MÉS PER MALLORCA I MÉS PER MENORCA VOLEN QUE EL GOBIERNO GARANTEIXI LA RECIPROCITAT DELS MITJANS EN CATALÀ

MÉS per Mallorca i Més per Menorca han presentat  una Proposició no de Llei perquè el Parlament insti el Govern de l’Estat a eliminar les barreres tecnològiques actuals que impedeixen la total reciprocitat i emissió dels mitjans públics en llengua catalana a tots els territoris que parlen aquesta llengua.

En aquest sentit, es demana que el Govern espanyol assigni un nou múltiplex i ampliï l’espai radiofònic a cadascuna de les comunitats autònomes que tenen el català com a llengua cooficial, per fer possible la reciprocitat dels mitjans i que l’emissió es faci amb un nivell acceptable de qualitat. Així mateix, es fa una petició perquè el Govern espanyol modifiqui els espais comunicacionals de TDT i els adapti a la realitat plurilingüística de l’Estat espanyol, sense segmentar o separar comunitats d’una mateixa llengua.

Un altre dels objectius de la proposta és instar el Govern i la Generalitat Valenciana a implementar la reciprocitat de les emissions d’IB3 i la nova ràdio i televisió pública valenciana, À Punt.

LES AGRESSIONS EN DEFENSA DE LA UNITAT D'ESPANYA AUGMENTEN EN TOTS ELS PAÏSOS CATALANS AMB TOTAL IMPUNITAT

Dilluns, el fotoperiodista Jordi Borràs va ser agredit per un agent de la policia espanyola al crit de ‘viva España’ i ‘viva Franco’. Els atacs amb una càrrega ideològica clara, espanyolista i franquista, han crescut de la tardor del 2017 ençà, amb impunitat política mediàtica i judicial total.

El mateix Borràs havia denunciat en un reportatge que entre el 8 de setembre i l’11 de desembre de 2017 s’havien comès cent trenta-nou incidents violents, vuitanta-sis dels quals amb agressions físiques, que tenien com a motivació la defensa de la unitat d’Espanya. Una gran part d’aquelles agressions es van concentrar els dies de les manifestacions de Societat Civil Catalana, quan hi va haver trenta-quatre actes violents. En l’última, la del 29 d’octubre, hi va haver deu agressions, no solament contra independentistes, sinó també contra fotògrafs i immigrants. Fins i tot van arribar a enfrontant-se als Mossos d’Esquadra a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

L'ANC RECLAMA PORTAR A L'ONU LA SUSPENSIÓ DE DIPUTATS I EMPRESONATS POLÍTICS

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha reclamat aquest divendres que el Govern porti davant les Nacions Unides la “vulneració de drets polítics que suposa” la suspensió temporal de les actes dels diputats empresonats i exiliats. En la concentració a favor de la llibertat dels presos i de suport a Forcadell que s’ha fet davant de la presó de Mas d’Enric, al Catllar, Paluzie ha reclamat “anar a l’ofensiva”.

“En lloc de discutir-nos al Parlament per saber com s’aplica la interlocutòria de Llarena, anem a denunciar-los”, ha defensat la presidenta de l’ANC, que ha estat aclamada pels prop de 1.500 assistents que s’han concentrat a la zona.

Paluzie ha recordat que, anteriorment, ja es va portar a l’ONU el cas de la investidura de Jordi Sánchez i Carles Puigdemont i ha dit que en el cas de Sánchez es van dictar cautelars.

Informa:ELMON.CAT (21-7-2018)

PASCAL ES RESISTEIX A CEDIR LA DIRECCIÓ DEL PDECat

La determinació de Carles Puigdemont de prescindir de Marta Pascal és ferma. I la de la coordinadora general del PDECat de no apartar-se de la primera línia de la direcció del partit, també. Amb aquesta doble predisposició a no cedir en les seves posicions va engegar ahir a la tarda la primera assemblea nacional de la formació, sense que abans hagués estat possible consensuar una sortida que allunyés el fantasma de la ruptura. I això que des de primera hora del matí hi va haver contactes entre tots els sectors –l’oficial, els crítics, l’entorn de l’expresident de la Generalitat, els exconsellers presos...– per mirar d’evitar la crisi, que no van fructificar perquè la proposta alternativa plantejada no va convèncer l’encara principal mandatària del PDECat, enrocada al seu lloc.

Després que durant tota la setmana –des que dilluns es va presentar en societat el projecte de Puigdemont per unificar l’independentisme en un nou moviment polític a través de la Crida Nacional per la República– hagués crescut la pressió interna perquè renunciés a continuar al capdavant de la cúpula del partit, Pascal va visitar al matí els dirigents presos al centre penitenciari de Lle­doners –Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn– en un intent de trobar una solució que tanqués el conflicte.

MARTA ROVIRA REAPAREIX EN UNA TROBADA DE DIRIGENTS D'ERC A SUÏSSA

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha reaparegut en una reunió amb dirigents del seu partit a Suïssa. La trobada ha servit per discutir i reflexionar sobre l'estratègia a seguir per arribar a implementar una república catalana plenament feminista i sobre el paper de la dona en la política.

