EL NÜMERO 2 DE MONTORO ,INVESTIGAT PER PREVARICACIÓ I MALVERSACIÓ

José Enrique Fernández de Moya, el secretari d'Estat d'Hisenda i número dos de Cristóbal Montoro, haurà d'anar a declarar el proper 5 de juny, en qualitat d'investigat, per presumptes delictes de Prevaricació administrativa continuada, falsedat en document mercantil, malversació de cabdals públics i tràfic d'influències. Segons Radio Jaén, aquests delictes s'haurien comès durant la seva etapa com a alcalde de Jaén.

La decisió l'ha pres el Jutjat d'Instrucció Número 2 de Jaén després d'una denuncia i un informe de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil. Aquest text revela que Fernández de Moya va "ordenar personalment, en contra dels informes i objeccions d'il·legalitat de l'interventor de l'ajuntament de Jaén, diversos pagaments a l'empresa MATINSREG, encarregada del manteniment de les fonts ornamentals de la ciutat".

A més a més, l'informe policial assegura que es van presentar factures falses que van generar "un sobrecost de considerable gravetat per l'ajuntament". Sembla ser que es facturaven "de forma falsa" hores de treball no realitzades que van suposar al consistori un cost superior als 3.600.000 euros.

Informa:ELNACIONAL.CAT (22-5-2018)

AL PP NI UN PAM DE NET: EDUARDO ZAPLANA TAMBÉ DETINGUT PER BLANQUEIG DE CAPITALS

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha detingut aquest dimarts a les nou del matí l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana en el marc d'una investigació per blanqueig de capitals, desviament de fons i malversació de cabals públics. L'excap del Consell encara es troba al seu domicili, ja que els agents estan registrant l'habitatge.

Segons han publicat el diari 'El Mundo', els fons que estan sent investigats estarien originats presumptament per l'aflorament de diner negre des de fora d'Espanya procedent de comissions il·legals que s'haurien obtingut mitjançant contractes concedits de manera il·legal durant els anys de govern de Zaplana a l'administració valenciana.

El rotatiu madrileny assegura que la Guàrdia Civil considera acreditat que Zaplana va cobrar comissions durant la seva etapa al capdavant de la Generalitat Valenciana, tot i que aquests delictes estarien prescrits. Segons aquestes fonts, no ho estarien les presumptes operacions que l'exministre hauria dut a terme repatriant els fons des de paradisos fiscals.

MAS, SOBRE L'EXTRADICIÓ DE PUIGDEMONT: " L'IMPORTANT ÉS EL QUE DECIDEIXIN ELS TRIBUNALS ALEMANYS "

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha valorat la petició de la fiscalia alemanya sobre l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió i ha assegurat que el que és "important és el que decideixin els tribunals alemanys". En una entrevista amb la directora de l'Ara, Esther Vera, ha demanat esperar al que decideixin els jutges d'Alemanya sobre aquesta petició abans d'entrar a valorar-la. "Hem d'esperar a veure si l'accepten o no", ha dit. De moment, la justícia alemanya ha rebutjat empresonar Puigdemont com a mesura cautelar mentre els jutges decideixen sobre l'extradició.

En la primera vegada que Mas atén els mitjans després de la investidura del nou president de la Generalitat, Quim Torra, l'expresident també ha valorat el bloqueig dels nomenaments als consellers per part del govern espanyol. "Si no t'alinies amb el que ells volen, s'ho carreguen", ha lamentat Artur Mas. L'expresident de la Generalitat s'ha mostrat escèptic sobre el fet que el govern espanyol permeti un Govern amb presos i exiliats: "No n'espero res de bo".

ELS CDR DEMANEN UNA " MOBILITZACIÓ PERMANENT " PER ATURAR EL 155 I " CONSTRUIR LA REPÚBLICA "

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) criden a la mobilització permanent per fer efectiva la República, aturar l'aplicació de l'article 155 i "desbordar un estat espanyol repressor i demofòbic". En un comunicat emès aquest dimarts i publicat al seu compte oficial de Twitter, els CDR critiquen que el manteniment de la intervenció de l'autonomia "consolida el cop d'estat que va començar fa gairebé set mesos", un fet que consideren que és un "menyspreu" a la voluntat de la població catalana.

Els CDR també diuen que el manteniment del 155 posa en evidència que la independència "no es podrà materialitzar amb uns dirigents polítics independentistes que compleixin i acatin la legalitat espanyola" i reclamen que es respectin els resultats del referèndum de l'1 d'octubre.

En aquest sentit, asseguren que "el poble de Catalunya" ja va demostrar l'1-O que és "capaç de resistir i d'aconseguir els seus objectius de forma pacífica i desobedient, popular i inclusiva", davant la "violència policial de l'estat espanyol". Per als CDR la situació que viu Catalunya també suposa "un atac a la llibertat de tots els ciutadans de l'estat espanyol" i "una vergonya per a les institucions de la Unió Europea".

Informa:ARA.CAT (22-5-2018)

EL VIRREI MILLO VETA QUE TORRENT UTILITZI LA SALA D´AUTORITATS DEL PRAT

La Delegació del Govern espanyol a Catalunya, que dirigeix Enric Millo, ha denegat aquest dilluns al president de la Generalitat, Quim Torra, l'ús de la sala d'autoritats de l'aeroport del Prat, per desplaçar-se a Madrid on anava a visitar els presos polítics, segons ha informat El País i han confirmat fonts del Govern.

