GAIREBÉ DOS TERÇOS DELS CATALANS ESTAN EN CONTRA DEL JUDICI A MAS, SEGONS LES DADES DEL GESOP

Dilluns comença el judici contra l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, i dues de les conselleres del seu govern, Joana Ortega i Irene Rigau, per haver organitzat el 9-N, en el qual van participar més de 2,3 milions de catalans. El fiscal demana deu anys d’inhabilitació per al president i nou per a les conselleres, en un judici que, segons les enquestes, té el rebuig de la gran majoria de catalans.

Una majoria molt clara, contra la judicialització del procés
Gairebé dos terços dels catalans estan en contra que Artur Mas sigui jutjat per haver promogut el 9-N, segons les dades del GESOP. Aquest percentatge podria créixer encara més si tenim en compte que hi pot haver un percentatge de la població que considera que es pot fer el judici però que en cap cas haurien de ser condemnats a cap pena.

Per votants dels diferents partits polítics, el judici té el rebuig gairebé unànime dels votants de Junts pel Sí (94%) i de la CUP (91%), les dues formacions independentistes. I cal afegir-hi l’oposició d’una gran majoria dels votants d’En Comú Podem (82%) i una part molt important dels votants socialistes (42%). L’oposició al judici va molt més enllà dels partidaris de la independència: un 35% dels que votarien en contra de la independència tampoc no hi estan d’acord.

Cal destacar que la xifra dels qui s’oposen al judici és similar al 64% de catalans que actualment afirmen que participarien en un referèndum encara que no hi hagi acord amb l’estat.

Els votants dels partits independentistes tenen una posició més uniforme en contra del judici que no pas els contraris al dret de decidir. El PSC, contrari a l’autodeterminació, però que considera que dur als tribunals els conflictes entre Catalunya i Espanya hauria de ser ‘l’últim recurs’, té els votants dividits entre partidaris i detractors del judici.

L'ESCORCOLL PEL PRESUMPTE 3% DISPARA TOTES LES PREVISIONS: JA SÓN MÉS DE 32.000 ELS INSCRITS PER A LA MARXA DE DILLUNS

L’operació policial d’ahir en relació al presumpte finançament de Convergència ja ha tingut una conseqüència: el repunt en les inscripcions de la manifestació de dilluns en motiu del judici del 9N. Si fa 48 hores el nombre d’inscrits eren 25.000 i ahir a primera hora ja eren 28.000, en només un dia després de les primeres notícies sobre l’escorcoll la xifra ha crescut en 4.500 A més, l’ANC ha explicat que s’han organitzat ja més de 120 autocars provinents de tot el Principat en una mobilització que es preveu històrica. No només per la circumstància que la motiva, un judici a un expresident de la Generalitat per haver posat urnes, sinó també perquè un dia laborable a primera hora del matí, el centre de Barcelona pot quedar per primera vegada col·lapsat de manifestants independentistes.

El president Carles Puigdemont té previst fer una compareixença a primera hora al Palau de la Generalitat i després tota la comitiva que inclourà Mas, Ortega i Rigau caminaran des d’aquell punt fins a la seu del TSJC, el passeig Lluís Companys. Quan hagin entrat, els presidents de les diverses entitats sobiranistes que organitzen la mobilització (ANC, Òmnium, AMI i ACM) faran una atenció als mitjans de comunicació.

Tot i l'aparent magnitud de la xifra, l'experiència dels convocants, l'ANC, Òmnium Cultural, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'AMI,­ en grans mobilitzacions amb més d'un milió d'assistents, com ara les de les diades consecutives des del 2012 fins al 2016, no fa pensar que hi hagi d'haver cap problema, malgrat que les entitats admeten que no hi ha un dispositiu concret, ja que no és una manifestació com la de l'11 de setembre, sinó una concentració davant d'un tribunal.

Com arribar-hi

Que finalment el judici se celebri al Palau de Justícia, seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i no a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat, facilitarà la mobilitat per arribar a la concentració, ja que és un punt cèntric al qual es pot arribar ràpidament en transport públic. El Palau és al bell mig del passeig de Lluís Companys, entre el parc de la Ciutadella i l'Arc de Triomf de Barcelona, ben a prop de l'estació d'Arc de Triomf de l'L1 del metro i de rodalies i també de l'Estació del Nord, punt d'entrada i sortida de moltes línies d'autocars que passen per la ciutat. No obstant això, els organitzadors recomanen als assistents que intentin evitar l'estació d'Arc de Triomf en previsió d'aglomeracions al metro i que, com a alternativa, arribin des de les de Tetuan (L2), Jaume I (L4), Barceloneta (L4) i Urquinaona (L1 i L4). Els que hi vagin des del Garraf, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre poden baixar a l'Estació de França, a prop de la Ciutadella, terminal on paren els trens de rodalies i regionals de les línies del sud i els Talgo i Euromed que connecten Catalunya amb el País Valencià i la regió de Múrcia.

MAS AVISA L'ESTAT: " SI ESTÀ EN JOC QUE ENS CONVERTEIXIN EN UNA PROVÍNCIA OCUPADA, LA GENT RESPONDRÀ "

L’expresident de la Generalitat Artur Mas declararà dilluns en el "judici polític" del 9-N amb el convenciment que les "amenaces" de l’Estat per combatre el procés sobiranista són desproporcionades. En la seva opinió, ho són tant pel que fa a la inhabilitació a què s’enfronta, juntament amb les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau "per haver posat les urnes", com pel que fa a "l’'operació precinte'", amb què el govern espanyol preveu tancar els col·legis electorals i assumir el control de la conselleria d’Ensenyament en cas de referèndum unilateral.

" La societat catalana no es quedarà a casa, que no es pensin que tindran un país mesell", ha advertit en una entrevista a Catalunya Ràdio. Segons ell, "els catalans, posats al límit, defensaran la seva autonomia": " Si està en joc que ens converteixin en una província ocupada, la gent respondrà". Per això preveu que en cas que l’Estat suspengui l’autonomia de Catalunya a través de l’article 155 la mobilització al carrer serà massiva i l’executiu estatal no la podrà aturar. "Si ho ordenen als Mossos, tampoc la podran aturar. Els Mossos poden aturar 500, 1.000 o 2.000 persones, però no 2 milions".

Mas, Ortega i Rigau han parlat a Catalunya Ràdio del judici que comença dilluns i en el qual confien a sentir l’escalf de la societat catalana. "El 9-N va ser una demostració pacífica de democràcia i l’acompanyament serà un nou acte de democràcia i civisme", ha opinat Ortega amb relació a la concentració de dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que han promogut les entitats sobiranistes.

"Estem tranquils pel que vam fer i arribarem fins a instàncies europees si la justícia espanyola ens tomba els recursos", ha assenyalat Mas, que ha destacat la rellevància del judici pel 9-N. "Nosaltres tres i Francesc Homs representem el primer govern democràtic de la història moderna a tot el món que serà jutjat per la via penal per haver posat urnes sense conseqüències jurídiques", ha alertat. " És un cas absolutament insòlit i vergonyós", ha afegit tot seguit.

