LLUÍS PUIG: " VAM FER UN ACTE DE DIGNITAT QUE EL POBLE CATALÀ NO POT DEIXAR DE FER "

Lluís Puig: ‘Vam fer un acte de dignitat que el poble català no pot deixar de fer’
El conseller de cultura afirma que 'se'm fa molt difícil d'imaginar que un cop hi hagi govern, la repressió s'acabi en sec’

Per: Josep Rexach Fumanya

El conseller de Cultura, Lluís Puig, va entrar dimecres per primera vegada a la delegació de la Generalitat a Brussel·les, després del 155. Hi va poder prendre la paraula abans que comencés l’acte que organitzava el Casal Català de Brussel·les. ‘Un acte de dignitat que el poble català no pot deixar de fer’, resumeix Puig, amb qui VilaWeb va parlar ahir a la tarda després de saber-se que el govern espanyol havia destituït la directora general de Relacions Exteriors, Marina Facló. Una purga més, una repressió de la mà del 155.

—Sorprès per la destitució de Marina Falcó?
—És que l’estat espanyol no ha parat en cap moment, com tampoc no han parat ni el Tribunal Suprem ni l’Audiència espanyola ni el jutjat número 13 de Barcelona. La repressió continua i només volen fer-la créixer i i ampliar-la a tota mena d’àmbits, espais, activitat i persones. Si pensen que així arreglaran el problema de Catalunya, veurem fins on arriben.

MÉS DE CENT ACADÈMICS DE TOT EL MÓN RECLAMEN LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

Més de cent acadèmics relacionats amb els camps del dret, la política, els drets humans, la sociologia i la història, entre els quals el professor de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) Noam Chomsky, han signat una carta on demanen l’alliberament dels “presos polítics” catalans i insten la Unió Europea (UE) a actuar.

En la carta, enviada al diari escocès The National , acadèmics de 19 països diferents alerten de “l’escalada” judicial de l’Estat contra els seus oponents polítics amb l’empresonament de polítics independentistes i l’exili d’altres. Al seu parer, la democràcia espanyola “viu els seus dies més foscos des del 1978”.

Els signants reclamen “l’alliberament immediat” de tots els polítics empresonats i exigeixen a la Unió Europea (UE) que actuï per aturar la repressió de l’Estat espanyol. Segons ells, aquesta situació “suposa una taca inesborrable i permanent per a la democràcia europea”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (20-4-2018)

INCREÏBLE! : LLARENA ESTUDIA SOTMETRE MONTORO A UN ACARAMENT AMB LA GUÀRDIA CIVIL

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena estudia sotmetre el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a un acarament amb el cap de l'UCO de la Guàrdia Civil encarregat de la investigació sobre el referèndum de l'1 d'octubre, segons ha informat la Cadena Ser citant fonts jurídiques.

Llarena esperarà a rebre les explicacions del ministre, després que ha assegurat –en contra dels informes de la Guàrdia Civil- que no s'ha destinat ni un euro de diners públics a finançar el procés independentista. Si aquestes explicacions continuen posant en dubte la feina dels agents, l'instructor acordarà l'acarament, que es produirà en presència dels advocats de totes les parts per intentar aclarir la sospita que ha aparegut sobre la investigació pel presumpte delicte de malversació de cabals públics.

LA MONCLOA FA COSTAT A MONTORO I RATIFICA " QUE NO COSTA NI UN EURO PÚBLIC " L'1-O "

El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha tancat files amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per les declaracions en les quals afirma que no s'han destinat recursos públics a l'organització del referèndum de l'1-O. En concret, ha afirmat que en la informació comptable de la qual disposen "no consta ni un euro" públic destinat a la votació que va ser considerada il·legal pel Tribunal Constitucional. Sí ha dit, però, que caldrà revisar la seva "verosimilitud".
Méndez de Vigo ha afirmat que, en tot cas, el ministeri d'Hisenda remetrà "immediatament" la informació que ha requerit el Tribunal Suprem perquè el jutge Pablo Llarena pugui "qualificar-la jurídicament". Ha assegurat també que, un cop el Constitucional va tombar la partida del pressupost destinada al referèndum va ser "anul·lada" pel govern espanyol, que des del 20 de setembre tenia un control total de les finances de la Generalitat.

Preguntat per si considera que Montoro s'ha excedit en les seves declaracions, Méndez de Vigo no s'ha mogut ni un mil·límetre de la seva línia discursiva. Ha insistit una i altra vegada que el govern espanyol posarà a disposició de la justícia "tota la informació" de la qual disposa i que, en tot cas, serà el jutge qui, amb aquesta informació i els informes elaborats per la Guàrdia Civil, determinarà els fets.

EMBOLICA QUE FA FORT: LA GUÀRDIA CIVIL HAURIA OCULTAT DADES A LLARENA

L’atzucac en que s’han ficat el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i el ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, suma un nou episodi amb la possibilitat que la Guàrdia Civil hagi ocultat informació que podria demostrar l’absència de malversació de fons públics per a la organització del referèndum de l’1-O.

Segons avança ‘Público’, als informes que la Guàrdia Civil elabora per a Llarena per sustentar l’acusació de malversació contra la cúpula independentista, s’ometen els certificats de la Intervenció General de la Generalitat, malgrat que sí que hi figuren en altres sumaris relacionats, com ara el del jutjat 13 de Barcelona -que investiga la preparació del referèndum a partir del cas Santi Vidal-, i el de l’Audiència Nacional instruït per la jutge Carmen Lamela.

