NOUS RÈTOLS A POBLACIONS DEL MARESME: " MUNICIPI DE LA REPÚBLICA CATALANA "

Membres del Comitè de Defensa de la República (CDR) del Maresme han instal·lat aquest dimecres senyals on es pot llegir “Municipi de la República Catalana” a l’entrada d’una quinzena de localitats d’aquesta comarca. L’objectiu de l’acció és “materialitzar el sentiment predominant” en aquestes poblacions.

El col·lectiu recorda que l’1-O els ciutadans van votar i exigeix la implementació de la declaració del 27 d’octubre “sense més dilacions”. Així mateix adverteix que els CDR segueixen treballant amb “determinació i no-violència per a la República Catalana” i indiquen que només “cal sortir a defensar-la”.

L’acció s’ha dut a terme a localitats com Tiana, Malgrat de Mar, Calella, Pineda de Mar, Llavaneres, Alella, Òrrius, Santa Susanna, Teià, Premià de Mar, Canet de Mar i Premià de Dalt, entre d’altres.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (21-2-2018)

L'ESTAT " NOMÉS " VA RETALLAR UN 23% DE LA INVERSIÓ A CATALUNYA EL 2017

El president de la Cambra de Contractistes de Catalunya, Joaquim Llansó, ha demanat a l'Estat reactivar la inversió pública a Catalunya després que el 2017 la inversió de l'Administració General de l'Estat se situés en 218 milions d'euros, la qual cosa suposa 66 milions menys respecte a l'any anterior, un 23% menys. En roda de premsa aquest dimecres, Llansó ha lamentat que aquestes xifres "disten molt de les promeses que el govern central està fent", referint-se, per exemple, als 4.200 milions que Mariano Rajoy va anunciar a Catalunya fins al 2020.

"La inversió pública és un drama. El que no pot fer un Estat és invertir a Catalunya 200 milions d'euros. No voldria pensar malament, però fa anys que l'Estat no està invertint a Catalunya la part que li correspon", ha assegurat. La licitació pública a Catalunya es va situar el 2017 en 1.690 milions d'euros, enfront dels 1.131 de l'any anterior, però, malgrat aquest increment, el valor absolut està encara molt allunyat dels 3.750 milions de mitjana dels últims 20 anys.

INVESTIDURA ENCARRILADA, SI NO SURTEN NOUS ENTREBANCS

Doble estructura de govern, una a Brussel·les i una d’autonòmica, i la preservació de la principal potestat del president per a Carles Puigdemont: la de la convocatòria electoral. JxCat i ERC enfilen la recta final de les negociacions amb un preacord que, des de la setmana passada, dona estabilitat a les converses i fa albirar l’horitzó del pacte definitiu. Segons diverses fonts coneixedores de les negociacions, Puigdemont seria reconegut pel Parlament i designat fora del marc autonòmic en un acte a Brussel·les que deixaria pas a la formació d’una estructura de govern a l’exili que actuaria amb mentalitat republicana i amb una clara voluntat d’internacionalitzar el conflicte català. A l’acte, hi assistirien els diputats independentistes i, després, JxCat, ERC i la CUP investirien un president autonòmic alternatiu proposat per Puigdemont.

El diputat Jordi Sànchez es manté com el candidat millor posicionat per a la investidura al Parlament. El 130è president de la Generalitat, en tot cas, mantindria la potestat de la decisió sobre la convocatòria d’eleccions a partir d’un pacte tàcit entre els socis de l’executiu, si bé serà el president votat per la cambra catalana qui en tindrà el poder executiu, d’acord amb el marc estatutari. Puigdemont també se centraria en les relacions exteriors. D’aquí a dues setmanes, segons veus coneixedores de les converses, es podria formar el govern autonòmic, que es coordinaria amb el republicà. Un executiu autonòmic que permetria aixecar el 155 i que prendria possessió com a colofó de tot un itinerari que formaria part de l’acord global que ultimen JxCat i ERC.

JORDI SÁNCHEZ: " LA LEGITIMITAT DE PUIGDEMONT ESTÀ PRESERVADA I LA INVESTIDURA NO LA DECIDIRÀ DE CAP MANERA LA MONCLOA "

Fa quatre mesos i cinc dies que Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) és a la presó de Soto del Real. Va entrar-hi el 16 d’octubre per ordre de la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, per un presumpte delicte de sedició arran les manifestacions del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia durant els escorcolls de la Guàrdia Civil. Des d’aleshores, Sànchez ha abandonat la presidència de l’ANC, ha estat número dos de la candidatura amb què Carles Puigdemont es va presentar a les eleccions del 21-D i ha aconseguit l’acta de diputat. Avui és president del grup parlamentari de Junts per Catalunya.

Durant aquests mesos, ha vist com la justícia espanyola denegava una rere l’altra totes les peticions que ha formulat d’aixecament de la mesura cautelar de presó. Ni tan sols se li ha permès abandonar el centre penitenciari per participar en la campanya electoral o en el ple de constitució del Parlament. Ara el seu nom apareix com el més probable candidat de JxCat per assumir la presidència de la Generalitat.

