ELS CDR RESPONEN LA FISCALIA: " NO TINDRAN PROU PRESONS PER A UN PAÍS PACÍFIC EN PEU DE LLUITA "

E ls Comitès de Defensa de la República (CDR) han tret pit davant l'advertència de la Fiscalia de l'Audiència Nacional d'emprendre accions legals contra els seus membres per actes de "rebel·lió" i "violència", entre d'altres. En un comunicat difós aquest dilluns al vespre, acusen "els partits polítics i als mitjans de comunicació del règim" d'emprendre una campanya en què han començat "a difondre mentides per atacar-nos i criminalitzar-nos".

"Pretén crear un marc per poder legitimar la seva repressió cap a nosaltres i posar-nos al punt de mira de la persecució política i poder justificar, també, la persecució judicial", indiquen en l'escrit, encapçalat per l'etiqueta #MésViusQueMai. "No tenen miraments en inventar una suposada 'kale borroka' que no existeix ni existirà", han afegit sobre els seus acusadors. "I el que realment els hi fa por és l'existència d'un poble unit, alegre i combatiu", asseguren.

Els Comitè de Defensa de la República no troben casual l'elecció del moment per anunciar possibles querelles per part de l'Audiència Nacional "en una setmana en què els CDR hem agafat el timó de les protestes al carrer", al·leguen. Una setmana que va començar diumenge passat amb una concentració als entorns de la delegació del govern que va acabar amb accions contundents entre manifestants i Mossos d'Esquadra. I una setmana que ha seguit aquests darrers dies amb diverses accions a peatges d'autopistes en què s'han tret barreres perquè els vehicles passessin sense pagar.

GABILONDO: "EL GOVERN ESPANYOLA TREMOLA PER SI LA JUSTÍCIA ALEMANYA NO L'AVALA "

El periodista Iñaki Gabilondo ha indicat en el seu videobloc, que el govern espanyol "comença a sentir tremolor davant la possibilitat que la Justícia alemanya no doni suport a les seves tesis".

"El govern espanyol se sentia el guanyador aclaparador amb l'acusació de rebel·lió contra els líders independentistes, però ara comença a sentir tremolor davant la possibilitat que el Tribunal de Schleswig-Holstein no doni suport a la seva tesi. Podria passar? Doncs no és descartable. De fet, hi ha bastants experts que discrepen del jutge Llarena i que no veuen gens clara l'existència d'aquesta violència que justifica l'acusació", afegeix.

Segons Gabilondo, l'independentisme s'agafa a aquesta possibilitat com si fos oxigen, ara que al seu entendre s'ofega. "Tant és així que Der Spiegel, el setmanari amb més tirada d'Europa, ha arribat a sospitar que Puigdemont va predissenyar la seva detenció a Alemanya confiant que així s'internacionalitzaria el conflicte i que consagraria una gran trompada a l'Estat espanyol", indica. "I la via que es va escollir que resoldre el problema, la judicial, ens té a tots mirant cap al Bàltic. Perquè és així. Tots. Puigdemont, els líders empresonats, l'independentisme, Rajoy, el seu govern... estem penjats de la interpretació que puguin fer les autoritats judicials de Kiel, capital d'un Estat federat una mica més gran que Múrcia, a 2.000 quilòmetres de distància d'aquí", assenyala.

El periodista conclou que ara ha aparegut a més el que denomina "activisme redemptor" dels CDR, i ho considera "lamentable". "Només ens falta el sometent", afegeix.

Informa:ELNACIONAL.CAT (2-4-2018)

L'ESTAT DEL TERROR: EL PP COMPARA ELS CDR AMB LA "KALE BORROKA" I CULPA ELS MOSSOS DE NO FRENAR-LOS: "ALGÚ NO ESTÀ FENT BÉ LA SEVA FEINA "

El subsecretari de política social i sectorial del PP, Javier Maroto, ha assegurat aquest dilluns que els Comitès de Defensa de la República (CDR) li "recorden" la 'kale borroka' i ha responsabilitzat els Mossos d'Esquadra, en concret, els "quadres intermedis", de no impedir els "aldarulls" que aquests grups estan provocant a Catalunya.

"Em recorda el pitjor que vam viure en la política basca", ha lamentat en una entrevista a RNE, en la qual ha afirmat que els catalans "no es mereixen" que hi hagi "grups entorpint autopistes o produint aldarulls".

Segons Maroto, aquests "grupuscles" que protagonitzen "semiviolència" són "l'herència que deixa el Procés" sobiranista.

El president del grup parlamentari de Catalunya en Comú - Podem, Xavier Domènech, també ha criticat les accions dels CDR. Considera que no ajuden perquè poden portar a "expressions de conflicte violent", i per això ha assegurat que no hi dona suport en una entrevista d'aquest dilluns a ' La Vanguardia' recollida per l'ACN.

PUIGDEMONT AL·LEGA AL TS QUE NO HI VA HAVER VIOLÈNCIA L'1-O " SINÓ FETS AÏLLATS "

El president de la Generalitat Carles Puigdemont ha al·legat en el seu primer recurs al Tribunal Suprem que l'1-O no hi va haver "cap tipus de violència" que justifiqui que se l'acusi de rebel·lió, sinó que a tot estirar alguns ciutadans "van poder haver-se excedit" en la seva "resistència passiva", però van ser casos "aïllats".

Després que el jutge Pablo Llarena acceptés que Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig es personessin en la causa oberta pel procés independentista, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha elaborat en nom dels tres processats un recurs, a què ha tingut accés Efe, en què es demana la "nul·litat d'actuacions per falta de competència objectiva del tribunal" i per "indefensió en no haver-se permès l'actuació de la defensa" i es nega l'existència de delicte de rebel·lió i de malversació.

