ÀMPLI RESSÒ INTERNACIONAL DE LA DESFETA JUDICIAL DE LLARENA AMB PUIGDEMONT

La decisió del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Llarena de rebutjar el lliurament del president a l'exili, Carles Puigdemont, a Espanya, i de retirar totes les euroordres contra els exiliats, està tenint un gran impacte mediàtic internacional. Els principals mitjans se'n fan ressò i remarquen el cop que representa per a la Justícia espanyola.
Emissora britànica BBC

"Cas català: Espanya retira l'ordre d'arrest contra Puigdemont"
Diari escocès The National

"Això és un desastre per a Espanya"
Diari econòmic britànic Financial Times

"Un altre dia dolent per al sistema judicial espanyol. Puigdemont serà un home lliure mentre no travessi la frontera espanyola"
Agència France Presse

"Catalunya: la retirada de les euroordres internacionals és la "prova de la immensa feblesa" de la instrucció, segons Puigdemont"

"Amb la retirada de les euroordres internacional, l'antic president català, que viu a Alemanya, pot desplaçar-se a l'estranger una altra vegada. S'arrisca a l'empresonament si entra a Espanya"
Telenotícies alemany Tagesschau

L'ANC EXIGEIX " UNITAT, RESPONSABILITAT I ESTRATÈGIA " ALS PARTITS INDEPENDENTISTES "

L'Assemblea Nacional Catalana ha exigit avui als grups independentistes "responsabilitat, unitat i estratègia". Aquesta reclamació arriba l'endemà de la picabaralla entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana al Parlament per intentar acordar una sortida pactada a l'exigència del jutge Pablo Llarena de suspendre temporalment els diputats presos i exiliats.

Davant aquests fets, l'entitat sobiranista considera que "defensar la sobirania del Parlament i els drets dels diputats electes hauria de ser prioritat de la majoria parlamentària i de govern" i denuncia que ahir no va ser així. Per això, l'ANC ha demanat públicament, en una piulada, que els grups independentistes tinguin "unitat d'acció i una estratègia coherent per reprendre el camí a la independència".

Informa:ELNACIONAL.CAT (19-7-2018)

ELS JUTGES D'ÀGORA JUDICIAL MOSTREN SORPRESA I PREOCUPACIÓ PER LES REACCIONS DE LLARENA

L''associació de jutges i jutgesses Àgora Judicial ha expressat la seva "sorpresa i preocupació" en relació amb la retirada de la euroordre contra Carles Puigdemont, Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira. Segons l'associació judicial "la estratègia i el principi d'oportunitat, més que el de legalitat, estan guiant aquesta instrucció".

"No tenim constància de precedents similars en què una instància judicial hagi estat retirada una euro ordre prèviament emesa per por que sigui denegada (com en el cas previ belga) o perquè no sigui atesa per tots els delictes (com en el present cas alemany)", diuen en un comunicat.

Insisteixen que "la imatge exterior de la justícia espanyola no es pot permetre aquest tipus d'actuacions en les que sembla que consideracions estratègiques i fins i tot estètiques (evitar un judici asimètric amb dos grups d'acusats) passin per davant de consideracions de legalitat estricta, com el el deure de tot jutge de perseguir delictes que, erròniament o no, cregui que s'han comès".

Pablo Llarena ha retirat les euroordres de tots els consellers a l'exili i es nega a extradir Carles Puigdemont només per malversació després que el tribunal alemany hagi descartat la rebel·lió per què no h iva haver violencia en el procés independentista. Llarena també carrega contra la justícia alemanya i critica que sigui còmplice de l'ex president català.

Informa:ELNACIONAL.CAT (19-7-2018)

PUIGDEMONT PODRIA NO TORNAR A ESPANYA FINS D'AQUÍ 20 ANYS

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha renunciat a l'extradició de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont perquè només és per malversació. Llarena respon així el Tribunal de Schleswig-Holstein, que la setmana passada va admetre extradir Puigdemont per un presumpte delicte de malversació, però, va descartar fer-ho per rebel·lió. Conseqüentment, el jutge retira les ordres europees i internacionals de detenció dictades contra Puigdemont, però també contra els dels exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i la de Marta Rovira. Això vol dir que poden circular lliurement per tots els països del món, menys per Espanya. Si Puigdemont no vol entrar a presó, a Espanya no podrà tornar-hi fins d'aquí a 20 anys, quan prescrigui el delicte.

Llarena, però, descarta portar el cas al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg, perquè considera que qui hauria d'haver plantejat la qüestió prejudicial és el tribunal alemany. El jutge, indignat, denuncia "la falta de compromís" del tribunal de Schleswig-Holstein amb uns fets que considera que "podrien haver trencat l'ordre constitucional espanyol". A més, a la interlocutòria denuncia que no han seguit els preceptes de la decisió marc sobre l'ordre de detenció europea, ni la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ni el manual sobre l'euroordre de la Comissió Europea.

Rebutjar l'euroordre és el mal menor per a Llarena, que evita així que el líder del Procés sigui jutjat per un delicte molt menor al dels altres membres del Govern. Mentrestant, però, els nou presos provisionals processats per rebel·lió sí que seran jutjats probablement aquesta tardor i s'enfrontaran a penes d'un màxim de 30 anys de presó.

En rebutjar l'euroordre, la suspensió de Puigdemont -que a Espanya té una ordre de presó i està processat per rebel·lió- segueix vigent.

L'advocat de Carles Puigdemont Jaume Alonso-Cuevillas ha celebrat aquest dijous la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de retirar les euroordres dels independentistes exiliats, inclosa la del seu client, el president Carles Puigdemont. "Sembla que se'ns ha quedat un estiu immillorable", ha afirmat al seu compte de Twitter, a més d'afirmat que "per fi" podrà fer vacances.