La sala permet a les autoritats evitar el control de seguretat de l'aeroport i esperar-se en aquest saló fins a l'hora de l'embarcament, on són conduïts amb cotxe fins a les escaletes de l'avió.

Aquesta és la primera vegada que el Govern espanyol dispensa un tracte despectiu d'aquest tipus a un president català. A diferència del tracte donat per la delegació que dirigeix Enric Millo, el tracte a Quim Torra a l'aeroport de Barajas ha estat correcte i l'habitual.


Informa:ELNACIONAL.CAT /22/5/2018/

TORRA, AL PNB: " ESPERO QUE FACIN HONOR AL QUE HAN PROMÈS, SÓN GENT D'HONOR "

Els pressupostos de l'executiu de Rajoy tornen a penjar d'un fil després que dilluns el PNB posés en dubte el seu suport si el govern espanyol no aixeca l'article 155 a Catalunya. En aquest sentit, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha confiat en la paraula dels nacionalistes bascos, que van advertir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que si no aixecava la suspensió de l'autonomia a Catalunya no donaria suport als comptes. "Espero que facin honor al que han promès, són gent d'honor", ha dit en una entrevista a RAC1.

Els nomenaments dels consellers al DOGC, el pas previ a la presa de possessió dels consellers i, per tant, que s'aixequi l'aplicació de l'article 155. El suport del PNB està ara en suspens a causa de l’allargament de la intervenció de l’autonomia catalana.

El president de la Generalitat ha advertit que si Rajoy no publica els nomenaments estudiarà "emprendre mesures legals contra l'Estat". Torra ha assegurat que de moment es manté per demà la presa de possessió dels consellers, malgrat que el govern espanyol encara no hagi autoritzat la publicació al DOGC dels nomenaments. "Volem esperar la resposta del govern espanyol sobre els motius de no fer un acte degut", ha dit.

TORRA A RAJOY: " PUBLIQUIN ELS NOMENAMENTS O PRENDREM MESURES LEGALS "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha llançat un advertiment al Govern espanyol de Mariano Rajoy, a qui ha demanat que publiqui el nomenament dels consellers, inclosos els presos polítics i els exiliats. “Publiquin els nomenaments o haurem de prendre mesures legals”, ha afirmat el president Torra. A més, ha recordat que el jutge Llarena “hauria de decidir avui si deixa sortir Rull i Turull per ser investits", ja que l’acte de presa de possessió està previst per a demà dimecres.

Entrevistat a El món a Rac1, Torra ha assenyalat que ha enviat una carta al Govern espanyol perquè “ens facin arribar els problemes que hi ha per investir els consellers”. Amb tot, Torra ha afirmat que de moment, no ha tingut “cap contacte directe o indirecte amb Rajoy”, per afegir que "fins que no s'aixequi el 155 Millo no és un interlocutor vàlid per mi". Pel que fa a com desenvoluparien la seva feina els consellers a presó o exili, Torra ha apuntat que "els consellers a l'exili haurien de parlar per videoconferència, i els presos treballarien a partir de visites a Madrid".

QUI ÉS LA ULTRADRETA MILITAR QUE VOL INTERVENIR CATALUNYA

"L'extrema dreta castrense"


La ultradreta militar que vol intervenir Catalunya
El general retirat de l'exèrcit espanyol Rafael Dávila aposta implícitament per intervenir militarment Catalunya. Una opinió, però, que s'ha repetit en els sectors més reaccionaris de les forces armades de l'Estat espanyol. L'exgeneral, exassistent del monarca Joan Carles I i president de la Fundació Francisco Franco, Juan Chicharro Ortega, així com l'Asociación de Militares Españoles, també s'han pronunciat demanat l'actuació de l'exèrcit per frenar el procés independentista.

 

Per Moisés Pérez

 

Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, volia mostrar el seu suport als diferents dirigents independentistes empresonats. Amb aquest propòsit, visitava aquest dilluns els centres penitenciaris d'Estremera i Alcalà-Meco. Aquesta trobada, però, transcorria en unes jornades en les quals l'espanyolisme ha revifat. A l'acord entre PP, PSOE i Ciutadans d'ampliar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya en cas que Torra no rectifique la composició del seu executiu, s'hi sumava l'acte d'exaltació espanyola que realitzava el partit taronja a Madrid. I que l'Assemblea Nacional de Catalunya replicava aquest dilluns amb diverses concentracions per la geografia principatina contra la continuació de l'article 155.

Els sectors més ultres de l'espanyolisme, però, també han reaccionat. Una vintena d'encaputxats han arrencat les creus grogues de la platja de Canet del Mar (Maresme) provocant tres ferits lleus. Encara més, l'exgeneral de l'exèrcit espanyol Rafael Dávila ha apostat al seu bloc personal per intervenir militarment Catalunya. «Estem a punt de perdre la pàtria», ha advertit al seu escrit, després de recordar que la Constitució Espanyola estableix que les Forces Armades han de defensar «la integritat territorial i l'ordenament constitucional».