Rovira ha mantingut la reunió amb les dones importants de la seva formació com la consellera Alba Vergés, la membre de la Mesa Adriana Delgado, la portaveu dels republicans al Parlament, Anna Caula o les diputades Montserrat Fornells, Eva Baró i Gemma Espigares.

La reunió s'ha portat a terme a Ginebra, ciutat on Rovira va fixar la seva residència des del passat 22 de març, quan va haver d'anar a l'exili per evitar la presó. Des d'aleshores, la secretària general d'ERC ha limitat molt la seva agenda pública i han estat pocs cops els que se l'ha pogut veure en públic.

Informa:ELNACIONAL.CAT (21-7-2018)

LA BRIGADA DE L'AGRESSOR DE BORRÀS VA SER DENUNCIADA PELS MOSSOS PER DONAR L'ALERTA ALS GIHADISTES

L'agressor ultra que va agredir el fotoperiodista de ‘El Món’ Jordi Borràs al centre de Barcelona és un inspector de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona de la Policia Nacional, dedicada a la recerca del terrorisme gihadista. Es tracta de la mateixa brigada de la Policia Nacional que va ser denunciada per la unitat antiterrorista dels Mossos d'Esquadra el novembre del 2014 davant l'Audiència Nacional, en conèixer-se que almenys dos inspectors d'aquesta unitat havien alertat a membres de la cèl·lula gihadista Fraternitat Islàmica, informa Público. Aquesta cèl·lula estava sent investigada per la policia catalana i el CNI en la batejada com a operació 'Caront'. La informació es va obtenir gràcies a un talp dels Mossos infiltrat en la mateixa cèl·lula terrorista.

L'organització al complet va ser desarticulada pels Mossos el 8 d'abril del 2015, i entre els onze detinguts s'hi trobava un militant neonazi, acusat inicialment com a suposat proveïdor d'armes per a la cèl·lula. A més, era un participant habitual de les manifestacions de Societat Civil Catalana, portant pancartes de l'organització ultradretana Sobirania i Llibertat.

La denúncia dels Mossos contra la Brigada d'Informació davant l'Audiència Nacional va ser arxivada sense més explicacions, el militant neonazi va ser exonerat de tots els càrrecs.

Informa:ELMON.CAT(21-7-2018)

PUIGDEMONT, AGRAÏT I ESPERANÇAT: " EL MÉS IMPORTANT NO ÉS LA LLARGADA DEL CAMÍ, SINÓ EL FINAL "

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha mostrat satisfet per la decisió de Llarena de retirar l'euroordre. En declaracions a TV3, Puigdemont ha assegurat que "el que és important no és la llargada del camí sinó el final". A més, Puigdemont ha agraït el suport de la ciutadania de Catalunya durant aquests mesos i també del tracte rebut des d'Alemanya.

"El tracte que he rebut de la ciutadania alemanya ha estat, des del punt de vista humà, excepcional", ha remarcat.

D'altra banda, el president farà una conferència de premsa els pròxims dies a Berlín. Mentrestant, els seus advocats handeclarat que ell i els altres exiliats tornaran a Catalunya abans de 20 anys.

Informa:ARA.CAT (20-7-2018)

FRANÇA ÉS L'ÚNIC PAÍS D'EUROPA QUE ACCEPTARIA EXTRADIR PUIGDEMONT

França és ara l'únic país de la UE que acceptaria extradir el president Carles Puigdemont a Espanya, segons ha indicat l'advocat Gonzalo Boye a RAC1. L'advocat ha explicat que ha aconsellat el seu client de restar a la UE, però sense anar a França, un país que "té particularitats legislatives de col·laboració amb Espanya".

Segons Boye, si Puigdemont anés a França seria possible una detenció seguida d'una extradició, en una situació excepcional a la UE. "Pensem que no cal arriscar-s'hi", ha indicat el jurista.

La ràdio francesa de Barcelona, Equinox, s'ha fet ressò de l'excepcionalitat que pot representar França dins la UE, en la qüestió catalana, com a aliada d'Espanya.

Selon l’avocat de Carles Puigdemont, la France serait l’unique pays qui extraderait l’ancien président vers l’Espagne https://t.co/XCATzt3JH6 pic.twitter.com/JoHFDxlK76
— Equinox Radio Barcelone (@Equinoxradio) 20 de juliol de 2018

Informa:ELNACIONAL.CAT (20--2018)

ENGEGA L'ASSEMBLEA DEL PDECat AMB EL POLS PUIGDEMONT-PASCAL I EL DEBAT SOBRE COM SUMAR-SE A LA CRIDA

Tot obert a l'assemblea del PDECat: el futur de Marta Pascal com a coordinadora general del partit, que manté un pols amb l'expresident Carles Puigdemont, està en l'aire. A 48 hores d'escollir una nova direcció i decidir si el partit se suma a la Crida Nacional per la República de Carles Puigdemont, Pascal i els sectors crítics intensifiquen els contactes per no escenificar la divisió durant l'assemblea.