Informa:ARA.CAT (19-7-2018)

ELS DESACORDS ENTRE ERC I JxCAT, VÍCTIMES DE LES DECISIONS DE L'ESTAT

"Unitat d’acció en els temes més cabdals "

 

Editorial d'ELPUNTAVUI

 

El president del Parlament, Roger Torrent, va desconvocar ahir el ple previst després que la mesa no aconseguís arribar a un acord sobre les suspensions dels diputats processats per rebel·lió que va dictar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Torrent havia sotmès a votació la seva proposta, avalada pels serveis jurídics, que consistia a suspendre els diputats processats per rebel·lió i substituir-los temporalment per altres parlamentaris de la mateixa candidatura. Aquesta solució, amb tot, no va aconseguir els vots necessaris, ja que els dos grups sobiranistes principals, JxCat i ERC, discrepen sobre si aquesta solució s’ha d’aplicar a tots els diputats imputats o Carles Puigdemont, en no estar empresonat i en haver descartat la justícia alemanya la rebel·lió, n’ha de quedar fora.

La d’ahir, doncs, és una situació incòmoda, no volguda, però cal recordar que la situació d’absoluta anormalitat que viu el país no és fruit de les discrepàncies entre JxCat i ERC, d’altra banda normals en partits d’ideologies diferents, sinó de la incapacitat del govern de l’Estat de facilitar una sortida política a una crisi política amb un referèndum acordat.

Tot i això, els partits sobiranistes han de treballar més, i millor, per aconseguir acords ben travats en els temes cabdals. No calen sortides de to com les d’ahir i les discrepàncies no han de convertir-se en espectacles. A un any de les municipals, en la setmana de la presentació de la Crida Nacional i estant ideològicament prou allunyats, no se’ls pot demanar pas unanimitat, però sí que, en els temes principals, i aquests són, per exemple, tots els que afecten els presos polítics, exiliats i represaliats, es treballi, sense excuses, amb una unitat d’acció.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (19-7-2018)

LES CINC CONCLUSIONS D'UNA CRISI QUE ALTERA EL JOC DEL PARLAMENT I QUE TAMBÉ ESQUERDA ELS DEL 155

"Les cinc conclusions d’una crisi que altera el tauler de joc al Parlament "
ERC ha decidit no cedir i apareixen les primeres esquerdes a dins de JxCat

 

David Miró

 

La crisi d’ahir al Parlament de Catalunya és fruit d’una barreja de factors (des de diferències estratègiques fins a desavinences personals passant per tacticisme electoral) que es van concentrar sobre un episodi concret per provocar un incendi que a hores d’ara és de conseqüències imprevisibles. Enumerem ara com ha canviat el tauler de joc en poques hores.

En primer lloc, ERC ha decidit no cedir en la seva nova estratègia pragmàtica tot i arriscar-se a ser acusada de traïdoria per l’independentisme més abrandat. Veurem si és capaç de mantenir la posició.

En segon lloc, veiem que apareixen les primeres esquerdes visibles dins de JxCat, coincidint, a més, amb l’assemblea del PDECat del cap de setmana. No tothom comparteix les optimistes interpretacions jurídiques de Josep Costa -que actua avalat per Carles Puigdemont des d’Alemanya-, que cada vegada xoquen més amb la realitat que imposa el marc legal vigent.

LA FISCALIA CREU QUE LA SENTÈNCIA D'ALEMANYA HA ELEVAT EL RISC DE FUGA DELS PRESOS POLÍTICS I LLARENA DECIDIRÀ AVUI SI RECORRE AL TRIBUNAL DE LUXEMBURG

La Fiscalía va a pedir hoy que los procesados por el caso 1-O que están encarcelados sigan en prisión. Su argumento fundamental será que a su juicio existe ahora mayor riesgo de fuga que en fases precedentes de la investigación. El motivo habría que buscarlo en la resolución del Tribunal de Schleswig-Holstein que negó la entrega del expresident Carles Puigdemont para ser juzgado por rebelión.

Los fiscales creen que esta decisión ha incrementado el riesgo de fuga, porque ha puesto de manifiesto que la posible marcha a Alemania puede ofrecer cobertura –e incluso blindaje, en el caso del delito de rebelión– frente a la justicia española. La Fiscalía estima que el peligro de fuga ha aumentado porque ya no cuenta sólo la querella inicial por rebelión y malversación. Ahora dichas acusaciones han sido confirmadas en el auto de procesamiento dictado por el juez encargado del caso 1-O, Pablo Llarena, y han sido ratificadas por la Sala de Apelaciones del Tribunal Supremo (TS).

ELPIDIO JOSÉ SILVA, EXJUTGE I ADVOCAT: " SI LLARENA ACCEPTA L'EUROORDRE EL PROCÉS HA DE SER NUL "

L’advocat i ex-jutge Elpidio José Silva (Granada, 1959) no vol posar-se en la pell de Pablo Llarena (‘perquè jo mai no he polititzat la justícia’), però creu que es troba en una situació força complexa. Ara mateix, el gran dubte sobre la seva actuació judicial és saber si renunciarà a l’euroordre o l’acceptarà. Si l’accepta, es consumarà el revés de la justícia alemanya, que denega l’acusació de rebel·lió a Carles Puigdemont, i a més, el procés pot esdevenir nul. ‘Jutjaria persones que, pels mateixos fets, són acusades de delictes diferents’, explica Silva. Si la rebutja, cometrà una il·legalitat, perquè es podria entendre que renuncia a perseguir el delicte de malversació. Sigui com sigui, aprofitem els coneixements jurídics d’aquest advocat andalús instal·lat a Barcelona perquè ens resolgui les principals incògnites del procés judicial.