LA SEUA VIOLÈNCIA, LA SEVA DERROTA : COM FINS ARA, CAL PLANTAR CARA AMB PACIÈNCIA

 

"La seua violència, la seua derrota "
«Serà difícil si la violència continua creixent? Sí. Cal acceptar-la sense més ni més? És clar que no.»

 

Per: Vicent Partal

 

Ahir un grup d’ultres va atacar una instal·lació de solidaritat amb els presos que hi havia a la platja de Canet provocant cinc ferits, mentre un altre grup arrancava part del cartell que identifica a Brussel·les la delegació de la Generalitat i hi havia incidents aïllats en altres platges. En paral·lel el líder del PSOE feia unes declaracions extremadament violentes contra el president Torra i contra tot l’independentisme, unes declaracions indignants i repulsives.

El nivell de violència dels escamots i els polítics monàrquics augmenta com més va més, d’una manera ben visible. I això, evidentment, és el fruit, sobretot, de la seua frustració. Ells van creure que amb l’aplicació del 155 s’acabaria això que en diuen ‘el problema català’, però set mesos després constaten que no únicament no s’ha acabat, sinó que la situació és cada dia més difícil de resoldre d’una manera victoriosa per a l’estat espanyol. A la considerable resistència popular i institucional, que ha estat la clau de tot, s’hi afegeix un desprestigi internacional d’Espanya com no s’havia vist mai i unes derrotes jurídiques a Europa que couen. El bloc del 155 no té full de ruta, no sap què vol fer, improvisa a cops de titulars i si a això hi sumem l’existència de límits que, malgrat tot, no poden travessar i l’evident descomposició del que havia estat fins ara el poder madrileny, el panorama que veuen des de la Moncloa fa feredat. La guerra oberta entre els tres partits monàrquics per a veure qui se situa més a l’extrema dreta és, al cap i a la fi, la constatació definitiva d’un fracàs històric que no saben com resoldre i que nosaltres hauríem de tenir prou paciència per a apreciar en la seua magnitud.

PUIGDEMONT REP UN MUNT D'AMENACES, PERÒ NOMÉS VAN A LA PRESÓ " ELS DEL CDR O ELS QURE VOTEN INDEPENDÈNCIA "

"Haurien de portar els tancs, cosir-te a pals i que no veiessis la llum del sol", "llàstima que no posin bombes a Catalunya" o "visca la teva mort". Aquests són només alguns dels exemples de les amenaces que rep a diari el president Carles Puigdemont, a qui li desitgen diverses vegades al dia que "es mori" i amenacen, fins i tot, la seva família.

Davant d'això, el president a l'exili s'ha lamentat que "fomenten l'odi personal" i que "busquen fer mal a les nostres famílies", però ha subratllat que "a la presó no hi aniran mai perquè a Espanya només preocupa si ets d'un CDR o votes independència".

Mentrestant, els Jordis, els consellers i Carme Forcadell fa mesos que són tancats a la presó, el raper Valtònyc ha estat condemnat a tres anys i mig de presó per injúries a la Corona i Pablo Hasél a dos anys i un dia pel mateix que l'altre raper i per enaltiment del terrorisme, entre moltes altres coses.

Ara bé. Malgrat que Puigdemont rep amenaces diàries, la justícia espanyola, en aquest cas, no ha mogut ni un sol dit. L'assessor del president a l'exili ja va explicar fa un parell de mesos que rep cada dia unes 40 amenaces directes a través de les xarxes socials.

Informa:ELNACIONAL.CAT (22-5-2018)

RAJOY MANTÉ EL 155, MALGRAT LA VOTACIÓ DELS PRESSUPOSTOS

No hay plazo para la publicación del decreto de nombramiento del Govern de Quim Torra. El que hace referencia a la estructura del gabinete está en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) desde ayer, puesto que el Gobierno no encontró ningún problema. Todo lo contrario del que incluye como consellers a dos huidos de la justicia y a dos encarcelados. Su publicación depende de Mariano Rajoy, y este no tiene prisa. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, eludió ayer concretar cuánto tiempo se tomarán para estudiar si son viables o no estos nombramientos. El Gobierno español anunció el domingo que iba a analizar el decreto antes de permitir su publicación, requisito previo a la toma de posesión, y, por lo tanto, mantiene vigente el artículo 155.

Sáenz de Santamaría insinuó que la decisión no será inminente, y por lo tanto peligra la toma de posesión convocada para mañana. Este miércoles también está prevista la votación de los presupuestos del Estado en el Congreso, que dependen del PNV, que sigue condicionando su voto a que desparezca el 155 en Catalunya. La vicepresidenta achacó el parón sobre el decreto de Torra a que, “a diferencia de la gente de la Generalitat, que hace las cosas corriendo, aquí se hacen con mucha serenidad y rigor”. Para el Gobierno, el periodo de análisis del decreto es algo lógico y obligado para quienes tienen responsabilidades políticas, porque “ha suscitado dudas, también jurídicas, a todo el mundo”. El argumento del Ejecutivo es que debe analizarse la validez del nombramiento de unos consellers “que no van a acudir a trabajar”.

