organismes internacionals denunciant la persecució judicial continuada contra la presidenta del parlament, Carme Forcadell.

El document es titula ‘La persecució continua’ i assegura que el procés judicial amenaça la separació de poders i posa en risc qualsevol projecte democràtic a l’estat espanyol. Argumenta que Catalunya defensa la llibertat d’expressió i la capacitat política dels parlaments democràtics per a debatre i votar sobre posicions polítiques de qualsevol tipus i lamenta que el govern del PP violi la protecció parlamentària portant Forcadell als tribunals.

El text també fa referència a la reforma del Tribunal Constitucional (TC) i destaca que els càrrecs contra Forcadell provenen dels ‘nous poders polititzats que el govern espanyol va atribuir’ al TC. Aquests poders li permeten anar més enllà de la resolució de qüestions constitucionals i executar les seves pròpies resolucions a través de tribunals ordinaris amb multes i inhabilitacions si els acusats decideixen no complir amb els dictàmens.

ELS POSA MOLT NERVIOSOS: INTERNACIONALIZAR EL PROCÉS, LA CLAU MESTRA DE L'ÈXIT

Per Ramon Serra,editor

Tot el que sigui internacionalitzar el conflicte és bo. Les gestions--moltes, bones i variades--que s'han fet des del Govern donen i encara donaran més fruits. Jo sempre era partidari d'una declaració unilateral d'independència després dels resultats del 27-S que vam guanyar en escons per majoria absoluta i també en vots (55% a favor i 45% en contra), malgrat que un bon nombre d'analfabets polítics s'entesten a dir que no es va arribar al 50% dels vots. Mentida podrida! En un referèndum només compten els vots afirmatius i negatius .Per tant, la victòria del 27-S va ser clara a favor de la independència en tots els sentits.

Lògicament el full de ruta establia una DIU, però com que les coses no sempre van com un vol--i més en aquest tema prou complicat de la independència--el Govern va veure prou clar que gairebé cap país no acceptaria d'entrada la nostra independència, sobretot si en basa en motius económics. En canvi, gairebé tots els Estats van posar ènfasi en el sentit de defensar la llibertat d'expressió sobre tot parlamentàrì si era vioada per Espanya. I vet aquí la qüestió. Catalunya ara ha pogut enviar un bon document " urbi et orbe" on es veu clarament la violació que ha produït Espanya en aquest aspecte sobretot amb la presidenta del Parlament Carme Forcadell.

Espanya cada cop s'enfanga més i Catalunya cada cop es fa més forta internacionalment. Cal seguir aquest camí i demostrar la poca democràcia que hi ha a Espanya.Això els posa nerviosos. Precisament una gran part de l'èxit de la guerra psicològica és precisament això: internacionalitzar el conflicte, que surti del frontó de Madrid on sempre rebota la qüestio i els rebota tot i que els governs estrangers comencin a parar l'orella.

RAJOY AVISA QUE EL FUTUR DEMANA " EVITAR TOTA TEMPTACIÓ D'AÏLLAMENT I DE DESCONNEXIÓ "

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha advertit que obrir-se al món implica "suprimir barreres i compartir" i que un futur en aquesta línia exigeix "innovació, ment oberta, esperit emprenedor": "Per competir en un món global hem d'evitar tota temptació de desconnexió i aïllament", ha arengat Rajoy davant de Carles Puigdemont, president de la Generalitat, en la inauguració de l'Automobile Barcelona, aquest divendres a la tarda. Minuts abans, en la seva intervenció, Puigdemont ha reclamant "atendre els desitjos de les institucions públiques i econòmiques de voler ser connectats amb el Corredor del Mediterrani", una infraestructura que veu com una "aliat" per a l'automoció. És la primera vegada que es veuen des de la trobada de l'11 de gener.

"Ho veiem tots els que formem part de la Unió Europea", ha assegurat Rajoy en un discurs sense fer referència explícita al procés. "El futur ens exigeix innovació i connexió, ens imposa tenir la ment oberta amb esperit emprenedor, i ens anima a entendre que per competir en un món global i augmentar el benestar hem d'evitar tota temptació de desconnexió i aïllament. Només està connectat obre noves oportunitats, les que sorgeixen de sumar forces", ha reblat en el fragment més polític de la seva intervenció.

UN ACORD TRANSCENDENTAL: EL CONSELL APROVA QUE EL VALENCIÀ SIGUI LA LLENGUA VEHICULAR DE LA GENERALITAT

El ple del Consell ha aprovat el decret pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials de la Generalitat. Aquest decret té com a objectiu regular els usos institucionals i administratius del valencià i del castellà en la Generalitat i garantir els drets lingüístics de la ciutadania valenciana reconeguts en l'Estatut d'Autonomia i en la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV).