—Quin efecte pot tenir la resolució de Slesvig-Holstein d’extradir Puigdemont només per malversació sobre la causa que ha instruït Llarena?
—La clau és saber si Llarena renunciarà a l’euroordre. D’una banda, en el moment que un jutge a Alemanya –que és una jurisdicció molt pròxima a la nostra perquè el dret penal espanyol és un plagi dogmàtic del dret penal alemany– determina que no accepta el delicte d’altra traïció, que és similar al nostre delicte de rebel·lió, vol dir que no s’accepta la imputació perquè no hi ha cap mena de base. És a dir, no hi ha una confiança en la jurisdicció espanyola. Diu que la justícia alemanya no accepta que aquests fets es puguin assemblar a un delicte com el de traïció o alçament contra les institucions fonamentals de l’estat. Vaja, que no ho reconeix perquè no hi ha rebel·lió. És cert que la resolució diu que no s’ha d’entendre que hi hagi una persecució política a Espanya, però així i tot, el rebuig és demolidor. I per això, hi ha alguns membres del PP que han demanat que Espanya surti de l’espai Schengen. No té ni cap ni peus, però respon a la frustració enorme d’aquests membres de l’antic govern que van impulsar, protagonitzar i fomentar aquesta persecució processal.

El TSJ OBLIGA LA GENERALITAT VALENCIANA A A DIRIGIR-SE EN CASTELLÀ A CATALUNYA I A LES ILLES

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha declarat la nul·litat parcial del Decret 6/2017 de la Generalitat Valenciana que regula l'ús del castellà i del valencià en l'administració pública autonòmica.

En la seua resolució, els magistrats de la Sala Contenciosa del TSJ consideren que els documents o expedients emesos per la Generalitat en valencià només tenen validesa dins de la Comunitat Autònoma. Això implica que perquè tinguin eficàcia en altres regions han de ser traduïts al castellà també quan van dirigits a aquelles autonomies que la Generalitat denomina del "mateix àmbit lingüístic" que la valenciana, és a dir Catalunya i Balears, perquè el valencià no és llengua cooficial en aquestes.

LA FUNDACIO FRANCISCO FRANCO RECLAMA UN NOU " ALZAMIENTO "

"El 18 de juliol de 1936 més de mitja Espanya es va alçar en armes per defensar la integritat de la nostra pàtria i les arrels cristianes de la nostra nació davant la imminent revolució comunista que amenaçava la pròpia existència d'Espanya", explica l'editorial de la Fundació Francisco Franco (FNFF) en el seu editorial corresponent al 18 de juliol. L'entitat franquista recorda l'origen del "sistema que va néixer de la llei a la llei des del franquisme amb arrencada el 18 de juliol de 1936 i que es va transformar a través de la Constitució del 78".

L'editorial continua afirmant que "avui com en el 1936 cal un moviment revolucionari, molts se sorprendran de la referència. El moviment a què em refereixo és el retorn als grans ideals i principis que fan veritablement feliç a la persona, on l'home se sent dignament home i la dona se sent dignament dona".

"Avui comença un nou alçament", diu la FNFF. "L'alçament dels espanyols units enfront dels espanyols que volen dividir, l'alçament dels homes de paraula davant els poders de la xerrameca, avui comença la lluita de la veritat enfront de la mentida, avui comença la lluita i recerca de la felicitat davant dels que volen implantar el sofriment, avui comença la lluita de l'amor entre espanyols davant l'odi dels interessos. Alceu-vos i triomfareu. Espanya, al final, sempre triomfa".

La FNFF és una entitat que l'Estat espanyol reconeix com una associació que es dedica a fer una "activitat benèfico-docent i cultural" i és per això que els donatius que rep es beneficien desgravacions fiscals molt importants, que van entre el 25% i el 35% de l'import cedit. Unes condicions que poden arribar fins al 75%. Ells mateixos posen un exemple pràctic: "Si es donen 150 euros, Hisenda els finançarà 112,5 euros, i el seu cost real serà de només 37,5 euros.

Informa:ELMON.CAT (18-7-2018)

EL TS HABILITA EL MES D'AGOST PER AGILITZAR LA CAUSA DEL PROCÉS

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha habilitat el mes d'agost perquè les parts personades en la causa pel procés independentista a Catalunya puguin presentar els escrits que considerin pertinents i així agilitar el procediment perquè pugui ser jutjat com més aviat millor, tenint en compte que nou dels 25 processats es troben a la presó.

"Atenent que alguns dels processats en aquesta causa es troben en situació de presó preventiva, s'acorda per dotar aquestes interlocutòries de la màxima celeritat, l'habilitació del mes d'agost per a la pràctica de totes aquelles actuacions que fossin necessàries per a l'esmentada finalitat", resa la interlocutòria de la Sala amb data el passat 11 de juliol.

D'aquesta manera, el Tribunal Suprem posa en marxa els mecanismes legals establerts en la Llei Orgànica del Poder Judicial, en la Llei d'Enjudiciament Criminal i en la Llei d'Enjudiciament Civil per evitar que la causa quedi paralitzada durant aquest mes, com sol ser normalment, ja que es considera inhàbil. Segons han informat fonts de l'alt tribunal Europa Press, amb això es pretén que la causa estigui llesta a la tardor per poder celebrar la vista oral.