DRETS EMPRENDRÀ ACCIONS LEGALS SI EL NOMENAMENTS DELS CONSELLERS NO ES PUBLICA

El president de Drets , Sergi Blàzquez, ha dit aquest dilluns que prendrà accions legals si el nomenament dels consellers no es publica al DOGC. Blàzquez ha assegurat en declaracions a 8TV que el nomenament dels consellers “compleix tots els requisits legals” i ha recordat que la llei dona deu dies al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) per publicar-lo. El president de l’associació ha insistit que els consellers “tenen els seus drets polítics intactes” i, per tant, poden exercir de consellers, i ha afegit que “la viabilitat o no l’ha de decidir el president de la Generalitat, o en tot cas la ciutadania catalana amb el seu vot, no un subsecretari del govern espanyol”.

Blàzquez ha advertit que “es pot donar una possible prevaricació per omissió en el cas que el govern espanyol no ho publiqui en el termini de deu dies que marca la llei”, tot i que ha reconegut que “és cert que els portaveus no diuen que no ho publicaran, i que analitzaran la viabilitat dels consellers, per tant no és un no rotund”. El president de l’entitat creu que s’estan donant aquest marge de deu dies per forçar la situació. No obstant, Blàzquez ha volgut deixar clar que “Drets sí que prendrà les accions oportunes quan es doni el fet i sigui el moment”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (22-5-2018)

L'ANC TORNA A OCUPAR ELS CARRERS DE CATALUNYA CONTRA EL 155 I REIVINDICA LA LEGITIMITAT DE LA DESOBEDIÈNCIA

L’ANC ha convocat concentracions a Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona i Tortosa avui al vespre per a dir prou als ‘xantatges del 155’. Les protestes s’han convocat després que el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) hagi publicat el decret de reestructuració del Govern de la Generalitat però no el dels nomenaments dels consellers. En l’acte més multitudinari, a Barcelona, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha demanat a Quim Torra que no es faci enrere en el nomenament dels consellers.

‘Ja n’hi ha prou d’humiliacions… Farem una República on no es repetirà mai, per ningú, per cap dissident, les barbaritats i il·legalitats que ens han fet’, ha dit Paluzie, que ha reivindicat la legitimitat de la desobediència. ‘Davant de les lleis injustes, la desobediència és un mecanisme legítim’. En aquest sentit, ha dit que l’ANC emprendrà accions que demostrin a Espanya i al món que ‘volem i defensem la República’.

També ha parlat l’advocat Jordi Domingo, portaveu de la Coordinadora d’Advocats: ‘Diguemho clar. Ja no som en una democràcia. Els advocats estem trasbalsats pel que estem vivint. Si no hi ha separació de poders no hi ha democràcia. Estan prevaricant, i ho saben’, en referència a la decisió del govern espanyol de no acceptar el nomenament dels consellers.

TORRA, DESPRÉS DE VISITAR ELS JORDIS: " DEMANEN NO RENUNCIAR MAI A L'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha conclòs a Soto del Real la ronda de visites d'aquest dilluns a les presons madrilenyes, on es troben internats els dirigents sobiranistes catalans. Des del penal on fa set mesos hi ha empresonats els representants de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, Torra ha explicat que li havien demanat no renunciar "mai al dret d'autodeterminació de Catalunya". "Que ells són aquí per això, que estan lluitant per això", ha dit el president, molt emocionat. Ha afirmat que hi deixa "dos amics" que visitarà "sempre que pugui".

"Em parlen de pau, em diuen que traslladi al poble de Catalunya que ells estan defensant la dignitat del poble de Catalunya a les presons", expliquen fonts de l'entorn del president a El Nacional. "Jo estic molt emocionat quan penso que molts catalans veuen la fermesa amb què encaren una situació tan complicada. I torno a demanar per tercera vegada avui, com ho he fet cada vegada que he sortit, el govern de l’estat espanyol, els partits polítics de l’oposició del govern espanyol s’asseguin a negociar", ha dit, en referència a Mariano Rajoy i Pedro Sánchez.

EL PNB POSA EN DUBTE ELS PRESSUPOSTOS DE RAJOY PER L'ALLARGAMENT DEL 155

Mariano Rajoy té gran part de les seves esperances per continuar a la Moncloa fins a esgotar el mandat en els pressupostos generals de l’Estat que es voten entre avui i dimecres al Congrés dels Diputats. El president espanyol necessita aquests comptes per poder prorrogar-los l’any que ve, i no haver de convocar unes eleccions anticipades que arribarien en el pitjor moment, per l’auge demoscòpic de Ciutadans. Però la situació a Catalunya, i la seva decisió de mantenir el 155 per no acceptar la publicació al DOGC del nomenament dels consellers designats pel president de la Generalitat, Quim Torra, li estan enverinant la situació. El suport del PNB, que al PP donaven per fet, després de negociar amb els nacionalistes bascos un paquet d’inversions i una pujada de les pensions a tot l’Estat, està ara en suspens per l’allargament de la intervenció de l’autonomia catalana.