Com està?
Estic bé, amb ganes que s’acabi la desmesura de la presó preventiva. És injusta per mi, cruel per a la meva família i suïcida per al mateix estat de dret espanyol i la seva credibilitat.

SUÏSSA, UN PAÍS SENSIBLE A LES REIVINDICACIONS CATALANES

L’anada de l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel a Ginebra per a no declarar al Tribunal Suprem espanyol ha tornat a posar Suïssa en el tauler de joc del procés independentista de Catalunya. Suïssa és un dels països més sensibles amb la causa catalana, probablement pel seu fort model federal i la tradició d’organitzar múltiples referèndums perquè la ciutadania dirimeixi sobre els afers públics. A més, l’estratègia de defensa de Gabriel respon a la voluntat d’internacionalitzar el conflicte i la repressió espanyola, tenint en compte també que Ginebra és la seu de les Nacions Unides a Europa.

Suïssa és, a més, un país de tradició neutral i humanitarista. Malgrat que va tenir un paper controvertit durant la Segona Guerra Mundial, quan posà traves als jueus que fugien de l’Alemanya hitleriana, més tard va acollir exiliats del bloc de l’Est, com ara Polònia, Hongria i Txecoslovàquia, que fugien de la repressió de la Unió Soviètica. Abans, havia rebut refugiats il·lustres com Mikhaïl Bakunin i Vladímir Lenin, entre molts intel·lectuals perseguits. La crisi dels refugiats d’aquests últims anys ha tornat a acular el sistema d’asil suís a un atzucac. En un referèndum el 2013, la majoria dels suïssos van votar a favor d’endurir les condicions per a sol·licitar un asil als refugiats del Llevant i del nord d’Àfrica.

GESTIONS DEL GOBIERNO PER "PACIFICAR " BARCELONA DURANT EL MOBILE WORLD CONGRESS

Barcelona se prepara para acoger su evento económico de mayor magnitud: el Mobile World Congress. Y el Gobierno no olvida que la edición de 2019 no acaba de estar asegurada. El ambiente político alrededor del evento de este año, que comienza el domingo, será clave para que la feria de telefonía más importante del mundo permanezca en España.

Hay que tener en cuenta que, a pesar de que algunas empresas han comenzado a reservar expositores para el año que viene, GSMA ha condicionado su continuidad en la capital Condal a la normalización del desafío independentista y, más en concreto, a la formación de un Gobierno en Cataluña esta primavera.

Así lo ha trasmitido recientemente, en un encuentro reservado, el consejero delegado de GSMA, John Hoffman, a la propia alcaldesa Ada Colau.

L'ACORD GAIREBÉ A PUNT: PUIGDEMONT SERÀ INVESTIT SIMBÒLICAMENT A BRUSEL·LES I AQUEST PROPOSARÀ JORDI SÁNCHEZ

Poco a poco los planes de Carles Puigdemont de cara a su investidura se van aclarando. El presidente cesado y el conjunto del bloque independentista sigue empeñado en una fórmula que le legitime como president pero que a la vez permita la formación de un gobierno ‘operativo’ en Catalunya. Según revelan fuentes de la negociación a La Vanguardia, el plan pasa por que Puigdemont sea investido de forma simbólica la próxima semana –alrededor del día 27 de febrero– en Bruselas para, posteriormente, dar un “paso al lado” y designar a Jordi Sànchez, número dos de la candidatura de JxCat, como candidato a la Presidència de la Generalitat.

Cabe recordar que el ex presidente de la ANC permanece en la cárcel de Soto del Real desde el pasado 16 de octubre, junto a Jordi Cuixart, presidente de Òmnium Cultural, y que el juez del Tribunal Supremo que instruye la causa del 1-O, Pablo Llarena, ha desestimado por más de una ocasión liberarles a pesar de que Sànchez ha sido elegido diputado en el Parlament en las pasadas elecciones del 21-D.

EL TC TOMBA ELS 6.000 EUROS DE WERT PER ESCOLARITZAR EN CASTELLÀ

El Tribunal Constitucional ha tombat els articles de la LOMCE que preveuen una dotació de 6.000 euros per a les famílies que demanaven l'escolarització en castellà a Catalunya; una dotació econòmica que havia d'assumir la mateixa Generalitat. L'exministre d'Educació José Ignacio Wert va fixar el 2014 una compensació de 6.075 euros per les famílies que triessin el castellà com a llengua per escolaritzar els seus fills als centres privats.

El Constitucional ha estimat parcialment, per unanimitat, el recurs de la Generalitat contra la Llei Orgànica de Millora de Qualitat Educativa, més coneguda en el seu moment com a Llei Wert, en concret en allò previst per garantir l'ensenyament en castellà, per envair competències autonòmiques.