El més greu de tot plegat és, sempre segons l’esmentat mitjà, que l’omissió de les dades no pot ser per desconeixement, ja que és el mateix equip de la Guàrdia Civil el que elabora els informes per als tres jutges, que per acabar-ho d’adobar, està dirigit pel tinent coronel Daniel Baena, ni més ni menys que el cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya i, alhora, l’usuari Tácito (@nmaquiavelo1984) a Twitter, el qual es dedicava a combinar les seves investigacions amb carregades contra polítics, periodistes i agents dels Mossos d’Esquadra a les xarxes socials.

MISERABLES! EL GOBIERNO APROFITA EL 155 PER SUMAR LA GENERALITAT A LES DEMANDES CONTRA MAS PEL 9-N

El govern espanyol ha aprofitat el paraigua del 155 per fer que la Generalitat se sumi a les demandes contra Artur Mas -i d’altres ex-consellers i alts càrrecs del Govern- pel 9-N al tribunal de Comptes. Quan es va iniciar el procediment, el govern es va oposar a les demandes presentades per Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la constitució. Aquestes demandes, a les que es va adherir la fiscalia espanyola, van ser l’origen del litigi. Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Joaquim Homs han hagut de dipositar 5,2 milions d’euros de fiança, que és la quantitat que el tribunal sospita que es va destinar a finançar la consulta del 9 de novembre de 2014. Ara, el govern de Mariano Rajoy ha aprofitat el 155 per moure fils i fer un gir de 180 graus en aquest cas. La conseqüència: la Generalitat també ha demandat Mas i la resta d’ex-alts càrrecs del govern que van organitzar la consulta.

Fonts del tribunal de Comptes han confirmat a l’ACN que la Generalitat s’ha sumat al litigi i ha demandat Mas pel cas del 9-N. El passat mes de setembre, el tribunal de Comptes va comunicar a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau que havien de dipositar una fiança de més de 5,2 milions d’euros.

43 ANYS I 829 MORTS: EL BALANÇ DE LA LLUITA ARMADA D'ETA

Ara que ETA ha anunciat que deixa la lluita armada indefinidament, cal dir que enn 43 anys de lluita armada (1968-2011), va deixar un total de 829 morts, 67 dels quals als Països Catalans (54 a Catalunya). El primer assassinat de l’organització va tenir lloc el 7 de juny del 1968, i la víctima va ser el guàrdia civil José Antonio Pardines, a qui van disparar en un control de carretera a Guipúscoa. L’última víctima, el 16 de març del 2010, també va morir en un tiroteig, però en aquest cas era el policia francès Jean-Serge Nérin i era en un concessionari de cotxes a prop de París, on els etarres intentaven robar.

Els membres dels cossos policials eren els principals objectius d’ETA, si bé les víctimes del seu atemptat més sagnant eren tot civils. Es tracta del cotxe bomba que el 19 de juny del 1987 va esclatar als magatzems Hipercor de Barcelona, que va provocar la mort de 21 persones i en va deixar 45 de ferides. Els autors havien trucat fins a tres vegades per avisar de l’atemptat abans de l’explosió, però el local no va ser desallotjat.

40 EURODIPUTATS FORMEN LA PLATAFORMA DIÀLEG EU-CATALUNYA QUE REIVINDICA EL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ I UNA SOLUCIÓ PACTADA AL CONFLICTE

Una oda al diàleg. Un prec perquè les institucions europees s'arromanguin i intervinguin per aconseguir una sortida negociada al conflicte entre Catalunya i Espanya. Aquest és el missatge teixit per la plataforma Diàleg UE-Catalunya, formada per una quarantena d'eurodiputats de fins a cinc formacions polítiques de fins a 11 països diferents. En un acte celebrat a l'Ateneu Barcelonès ha volgut traslladar als sobiranistes catalans que "no estan sols" malgrat l'eixordador silenci de les institucions de la Unió Europea. Que existeix una "altra Europa" que no és la de Jean Claude Juncker, Antonio Tajano i Donald Tusk que sí aixeca la veu i que batalla per la defensa de la democràcia, els drets i les llibertats.

L'expectació de l'acte d'aquesta plataforma que té ja cinc mesos de vida s'ha concentrat especialment en les veus dels representants europeus que han decidit omplir el buit institucional, denunciar la repressió i abanderar el diàleg sobre la base del dret a l'autodeterminació. A l'horitzó de totes les intervencions han dibuixat la celebració d'un referèndum pactat com a mètode de resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya. Les paraules de Raül Romeva, empresonat a Estremera i ex-eurodiputat, han ressonat en l'acte per boca de la seva parella, Diana Riba: "Europa no pot tancar els ulls a aquesta realitat, s'hi juga la seva credibilitat".