La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha assenyalat que "trenta-tres anys després de l’aprovació de la LUEV és procedent i esdevé un exercici de responsabilitat per part del Consell l’aprovació d’una disposició que regule els usos institucionals del valencià".

El decret estableix, en les disposicions preliminars, que el valencià és la llengua pròpia de l'Administració de la Generalitat, sense que això supose cap limitació respecte de l'altra llengua oficial, i que la seua normativa lingüística és l'establida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i pels criteris lingüístics de l'Administració.

Pel que fa a la imatge institucional, els elements d'identitat corporativa es redactaran en valencià, mentre que la retolació informativa es farà en valencià en el territori de predomini lingüístic valencià i en castellà en el de predomini castellà, on es podrà fer, a més, en valencià. Respecte als usos interns, les actuacions administratives internes es redactaran en valencià, el material d'ofimàtica s'adaptarà, si és possible, perquè funcione en valencià, mentre que el programari elaborat o encarregat per l'administració es crearà en valencià.

SEGONS LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA, EL CATALÀ AVANÇA MALGRAT ELS ATACS DELS ESTATS

La Plataforma per la Llengua, l'ONG especialitzada en la defensa del català, ha presentat avui el seu InformeCAT, en el que presenta, any a any, un perfil de la situació d'aquesta llengua. No es tracta d'un estudi científic, sinó d'un recull de dades diverses, diferents cada any, que ajuden a perfilar l'evolució del coneixement i l'ús del català. A l'informe 2017, el sisè que es realitza, es constata un cert avenç del català, en bona part com a conseqüència dels canvis de govern al País Valencià, a l'Aragó i a les Illes. El president de la Plataforma, Òscar Escuder, ha apuntat que el català és una anomalia, perquè no hi ha cap altra llengua pel seu nombre de parlants i per la seva producció cultural, que estigui tan desprotegida. I acusa als governs d'Espanya i França d'incomplir els tractats lingüístics que han signat. Afirma que el problema del català no ve dels nouvinguts, sinó de les pressions dels governs que l'haurien d'emparar i no només no ho fan, sinó que l'ataquen.
Més gent parla i entén el català

Les dades de la Plataforma apunten que el català avança en parlants a tots els territoris. Al País Valencià la situació del català va tocar fons el 2010, però des d'aleshores hi ha un ascens de la gent que el parla i que l'entén; a les escoles creix també la presència del català. A Andorra també augmenta el nombre de famílies que tenen el català com a llengua principal. A les Illes el català tendeix a consolidar-se: hi ha molta més gent que parla en català amb el seu fill (41,7 %) dels que ho feien amb els seus pares (36,5 %). A la Catalunya Nord ha augmentat el nombre de parlants en nombres absoluts, en 8.000 parlants, tot i que percentualment hi ha una lleugera disminució del català (però hi ha un gran nombre de famílies que demanen que el català s'ensenyi a l'escola). En canvi, a la Franja el català tendeix a estancar-se. La Plataforma afirma que amb aquestes dades es demostra que la voluntat dels ciutadans és que el català ampliï la seva presència en la societat.

RUC D'UN NO DIR: RAJOY PENSA QUE L'INDEPENDENTISME ES DISSOLDRÀ I QUE HI HAURA ELECCIONS AUTONÒMIQUES

Cinc anys després de la primera gran manifestació a favor d’un estat propi als carrers de Barcelona, l’Estat espanyol continua sense trobar la clau de volta que li permeti donar una resposta al problema polític sorgit a Catalunya. Malgrat els cants d’alerta d’opinadors i intel·lectuals com Iñaki Gabilondo, o Juan José Millás, i juristes com Miguel Herrero de Miñón i Francisco Rubio Llorente, les apel·lacions al “diàleg” que han emergit a un i altre cantó del camp de joc han topat reiteradament amb la indiferència de les grans formacions espanyoles, que –per convenciment o per càlcul electoral- han evitat abordar la qüestió i entrar en la revisió a fons del model sorgit de la transició. El PSOE va convertir el document de Granada –on apostava per un federalisme genèric- en un punt d’arribada infranquejable, mentre que el PP ha fet bandera de la trinxera legal per erigir-se com a defensor de les essències d’una Espanya que no vol ser reformada.

