COTARELO CREU QUE ERC ESTÀ " ACOLLONIDA "

 Ramón Cotarelo García ha esdevingut una de les veus més desacomplexades, crítiques i contundents contra el nacionalisme espanyol i la seva repressió contra Catalunya des de Madrid. El politòleg espanyol, catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la Universidad Nacional de Educación a Distáncia, publicista, escriptor i traductor s'ha mostrat crític amb ERC, partit pel qual ell tancava la llista el passat 21-D.

Ramon Cotarelo és molt actiu a les xarxes socials. Avui ha repiulat un tuit descrivint tot el que s'hi diu com "acierto total". I una de les afirmacions és que "ERC son unos acojonados". Cal recordar que Ramon Cotarelo va donar suport a Oriol Junqueras i Esquerra tancant la llista a les passades eleccions del 21 de desembre. Sembla que la postura inquietant d'ERC de cara a com afrontar el desplegament de la República també crea dubtes fins i tot a persones que abans de les eleccions els donaven ple suport. De fet, no és la primera vegada que discrepa. Cotarelo va demanar als republicans que investissin Puigdemont.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (25-5-2018)

ERC DÓNA SUPORT A LA MOCIÓ DE CENSURA DEL PSOE, MENTRE QUE EL PDECaT CONDICIONA EL SEU A EXCLOURE'N CIUDADANOS

ERC donarà suport a la moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy mentre que el PDECat també s'obre a negociar-la sempre que s'exclogui Ciutadans del pacte. "Ja fa mesos que ERC va comunicar la seva disposició amb els socialistes, sempre hem sigut coherents", ha dit el portaveu, Joan Tardà, en declaracions als passadissos del Parlament. Per la seva banda, el portaveu del PDECat, Carles Campuzano, ha demanat als socialistes que expliquin com volen fer aquesta moció de censura, i ha advertit que Ciutadans no forma part de la "solució". Tanmateix, en cas que el partit d'Albert Rivera doni suport al PSOE, ja no serien necessaris ni els vots d'ERC ni del PDECat.

El portaveu d'ERC al Congrés ha afirmat que és "urgent" fer fora del govern espanyol el PP, que ha qualificat de partit "corrupte", "catalanofòbic" i "antidemocràtic". Una opinió que també ha compartit Campuzano. Tardà li ha retret a Sánchez que no hagin fet aquest pas prèviament i ha criticat també que el PSC de Badalona es plantegi desbancar el govern "progressista" de Dolors Sabater per pactar amb els populars de Xavier García Albiol. Un partit que, a Badalona, ha dit, ha demostrat una actitud "xenòfoba". A més, ha denunciat la deriva "nacionalista" del PSOE en les últimes setmanes, en què va titllar de "racista" el president, Quim Torra.

El diputat del PDECat al Congrés Carles Campuzano, per la seva banda, ha posat el seu partit a disposició de la negociació per a una possible moció de censura amb el PSOE, però ho ha fet avisant el líder socialista, Pedro Sánchez, que el suport de Cs per desbancar Mariano Rajoy del govern espanyol seria “incompatible” amb el de la seva formació. “Sánchez haurà de decidir com vol fer la moció de censura. Si la vol fer amb el suport de Cs, probablement no serà compatible amb el vot de PDECat, ERC i Podem. Seria difícil, per no dir impossible”, ha etzibat, en declaracions a la premsa des dels passadissos del Parlament de Catalunya, tot i que si Ciutadans hi dona suport els vots del Partit Demòcrata no serien necessaris.

TORRA ESTUDIA UNA QUERELLA PER PREVARICACIÓ CONTRA RAJOY PEL BLOQUEIG DELS NOMENAMENTS

El president de la Generalitat, Quim Torra, ja té a les seves mans l'informe de la Comissió Jurídica Assessora (CJA) sobre la possibilitat de nomenar els consellers del seu Govern -ja nomenats, però no avalats pel govern espanyol- i sobre la necessitat de prendre mesures legals contra Mariano Rajoy davant del veto a la formació de l'executiu. El document avala que l'Estat ha de publicar el nomenament i que els empresonats i exiliats poden prendre possessió encara que no siguin al Palau de la Generalitat. Una de les decisions que té damunt la taula és la possibilitat de presentar una querella per prevaricació contra Rajoy.

En el cas que la Moncloa mantingui la seva actitud "inacceptable" de bloqueig de les atribucions –en aquests termes s'expressa el comunicat del Govern- del president de la Generalitat "i del dret de tot el poble català a tenir un executiu", Torra té previst adoptar les mesures legals pertinents per "fer respectar els seus drets". El dirigent de Junts per Catalunya també demanarà mesures "cautelaríssimes" al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per "garantir" els drets dels empresonats i exiliats.

LA COMISSIÓ JURÍDICA CONFIRMA QUE L'ESTAT HA DE PERMETRE LA PUBLICACIÓ DELS NOMENAMENTS AL DOGC

El dictamen demanat pel president de la Generalitat, Quim Torra, a la Comissió Jurídica Assessora relatiu al bloqueig, per part de l’Estat, de la publicació del decret de nomenaments del vicepresident i dels consellers i conselleres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) deixa clar que el govern espanyol no pot impedir la publicació del citat decret al diari oficial, ni pot evitar la presa de possessió del nou executiu català.

“Les atribucions estatutàries del president de la Generalitat tendents a la constitució del Govern tenen naturalesa discrecional i no estan sotmeses a cap autorització ni control derivats de les mesures adoptades en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola”, recorda el dictament, que tot i admetre que la publicació al DOGC està sotmesa a la prèvia autorització del govern espanyol “aquesta autorització comporta un control merament formal i constitueix un acte degut i reglat”. Per això, el dictament remarca que “en el cas que no s’atorgui o que es denegui expressament, els òrgans que han d’autoritzar la publicació del Decret incorren en un incompliment que és contrari a l’ordenament jurídic i, per tant, susceptible de control judicial”.

Sobre la presa de possessió, el dictament assegura que “les persones nomenades com a membres del Govern no tenen limitat l’exercici dels seus drets polítics i no concorre cap circumstància legal que n’impedeixi la presa de possessió. “Cap norma exigeix que la presa de possessió dels membres del Govern hagi de ser simultània i presencial”, però sí que “cal que consti de manera fefaent la seva voluntat d’acceptar el càrrec i les obligacions que comporta”, remarca.