LA CONCENTRACIÓ SOBIRANISTA A FAVOR DE MAS INDIGNA ELS JUTGES

Dues associacions judicials van alertar ahir de la ingerència en la independència judicial que suposa la concentració que han convocat per dilluns les entitats independentistes a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, coincidint amb l'inici del judici a Artur Mas per la consulta del 9-N. L'Associació Professional de la Magistratura, majoritària entre els jutges, va retreure l'intent d'influir en l'activitat del tribunal, mentre que la Francisco de Vitoria va parlar d'"escrache" instigat per l'expresident català. D'altra banda, un grup de juristes va qüestionar la legalitat del procés independentista.
El 6 de febrer tindrà lloc al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la primera sessió del judici a Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència i prevaricació en el 9-N, la consulta independentista que es va celebrar el 2014 malgrat estar suspesa pel Constitucional. Com ha passat en altres ocasions en les quals alts càrrecs de la Generalitat han estat citats davant d'un tribunal, les entitats independentistes estan convocant per a aquest dia una concentració de suport als acusats. "El 6-F ens jutgen a tots" és el lema de la manifestació convocada a les portes dels jutjats.
La iniciativa causa rebuig en dues de les tres associacions judicials: l'Associació Professional de la Magistratura (APM) i la Francisco de Vitoria, que la consideren un intent d'influir en la feina dels jutges. Jutges per la Democràcia, que reuneix al sector progressista de la carrera, ha acordat no pronunciar-se sobre aquest assumpte, segons va assenyalar ahir el seu portaveu, Ignacio González.

L'APM, de tendència conservadora, denuncia el que considera una "intenció d'ingerència" en la tasca del tribunal. "Es pot donar suport a un acusat. La llibertat d'expressió protegeix que qualsevol persona es pronunciï en defensa d'una altra que està protegida per la presumpció d'innocència. El que no és presentable és que aquest suport tingui una intenció d'ingerència i no diguem d'intimidació", assenyala Celso Rodríguez, portaveu d'aquesta associació.

Rodríguez admet que és difícil concretar la línia que separa el "suport" acceptable de la "pressió" censurable, però creu que la intenció dels convocants té més de la segona. En la mateixa línia s'expressa l'Associació Francisco de Vitoria, que assenyala directament Artur Mas com a instigador de la concentració. "Resulta desencoratjador, innecessari i fins i tot injust que la tasca diària es vegi enfosquida per mobilitzacions fomentades per qui no es resigna a ser un ciutadà més que, com qualsevol, ha de quedar subjecte a l'acció legítima i necessària dels tribunals", assenyala en un comunicat aquesta associació, que vaticina que el dilluns es produirà un "tumult innecessari" a les portes del tribunal, "a manera d'escrache institucional".

Informa:ELPAIS.CAT (3-2-2017)

RAJOY CONFIRMA L'"OPERACIÓ PRECINTE ": " NO AVANÇARÉ QUÈ FAREM O NO FAREM "

Mariano Rajoy dona validesa a les informacions aparegudes en els últims dies que apunten que el govern espanyol té un pla per aturar el referèndum fins a les últimes conseqüències. El president espanyol ha parlat sobre l'assumpte per primer cop aquest divendres i ha advertit als dirigents catalans que "no poden saltar-se la llei, és inacceptable".

Des d'una cimera de líders europeus a Malta, Rajoy ha detallat que "el govern espanyol té dues prioritats: parlar i que es compleixi la llei" i ha afegit que "ningú pot entendre que un govern pugui vulnerar la llei de manera tan evident com passaria si acceptessin la seva petició", en referència al referèndum que demana l'executiu català.

"El govern ha de respectar la llei", ha insistit, i ha justificat que, en cas contrari, "no estem en l'espai europeu sinó en una cosa diferent".

En la línia del que va dir la seva número dos a l'executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, Rajoy ha evitat detallar per on passen els plans de l'executiu, sense negar tampoc que sigui precintar escoles o assumir competències de la Generalitat: "Jo no avançaré esdeveniments ni dir el que farem o no. L'important és que siguem capaços de parlar però que siguem conscients que no podem actuar així".

"Una nació com la nostra no pot liquidar la llei per les decisions que puguin prendre de manera irresponsable alguns dirigents polítics", ha reblat.

UNA VINTENA DE SOCIETATS VALENCIANES MOSTREN EL SUPORT A MAS, ORTEGA I RIGAU PEL JUDICI DEL 9-N

Una vintena d'entitats, sindicats i partits del País Valencià han mostrat aquest divendres el seu suport a l'ex-president de la Generalitat, Artur Mas, l'ex-vicepresidenta, Joana Ortega i l'ex-consellera d'Ensenyament, Irene Rigau davant el judici per desobediència que se celebrarà aquest pròxim dilluns al TSJC per haver organitzat el procés participatiu del 9 de novembre de 2014. A través del manifest “Estem per la democràcia”, presentat en roda de premsa a València, els signants expressen el seu rebuig al procés judicial i el seu malestar “davant els darrers intents de l'estat espanyol de condicionar la situació política a Catalunya” . El manifest mostra el sentiment de proximitat” amb les agressions contra el poble de Catalunya” i remarca que “l'únic sostre acceptable per l'anomenat procés sobiranista no és altre que la voluntat popular expressada lliurement”.

El portaveu de la plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Toni Infante, ha manifestat que “no es pot combatre la democràcia judicialment” i que “els problemes que genera la democràcia només es poden solucionar amb més democràcia”. Infante ha afegit que el poble català “com tots els pobles del món té el dret a exercir democràticament els seus desitjos, dret a a votar i decidir sobre el seu present i futur, els límits que posa el sistema judicial i polític espanyol són profundament antidemocràtics”.

“Fem una crida a l'Estat espanyol a seure a negociar i escoltar els organismes internacionals sobre dret a decidir i autodeterminació”, ha dit Infante, remarcant que en aquests moments “hi ha una voluntat majoritària del poble català en favor a expressar en una votació quina vol ser la seva relació amb l'estat espanyol”.

JUNQUERAS SUBRATLLA EL DESPLEGAMENT TERRITORIAL DE LA HISENDA PRÒPIA EN PLENA CONFRONTACIÓ AMB L'ESTAT

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, acompanyat del secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó i del director de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), Eduard Vilà, han inaugurat aquest divendres la primera oficina territorial de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). El local, el primer dels quinze que s’obriran arreu de la geografia catalana en els propers mesos, estarà operativa dilluns vinent i donarà servei als contribuents del nord de Barcelona. està ubicada al barri del Poblenou de la capital catalana.

Junqueras ha destacat en ple xoc amb l'Estat -la Moncloa ja es planteja precintar col·legis electorals i prendre el control de conselleries en el cas que es convoqui el referèndum- que la nova seu "exemplifica" els passos endavant de la Hisenda pròpia. De fet, el mateix Salvadó va confirmar aquesta setmana que l'ATC estrenarà el juliol un sistema informàtic capaç de gestionar l'IVA i l'IRPF.

Es tracta del primer pas en el desplegament territorial que l’1 de setembre ha d’haver culminat amb 14 noves oficines pròpies i una dotzena d’oficines compartides. La presència de l'ATC arreu de la geografia catalana possibilitarà desenvolupar totes les funcions tributàries i preparar els fonaments de la futura Hisenda catalana.

Junqueras ha informat que s’instauraran locals en cadascuna de les 8 vegueries i en les zones de més concentració de població. Per això, hi haurà oficines específiques a totes les capitals de les comarques metropolitanes, que “permetran donar una cobertura sobrada a totes les peticions”. Globalment, hi haurà 168 punts d'atenció i els efectius previstos per dotar aquestes noves oficines, tant pròpies com compartides, és de 277 nous llocs de treball.

El desplegament territorial de l’ATC es complementa amb els punts de servei de la xarxa Tributs de Catalunya, que avui ja compta amb un total de 144 oficines que realitzen els serveis de finestreta única, gràcies als acords de col·laboració signats amb les quatre diputacions catalanes, l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Comarcal de la Selva.

