TRUDEAU DEL CANADÀ MENCIONA A SÁNCHEZ ELS DRETS HUMANS

 'Trudeau menciona a Sánchez els drets humans'

 

Antoni Bassas

 

"Parlar de solucionar el problema de Catalunya amb respecte pels drets humans davant Sánchez explica fins a quin punt el món es va sentir incòmode per les imatges de la policia pegant a votants l’1 d’octubre"

El govern espanyol ha desfermat una campanya declarativa a Catalunya d’una intensitat desconeguda. Fixin-s’hi.

Fa 15 dies, Borrell va dir a la BCC (que és tant com dir-ho al món) que Catalunya és una nació, i que els presos, millor que fossin a casa a l’espera del judici. Ahir la vicepresidenta Calvo va declarar a ‘La Vanguardia’ que, en cas que el temps d’espera del judici dels independentistes s’allargués, “semblaria raonable” que no estiguessin en presó preventiva; la delegada Cunillera ha dit aquest cap de setmana que seria partidària de l’indult als presos (el mateix que va dir Iceta al desembre, però aleshores se’l van menjar fins i tot els seus propis companys, començant per Borrell, que li va dir allò d’“Iceta és molt bona persona i diu que cal recosir les ferides, però primer cal desinfectar-les”); com que el PP vol prohibir per llei l’indult en cas de rebel·lió, el ministre Ábalos va dir ahir que només falta que posin a la llei “prohibits els indults si és per rebel·lió i si són catalans”), i la cirereta del pastís la va posar ahir des del Canadà el president del govern, Pedro Sánchez, quan va declarar, en presència del primer ministre canadenc, Justin Trudeau, que “Del Quebec se’n pot aprendre que és possible trobar una solució política a una crisi política” i “Quan parlem de Catalunya, falta empatia”.

EL JUTGE DEL " FAMÓS " 13 DIU ARA QUE NO POT INVESTIGAR PER " REBEL·LIÓ" I " SEDICIÓ "

“En la causa [de l’1 d’octubre], sobre els delictes de rebel·lió i sedició, ja s’ha resolt que la competència és del Tribunal Suprem, respecte als investigats aforats, i de l’Audiència Nacional respecte als no aforats, per la qual cosa correspondria interposar la querella per aquests delictes davant aquests òrgans”. D’aquesta manera, el jutjat d’instrucció número 13 rebutja una querella de Vox per rebel·lió i sedició contra l’expresident Artur Mas i l’expresidenta de l’AMI Neus Lloveras en una resolució del 14 de setembre a la qual ha tingut accés l’Ara. És a dir, el magistrat considera que, d’acord amb la interpretació que han fet la Fiscalia General i els alts tribunals de l’Estat, a ell no li correspon investigar aquests delictes en el cas de l’1-O.

La resolució ha agafat per sorpresa diversos encausats personats en aquesta investigació, ja que fins ara el magistrat s’ha referit contínuament a la rebel·lió i la sedició en les seves resolucions (va admetre la querella de Vox per aquests delictes), a banda d’altres delictes relacionats amb l’administració pública, com la malversació de fons públics, la desobediència o la revelació de secrets. De fet, aquest diari ha tingut accés a una resolució del mateix jutjat número 13, del mes de juny d’enguany, en què aclareix, a petició d’un alt càrrec del Govern investigat, per quin delicte se’l persegueix: assegura que se li “atribueix la participació com a autor, còmplice i fins i tot encobridor d’un delicte de rebel·lió”, o d’un “abús de funcions públiques” i que va incórrer en delictes de malversació de fons públics, desobediència i revelació de secrets.

LES CEL·LES D' "UN POBLE EMPRESONAT" SURTEN DE VIC CAP A BRUSEL·LES

Les cel·les de la iniciativa un ‘Poble empresonat’, que han recorregut 17 municipis de Catalunya perquè la gent s’hi pogués tancar lliurement com a mostra de solidaritat amb els líders sobiranistes i polítics empresonats, ja han emprès el camí de Brussel·les. L’expedició que les trasllada en camió fins a la capital belga, on arribaran dimarts, acaba de sortir de la plaça Major de Vic després que s’hi hagi celebrat un acte amb la presència dels pares de Marta Rovira, secretària general d’ERC que va marxar a Suïssa, i també Laura Masvidal, la parella de Joaquim Forn.
Intervenció del pare de Marta Rovira a la plaça Major de Vic / Jordi Mirambell

Des que es van estrenar a Vic el novembre passat, a les cel·les de la presó s’hi han tancat més de 1.500 voluntaris. Ara, amb el viatge al cor d’Europea, l’objectiu de les entitats que promouen l’acció -Òmnium Cultural Osona, ANC d’Osona i Vic i CDRs Alt Ter- és continuar reivindicant “el nostre dret a exercir l’autodeterminació i denunciar la injustícia que representa tenir els nostres polítics i líders d’entitats civils en presó preventiva”.