Des d’aleshores només Podem ha adaptat el seu discurs per proposar una sortida a les demandes de la societat catalana. Els de Pablo Iglesias van incorporar la defensa del referèndum al seu catàleg de propostes rupturistes. Una aposta estètica que condiciona a l’assoliment d’un acord –ara per ara inviable- amb el govern espanyol per fer-lo realitat: per poder decidir sobre Catalunya cal reformar primer Espanya. Cs, per la seva banda, ha reivindicat la fermesa en la defensa de la igualtat dels espanyols –trencada de nou pel pacte de pressupostos amb el PNB- amb una apel·lació al govern de Mariano Rajoy per combatre l’argumentari independentista per la via dels fets, és a dir, mitjançant la inversió i una presència real de l’Estat a Catalunya, però ha acabat donant suport a uns pressupostos generals que perpetuen el greuge. La governabilitat per sobre de tot.

HEM DE TORNAR A AGAFAR LA INICIATIVA EN EL LLENGUATGE: EL 55% DELS VOTS VÀLIDS VAN VOTAR INDEPENDÈNCIA A LES DARRERES ELECCIONS

Per Ramon Serra, editor

La guerra psicològica amb Espanya pot ser un element decisiu en el procés. Tots sabem que els tancs no poden tornar a entrar per la Diagonal de Barcelona, però avui dia els "tancs" econòmics, judicials, polítics, mitjans de comunicació,etc són les armes més perilloses. I com que l'Estat neda en l'abundància nosaltres hem d'optimitzar tots els pocs recursos que tenim al nostre abast.

La pel·lícula que ens fem mentalment sobre com gestionar el procés és la base que ens guia de cara al futur. D'aquí ve que l'independentisme ha de saber portar la iniciativa i no fer-nos gols en pròpia porta.

Les darreres eleccions "autonòmiques" van proporcionar-nos una majoria independentista en escons:72. Es va dir que com que no era possible celebrar un referèndum es proclamaria la independència amb una majoria d'escons. Després per recomanacions internacionals i altres observacions que no cal ni citar per no obrir els ulls dels nostres enemics es va tornar a incidir que primer s'havia de celebrar el referèndum. Fins aquí el relat del procés, agradi o no agradi.

Ara bé, el gol en pròpia porta va arribar la mateixa nit electoral quan Antonio Baños (CUP) va afirmar que com que no s'havia aconseguit una majoria de vots (47,8%) no es podia declarar la independència. Aquesta xifra totament falsa com ara intentaré demostrar s'ha repetit com un mantra per part de gairebé tothom, inclosos els polítics independentistes. S'ha d'eixamplar la base, es va dir, com si aquesta no fos suficient.

Jo m'he esforçat a desmentir la teoria de Baños que tant mal ha fet i està fent. Per fortuna, Sala i Martín amb molta més audiència que jo ha arribat a les mateixes conclusions: les eleccions del 2015 no solament es van guanyar en escons sinó també en vots. Si hagués estat un referèndum, només compten el "sí" i el "no". Per tant, l'11% que van votar partits que ni són partidaris de la independència ni que deixen de ser-ho, els vots en blanc, els nuls i altres opcions queden anul·lats. Aleshores resulta que el resultat final és 55% dels vots a favor del "sí" i 45 % del "no". Per què no s'ha comptat així? És que no tenim costum de fer referèndums? Ningú no ha llegit el procés d' Escòcia? Per què s'ha sumat els vots dels indecisos a la causa del "no " ?

Es més, fins i tot si es diu que només el 47,8% va votar per la independència s'ha de dir immediatament que bastants menys, només el 39,17% va votar per restar a Espanya. Per tant, sempre hem de dir que hem guanyat en escons i també en vots i que ni el 40% és partidari de continuar a l'Estat.

És per això que celebro amb goig la confirmació de la meva tesi per part de Sala i Martín que també ha afirmat molt clarament que si l'Estat no ens deixa celebrar un referèndum l'endemà mateix hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència. Tenim tots els requisits democràtics a favor i no hem d'anar a remolc de l'Estat. Les urnes ens avalen de totes totes i som nosaltres qui hem de marcar el camí. Res de veure què passa si no és possible celebrar el referèndum, perquè la D.U.I. ens espera.

La iniciativa del relat ha de tornar a les nostres mans. No ens deixem entabanar més. O referèndum o declaració unilateral d'independència. Les cartes estan ben marcades. Una cosa és el joc de la botifarra i l'altra el joc de la "morcilla" com diuen Ciudadanos.

(19-4-2017)

Visites Rebudes

05776439