La sentència considera que el sistema dissenyat per la llei per garantir l'ensenyament en castellà amb fons públics no respecta el repartiment de competències entre l'Estat i Catalunya. Es refereix, en concret, a la capacitat del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport espanyol, a través de l’Alta Inspecció d’Educació, per a decidir sobre l’escolarització d’aquests alumnes en centres privats i al seu finançament. El ponent de la sentència, aprovada per unanimitat, ha estat Fernando Valdés Dal-Ré.
Informa:ELMON.CAT (20-2-2018)

LA MESA AJORNA LA PETICIÓ DE JxCAT PER REFORMAR LA LLEI DE PRESIDÈNCIA : ES DEMANARÀ UN INFORME ALS LLETRATS

Les negociacions són lentes. Molt lentes. Després d'una reunió de la Mesa del Parlament que s'ha allargat tres hores, aquest òrgan parlamentari ha decidit ajornar la decisió d'admetre a tràmit la proposta de resolució de JxCAT per reformar la llei de presidència, de tal manera que es pugui investir Carles Puigdemont per delegació o de forma telemàtica. Tot i que la Mesa compta amb majoria absoluta independentista (4 dels 7 membres són d'ERC i JxCAT), s'ha decidit, de forma acordada entre les dues formacions, demanar un informe als serveis jurídics del Parlament per conèixer el parer dels lletrats sobre la viabilitat de la iniciativa i les conseqüències que podria comportar per a la Mesa si l'accepta a tràmit.

Aquesta decisió, que fonts de la presidència del Parlament asseguren que "és consensuada" i que no és indicadora de tensió entre les dues formacions independentistes, que negocien els darrers serrells per donar sortida als resultats del 21D, fa preveure que l'opció d'investir Puigdmeont al Parlament i que prengui possessió com a president de la Generalitat és dèbil. De fet, diverses fonts apunten que la fórmula de Govern a l'exili i Govern automòmic estaria prou tancada, alhora que es busca la manera que el Parlament legitimi el president Puigdemont i evidenciï els efectes de la repressió de l'Estat espanyol.

Informa:ELNACIONAL.CAT (20-1-2018)

LA CUP JUSTIFICA L'EXILI D'ANNA GABRIEL PER INTERNACIONALITZAR MÉS EL CONFLICTE AMB L'ESTAT

La decisió que ha pres la CUP en relació a l'exili de l'exdiputada Anna Gabriel a Ginebra per no comparèixer aquest dimecres al Tribunal Suprem s'explica per la voluntat d'internacionalitzar més el conflicte amb l'Estat. Així ho han explicat la diputada Maria Sirvent i l'exdiputat Benet Salellas en roda de premsa aquest dimarts, davant de nombrosos dirigents i parlamentaris de la formació, com una mostra de la unitat estratègica dels anticapitalistes. De fet, aquesta decisió, segons han assegurat, l'ha pres el conjunt de l'organització i no ella personalment.

Així, Salellas ha assegurat que "no hi ha les mínimes garanties de justícia" en el Suprem, l'objectiu del qual "és la venjança o la humiliació a tot el poble de Catalunya per aquest procés d'emancipació", ja que, segons ha asseverat, "no es jutgen fets, es jutgen projectes polítics, tot allò que els ciutadans poden arribar a pensar". D'aquesta manera, ha insistit que "és la ideologia dels encausats i els projectes polítics el que és objecte de la investigació", cosa que és pròpia "propi d'estats autoritaris i antidemocràtics".

EL SUPREM DEIXA EN LLIBERTAT ARTUR MAS SENSE FIANÇA DESPRÉS DE SUBRATLLAR EL VALOR " SIMBÒLIC" DE LA DUI

Artur Mas surt del Tribunal Suprem en llibertat sense fiança. Després de tres hores entre l'interrogatori i la vista per a abordar mesures cautelars, el jutge Pablo Llarena ha decidit deixar l'expresident de la Generalitat en llibertat i només li ha imposat estar localitzable sempre que el citi. L'acusació popular en la causa per rebel·lió al Tribunal Suprem, representada pel partit d'extrema dreta Vox, havia sol·licitat presó sota fiança d'un mínim de 60.000 euros per a l'expresident de la Generalitat, mesura que el jutge va dictar aquest dilluns per a Marta Rovira. La fiscalia també s'ha adherit a les peticions de Vox.

En declaracions als mitjans a la sortida del tribunal, Mas ha explicat que "hi va haver un referèndum i que va ser real" però que "la declaració d'independència va tenir un valor simbòlic". L'expresident ha admès que hi havia reunions per "definir estratègies" però no un comitè estratègic. "Se'ns convocava a reunions informals amb composició de persones variable on es parlava de política", ha apuntat. A més, en l'interrogatori ha subratllat que les institucions catalanes han intentat el diàleg i la negociació amb l'Estat però que "no hi ha hagut contrapartida". Mas ha deixat clar a Llarena que defensa la sobirania de Catalunya i "fins i tot la independència". Ara és el torn de Neus Lloveras, citada a les 11.00 h, que compareixerà amb gairebé dues hores més tard del previst.