Esforç de l'ATCEl conseller d’Economia ha recalcat que, a part del desplegament territorial, l'ATC està treballant en diversos àmbits com la incorporació de nou personal o el desplegament d’un potent sistema informàtic per tal de garantir "un servei de qualitat als contribuents del país i un servei equilibrat des del punt de vista territorial i demogràfic".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (3-2-2017)

FINANCIAL TIMES: " EL JUDICI PEL 9-N POT SER CONTRAPRUDENT PER A MADRID "

‘El judici sobre el referèndum no vinculant pot ser contraproduent per a Madrid’, diu avui el diari Financial Times. L’article, publicat tres dies abans de començar el judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, inclou declaracions de l’ex-president de la Generalitat. El periodista Tobias Buck, que és qui signa l’article, diu: ‘Mas creu que el significat del seu judici va més enllà del tribunal de Barcelona. Ofereix al moviment independentista català una oportunitat de galvanitzar l’opinió pública, i espera el seu dia al tribunal amb delit.’

També s’hi recullen declaracions de Mas: ‘Per a nosaltres això no és pas un regal. Això pot aturar les nostres carreres polítiques durant uns quants anys. Però per al projecte de creació d’un estat sobirà és positiu perquè mobilitza la gent. Mobilitza fins i tot la que no és favorable a la independència.’ I afegeix: ‘És un judici polític que té poc fonament legal. Això direm al tribunal. I també que estem convençuts que no es va cometre cap crim i que estem disposats a portar aquest cas al Tribunal Europeu d’Estrasburg.’

El Financial Times continua: ‘Mas diu que acceptarà la decisió del tribunal, però que apel·larà contra qualsevol veredicte de culpabilitat. També diu que se sentirà obligat per la decisió del tribunal només “mentre estiguem sota la jurisdicció espanyola. Si Catalunya té prou força per a canviar l’statu quo i construir un estat, això canviarà radicalment”.’

El judici –afegeix el diari– arriba en un moment de màxima tensió entre Espanya i Catalunya. ‘No sé de cap altre president elegit democràticament que hagi estat portat a judici simplement per haver permès a la gent de votar’, diu Mas.

Informa:VILAWEB.CAT (3-2-2017)

EL BARÇA PRESENTA LA MODIFICACIÓ URBANÍSTICA PER CONSTRUIR L'ESPAI BARÇA

El Barça ha presentat la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) en l’àmbit de les Corts per abordar la construcció de l’Espai Barça, recinte que agruparà la remodelació del Camp Nou i la construcció d’un nou Palau Blaugrana.

L’objectiu és del club és integrar un recinte privat dins del barri perquè socis, veïns i visitants es beneficiïn. Es volen eradicar els vehicles per aconseguir un gran espai obert a tothom, que sigui capaç d’acollir diferents tipus d’esdeveniments, a part del futbol. L’Espai Barça reordenarà més de 27,5 hectàrees, eliminant la tanca exterior i els desnivells.

La proposta del Barça a l’Ajuntament es basa en cedir 14.000 m2 de sòl, guanyant 18.700 m2 de zones verdes i l’accés a un espai públic obert de 40.000 m2. Per la seva banda, el club augmenta en 63.600 m2 el sostre edificable d’equipament (renovació Camp Nou i construcció nou Palau Blaugrana) i 36.000 m2 d’usos terciaris (oficines i hotel).

El Camp Nou patirà remodelacions per fases, sense que afecti al transcurs normal de les temporades. Els canvis a les graderies es realitzaran durant l’estiu, mentre que l’estructura i la façana patiran variacions sense restriccions. La construcció dels diferents elements d'aquest Espai Barça seguirà un ordre lògic: primer es traslladarà el Miniestadi, després s'aixecarà el nou Palau i per últim, es culminarà l'obra amb la remodelació del Camp Nou.

SANTAMARIA VA AL PRAT PER LLOAR EL DIÀLEG D'UNES OBRES AMB RETARD I S'OBLIDA D'AVISAR EL CONSELLER

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha visitat aquesta tarda les obres de l’accés ferroviari a l’aeroport del Prat de Barcelona acompanyada del ministre de Foment, Iñigo de la Serna. La raó del viatge, ha estat, segons Santamaría, explicar les inversions en infraestructures de l’Estat a Catalunya fruit, segons ha dit, "de la via del diàleg". La visita, però, s’ha saltat el protocol. Ni des de Vicepresidència ni des del Ministeri de Foment s’han fet saber les seves intencions al conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.

Aquest matí, en una roda de premsa posterior a la reunió de la Taula del Corredor Mediterrrani, el conseller ha titllat la visita de "propagandística" i ha ironitzat que el titular de Foment sempre “visita la mateixa obra”, els accessos ferroviaris a l’aeroport, perquè no poden anar a veure'n d’altres com l’estació de la Sagrera o el Quart Cinturó, per falta de fets tangibles.

A parer del conseller, aquestes visites es converteixen en l’“expressió dels incompliments” del govern espanyol a Catalunya. “Molta faramalla i poca concreció”, ha reblat.

PERÒ, QUI HA ORDENAT LES DETENCIONS ?

"Però qui ha ordenat les detencions?"
David González
Que avui dia la informació corre com un llamp n'estàvem al cas. El que no sabíem és que de tant ràpid com va fabrica postveritats a la velocitat de la llum. La frontera entre la veritat i la mentida, la realitat i la ficció cada cop és més prima. El cas de l'Operació Pika n'és la prova. Passeu i llegiu/veieu.

A vostè no l'han detingut, no és del tot cert o és poc cert. Això que vostè està llegint als digitals de la corda, de la corda de la Moncloa, és a dir, que vostè és un amic d'Artur Mas o algú del seu entorn i que l'acaben de detenir per allò del 3% de l'antiga Convergència, encara no s'ha produït, però el cas és que a vostè ja l'han detingut. Bé, no ben bé. Però és que, a més a més, la qual cosa encara és més preocupant, tampoc no se sap ben bé del cert qui ha ordenat "detenir-lo".

De fet, a vostè el que li ha passat o li pot passar és, més aviat que, d'entrada, l'han "retingut" mentre uns senyors de la Guàrdia Civil, que efectivament s'han presentat a casa seva o al seu despatx, li regiren els calaixos durant hores i hores i hores. Però el cas, és que vostè ha continuat "detingut" i no se sap ben bé per ordre de qui: la Guàrdia Civil? El jutge? El fiscal?

Això és el que ha succeït -perquè passar, ha passat- aquest matí arran de l'Operació Pika contra el presumpte finançament irregular de CDC, durant la qual han estat retinguts/detinguts durant moltes hores sense que se sabés ben bé per ordre de qui i abans que a la pràctica se'ls "detingués" el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, l'exsecretari d'organització de CDC, Francesc Sànchez, i l'extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Antoni Vives.

IMPERIALISME: MILITARS I POLICIES ESPANYOLS AFIRMEN AL TRIBUNAL D'ESTRASBURG QUE ANDORRA ÉS ESPANYA !

La defensa d’un grup de més de tres-cents militars, guàrdies civils i policies espanyols en un cas que estudia el Tribunal Europeu dels Drets Humans a Estrasburg ha refusat que el cas sigui atès pel jutge andorrà Pere Pastor. L’argument de la defensa és que ‘és un jutge espanyol’ i, doncs, no pot intervenir en un cas on es jutja gent ‘del seu país’.

Els militars i policies han dut a judici l’estat espanyol per haver intentat eliminar el límit imposat a les seves pensions des de fa 33 anys. Segons el Diari d’Andorra, l’advocat Fernando Osuna, encarregat de la defensa d’aquests militars, ha adduït que era il·legal que un jutge resolgués demandes ‘del seu estat’.