Segons expliquen fonts del PDECat a l'ARA, els crítics, encapçalats per Joan Ramon Casals i els consellers Miquel Buch i Damià Calvet, haurien arribat a un pacte amb els exconsellers empresonats del PDECat i el mateix expresident Carles Puigdemont per sortir de l'atzucac: es tractaria de configurar una nova executiva sense coordinadora general ni d'organització i que dirigís el partit una presidència (per a David Bonvehí) i una vicepresidència. En aquesta fórmula, Pascal quedaria en un segon pla però seguiria a l'executiva, on també hi tindrien presència Buch i Calvet.

EL TRIBUNAL DE COMPTES JUTJARÀ MAS, HOMS I RIGAU EL 10-O PEL 9-N

El Tribunal de Comptes celebrarà el judici civil de reintegrament contra l'expresident Artur Mas, una vicepresidenta Joana Ortega i els consellers Irene Rigau i Francesc Homs per les despeses del 9-N els propers 10 i 11 d'octubre. En el judici s'haurà de dirimir si els quatre exmembres del Govern i altres exalts càrrecs han de retornar 5,2 milions d'euros per l'organització del procés participatiu del 2014, i que ja han aportat com a fiança amb l'embargament de propietats i l'ajuda de la 'caixa de solidaritat' de l'ANC i Òmnium. En els judicis al TSJC i al Suprem, tots quatre van ser absolts del delicte de malversació.

El Tribunal de Comptes, malgrat el nom, no és un òrgan judicial sinó polític: fiscalitza la gestió comptable de qualsevol administració, organisme o empresa públiques. També supervisa els comptes dels partits polítics. És part de l’Estat profund, la xarxa d’altes institucions —que va del Tribunal Constitucional al Consell d’Estat i fins l’Agència de Protecció de Dades, etc.—, amb funcions supervisores, assessores o legals, els membres de les quals no són electes però intervenen abans, durant o després en l’acció de l'Executiu, del Legislatiu o el Judicial.

La composició d’aquests òrgans es pacta a les Corts entre els partits, i la durada dels nomenaments sol depassar, de vegades de llarg, la del mandat dels polítics que els van triar. Els consellers del Tribunal de Comptes són nomenats per nou anys, per exemple.

Informa:ELNACIONAL.CAT (20-7-2018)

PUIGDEMONT, SATISFET I AGRAÏT: " EL QUE ÉS IMPORTANT ÉS LA LLARGADA DEL CAMÍ SINÓ EL FINAL "

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha mostrat satisfet per la decisió de Llarena de retirar l'euroordre. En declaracions a TV3, Puigdemont ha assegurat que "el que és important no és la llargada del camí sinó el final"

. A més, Puigdemont ha agraït el suport de la ciutadania de Catalunya durant aquests mesos i també del tracte rebut des d'Alemanya. "El tracte que he rebut de la ciutadania alemanya ha estat, des del punt de vista humà, excepcional", ha remarcat.

El president farà una conferència de premsa els pròxims dies a Berlín abans de tornar a Brusel·les per presidir el Consell de la República. Per la seva part, els advocats dels exiliats han declarat que Puigdemont i els seus companys tornaran abans de 20 anys a Catalunya.

Informa:ARA.CAT (20-7-2018)

 

LA JUSTÍCIA ALEMANYA AIXECA LES MESURES CAUTELARS CONTRA PUIGDEMONT

La justícia d'Alemanya ha aixecat aquest divendres les mesures cautelars contra l'expresident català Carles Puigdemont després de la retirada de l'euroordre, segons han confirmat fonts de la fiscalia d'Schleswig-Holstein i de la defensa del líder de JxCat a l'ACN. Aquest divendres, el propi ministeri públic ha demanat al tribunal d'aquest land alemany que tanqués el procés per l'extradició de l'expresident i que posés fi a les cautelars, que l'hi impedien sortir d'Alemanya i l'obligaven a fitxar cada setmana davant de les autoritats.

Puigdemont, per tant, ja podria marxar avui mateix del país germànic, segons han indicat des de la fiscalia. El tribunal d'Schleswig-Holstein també ha confirmat a través d'un comunicat la fi del procés d'extradició.

CUEVILLAS RECORDA A LLARENA QUE TÉ L'OBLIGACIÓ DE PERSEGUIR TOTS ELS DELITES DELS POLÍTICS A L'ESTRANGER

L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha recordat aquest divendres al matí al magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena que "té l'obligació de perseguir" els polítics catalans a l'estranger si els manté "imputats per delictes tant greus" com el de rebel·lió. "Estem a l'espai europeu, si un jutge alemany diu que no a un delicte, se'l persegueix per l'altre, igual que passaria entre un jutjat de Barcelona i un de Madrid", ha afegit.

En una entrevista a l'ACN, Alonso-Cuevillas ha intentat explicar les possibles conseqüències de la retirada de les euroordres contra tots els polítics a l'estranger, tot i que admet que les previsions en una "causa política, no jurídica" són molt difícils perquè no en té precedents. Així, per exemple, creu que una sentència absolutòria pel delicte de rebel·lió contra els polítics empresonats podria afectar els exiliats.