SANT JORDI SENSE MISSES NI BENEDICCIÓ DE ROSES PEL 155

Dilluns se celebrarà una jornada de Sant Jordi atípica al Palau de la Generalitat. No hi haurà la tradicional missa a la capella de Sant Jordi que oficia l’arquebisbe de Barcelona i tampoc es farà la benedicció de roses al Pati dels Carruatges del Palau. El 155 també ha esborrat del programa d’actes institucionals la recepció de l’hereu i la pubilla, així com la del Gremi de Flequers de Catalunya. Uns actes que tradicionalment ha presidit el president de la Generalitat. En canvi, es manté la jornada de portes obertes del Palau de la Generalitat d’11h a 19h i el concert de carilló que es podrà escoltar a les 12h i a les 18h. També estarà oberta al públic la Biblioteca de Catalunya, de 10h a 19h. Al programa d’actes institucionals amb motiu de Sant Jordi hi consta una actuació a la basílica de la Catedral a les 20.30h del Cor de Cambra Francesc Valls i una ballada de sardanes a les 19h a la plaça de Sant Jaume.

Tampoc hi haurà aquest any discurs institucional del president de la Generalitat des del Palau de la Generalitat com s’ha fet en els últims anys abans de la missa. Caldrà veure si Carles Puigdemont farà públic des de Berlín algun missatge amb motiu de la Diada de Sant Jordi.

Així doncs, aquest any, els ciutadans seran els únics protagonistes del Palau. Segons fonts de l’Arquebisbat de Barcelona, no hi haurà missa perquè l’organitzador del tradicional ofici és el president de la Generalitat tenint en compte que se celebra a la capella privada de Sant Jordi del Palau.

MANUEL VALLS, L' APOSTA ARRISCADA DE CIUDADANOS PER DERROTAR ADA COLAU

"Manuel Valls, l'aposta arriscada de Cs per derrotar Colau "
L’exprimer ministre, nascut a Barcelona, ha fracassat a França i ha passat de donar suport al PSC i a Miquel Iceta a fer-ho a Ciutadans i Albert Rivera
Cs ofereix a Manuel Valls ser candidat a l'alcaldia de Barcelona


Pep Martí |


Derrotar  Ada Colau. Serà Manuel Valls, l'exprimer ministre socialista francès.
Després d'ensopegar al seu país, ja fa temps que Valls intenta retrobar el camí de l'èxit arrecerant-se amb les posicions de Ciutadans contra el sobiranisme. Si a França ha topat amb la majoria de l'opinió pública, ara potser provarà sort a Catalunya si acaba acceptant l'oferta de Cs de ser el seu alcaldable per Barcelona. Serà, si es materialitza l'aposta, una nova giragonsa en una trajectòria política erràtica que va de jove promesa del socialisme reformista francès a enarborar la bandera de l'espanyolisme més ranci.

Manuel Valls mai hagués estat mariscal de Napoleó. Expliquen que l'emperador, abans d'atorgar la màxima distinció els seus generals, sempre preguntava si, a més de condicions militars, tenien sort. Valls ha estat un dels polítics francesos amb més mala sort. En diverses ocasions, va intentar sense èxit ser candidat a l'Elisi pel que era la seva organització política, el Partit Socialista Francès (PSF), sense sortir-se'n. Va governar com a primer ministre fent una política molt conservadora i enfrontant-se a l'electorat d'esquerres en el que molts analistes van considerar una estratègia suïcida.

L'INSTITUT JOAN BOSCÀ APARTA EL PROFESSOR ESPANYOLISTA BUSCA-RAONS

La direcció de l’institut de secundària Joan Boscà, del barri de Pedralbes de Barcelona, va apartar ahir de la docència el professor que havia organitzat una protesta contra l’“adoctrinament” d’aquest centre dilluns passat, dia de la jornada de portes obertes amb vista a la preinscripció per al curs vinent. L’escrit adreçat al docent concreta que serà “rellevat de la titularitat de la matèria d’història d’Espanya” i que li assignaran “tasques complementàries” del departament d’humanitats com la preparació de “materials complementaris per a la matèria de ciències socials de 4t d’ESO”.

Amb aquesta mesura, adoptada arran de l’expedient disciplinari de què va ser objecte el professor el 12 d’abril passat, el director del centre, Nacho García, confia que l’institut torni a la normalitat després d’uns quants dies convulsos.

El conflicte va començar quan, a principis d’aquest curs, diversos alumnes van denunciar els comentaris “masclistes, xenòfobs i homòfobs” del professor, un extrem que Oya nega i atribueix a la tasca d’“adoctrinament” del centre” que, segons el seu parer, aporta una visió esbiaixada cap a les tesis independentistes de la història de Catalunya. Oya, que defensa el seu dret a “la llibertat de càtedra” per aportar materials complementaris que demostrarien el caràcter supremacista del catalanisme, ja s’havia enfrontat amb el director, que va acusar de cedir les claus del centre per a l’1-O, “una acusació molt sorprenent perquè jo em vaig pronunciar contra la utilització dels centres educatius l’1-O”, assegura García.

LA PRESÓ DE SOTO DEL REAL IMPIDEIX LA VISITA DE LES PENYES BARCELONISTES A SANDRO ROSELL

El mal trato juidicial a Sandro Rosell da un paso más en la incesante cadena de perjuicios contra un preso que, once meses después de haber ingresado en prisión preventiva, todavía está pendiente de ir a juicio... y defenderse.

El ex presidente del Barcelona se encuentra en el módulo 10 del centro penitenciario de Soto del Real y en la jornada de hoy viernes debía recibir la visita de una representación de la Confederación Mundial de Penyes, después de la reunión que celebra  en un hotel de Madrid donde han ido con motivo de la final de la Copa del Rey.