PDeCAT I ERC PORTEN A LA COMISSIÓ EUROPEA L'ALERTA ULTRA A CATALUNYA

Els eurodiputats Ramon Tremosa (PDeCAT) i Josep Maria Terricabras (ERC) han registrat aquest dimecres una pregunta escrita a la Comissió Europea (CE) per conèixer si la institució és conscient de “l’augment de la violència d’extrema dreta” a l’Estat espanyol i sobre la permissivitat de l’Estat amb aquells que fan apologia del feixisme i el franquisme. La pregunta es presenta després de l’agressió al fotoperiodista de ‘El Món’ Jordi Borràs per part d’un policia nacional espanyol i les concentracions al Valle de los Caídos contra l’exhumació de Franco en què s’han vist persones fent la salutació feixista.

En el seu escrit, Tremosa i Terricabras expliquen que després de l’agressió de Borràs, els comandaments de la Policia Nacional espanyola no han obert cap investigació, tot i que fins i tot l’agressor ha estat identificat. “El policia tenia un ganivet en el moment de l’atac”, adverteixen. El text recorda que des de setembre de 2017 hi ha hagut dotzenes d’atacs a Catalunya per part de radicals d’extrema dreta, reportats pel mateix Borràs.

PP, PSOE I CIUDADANOS VETEN QUE HISENDA COMPAREGUI PELS COMPTES DEL REI EMÈRIT

El Partit Popular, PSOE i Ciutadans han vetat que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, comparegui al Congrés a donar explicacions sobre les finances i situació fiscal del rei emèrit, després de les revelacions presumptes de Corinna Zu Sayn-Wittgenstein sobre ella que era la testaferro de Joan Carles. PP i PSOE van votar en contra i Cs es va abstenir.

Segons la portaveu de Izquierda Unida, Eva García Sampere, els tres partits han tombat aquesta proposta de IU a la mesa del Congrés. Fonts parlamentàries confirmen a Europa Press que els arguments serien que la Constitució estableix en el seu article 53.6 que "la persona del Rei és inviolable" i, per tant, "no està subjecta a responsabilitat".

Segon, asseguren a EP que s'escuden en l'article 65 de la Carta Magna, que és el que fa referència a la lliure distribució que el Rei fa de la partida global que rep cada any dels pressupostos generals de l'Estat per al sosteniment de la seva família i casa. Fins al moment, el govern espanyol sosté que no es pot publicar la llista perquè seria "il·legal" conèixer les persones que podrien haver-se acollit a amnisties ―tot i que Pedro Sánchez va pressionar en aquest sentit quan era a l'oposició. Per aquest motiu, dimarts va anunciar al Congrés una llei per prohibir més amnisties.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-7-2018)

EL GOVERN NO ENVIARÀ CAP REPRESENTANT AL CONSELL DE POLÍTICA FISCAL I FINANCERA

El Govern no enviarà cap representant a la reunió d’aquest dijous del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on el govern espanyol sotmetrà a votació l’augment de dues dècimes dels objectius de dèficit per al 2019 per a les comunitats autònomes.

Fonts del Govern han explicat a l’ACN que no supliran l’absència anunciada del vicepresident Pere Aragonès per cap altre representant del Govern de perfil tècnic, i situen la interlocució amb el govern espanyol en l’àmbit de les comissions bilaterals que s’han de celebrar en breu, començant per la bilateral Generalitat-Estat que tindrà lloc previsiblement la setmana que ve.

La portaveu del Govern, Elsa Artadi, va afirmar aquest dimarts que el conseller de Territori, Damià Calvet; el d'Exteriors, Ernest Maragall; el vicepresident Aragonès, i ella mateixa estan treballant per definir quines àrees i temàtiques porten a les reunions bilaterals amb el govern espanyol. El Consell de Política Fiscal i Financera d’aquest dijous ―on el govern espanyol té el 51% dels vots― aprovarà la nova senda de dèficit per al 2019 per a les comunitats autònomes i la situarà al 0,3% (en comptes del 0,1% que estava fixat fins ara), de manera que els governs disposaran aproximadament de 2.400 milions d’euros més (més de 400 per a la Generalitat) per a despesa social.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-7-2018)

LA FEDERACIÓ INTERNACIONAL DE PERIODISTES CONDEMNA LA BRUTAL AGRESSIÓ A BORRÀS

Les Federacions Internacional i Europea de Periodistes (FIP i FEP) han condemnat aquest dimecres la "brutal agressió" que va patir dilluns el fotoperiodista d'El Món, Jordi Borràs, per part d'un policia espanyol amb crits de 'Viva España' i 'Viva Franco' al carrer Capellades de Barcelona. En un comunicat, han demanat "una investigació immediata per esclarir el que ha passat i sancionar l'agressor".

El text relata com es va produir l'agressió a Borràs, i es fa ressò del fet que el policia mostrés la seva placa just abans d'abandonar el lloc dels fets. A més, destaquen que el Cuerpo Nacional de Policía (CNP) hagi confirmat aquesta informació i reconegut que, al tractar-se d'un agent del cos, li han obert un expedient disciplinari.

És per això, que des de les Federacions asseguren que "l'agressió suposa una vulneració del dret a la llibertat d'expressió i al lliure exercici del periodisme, pilars fonamentals dels sistemes democràtics". Seguidament insten la Jefatura de Policía "que obri una investigació urgent i depuri les responsabilitats que corresponguin per aquest atac a un fotoperiodista".

FINS I TOT AESPANYA UN GRUPET DE PERIODISTES I INTEL·LECTUALS DEMANEN LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

Desenes d'intel·lectuals i personalitats del món de la cultura han publicat aquest dimecres una carta col·lectiva en què denuncien la "incomprensible" presó preventiva en la qual es troben els líders independentistes. Entre els signants, destaquen els noms de músics com Nacho Vegas o Ismael Serrano, l'escriptora Elvira Lindo o l'actor Alberto San Juan.