Si la sentència absolutòria dictaminés que no ha existit el delicte de rebel·lió, Puigdemont, Comín, Serret, Puig, Ponsatí i Rovira podrien tornar quan hagués prescrit el delicte de malversació de fons públics, que poden ser uns 10 anys. Si, en canvi, l'absolució per rebel·lió dictamina que els polítics empresonats no van participar en la rebel·lió, però que el delicte podria existir igualment pels processats a l'exili, aleshores aquests haurien d'esperar que el delicte prescrigués d'aquí 20 anys abans de poder tornar a l'estat espanyol.

TREZANO, RESPONSABLE LINGÜÍSTIC VALENCIÀ: " NOSALTRES NO CANVIAREM LA NOSTRA POLÍTICA "

Rubén Trezano, responsable de la política lingüística de la Generalitat Valenciana no oculta el seu malestar després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia que ha anul·lat onze articles del decret de l'ús del valencià en l'administració autonòmica.

"El pla continua en vigor i mentre la sentència no sigui ferma la Conselleria d'Educació, no canviarà de rumb". Per a Trenzano, la resolució "té llacunes d'argumentació» i incideix en articles «dels que estem satisfets i han passat els filtres jurídics»

La decisió judicial, recorda que el Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat, va realitzar alguna observació "essencial" que no ha estat tinguda en compte a la redacció final. Aquestes puntualitzacions posaven èmfasi en la comunicació amb territoris del mateix àmbit lingüístic (Catalunya i Balears): el Jurídic remarcava que han de ser en castellà, en contra de l'establert al decret. "Aquestes observacions, diu Trezano, van ser rebatudes pel vot particular de dues conselleres i vam fer nostre el criteri d'elles".

EL SOBIRANISME ACOMPANYA FORCADELL A LA PRESÓ DE CATLLAR

La presidenta Carme Forcadell ja ha arribat al centre penitenciari de Mas d'Enric, al Catllar. Centenars de persones s'han concentrat a les portes de la presó per traslladar-li el seu escalf i demanar el seu alliberament.

Convocats per l'ANC, Òmnium i els CDR de Tarragona, els manifestants han fet una cadena humana a la carretera que porta al centre penitenciari. Prop de dos quarts dotze del migdia, el cotxe de Forcadell ha entrat a la presó sota crits de "Carme, llibertat".

Abans de l'arribada del vehicle, els manifestants han «decorat», tal com deien en el seu comunicat, la carretera per on havia de passar el furgó amb elements de color groc, com llaços de color groc a la mitjana o una pancarta en la qual es pot llegir «Carme, et volem a casa». També han escrit a l'asfalt, en el mateix color, els noms de tots els polítics empresonats i han demanat llibertat per a ells.

Forcadell havia sortit de la presó de Puig de les Basses, a Figueres, entre dos quarts de deu i les deu del matí, en un cotxe, acompanyada d'una patrulla dels Mossos d'Esquadra. Cal recordar que la presidenta va demanar, un cop a Figueres, el trasllat a la presó tarragonina, per tal d'estar més a prop de la seva família, ja que ella és nascuda a Xerta.

A les vuit del vespre, hi ha hagut una altra manifestació a les portes de Mas d'Enricamb presència d'unes 2.000 persones. L'acte ha comptat amb la presència de l'ANC, Elisenda Paluzie, representants d'Òmnium, de l' Associació de Municipis per la Independència (AMI) i membres de les formacions polítiques.El públic ha cridat en repetides ocasiones el crit d' " unitat", "unitat", quan han parlat els representants dels partits polítics coma resposta  a tot el batibull dels partis polítics els darrers dies.

Informa:ELNACIONAL.CAT (20-7-2018)

SEGONS EL CEO, L'INDEPENDENTISME AMPLIARIA LA MAJORIA AL PARLAMENT I ERC GUANYARIA LES ELECCIONS

ERC guanyaria les eleccions si se celebressin ara mateix, segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió fet públic aquest divendres. L'enquesta, realitzada entre el 23 de juny i el 14 juliol a 1.500 persones, indica que els republicans aconseguirien entre 35 i 37 escons (ara en tenen 32), que passarien per davant de Cs, que obtindria 29-30 escons (36), i que JxCat quedaria en tercera posició, passant dels 34 parlamentaris actuals als 27-29.

El PSC es mantindria com a quarta força però, segons el CEO, pujaria dels 17 als 19-21 escons. Per darrere quedarien Catalunya en Comú Podem, que aconseguiria entre 8 diputats -els mateixos que té ara- i 10, i la CUP, que doblaria els 4 diputats actuals i passaria també a tenir-ne entre 8 i 10. En última posició quedaria un cop més el PP, que mantindria els 4 escons actuals o en perdria un.