El centro penitenciario, sin embargo, ha denegado la petición de las peñas azulgranas que han visto como quedaba frustrado su deseo de reencontarse con Sandro.

Si cuando estaba en el módulo 4 tenía más flexibilidad para recibir visistas, hoy en el módulo 10 la realidad es mucho más estricta y solo diez personas (a parte de sus familiares directos) pueden visitar de forma regular a Sandro. Estas personas que figuran en la lista no son rotatorias por lo que son siempre los mismos los que van cada viernes (día de las visitas) a Soto del Real para estar 40 minutos (tiempo definido) con Rosell. Las visitas son a través de un vidrio y la conversación se desarrolla a través de un teléfono.

L'1-O I EL PROCÉS,ELS GRANS PROTAGONISTES DELS LLIBRES DE SANT JORDI

L’1-O i el procés també són protagonistes d’aquest Sant Jordi. En un curs marcat per la política i els esdeveniments entorn l’1 d’octubre han proliferat un seguit d’obres que repassen des de diferents perspectives els esdeveniments abans d’aquesta data, el mateix dia i les conseqüències posteriors. Fotografies, relats, anècdotes, episodis que es presenten com a desconeguts, anàlisis i opinions omplen un seguit de llibres amb l’objectiu d’intentar explicar què ha passat a Catalunya en els darrers mesos. Des de cròniques sobre el què ha passat com ’Los entresijos del poder’ del periodista Oriol March, ’Como ganamos el proceso y perdimos la república’ de Josep Martí i ’Operació urnes’ de Laia Vicenç i Xavi Tedó passant pel recull fotogràfic d’Enric Costa a ’Hem votat’ o el de Jordi Borràs ’Dies que duraran anys’ fins arribar als texts escrits per polítics com Santi Vila amb ’D’herois i traidors’ i ’Informe urgent des dels escons 4 i 5’, d’Albano Dante Fachi i Àngels Martínez-Castells, entre d’altres.

A ’Los entresijos del ’procés’’ (Catarata), el periodista Oriol March fa una crònica sobre què va passar abans i immediatament després de l’1-O. Segons explica l’editorial, el llibre recull converses, pressions, xantatges i llàgrimes que s’han viscut en els darrers mesos i repassa entre altres moments les reunions prèvies a l’1-O, la marxa del Govern a Brussel·les i les tensions entre els partits independentistes.

SUPORT ALS PRESOS POLÍTICS DE LA PRINCIPAL INSTITUCIÓ DE CATALUNYA DEL NORD

La principal institució oficial de la Catalunya Nord, el Consell Departamental, ha instal·lat en la seva façana una gran pancarta, amb llaços grocs que l’envolten, en suport als presos polítics catalans a l’estat espanyol.

En la pancarta s’hi pot llegir, en francès i català, “pel respecte de les llibertats i els drets fonamentals.”

En un comunicat el Consell Departamental de la Catalunya Nord explica que “en el marc de la mobilització dels càrrecs electes de la majoria departamental pel retorn al diàleg a Catalunya, una pancarta demanant el respecte dels drets fonamentals i dos llaços grocs (símbols de la indignació suscitada per l’empresonament de responsables associatius i polítics) ha estat instal·lada a la seu del govern departamental”. Aquest edifici cèntric, vora el Castellet de Perpinyà, està al costat de la Prefectura, la representació de l’estat francès a la Catalunya Nord.

La presidenta del Consell Departamental Hermeline Malherbe ha fet també una crida a tots els càrrecs electes de la Catalunya Nord per participar demà a “l’enllaçada” de Perpinyà organitzada pel Comitès de Solidaritat Catalana a partir de dos quarts de 10 a la plaça Aragó de la capital de les comarques catalanes sota administració francesa.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT/20/4/2018/

 

CARTA DE LA PRESÓ ESTANT: VAM FER UN REFERÈNDUM I A ESPANYA HI HA EN JOC UNA DEMOCRÀCIA SANA

"Vam fer un referèndum "

El que avui està en qüestió a l’estat espanyol és l’existència d’una democràcia sana

ORIOL JUNQUERAS President d'ERC

Soc independentista. No és cap confessió, ho he dit sempre, alt i clar, des que tinc ús de raó. I soc partidari del dret a l’autodeterminació, en el benentès que els drets hi són quan hi ha voluntat d’exercir-los. Un dret reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans que no es pot exercir o del qual s’impedeix l'exercici no és un dret. O, pitjor encara, és el símptoma d’un dèficit en un sistema de llibertats que esdevé una vulneració flagrant dels principis fundacionals de la democràcia.

A Catalunya vam fer un referèndum, l’1 d’octubre: així mateix ho vaig explicar davant el Tribunal Suprem. És a dir, la població de Catalunya va ser convidada a expressar, pacíficament i democràticament, la seva voluntat sobre el futur de Catalunya responent a una pregunta molt clara. Fer un referèndum no és cap delicte. Només cal llegir el Codi Penal. De fet, queda clar que no ho és quan el 2005 es va despenalitzar aquest supòsit. Dit d’una altra manera, hi va haver un debat sobre aquesta qüestió i les Corts espanyoles van decidir que no era cap delicte.