En l'escrit, els intel·lectuals la consideren una pena "desproporcionada" i destaquen que no han comès cap tipus d'actes violents pels quals estar condemnats. A més, afegeixen que existeixen "raons humanitàries" per demanar el seu alliberament i lamenten el dany personal que estan patint les famílies dels presos.

Segons afirmen, aquests empresonaments també han causat molt dany a la imatge d'Espanya a Europa i a nivell mundial, ja que ho consideren un important "retrocés en drets i llibertats". Per això, a la carta, els signants fan una crida al gruix de la societat espanyola perquè "mostri el seu rebuig" a un empresonament que consideren totalment injustificat.

LLARENA JA TÉ LA TRADUCCIÓ DE LA JUSTÍCIA ALEMANYA

Gairebé una setmana després que el Tribunal de Schleswig-Holstein admetés l'extradició de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per un presumpte delicte de malversació de fons públics, el jutge instructor Pablo Llarena ja té a les mans la traducció de la resolució. Ara Llarena ha de decidir si accepta l'extradició per malversació o la rebutja.

La primera opció implicaria que el líder del Procés fos jutjat només per malversació (que pot arribar a un màxim de 12 anys de presó), mentre que els altres membres del Govern serien jutjats per rebel·lió i podrien arribar a complir un màxim de 30 anys de presó. No obstant això, la llei de reconeixement mutu de resolucions penals a la UE estableix en el seu article 92 que 45 dies després que una persona sigui posada en llibertat definitiva pot tornar a ser processada per un delicte diferent, sempre que continuï a Espanya. Per tant, Puigdemont hauria de complir la condemna per malversació i, un cop recuperada la llibertat, se'l podria jutjar per rebel·lió si passa els 45 dies següents a Espanya.

TORRENT DESCONVOCA EL PLE DEL PARLAMENT PEL DESACORD ENTRE ERC I JxCAT SOBRE LA SUSPENSIÓ TEMPORAL DE PUIGDEMONT

La mesa del Parlament no ha aconseguit arribar a un acord sobre les suspensions dels diputats processats per rebel·lió que va dictar el jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem. És per això que el president del Parlament, Roger Torrent, ha desconvocat el ple amb el suport de tots els grups menys Cs i la CUP.

Torrent ha sotmès a votació de la mesa la seva proposta avalada pels serveis jurídics, que consistia a suspendre els diputats processats per rebel·lió i substituir-los temporalment en les seves funcions per altres parlamentaris de la mateixa candidatura. Aquesta solució, amb tot, no ha aconseguit els vots necessaris. Els representants d'ERC i el PSC hi han votat favorablement, Ciutadans en contra i JxCat s'ha dividit: el vicepresident, Josep Costa, no ha donat suport a Torrent i el secretari primer de la mesa, Eusebi Campdepadrós, s'hi ha abstingut. Fonts de JxCat asseguren, però, que aquesta expressió de vot diferent ha estat pactada perquè estaven d'acord amb suspendre els diputats empresonats i substituir-los temporalment, però no en el cas de Puigdemont.
JxCat acusa ERC d'incomplir un acord i els republicans ho neguen

L'ESTATUT ÉS PANTALLA PASSADA, PRESIDENT SÁNCHEZ

 'L’Estatut és pantalla passada, president Sánchez'

"És una pantalla passada. Catalunya ja va votar el seu acord i li van acabar llançant a la cara des d’un despatx fosc del TC després d’una conspiració que va durar quatre anys"

 

ANTONI BASSAS

 

 

Pedro Sánchez va anar ahir al Congrés a explicar els seus plans de govern i quan va parlar de Catalunya va fer una proposta: “A Catalunya caldrà votar un acord”. No va especificar quina mena d’acord, però el va insinuar quan va dir a Joan Tardà: “Catalunya té un Estatut que no es va votar i la crisi de Catalunya només es resoldrà votant. El que nosaltres volem votar és un acord i vostès pretenen votar una ruptura”.

O sigui, que a Catalunya ja tenim dues ofertes d’Espanya. L’oferta del PP i de Ciutadans de repressió, i la del PSOE de votar un Estatut.

Sánchez ha fet servir les paraules màgiques: “A Catalunya caldrà votar”. I de votar un Estatut en diu “votar un acord”, que és el concepte que fa anys que fa servir Miquel Iceta. El sobiranisme hi pot respondre que també vol un acord, però per fer un referèndum d’independència.

EL BISBAT DE TARRAGONA ORDENA A UN CAPELLÀ QUE RETIRI UN LLAÇ GROC DE DINS DE L'ESGLÉSIA

La queixa que ha presentat un grup de feligresos de Coma-ruga, disgustats per la presència d'un llaç groc dins de la parròquia de Sant Ramon, ha motivat la intervenció del Bisbat de Tarragona, que ha manat al capellà responsable de la congregació que retiri immediatament de dins del temple religiós el símbol que mostra solidaritat amb els líders independentistes empresonats.

El grup de parroquians descontents havia difós a través de les xarxes socials el seu malestar amb el clergue titular de l'església, que pertany al terme municipal del Vendrell, per haver "profanat" el lloc sagrat. Mitjançant aquest escrit, els fidels li feien saber al capellà el seu malestar i li exigien que tragués el llaç, si volia seguir comptant amb ells a l'hora de les misses.