SEGONS EL CEO, EL 46,7% DELS CATALANS VOL LA INDEPENDÈNCIA I NOMÉS EL 44,9% LA REBUTJA

L'independentisme continua sent majoritari però cau fins al 46,7%, segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). La dada suposa 1,3 punts menys que a l'anterior baròmetre, on els partidaris del sí a la independència s'enfilaven fins al 48%. Els contraris a la independència representen ara el 44,9%, 1,2 punts més que al baròmetre del l'abril (43,7%).

En el baròmetre que es va fer públic al maig, un 48% dels catalans volia que Catalunya esdevingués un estat independent. Una dada molt similar a la de l'octubre del 2017 (48,7%) però diametralment oposada a la de l'estudi que el mateix CEO va presentar al febrer d'aquest any. Aleshores, el 'no' s'enfilava per sobre del 50% i avantatjava en tretze punts els partidaris de l'estat propi.

Si mirem les dades d'aquest divendres, el sí a la independència guanya entre els votants de la CUP (95,9%), d'ERC (88,3%) i de JxCat (86,7%), i el no s'imposaria entre els electors de Cs (96,4%), el PP (90,3%), el PSC (87%) i també dels comuns, que registren un 65,7% de votants contraris a l'estat propi.

LLARENA POSA EN MARXA EL GOVERN DE LA REPÚBLICA I ENFORTEIX L'ESTRATÈGIA DE PUIGDEMONT

El magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa sobre el Primer d’Octubre, Pablo Llarena, pot ser el principal impulsor del Consell de la República. Així ho remarquen destacats dirigents de JxCAT que veuen la decisió de retirar les euroordres de Carles Puigdemont i de la resta d’exiliats polítics com una veritable “finestra d’oportunitat” -terme de moda en l’argot independentista- per posar en marxa l’òrgan polític que enllaçaria el Govern legítim amb el marmessor que presideix Quim Torra. “Ara ja podrà tornar a Brussel·les i posar en marxa d’una vegada el Consell de la República”, insisteixen des de JxCAT amb la retirada de les euroordres sobre la taula.

De fet, el replegament dels consellers a Waterloo afavoreix la visió d’unitat del Govern exiliat que defensa el 27 d’Octubre i permet posar cara i ulls a una entitat que ha de bastir l’estratègia internacional del procés. Un projecte aturat per l’ofensiva judicial de Llarena que va portar a la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya i el seu exili obligat a Hamburg. Ara, sense les ordres de detencions sobre el cap, Puigdemont podrà restablir la seva residència oficial i actuar com una part més de la biosfera política catalana fora del control de l’Estat. Puigdemont que tenia ordres d’estar-se quietet a Alemanya i “no fer massa soroll” ara podrà exercir el lideratge sense estar estabulat pendent de saber si un Tribunal l’extradita o no.

TORRA I ARAGONÈS DONEN PER TANCADA LA CRISI ENTRE ERC I JxCAT DESPRÉS DE DINAR JUNTS

El president del Govern, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, donen per tancada la crisi entre JxCat i ERC després de dinar junts, segons han avançat Catalunya Ràdio i RAC1.

L'emissora pública explica que Torra i Aragonès van establir un nou protocol de relacions i que van posar les bases per solucionar el desacord sobre la suspensió temporal de diputats que el magistrat Pablo Llarena reclama al Parlament.

En aquesta reunió, a la que també hi va assistir la consellera Elsa Artadi, es va acordar crear mecanismes de coordinació per evitar situacions com la d’aquesta setmana. També es van adoptar mesures internes per millorar la cohesió de l’executiu de coalició.

EL MINISTERI D'HISENDA REBUTJA UNA NEGOCIACIÓ BILATERAL AMB CATALUNYA

La ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, ha advertit aquest dijous que malgrat l’absència dels representants de la Generalitat al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) el seu executiu no establirà una negociació bilateral sobre finançament amb el govern català i supeditarà els acords als àmbits multilaterals. La ministra ha fet aquestes manifestacions en roda de premsa i després que el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i hagi enviat un carta on l’urgeix a convocar “el més aviat possible” la comissió bilateral d’afers econòmics. “No hi haurà negociació bilateral fora del Consell de Política Fiscal i Financera”, ha apuntat després de sentir també les queixes de la resta de governs territorials, que recelen de qualsevol hipotètic tracte de favor a Catalunya que pugui sorgir de la relació directa entre la Generalitat i el govern espanyol.

A la reunió d’aquest dijous, el govern espanyol ha posat sobre la taula els nous objectius de dèficit marcats pel seu executiu entre 2019 i 2021, on augmenta en dues dècimes el llindar màxim del dèficit del 2019 (del 0,1% al 0,3%), una dècima més per al 2020, fins al 0,1% i fixa l’obligació d’obtenir equilibri pressupostari el 2021. En total, aquesta flexibilització implica que els territoris disposaran de 2.400 milions d’euros més el 2019, més de 400 per a Catalunya. Montero també ha informat de les tasques de preparació de la reforma del sistema de finançament que l’executiu espanyol no aprovarà aquesta legislatura però que vol començar a configurar. La seva intenció és obrir “les negociacions oportunes” i presentar “les propostes pertinents” per “promoure els consensos necessaris” per dur a terme la reforma. Amb tot, la ministra ha insistit de la “importància del diàleg multilateral en matèria de finançament amb totes les comunitats autònomes”.