LLARENA DICTARÀ UNA ORDRE NACIONAL I INTERNACIONAL PER DETENIR ANNA GABRIEL

Després de l'anunci de l'exportaveu de la CUP de quedar-se a Suïssa i de no comparèixer aquest dimecres com estava previst al Tribunal Suprem, el cas contra el referèndum pren un nou gir i deixa la pilota sobre el terrat del magistrat Pablo Llarena, que ja té 6 dels seus investigats fora del país.

La jugada de Gabriel fa un escac i mat al Suprem. El deixa en una posició complicada davant decisions complexes, en l'àmbit jurídic, que puguin tirar endavant.

Ara cal esperar la reacció del Tribunal Suprem. La reacció de Pablo Llarena, que demà ja no caldrà que esperi assegut al despatx Gabriel, perquè el seu advocat Benet Salellas, avui ja li ha fet arribar un escrit comunicant-li la decisió. Amb tot, Llarena no ha desconvocat la compareixença i ahir es va acomiadar de tots els advocats amb un "fins demà".

NEUS LLOVERAS TAMBÉ QUEDA EN LLIBERTAT SENSE FIANÇA

Llibertat sense fiança per a l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras. La dirigent del PDECat, que durant la passada legislatura va ser el rostre visible dels 712 alcaldes investigats per haver-se implicat en l'organització del referèndum, ha declarat durant una hora i mitja davant del jutge Pablo Llarena i ni la Fiscalia ni el partit d'ultradreta Vox, que exerceix l'acusació popular, han demanat mesures cautelars contra ella. Lloveras queda en llibertat com l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que ha declarat just abans.

Segons ha explicat als periodistes, ha contestat les preguntes de totes les parts, i ha relatat quina era la funció de l'AMI i "com funciona el món municipal català". "Ha anat molt bé", ha considerat l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, abraçada per desenes de persones que l'esperaven a les portes de l'alt tribunal. Lloveras també ha defensat que no té "res a amagar" i que les activitats de l'AMI eren "totalment legals".

Fonts judicials, per altra banda, han explicat que Lloveras ha argumentat que ella va recomanar als ajuntaments que participessin en el referèndum de l'1 d'octubre perquè, malgrat que estava suspès pel Tribunal Constitucional, el dret a decidir dels ciutadans "està per sobre" i que els tractats internacionals reconeixen el dret a l'autodeterminació.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (20-2-2018)

EL GOBIERNO OBLIGARÀ A IMPARTIR CASTELLÀ EN UN COL·LEGI DE CADA MUNICIPI A CATALUNYA

Según ha podido confirmar El Confidencial Digital por fuentes con acceso a La Moncloa, el Gobierno ha descartado utilizar la aplicación del artículo 155. Ha tenido en cuenta que introducir cambios en el modelo educativo es competencia del Parlament.

En ese escenario, los partidos constitucionalistas no disponen de los votos suficientes, ya que se encuentran en minoría. Además, el PP sólo cuenta con el apoyo de Ciudadanos. Por otro lado el PSOE ha anunciado que no respalda el recurso al 155 para acabar con la inmersión lingüística en Cataluña.


Pero Educación tiene decidida esa implantación. Altos cargos del Ministerio consultados por ECD rechazan las acusaciones de “globo sonda” y de que todo el revuelo mediático generado responde a una simple estrategia del Ejecutivo central para presionar a los independentistas hacia la formación de un nuevo Gobierno en Cataluña. “Estamos decididos a hacerlo. Eso sí: con sumo cuidado”, explican.

EL SUPREM ENVIA EL RAPER VALTÒNYC TRES ANYS I MIG A LA PRESÓ PER UNA CANÇÓ

El Tribunal Suprem espanyol ha ratificat la condemna de tres anys i mig de presó contra el raper mallorquí Valtònyc. Fa un any, l’Audiència espanyola el va declarar culpable d’enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola. La sentència també incloïa una indemnització de 3.000 euros al president de la Fundació Cercle Balear, Jorge Campos Asensi, per amenaces. El Suprem era l’última instància de recurs.

El motiu de les acusacions era la cançó No al borbó en què suposadament atempta contra la monarquia espanyola i demostra suport a ETA i als GRAPO. Podeu escoltar la cançó ací:

Després de fer-se pública la notícia, el raper ha publicat un piulet on ha escrit: ‘Tres anys i sis mesos de presó per unes cançons. Haig d’ingresar a la presó. Quan tingui més informació diré coses.’

LA SENTENCIA DEL SUPREMO YA HA SALIDO. 3 AÑOS Y 6 MESES DE CARCEL POR LAS CANCIONES. TENGO QUE INGRESAR EN PRISIÓN. EN CUANTO TENGA MÁS INFO. DIRÉ COSAS.

— Josep V.

ANNA GABRIEL ES QUEDA A SUÏSSA I NO ANIRÀ A DECLARAR AL SUPREM

L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha anunciat en una entrevista al diari suís Le Temps que es quedarà a Suïssa i no anirà a declarar al Tribunal Suprem aquest dimecres dia 21. La dirigent de la CUP és a Ginebra i ha explicat al rotatiu que la decisió es deu a que dubta que "pugui tenir un judici just".