El llaç groc estava col·locat en un dels ciris que hi ha a tocar de l'altar i els feligresos molestos al·leguen que a missa també hi van persones de pensaments "no separatistes". Expliquen que no s'han queixat mai perquè es facin les cerimònies en llengua catalana però consideren que la presència del llaç groc dins de l'església suposa creuar "línies vermelles". En conèixer el disgust del grup de parroquians, l'Arquebisbat de Tarragona, que defensa la necessitat de no deixar entrar els afers polítics als centres de culte, ha instat el rector a retirar el llaç. El capellà no ha atès la petició d'EL PAÍS per conèixer la seva versió dels fets. A la rectoria només un missatge en un contestador automàtic, gravat en català i en castellà, informa de l'horari d'atenció al públic.

Informa:ELPAIS.CAT (18-7-2018)

ESPANYA PODRIA ACABAR JUTJANT PUIGDEMONT PER REBEL·LIÓ, MALGRAT ALEMANYA

La decisió de la justícia alemanya de no extradir el president Puigdemont a Espanya pel delicte de rebel·lió, però si pel de malversació, ha posat en qüestió l’estratègia del jutge del Suprem Pablo Llarena, i s’ha interpretat com un cop dur tant a la justícia espanyola com als partits espanyols que sostenen que els líders independentistes han comès el delicte de rebel·lió, amb penes de presó de fins a 30 anys, malgrat que el mateix delicte exigeix l’exercici de la violència. La defensa del president a l’exili espera a conèixer si finalment el jutge del Suprem retira l’euro-ordre per evitar una entrega del president per un delicte patrimonial, que posaria en qüestió jutjar la resta de presos polítics per rebel·lió, o si per contra la manté, per recórrer al Tribunal Constitucional alemany o prendre altres mesures de defensa. Però el cert és que l’anunci de la justícia alemanya ha generat una certa confusió sobre la situació processal de Carles Puigdemont, i sobretot, sobre quines possibilitats tindria Espanya per acabar jutjant-lo per rebel·lió malgrat la justícia internacional.

És impossible que Espanya pugui asseure el president al banc dels acusats per aquest delicte? La resposta és no. Així ho confirmen a El Món fonts de la defensa de Carles Puigdemont. “Si es consumés l’extradició per malversació, el que preveu la normativa de les euro-ordres és que Puigdemont seria jutjat només per malversació, però en cas de ser absolt, o finalitzada la condemna, tindria 45 dies per abandonar el país, perquè s’entén que caducaria el principi d’especialitat i per tant, la justícia espanyola podria jutjar-lo per rebel·lió si continués a l’Estat espanyol”, explica a aquest diari Jaume Alonso Cuevillas. I en cas que Puigdemont decidís abandonar el país per evitar el judici, hauria de romandre a l’exili fins que prescrigui el delicte de rebel·lió, establert en un període de 20 anys, o esperar una decisió de la justícia internacional -el Tribunal Europeu de Drets Humans- que resolgués abans la seva causa. D’aquesta manera, l’advocat català del president aclareix algunes informacions que apuntaven que el president mai podria ser jutjat per rebel·lió després de la decisió de la justícia alemanya.

LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA VOREJA ELS 25.000 SUPORTS EN UN SOL DIA

La Crida Nacional per la República, la nova plataforma política que impulsen els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, a més del president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sànchez, havia reclutat unes 24.000 adhesions al web cridanacional.cat en les primeres 24 hores des de la seva presentació, dilluns, segons dades d’ahir a les vuit del vespre. És a dir, un ritme de mil suports per hora que els impulsors destaquen molt positivament.

Entre les adhesions, destaca la de Junts per la República, la marca registrada per alguns diputats de JxCat com Toni Morral i Aurora Madaula, que en un comunicat va afirmar que participaran en “tots els grups de treball” que es formin per definir l’estratègia independentista i l’organització del nou subjecte polític, a fi que “arreli” com a punt de trobada dels que van fer possible l’1-O. El grup, que preveu incorporar-s’hi quan a la tardor la Crida faci la convenció nacional, a banda ja va avançar que promourà la creació de llistes unitàries independentistes per a les municipals del 2019.

Torra, que la vigília no havia pogut arribar a l’acte per un retard en el vol amb què tornava de visitar Puigdemont a Hamburg, defensava ahir que la Crida “pretén aglutinar moltes voluntats”, i que “no s’adreça a partits sinó a ciutadans”. “El procés cap a la independència el fa la gent i aquesta Crida la fa la gent”, exposava, després de la negativa d’ERC a entrar-hi. La portaveu del govern, Elsa Artadi, remarcava en aquest sentit que l’adhesió del president és a títol personal i “no ha de tenir cap efecte” sobre un executiu que és “de coalició”, ja que entén que afecta l’àmbit més “electoral”, i allà hi pot haver “més sintonia o no” entre partits.

UN JUTJAT DE BARCELONA ANUL·LA UNA MULTA DE TRÀNSIT PERQUÈ EL SENYAL ERA EN CATALÀ

Nou cas de discriminació lingüística al món judicial. El jutjat contenciós número 8 de Barcelona ha anul·lat una multa a un conductor a la capital catalana perquè el senyal de trànsit -concretament, un que marca les zones de càrrega i descàrrega, gens difícil d'interpretar per un castellanoparlant- estava escrit "només en català".

Segons ha avançat el diari 'Crónica Gobal', la justícia ha donat la raó al conductor en el seu recurs (per una multa de 60 euros que se li havia imposat al desembre de 2016), després de perdre el judici en primera instància. Ja no es pot tornar a recórrer la decisió de la jutge Eila Soteras Garrell.