Els nacionalistes bascos, que havien defensat en el passat que no donarien suport als pressupostos amb el 155 en marxa, van celebrar dilluns una reunió de l’EBB, el màxim òrgan de direcció del partit, per acabar de fixar la seva posició sobre els comptes, i van optar per xutar la pilota endavant. En lloc de decidir si aprovaran totes les partides dels pressupostos, van optar per anar-les aprovant en les votacions d’avui i esperar a veure l’evolució de la situació a Catalunya fins dimecres, quan tingui lloc al Congrés la votació definitiva. El partit assegura que apuraran "fins a l'últim minut" per decidir la seva posició sobre els pressupostos i, mentrestant, mantenen "com a objectiu prioritari" la desactivació del 155: "A aquesta finalitat dedicarem els nostres millors esforços els pròxims dies", van dir en un comunicat els 'jeltzale'.

L'AGÈNCIA DPA ALEMANYA AFIRMA QUE EL POSICIONAMENT DEL FISCAL SOBRE PUIGDEMONT ÉS " IMMINENT "

L'agència de premsa pública alemanya, la Deutsche Presse-Agentur (DPA), ha publicat una notícia en què assegura que el posicionament del fiscal sobre el president a l'exili Carles Puigdemont "és imminent". El text comença recordant que ja fa gairebé dos mesos que el president català va ser detingut a Schleswig-Holstein "sobre la base d'una ordre de detenció europea", i afegeix que des d'aquell moment tant el govern català com l'espanyol "han estat esperant una decisió de la justícia del land".

El teletip de l'agència (equivalent a l'agència EFE a Espanya) explica que ara el ministeri públic ha de sol·licitar al Tribunal Superior del land que determini si considera o no admissible l'extradició; si més no, un portaveu del Tribunal ha indicat que aquesta sol·licitud encara no ha estat rebuda.

L'extradició o no del president es decidirà dins dels 60 dies següents a la seva detenció, tal com diu l'article 83c de la Llei d'assistència judicial recíproca internacional. Tot i això, la DPA afirma que el ministeri públic "no està proporcionant cap informació sobre les actuacions en curs". Existeix aquest termini de 60 dies, "però no obstant això, si hi ha una raó, és a dir, investigacions difícils, fets complexos o altres circumstàncies extraordinàries, pot tardar més temps", precisa l'agència alemanya. Cal tenir en compte a més que aquest dilluns és festiu a Alemanya.

L'ANC CONVOCA AQUESTA TARDA CONCENTRACIONS CONTRA " ELS XANTATGES DEL 155 "

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha convocat aquest dilluns a la tarda concentracions contra “els xantatges del 155” i “per recuperar el mandat de l’1 d’octubre”. L’ANCconsidera que “la defensa de les institucions catalanes per recuperar la gestió dels serveis bàsics i la salvaguarda de l’autogovern són una tasca necessària però no suficient per garantir els nostres drets democràtics, cal assolir la República catalana”. “Cal dir prou! Omplim els carrers, prou xantatges!”, assegura en la crida que ha fet a través de les xarxes socials i la seva web.

Per aquest motiu, l’ANC convoca a concentrar-se a diferents punts de les capitals de les quatre demarcacions: A Barcelona la concentració serà davant del Centre Cultural el Born a les 19.30 h, a Lleida a la plaça Paeria a les 20 h, a Girona a l’avinguda 20 de juny a la mateixa hora i a Tarragona a la plaça Imperial Tarraco a les 20.30 h.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (21-5-2019)

QUIM TORRA SENSE PÈLS A LA LLENGUA A MADRID: " AIXÒ NO PASSARIA A CAP ALTRA DEMOCRÀCIA D'EUROPA "

Visita d'impacte del president de Catalunya, Quim Torra, a Madrid custodiat pels Mossos: en sortir d'Estremera a assegurat que "els consellers m'han manifestat la voluntat de prendre possessió", en referència Josep Rull i Jordi Turull i també ha explicat que els presos polítics "saben que la seva causa és justa" i ha insistit en reclamar diàleg tant a Mariano Rajoy com "als partits de l'oposició espanyola".

Josep Rull i Jordi Turull es refermen en la seva voluntat d'assumir de nou les conselleries de Territori i Sostenibilitat; i Presidència, respectivament. "Els consellers m'han manifestat la voluntat de ser dimecres a Barcelona per prometre el càrrec i prendre'n possessió". Així ho ha declarat el president de la Generalitat, Quim Torra, en sortir de la visita dels presos que hi ha a Estremera. "Estan bé, estan forts, estan animats i saben que la seva causa és justa i honorable", ha declarat Torra, qui ha remarcat que "en cap altre país d'Europa" estarien en presó preventiva pel que van fer. El president ha insistit en reclamar diàleg tant a Mariano Rajoy com "als partits de l'oposició espanyola": "Que la política torni a la política i que el diàleg torni al diàleg", ha demanat.