Puigdemont, que segueix reclòs al centre penitenciari alemany de Neumünster, està processat pels delictes de rebel·lió i malversació, els mateixos que s'atribueixen presumptament a Ponsatí, mentre que Puig està acusat de desobediència i malversació.

SABRIÀ DEMANA AL PSC QUE RECTIFIQUI EL SOPORT AL 155 SI VOL ACORDS AMB ERC

El portaveu d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, ha demanat al PSC que "rectifiqui" el seu suport a l'aplicació de l'article 155 si vol arribar a acords amb els republicans, tot i que considera "positiu" el to de les últimes intervencions dels socialistes catalans. La setmana passada, el PSC es va desmarcar de Ciutadans a l'hora de demanar la dimissió del president del Parlament, Roger Torrent, i va votar en contra d'aquesta proposta de resolució. A més, el portaveu adjunt socialista al Parlament, Ferran Pedret, va assegurar que té "empatia amb el sofriment" a les files independentistes davant dels últims empresonaments. Per Sabrià, aquests gestos són un "principi de desgel".

"Algun pas s'ha fet en els últims dies", ha afirmat en declaracions a l'agència Efe. Sabrià s'ha fet ressò de la predisposició d'Iceta d'obrir espais de diàleg, però ha deixat clar que, per poder parlar de reconciliació, el PSC hauria de fer "un pas més". "Els demanem una rectificació molt clara, perquè ells són copartícips de l'aplicació de l'article 155; sense aquesta rectificació no podem arribar a acords amb ells en cap cas", ha subratllat el portaveu republicà.

L'ESTAT DEL TERROR: SÁNCHEZ I RIVERA DEMANEN A RAJOY QUE ACTUÏ CONTRA ELS CDR

El bloc del 155 es conjura contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) com un element més per demostrar que el Procés és "violent" i que la causa per rebel·lió al Tribunal Suprem està totalment fonamentada. El vicesecretari de Polítiques Socials del PP, Javier Maroto, ha començat el dia comparant els CDR amb la 'kale borroka' i ha culpat els Mossos d'Esquadra de no frenar-los. "Algú no està fent la seva feina", ha assegurat en una entrevista a RNE. Però per al PSOE i Ciutadans qui no està fent bé realment la seva feina és l'executiu de Mariano Rajoy, que governa a Catalunya per via del 155. Tant el líder socialista, Pedro Sánchez, com el del partit taronja, Albert Rivera, han demanat a les autoritats que actuïn per acabar amb aquests "actes vandàlics".

El més directe ha sigut Rivera, que ha demanat al govern espanyol que "garanteixi la seguretat i la mobilitat" davant de la "violència dels CDR". En roda de premsa després de reunir l'executiva del partit, el líder de Cs ha dit que aquests grups són "comandos separatistes". "Faig una crida perquè el govern de Catalunya, és a dir, el govern del 155, de Rajoy i Santamaría, hi faci alguna cosa", ha criticat Rivera. En aquest sentit, ha apuntat directament al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, com a responsable dels Mossos d'Esquadra: "El senyor Zoido no fa el que hauria de fer. La mobilitat en dies com avui està en joc per uns comandos violents que intenten condicionar la vida de tots els catalans".

TV3 NO OFERIRÀ PER PRIMER COP LA FINAL DE LA COPA DEL REI PER L'OFEC D'ESPANYA

La televisió pública de Catalunya no podrà oferir la final de la Copa del Rei que enfrontarà el F.C Barcelona i el Sevilla el proper 21 d'abril a les 21.30h al Wanda Metropolitano. La raó, tal i com ha explicat el director de TV3, Vicent Sanchis, és la falta de pressupost per adquirir-ne els drets. Serà la primera vegada que TV3 no ofereixi aquesta final, que en els darrers anys ha estat polèmica per les xiulades a l'himne d'Espanya i les posteriors sancions i persecucions per part de la justícia espanyola contra els seus impulsors, en protesta per la repressió que es viu a Catalunya.

El director de TV3 ha remarcat les grans dades d'audiència que ha tingut la cadena en el primer trimestre del 2018. Ha crescut prop d'un 40% respecte al mateix període de l'any passat, però els problemes pressupostaris impediran que es puguin comprar els drets de la Copa del Rei per primer cop en molt de temps. Cal tenir en compte que TV3 es troba assetjada també per la decisió del govern espanyol de fer pagar l'IVA cultural, que feia anys que no es pagava, i que amaga una estratègia d'ofec de la cultura i els mitjans de comunicació públics.

Informa:ELMON.CAT (2-4-2018)

TREBALLADORS DE LA GENERALITAT INSTEN LES INSTITUCIONS EUROPEES A FER COSTAT " AL POBLE CATALÀ "

Treballadors públics de diversos departaments de la Generalitat, organitzats a través de l'Assemblea de treballadors per a la defensa de les institucions catalanes (ADIC), insten les institucions i els ciutadans europeus a fer "costat al poble català en la defensa dels valors democràtics i les seves aspiracions legítimes". A través d'un comunicat, que han enviat a diferents organismes i mitjans de comunicació de tot Europa, remarquen el caràcter "fermament democràtic" del moviment independentista i que els seus representants polítics "sempre han actuat de manera pacífica" i s'han oposat a "qualsevol manifestació de violència". Per això, consideren que "els procediments judicials en curs són mancats de base factual".