EL GEST DE CARRIZOSA ENCORATJA ELS ULTRES: " A POR ELLOS "

"El gest de Carrizosa encoratja els ultres "
«Ha estat un aval televisat a les accions dels ultres, fent de mirall mediàtic i polític dels encaputxats de Canet de Mar»

Josep Casulleras Nualart

Ciutadans ha anat avui més lluny encara al parlament. Ho ha fet amb un gest que pot ser vist com una rebequeria, però que és molt preocupant, tant pel que significa com perquè ha estat molt pensat i calculat. La retirada d’un llaç groc d’un escó del parlament ha estat una escenificació de menyspreu a la segona autoritat del país, el president del parlament, i als companys de l’hemicicle, i ha estat un aval televisat a les accions dels ultres, fent de mirall mediàtic i polític dels encaputxats de Canet de Mar, dient-los que ells són dels seus, mimetitzant el gest dels grups que pul·lulen per pobles i ciutats de nit, tapant-se la cara, arrencant tots els llaços grocs que poden.

El ple d’avui era previsiblement de tràmit, amb l’únic element d’interès mediàtic del president Quim Torra prenent lloc per primera vegada del seu escó en una bancada del govern buida perquè els consellers no han pogut prendre possessió pel blocatge del govern espanyol. En un dels escons del govern, hi havia un llaç groc, just davant del seient que acostuma a ocupar Inés Arrimadas. El diputat Carlos Carrizosa l’ha tombat, i la diputada de la CUP Natàlia Sànchez l’ha recollit i li ha donat a Elsa Artadi, que l’ha tornat a col·locar. Això ha sulfurat Carrizosa, que ha demanat la paraula, situant-se en l’escó d’Arrimadas, que en aquell moment no hi era. La cap de l’oposició ha esquivat el moment del fangar i ha tornat al seu lloc just quan la brega ja amainava, quan el ple ja s’havia suspès.

EL TSJC REBUTJA LA PETICIÓ DE CIUDADANOS D'ANUL·LAR DE FORMA CAUTELARÍSSIMA LA PRESA DE POSSESSIÓ DE TORRA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat la petició del grup parlamentari de Cs d'activar mesures cautelaríssimes per anul·lar l'acte de presa de possessió del president de la Generalitat, Quim Torra, del passat 17 de maig. El partit volia que el tribunal anul·lés la presa de possessió de forma urgent per les suposades conseqüències irreversibles, com el nomenament de consellers, i sense haver escoltat la versió de la Generalitat, però els magistrats consideren que aquesta urgència no existeix i que el nomenament de consellers seria objecte d'un altre recurs. Per això, tramitarà el recurs contenciós-administratiu per la via ordinària i més endavant podria dictar mesures cautelars després d'haver escoltat els arguments de la Generalitat.

En el seu escrit, Cs deia hi havia circumstàncies "d'especial urgència" com les facultats pròpies del president Torra, que estan sent exercides "al servei del projecte secessionista". Així, consideraven que s'estan produït conseqüències "d'impossible o difícil reparació", com el nomenament, el dissabte 19, dels consellers del Govern, cosa que suposa, segons el partit, un "ús barroer de les institucions al servei del procés secessionista". Cs creu que qualsevol decisió de Torra, "prevalent-se d'un nomenament ineficaç, estaria contaminat d'il·legalitat i provocaria que les seves conseqüències s'expandissin en cascada fins a crear un ambient d'inseguretat que comprometria els drets i llibertats dels ciutadans i els seus representants".

XIULET FINAL PER AL FUTBOL A TV3. PER PRIMER COP DES DE 1983 NO HI HAURÀ PARTITS DEL BARÇA

Feia només cinc hores i mitja que Joan Pera havia saludat per primera vegada els espectadors de TV3 quan la cadena va connectar amb el Camp Nou: Josep Maria Casanovas i Carles Rexach estaven retransmetent un Barça-Osasuna que es convertiria en el primer partit de futbol emès per la televisió pública catalana. Avui, gairebé 35 anys després d’aquell 10 de setembre de 1983, TV3 emetrà un altre partit de futbol, la final de la Lliga de Campions que enfrontarà el Madrid i el Liverpool. El matx –narrat per Bernat Soler a partir de les 20.45– serà, molt probablement, l’últim que emetrà TV3 en molt de temps, com a mínim pel que fa als partits oficials. Serà la primera vegada en els 35 anys d’història de la cadena que el futbol no forma part de la seva graella.

A partir de la temporada vinent TV3 ja no tindrà els drets de la Champions, que li han permès oferir partits d’aquest torneig des de l’any 2009. La màxima competició europea serà a partir d’ara, i almenys fins al 2021, un contingut exclusivament de pagament, que només podran veure els abonats a BeIN o a les plataformes que l’acabin incloent en la seva oferta de canals. Aquest fet és especialment significatiu, ja que un cop la Champions hagi desaparegut per complet de la televisió gratuïta es fa difícil pensar que en el futur hi pugui tornar.

ODI ESPANYOLISTA: TORRENT SUSPÈN EL PLE DEL PARLAMENT DESPRÉS QUE CIUDADANOS S'HAGI NEGAT A TORNAR A POSAR UN LLAÇ GROC D'ON L'HAVIA TRET

El president del Parlament, Roger Torrent ha suspès el ple després d’una polèmica provocada per Ciutadans. Carlos Carrizosa ha tret un llaç groc que estava situat justament davant del seu escó al Parlament, però a la bancada que correspon al govern. “Aquest llaç no representa absolutament ningú no hi ha govern i demano que es retiri”, ha dit Carrizosa que ha demanat la paraula per fer aquesta reclamació.

Torrent ha cridat diverses vegades l’atenció als diputats del grup de Ciutadans, que fins i tot ha arribat a agafar el llaç groc i a amagar-lo. Finalment i davant la negativa de Carrizosa de tornar el llaç groc a l’escó del seu davant, en una intensa picabaralla i amb la reiterada indiferència del diputat taronja cap al president del Parlament de Catalunya, Torrent ha suspès el ple.

“Els demano que això no sembli un olla de grills, ni un teatre o un pati d’escola. És la bancada del govern, s’ha posat aquest llaç com n’hi ha altres escons, i exigeixo que el tornin al seu lloc. Si no saben guardar respecte a aquesta institució i al president del Parlament... És el primer cop que els crido l’atenció. Després parlaré amb els grups parlamentaris No permetré que això es converteixi en un pati d’escola”.