EL PARLAMENT BRITÀNIC DESMUNTA LA TESI QUE RÚSSIA ATIAVA L'INDEPENDENTISME

La teoria que Rússia fomentava l'independentisme a través de webs de notícies falses i retuits massius favorables al procés s'esmicola. El parlament del Regne Unit ha presentat l'informe d'un expert nordamericà en xarxes socials que desmunta la tesi defensada pel diari 'El País', que el mes d'octubre publicava que Rússia entrava en el procés català amb l'ús de webs i d'una legió de bots -perfils automatizats que són capaços de convertir en tendència qualsevol informació- per afavorir la independència de Catalunya. El text assegura que la teoria de la ingerència dels russos es basa en una recerca "descuidada i esbiaixada".

L'informe del Parlament britànic afirma que la teoria de la conspiració defensada per 'El País' se sustenta en arguments "febles i imprecisos". En concret assegura que "hi ha manca de precisió en les eines d'anàlisis digital", que la metodologia d'investigació "és dubtosa", que "s'ignora l'existència de robots o perfils falsos que difonen missatges contraris a la independència" i que "s'exagera la influència d'activistes com Julian Assange".

L'informe, elaborat per l'expert en xarxes M.C McGrath, manté que les afirmacions dels autors de "la tesi de la conspiració" estan plenes "d'errors atroços" i per demostrar-ho, posa d'exemple l'anàlisi del perfil del fundador de wikileaks. L'article de 'El País' explica que una auditoria de TwitterAudit revela que el 59% dels seguidors d'Assange són perfils falsos i, segons l'informe del parlament britànic "aquesta afirmació és completament inexacte" perquè es basa en dades extretes d'anys abans que Assange comencés a piular: "Assange va començar a tuitejar el 14 de febrer del 2017 i les dades són del 12 de febrer del 2014", explica.

MARTÍ ANGLADA, EX-DELEGAT DE LA GENERALITAT A FRANÇA: " ALEMANYA VOL POSAR ORDRE, PERÒ NINGÚ ES PENSI QUE ÉS PRO-INDEPENDÈNCIA "

Martí Anglada (1949) va ser el delegat de la Generalitat a França fins que el govern espanyol va fer-ne tancar totes les delegacions fa ara sis mesos. Aquest periodista veterà, corresponsal internacional durant dècades, per exemple de TV3 a Alemanya, entre més, diu que ara s’ha retirat. Avui divendres moderarà l’acte de presentació de la plataforma Diàleg UE-Catalunya, formada de quaranta eurodiputats que pressionen a favor d’una solució dialogada al conflicte català. VilaWeb l’ha entrevistat per parlar-ne, però també per comentar la internacionalització actual del procés, sobretot via Alemanya, país que Martí Anglada coneix tan bé.

—Quin pes té la Plataforma Diàleg UE-Catalunya?
—Són quaranta eurodiputats de tots els partits de l’arc parlamentari europeu sencer. En una cambra de set-cents diputats, quaranta en són un 8%. Per a una plataforma, això és molt. És un lobby pro-català i evidentment que és important, per la seva diversitat i perquè és la punta de l’iceberg. Ja va passar a Suïssa. El parlament europeu, però, no és ben bé igual que el suís, perquè no és tan homogeni. Però deixi‘m que en faci la comparació: sempre són representatius d’una massa més gran.

EL GOBIERNO VA QUADRIPLICAR LA XIFRA DE FERITS L'1-O

Les imatges de violència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum, amb un degoteig constant de votants ferits, van causar inquietud al govern espanyol. El ministeri de l’Interior de seguida va mirar de girar la truita i, uns minuts després que els col·legis electorals tanquessin, va comunicar que 33 agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat van patir contusions, una xifra molt inferior a la que l’endemà, 2 d’octubre, va anunciar: 431. Una xifra d’agents ferits que és quatre vegades superior a la que ha comunicat als tribunals: 111.

Aquesta contradicció la delata el mateix executiu de Mariano Rajoy en una resposta escrita al senador d’EH Bildu Jon Iñarritu del 22 de març -dos mesos després d’haver registrat la pregunta-. Al document, consultat per l’ARA, s’adjunta una quadrícula en la qual s’especifica la ubicació dels membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional afectats: 52 a la província de Barcelona, 13 a Tarragona, 33 a Lleida i 13 a Girona. D’aquests agents només 10 van causar baixa per les seves lesions. De fet, l’1 d’octubre el Servei Català de la Salut de la Generalitat només va atendre onze agents. No obstant això, hi ha policies que van ser tractats pels mateixos serveis del cos, segons fonts del ministeri.

A l’últim paràgraf, l’executiu apunta que el 2 d’octubre va fer un balanç de 431 ferits, unes dades que també va verbalitzar el mateix ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en la seva polèmica compareixença al Senat del 18 de gener, en què va defensar la repressió.

CONTINUA LA TRADICIÓ:PUIGDEMONT FARÀ EL DISCURS DEL DIA DE SANT JORDI DES DE BERLÍN

Des de Berlín, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, preveu fer un discurs amb motiu de Sant Jordi per continuar amb la tradició institucional. Segons fonts pròximes al president, Puigdemont llançaria un missatge des de l’exili en un context d’intervenció de la Generalitat que fa, per exemple, que no s’atorguin les creus de Sant Jordi per primera vegada des del 1981. Els distintius s’aprovaven en un acord del Consell Executiu i s’entregaven en un acte solemne al voltant de la diada de Sant Jordi.