Els membres d'ADIC també manifesten que el moviment independentista "ha cercat insistentment" l'acord amb actors estatals i internacionals per trobar un instrument polític "que permetés al poble català expressar-se sobre les seves aspiracions col·lectives". D'altra banda, els membres d'ADIC del Departament d'Interior han convocat pel proper dimarts una concentració davant de la seva conselleria per reclamar l'alliberament de Joaquim Forn i Oriol Junqueras. Les Assemblees en Defensa de les Institucions Catalanes es van constituir entre treballadors de diferents departaments de la Generalitat després de l'aplicació de l'article 155.

Informa:MON.CAT (2-4-018)

UNA ESPANYOLA DESPRÉS D'UN SERMÓ EN CATALÀ A UNA MISSA DE PALMA: " ESTOY MUY ENFADADA, ME CAGO EN LA VIDA "

Ja s'ha fet viral a la xarxa, i és del tot comprensible. Es tracta d'un vídeo de la televisió balear IB3 que entrevista una dona en sortir de missa. La senyora, tota enfadada, esclata davant la càmera indignada perquè el sermó ha estat en català, un idioma que no sap ni com es diu. La peça és tota una perla i carn per a l'APM.

La senyora és mostra enutjada davant la càmera davant la Catedral de Palma: "Estoy muy enfadada, me cago en la vida" comença el seu monòleg. Veient que és el seu moment, la senyora prossegueix: "estoy en España o estoy en Mexico?" es pregunta mentre afegeix "yo que sé lo que es este idioma, eso sí, se entiende porqué que se comen las letras", per autonàticament assegurar que ella és "de Graná".

Després d'exclamar que "me han dado el día, y por eso me he ido" està convençuda que la família Reial farà el mateix que ella si la missa és en català per acabar assegurant que "yo no vengo más aquí a las Canarias. Yo soy de Granada y sobretodo soy española".

Informa:DIRECTE.CAT (2-4-2018)

EL RELAT DE LLANERA, A EXAMEN DE LA JUSTÍCIA INTERNACIONAL

"El relat de Llarena, a examen de la justícia internacional "

 

Carlota Camps | Nicolas Tomás

L'independentisme mira amb optimisme el recorregut jurídic que el cas català pot tenir en l'àmbit internacional. Després de diversos cops de porta de la justícia espanyola, els tribunals internacionals són l’última esperança per posar contra les cordes el relat traçat pel jutge Pablo Llarena sobre uns delictes i una violència que ara magistrats de tot el continent examinen. Aquest és un procés llarg i arriscat, però que ja ha obtingut els primers fruits.

De moment, dues resolucions han aportat el primer raig de llum. Si fa deu dies Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides admetia a tràmit el recurs de Jordi Sànchez i dictava mesures cautelars instant Espanya a garantir els seus drets polítics, dilluns passat el mateix comitè admetia una altra demanda, la del president Carles Puigdemont.

Encara no hi ha dictamen i no hi serà fins d’aquí a sis mesos. De moment, és només una admissió a tràmit i unes mesures cautelars -en el cas de Jordi Sànchez-, però és un primer pas que obre una nova finestra d'oportunitat enfront la macrocausa. De fet, la defensa de Jordi Sànchez ho considera un “èxit” i ja ha remès la resolució tant al Tribunal Suprem com al Tribunal Constitucional, després que Pablo Llarena restringís el seu drets polítics impedint-li sotmetre's a un debat d'investidura.

TV3, COM MÉS LÍDER MÉS PROBLEMES

"TV3, com més líder, més problemes "

 

José Antich

No és cap casualitat que, coincidint amb les dades del mes de març que recullen que TV3 és líder per vuitè mes consecutiu —amb una quota de pantalla propera al 15% i una diferència de més de cinc punts respecte de la cadena situada en segon lloc—, dos diaris de la premsa de la capital, El País i ABC, publiquin altre cop en portada i pàgines interiors atacs idèntics contra la televisió autonòmica i l'acusin d'esbiaixada i manipuladora. Ni tampoc que no es passi per alt que el tercer mes de l'any TV3 aconsegueixi el rècord històric de valoració qualitativa, segons el GFK, amb una puntuació del 8,5, una fita que no havia aconseguit mai cap cadena generalista.

Que els presumptes treballs periodístics manquin de rigor és irrellevant i, en tot cas, mostren el biaix ideològic del mitjà que ho publica, com també és absolutament lícita la crítica a un mitjà de comunicació, sigui públic o privat, encara que qui la formuli tingui molts motius per callar, perquè darrerament la seva audiència no ha fet més que baixar. El que és més discutible és que tots dos mitjans participin d'una operació que només pretén tancar la cadena pública de televisió perquè és la preferida dels catalans i els seus informatius són líders en totes les seves edicions, amb més del 25% d'audiència mitjana.

L'ESTAT ES QUEDARÀ AMB ELS 60.000 EUROS DE LA FIANÇA DE MARTA ROVIRA PAGADA PER L'ANC

El Estado se va a quedar con los 60.000 euros de fianza que la número 2 de ERC, Marta Rovira, tuvo que pagar en febrero para evitar ingresar en prisión. El magistrado del Tribunal Supremo Pablo Llarena fijó esa cantidad tras tomar declaración a la mano derecha de Oriol Junqueras en la formación independentista el pasado 19 de febrero.

La asociación ANC pagó la fianza y así evitó que Rovira ingresara en prisión. Sin embargo, un mes después de su interrogatorio, el instructor anunció el auto de procesamiento contra miembros del ex Govern y Mesa del Parlament por haber intentado declarar la independencia de Catalunya de manera ilegal.