Gabriel està citada pel jutge Pablo Llarena com a imputada en la causa contra els dirigents que van participar en l'organització del referèndum. "No aniré a Madrid", titula el diari en primera pàgina que afegeix que "com que no tindré un judici just al meu país, n'he buscat un on pugui protegir els meus drets".

El text explica que Anna Gabriel fa al·lusió a les recents filtracions d'un informe de la Guàrdia Civil que la retrata com una activista violenta, ella assegura que "Sempre he fet campanya pel referèndum, però de manera pacífica. La qüestió de Catalunya s'ha de resoldre políticament, mentre les autoritats espanyoles volen silenciar la independència mitjançant la repressió".

QUÈ VA PASSAR EL MATÍ DE L'1-O AL PALAU DE LA GENERALITAT ?

"Què va passar el matí de l'1-O al Palau de la Generalitat? "
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Rovira, sobre la decisió presa l'1-O: «Vam respectar l'enorme dignitat dels ciutadans»

Oriol March

La pregunta que hi havia damunt la taula era senzilla i, al mateix temps, extremament complexa: calia seguir endavant amb el referèndum de l'1-O davant la violència policial exercida per impedir-lo? Ja havia arribat el migdia i el Palau de la Generalitat, establert com a centre d'operacions polític d'aquella jornada històrica, es va convertir en l'escenari d'una de les reunions més transcendentals de l'estat major del procés.

A la cita hi eren el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, els presidents de les entitats sobiranistes -Jordi Sànchez (Assemblea Nacional Catalana), Jordi Cuixart (Òmnium Cultural)- i dirigents de l'organisme que traçava l'estratègia del procés des de finals d'abril, entre els quals Oriol Soler. Segons una desena de fonts consultades per NacióDigital, el referèndum va estar "al caire de la suspensió" durant aquell matí, com també ho havia estat amb les detencions de la cúpula d'Economia que van desfermar les protestes a Rambla Catalunya del 20 de setembre.

EL JOVE RETINGUT PER DUR UNA ESTELADA A LA FINAL DE COPA DE BÀSQUET A CANÀRIES EXPLICA LA VIOLÈNCIA POLICIAL QUE VA PATIR

Esperaven viure un cap de setmana intens a Las Palmas de Gran Canària, gaudint de la participació del seu equip favorit de bàsquet, el FC Barcelona, a la Copa del Rei. Però poc es podien imaginar aquests set pallaresos -l’Aleix, el Biel, el Sergi, el Pau, l’Arnau i l’Eudald, de Tremp, i el Ferran, d’Isona- el que acabaria succeint la nit del passat divendres al Gran Canaria Arena.

En especial un d’ells, el Pau Vila, el jove trempolí de 21 anys que va ser detingut per haver entrat una estelada al pavelló on es disputava la competició. Vila va dormir al calabós i no va sortir en llibertat fins l’endemà al migdia, després que els agents se l’emportessin emmanillat del recinte esportiu davant la incredulitat dels seus companys i d’alguns aficionats que van poder presenciar la detenció.

«¡Iros de aquí, iros para Barcelona! ¡Te voy a partir la cara, hijo de puta!»

MÀRIUS SERRA: " LA LLENGUA ÉS EL QUE ENS DEFINEIX COM A HUMANS EN TOTA LA SEVA AMPLITUD "

Màrius Serra és un escriptor que no para quiet. Escriu novel·les, fa els mots encreuats d’un diari, fa conferències, col·labora a la ràdio, a la televisió i amb diversos mitjans digitals. Apassionat pels jocs lingüístics, pels idiomes i pels enigmes, una paraula que segurament defineix amb precisió Màrius Serra és verbívor: algú que no entén la seva vida sense les paraules, sense els llibres i sense els diccionaris. Ell ha convertit la seva passió en la seva vida. I això vol dir que també és afortunat. Conversem amb ell al programa Autèntics.cat, a El Punt Avui Televisió.
Dius sempre: “Hi ha gent que té un sentiment tràgic de l’existència. I hi ha gent que tenim un instint de cercar el plaer, la joia, la rialla.” Sempre estàs de bon humor?
Tots tenim els nostres moments i no sempre es pot estar alegre, però hi ha gent que té un sentiment tràgic de l’existència i n’hi ha d’altres que som una mica més dionisíacs, carnavalescos i intentem gaudir la vida al màxim. Hi ha qui viu amargat perquè li han passat moltes coses, i en té motius. I altres, no entens per què, amb tot el que els ha passat, tiren endavant i somriuen. Com a escriptor, el que més m’interessa és la condició humana, que és molt complexa. Hi ha gent a qui la domina la ira o la tristor i hi ha gent a qui ens domina la curiositat i la voluntat de ser una mica voluptuosos i gaudir de les coses.