Informa:DIRECTE.CAT (21-5-2018)

UN GENERAL, NÉT D'UN GENERAL COLPISTA DEL 1936, VOL UNA INTERVENCIÓ ARMADA DE CATALUNYA

El general retirat Ramón Dávila, en un article al seu blog, ha exigit una intervenció armada a Catalunya per evitar la formació del nou Govern català, tot apuntant que "Estem a punt de perdre la Pàtria". Dávila, molt irritat per la presa de possessió de Torra, sense cap fotografia del rei, argumenta que s'ha d'actuar contra un "cop d'Estat declarat". Ramón Dávila és nét del general Fidel Dávila, un dels generals colpistes que va donar suport a Franco el 1936 i que va participar en l'ofensiva contra Catalunya (va ser recompensat amb el Ministeri de l'Exèrcit i amb un marquesat). Paradoxalment, Ramón Dávila es mostra molt orgullós del seu avi (va protestar iradament perquè l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va canviar de nom el carrer "general Dávila" i la va rebatejar "Max Aub").Contra la "passivitat"

Ramón Dávila al·lega que la Constitució estableix que les Forces Armades han de defensar "la integritat territorial i l'ordenament constitucional" de l'Estat espanyol. Però, segons el general, mentre " les coses cada cop es posen més lletges", amb "espanyols enfrontats", no s'actua. El problema, segons ell, és que "aquí no mana ningú, tampoc obeeix ningú, ni es compleix ni et fan complir, només amb Hisenda". "No en queda res, d'Espanya", apunta el general ultradretà.

VIOLÈNCIA ESPANYOLISTA A BRUSEL·LES

Durant avui, l’unionisme, política a banda, ha estat notícia a causa de dues acciones violentes en dos llocs separats per milers de quilòmetres. Per una banda, a Brussel·les, on cinc dones han atacat el rètol de la delegació de la Generalitat i n’han arrencada una part. Ho ha publicat a les xarxes el director de comunicacions internacionals de Carles Puigdemont, Joan Maria Piqué, adjuntant-hi dues fotos en les quals es pot veure una de les suposades autores.

Piqué ha dit que en té més: ‘Han atacat una propietat privada i a Bèlgica no hi ha impunitat’, ha avisat. Arran de l’aplicació de l’article 155 es van tancar totes les delegacions de la Generalitat a l’exterior excepte la de Brussel·les.

D'altra banda, un grup de feixistes ha retirat els llaços grocs de la platja de Canet,segons que nformem en un altre apartat.

Informa:VILAWEB.CAT (21-5-2018)

 

CADA DIA MIL AGRESSIONS ULTRES: AVUI, FERITS A CANET PER DEFENSAR ELS LLAÇOS GROCS !

Cinc persones que custodiaven creus grogues en suport als polítics independentistes presos a la platja de Canet de Mar (Maresme) han patit lesions lleus en un enfrontament amb un grup d'encaputxats que les han retirat, una acció que el president Carles Puigdemont ha atribuït al "feixisme unionista". Segons han informat fonts policials, l'enfrontament s'ha produït a la platja de Canet, on un grup de persones estaven custodiant les creus de color groc que els últims dies els independentistes han clavat en diverses platges del litoral català en suport dels líders del procés independentista empresonats.

Un grup d'encaputxats s'han acostat al lloc i han recriminat la presència d'aquests símbols en suport als presos, i s'ha iniciat una picabaralla en la qual, segons les fonts, tres dels independentistes han quedat ferits lleus. Carles Puigdemont ha condemnat aquesta actuació en el seu compte de Twitter i ha lamentat que aquest tipus d'"agressions del feixisme unionista" continuïn "impunes".

"No fem cap concessió a les seves provocacions. Si la nostra actitud cívica i no violenta els exaspera, senyal que anem bé. No caiguem en cap provocació", ha indicat Puigdemont en el seu tuit.

Es dona el cas que les desenes de creus grogues amb les quals ciutadans partidaris de la independència van omplir diumenge una platja de Llafranc (Alt Empordà) van generar ahir enfrontaments verbals entre partidaris i detractors d'aquestes accions que promouen els autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR).

Precisament, el CDR de Canet de Mar ha denunciat l'agressió i ha convocat una protesta aquesta tarda.

D'altra banda, Castellbell i el Vilar, governat pels socialistes, és el primer poble que veta llaços i banderes.

Informa:ARA.CAT (21-5-2018)

 

TORRENT VISITA FORCADELL, BASSA, JUNQUERAS, RULL, TURULL, ROMEVA, FORN, SÁNCHEZ I CUIXART A LES PRESONS

El president del Parlament, Roger Torrent, es reunirà aquest dilluns a la tarda amb l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l’exconsellera Dolors Bassa al centre penitenciari d’Alcalá-Meco. Dimarts al matí, Torrent visitarà els diputats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, així com l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, al centre penitenciari d’Estremera. Finalment, visitarà el centre penitenciari de Soto del Real per reunir-se amb el diputat Jordi Sànchez i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Durant la visita, prevista fa dues setmanes però que va haver de posposar per la situació política, el president pretén mantenir un "diàleg serè" amb la seva predecessora, Carme Forcadell, així com els diputats del Parlament i els dirigents polítics i socials empresonats. En aquest sentit, Torrent assegura que vol continuar defensant els drets dels 135 diputats, tant dels que poden ser al Parlament com "dels que són a la presó i a l’exili". Tot i que la seva visita als presos ja estava prevista amb anterioritat, pren un nou sentit des de l'allargament del 155 pactat pel PP, el PSOE i Ciutadans a Madrid. La visita de Torrent a les presons mostra unitat en les files independentistes, el mateix dia que el nou president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat els presos polítics catalans, entre els quals els que ha proposat com a consellers.