El instructor había citado a los representantes de todos los investigados el viernes 23 de marzo para notificarles el auto de procesamiento por un delito de rebelión. Y además, a seis de ellos les citaba personalmente para modificarles sus medidas cautelares. Fue entonces cuando el instructor, previa petición de la Fiscalía y la acusación popular representada por el partido Vox, acordó el ingreso en prisión incondicional para el entonces candidato a la presidencia de la Generalitat, Jordi Turull, los exconseller Josep Rull, Dolors Bassa y Raül Romeva, así como para la expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.

LES DONACIONS PER PAGAR LA DEFENSA DE CLARA PONSATÍ MARQUEN UN RÈCORD EN EL MICROMECENATGE

La resposta ciutadana a la crida de l’ex-consellera Clara Ponsatí per a ajudar-la a pagar la defensa de l’euroordre ha marcat un rècord, atesa la velocitat en què se n’ha aconseguit l’import. El seu advocat, Aamer Anwar, ha dit al diari The Guardian que, segons els encarregats de la recaptació, haver aconseguit dues-centes mil lliures en només divuit hores és un nou rècord. L’objectiu inicial era recollir les quaranta mil lliures necessàries, però a hores d’ara la pàgina ja n’ha recaptades més de 225.000.

La campanya de micromecenatge es va engegar poc després d’haver anunciat que seria Aamer Anwar, un advocat defensor dels drets humans de prestigi reconegut, qui s’ocuparia d’evitar l’extradició de Clara Ponsatí. ‘La Clara va entrar a les meves oficines a Glasgow a les 8.30 de dimecres i després vam anar cap al tren per arribar a Edimburg. Quan érem al tren, el total havia arribat a gairebé cinc mil lliures. Quan vam arribar a Edimburg, això s’havia més que duplicat. Després d’haver visitat l’estació de policia, havia començat a pujar encara més abruptament i, quan vam sortir dels jutjats, em va sorprendre veure que havia aconseguides les dues-centes mil lliures.’

De llavors ençà les donacions no s’han aturat. Tal com es va comprometre Ponsatí, els diners que siguin recaptats de més seran destinats a ajudar altres presos i exiliats. Anwar ha explicat que l’equip jurídic és compost de set persones que treballen a Escòcia, però que també tenen gent a Londres, Madrid i Catalunya. ‘Aquesta és una lluita que crec que podem guanyar i ens hi dedicarem a llarg termini’, ha dit Anwar.

Informa:VILAWEB.CAT (2-4-2018)

PUIGDEMONT FA UNA CRIDA A NO "ABAIXAR LA GUÀRDIA " DAVANT D'UN ESTAT AUTORITARI

El president Carles Puigdemont ha fet una crida des de la presó de Neumünster, a Alemanya, a “no abaixar la guàrdia” davant d’un Estat espanyol que, segons ell, es comporta cada vegada “de manera més autoritària” i “retallant més drets fonamentals”. En el missatge, gravat per un diputat alemany que l’ha visitat a la presó i difós per Catalunya Ràdio, Puigdemont diu que cal “continuar endavant” i remarca que els drets dels catalans a decidir el seu futur estan “reconeguts per les Nacions Unides”.

El president destituït també fa una crida a continuar les mobilitzacions de forma “no violenta, civilitzada”, seguint l’exemple que s’ha mostrat “tots aquests anys al món” amb les manifestacions de la Diada.

Informa:ARA:CAT (1-4-2018)

El missatge en àudio, amb la veu de Puigdemont, l’ha gravat aquest diumenge el diputat alemany del Die Linke Diether Dehm. El parlamentari d’esquerres ha explicat després de visitar Puigdemont que el president tem una extradició a Espanya per si, en una presó de l’Estat, se li vulneren els drets fonamentals. Dehm també ha criticat l’actitud del govern espanyol i el rei Felip VI en el procés independentista, i ha dit que Alemanya hauria d’alliberar Puigdemont.

PUIGDEMONT RECORDA 1-O COM UNA " JORNADA DE DIGNITAT POPULAR I BARBÀRIE POLICIAL "

El president Carles Puigdemont ha recordat aquest diumenge la jornada del passat 1 d'octubre. En el dia que es compleixen sis mesos de la celebració del referèndum, en una piulada, Puigdemont ha reiterat que aquella jornada va suposar "l'inici d'una nova era de la qual no hi ha retorn possible".

El president, empresonat de manera provisional a Alemanya, ha lamentat que els membres del govern s'hagin convertit en presos polítics, però ha afirmat que són "lliures d'esperit". "Ahir, avui i sempre al vostre costat", ha conclòs.

D'altra banda, Carles Puigdemont també ha compartit una imatge de l'1 d'octubre al seu perfil d'Instagram i ha afegit que "la paraula de la ciutadania no pot ser delicte".

D'aquesta manera, el president ha volgut recordar el que qualifica d'una "jornada de dignitat popular i barbàrie policial".

MAS TAMBÉ RECULA: " INVESTIR ARA PUIGDEMONT COMPORTARIA OBRIR MÉS PROCESSOS PENALS "

La mateixa setmana que el Parlament de Catalunya ha reconegut el dret del president Carles Puigdemont a ser investit, arran de les resolucions aprovades per JxCat, ERC i la CUP, el president Artur Mas es qüestiona si és el moment de fer-ho. En una entrevista al programa ‘Via Lliure’ de RAC1 ha dit que “investir ara Puigdemont comportaria obrir més processos penals contra més persones. El que s’ha de valorar és si això en aquest moment val la pena després de tenir tanta gent fora del país o no cal”. Tot i això ha reconegut que Puigdemont “té tota la legitimitat per ser investit president. És d’una evidència total. Però a vegades la legitimitat no s’acaba imposant en el curt termini”.

Artur Mas ha reconegut que “fa molt temps” que no parla amb Carles Puigdemont “perquè hi ha un problema de seguretat en les comunicacions” i que l’única manera que té de parlar-hi és “per vies indirectes, per persones interposades”.