Aquesta polèmica arriba en un moment de molta alarma a Andorra per la pressió espanyola sobre el Principat, que ha arribat a incomodar França. Precisament ahir, Andorra i Espanya van acordar una trobada entre sengles caps de govern.

Informa:VILAWEB.CAT( 3-2-2017)

LA FALANGE ASSEGURA QUE ELS MOSSOS D'ESQUADRA ESTAN REBENT FORMACIÓ A ISRAEL

El líder de Falange espanyola, Norberto Pico, ha publicat un vídeo al canal oficial de Facebook del partit on ha demanat al govern de Rajoy que suspengui l'autonomia catalana. Entre els arguments que posa sobre la taula per demanar la suspensió, destaquen alguns, que de ser certs, suposarien un punt d'inflexió del procés sobiranista.

Pico afirma que és sabut, a través dels mitjans de comunicació, que "els Mossos d'Esquadra estan rebent formació a Israel per conformar un exèrcit propi a Catalunya".

A part, el líder falangista també assegura que la Generalitat hauria arribat a "un acord amb l'OTAN i altres països" per tal que es reconegués l'estat català en cas d'una independència unilateral.

Pico acaba instant al govern espanyol que actuï amb urgència: "Què més han de fer els separatistes per tal que Rajoy es posi a treballar per aturar el cop secessionista?".

Les explicacions del líder falangista no acaben aquí i afirma que les accions de la Generalitat "no són amenaces, són fets: un cop d'estat, anunciat i televisat" i avisa que "s'ha de suspendre ja l'autonomia i aturar als colpistes".

Informa:RACOCATALA.CAT (3-2-2017)

N.de la R.

Té nassos que la Falange (Tradicionalista i de las JONS? ) parli de "colpistes". Recordo que encara no fa pas gaire es cridava a les manifestacions: " vosaltres feixistes sou els terroristes ".

ESCAMPADISSA DE FULLETONS FEIXISTES PEL CENTRE DE PALMA

Aquesta setmana, Palma s'ha llevat amb fulletons feixistes escampats pel terra. Els papers recorden les víctimes del bàndol franquista que van perdre la vida a Aravaca, Paracuellos de Jarama i Torrejón de Ardoz, i estan segellats per La Falange. Alguns d'ells van aparèixer al carrer 31 de desembre, via que commemora la diada sobiranista -ara ja diada oficial- de l'illa.

'No podem baixar la guàrdia'

L'historiador i membre fundador de l'associació Memòria de Mallorca Bartomeu Garí assegura que aquest no és un fet "aïllat" i que "no podem baixar la guàrdia" davant d'actes com aquest. Diu que els autors del fulletó, que conté errades ortogràfiques, formen part del petit "reducte de nostàlgics feixistes" que existeix a l'illa i que encara es dedica a fer accions esporàdiques que vulneren la memòria històrica. Garí creu que la justícia "hauria d'intervenir".

Amb tot, l'especialista en la repressió de la guerra civil i el franquisme a Mallorca diu que no cal tenir "por" i reconeix que s'han fet moltes passes en matèria de recuperació de la memòria històrica a Mallorca els darrers mesos. Sens dubte, un dels moments més àlgids d'aquest procés ha estat l'exhumació de la fossa comuna de Porreres el passat mes de novembre que permetrà la identificació de familiars afusellats pel franquisme. Aquesta no és la primera vegada que la capital mallorquina es lleva amb butlletes amb contingut feixista als carrers. Els atacs d'aquests grupuscles neofranquistes succeeixen de tant en tant a l'illa.

Garí recorda com, a Petra, els actors de l'obra Porreres 1936 van trobar-se a les portes del teatre una fotografia del Comte Rossi, símbol de la repressió franquista a Mallorca. També com, a Porreres, la placa del Racó de la Memòria –un espai d'homenatge als republicans afusellats durant la guerra civil espanyola– va desaparèixer pocs dies després de ser inagurada. O quan, l'any 2007, algú va talar alguns dels arbres del Bosc de la Memòria que havien plantat els familiars de les víctimes en record als seus desapareguts. Els illencs estan pendents de l'aprovació de la nova llei de memòria històrica, que s'està redactant aquests dies, i que segellarà assumptes com el monument franquista de Sa Feixina –encara dempeus– i dedicat a la tripulació del creuer Baleares, el buc de guerra dels nacionals que va ser enfonsat durant la guerra civil espanyola.

Informa:RACOCATALA.CAT (3-2-2017)

CAMPANYA PERQUÈ EL MÓN DE L'EMPRESA NO MENYSTINGUI EL CATALÀ

Utilitzar la terminologia en català relacionada amb el món de l’empresa. Aquest és l’objectiu de la campanya "Per comunicar, clar i català", que ha posat en marxa la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), juntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i el TERMCAT. Els promotors asseguren que cal difondre la importància de no adoptar "indiscriminadament" anglicismes innecessaris en entorns professionals.

En aquest sentit, reivindiquen paraules com flux de caixa, empresa emergent o part interessada, enlloc de cash-flow, start-up o stakeholder. "Seguim el ritme de l’aparició incessant de nous conceptes i treballem per trobar l’equilibri en assumir noves formes d’expressió, sense quedar ancorats en un purisme exagerat i sense perdre entitat per la interferència desmesurada d’altres llengües", assegura Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística. La campanya té l’objectiu de donar a conèixer 50 termes del món empresarial que, en aquests moment, no s’utilitzen freqüentment.

Informa:RACOCATALA.CAT (3-2-2017)

QUÈ EN FAREM ARA DE MANUEL VALLS ?

"Què en farem ara d’en Valls?"

Xavier Deulonder i Camins

Si François Hollande va renunciar a presentar-se a la reelecció, cosa que el converteix en allò que als EUA se’n diu un “ànec coix”, era, òbviament, perquè no es veia pas amb cor de passar a la segona volta de les eleccions; partint d’aquest fet, no ha estat, doncs, cap sorpresa la derrota en les primàries socialistes de Manuel Valls, nomenat primer ministre el 2014 per així intentar salvar el govern d’Hollande. Arribarà Benoît Hamon a la segona volta de les presidencials? Tal com estan les coses, no ho veig pas gaire clar, encara que aconsegueixi superar l’índex de vot que va obtenir Coluche el 1981.

Així doncs, què en farem ara d’en Valls?

Que el nomenin ambaixador a Barcelona depèn, en primer lloc, que al Principat es guanyi el referèndum sobre la independència i, en segon lloc, que el president de la République sigui François Fillon, qui, malgrat no ser del seu partit, podria considerar-lo una persona idònia; evidentment, si la presidenta és Marine Le-Pen, millor que no n’hi hagi cap d’ambaixador francès a Barcelona perquè vés que no hi enviessin Robert Ménard, Louis Aliot o, fins i tot, Jean-Marc Pujol. Les places d’alcalde d’Évry, o de president ja sigui del consell departamental de l’Essonne o bé del consell regional de l’Île-de-France no sembla pas que, ara per ara, estiguin vacants; per tant, el podrien destinar a la Catalunya Nord; al capdavall, amb les seves manifestacions que el català és una llengua minoritària ja ha demostrat que, al sud del Pirineu, no esvalotaria pas l’aviram; suposo que tothom ho entén que si la frontera amb França fos al massís de les Corberes, dir a París que el català és una llengua europea com qualsevol d’altra no seria pas cap problema, igual com tampoc no passaria res si un ministre del govern francès parlés en català; espero, d’altra banda, que Manuel Valls ja s’hagi recuperat del tràngol que va passar a la seu de Ràdio Arrels quan li van adreçar una pregunta en català.