El president del Parlament ja va visitar Junqueras i Forn a la presó d’Estremera i Sànchez i Cuixart a la de Soto del Real al febrer passat, abans de l’entrada a presó de Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa.

Informa:ARA.CAT (21-5-2018)

LA PENÚLTIMA ESPANYOLADA: SÁNCHEZ PROPOSA SANCIONAR TORRA PER " RACISTA " AMB LA LLEI D'IGUALTAT

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha proposat aquest dilluns utilitzar el projecte de llei d'igualtat de tracte que es tramita al Congrés per sancionar les accions "xenòfobes", "racistes" i "supremacistes" que segons ell pugui cometre el president català, Quim Torra, i per això els socialistes estaran "molt vigilants", ha dit.

"Com que tenim al capdavant del Govern de la Generalitat un racista, el PSOE estarà vigilant que les accions discriminatòries que pugui emprendre des del Govern no es realitzin", ha advertit Sánchez, després de reunir-se amb l'executiva federal del seu partit, que ha aprovat una declaració a favor de fer les "modificacions normatives adequades" per "sancionar" Torra.

Segons ha explicat Sánchez, el grup socialista proposarà una esmena al seu propi projecte de llei d'igualtat de tracte –que busca la prevenció i l'eliminació de totes les formes de discriminació, com també la reparació del dany que pateixen les víctimes– perquè "en els càrrecs públics que actuïn plantejant fórmules de discriminació als seus ciutadans la sanció es vegi agreujada".

Informa:ARA.CAT (21-5-2018)

 

CADA DIA MIL AGRESSIONS A LA LLENGUA: AVUI, EL RESTAURANT " LAS PALMERAS " DE DEIÀ

La professora de la Universitat de les Illes Balears Caterina Valriu ha denunciat al compte de Facebook que ahir va ser víctima de discriminació lingüística al restaurant Las Palmeras, al poble de Deià. Explica que es va dirigir al cambrer en català i que li va respondre que ho fes en castellà. ‘Li he tornat a parlar en mallorquí a poc a poc, donant-me a entendre, i ha insistit de males que, a ell, li parlés en castellà.’

A continuació s’hi va afegir una altra dona –Caterina Valriu va suposar que era la mestressa– i li va insistir que parlés en castellà, ‘que érem a Espanya, que tots érem espanyols’. ‘M’ha dit en mallorquí (era tan mallorquina com jo) que no li agradava la meva actitud, insistia que parlàs en castellà’, explica Valriu, que de seguida es va aixecar i se’n va anar. Mentre partia, la dona li va llançar la carta del restaurant.

Caterina Valriu va entrar a un restaurant coreà que hi havia al costat. Diu que una noia amb trets orientals la va atendre amablement en català i que el menjar era deliciós. ‘Francament, pagar per pagar, que m’atenguin amb amabilitat i amb la meva llengua (a la meva illa). No hi tornaré mai més ni recomanaré a ningú que hi vagi. Que es quedin “Las Palmeras” que jo m’estimo més els fassers.’

Informa:VILAWEB.CAT (21-5-2018)

L'ALCALDE DE CERVELLÓ ( PSOE-PSC) IMPOSA EL CASTELLÀ ALS SENYALS DE TRÀNSIT

Cervelló ja té senyals de trànsit en castellà. Així ho ha imposat l'alcalde de la localitat, José Ignacio Aparicio, del PSC. La decisió és fruit del pacte de govern que els socialistes tenien en aquesta localitat amb Ciutadans.

Tot i que des de l'estiu passat ja es van començar a implantar els cartells bilingües als polígons industrials de la ciutat, aquesta primavera s'ha estès a bona part del municipi, segons publica la revista El Llobregat. De fet, a hores d'ara només es mantenen únicament en català al centre.

Cs va presentar mocions per tal d'incloure el castellà als senyals de trànsit en diversos municipis de l'àrea de Barcelona. A més de Cervelló també va aconseguir aprovar-les als ajuntaments de l'Hospitalet i Esplugues, tot i que finalment en cap d'elles es va acabar tirant endavant la proposta.

Informa:ELNACIONAL.CAT /21/5/2018/

EL DOGC PUBLICA EL DECRET DE LA CREACIÓ I ESTRUCTURA DEL GOVERN, PERÒ NO EL DELS NOMENAMENTS

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest dilluns a la matinada el decret de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya però no el dels nomenaments, ja que l'executiu espanyol ha justificat amb una carta que no ha autoritzat la publicació del decret dels nomenaments perquè planteja "problemes de viabilitat".

El decret que ha tingut el vistiplau del govern espanyol aborda l'estructura de la Generalitat i la denominació i les competències de cada conselleria. Concretament, estableix que hi haurà una vicepresidència i 13 conselleries, de les quals dues canvien de nom: el departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (fins ara d'Afers exteriors, Relacions Institucionals i Transparència) i el departament de Polítiques Digitals i Administració Pública (que es deia Governació, Administracions Públiques i Habitatge).

La missiva, que és la resposta del govern espanyol a la carta que la Generalitat va fer arribar a la Moncloa per informar del nou Govern, fa referència explícita al nomenament de Jordi Turull, Josep Rull, Antoni Comín i Lluís Puig i a les seves "circumstàncies" i a les "competències atribuïdes". La carta de la Moncloa recorda que la publicació de l'Acord per formar el Govern "requereix l'autorització per part de govern espanyol, sense el qual l'acte o disposició no tindria validesa i efectes".