En una entrevista en motiu del mig any del referèndum de l'1 d'octubre, Artur Mas ha dit que és aviat per “calibrar en el curt termini” si va valer la pena, tot i que “és evident que no hi ha uns guanys a curt termini”. “Si es mira ara hi ha institucions que no estan sota el nostre control que estan intervingudes per Madrid”. “Davant d’aquesta situació és evident que no hi ha uns guanys directes a curt termini. Tots aquests processos tenen sempre els seus costos. I això s’havia dit sempre”, ha dit

ELS CDR DESMUNTEN LES BARRERES DELS PEATGES EN DIFERENTS PUNTS DE L'AP-7

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han desmuntat les barreres del peatge de la AP-7 a la Roca del Vallès, a l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i el Vendrell / Coma-ruga (Penedès). Ha estat pels volts de les 16.00 hores, quan un grup d’un centenar de persones s’ha dirigit al peatge de la Roca, al quilòmetre 128,5 de la AP-7, i ha començat a ‘trencar i retirar diverses barreres en sentit Barcelona’, segons que diu la concessionària Abertis, que ha reclamat la presència dels Mossos d’Esquadra. Més tard, han repetit l’acció en els altres dos peatges.

Els conductors passen pel peatge sense pagar i molts fan sonar el clàxon. Paral·lelament, els CDR han posat bosses d’escombraries a les càmeres de seguretat per evitar que els conductors que se salten el control de la Roca puguin ser identificats.

L’acció dels CDR s’emmarca en una crida a no pagar els peatges de les autopistes en l’operació tornada de Setmana Santa. Amb el lema ‘No manaran a ningú si nosaltres no els obeïm’, s’ha batejat com a la ‘primera acció directa de desobediència civil massiva’. Diversos CDR han publicat missatges a les xarxes socials en els quals animen els conductors a desplaçar-s’hi i donar un cop de mà. També proposen de donar a la caixa de solidaritat els diners estalviats en no haver pagat el peatge.

Informa:VILAWEB.CAT (1-4-2018)

UNA MANIFESTACIÓ A BERLÍN DEMANA L'ALLIBERAMENT DE CARLES PUIGDEMONT

Una marxa convocada pel CDR de Berlín i l’assemblea exterior a Alemanya de l’ANC ha demanat l’alliberament i la no extradició de Carles Puigdemont, empresonat des de fa una setmana a Neumünster. La mobilització ha començat davant de la porta de Brandenburg de Berlín, i ha acabat amb una protesta just davant del ministeri de justícia de govern alemany.

Durant la manifestació s’ha cridat ‘freiheit Puigdemont’ (llibertat Puigdemont) i s’han reproduit cançons catalanes. Molts ciutadans que hi participaven portaven cartells en alemany i anglès que demanaven l’alliberament dels presos polítics. L’ANC ha penjat a Twitter diversos vídeos del desenvolupament de la manifestació:

La protesta s’ha fet una setmana després de la detenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, quan acabava de travessar la frontera amb Dinamarca. La manifestació n’ha exigit l’alliberament i ha denunciar la persecució i l’opressió que sofreix l’independentisme.

L’ANC Berlín ha penjat un comunicat al seu compte de Facebook: ‘Exigim una solució política per al conflicte dins l’Europa democràtica del segle XXI. Llibertat per als presos polítics catalans! El conflicte de Catalunya i l’erosió de la democràcia a l’estat espanyol és un afer europeu amb conseqüències internacionals.’

TEBAS: "S'HAURIA D'APLICAR EL 155 EN LA INAL DE COPA PER EVITAR LA XIULADA A L'HIMNE ESPANYOL "

Javier Tebas reprimiria, si pugués, els espectadors que xiulessin un himne en un estadi de futbol. Així ho ha expressat en una entrevista a eldebatedehoy.es, en la qual ha banalitzat amb l'article 155 de la constitució espanyola i ha justificat l'entrada a presó dels polítics catalans independentistes. El president de LaLiga no s'ha estat de res i ha mostrat la seva cara més crítica quan ha estat preguntat per la propera final de la Copa del Rei i la més que possible escridassada a l'himne espanyol: "Jo sempre he manifestat que s'hauria de sancionar. Inclús arribar, per què no, a suspendre un partit. Però com que no es legisla en aquest camí, jo no puc canviar-ho. És el què hi ha. En poc temps hauria de canviar, s'hauria d'aplicar el 155 dins el Wanda Metropolitano."

Tebas també ha censurat la posició del Barça envers el procés i ha deixat clar que la culpa no és dels directius actuals, sinó de Joan Laporta: "El Barcelona és víctima de l'època de Joan Laporta, en la qual es va identificar moltíssim amb la política i amb l'independentisme. Ha estat molt difícil que pugués sortir d'allà."