LLARENA, A PRENDRE PEL SAC

"A prendre pel sac "

 

Ernesto Ekaizer

 

Mira d’on ve el sermó. El magistrat Pablo Llarena ha enviat a prendre pel sac les euroordres amb un dels principals arguments que el Tribunal Suprem es va negar a aplicar quan estava en condicions de fer-ho: el cas de l’històric dirigent d’ETA Kepa Pikabea Ugalde el 13 de gener de 1995. Llarena no estava llavors a la sala segona del Suprem, però això no el disculpa quan ara exigeix el contrari a la justícia alemanya. El jutge sosté que el tribunal de Schleswig-Holstein estava obligat a plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Per què? Perquè a l’hora d’abordar el control de la doble incriminació -que el delicte de rebel·lió fos equivalent al d’alta traïció o al de pertorbació de l’ordre públic a Alemanya- el “tribunal [alemany] no estava en presència d’un acte clar”, ja que no hi ha jurisprudència directa ni antecedents indirectes. En la seva resolució d’ahir, Llarena qualifica aquesta conducta de “falta de compromís” del tribunal de Schleswig-Holstein “amb uns fets que podrien haver trencat l’ordre constitucional espanyol”.

En el cas de Pikabea Ugalde, l’Audiència Nacional es va negar a aplicar la normativa europea que acorda descomptar de la pena total la que s’hagi complert en altres presons de la Unió Europea. Pikabea havia passat deu anys en una presó de França. El discurs del dirigent d’ETA contra la sentència de l’Audiència Nacional sol·licitava que en tot cas el Suprem plantegés davant del TJUE un dubte sobre l’aplicació d’una directiva sobre la qual, de fet, hi havia pocs interrogants. El ple de la sala segona es va dividir en nou vots a favor de desestimar el recurs i sis a favor d’estimar-lo. Però en aquell ple es va plantejar una solució intermèdia abans d’adoptar la solució: el plantejament d’una qüestió prejudicial al tribunal de Luxemburg. La majoria va rebutjar la proposta. Ara Llarena retreu que el tribunal alemany no hagi plantejat un dubte davant del TJUE i l’acusa d’haver-se extralimitat convertint-se en un tribunal enjudiciador del cas de rebel·lió i substituint el Tribunal Suprem.

TORRA EXIGEIX A L'ESTAT QUE PAGUI LA " MALVERSACIÓ " DEL RELAT DE LLARENA

Reacció immediata del president de la Generalitat Quim Torra a la decisió del magistrat instructor de la causa sobre l’1-O de retirar les euroordres dels exiliats polítics. En una breu compareixença aquesta tarda, Torra ha demanat a l’Estat que “sigui conseqüent” amb la bufetada que ha rebut la justícia espanyola de la justícia europea -en haver de retirar dues vegades una euroordre- “assumeixi la responsabilitat i doni resposta” al que diuen els tribunals europeus i “pensi com ha de resarcir als ciutadans del relat fictici que ha portat els nostres amics a la presó o a l’exili”.

En aquest sentit, Torra ha insistit que la decisió de Llarena rebla que “teníem raó” i que “la internacionalització ha donat una nova victòria que demostra que no hi ha lloc per a trampes” i ha posat de manifest la “discrecionalitat” i la “manca de credibilitat de la justícia espanyola”.

Per altra banda, ha felicitat els polítics a l'exili recordant-los que ara "són lliures dins l'Europa lliure". "Sabíem que teníem la raó i tornem a saber que tenim la raó, és així, tenim raó", ha sentenciat.

Informa:ELMON.CAT(19-7-2018)

LLARENA REBUTJA L'EXTRADICIÓ DE PUIGDEMONT PER MALVERSACIÓ I RETIRA TOTES LES EUROORDRES

El jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, ha decidit de refusar l’extradició del president Puigdemont. La setmana passada, el tribunal de Slesvig-Holstein va descartar el delicte de rebel·lió i només va proposar lliurar-lo per malversació. El magistrat considera que el tribunal alemany no ha demostrat prou compromís amb uns fets que podrien haver trencat l’ordre constitucional espanyol.

A més, el jutge ha decidit de retirar les euroordres per a tots els exiliats (Antoni Comin, Lluis Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira) i manté unicament les ordres de detenció dins el territori espanyol i carrega contra la decisió de la justícia belga de refusar l’euroordre de Comin, Puig i Serret per un error de forma.

El jutge ‘discrepa’ de la decisió del tribunal d’execució belga ’menyspreant el coneixement que cada òrgan judicial té del seu propi ordenament jurídic, a més de desconfiar dels seus aclariments. Són així insaumibles les objeccions formals expressades en la resolució belga’.