Ha estat en aquest moment, que Carrizosa ha dit que com que ells tampoc volen que es converteixi en un pati d’escola, ell mateix treia el llaç groc de l’escó del govern.

“ Li exigeixo que torni a posar el llaç on era ... Li crido l’atenció”.... Davant la crítica de Ciutadans, que no paraven de parlar i la ignorància cap a Torrent, ja que Carrizosa s’ha negat a tornar el llaç groc, Torrent ha cridat els portaveus dels grups parlamentaris al seu despatx.

Amb el ple ja suspès, el mateix president Quim Torra s’ha dirigit als diputats de Ciutadans per parlar amb ells.

Finalment ha estat una diputada de la CUP la que ha agafat el llaç de la bancada de Ciutadans. Finalment ha estat el diputat Antoni Castellà qui ha tornat a col·locat el llaç groc a la bancada del govern, davant del grup de Ciutadans.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (25-5-2018)

PUIGDDEMONT DENUNCIA LA " DERIVA NACIONALFALANGISTA " DE CIUDADANOS

El president Carles Puigdemont ha denunciat la ‘dervia nacionalfalangista’ de Ciutadans arran de l’espectacle que el partit d’Inés Arrimadas ha generat avui al parlament quan el diputat Carlos Carrizosa s’ha encarat al president de la cambra, Roger Torrent, l’ha desobeït i ha retirat i llançat un llaç groc d’un escó de la bancada del govern. Ha piulat Puigdemont a Twitter:

’Que els molesti un símbol pacífic, cívic, popular; que els molesti tant l’expressió dels qui no pensen com ells fins al punt de voler-la eradicar de l’espai públic… confirma la deriva nacionalfalangista que han emprès. La nova dreta ni és nova ni és dreta: antiga i extrema dreta.’

Informa:VILAWEB.CAT (25-5-2018)

MÉS DESOBEDIÈNCIA CIVIL I INSTITUCIONAL: EL PLA DE LA CUP PER FORÇAR L'ESTAT A NEGOCIAR

La CUP considera que el procés ha de desembocar en una negociació amb l'Estat i la comunitat internacional, però, a diferència del que opinen altres actors, no creu que calgui aparcar la desobediència fins que aquest diàleg s'obri, sinó que precisament defensa que aquestes accions de ruptura són les que acabaran forçant-lo. Així ho va plasmar en la ponència que va aprovar l'assemblea nacional dels anticapitalistes del dia 13 a Cervera.

Un debat plàcid que va quedar ofegat per la tensió generada arran del consell polític que, en paral·lel, va avalar mantenir les quatre abstencions a Quim Torra i, per tant, facilitar-ne la investidura. Mentre dirimien aquesta qüestió conjuntural i transcendental, les bases de la CUP també validaven la ponència estratègica per als propers anys, de caire més estratègic, i que s'ha fet pública aquest divendres. En ella, la formació detalla quines són les seves línies de treball per implementar la República.

Segons el document aprovat, "la construcció d'una República independent només pot ser producte de la capacitat per justament portar els estats i la comunitat internacional a un terreny de negociació i acord al voltant de l'exercici de l'autodeterminació". Tot i això, avisa seguidament que aquesta "autodeterminació cal preparar-la, reforçar-la i exercir-la sempre, al marge del reconeixement i de la voluntat negociadora de la resta de la comunitat internacional", deixant clar que el procés no es pot aturar mentre aquesta taula de diàleg no s'estableixi.

TORRA REGALA PER CARTA UNA LLIÇÓ D'HISTÒRIA SOCIALISTA A PEDRO SÁNCHEZ: LI RECORDA QUAN EL PSOE ERA PARTIDARI DE L'AUTODETERMINACiÓ DELS POBLES

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat una carta oberta al líder socialista, Pedro Sánchez, on li recorda que el PSOE històricament ha defensat el dret d'autodeterminació dels pobles.

El president del Govern, Quim Torra, durant la cantada popular que reivindica
En una missiva oberta publicada al diari Público, Torra, deixa en evidència Pedro Sánchez i el seu discurs contra els catalans i el govern de Catalunya.

El president li recorda que l'exili dels militants socialistes per l'arribada del feixisme el van fer de la mà dels partits catalanistes cap a l'any 1939. "Tots ells eren lluitadors per la llibertat, la justícia i la república", assenyala Torra que explica que el PSOE i els partits catalanistes defensaven conjuntament l'autodeterminació dels pobles com un dret polític fonamental.

"El PSOE, senyor Sánchez, va tancar aquest període de lluita i supervivència amb una convicció aprovada en el Congrés de Suresnes l'any 1974", assenyala Torra que detalla que era la defensa "clara i contundent del dret a l'autodeterminació dels pobles d'Espanya".

PER QUÈ NO ET TRENCARÉ LA CARA, CARRIZOSA ?

"Per què no et trencaran la cara, Carrizosa? "



Marc Estarriola

 

El debat d'una institució centenària, lloc d'exposició d'idees i creació de lleis per a fer-nos la vida millor, has protagonitzat un acte de menyspreu envers la meitat de la població catalana. El teu objectiu no és altre, i queda clar, que el d'atiar el conflicte entre els independentistes i els unionistes. Busques la confrontació i amb el teu acte valides les accions d'extrema dreta de tots els encaputxats que dia sí, dia també, surten al carrer a retirar símbols que reclamen llibertat.

T'omples la boca del suposat odi que desprenen els independentistes amb els seus actes, mentre tu, amb els ulls injectats en sang i la mandíbula desencaixada, retires un simple llaç groc que estava situat a la bancada del Govern. De ben segur que l'empresonament de Valtònyc deu sonar a música celestial per les teves orelles, on la censura equival i representa una recargolada expressió de llibertat.

El filòsof valencià, Carlos Moya (que pren com a exemple a Thomas Hobbes -S. XVII-), considera que la llibertat es pot definir de moltes maneres, ja sigui política, religiosa, d'educació, de pensament, de premsa o d'expressió, entre d'altres. En la que avui ens fa referència els teus actes, Carrizosa, caldria que tinguessis clar les afirmacions del filòsof quan considera que la "llibertat d'expressió és tenir dret a expressar les idees pròpies sense por a ser castigat". Això és precisament el que està començant a mancar a Espanya i que tu, diputat del Parlament, aties amb les teves accions. Unes actuacions que d'una banda validen els extremistes i et donen l'oportunitat de convertir-te en víctima perquè saps que podries esdevenir el centre d'una possible agressió.