El president de LaLiga també ha tingut paraules per als polítics catalans empresonats, segons ell, de manera justificada. "És impossible que hagués arribat la independència, perquè hi ha un estat de dret a Espanya que ha d'imperar. Tot això que ha passat després, que hi hagi gent a la presó, no m'ha sorprès, era el més lògic. Els que ens dediquem al món del dret sabíem que no hi havia cap altra opció. Si algú fa una maldat, ha d'acabar on ha d'acabar", ha manifestat.

informa:ELMON.CAT (1-4-2018)

LES PERSONES QUE A CATALUNYA DEL NORD VAN SALVAR LES URNES

"L’home que va salvar les urnes de l’1-O "

L’Ara parla amb la persona que va custodiar a la Catalunya del Nord el material del referèndum i que va haver d’esquivar les preguntes dels agents duaners de Marsella

LAIA VICENS / XAVI TEDÓ  (Perpinyà )

Només dues persones tenien les claus del magatzem on van amagar-se durant mesos les 10.000 urnes de l’1-O. Una és el Lluís, el cervell de l’operatiu clandestí i l’home que va pagar la factura de 100.000 euros per les urnes, i l’altra és el Marc, un activista nord-català que va salvar-les en un dels moments més delicats de l’operació: si els tres contenidors carregats des de la Xina van poder desembarcar al port de Marsella va ser gràcies a les explicacions que va donar als agents duaners. Per surrealista que pugui semblar, el Marc -tots els noms del relat són ficticis- va argumentar que les 10.000 caixes de plàstic eren per fer un homenatge a una colla castellera. L’excusa va satisfer els agents i les urnes van sortir de Marsella cap al magatzem de la comarca del Riberal que ell havia llogat.

Just quan fa mig any del referèndum, el Marc explica per primera vegada la seva història. I ho fa sense buscar cap mena de reconeixement. “Jo soc una peça més, i soc la peça que ha arriscat menys”, assegura a l’ARA des de Perpinyà, i subratlla que operava sempre en territori francès. Sense la seva implicació -discreta però vital- el referèndum segurament no hauria tirat endavant: a més de rebre les urnes, és qui lloga la nau on es guarden els mesos previs a l’1-O i qui teixeix una xarxa de complicitats clau a la Catalunya del Nord per ajudar a fer possible una votació que, malgrat que no hi pot participar perquè té la nacionalitat francesa, sent totalment seva. “Jo soc català i em sento tan català com un del sud. La meva capital és Barcelona, no París, i em sento millor a Figueres que a Narbona”, resumeix.

El Marc forma part de l’operatiu des del principi. A finals de març, just ara fa un any, el Lluís va a casa seva a dinar. Es coneixen des de fa anys pel seu compromís amb el país. “Em demana si li puc donar un cop de mà, si estaria disposat a ajudar-lo en un tema i si sé parlar en anglès”. El Marc accepta la proposta sense fer preguntes: “Per a mi és natural col·laborar, i si podia fer el que em demanava, ho feia i ja està”.

PUIGDEMONT NEGA EN EL RECURS AL TS QUE HI HAGUÉS VIOLÈNCIA EN LA PREPARACIÓ DE L'1-O

Carles Puigdemont ha assegurat en el seu primer recurs davant el Tribunal Suprem (TS) contra el seu processament pel procés independentista, que "no va haver-hi violència alguna" en la preparació i convocatòria del referèndum i "menys un alçament".

A més, Puigdemont ha al·legat "indefensió" davant el curs de la causa, segons informa La Vanguardia. El recurs considera que el jutge encarregat del cas 1-0 al TS, Pablo Llarena, utilitza "arguments cridaners" per "justificar l'existència de violència", quan en realitat "no la va haver-hi".

El president exposa que el magistrat considera violenta la concentració dels dies 20 i 21 de setembre al costat de la Conselleria d'Economia, i els fets de el 1-O, així com "la violència que els processaments van haver de suposar-se" com a conseqüència de la reacció de l'Estat.

EL CAS CATALÀ ESTALLA A EUROPA I JA NO ÉS NOMÉS UN ASSUMPTE INTERN D'ESPANYA

L'ordre de detenció que ha dictat el jutge Pablo Llarena contra els exiliats catalans ha fet entrar el cas català per primer cop en l'agenda europea. La detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya i la citació judicial de la consellera Clara Ponsatí a Escòcia han canviat l’escenari, i han enterrat definitivament que el procés sigui un simple afer intern espanyol. Ara hi ha més actors.

El diari britànic Financial Times, sempre atent als moviments de fons al continent, ha advertit d’aquest fet i ha recordat que ara el cas català ha passat, de ser un maldecap espanyol, a desembarcar al bell mig de l'escena internacional. I ho ha acabat fent a Alemanya, el país més gran de la UE, el vigia que sempre es mira amb esguard atònit el Sud, i al Regne Unit, precisament a Escòcia, que és el segon focus independentista d'Europa.

CINC MESOS DE L'1-O: ENTRE LA RÀBIA I L'ORGULL

Avui es compleix mig any de la celebració del referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. L’1-O ja és una data vital en la història catalana i del seu allunyament de l’Estat espanyol i d’un govern del PP, que no en va tenir prou que el Tribunal Constitucional (TC) declarés “il·legal” la votació, sinó que la va voler reprimir en considerar-la “delictiva”.

El mateix ha fet el poder judicial, en no entendre el referèndum com l’exercici d’un dret, sinó com un pas “indispensable” per declarar la independència i “trencar” Espanya. Per això ha apostat per restringir drets fonamentals, i el Suprem ja ha processat pel delicte de rebel·lió –sense que hagi existit “un alçament violent”, com requereix el delicte i reiteren juristes d’arreu– tretze membres del govern català, ampliant de quatre a nou el nombre de consellers en presó preventiva, mentre ja són sis els polítics a l’exili, i amb el president Carles Puigdemont detingut a Alemanya.

La jornada de l’1-O va omplir de sentiments contraposats –orgull i ràbia, sobretot– gran part de la ciutadania catalana. Les imatges de la brutalitat de les càrregues policials vers les persones fent residència passiva als centres de votació han fet la volta al món, i importants organitzacions humanitàries han denunciat la regressió dels drets humans a l’Estat espanyol, amb l’empresonament de dissidents.