Tot i la situació anòmala que viu la Generalitat, amb una part del govern a la presó i l’altra a l’exili, i amb la resta de presos polítics i exiliats, Puigdemont hauria apostat per mantenir el pronunciament d’aquest discurs. L’any passat, Puigdemont va aprofitar aquesta tradició per reivindicar la llengua i la cultura catalanes i, alhora, va fer una crítica velada a la intervenció del govern espanyol en la reivindicació perquè la diada de Sant Jordi fos reconeguda patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. “No serà pas gràcies als hereus polítics que van perseguir la cultura catalana, sinó dels qui han mantingut vives la flama de la cultura i la llengua catalana gràcies als llibres”, va dir.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (20-4-2018)

EL GOBIERNO CESSA MARINA BORELL COM A REPRESÀLIA PER L'ACTE A BRUSEL·LES I TAMBÉ AGUSTÍ COLOMINES

Arriben les primeres conseqüències per l'acte del conseller Lluís Puig a la delegació del Govern a la UE, intervinguda pel govern espanyol des de l'aplicació del 155. Aquest divendres el Consell de Ministres ordenarà la destitució de la directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Marina Borrell.

La destitució arriba després que aquest dimecres el conseller Lluís Puig participés en un acte de la Setmana Catalana de Brussel·les per celebrar el 100è aniversari del naixement de l'escriptor Manuel de Pedrolo que va tenir lloc a la delegació del Govern català a Brussel·les. El conseller va ser convidat pel casal català.

Només conèixer la participació de Puig a l'acte de Brussel·les, el Govern va anunciar que prendria les "mesures oportunes" i que la seva intervenció tindria "conseqüències immediates". Aquest matí, el ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, ha confirmat les intencions del govern espanyol i ha titllat "d'incident desagradable" la participació del conseller en l'acte.

ELS SECTORS MÉS DURS DE LA DRETA ESPANYOLA A MATA DEGOLLA CONTRA MONTORO PER LA " MALVERSACIÓ " DE L'1-O

‘Jo no sé amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos de l’1 d’octubre, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics.’ Les paraules del ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, en una entrevista dilluns a El Mundo han caigut com una galleda d’aigua freda entre els cercles mediàtics de Madrid. Montoro ha reiterat que no va haver-hi malversació de fons públics el primer d’octubre, una afirmació que tant ell mateix com Mariano Rajoy ja havien fet al congrés espanyol, pressionats per Ciutadans.

El govern espanyol, doncs, assegura que no té cap factura que demostri que la Generalitat –intervinguda econòmicament per mitjà del Fons de Liquiditat Econòmica des de fa anys– hagi finançat el referèndum amb diners públics. Això desmunta l’acusació de malversació contra els consellers i el president Puigdemont i dóna arguments a les defenses dels presos polítics i dels exiliats contra les euroordres del jutge Pablo Llarena. El jutge també és posat sota el focus per un processament per malversació sense proves i per unes acusacions de rebel·lió sense violència.

LA GUÀRDIA CIVIL INFLA LES XIFRES EN L'INFORME SOBRE LA PRESUMPTA MALVERSACIÓ DE FONS DE L'1-O

La Guàrdia Civil ha inflat en 25.000 euros de despesa en l’informe sobre la presumpta malversació de fons públics per l’1-O, que s’ha fet públic aquest dijous després que el jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena hagi aixecat el secret de sumari de la peça separada sobre la despesa pública del referèndum.

El document del cos policial introdueix noves partides i n’augmenta d’altre per elevar fins gairebé els 2 milions (1.932.757,42 euros) la xifra total, uns 300.000 euros més que els 1,6 milions que fins ara el jutge sostenia que el govern havia gastat en l’organització de la consulta. Ara bé, almenys 25.000 euros corresponen a errades evidents de suma o bé a omissions en el càlcul dels diners que li va costar al departament d’Exteriors convidar observadors internacionals.

La més important té relació amb la despesa que hauria costat, suposadament, el desplaçament d’observadors internacionals amb motiu de l’1-O. La Guàrdia Civil xifra aquesta partida en un total de 40.591,22 euros entre vols, hotels i actes. Però si se sumen els diversos conceptes que detalla l’informe (18.835,76 euros en vols, 2.416 euros en hotels i 4.052,1 euros en actes) el total és en realitat 25.303,85 euros, 15.287,36 euros menys. Una equivocació que, en l’escenari més benèvol, correspondria a una omissió d’algun concepte, ja que en la línia d’“hotels” hi ha un signe de suma orfe.

COM ERA D'ESPERAR: EL PNB S'OBRE DE CAMES PER APROVAR ELS PRESSUPOSTOS ESTATALS

El PNB no presentarà esmenes a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat, que superaran el primer tràmit parlamentari la setmana que ve. Així ho ha decidit l'Euskadi Buru Batzar, l'òrgan executiu del partit que presideix Andoni Ortuzar, reunit aquest dijous a Bilbao. La formació 'jeltzale' mantenia la negativa a negociar els comptes de l'Estat mentre continués en marxa el 155 a Catalunya, però el bloqueig de la situació al Parlament català havia començat a neguitejar els nacionalistes bascos, que estan delerosos d'aprovar uns pressupostos que contindran grans inversions pendents a la seva comunitat.