TORRA VISITA ELS PRESOS POLÍTICS A ESTREMERA, ALCALÀ MECO I SOTO DEL REAL

El president de la Generalitat, Quim Torra, visita avui els presos polítics a les presons d’Estremera, Alcalá Meco i Soto del Real, després d’ajornar la visita (que s’havia de fer divendres) a petició del Ministeri d’Interior espanyol ‘per raons organitzatives’. Ha de veure’s amb Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull a Estremera; amb Carme Forcadell i Dolors Bassa a Alcalá Meco; i amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a Soto del Real.

Torra fa la visita a les presons hores després que El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) hagi publicat el decret de creació i estructura del govern però no el dels nomenaments dels consellers, bloquejant així la formació de govern. Entre els consellers designats per Torra, s’hi troben Jordi Turull i Josep Rull, empresonats a Estremera, i Toni Comín i Lluís Puig, que són a l’exili.

Dijous el Tribunal Suprem espanyol va tornar a denegar la llibertat a Turull, Forcadell, Rull, Bassa i Romeva. La sala d’apel·lacions va argumentar que continua havent-hi risc de reiteració delictiva i risc de fugida. A més, quan el processament sigui ferm, d’ací a poques setmanes, seran inhabilitats per a exercir càrrecs públics. De manera que Turull i Rull hauran de renunciar a ser consellers forçosament i ser substituïts.

PUIGDEMONT: " ELS COLPISTES DEL 155 PENSEN QUE L'ESTAT DE DRET ÉS UN INTERRUPTOR "

El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha criticat la forma d'actuar dels polítics "colpistes" responsables d'aplicar l'article 155 i els ha acusat de confondre l'estat de dret amb un interruptor que es pot encendre i apagar. "Els colpistes del 155 pensen que l'estat de dret és un interruptor", ha dit irònicament després que avui el govern espanyol ha anunciat el manteniment de la intervenció amb el suport del PSOE i de Cs.

En la seva piulada Puigdemont ha adjuntat un escrit de Joan Queralt en el qual mostra la crítica per part de juristes catalans per l'impediment de nomenar els consellers restituïts i mantenir el 155. Aquest comunicat ha rebut el suport de desenes de juristes i vuit entitats que apunten que Rajoy se salta lleis fonamentals en emprendre aquesta acció.

A més, Puigdemont ha fet un fil de Twitter sobre "el radicalisme de Cs, del seguidisme del PSOE a la deriva autoritària del PP i del desacomplexament del nacionalfalangisme que impulsa Rivera". Aquest anàlisi l'ha suportat amb unes dades que ha anat enllaçant.

COMENÇA EL JUDICI A LA BATLESSA DE BERGA PERQUÈ NO VA DESPENJAR L'ESTELADA

Comença a Manresa (Bages) el judici a Montse Venturós, batllessa de Berga, per no haver despenjat l’estelada de la façana de l’ajuntament quan li ho va ordenar la Junta electoral. Des del 2012, al balcó de l’edifici hi ha hissada una estelada en compliment d’un acord del plenari, que va decidir de penjar-la-hi i de no treure-la’n fins a la independència de Catalunya. La Junta electoral li va ordenar que la despengés durant els períodes electorals dels comicis al parlament del 27 de setembre de 2015 i les eleccions espanyoles del 20 de desembre del mateix any.

La fiscalia demana que Montse Venturós sigui inhabilitada sis mesos i que pagui una multa de cinc-cents quaranta euros per un suposat delicte de desobediència. El jutjat d’instrucció número 1 de Berga ja havia acordat l’arxivament de la causa, però un recurs presentat pel ministeri fiscal va fer que l’Audiència de Barcelona reobrís el cas.

GRUPO GODÓ I ZETA: LA GENRALITAT HA TIRAT 45 MILIONS PER FER MAL A CATALUNYA

Els dos grans grup de comunicació catalans han rebut 45 milions d’euros de la Generalitat de Catalunya en els darrers sis anys, en concepte de “publicitat”. Unes xifres que salven i maquillen el resultat del Grup Godó i Zeta. Uns ingressos per publicitat que aquestes empreses retornen amb una bel·ligerància desmesurada contra el procés independentista.

Principalment les seves capçaleres, La Vanguardia i El Periódico, carreguen contra el procés independentista i els seus responsables, dia rere dia els dos diaris intoxiquen, manipulen i fins i tot insulten, escriuen un fals relat alineat amb els del 155, que acaba sent comprat per moltes tertúlies polítiques, incapaços de parlar de presos polítics i exiliats, incapaços de denunciar les males practiques dels partits del 155, incapaços de sortir en defensa de la majoria de catalans que defensen la democràcia.

45 milions per fer mal a Catalunya i ho fan a gust, cada cop més a favor dels partits partidaris del 155. I no només a les capçaleres clàssiques, sinó a 8TV i, fins i tot, a RAC1, malgrat que encara representa l’emissora més escoltada a Catalunya, poc a poc és va introduint un discurs no independentista, i molt proper a la tercera via que ens semblava que ja estava morta.

Subcategories

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08656185