WWW.DEFENSAEXILI.ORG

 "www.defensaexili.org "


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“Avui, quan es compleixen sis mesos de l’1-O, hi ha diferents formes d’ajudar els qui el van fer possible

Avui, quan es compleixen sis mesos clavats de l’1-O (que és aquell dia del qual tots i cadascun de nosaltres recordarem per sempre més on érem), hi continua havent moltes preguntes circulant. La més repetida, és clar, és la de com acabarà tot plegat. És la més repetida i la més complicada de contestar, i per més optimista que la internacionalització del conflicte ara mateix convidi a ser, a mi em fa l’efecte que tot plegat dependrà justament de fins on estem disposats a arribar per defensar el que va representar aquest 1-O que avui compleix mig any de vida. Una de les maneres de defensar-lo (i de defensar el seu resultat, és clar) deu ser anotar-se a l’agenda la manifestació que hi ha convocada a Barcelona per al dia 15.

Sí, sí, una altra, una altra manifestació. I les que vindran. Perquè si ens cansa i no estem disposats a sortir al carrer cada cop que calgui per protestar contra l’existència de presos polítics és que tenim un problema. I què més podem fer per defensar l’1-O?, es pregunten alguns. Probablement, moltes altres coses. Però ara mateix ens n’han proposat una altra, que és visitar el lloc web que s’ha posat en marxa aquesta setmana “per obrir una via de suport a les necessitats puntuals de defensa jurídica, seguretat i suport logístic al 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, així com a la resta de persones i professionals exiliats que ho necessitin”. Són aportacions de 25 euros, 50, 100, 1.000 o el que vostès vulguin. Però, a la pregunta aquella de “com els puc ajudar?”, ara ens hi han donat resposta.

A Puigdemont i als consellers exiliats a Brussel·les, se’ls pot ajudar anant a www.defensaexili.org; als familiars dels presos (que s’han de pagar un munt de desplaçaments), anant a www.adretscivils.cat, i per ajudar Clara Ponsatí en la seva defensa, anant a www.crowdjustice.com/case/defendclara. O sigui, que per a la pregunta aquella de “com els podem ajudar?” a hores d’ara ja hi ha una resposta. Per respondre’ls allò de “què més podem fer?” i “com acabarà tot plegat?”, només els puc donar un consell. Continuïn atents a les seves pantalles i, és clar, siguin optimistes.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (1-4-2018)

CADA COP MÉS A PRO DEL CATACLISME: LA IMPOSSIBILITAT DE FORMAR NOU GOVERN

" Cada dia més a prop del cataclisme "

Jordi Barbeta

La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya ha tornat a complicar les negociacions que han de conduir a la formació d’un govern sobiranista i augmenta considerablement les possibilitats d’exhaurir el termini de dos mesos sense un acord d’investidura, cosa que comportaria la convocatòria automàtica de noves eleccions: un autèntic cataclisme polític per la frustració que generaria arreu del país. La situació és tan greu que requereix la convocatòria d'un comitè de crisi, però és tan insòlita que no és prou clar qui el podria convocar ni qui hi hauria d'assistir.

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana estan d’acord que cal evitar la repetició dels comicis, però sembla que no sàpiguen com fer-ho. Els grups de la majoria sobiranista no troben la manera d’anar tots a la una, malgrat que cada dia que passa el cataclisme sigui més a prop.

Amb la detenció de Puigdemont, el simbolisme del president legítim ha tornat a situar-se al centre del debat. Junts per Catalunya no es pot desentendre de la situació del seu cap de files per òbvies raons polítiques i ara també jurídiques, i per això el Parlament va aprovar dimecres una resolució que posa en evidència les contradiccions del moment. La cambra es va “comprometre” a adoptar totes les mesures necessàries per garantir el dret de Puigdemont a sotmetre’s a la investidura. Llavors, per què no ho fa?

LA FISCALIA ALEMANYA ENCARA NO HA DECIDIT SI ACCEPTA TRAMITAR L'EUROORDRE CONTRA PUIGDEMONT

La fiscalia general de Schleswig-Holstein encara ha de decidir si accepta tramitar o no l'ordre europea de detenció contra el president Carles Puigdemont, recorden a l'ACN fonts de la seva defensa a Alemanya, Bèlgica i Catalunya. De fet, els advocats del líder de JxCat descarten per ara que hi hagi una compareixença de Puigdemont davant del jutge el proper dimarts, quan apunten que arribarà tota la documentació del cas davant dels tribunals. És a partir de llavors quan la fiscalia decidirà si accepta la tramitació de l'euroordre i, en cas afirmatiu, si demana al jutge que resolgui a favor d'una extradició cap a Espanya. En aquest escenari, la fiscalia també haurà d'especificar per quins delictes estipulats a l'euroordre voldria extradir a Puigdemont, i es podria donar el cas que els acceptés tots, o només la malversació però no la rebel·lió, per exemple. El jutge Llarena també va marcar la casella de 'corrupció' a l'euroordre.

Llavors, s'obriria un període en què la fiscalia i la defensa haurien d'argumentar davant del jutge el seu cas, i la justícia alemanya hauria de prendre la decisió en un termini de dos mesos, tres, si es poden al·legar circumstàncies excepcionals.

Un cop es conegui la decisió de la fiscalia, a partir de dimarts, s'obre també la possibilitat que Puigdemont surti de la presó. Això seria en dos possibles escenaris: si la fiscalia de Schleswig-Holstein decideix no procedir amb l'euroordre o si accepta tramitar l'extradició però considera que el president destituït pot esperar a la decisió en llibertat amb cautelars.