Doncs bé, m'hi nego. No et faré mal, ni jo, ni ningú. Perquè, Carlos, tots sabem que això és el que busques.

Informa:ELGERIO.CAT (25-5-2018)

ELISEU CLIMENT: " UN NOU PACTE DE SANT SEBASTIÀ DESENCALLARIA EL CONFLICTE CATALÀ "

Eliseu Climent i Corbera, Llombai 1940, és editor i promotor cultural. Els darrers cinquanta anys d’activisme cultural al País Valencià porten la seua empremta. Al collegi dels jesuïtes de València va coincidir amb Alfons Cucó, Rafael Ninyoles, Josep Vicent Marqués.. I als anys seixanta va iniciar les seues primeres publicacions des de l’àmbit universitari amb altres estudiants com Raimon, Marti Domínguez o Andreu Alfaro. El 1968 fundà Edicions Tres i Quatre, íntegrament dedicada al llibre en català i el 1972 va crear Els Premis Octubre, un certamen literari actiu fins aleshores. Fundador de l’entitat Acció Cultural del País Valencià, de la que Joan Fuster fou el seu primer president, Climent ha estat un treballador incansable en defensa de la cultura i la unitat de la llengua. Ha rebut nombrosos guardons i reconeixements per la seua tasca, sobre tot a Catalunya, i ací, al País Valencià,17 atemptats de l’extrema dreta contra els seus interessos empresarials.

P. Dedicar-se a treballar per la cultural és un ofici d’alt risc?

R. Mai no m’ho havia plantejat. Jo treballava en això perquè vaig tindre la sort que mon pare m’estimava, i per tant em va deixar fer el que volia. Per això no em vaig dedicar al negoci del vi, que era el del meu avi i el de mon pare.

P. S’han complit cinquanta anys des que vostè es va iniciar a l’activitat cultural i editorial. Qui o què el va introduir?

R. De fet, ha passat més temps. Vaig començar l’any 1959, quan vaig entrar a la Universitat de València a estudiar dret. Abans, havia estudiat als Jesuïtes de València, un col·legi on molta gent es reia de mi perquè no sabia parlar bé el castellà. Com havia de saber-ne! Havia nascut a la Ribera del Xúquer, una zona monolingüe en aquell moment. Em van fer passar tanta vergonya que en un moment donat vaig demanar als meus pares que em parlaren en castellà. Però més endavant vaig reaccionar. No sé ben bé perquè, amb deu anys em vaig negar a fer un examen en castellà. Per sort, molts dels jesuïtes que en aquell moment hi havia a València eren catalans, bàsicament de Barcelona. La congregació formava part de la província tarraconense. Eren, d’alguna manera, comprensius i permissius. Al col·legi, a més, ens trobàrem una sèrie de gent: el llavors futur historiador Alfons Cucó, els sociolingüistes Lluís Vicent Aracil i Rafael L. Ninyoles, el sociòleg Josep Vicent Marquès... Quan entràrem a la universitat, ens trobàrem que molts dels que començaven el canvi de lluita pel país en aquell moment érem els antics jesuïtes.

L'OPERACIÓ ESTELA: REMOURE ELS EXCREMENTS PER TAPAR EL FEMER DE LA GÜRTEL

Semblava un nou 20 de setembre contra el sobiranisme, però no. Malgrat l'error garrafal d'algunes capçaleres dites de referència, l'operació Estela, així l'han anomenada, hauria investigat els fraus comesos en la concessió de subvencions a la cooperació catalana.

Per " El Temps "

El WhatsApp treia fum a primera hora. Diverses capçaleres espanyoles anunciaven que mig miler de policies s’havien desplegat a Barcelona per practicar escorcolls a la Diputació provincial, suposadament, per un desviament de fons massius amb què finançar el procés. Els periodistes s’han desplaçat a corre-cuita a les portes de la seu de l’ens entre Rambla de Catalunya i Diagonal, però la situació s’assemblava més a l’obra de Beckett, “Tot esperant Godot” que al que vàrem viure el passat 20 de setembre al departament d'economia. Funcionaris de la institució asseguts en un banc al Passeig de Gràcia preguntant si la policia havia arribat ja. I periodistes, càmeres en mà o sobre trípode, que esperaven una intervenció policíaca que no arribava… O com a mínim no ho feia allà on eren ells.

L’acció passava a cinc carrers de distància, a la seu de la Diputació de Barcelona, sí, però la del carrer de Londres, on s’hi allotja l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament. A mesura que avançava el dia, la informació queia en compta-gotes: una primera nota de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya explicava que l’operació s’havia originat al jutjat d’Instrucció 1 de la capital catalana. I segons el text, estaria lligada a una operació de més d’un any de trajectòria en què s’investigava un frau d’un mínim de dos milions d’euros. No era una operació circumscrita exclusivament a Barcelona: d’altres ciutats catalanes han estat escenari de les intervencions dels agents. La hipòtesi de la vinculació amb el procés sobiranista es debilitava.

CATALUNYA DEL NORD ES MOBILITZA PER TENIR MÉS ENSENYAMENT DEL CATALÀ

El 2017, només un 25% dels alumnes escolaritzats a la Catalunya del Nord van fer classes en català. Aquest percentatge contrasta amb la voluntat del 76% de ciutadans nord-catalans que es mostren favorables a la implantació d’un sistema d’ensenyament bilingüe. Per ajudar a revertir aquesta situació que posa en risc la vitalitat del català a la Catalunya del Nord, la Plataforma per la Llengua ha impulsat la nova campanya «A Catalunya Nord, l’escola en català!». Mireia Plana, vicepresidenta de l’entitat, juntament amb Alà Baylac, de l’Associació per l’Ensenyament del Català, i Hervé Pi, del Col·lectiu 2 d’Abril, l’han presentada en una roda de premsa a l’Institut Franco-Català Transfronterer, a la Universitat de Perpinyà. La presentació ha comptat també amb la presència de Nicolas Garcia, vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, i de representants d’entitats i associacions del territori, com la Bressola.