LA REFORMA DE LA LLEI DE PRESIDÈNCIA TORNA POSAR A PROVA LA UNITAT DE L'INDEPENDENTISME

Ja ha passat el primer dia d’una setmana plena de citacions judicials a Madrid, amb Marta Rovira i Marta Pascal. Continuaran fins divendres amb Artur Mas, Neus Lloveras, Anna Gabriel i, ara també, l’exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero, citat el divendres a l’Audiència Nacional. Si aquest dilluns el Parlament estava desert, perquè els focus estaven posats a Madrid, aquest dimarts torna l’activitat al Parc de la Ciutadella. En plena judicialització, la cambra continua la seva activitat ordinària. I la majoria independentista té sobre la taula els passos cap a la investidura, amb la reforma de la llei de la presidència i les ferides encara obertes.

Aquesta proposta de Junts per Catalunya, que busca facilitar una investidura a distància de Carles Puigdemont, serà tractada en la reunió ordinària de la Mesa d'aquest dimarts. Després que la setmana passada el president del Parlament, Roger Torrent, decidís deixar-la en un calaix al·legant defectes de forma, aquesta setmana ha apostat per incloure-la en l’ordre del dia, i per tant serà debatuda. Això no vol dir que necessàriament sigui admesa a tràmit.

ARTUR MAS DECLARA AL SUPREM AMB EL RISC QUE L'ACUSIN DE REINCIDIR

Neus Lloveras i Artur Mas compareixen avui a partir de les 9 hores al Tribunal Suprem com a investigats en la causa contra el Govern i el Parlament pel referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència del 27 d'octubre.

Artur Mas compareix davant el jutge Llarena amb antecedents per una condemna ferma per haver organitzat la consulta del 9-N. La sentència va inhabilitar l'expresident del Govern per a qualsevol càrrec públic. El van condemnar per desobediència i va caure el delicte de prevaricació, pel que no va haver d'entrar a la presó. El Tribunal de Comptes, però, li ha obert una causa que ha acabat embargant-li els béns pel cost de la consulta del 2014.

Segons el TSJC, Artur Mas "va pervertir els principis democràtics de divisió i equilibri entre poders, i va fer esquerdar una regla bàsica i imprescindible per una convivència pacífica, la que passa, indefectiblement, per una submissió de tots a l'imperi de la llei i al compliment de les resolucions judicials".

QUINES ATRIBUCIONS TINDRÀ EL PRESIDENT PUIGDEMONT ?

"Les atribucions que tindrà el president Puigdemont "

Jordi Barbeta

Segons les escasses informacions que circulen sobre les negociacions entre JxCat, ERC i la CUP, el president Puigdemont, en tant que president de Catalunya, tindrà com atribucions principals la designació del cap del Govern i la potestat de decidir la convocatòria de noves eleccions quan s’escaigui. A més assumirà, per descomptat, la direcció estratègica del Govern fixant la prioritat en la internacionalització del conflicte.

El plantejament recorda l’esquema polític francès on el president de la República nomena el primer ministre, té la potestat de dissoldre l’Assemblea Nacional i centra la seva activitat molt prioritàriament en els afers exteriors.

Òbviament, perquè la legislatura arrenqui, hi haurà d’haver abans que res, el pronunciament de la majoria sobiranista al Parlament proclamant la jerarquia de Puigdemont i aquest designarà un candidat a la investidura com a cap de Govern que exerciria les funcions pròpies d’un president autonòmic, però amb criteris republicans.

JUNQUERAS I ROVIRA INSTEN ELS CATALANS A " NO DEIXAR-SE PROVOCAR " PEL PP I ELS SEUS ALIATS

El president d’ERC, Oriol Junqueras, i la secretària general del partit, Marta Rovira, han signat conjuntament i enviat una carta als seus militants i simpatitzants després que la dirigent hagi passat pel Tribunal Suprem a declarar davant el jutge.

A la missiva, els republicans asseguren que veuen “comprensible” que molts catalans “sentin ràbia i tinguin la temptació de traduir en ira la seva indignació”. “Us demanem que no us deixeu provocar, que no ens deixem arrossegar per la impotència cap a un escenari de creixent de confrontació, que és el que persegueixen el PP i els seus aliats”, afirmen Junqueras i Rovira, que afegeixen que “el govern espanyol del PP i els seus acòlits estan protagonitzant una involució de l’estat de dret que ens remunta a èpoques pretèrites”.

I és que els dirigents d’ERC creuen que l’Estat i els líders del PP “voldrien justificar una onada repressiva” amb un gir dels catalans provocat per la indignació. “Desitgen que un moviment de masses pacífic i democràtic es deixi endur per la desesperació. No els podem donar aquesta satisfacció. Seguim i seguirem tossudament alçats, treballant al servei de la majoria, cohesionant el país davant la voluntat de fragmentar-lo”, afirmen a la carta.