Informa:ELNACIONAL.CAT (31-3-2018)

COMENCEN LES CONCENTRACIONS A ALEMANYA PER EXIGIR LA LLIBERTAT DE PUIGDEMONT

Unes dues-centes persones s’han concentrat avui a l’horabaixa a la Karlsplatz-Stachus de Munic per exigir l’alliberament de Carles Puigdemont, tancat a la presó de Neumünster d’ençà de diumenge. Els últims dies hi ha hagut mostres de suport al president davant el centre i en algunes altres localitats alemanyes, com a Stuttgart. A més, demà hi haurà una mobilització de l’ANC a la Porta de Brandenburg, a Berlín.

Munic és la capital de Baviera. Aquest estat alemany té un moviment independentista minoritari, però la majoria de la població ha reivindicat sovint més autonomia al govern federal de Berlín.

Els manifestants han cantat Els Segadors i L’Estaca, i també han reclamat la llibertat dels presos polítics en català i en alemany.

Avui al matí també hi ha hagut una concentració a Karlsruhe, al land de Baden-Württemberg.

A Stuttgart, capital de Baden-Württemberg, dijous també hi va haver una mobilització.

Informa:VILAWEB.CAT (31-3-2018)

PUIGDEMONT: " QUE TOTHOM HO TINGUI CLAR: NO CLAUDICARÉ, NO RENUNCIARÉ, NO EM RETIRARÉ "

El president Carles Puigdemont ha publicat un missatge a les xarxes socials a través del seu equip, que gestiona el seu compte de Twitter mentre roman al centre de Neumünster a l’espera de la vista al Tribunal Superior de Slesvig-Holstein.

‘Que tothom ho tingui clar: no claudicaré, no renunciaré, no em retiraré davant l’actuació il·legítima dels qui han perdut a les urnes ni davant de l’arbitrarietat dels qui estan disposats a pagar el preu d’abandonar l’estat de dret i la justícia per “la unitat de la pàtria”‘.

Informa:VILAWEB.CAT (31-3-2108)

CLAVEN TRES MIL CREUS GROGUES A L'ALT EMPORDÀ I A CATALUNYA DEL NORD EN PROTESTA PER LA " MORT DE LES LLIBERTATS "

Les platges del Port de la Selva, Cadaqués (Alt Empordà) i Argelers de la Marenda (Catalunya del Nord) han aparegut plenes de creus grogues aquest dissabte per denunciar la “manca de llibertats que pateix Catalunya”. En concret, se n’han clavat 1.500 al Port de la Selva, 1.200 a Argelers de la Marenda i prop de 300 a Cadaqués. Una de les que hi ha participat ha estat la Blanca que explica que volien escenificar “la injustícia que s’està vivint a Catalunya”. “És una manera molt gràfica de mostrar-ho aprofitant que és Setmana Santa”, ha reblat.

Les creus les han fet els mateixos veïns i portaven escrit diferents missatges com “llibertat”, “justícia” o “democràcia”. L’acció s’ha fet aprofitant la nombrosa presència de turistes, a qui la representació ha agafat per sorpresa. L’Ida Andvad, una noruega que viu a Terrassa, reconeix que no en sabia res sabia i li ha semblat “impactat molt”.

Nova acció dels CDR’s per denunciar l’empresonament del govern destituït i els ‘Jordis’. Aquest cop a diverses platges de l’Alt Empordà i la Catalunya del Nord . Centenars de veïns han clavat creus grogues a la sorra i han escrit missatges en solidaritat als “presos polítics” i en contra de l’actitud del govern espanyol. En total se n’han repartit 3.000 entre El Port de la Selva, Argelers de la Marenda i Cadaqués. La representació s’ha fet de forma coordinada entre les tres localitats i ha causat la sorpresa de bona part dels visitants que s’han acostat a passar les vacances de Setmana Santa.

CLAVEN 3.000 CREUS GROGUES EN PLATGES EN PROTESTA " PER LA FALTA DE LLIBERTAT "

Les platges del Port de la Selva, Cadaqués (Alt Empordà) i Argelés (Catalunya del Nord) han aparegut plenes de creus grogues aquest dissabte per denunciar la "manca de llibertats que pateix Catalunya". En concret, se n'han clavat 1.500 al Port de la Selva, 1.200 a Argelés i prop de 300 a Cadaqués. Una de les que hi ha participat ha estat la Blanca que explica que volien escenificar "la injustícia que s'està vivint a Catalunya".

"És una manera molt gràfica de mostrar-ho aprofitant que és Setmana Santa", ha reblat. Les creus les han fet els mateixos veïns i portaven escrit diferents missatges com "llibertat", "justícia" o "democràcia". L'acció s'ha fet aprofitant la nombrosa presència de turistes, a qui la representació ha agafat per sorpresa. L'Ida Andvad, una noruega que viu a Terrassa, reconeix que no en sabia res sabia i li ha semblat "impactat molt".

D'altra banda, mig miler de persones han participat aquest dissabte en una marxa per l'alliberament dels "presos polítics" convocada per l'ANC del Vendrell (Baix Penedès). A la convocatòria, que ha secundat el CDR del municipi, s'han sumat centenars de veïns i, a diferència de la cita de cada dissabte, també s'hi han sumat ciutadans que gaudeixen de les vacances de Pasqua al Vendrell.

La manifestació ha recorregut els carrers del centre a so de cassola i xiulet i amb el lema 'Llibertat presos polítics'. Josep Maria Llasat, de l'ANC, ha afirmat que "el poble no falla mai des de fa sis anys": "els nostres presos i exiliats confien en nosaltres i no defallim", ha afirmat Llasat, que ha apuntat que cada dissabte es mobilitzen per "no oblidar-los". La marxa ha acabat amb un to festiu, amb música de gralla.

Informa:ELMON.CAT (31-3-208)

Subcategories

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08166138