RAMON FERRER, REELEGIT PRESIDENT DE L'ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

Ramon Ferrer ha estat reelegit presidente de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el ple que s’ha fet avui. Ferrer ha obtingut, en primera votació. 11 vots a favor, pels 7 que havia aconseguit l’altre candidat, Josep Palomero.

El 22 de desembre proppassat aquests mateixos candidats no van aconseguir la majoria absoluta en cap de les tres votacions que es van arribar a fer. Aquell dia hi hagué abstencions. I també alguna jugada estranya entre alguns acadèmics que van prometre el suport a l’un candidat o a l’altre i després no els el van donar. El vot és secret.

Pel que fa a la resta de càrrecs, Rafael Ramos, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia, ha presentat l’única candidatura a la vice-presidència. En les eleccions del mes de desembre, Antoni Ferrando també optava a aquest càrrec.

Verònica Cantó és també l’única que opta a la secretaria, càrrec que ja exerceix ara.

Per a les dues places de vocals s’havien presentat els acadèmics Immaculada Cerdà, Artur Ahuir, Àngel Calpe i Honorat Ros.

Informa:VILAWEB.CAT (3-2-2017)

SENYORS JURISTES ESPANYOLS PANXACONTENTS: NO ENS MAMEM EL DIT

Per Ramon Serra, editor

Tots aquests juristes ben panxacontents amb el sistema espanyol que han fet un manifest a favor del marc jurídic  actual no haurien d'oblidar allò que deia Fernando VII: "vayamos todos por la senda constitucional y yo el primero". Per tant, primer haurien d'exigir que el govern de Rajoy complís les 29 sentències dels tribunals que van donar la raó a Catalunya. No hauria de ser el govern de l'Estat el primer en complir les sentències? Per què aquest silenci còmplice?

D'altra banda, tothom sap que el govern espanyol es passa per l'entrecuix sentències i lleis europees com, per exemple, la Carta de les Llengües Minoritàries, signada per Espanya , naturalment, que obliga els governs al seu compliment a la justícia. Han protestat alguna vegada aquests doctes savis perquè pràcticament el català no s' hi pot usar?

I el que és més greu encara: en lloc de demanar l'anul·lació del judici a Mas, Ortega i Rigau per fer una consulta ara ens surten amb un ciri trencat sobre la independència. Com és que aquests doctes savis en dret no han volgut defensar la llibertat d'expressió? No saben que la llibertat d'expressió és un dret fonamental a Europa? No haurien de demanar l'expulsió d'Espanya precisament per aquesta falta de compliment de les lleis reconegudes en el marc europeu?

I una altra: com és que no vàreu dir res quan el TC va suspendre alguns articles de l' Estatut...que va deixar intactes en altres estatuts? No teniu res a dir sobre la llei de l'embut?

I, finalment, ja no cal ni parlar del potineig de la justícia amb el canvi de magistrats-- perdoneu-me si no sé precisar bé la nomenclatura dels càrrecs jurídics--- i si cal amb allò de ja ho  " afinarà" la Fiscalia? És que  afirmar que s'ha destruït el servei sanitari català no és un greu delicte?

En fi, podríem fer una llista llarga d'un memorial de greuges. Entenc que com que  tots aquests personatges viuen molt bé , per tant, entre altres coses els deu preocupar ben poc el sistema sanitari català. Però, per favor, no ens feu passar bou per bèstia grossa ni ens mamarem el dit amb els vostres raonaments jurídics que només enmascarem un espanyolisme servil,un colonialisme perjudicial per a la gran majoria del poble catala.

(3-2-2017)

ARAGÓ NO TÉ A PUNT EL MONESTIR DE SIXENA PER UBICAR-HI LES PINTURES PROCEDENTS DE CATALUNYA

La sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena no té cap instal·lació amb climatització que garanteixi la conservació de les pintures murals que Aragó reclama al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), malgrat el que van assegurar els dirigents de la comunitat amb el president al capdavant, Javier Lambán, divendres passat durant la presentació de l'exposició de 51 objectes que Catalunya va lliurar a Aragó el 26 de juliol. Els treballs realitzats entre el setembre i mitjan gener per rehabilitar aquest espai —substitució de la coberta, consolidació i reforçament estructural dels arcs, reposició de revestiments i fusteries i la dotació d'un paviment tècnic elevat de pedra—, en els quals s'han invertit 252.700 euros, amb la finalitat de poder acollir les pintures si la jutgessa obliga el MNAC a lliurar-les, no inclouen els d'aclimatació i ventilació, com reconeixen ara des del Govern aragonès. “El Departament de Cultura ha treballat perquè l'espai estigui condicionat i hi ha disposat maquinària provisional. El 2017 es licita i contracta el sistema definitiu de climatització”, asseguren fonts de la conselleria que dirigeix Mayte Pérez. “La maquinària no s'ha comprat perquè és la que s'utilitza per a la climatització d'espais per a exposicions artístiques temporals. Seran allà mentre s'instal·la la que quedarà definitivament”, afegeixen aquestes fonts.

“Per què encendre el forn si encara no s'hi ha posat el pollastre”, va resumir divendres Fernando López Barrena, arquitecte en cap del Servei de Conservació i Restauració del Patrimoni d'Aragó, que ha supervisat la restauració, després que aquest diari li preguntés per què feia tant de fred a la sala i l'aire corria lliurement. López Barrena acabava d'assegurar, davant de la complaença de tots els polítics: “La utilització de les tecnologies més sofisticades fa que les condicions de conservació de la sala capitular siguin millors que les del MNAC, perquè són més modernes”. Per la seva banda, Lambán va assegurar que les condicions de les sales, tant la de l'antic menjador de les monges santjoanistes on s'exposen les 51 obres retornades per Catalunya com la de la sala capitular, eren “perfectes” i que estaven “disposats a publicar informes” que ho deixaven clar.
Però el forn sembla que encara no està preparat per escalfar el pollastre de Sixena. En la memòria de les obres del projecte de restauració, al qual Piedra Casbi, SL, empresa guanyadora del concurs, “s'ha hagut d'ajustar estrictament”, segons les prescripcions tècniques del contracte, es preveia la creació d'una cambra sanitària per sota del paviment que permeti fer-hi conduccions d'aire, però, com s'especifica en la memòria, el condicionament de la sala “no forma part del contingut d'aquest projecte”. El cronograma que l'empresa va presentar amb la previsió i el calendari de les obres tampoc recull que s'hagi fet cap climatització a la sala capitular.

QUÈ PASSARÀ SI L'ESTAT PROVA D'INTERVENIR O SUSPENDRE L'AUTONOMIA ?

Què passarà si l’estat espanyol prova d’intervenir la Generalitat o dissoldre l’autonomia?
Creixen les amenaces d'una possible intervenció directa de l'autonomia per part del govern espanyol

El govern espanyol pot intervenir la Generalitat de Catalunya? Podria dissoldre-la? Podria nomenar un president titella, no elegit pels ciutadans? I aquest president podria exercir les seves funcions? El president de la Generalitat acceptaria de ser substituït a la força? I com reaccionarien els ajuntaments i els ciutadans? I els mossos d’esquadra?

Aquests darrers dies han crescut els rumors, les amenaces i les opinions sobre la possibilitat d’una intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. El govern de Rajoy ha anunciat que està disposat a prendre les mesures que calgui per impedir el referèndum. Els mitjans espanyols apunten fins i tot a filtracions sobre una possible suspensió de l’autonomia catalana. Però és possible, això?

Molt poc fonament jurídic
L’autonomia forma part del marc jurídic espanyol. El dret d’autonomia és consagrat a l’article 2 de la constitució i els estatuts autonòmics formen part del marc constitucional. Tenen la constitució per sobre, però no són simples lleis com les altres.