Amb el moviment, el PNB guanya temps perquè es formi un nou govern a Catalunya i decaigui el 155, perquè si presentessin una esmena a la totalitat, la setmana que ve s'acabaria abruptament el camí parlamentari dels comptes. Els seus vots són necessaris també per tombar les esmenes a la totalitat que sí que presentaran altres formacions, com el PSOE o Podem.

En un comunicat, la formació 'jeltzale' ha afirmat que ha decidit "concedir una oportunitat a l'obertura d'un nou temps de diàleg a l'estat espanyol i a Catalunya, així com a la restauració d'un nou govern legítim".
Informa:ARA.CAT (19-4-2018)i

 

L'AUDIÈNCIA ESPANYOLA INVESTIGA CAIXABANC PER EMBLANQUIMENT RELACIONAT AMB LA MÀFIA XINESA

El jutge de l’Audiència espanyola Ismael Moreno investiga Caixabank, com a persona jurídica, per haver emblanquit diners de la màfia xinesa. En una interlocutòria amb data d’ahir, el magistrat ha citat a l’entitat el pròxim 26 d’abril. En el procediment, el jutge implica a deu sucursals de l’entitat que haurien ocultat diners de clients xinesos que estan vinculats en diverses operacions policíaques: Emperador, Chequia, Snake, Juguetes i Pólvora.

Moreno considera que els directius i treballadors de les sucursals van actuar com a ‘canals de blanqueig d’aquestes organitzacions’. A més, els retreu que podrien haver sospitat que els diners provenien ‘d’activitats il·lícites’. En la interlocutòria, les sucursals haurien rebut diversos requeriments sobre els clients investigats que van continuar transferint 31,7 milions d’euros.

Sobre aquest procés, que deriva del relacionat amb el banc xinès ICBC, l’entitat ha negat ‘qualsevol mena de col·laboració o participació’ en delictes d’emblanquiment.’Caixabank té una cultura forta i compromesa amb el compliment normatiu, i compleix i ha complert en tot moment amb la normativa vigent en matèria de prevenció d’emblanquiment de capitals’, ha explicat Caixabank a Europa Press.

Informa:VILAWEB.CAT (19-4-2018)

L'ALCALDE DE GINEBRA OFEREIX LA CIUTAT COM A SEU D'UNA POSSIBLE MEDIACIÓ ENTRE ESPANYA I SUÏSSA

L’alcalde de Ginebra, Rémy Pagani, ha ofert la seva ciutat per fer de mediadors entre Catalunya i Espanya amb la intenció de “trobar un acord” i una solució “política” i amb “diàleg” al conflicte actual. Així ho ha explicat ell mateix després de trobar-se amb el president del Parlament, Roger Torrent, a la seu de l’alcaldia de Ginebra. Pagani ha explicat que traslladarà a l’ambaixador espanyol a Suïssa la mateixa proposta i espera que la idea fructifiqui.

Per la seva part, Torrent s’ha congratulat de l’oferiment i ha considerat que demostra que el cas català és un afer europeu. A més, ha explicat que espera que el seu viatge a Ginebra es tradueixi en una defensa “irrenunciable dels drets fonamentals a Catalunya” per part dels estaments internacionals.

La reunió, de poc més de mitja hora de durada, ha estat de les poques que Torrent ha pogut explicar i revelar amb normalitat. La major part de les trobades han estat discretes o fins i tot secretes. Abans, però, de concloure el seu viatge a Ginebra trobant-se amb el relator espacial de l’ONU per al Dret a la Lliure Assemblea, ha passat per l’Ajuntament de Ginebra per veure’s amb l’alcalde, que s’ha mostrat més que favorable a que Catalunya i Espanya seguin a negociar una solució política al conflicte.

EL GOBIERNO ADMET HAVER PRESSIONAT ALGUNS ESTATS PERQUÈ CESSÈSSIN ELS CÒNSOLS ARRAN DEL PROCÉS

El govern espanyol ha reconegut que va pressionar alguns estats perquè destituïssin cònsols arran del Procés. En una resposta per escrit al senador de Bildu Jon Iñarritu, l'executiu espanyol admet que en alguns casos "Espanya ha hagut de posar en coneixement de certs estats el comportament inadequat de certs cònsols honoraris, que no és compatible amb el desenvolupament de les funcions consulars que tenen oficialment encomanades i en conseqüència els esmentats països han procedit a la seva retirada". És el cas del cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume, que l'ambaixada finlandesa a l'Estat va cessar al febrer.

Finlàndia justifica el cessament del seu cònsol a Barcelona perquè Espanya li ha dit que duia a terme activitats relacionades amb la independència

El motiu esgrimit pel ministeri d'Exteriors, segons Ginjaume —que era també secretari general del cos consular català—, és que va convidar la presidenta de la Diputació i alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, a un dinar amb els cònsols acreditats a Barcelona. El dinar, que es va celebrar l'1 de febrer a l'Hotel World Trade Center, forma part de les trobades mensuals que organitza el cos consolar català amb personalitats del país. En l'escrit, el govern espanyol justifica la seva destitució perquè "podia afectar el bon desenvolupament de les relacions bilaterals". Una pràctica que qualifica d'"habitual en les relacions diplomàtiques i consulars".