EL PP HAURIA DE SER IL·LEGALIZAT, PERÒ ARA VEUREM COM ESPANYA NO FARÀ RES

"I ara veurem com Espanya no és capaç de castigar el PP…"
«El PP hauria de ser il·legalitzat immediatament, per la via extrajudicial que permet la llei de partits, és a dir, la votació al congrés, on el PP és una clara minoria»

 

Vicent Partal

 

L’actual llei de partits espanyola preveu, en l’article 10.2, la il·legalització d’un partit ‘quan haja incorregut en supòsits tipificats com a associació il·lícita en el codi penal’.

L’actual codi penal espanyol tipifica, en l’article 515, quines associacions són il·lícites i en primer lloc esmenta ‘les que tinguen per objecte cometre algun delicte o, després de constituïdes, promoguen la comissió de delictes’.

La sentència del cas Gürtel, que es va fer pública ahir, acredita que el PP –no pas aquest militant o aquell, sinó l’organització com a tal– manté d’ençà del 1989, any en què es fundà, una ‘caixa B’ i, per tant, una estructura financera i comptable paral·lela a l’oficial. El delicte és indiscutible.

Finalment, l’actual llei de partits especifica, en l’article 11, que si el congrés espanyol ho demana el govern té l’obligació de sol·licitar la il·legalització d’un partit.

La seqüència no deixa cap ombra de dubte. El PP hauria de ser il·legalitzat immediatament, per la via extrajudicial que permet la llei de partits, és a dir, la votació al congrés, on el PP és una clara minoria. I la il·legalització del PP, evidentment, hauria de menar a unes noves eleccions on aquest grup no es pogués presentar.

QUIM TORRA, SOL AVUI A LA BANCADA DEL GOVERN AL PARLAMENT

Avui hi ha ple del Parlament de Catalunya, el primer d’ençà de la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat. Torra serà l’únic membre del govern assegut a la bancalada de l’executiu, buida d’ençà de la constitució de la cambra, el mes de gener, per l’empresonament i l’exili del govern de Carles Puigdemont. Serà, probablement, la fotografia més cobejada en un ple de tràmit.

No és previst que hi hagi sessió de control al president, perquè l’executiu espanyol manté el blocatge de la formació del govern. La Moncloa ha refusat fins ara de publicar el nomenament dels consellers al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i vol evitar que Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig siguin restituïts al capdavant dels departaments respectius. Per una altra banda, JxCat i ERC mantenen el torcebraç i exigeixen que els nomenaments siguin publicats immediatament.

De fet, Torra va encarregar un informe jurídic a la Comissió Jurídica Assessora sobre el blocatge del govern espanyol. Pere Aragonès, adjunt a la presidència d’ERC i futur vice-president i conseller d’Economia, va dir ahir que aviat s’hauria enllestit el document ‘per portar llum jurídica sobre els camins que s’han de seguir’. S’insisteix a dir que la publicació dels nomenaments són un acte reglat, és a dir, que no pot interrompre’s discrecionalment.

EL CONGRÉS DÓNA OXIGEN A LA RECOLLIDA DE SIGNATURES PER LA IMPOSICIÓ DEL CASTELLÀ A LES ESCOLES

La recollida de signatures a favor de la imposició del castellà a les escoles de territoris no monolingües que impulsa la plataforma Hablamos Español, i que es dirigeix directament contra el model escolar català, ha obtingut una pròrroga de tres mesos davant les dificultats que està trobant aquest col·lectiu per recollir el mig milió de signatures exigides per tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular que blindi l’espanyol en territoris on aquesta llengua no és considerada com a pròpia.

La plataforma, que obté un singular èxit en territoris de l’Espanya monolingüe castellana, ha denunciat boicot a la recollida de signatures en diverses localitats dels Països Catalans, com València, Eivissa, Barcelona i Castelldefels, motiu pel qual han demanat la pròrroga, que ha estat concedida per la Mesa del Congrés dels Diputats. Segons un comunicat d’Hablamos Español, diversos ajuntaments els han posat tota mena de traves per recollir signatures, raó per la qual haurien hagut de “cancel·lar diverses accions de recollida”. Amb tot, a Barcelona la plataforma va recollir signatures al desembre amb tota normalitat.

La campanya, iniciada al desembre, ha tombat per tots els racons de la geografia estatal, incloent llocs com la monolingüe castellana Burgos, amb unes intencions com les recollides al següent tuit.

EL PP SAP QUE RAJOY NO CAURÀ PEL CAS GÜRTEL: NO HI HA CONSENS PER UNA MOCIÓ DE CENSURA

 

No hay consenso para la moción de censura: el PSOE no quiere el apoyo de los independentistas, Rivera amenaza con repetir la operación de Madrid y Podemos vetará a Ciudadanos

En apenas 24 horas, el PP ha pasado de dar por blindada la legislatura, tras la aprobación de los Presupuestos, a verla peligrar por la sentencia de la Gürtel. A pesar del duro momento por el que atraviesa el Gobierno, en Génova 13 consideran que la falta de un consenso por parte de la oposición permitirá a Mariano Rajoy permanecer en La Moncloa.

Según explican El Confidencial Digital altos cargos del partido, la dirección nacional del PP ha hecho un primer análisis de daños después de una jornada más que intensa en la que los populares han estado especialmente atentos a las diferentes reacciones de la oposición. Y, aunque solo Podemos ha anunciado públicamente su apuesta por una moción de censura, en la sede nacional dan por hecho que tanto PSOE como Ciudadanos también intentarán provocar la caída del Gobierno.

EL TRIBUNAL DE SLESVIG SUGGEREIX A ESPANYA RETIRAR L'EUROORDRE, SEGONS " TELEPOLIS"

La interlocutòria aquesta setmana del Tribunal d'Slesvig-Holstein desestimant la petició de presó que feia la Fiscalia alemanya contra el president a l'exili, Carles Puigdemont, és de fet un "suggeriment" a Espanya perquè retiri l'euroordre, davant l'evidència que la perdrà, segons ha informat el diari Telepolis, considerat el Politico alemany.

Segons Telepolis, els tres jutges d'Slesvig han estat molt explícits en la interlocutòria en no acceptar cap de les noves proves presentades pel jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, especialment vídeos de l'1-O. Consideren que no modifiquen en res el procediment i que només responen a "conductes individuals". La interlocutòria deixa clar que, si Espanya no presenta una novetat determinant fins ara no prevista, no s'acceptarà l'acusació rebel·lió perquè no hi ha violència que la justifiqui. I també dona a entendre que pot succeir el mateix respecte a l'acusació de malversació per a l'organització del referèndum de l'1-O. Això seria de gran transcendència, perquè l'acusació de malversació és "l'única que resta".