LLARENA DEIXA MARTA ROVIRA EN LLIBERTAT AMB UNA FIANÇA DE 60.000 EUROS

Pablo Llarena deixa Marta Rovira en llibertat sota una fiança de 60.000 euros, tal com li ha exigit la fiscalia en la vista celebrada després del seu interrogatori aquest dilluns al Tribunal Suprem. L'acusació popular en la causa per rebel·lió, representada pel partit d'extrema dreta Vox, de la seva banda, havia sol·licitat presó sense fiança. Segons fonts de Vox presents a l'interrogatori, el jutge emetrà dimarts la resolució per escrit amb els fonaments i concretarà el termini de pagament de la fiança. Uns diners que sortiran de la caixa de solidaritat de les entitats independentistes. Rovira, doncs, afronta unes mesures cautelars com les dels membres de la mesa que van declarar el passat 9 de novembre, que van tornar a casa després de declarar i van tenir una setmana per pagar 25.000 euros. Forcadell, però, va haver de passar una nit a la presó abans de dipositar 150.000 euros.

A la sortida del tribunal, Rovira ha afirmat que durant la sessió ha "defensat els drets dels diputats a expressar el dret a vot al Parlament". "Hem defensat que podem expressar les opinions dels ciutadans de Catalunya, en virtut de les normes democràtiques", ha assenyalat en declaracions als mitjans. En l'interrogatori, la republicana ha respòs les preguntes de la fiscalia i del magistrat. En canvi, no ha contestat a l'acusació popular. Segons fonts presents a la sessió, Rovira ha explicat que l'1 d'octubre al migdia es va mostrar partidària de suspendre el referèndum, però que no va rebre cap suport en aquest sentit. Segons ha dit al jutge, Carles Puigdemont va argumentar que si es desconvocava es podrien produir més enfrontaments. Sobre l'1-O, ha exposat al jutge que tenia com a objectiu forçar un referèndum pactat amb el govern espanyol.

MENA, EXFISCAL DEL TSJC: " SÓN PRESOS POLÍTICS "

José María Mena, exfiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha estat entrevistat avui a Els Matins, a TV3. Amb la claredat que el caracteritza, ha afirmat: “Els Jordis, Junqueras i Forn, són presos polítics: “Tinc la certesa que són presos polítics. Hi ha treballs jurídics molt antics que expliquen claríssimament que en els països democràtics també hi pot haver delictes polítics. Sembla que fa angúnia dir-ho! Si, tenint en compte la legalitat vigent, són delictes de comportament, intenció i objectiu clarament polítics, els delinqüents són polítics i són, per tant, presos polítics. Si és així, els que estan a la presó, doncs, què són?”

Per a l’ex-fiscal, res fa pensar, en el cas dels líders sobiranistes que són en presó preventiva, que intentarien fugir ni que reincidirien en els suposats delictes dels quals se’ls acusa. L’empresonament preventiu no està justificat. “En la meva opinió, no és previsible que marxin. El senyor Forn, per exemple que va estar a Brussel·les i va tornar... No tenen voluntat de fugir i no poden tampoc destruir cap prova, ja que ja està tot mirat, i els fets que es jutgen ja han passat. Per no parlar de la possible reincidència. No és raonable parlar de reincidència. Forn, per exemple, no és ni diputat, com pot ser que cometi el mateix delicte que suposadament va cometre sent responsable d’Interior! I dir que Junqueras, si sortís, provocaria manifestacions... És pelegrí. I Sànchez?... Si ja no és president de l’ANC! Però si l’ANC continua fent les mateixes manifestacions sense ell... no el necessiten!!”

TRAPERO HAURÀ DE COMPARÈIXER A L'AUDIÈNCIA PER SEDICIÓ

Josep Lluís Trapero haurà de tornar a comparèixer a l'Audiència Nacional davant Carmen Lamela, la magistrada que instrueix la causa per sedició contra ell i contra la intendenta Teresa Laplana pels fets del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia. Concretament, hi anirà aquest divendres a les 9 h del matí. Ara Lamela l'encausa també pel mateix delicte pel referèndum de l'1 d'octubre, en el qual els Mossos d'Esquadra haurien actuat amb "passivitat", segons va denunciar el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial de l'1-O.

De los Cobos va comparèixer com a testimoni dimecres passat davant Lamela i va parlar del paper de la policia catalana durant la votació, per bé que la causa es va obrir per les concentracions del 20 i 21 de setembre a la rambla de Catalunya. La inculpació de De los Cobos ha fet que ara Lamela entri en el referèndum i evoqui un relat exactament igual que el que s'investiga al Tribunal Suprem contra els membres del govern de Carles Puigdemont, els membres de l'anterior mesa del Parlament, els líders de la societat civil independentista i d'altres representants de les formacions polítiques vinculades al Procés. En la seva interlocutòria, Lamela utilitza el document 'Enfocats', decomissat al domicili de Josep Maria Jové, per descriure el suposat entramat que perseguia la independència de Catalunya.

CARME JUNYENT: " LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS DE SEPARAR ELS NENS PER LA LLENGUA SERIEN BRUTALS "

El govern espanyol pot aprofitar la suspensió de la democràcia catalana –amb una aplicació irregular de l’article 155– per liquidar la immersió lingüística a l’escola. Arran d’una proposta d’un sindicat de professors molt minoritari, el govern de Rajoy ha dit que impulsaria la possibilitat d’escollir la llengua d’escolarització dels fills amb una casella per al castellà a les matrícules. La comunitat educativa ha reaccionat amb contundència contra la proposta, que és una il·legalitat més que l’estat espanyol pot estar disposat a cometre. Més enllà dels afers legals i polítics, parlem amb la lingüista Carme Junyent de quins efectes podria tenir una mesura d’aquesta mena en la cohesió social i l’aprenentatge escolar.