ELS PAGESOS TENYIRAN DE GROC ELS CAMPS CATALANS

Els pagesos s'han unit en una proposta singular: compraran plàstic de color groc amb què embolicaran les bales de farratge en verd dels seus camps. L'any passat ja es va fer una iniciativa semblant, en una campanya de color rosa en contra del càncer. Ara, es pretén donar suport als presos polítics.

Els pagesos han fet una compra conjunta a través de diverses cooperatives, com la de la Vall d'en Bas, Cassà de la Selva, Banyoles i Sant Joan de les Abadesses, entre d'altres. Segons Salvador Carrera, un dels impulsors, s'espera superar amb escreix el llindar de les 1.000 bobines que els demanava alguna distribuïdora com a comanda mínima. “Ha tingut molt ressò, ens ho ha demanat gent de molts llocs, de Lleida, les Illes...”, ha explicat Carrera a NacióDigital.

La comanda ja està feta i els plàstics es podran veure als camps catalans en un parell de setmanes. Es tracta de bales rodones d'una mica més d'un metre d'alçada i també d'amplada.

La proposta té un component econòmic afegit. Per un costat, els agricultors s'estalviaran diners en fer la comanda conjunta, gairebé a nivell nacional. Per l'altre, tal com es va fer l'any passat amb el càncer, es crearà una caixa de solidaritat amb els presos polítics (es guardaran 2 euros per cada bobina comprada).

Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-4-2018)

LA NOTA D'HUMOR DEL DIA: SANTAMARÍA CONSIDERA L'INDEPENDENTISME UN MOVIMENT " POPULISTA " I " TRIBAL "

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ja situat aquest dijous l’independentisme com un dels problemes que assolen Europa, i l’ha relacionat amb els moviments “populistes” i amb el sentiment de “tribu”. Segons la vicepresidenta, malgrat l’esforç per a la construcció de la “fortalesa europea”, a molts estats de la Unió “no falta qui pretén imposar moviments antics, tancats i excloents incapaços d’afrontar els desafiaments del segle XXI”. Aquest, segons Sáenz de Santamaría “és el dilema de l’aldea global davant les aldees particulars, però també el de la primacia de l’individu i la llibertat davant la tribu”. L’independentisme, ha dit, és fruit d’un “emocionalisme exacerbat on els dictats de la raó semblen arguments de segona fila, buits davant l’exaltació minimalista dels sentiments”.

Sáenz de Santamaría ha fet aquestes manifestacions durant la presentació d’una conferència de l’exprimer ministre de França, Manuel Valls, al Fòrum Líders de l’Agència EFE, on ha agraït “en nom del govern” a Valls que hagi comprès “la importància del que està en joc” i que hagi posat “la seva energia i prestigi personal al servei de la llibertat i la convivència harmònica de tots els catalans i de la fraternitat de tots els espanyols i europeus”.

ELS POLICIES ESPANYOLS DE L'1-O CONVIDATS A MÚRCIA, DENUNCIATS PER SUBORN

L’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus ha denunciat a la Fiscalia el cap de setmana gratuït en hotels de Múrcia que han gaudit almenys 200 agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que van ser desplaçats a Catalunya amb motiu de l’1 d’octubre. La denúncia, interposada per un presumpte delicte de suborn impropi, assenyala als funcionaris, a l’associació hotelera Hostetur, i també al delegat del govern espanyol a la regió, Francisco Bernabé, el qual va expressar públicament la seva satisfacció per la iniciativa.

Segons el text que el col·lectiu ha difós a les xarxes, un total de 210 agents desplaçats a Catalunya en el dispositiu previst per a l’1-O, juntament amb alguns dels seus familiars, van gaudir d’uns dies de vacances, del 13 al 15 d’abril, convidats per diversos establiments hotelers de Múrcia. La denúncia subratlla que l’estada tenia “totes les despeses pagades, despeses que podrien incloure serveis diversos de l’allotjament com excursions, visites i un sopar de gala”.

La denúncia per suborn apel·la als articles 422 i 424.1 del Codi Penal i s’adreça tant “a qui rep un regal per fer la seva feina com, en cas que s’acrediti l’autoria, al particular o empresa que el dona”, segons ha assenyalat el president del col·lectiu d’advocats reusenc, Salvador Mestre.

LA ROSA GROGA ES MULTIPLICA PER DEU AL SANT JORDI

La rosa groga en solidaritat amb els presos polítics es multiplicarà per deu per Sant Jordi a Catalunya, des de les 60.000 que es van comercialitzar l'any passat a les 600.000 que es posaran a la venda aquest dilluns.

El president del Gremi de Floristes de Catalunya, Joan Guillén, ha dit aquest dijous en roda de premsa que, malgrat la irrupció de la rosa groga "solidària", la vermella tradicional mantindrà la seva preponderància i preveuen vendre més de set milions de vermelles en tota Catalunya, la qual cosa representaria un augment de vendes del 10%.

"El sector torna a l'alça. Esperem que aquesta sensació la corrobori el públic" el dilluns vinent, ha dit Guillén, que veu una progressió desmesurada de la rosa groga, ja que l'any passat no era ni la segona més venuda per la Diada.

També registren una gran quantitat d'encàrrecs per posar un llaç groc en les roses que es vendran el dilluns vinent a les 4.000 parades que s'instal·laran per tota la ciutat de Barcelona.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-4-2018)

Subcategories

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374219