També en aquest segon suposat delicte hi ha problemes per argumentar-lo. "Ara les coses estan encara més negres per a Llarena i Espanya [respecte a la suposada malversació]. El Tribunal també hi expressa dubtes. El material que han aportat en les darreres setmanes les autoritats espanyoles és contradictori. I segons la llei alemanya una investigació criminal podria tenir un resultat bastant dubtós, ha escrit el Tribunal", recorda Telepolis. Afegeix en aquest sentit les declaracions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, descartant que fons públics anessin a parar al referèndum, quan la Generalitat ja tenia els comptes intervinguts.

EL TRIBUNAL QÜESTIONA LA CREDIBILITAT DE RAJOY QUAN VA NEGAR PAGAMENT EN B AL PP

La Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, que ha jutjat la primera època de la trama de corrupció Gürtel, no considera "versemblant" i qüestiona la "credibilitat" del testimoni que va oferir durant el judici el president del govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy, quan va negar pagaments en B per part de l'extresorer Luis Bárcenas.

En la seva sentència, el tribunal destaca que alguns testimonis van reconèixer els cobraments, però que altres com Rajoy, Javier Arenas o Francisco Álvarez Cascos van treure credibilitat als coneguts com a 'papers de Bárcenas' i van negar l'existència d'una 'caixa B' al partit.

Tanmateix, els magistrats comparteixen el criteri de la fiscalia, i és que si haguessin reconegut aquests cobraments per la seva part, "suposaria reconèixer la percepció de pagaments opacs per a la Hisenda Pública". Això, afegeixen, no serien objecte de delicte, però sí que podrien "ser considerats pels testimonis com a mereixedors d'un retret social", mentre també significaria "admetre l'existència d'una 'caixa B' al si de la formació política a què pertanyen o han pertangut".

DE LA CREDIBILITAT LESIONADA DE RAJOY AL FUTUR NEGRE DE BÁRCENAS: LES CLAUS DE LA SENTÈNCIA DE GURTEL

El cas Gürtel ha tornat a obrir les ferides de la corrupció al PP. La sentència de l'Audiènca Nacional posa llum sobre la realitat d'una caixa B al partit de Mariano Rajoy des del 1998, amb un desfalc a Hisenda de més de 40 milions d'euros, i nombroses transaccions irregulars. La resolució judicial acredita un entramat de societats per aconseguir adjudicacions irregulars de contractes públics, i tot això en connivència amb responsables del PP a les comunitats de Madrid i Castella-Lleó, l'ajuntament de la capital espanyola i els municipis de Majadahonda i Pozuelo de Alarcón. El cas Gürtel mina la credibilitat del PP i del mateix Rajoy. Ciutadans, en guerra amb els populars, ja s'ha afanyat a afirmar, per boca d'Albert Rivera, que la sentència "trastoca tots els plans de la legislatura".

1. El PP, primer partit condemnat per corrupció; Rajoy, assenyalat

El PP és el primer partit polític de l'Estat condemnat per corrupció en democràcia. Malgrat que la resolució encara es pot recórrer al Tribunal Suprem, els populars han de pagar una multa de 245.000 euros per la seva implicació a títol lucratiu en la trama de corrupció dirigida per Francisco Correa -també condemnat a 59 anys de presó-. Segons el tribunal, el PP va beneficiar-se d'un enriquiment il·lícit derivat dels fets delictius, concretament per pagar despeses electorals als municipis de Pozuelo de Alarcón i Majadahonda.

OPERACIÓ ESTELA: FONTS JUDICIALS NO LLIGUEN AQUESTA OPERACIÓ AMB L'1-O, SINÓ AMB UNA TRAMA DE CORRUPCIÓ DEL 21015 AMB CDC

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola ha detingut almenys 22 detinguts en la macrooperació contra el presumpte desviament de fons públics de la Diputació de Barcelona, per una quantitat que aniria de 1 a 2 milions d’euros.

Fonts del TSJC asseguren que aquestes detencions no tenen res a veure amb el finançament de l’1-O. La macrooperació és contra el presumpte desviament de fons públics destinat a projectes de cooperació a empreses i fundacions vinculats a Convergència el 2015.

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola ha detingut almenys 22 detinguts en la macrooperació contra el presumpte desviament de fons públics de la Diputació de Barcelona en matèria de cooperació amb països de l’Amèrica Llatina, Marroc i Bòsnia entre els anys 2012 i 2015. Segons fonts policials, entre els arrestats hi ha l’expresident de l’ens i exalcalde de Martorell, Salvador Esteve. A banda, també s’estan produint una trentena d’escorcolls, tant en dependències de la Diputació de Barcelona com en altres punts de Catalunya, com a la l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament, la seu CATmón a Reus i la seu de Plataforma Educativa, una agrupació destinada a ajudar els ciutadans en situació de risc, a Girona. A mig matí, els agents també han entrat a la seu de Pimec.

LA PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DIU QUE ELS EXPEDIENTS INVESTIGATS ESTAN MOLT LLUNY DELS DOS MILIONS

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha considerat aquest dijous al migdia “desorbitada” la xifra de 2 milions d’euros que la policia espanyola sospita que es podrien haver desviat en falses subvencions a entitats de cooperació amb el tercer món.

Segons Conesa, dels 22 expedients investigats des de fa més d’un any pel jutge, la majoria són col·laboracions i contractes menors i, per tant, les xifres que ells calculen que estan sota sospita estan “molt lluny” de les que la policia ha fet públiques.

En una compareixença que ha tingut lloc després d’una junta de portaveus extraordinària, acompanyada dels quatre vicepresidents de la corporació, Conesa ha defensat la presumpció d’innocència dels investigats i en especial l’honradesa de l’anterior president, Salvador Esteve, també retingut durant unes hores, de qui ha dit que no s’ha embutxacat diners públics.

LLARENA TORNA A DENEGAR LA LLIBERTAT A FORN PER HAVER MOSTRAT EL SUPORT ALS CDR

Pablo Llarena torna a denegar la llibertat a Joaquim Forn, empresonat a Estremera des del 2 de novembre del 2017. L'exconseller d'Interior va tornar a registrar un escrit en el qual demanava la seva sortida de la presó negant que hi hagués risc de reiteració delictiva ni de fuga i adduint circumstàncies personals, però el magistrat no ha cedit. Llarena ara argumenta la negativa amb la carta que van firmar Forn i Oriol Junqueras i que el 2 de maig es va llegir a la plaça de Sant Jaume, en la qual expressaven: "Si vosaltres resistiu, nosaltres persistim. Tenim un país viu que no es resigna ni cedeix a la repressió ni a l'amenaça". Després d'aquestes paraules pronunciades per familiars dels consellers en una concentració convocada per les entitats independentistes, Llarena interpreta que Forn va expressar el seu "suport" als Comitès de Defensa de la República (CDR), motiu pel qual es manté el risc de reiteració delictiva.