—El govern espanyol diu que vol imposar la possibilitat d’escollir la llengua vehicular entre el català i el castellà. Quines conseqüències tindria?
—Lingüístiques, segurament molt poques, però les socials serien brutals perquè això significaria que l’escola promouria la fractura social.

—Els estudiants acaben l’ensenyament secundari amb les competències lingüístiques adequades? En totes dues llengües?
—Molts dels meus companys i jo podem donar fe que hi ha molts alumnes que no assoleixen les competències bàsiques en català. Han fet tota l’escolarització suposadament en català però són incapaços de fer un treball o una exposició oral en aquesta llengua. Mai no m’he trobat el cas contrari, excepte en dos alumnes, un d’Alemanya i un d’Austràlia que van arribar parlant perfectament el català i que van haver d’aprendre castellà per poder acabar el grau de lingüística a la Universitat de Barcelona.

IGLESIAS DEFENSA L'ESCOLA CATALANA: " LA POLÍTICA EDUCATIVA NO LA DECIDEIXEN UN GRUP DE CORRUPTES EMPARANT-SE EN EL 155 "

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha defensat aquest dilluns l'escola catalana i ha considerat que "la política educativa no la decideixen els jutges ni un grup de corruptes emparant-se en l'article 155".

"Seria inacceptable que un grup de corruptes destruís una cosa que funciona molt bé a Catalunya i que és una referència mundial en sistemes pedagògics com és l'escola catalana"

"Les decisions sobre política educativa les han de prendre els parlaments autonòmics i a Catalunya el sistema educatiu és un model d'èxit reconegut a nivell internacional i pel propi ministeri d'Educació", ha continuat Iglesias en una entrevista als estudis de RNE. "Seré molt clar, si hi ha alguna cosa que me n'orgulleix com a espanyol és l'escola catalana. I quan veiem les dades ens demostren que els nens i les nenes de Catalunya estan per sobre de la mitjana respecte a l'Estat", ha recordat el secretari general de Podem, que ha anat un xic més enllà.

"Seria inacceptable que un grup de corruptes destruís una cosa que funciona molt bé a Catalunya i que és una referència mundial en sistemes pedagògics .

Informa:RACOCATALA.CAT (19-2-2018)

" EL CATALÀ MOS MATA", SEGONS ALGUNS FUNCIONARIS DE LA SALUT PÚBLICA A LES BALEARS

"Es català mos mata"

Joan Lladonet

És molt fàcil retrocedir uns quants segles, però si aquest retrocés el tenen persones vestides d'infermera o de metge, ja és una dada ben preocupant. Què els passa a un grup d'infermeres i metges per passejar-se o plantar-se, enarborant cartells contra la llengua pròpia que els acull, tant si han nascut aquí com si hi han vingut a viure. És possible que això ho facin a Extremadura contra el castellà? I a Andalusia?
Què els passa a aquest grup de persones que lluiten contra la llengua catalana? És que han descobert que produeix el càncer? Mata com el tabac? Llavors, només els falta enarborar pancartes dient que “es castellà mos ressuscita”. Què han après quan han estudiat la carrera. No saben que la comunicació entre el metge i el pacient és vital? Llavors si ho saben, per què no volen conèixer la llengua del poble on fan feina? On són els polítics que governen i defensen el bilingüisme? O és que el bilingüisme només s'ha inventat per a uns, i a uns altres aquest mateix bilingüisme els mata?

LI OBREN LA CELLA AL CAMP DE L'ESPANYOL PER ENSENYAR UNA ESTELADA

Un afeccionat ha estat agredit aquesta tarda a l'RCDE Stadium per exhibir una estelada. Segons ha explicat un seguidor perico al diari Ara, els fets han ocorregut un cop finalitzat el partit entre l'Espanyol i el Vila-real, que ha acabat amb empat a un, i s'han produït a la mateixa graderia de l'estadi de Cornellà-El Prat.

Aquest espectador ha detallat que l'agressió s'ha produït al sector 120 de l'estadi, prop de les banquetes, i com a conseqüència a l'exhibició de la bandera independentista. L'afectat ha estat insultat i agredit, fins al punt que un dels cops li ha produït un trau a la cella que l'ha fet sagnar. El testimoni també ha explicat que els membres de seguretat de l'RCDE Stadium han trigat diversos minuts en arribar a la zona i en resoldre el conflicte, que s'ha saldat amb aquest únic ferit.

En diverses piulades, un altre afeccionat de l'Espanyol i testimoni dels fets ha volgut exposar-ne la seqüència.

Ara el club estudia la possibilitat d'expulsar aquest seguidor.

Informa:ELMON.CAT (19-2-2018)

Subcategories

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07040038