El govern espanyol ha insinuat dues possibles vies d’intervenció. La més habitual és la de l’article 155, però també podria aplicar el famós i polèmic article 8.

UN GRUP DE JURISTES ESPANYOLS DE CATALUNYA IMPULSEN UN MANIFEST EN FAVOR DEL MARC JURÍDIC ACTUAL

Una trentena de juristes catalans han impulsat ' El dret, al servei de les llibertats', un manifest en contra de la via unilateral que considera "il·legítim" qualsevol intent de "transgredir" el marc jurídic actual. Entre els signants del text, presentat aquest dijous a Barcelona, destaquen els noms de l'exvicepresident del TC Eugeni Gay, l'expresident de l'Audiència de Barcelona Javier Béjar i l'exdiputat i exsenador de CiU Jordi Casas.

Subratllen que "qüestionar els fonaments de l'estat de dret" i "menystenir" els òrgans encarregats d'aplicar les lleis" no és una "opció lícita ni legítima". Per als signants,"això suposa posar en perill el sistema de drets i llibertats nascut amb el pacte constitucional, fruit de l'esforç i compromís de tots" i adverteixen que "no hi ha autèntica democràcia fora de l’estat de dret i de l’imperi de la llei".

El manifest també planteja la preocupació dels signants respecte de l'ús de "termes i conceptes jurídics sense el mínim rigor exigible" per part d'alguns sectors i mitjans. Davant d'això, exigeixen " recuperar el rigor jurídic perdut" i demanen que el debat públic es desenvolupi "en el marc del necessari respecte a les lleis i a les decisions dels tribunals encarregats de fer-les complir, garants de la convivència pacífica i dels drets i llibertats de tots".

Pel que fa a la Unió Europea, argumenten que la garantia dels drets i llibertats dels ciutadans, "únicament és possible des del respecte a l'ordenament jurídic de la UE i dels seus estats membres" i recorden que "en el marc de la construcció europea no hi caben postures unilaterals".

Informa:ARA.CAT (3-2-2017)

QUINA CASUALITAT! A TRES DIES DEl 6-F ARA ENS ENTRETENEN AMB L'OPERACIÓ PIKA DE LA GUÀRDIA CIVIL

"Diguin-me malpensat"
Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
“Quina casualitat, que a cada pas que es fa hi hagi a punt un tallafoc!

Diguin-me malpensat, però a mi em sembla molta casualitat que a tres dies del 6-F ahir ens passéssim tot el dia entretinguts amb l'operació Pika aquesta de la Guàrdia Civil. Em sembla molta casualitat que després de mesos sense saber-ne res, ahir, just l'endemà que l'Estat hagués advertit que si cal farà servir la força per aturar el referèndum previst a Catalunya, el cas es despertés de sobte, amb un gran desplegament i amb prop d'una vintena de detencions, retencions o com se n'hagi de dir. I encara sembla molt més casual i curiós que tota la parafernàlia es muntés a instància de la fiscalia anticorrupció (això és, la fiscalia general de l'Estat), i no pas del jutge del Vendrell que porta el cas. Quina casualitat les formes de fer-ho (altre cop bombo i platerets i platós, tertulians i diaris afins en marxa) i quina casualitat el moment.

Diguin-me malpensat, deia, però a mi em sembla que tampoc deu ser cap casualitat que, just l'endemà de la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brussel·les, algun diari es fes ressò dels excessos lingüístics del senador Vidal i de la seva capacitat d'imaginació i que, quina casualitat, l'endemà tot l'aparell judicial es posés a investigar el cas amb una celeritat mai vista. Hi ha una constatació clara, i és que l'Estat mateix ha donat per liquidada l'operació Diàleg, que mai va existir realment, i que ara no en desaprofitarà ni una. I que a cada èxit o pas que es faci en un costat, casualment sortirà un tallafoc per evitar que l'èxit s'expandeixi. Diguin-me malpensat, però tampoc deu ser cap casualitat que aquesta setmana, a les portes del 6-F, s'hagi sabut que a Òmnium i a l'ANC, encarregats de mobilitzar el personal, els exigeixen el pagament immediat de més de 400.000 euros per haver vulnerat la llei de protecció de dades.

I ara vostès em poden dir que el que em passa és que veig conspiracions, conjures i complots allà on no n'hi ha. Però, saben què em passa? Que, a diferència del Suprem, que va arxivar el cas, a mi em costa arxivar del meu cervell algunes converses, constatades i amb àudios disponibles, per exemple d'exministres i excaps de l'Oficina Antifrau que comptaven amb qui els afinava les coses. Diguin-me, doncs, malpensat.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (3-2-2017)

OI TANT! RIVERA NO DEIXERÀ SOL RASJOY SI CONSUMA L'OPERACIÓ PRECINTE

Mariano Rajoy no estarà políticament sol si decideix consumar l'anomenada Operació Precinte per impedir que es voti en el referèndum sobre la independència anunciat pel Govern català. El líder del Partit Popular tindrà el suport d'Albert Rivera, tot i que la formació taronja advoca per exhaurir totes les vies legals abans d'aplicar les mesures de coerció més extremes que preveu el pla del president espanyol.

"No el deixarem sol. Ciudadanos sempre defensarà la unitat entre les forces constitucionalistes", van manifestar a El Nacional fonts de màxima confiança de Rivera, en relació amb la culminació del procés sobiranista que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fixar a molt estirar la tardor de 2017. Les persones preguntades afirmen que Rajoy no els ha consultat sobre l'assumpte, ni tampoc han mantingut converses al respecte, tot i ser socis de pacte d'investidura que volen garantir la unitat de la Nació espanyola.

A aquestes paraules s'hi sumen les del portaveu de la formació, Juan Carlos Girauta, al desembre. Davant l'acord transversal del Pacte Nacional pel Referèndum entre JxSí, els Comuns i la CUP, Girauta va respondre instant Rajoy a abandonar els "complexes" i demanant –si calia– les claus dels col·legis als seus directors –via carta d'un jutge– perquè no hi col·loquessin les urnes. Aquest denunciava que permetre un altre "error" com el 9-N, només "engreixava" el nacionalisme. Al seu parer, es va "descafeïnar" l'actuació sobre la consulta sota l'empara que no tenia efectes jurídics.

PUIGDEMONT OFERIRÀ DILLUNS UN MISSATGE INSTITUCIONAL ABANS DE LA MOBILITZACIÓ PEL JUDICI DEL 9-N

El Govern s'abocarà a la mobilització prevista per dilluns 6 de febrer en suport a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau. El president, Carles Puigdemont, farà una declaració institucional amb motiu de l’inici del judici per a l'organització de la consulta del 9 de novembre.

El cap de l’executiu farà el missatge a les vuit del matí des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat i serà transmès per TV3. Un quart d'hora després, a les 08.15, hora prevista per a la mobilització convocada per les entitats sobiranistes, sortirà del Palau amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per anar cap al Tribunal Superior de Justícia.

Mas, Ortega i Rigau s'asseuran al banc dels acusats per haver tirat endavant el procés participatiu del 9 de novembre, acusats de desobediència i prevaricació, per la qual cosa s'enfronten a una pena de deu anys d'inhabilitació, en el cas de Mas, i nou per a Rigau i Ortega.

Qui també ha donat suport a Mas i a les exconselleres és el Parlament basc. La cambra ha aprovat, amb el suport d' EH Bildu i el PNB, una iniciativa parlamentària que assegura que "no es pot encausar el compromís i l'obligació que tenen els representants de la societat de consultar el poble". "Consultar no pot ser delicte", assegura. La iniciativa ha tirat endavant amb el suport dels sobiranistes, l'abstenció d'Elkarrekin Podem i el vot en contra del PSE i el PP.