PUIGDEMONT: " AVUI ÉS EL DIA PER RECLAMAR AMB MÉS FORÇA QUE MAI LA LLIBERTAT DELS PRESOS "

"Avui és un dia per reclamar amb més força que mai la llibertat dels presos i preses polítics". Així ha reaccionat el president a l'exili, Carles Puigdemont, després que el jutge Pablo Llarena hagi retirat les euroordres contra els exiliats. "Retirar les OEDE és la demostració de la feblesa immensa de la causa judicial", ha defensat.

"Revocar la presó preventiva seria la demostració que la justícia espanyola comença a actuar com l'europea", afegeix en una piulada a les xarxes socials el president a l'exili.

Informa:ELNACIONAL.CAT(19-7-2018)

ALERTA! LES EUROORDRES ES PODEN ACTIVAR SI CANVIEN DE PAÍS

Tots els exiliats polítics es queden ara en la mateixa situació que l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, perseguida per la justícia espanyola però sense haver de fer front a cap euroordre. Els experts consultats en dret internacional consultats per l'Ara no amaguen la seva sorpresa per la decisió del jutge Pablo Llarena de renunciar a l'extradició de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont pel delicte de malversació i de retirar les euroordres contra tots els dirigents independentistes exiliats.

El catedràtic de dret processal, Jordi Nieva, alerta, però, que les euroordres es poden reactivar si canvien de país, com s'ha apuntat que podria fer Puigdemont, que té la voluntat de tornar a Brussel·les. "A Alemanya no, però a la resta de països sí, és jurídicament plausible, però no té ni cap ni peus", exposa Nieva, que destaca que si Llarena no va al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea és per "no rebre una altra plantofada". "A Bèlgica es va denegar l'extradició de Comín, Puig i Serret per un defecte de forma i, per tant, es pot reactivar l'euroordre", afegeix Nieva.

El catedràtic de dret internacional de la URV, Santi Castellà, subratlla que la retirada de l'euroordre no implica que Llarena no la pugui demanar en un altre país si Puigdemont marxa d'Alemanya o la resta de dirigents independentistes viatgen a un altre estat, però ressalta que "la decisió de la justícia alemanya pesarà molt". En aquest sentit, el catedràtic remarca que la decisió del tribunal alemany només es podria veure afectada si hi intervingués el Tribunal Constitucional alemany. "Podria entrar a valorar si s'ha aplicat bé l'euroordre si l'advocat de Puigdemont demana un recurs d'empara, com ha assenyalat, però és perillós perquè podria modificar els delictes malgrat que s'hauria de centrar en el tema de la malversació".

A parer seu, l'estratègia de Llarena ha sigut equivocada. "Confirma que la via de l'extradició que va obrir era molt arriscada perquè el delicte de rebel·lió s'ha de valorar perquè no forma part de la llista de delictes que automàticament impliquen l'extradició i té components com els drets humans o l'estat de dret que cal tenir presents", explica Castellà, que apunta que el tribunal del land podria haver-se "extralimitat" en les seves funcions per aquesta valoració.

PUIGDEMONT TORNARÀ A BÈLGICA PERÒ NO DE FORMA IMMEDIATA

L’expresident Carles Puigdemont tornarà a Bèlgica després que el Tribunal Suprem hagi decidit retirar l’euroordre contra ell, però fonts del seu entorn descarten a l’ACN que el viatge es faci de forma “immediata” i apunten que encara podria trigar alguns “dies”. Puigdemont té la intenció d’instal·lar-se a Waterloo, prop de Brussel·les, on residia abans de la seva detenció a Alemanya, i seguir amb les activitats que estava promovent llavors des de Bèlgica.

Amb la retirada de l’euroordre, ara s’aixecaran les mesures cautelars contra ell, que implicaven presentar-se regularment davant de la comissaria i la impossibilitat de sortir d’Alemanya. Puigdemont, com ja va passar el desembre, quan Llarena va retirar la primera euroordre, serà a partir d’ara lliure de viatjar a qualsevol país de la Unió Europea excepte a Espanya, on encara hi ha una ordre de detenció vigent contra ell.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (19-7-2018)

ELS ADVOCATS DELS EXILIATS FAN BEFA DE LLARENA

La decisió del jutge del Suprem Pablo Llarena de retirar totes les euroordres contra els dirigents independentistes exiliats ha estat rebuda amb sorna pels advocats que s’encarreguen de les defenses internacionals. Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont i els consellers Meritxell Serret i Toni Comín, però també un dels grans estrategs en les línies de defensa, ha evocat la derrota de Napoleó a Waterloo com a metàfora del fracàs de Llarena amb les euroordres: ‘Napoleó va perdre a Waterloo quan van arribar els prussians… i aquí ho deixo. L’efecte dominó ha estat devastador… i aquí ho deixo.’

Jaume Alonso-Cuevillas, també advocat de Puigdemont, ha celebrat que amb aquesta decisió se’n podrà anar de vacances: ‘Doncs sembla que se’ns ha quedat un estiu immillorable. I que, a més, podré per fi fer vacances’.