En la interlocutòria, Llarena insisteix a utilitzar el 'Llibre blanc de la transició nacional' –ell l'anomena 'Llibre blanc per la independència'– per bastir els seus arguments. Subratlla que Forn continua defensant persistir amb l'estratègia cap a la independència en el moment que es recuperi el control de les institucions catalanes, "determinació reflectida al 'Llibre blanc'". Per aquests motius, el magistrat aprecia "perill" en Forn, que va renunciar a la seva acta de diputat i va deixar clar que no optaria a tornar a entrar al Govern.

EL DIA DELS NOUS ESCORCOLLS A CATALUNYA: EL PP, BÁRCENAS I CORREA CONDEMNATS PER LA TRAMA GURTEL

La sentència del cas Gürtel ja ha sortit a la llum. Ho ha fet un dia abans del que estava previst i mentre més de 500 policies espanyols escorcollaven la Diputació de Barcelona i fundacions de Barcelona, Manresa, Olot, Tordera, Cabrils i Reus, entre d’altres.

Sumant totes les condemnes, l'Audiència Nacional ha castigat amb 351 anys de presó a 29 dels 37 acusats per la trama Gürtel en el judici per la primera època del cas.

Quasi 1.700 pàgines han calgut per resoldre que el PP, l'exministra Ana Mato i l'exregidora popular a Las Rozas Gema Matamoros han estat partícips a títol lucratiu, motiu pel qual han estat condemnats a pagar 111.864,32 euros per despeses electorals a Pozuelo i 133.628,48 euros per despeses electorals a Majadahonda el PP, 27.857,53 euros l'extitular de Sanitat per viatges i esdeveniments familiars i 45.066,66 euros Matamoros per viatges i regals "de mode directe i solidari amb Guillermo Ortega".

De fet, tota aquesta situació va acabar produïnt "beneficis econòmics quantificables al Partit Popular, consistents en el finançament il·legal d'activitats i diversos actes polítics realitzats en campanyes i precampanyes electorals per als seus candidats, que d'una altra manera haguessin hagut de ser sufragats directament amb recursos econòmics propis del partit polític en qüestió".

COM ES VA FORJAR EL MENYSPREU DE BARTOMEU AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A LA LLOTJA

Qui va decidir marginar el president de la Generalitat, Quim Torra, del lloc de preeminència que li correspon a la llotja del Futbol Club Barcelona en el partit de diumenge passat entre el Barça i la Reial Societat? Per quina raó Torra no va poder tenir el reconeixement que, abans que a ell, se li havia atorgat al president Carles Puigdemont i a tots i cadascun dels presidents anteriors des de la restauració de la Generalitat?

Aquesta decisió, justament en el moment en què la Generalitat viu el moment més delicat en plena suspensió de l'autogovern i amb un procés extraordinàriament complex per aconseguir tirar endavant la investidura, va sorprendre i de manera molt desagradable el personal del Govern que acompanyaven Torra i que van fer saber el seu descontentament amb aquest canvi que ni tan sols se'ls havia fet saber. Va ser Torra, aficionat al Barça i en el seu tercer dia com a president, qui va evitar que la polèmica anés a més. El president va optar per treure ferro a la situació i va ocupar el seient que li havien assignat, a la dreta del president del Club, Josep Maria Bartomeu.

Oficialment, segons va explicar aquest dimarts Bartomeu en una entrevista a Catalunya Ràdio, tot plegat forma part d’un canvi de protocol a la llotja “adoptat fa mesos” i, en virtut del qual, a partir d’ara serà el president del Club qui presideixi sempre els partits. “Crec que soc el president del Barça, votat pels socis, i he de representar el Club en els partits”, va argumentar a l’entrevista, on va afegir: “Estic molt content que Quim Torra vingui a la llotja i tingui un lloc d’honor al meu costat, com a vegades fa també el president del Parlament”.
Decisió de Bartomeu

El fet, però, és que aquest suposat “canvi de protocol” era del tot desconegut, la junta directiva no l’havia comunicat a l’opinió pública com acostuma a fer amb els seus acords. Fonts consultades per El Nacional asseguren que va ser un canvi de darrer moment. Fins i tot, que es tractaria d’una decisió personal del president blaugrana, adoptada poc abans del partit i sense cap debat a la junta directiva.

Aquesta circumstància explicaria el fet que ni des de la presidència del Barça, ni cap membre de la junta, ni tampoc els experimentats serveis de protocol del Barça haguessin avisat abans del partit d’aquesta circumstància al gabinet del president de la Generalitat. Quim Torra va saber que Bartomeu no li cediria la presidència de la llotja minuts abans d’entrar a ocupar el seu lloc. La situació va provocar uns moments de tensió entre els serveis del Barça i el personal del Govern.

El gest de Bartomeu ha trencat aquest diumenge una tradició molt arrelada al Club, que històricament ha ofert el lloc més important de la llotja al president de la Generalitat quan acudeix a l’estadi. No hi ha un protocol escrit, però sí una trajectòria de dècades que s’ha acabat convertint en la norma habitual a la llotja. A partir d’ara, ja no serà així. A partir d’ara, passarà com a l’estadi del Reial Madrid, on el president del Club, Florentino Pérez, sempre presideix la llotja.

La qüestió, però, és que el Barça no és el Reial Madrid. La polèmica sobre el reconeixement que el Club brinda al president de la Generalitat ve a afegir-se a altres polèmiques polítiques en què s'ha vist embolicat el Barça, sovint arran del procés sobiranista. De fet, la decisió del Club de mantenir el partit davant Las Palmas el passat 1 d'octubre, després de la violència policial durant el referèndum, i celebrar-lo a porta tancada va provocar una crisi interna que va acabar amb la marxa de la junta dels directius Carles Vilarrubí i Jordi Monés.