El Parlament basc ha fet una crida al govern espanyol perquè "segueixi el camí que va emprendre el govern britànic a Escòcia perquè Catalunya, Euskal Herria o qualsevol altre poble que així ho volgués, pogués decidir lliurement el seu futur en funció únicament de la voluntat de la ciutadania".
Informa:ARA.CAT (2-2-2017)

NEUS MUNTÉ: " NO PODEM DESCARTAR RES, NI TAMPOC L'ÚS DE LA FORÇA PER PART DE L'ESTAT "

Neus Munté (Barcelona, 1970) és l'actual portaveu del Govern i consellera de la Presidència. A més de vicepresidenta del PDeCAT. Ha estat també vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família. Per fer aquesta entrevista ens rep en el seu despatx del Palau de la Generalitat. En una de les taules de la sala hi ha una petita urna de cartró, com les que es van fer servir el 9 de novembre del 2014, un regal que li va fer l'exvicepresidenta Joana Ortega el juny del 2015 quan li va fer el traspàs de cartera, i que sempre ha acompanyat Munté. Més de dos anys després de la celebració de la consulta, l'urna està de plena actualitat: "L'únic delicte que han comès Mas, Ortega i Rigau és el d’haver afavorit un acte 100% democràtic", assegura, i es mostra indignada amb l''Operació Precinte' de l'Executiu de Rajoy: "No es pot precintar la llibertat d’expressió, la de manifestació i la de pensament", diu.

-Sembla que l’Operació Diàleg ha durat poc...

-Jo diria que no ha existit mai. Ha estat una invenció, ha format part de la retòrica del govern de l’Estat, i nosaltres sempre hem exigit concrecions d’aquest diàleg. El diàleg no només es proclama, sinó que s’ha d’exercir, i no hem tingut cap exemple concret ni tan sols amb coses tan senzilles com donar resposta als 46 punts del document que en el seu moment Artur Mas va fer arribar al president espanyol. Ni resposta en aspectes sectorials, ni en compliment de sentències judicials, ni molt menys resposta en allò que és una petició molt majoritària a Catalunya, que és poder fer un referèndum.

-En aquests mesos d’Operació diàleg, doncs, no han rebut cap mena d’oferta concreta?

-No. Hem rebut negatives a afrontar totes aquestes qüestions. Primer se’ns va dir que es podia parlar de tot excepte del referèndum. No hi estàvem d’acord, però tampoc ha estat cert, perquè no s’ha pogut parlar de cap altre aspecte. Ara sabem que l’única resposta que ofereix el govern de l’Estat és l’amenaça i la persecució, no només de càrrecs electes o institucionals, sinó també d’estructures d’autogovern, com és el cas del sistema d’Ensenyament. Avui sabem que la resposta del govern espanyol a la demanda d’un referèndum és intervenir el nostre autogovern i posar precinte als col·legis electorals.

GRAN OPERACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL PEL FINANÇAMENT DE CDC A QUATRE DIES DEL JUDICI A MAS

Gran operació de la Guàrdia Civil pel finançament de CDC a quatre dies del judici a Mas
La Guàrdia Civil deté els ex-dirigents de CDC Antoni Vives i Francesc Sánchez i reté el president del Port de Barcelona
La Guàrdia Civil ha detingut per ordre de la fiscalia anticorrupció el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra; Antoni Vives, ex-tinent batlle de l’Ajuntament de Barcelona en època de Xavier Trias; i Francesc Sánchez, ex-dirigent de CDC, segons que ha avançat el diari El Español i informen diversos mitjans. Sánchez era un dels homes de més confiança d’Artur Mas a CDC, i fou l’encarregat de gestionar el procés de refundació del partit. L’operació té relació amb el suposat finançament irregular de CDC. Cambra ha estat alliberat després de finalitzar l’escorcoll a l’autoritat portuària, segons La Vanguardia.

L’operació s’anomena Pika i en total es preveuen dinou detencions, segons Europa Press. La Guàrdia Civil ha desplegat dos-cents cinquanta agents per a fer els escorcolls, a Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Rubí, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Lleida, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Girona i Berga, a més de Madrid i Majadahonda; n’hi ha una vintena, segons El Mundo, en empreses públiques d’infrastructures de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona. Els agents han entrat en les instal·lacions de l’Autoritat Portuària, a Barcelona d’Infraestructures Municipals SA (BIMSA), a Infraestructures.cat i en una desena d’empreses més.

PORT, TRENS, PLACES, ESCOLES I CARRILS BICI: LES 10 OBRES SOTA SOSPITA

La investigació engegada aquest dijous per la Guàrdia Civil sobre el presumpte pagament de comissions per obra pública comprèn quatre ens que adjudiquen obres milionàries: Infraestructures.cat –el principal licitador de la Generalitat–, Bimsa –el seu equivalent a l'Ajuntament de Barcelona–, l'Autoritat Portuària de Barcelona, un ens autònom de l'Estat i del Consorci d'Educació de Barcelona. EL PAÍS ha accedit al llistat de les 10 obres sota sospita que han motivat les entrades i els escorcolls practicats avui pel cos policial.

El cost d'aquestes obres és multimilionari i toca gairebé totes les tecles de l'obra pública: treballs al port, reformes urbanístiques estructurals, projectes ferroviaris, centres educatius i, fins i tot, carrils bici. La mercantil Copisa és una de les principals adjudicatàries d'aquests treballs i va ser durant molts anys, també, la principal donant de fons a la fundació CatDem, vinculada a Convergència. Les donacions eren la via que utilitzaven les empreses per pagar a Convergència Democràtica, segons la investigació. Oproler, també donant de la fundació, és una altra de les empreses escorcollades aquest dijous que més treballs acumula.

La Fiscalia Anticorrupció investiga en particular dues grans obres adjudicades pel Port de Barcelona: l'ampliació sud de la terminal i el dic est. Les obres del dic est ja van ser objecte d'una investigació judicial que està a punt d'arribar a judici. La Fiscalia demana en aquesta causa set anys de presó per a nou directius que, presumptament, van estafar el Port en la construcció del dic est. Les obres van ser adjudicades per l'Autoritat Portuària per 165 milions d'euros, quantitat que més tard es va ampliar fins als 197 milions.

TOT ÉS UNA CASUALITAT ?

Ha estat a primera hora del matí, amb detencions simultànies i una bona colla d'escorcolls, dins i fora de Catalunya, i mitjans de comunicació espanyols prèviament alertats. La Guàrdia Civil i la Fiscalia han detingut l'ex-coordinador de règim intern de CDC, Francesc Sànchez; l'ex-primer tinent d'alcalde de Barcelona, Antoni Vives; i el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra. Tots ells són molt propers a Artur Mas i estarien implicats, segons la investigació, en el cobrament de comissions il·legals per part del partit. Perquè ara? Quines implicacions té el cas? Mirem de respondre-ho:

1. El moment triat i els poders independents

El ministre de l'Interior, José Antonio Zoido, s'ha afanyat a desvincular les detencions del judici de la setmana que ve contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N. Excusatio non petita, accusatio manifesta. Un ministre del govern d'Espanya, menys encara el de l'Interior, no pot pretendre fer creure a aquestes alçades de la pel·lícula, i sobretot després dels moments de tensió que es van viure dimecres amb la fi de “l'operació diàleg”, que tot plegat és una actuació independent i sense condicionaments polítics de la Fiscalia i la Guàrdia Civil. El govern del PP ha optat per tancar la porta al diàleg i per aprofundir en la via judicial i repressiva contra el procés.