Segons ella, el senyal escrit només en català incompleix l'article 56 del Reial Decret Legislatiu 6/2015 (entre altres) que estableix que "les indicacions escrites dels senyals s'expressaran almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat". En la seva defensa, l'Ajuntament de Barcelona va al·ludir a la normativa constitucional i l'estatut d'autonomia i va evidenciar que el senyal incloïa pictogrames i es veia reforçat pels senyals horitzontals propis de les zones de càrrega i descàrrega destinades a estacionaments temporals, indicacions que són "universals".

Informa:DIRECTE.CAT (18-7-2018)

SÁNCHEZ RECONEIX QUE LA CRISI DE CATALUNYA NOMÉS ES RESOLDRÀ VOTANT...L'ESTATUT !

“La crisi a Catalunya només es resoldrà votant”, va admetre ahir Pedro Sánchez. Serà el final d’un camí que el president del Govern espanyol va advertir que serà llarg i tortuós. Però serà l’únic final possible. “El poble de Catalunya s’ha de pronunciar”, va reconèixer. I va recordar que Catalunya és l’únic territori d’ Espanya amb un estatut d’autonomia que no van votar els seus ciutadans. El vigent és el que va determinar el Tribunal Constitucional, no pas el que van ratificar els catalans.

Votar, doncs, és la paraula. “Però els termes d’aquesta votació són diferents per vostè i per mi”, va dir Sánchez al portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà. “Nosaltres volem votar un acord i vostès volen votar una ruptura”, va precisar. “ Discrepem en el fons, però compartim que s’ha de resoldre votant”, va admetre. El president del Govern central rebutja de totes totes, no obstant això, l’exercici del dret d’autodeterminació a Catalunya. “Serem valents i audaços –es va comprometre–, però en el marc de la Constitució”.

La proposta del PSOE, des que Alfredo Pérez Rubalcaba va segellar la declaració de Granada el ju­liol del 2013, és abordar una reforma de la Constitució en clau federal, perquè després en derivi un nou Estatut. Els catalans, així, votarien dues vegades: primer, amb tots els espanyols, el referèndum de reforma constitucional; i després, tots sols, un nou Estatut. Sánchez ahir no va especificar aquest procés, ni va fer cap referència a una reforma de la Constitució per a la qual, en tot cas, no disposa de prou majoria parlamentària. Però sí que va ser ahir la primera vegada que un cap del Govern espanyol admetia que l’única solució del conflicte territorial és que els catalans votin.

BORRÁS:" A POR ELLOS,NO ? DONCS JA HO TENIM AQUÍ "

Jordi Borràs assegura que ja no anirà tranquil pel carrer. Relaciona directament el seu atac ahir a la tarda en ple barri Gòtic de Barcelona amb una prolongació de l'odi policial que es va desfermar en motiu de l'1 d'octubre. "A por ellos, no? Doncs ja ho tenim aquí", diu fent clares al·lusions a la reacció que tant la Guàrdia Civil com el CNP van tenir en el moment de venir a Catalunya amb motiu del referèndum de l'1 d'octubre, quan alguns d'ells van ser acomiadats dels seus destins d'origen al crit d'"a por ellos".

"Hi ha una violència unidireccional", ha dit Jordi Borràs sortint de presentar la denúncia a la comissaria de Les Corts. "Porto denunciant des del mes de setembre centenars d'agressions. Porto 5 anys denunciant amenaces de mort i qui m'acaba agredint és un policia que fa apologia del terrorisme. És bastant simptomàtic per la situació i el moment polític que s'ha produït", diu el fotoperiodista.

Jordi Borràs ha llançat un missatge als partits polítics que avalen la violència policial: "No entenc certes postures polítiques. Tothom hauria de tenir clar que això no es pot permetre".

NOVA PROVOCACIÓ: UN SINDICAT PROPER A CIUDADANOS HOMENATJARÀ ELS " PIOLINS " DE L'1-O EN UN ACTE A BARCELONA

El sindicat policial Jusapol prepara un homenatge a Barcelona als agents de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil que van participar a l'anomenada "Operació Copèrnic" durant la tardor passada a Catalunya. Està previst que l'acte se celebri el 29 de setembre d'aquest any, a dos dies del primer aniversari de l'1-O, i el sindicat entregarà a "tots i cada un d'ells un present commemoratiu com a reconeixement al seu esforç i entrega", segons una nota del sindicat, que vol homenatjar als agents "que lamentablement i en moments de màxima tensió social van saber amb la seva professionalitat complir fidelment a les obligacions del seu càrrec, sacrificant en molts casos la seva vida, tan personal com familiar". En aquest sentit, lamenten que "són mereixedors d'aquest reconeixement públic que, per diversos motius, se'ls ha negat".

El cost de l'operació 'Copèrnic' va ascendir a 87 MEUR, amb un desplegament estable de 4.500 efectius que, en el cas dels dies 30 de setembre i 1 i 2 d'octubre, va arribar als 6.000, segons l'aleshores ministre d'Interior Juan Ignacio Zoido. L'aleshores ministre va afegir els agents, a banda de l'1-O, van estar protegint edificis oficials de l'estat, van custodiar seus de partits i "infraestructures sensibles".

Informa:ELMON.CAT (17-7-2018)

ELS CDR ES MANIFESTEN DAVANT LA COMISSARIA DE LA VERNEDA CONTRA LES AGRESSIONS FEIXISTES

Més de 250 persones es concentren aquest dimarts a la tarda davant la comissaria de la policia espanyola de la Verneda per donar suport al fotoperiodista d''El Món', Jordi Borràs, que va ser agredit per un agent del mateix cos el dilluns al vespre. Els concentrats han estat increpats per mitja dotzena de persones que brandaven una bandera espanyola. El nombre de manifestants anava augmentant.