JUTGES VALENCIANS QUE DESAFIEN LA FILOLOGIA I DIVIDEIXEN LINGÜÍSTICAMENT UN PAÍS

"Jutges que desafien la filologia i divideixen lingüísticament un país "

 

Editorial de la VEUPV

 

La sentència de la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa que anul·la un total d'11 articles del Decret d'usos lingüístics a l'administració no ha pillat per sorpresa ningú. L'històric d'aquesta secció de la Sala en allò referent a la llengua i als drets de les persones valencianoparlants feia presagiar que el recurs del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) contra un decret que prioritza l'ús del valencià en l'administració podia prosperar. De nou, com ja va passar amb el decret de plurilingüisme derogat, els magistrats consideren que el decret atempta contra els drets de les persones castellanoparlants. Dels drets dels valencianoparlants, ni paraula.

A l'espera de saber si la Generalitat recorre contra la sentència, el pronunciament de l'alt tribunal fa trontollar l'intent del Consell de prestigiar el valencià fent-lo visible i d'ús prioritari en l'administració. Amb l'anul·lació dels articles, el personal ja no haurà de començar la comunicació amb un 'bon dia', una mesura que podia propiciar que molts valencianoparlants usaren la llengua en les seues comunicacions amb la Generalitat o que alguns castellanoparlants trobaren un espai on usar també una llengua que és seua.

EL POLICIA ESPANYOL QUE VA AGREDIR BORRÀS ÉS UN INSPECTOR DE LA BRIGADA D'INFORMACIÓ

L’agent de la policia espanyola que va agredir el fotoperiodista Jordi Borràs no es dedica ‘a tasques burocràtiques’ –tal com van dir a tots els mitjans els portaveus de la Prefectura Superior de Policia–, sinó que és un comandament de la Brigada Provincial d’Informació adscrit a la Prefectura Superior de Policia de Catalunya. Segons que publica La Directa, l’agent va ser nomenat inspector de l’escala executiva el 2003 després d’haver superar l’oposició al centre de formació de la divisió de formació i perfeccionament del cos. L’inspector treballa en l’àmbit d’informació relacionat amb l’extremisme gihadista des de les oficines de la brigada d’informació al barri barceloní de la Verneda.

La policia espanyola ha reconegut al diari que es tracta d’un inspector d’informació, però diuen que en cap moment no van concretar quina era la categoria professional del policia. En tot cas, diuen, ‘no treballa en feines operatives sinó que es dedica a l’àmbit de la documentació i informació’.

VOX ES QUERELLA CONTRA L'ALCALDESSA DE GIRONA PER LA PLAÇA 1-O

Vox ha presentat aquest dijous una querella contra l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, pel canvi de nom de la plaça de la Constitució a plaça de l'1 d'Octubre de 2017 i la incorporació d'una placa en la qual es qualifica el dispositiu policial de l'1-O com a "brutal agressió de les forces de seguretat espanyoles".

La querella s'ha presentat als jutjats de Girona per presumptes delictes d'incitació a l'odi; delicte d'ultratge a Espanya i als seus símbols, delicte contra l'honor, calúmnies i injúries greus; delicte de malversació de cabals públics i delicte de desobediència al Tribunal Constitucional.

El sotssecretari Jurídic de Vox, Pedro Fernández, ha manifestat que amb aquesta querella contra l'alcaldessa "Vox reafirma el seu compromís amb els espanyols que no permetrà la impunitat en relació amb aquelles manifestacions que suposin l'enaltiment del cop d'estat de l'1 d'octubre i la humiliació als nostres Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat".

Informa:ELMON.CAT (19-7-2018)

Subcategories

L'ANC I UN FUTUR INCERT: LA RESPOSTA NOMÉS LA SAP EL VENT...

 

Per Ramon Serra, editor

 

 

Malament rai si com era d'esperar la premsa col·laboracionista espanyola se n'alegra de l'absència d'actes de protesta al Rei per part de l'ANC. És evident que la premsa espanyola/espanyolista és un bon termòmetre per saber l'abast dels nostres actes. Com més ens critiquen vol dir que més mal els fem i a l'inrevés com passa ara.

En resum, un pas en fals de l'ANC molt important..Bé està el respecte als morts---per cert, encara circula la hipòtesi d'un possible atemptat d' Estat per evitar el referèndum--, però també per als vius sobretot si han estat atonyinats, viuen a l'exili o són a la presó.

Encara és d'hora per fer-nos la pregunta: quo vadis ANC? Dic això no solament per mostrar la meva disconformitat. Al capdavall tot és opinable i la meva opinió és una més. No per això deixaré de donar suport a l'ANC. Com en la mili, primer cal complir i després protestar. La meva inquietud rau en el fet que l'ANC sembla molt llançada per anar de pet cap a la independència sense valorar-ne els possibles morts, ferits, empresonats o exiliats. És molt fàcil fer proclames maximialistes... quan ens referim als polítics o als altres. Per tant, si s'arronsa davant d'una oportunitat d'or com aquesta, què farà els moments difícils?. Quina credibilitat tindrà ? Ara per ara, com diu una cançó de Bob Dylan "això, amic meu, tan sols ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent ".

(11-8-2018).

Visites Rebudes

07996280