LA CAMPANYA DE SUPORT A MAS, ORTEGA I RIGAU SUPERA ELS 28.000 INSCRITS

La campanya convocada per les entitats sobiranistes en suport de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau amb motiu dels judicis el pròxim 6-F per haver organitzat el 9-N ha superat elss 28.000 inscrits. Ahir al vespre la xifra era de 25.000, i aquest matí hi ha hagut un increment considerable en les adhesions.

La xifra l’ha donat a conèixer l’ANC, que també ha explicat que ja hi ha 120 autocars programats. En el mateix comunicat es demana la utilització preferent de transport públic i en concret en el cas del metro es convida a la gent a fer ús de les estacions de plaça Urquinaona (L1 i L4), de Barceloneta i Jaume I (L4), de plaça Tetuan (L2), per evitar aglomeracions en l’estació d’Arc del Triomf.

Informa:VILAWEB.CAT (2-2-2017)

EURODIPUTATS CATALANS PORTEN EL PRECINTE DE COL·LEGIS ELECTORALS A EUROPA

Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Josep-Maria Terricabras (ERC) i Jordi Solé (ERC) han formalitzat una pregunta a la Unió Europea sobre "el precinte de col·legis electorals i el principi democràtic", arran de les declaracions provinents de Moncloa de dimarts a la tarda, en què s'especificava que l'executiu espanyol estaria disposat a precintar els col·egis electorals, fer-se amb el control dels mossos o intervenir la Consellera d'Eduació.

"Considera la Comissió que precintar col·legis electorals és una pràctica compatible amb el principi democràtic?", aquesta és la pregunta que els tres eurodiputats han emès a la institució europea. En el text presentat, Tremosa, Terricabras i Solé també demanen a la Comissió si considera una amenaça el fet de precintar les escoles per evitar la celebració del referèndum i, també, si es tracta d'una "violació del valor de la democràcia".

Demanen a l'executiu europeu si, en el cas que el govern espanyol efectuï l'amenaça, "s'activaria el mecanisme previst en l'article 7 contra el Regne d'Espanya", fent referència al procediment per constatar l'existència d'un risc de violació greu dels valors de la Unió Europea contemplats en l'article 2.

"Avui hem demanat a la Comissió Europea que actuï contra el possible ús de la força de Rajoy i el govern espanyol contra el referèndum català", ha explicat l'eurodiputat i economista Ramon Tremosa.

Informa:ElMON.CAT (2-2-2017)

ELS NÚMEROS BANCARIS PER INGRESSAR DINERS A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Per pagar les multes de l' Estat als independentistes l' ANC ha obert aquests comptes bancaris per tenir una caixa de resistència. Col·laborem-hi tots, encara que sigui amb uns pocs diners. La independència comença i acaba amb la butxaca...

Transferències bancàries als números de compte:
ES78 2100 5000 5102 0017 2439
ES41 3025 0002 4514 3338 9791

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

" Alguns catalans no s'adonen que Espanya vol liquidar Catalunya"

"El somni de la vicepresidenta" és un magistral article d'Andreu Mas-Collell publicat al diari Ara Exposa les quatre fases endegades per l'Estat espanyol per liquidar Catalunya. Hi ha catalans que no en són conscients. Segueix el text implecable d'Andreu Mas-Collell...

Sembla que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Crec, però, que l’ambició de guanyar per 10 a 0 va molt més enllà. El PP vol guanyar per 10 a 0 la guerra que va endegar ja fa molt temps per recuperar l’Espanya unitària de sempre, trasbalsada per la transició post-Franco (com ja va passar el 1931). Un advertiment: no crec que l’opinió espanyola, ni la de les seves elits, sigui homogènia. No menystindria les diferències entre el PP i el PSOE o Podem. Ni la varietat d’actituds envers Catalunya entre la gent de dretes, com tampoc entre la gent d’esquerres. Però, dit això, també és clar que, lamentablement, la dreta profunda i essencialista ha marcat l’agenda i domina, de llarg, el discurs i la iniciativa política.

El concepte d’Estat que encarna el PP simplement no pot tolerar la diferència. No pot tolerar ni Gibraltar. El PP vol viatjar al passat i vol arrossegar-nos amb ells. Des de la seva primera majoria absoluta, l’any 2000, estan en campanya permanent per aquest objectiu. I, com he dit, volen guanyar per 10 a 0. La seva estratègia de campanya té quatre fases.

La primera és recentralitzar i liquidar de facto l’estat de les autonomies. En aquesta tasca han avançat molt. Penseu, per exemple i significativament, que el primer que va fer el nou govern del PP l’any 2011 va ser avortar el procés que podria haver portat a la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat. Però potser el més notable, i més recent, és la tristíssima feina de la comissió d’experts sobre el sistema de finançament, que, amb les excepcions de la discrepància total de les Balears i la no presència de Catalunya, es podria resumir a donar carta blanca al ministeri a canvi de res, ni de quatre llenties. Ha estat patètic.

La segona, que els està sent més difícil, és domesticar Catalunya per encabir-la en el model unitari. Aspiren que Catalunya sigui com una regió francesa i Barcelona com Lió. Les regions franceses no només depenen en tot de París sinó que són felices de dependre de París. Això és el que somien els dirigents del PP. I pel que fa a la llengua, només cal mirar el que promouen a València i a les Balears: la folklorització i la degeneració cap a un patois. Que ningú es cregui que quan hagin liquidat l’estat de les autonomies permetran una excepció catalana. Van fer el cafè per a tothom per evitar-ho (“Catalunya és una nació i per tant nosaltres també”) i ara el retiren amb la mateixa intenció (“No som una nació i per tant Catalunya tampoc”).

Si aconsegueixen liquidar la diferència catalana llavors la tercera fase serà la laminació de l’autonomia basca. No sé si a Euskadi en són conscients, però la garantia de la seva excepcionalitat és la resistència catalana. Ara el PP dissimula (Ciutadans menys) perquè li convé. Però per a l’essencialisme de l’estat unitari no hi ha res consolidat. No hi ha excepcions.

I la quarta fase -de fet, no tant una fase com una faceta permanent d’activitat-és l’engrandiment de Madrid. Per al centralisme el tracte diferent de la capital no és una excepció, és l’arquitectura política natural. Això es porta a extrems exacerbats. No se’n té prou amb la capital acumulant totes les institucions de l’Estat. També es vol que tingui les millors infraestructures i que sigui l’hàbitat propi dels rics i dels centres de decisió econòmica. I per això cal que Madrid pugui tenir un règim fiscal més favorable que les províncies. De les recomanacions de la comissió d’experts del finançament n’hi ha una de sensata: harmonitzar l’impost de successions. No ho faran. Al contrari, és previsible que el proper sistema de finançament consagri l’excepcionalitat fiscal (perdó: la preeminència deguda) de Madrid.

I aquí és on pretenen arribar. És el camí que creuen que se’ls obre decisivament si en el conflicte de l’1-O guanyen per 10 a 0. Tinc amics que pensen que hem anat massa ràpid, que l’associació amb la CUP és problemàtica, que amb els resultats del 27-S no havíem de posar dates. En definitiva: que hem comès errors. Jo els dic que puc compartir aquests judicis però que ni ells ni jo volem, ara i aquí, que la vicepresidenta efectivament guanyi per 10 a 0. I això vol dir que el dia 1 d’octubre cal que es desplegui una gran, i pacífica, demostració de dignitat democràtica, i que estiguem en condicions de llevar-nos, el 2 d’octubre, amb el cap i la moral ben alts.

Informa:ARA.CAT (9.8-2017)

 

 

 

Visites Rebudes

06063051