Els càntics de "fora les forces d'ocupació" i "fora feixistes dels nostres barris" s'han succeït a mesura que més gent s'anava sumant a la concentració, que també ha rebut el suport d'alguns conductors que han tocat el clàxon.

Els Mossos ja estan investigant el policia del Cos Nacional de Policia que ahir al vespre va agredir el fotoperiodista d'El Món, Jordi Borràs. Aquest migdia, Borràs ha denunciat els fets a la comissaria dels Mossos de la Travessera de les Corts, on ha aportat els comunicats mèdics de les lesions, el relat dels fets i els testimonis que van veure l'agressió.

Informa:ELMON.CAT (17-7-2018)

TORRA AFIRMA QUE LA CRIDA NACIONAL S'ADREÇA A LES PERSONES I NO ALS PARTITS

El  president de la Generalitat, Quim Torra, no ha volgut entrar a valorar aquest dimarts el rebuig d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a integrar-se a Crida Nacional per la República, la plataforma política que impulsen el president Carles Puigdemont i ell mateix i que es va presentar dilluns al vespre.

Preguntat per la posició dels republicans durant la roda de premsa que ha ofert junt al president de Flandes, Geert Bourgeois, després de reunir-se al Palau de la Generalitat, Torra ha replicat que la Crida Nacional és un moviment que “no s’adreça a partits sinó a ciutadans”. “El procés cap a la independència el fa la gent i aquesta Crida la fa la gent”, ha assegurat.

En aquesta línia, s’ha felicitat de poder “començar un nou moviment polític que pretén aplegar moltes voluntats. Segons ell, l’important és veure el camí i recorregut que té”. De la mateixa manera, ha dit que li “ve molt de gust” formar part d’una plataforma “de visió unitària i respecte als accents”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (17-7-2018)

LA SUBSTITUCIÓ TEMPORAL DELS DIPUTATS SUSPESOS OBRE DISCREPÀNCIES EN L'INDEPENDENTISME

La fórmula plantejada pels lletrats del Parlament per substituir temporalment els diputats suspesos pel jutge Pablo Llarena -via insòlita proposada inicialment pel Suprem- no genera consens entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP. El moll de l'os: acceptar una substitució implica, de facto, acatar l'ordre del tribunal. Davant la falta d'acord, el president de la cambra, Roger Torrent, ha proposat un ajornament de la decisió, que es prendrà en una nova reunió de la mesa aquest dimecres a primera hora del matí just abans de reprendre el ple. "Cal acabar de polir l'acord", reconeixen fonts coneixedores de la situació.

Tres grups parlamentaris s'han mostrat fins ara partidaris de la fórmula de substitució esbossada pels lletrats: ERC, el PSC i Catalunya en Comú Podem. Junts per Catalunya ha expressat els seus recels pel que entenen que suposa un acatament mentre que la CUP ja ha verbalitzat públicament que no s'ha de produir"cap substitució", ni definitiva ni temporal, i que el Parlament hauria d'apostar per "reconèixer els drets polítics" dels diputats. "Això passa per no acceptar el que diu Llarena", ha dit ras i curt el diputat de la CUP Vidal Aragonès, que ha acusat el jutge del Suprem de "perseguir l'independentisme" i de "generar legislació"inexistent. I és que, efectivament, la substitució temporal de diputats no està contemplada ni tan sols per la Llei Orgànica del Règim Electoral General.

EL PRESIDENT DE FLANDES PREOCUPAT PER LA SITUACIÓ DE PRESOS I EXILIATS

El ministre president de Flandes, Geert Bourgeois, no creu que cap dels líders independentistes acusats de rebel·lió “hagi comès cap acte violent o hagi cridat a la violència sinó al contrari”.

Després de la trobada que ha mantingut aquest dimarts amb el president Quim Torra al Palau de la Generalitat, Burgeois ha opinat que “no és normal que hi hagi gent a la presó per fer política i aplicar lleis aprovades democràticament al parlament”. El polític flamenc s’ha mostrat “molt preocupat” per la situació dels presos i els polítics a l’estranger. En qualsevol cas, ha volgut manifestar el seu respecte per la independència judicial a l’estat espanyol.

Subcategories

L'ANC I UN FUTUR INCERT: LA RESPOSTA NOMÉS LA SAP EL VENT...

 

Per Ramon Serra, editor

 

 

Malament rai si com era d'esperar la premsa col·laboracionista espanyola se n'alegra de l'absència d'actes de protesta al Rei per part de l'ANC. És evident que la premsa espanyola/espanyolista és un bon termòmetre per saber l'abast dels nostres actes. Com més ens critiquen vol dir que més mal els fem i a l'inrevés com passa ara.

En resum, un pas en fals de l'ANC molt important..Bé està el respecte als morts---per cert, encara circula la hipòtesi d'un possible atemptat d' Estat per evitar el referèndum--, però també per als vius sobretot si han estat atonyinats, viuen a l'exili o són a la presó.

Encara és d'hora per fer-nos la pregunta: quo vadis ANC? Dic això no solament per mostrar la meva disconformitat. Al capdavall tot és opinable i la meva opinió és una més. No per això deixaré de donar suport a l'ANC. Com en la mili, primer cal complir i després protestar. La meva inquietud rau en el fet que l'ANC sembla molt llançada per anar de pet cap a la independència sense valorar-ne els possibles morts, ferits, empresonats o exiliats. És molt fàcil fer proclames maximialistes... quan ens referim als polítics o als altres. Per tant, si s'arronsa davant d'una oportunitat d'or com aquesta, què farà els moments difícils?. Quina credibilitat tindrà ? Ara per ara, com diu una cançó de Bob Dylan "això, amic meu, tan sols ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent ".

(11-8-2018).

Visites Rebudes

07996264