Informa:ELNACIONAl.CAT (24-5-2018)

EL RAPER PABLO HASEL DIU QUE RESISTIRÀ DES DE L'ESTAT " JA SIGUI DES DEL CARRER O DES DE LA PRESÓ "

El grup de suport a Valtonyc desconeix si el raper és a Bèlgica. Així ho ha admès Mulay Embarek, un dels membres, després que dimecres alguns mitjans publiquessin que havia marxat a l’estranger. Embarek ha assegurat que l’entorn proper del cantant, entre els quals se situen els membres del grup de suport, no sap res d’ell des de fa tres setmanes. “Nosaltres no en sabem res, fa tres setmanes que no sabem res, si és viu o és mort”, ha insistit Embarek aquest dijous, el dia que finalitza el termini perquè ingressi en un centre penitenciari a Espanya. “En el cas que ell hagi triat l’exili nosaltres seguirem avançant, l’exili no és una rendició, és seguir la lluita”, ha afegit amb un missatge dirigit a Valtonyc: “Siguis on siguis, continua resistint”. Per la seva banda, el raper Pablo Hasel ha confirmat en roda de premsa des de l’Eurocambra que ell no té intencions de marxar a l’estranger. “La decisió que jo he pres és la de resistir des de l’Estat espanyol, des dels carrers o des de la presó”,ha dit. Hasel també ha expressat que, en cas que Valtonyc hagi optat per evitar la presó, respecta “profundament” la decisió. Qui també ha assistit a l’esdeveniment ha estat el conseller de Cultura destituït pel 155, Lluís Puig, que Quim Torra vol restituir.

DETINGUT L'EXPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA SALVADOR ESTEVE I L'ALCALDE DE TORDERA EN LA GRAN OPERACIÓ DE LA POLICIA ESPANYOLA A BARCELONA

Agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional han llançat aquest dijous una operació a la Diputació de Barcelona i diverses seus de la Generalitat per buscar proves de presumptes subvencions irregulars, segons han informat a l'ARA fonts policials. L'operació, anomenada 'Estela', està coordinada pel Jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona i la Fiscalia Anticorrupció.

Els agents, alguns desplaçats des de Madrid, ja es troben a la seu de la Diputació de Barcelona al carrer Londres i s'espera que acudeixin a altres edificis de la Generalitat. A més d'escorcolls es preveuen una sèrie de detencions. La primera confirmada és la de l'expresident de la Diputació de Barcelona i exalcalde de Martorell, Salvador Esteve. La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha confirmat també la detenció de l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, a TV3.

Conesa ha assegurat a 'RAC1' que no ha rebut cap notificació del jutge ni de la policia, i ha afirmat que veu "intencionalitat i xou mediàtic" en la macrooperació. Al carrer Londres, el primer lloc on han arribat els agents, hi ha aquestes oficines: l'oficina de patrimoni i gestió immobiliària, el servei d’assessoria jurídica, la direcció de serveis jurídics, la direcció de relacions internacionals, el servei del butlletí oficial de la província de Barcelona i el Patronat de costes. Treballadors consultats per l'ARA també confirmen la presència d'agents de paisà a la cinquena planta de la Diputació de Barcelona a Rambla Catalunya.

GRAN OPERATIU POLICIAL ESPANYOL CONTRA EL FINANÇAMENT DEL PROCÉS, ESPECIALMENT A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Gran operatiu policial a Barcelona contra el finançament del procés
Uns cinc-cents agents de la Policia Nacional estan fent escorcolls a diversos punts | S'investiga un frau de 2 milions d'euros a través de la Diputació de Barcelona

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola duu a terme aquest dijous al matí una macrooperació per una presumpta malversació de fons públics relacionada amb el procés, segons han confirmat fonts de la investigació. L'operació està dirigida pel Jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona i hi ha secret de sumari. Hi participen uns cinc-cents agents, segons diversos mitjans.

Es preveuen una tretena de detenecions. Els escorcolls s'estan fent per diversos punts de Barcelona, entre els quals alguns despatxos de la Diputació de Barcelona i del departament de Governació, a la seu de Via Laietana.

Segons fonts judicials, el Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona investiga des de fa més d’un any un entramat pel que s’hauria defraudat un mínim de dos milions d’euros a través de subvencions irregulars en matèria de cooperació al desenvolupament des de la Diputació de Barcelona mitjançant un seguit d’entitats.

Subcategories

EL CONSUM, UNA ARMA PODEROSA QUE ELS CATALANS TENIM AL NOSTRE ABAST

 

Per Ramon Serra, editor

 

"Comsum estratègic", una idea brillant de l'ANC com ho demostra l'oposició categòrica que ha rebut per part dels unionistes tan bon punt s'ha fet pública la campanya. Això vol dir que serà una idea collonuda, perquè el valor de les persones, de les coses o de les idees la donen moltes vegades l'oposició dels ememics. Senyal que els fa mal.

No ens vinguin ara amb milongues o que es tracta de possibles boicots. Resulta que l'anterior Gobierno espanyol i el seu Rei van fer tot el possible perquè les empreses marxessin de Catalunya. Sense culpar a ningú en concret de les que han marxat , " la pela la pela", és ben lògic que els catalans tinguem una informació clara de les empreses que tenen un arrelament aquí en tots els sentits.

Els catalans com a consumidors també tenim la nostra força. I aquesta l'hem de fer servir. Oi tant! Simplement es tracta de tenir una informació sobre els valors de tota mena de les empreses que operen aquí. I a les nostres mans està decidir el mercat triant aquelles que tinguin uns valors de país . Hem d'esmolar totes les eines que tenim a l'abast. I aquesta n´és una d'elles. D'aquesta manera aquesta iniciativa s'afegeix també al" consum.cat" que ja opera des de fa uns mesos bé que d'una forma més modesta, però igualment valuosa.

Per tant, un cop més la nostra enhorabona a l'ANC, promotora de la iniciativa. Ara cal que ens informi periòdicament de com van ldes coses.No tot s'ha d'acabar amb penjar una pàgina web o fer només una declaració de principis. Fins ara més que consumidros els catalans hem semblat "consumits". Cal, doncs, tornar a ser consumidors.

En aquest sentit, el fet que el Parlament torni a reprovar Felipe VI perquè va fomentar la fugida d'empreses de Catalunya després de l'1-O és l'altra cara de la mateixa mateixa moneda per servar la sobirania econòmica de Catalunya, si més no fins allà on sigui possible

Som-hi!

Visites Rebudes

08500209