Les cel·les passaran tot el dia de dimarts a la plaça Schuman, davant del Parlament Europeu, per portar a terme una acció de denúncia que comptarà amb la participació de membres de diverses entitats, europarlamentaris i personalitats del món cultural i polític.

Informa:EL9NOU.CAT (24-9-2018)

DE POLICIA NACIONAL A INDEPENDENTISTA MILITANT: " EM FARIA VERGONYA RECOLLIR UN PREMI PER APALLISSAR DONES I AVIS "

Cada dia, quan falten cinc minuts per a les nou del vespre, un grup de persones van a la presó de Lledoners per dir bona nit als presos polítics. Un dels que no fallen mai a la cita és el Nemesio Fuentes, un ex policia nacional nascut a Àvila que s’ha convertit en un independentista militant. “Sempre hi vaig amb la meva dona perquè som de Sant Joan de Vilatorrada i la presó la tenim als afores del poble”, explica Fuentes, que es va fer independentista el 2012 amb el cop de porta al pacte fiscal de Rajoy a Mas: “Ens tracten com si fóssim criats, som menyspreats pel govern central, i de mica en mica m’he anat fent independentista, no ha sigut d’un dia per l’altre”.

El seu cas, però, ha agafat volada perquè el seu fill gran ha difós una carta seva a Twitter que s’ha fet viral on denuncia el controvertit homenatge que el sindicat Jusapol vol fer el dissabte 29 de setembre a la plaça Sant Jaume als agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que van participar en l’operació Copèrnic contra el referèndum, i que es va saldar amb gairebé un miler de ferits. L’expolicia, que va fer de voluntari l’1-O a l’IES Quercus, no es mossega la llengua davant la violència policial que es va viure en aquest col·legi de la localitat del Bages: “Jo el que vaig veure va ser un exèrcit de guàrdies civils armats i protegits fins a les dents que apallissaven qualsevol persona que fos a l’escola sense discriminació de sexe o edat i que no oposaven resistència. Que ara se’ls vulgui homenatjar és vergonyós”. De fet, els seus tres fills, que defensaven l’escola aquell dia, van ser agredits per la Guàrdia Civil, que hi va arribar a quarts de dues després de carregar abans a l’escola Joncadella del mateix municipi: “I simplement per exercir el seu dret a vot, que és la màxima expressió de la democràcia; esclar que cadascú la interpreta a la seva manera”, afegeix irònicament Fuentes.

ROGER ESPAÑOL: " LES BOLES DE GOMA, ELS COPS I ELS CÀRREGUES VAN VALER LA PENA PER POSAR EN DUBTE L'ESTAT A L'EXTERIOR "

Fa un any en Roger Español era músic, pare i independentista no activista. Des de l'1-O ha perdut la visió en un ull i està més implicat que mai en la lluita per la independència. Una pilota de goma disparada per un policia espanyol a uns 15 metres de distància i en trajectòria horitzontal li va impactar directament a l'ull dret. Diversos dies hospitalitzat, mesos de recuperació i l'esforç per compaginar la seva vida anterior amb l'actual a partir d'aquest setembre, el fan estar convençut que aquella jornada de lluita a l'escola Ramon Llull, en ple Eixample barceloní, "va valdre molt la pena", tot i la pilota de goma, els cops i les càrregues policials, per "posar en dubte" la imatge de l'Estat a l'exterior.

En una entrevista amb l'ACN pocs dies abans del primer aniversari d'aquells fets, Español es mostra tranquil, animat i esperançat. "Aquell dia em vaig adonar que al meu barri de tota la vida hi ha molta gent que no coneixia i que pensa igual i vol el mateix que jo, que té els mateixos objectius", explica. Fins aquell dia, "es podia imaginar, però no es podia percebre", però la resistència a l'actuació policial va suposar "fer poble". "Els cops, les càrregues, les pilotes de goma -una desena segons els seus càlculs- van servir per fer mal, però també perquè de cara a l'opinió pública a l'exterior es pogués veure una mica més la realitat en la que ens trobem ara mateix, la repressió policial i política, la falta de separació de poders", opina. "Posar en dubte tot això a través de l'1-O crec que val la pena; no ha acabat de fer el fet que m'hagués agradat, sobretot de cara a Europa, però crec que sí que va servir per alguna cosa, i servirà", assegura.

Español pensava que aquell dia seria "complicat", però no hagués imaginat mai "que arribessin fins aquest nivell de violència policial, i menys que poguessin venir amb escopetes de bales de goma, prohibides a Catalunya, i fer-les servir per intentar impedir el referèndum, quan les urnes ja les havien tret". "Tot això no ho van fer només per impedir el referèndum, sinó per castigar la població, marcar paquet", valora. Per això, la seva intenció quan tingui una sentència ferma, que està segur que li serà favorable, és reclamar responsabilitats a un nivell més alt, als polítics. "Una espina que tinc molt clavada al cor i que realment fa molt mal és el crit de 'a por ellos'", explica.

SURTEN A LA LLUM LES DECLARACIONS DELS PRESOS DEFENSANT LA NO-VIOLÈNCIA A L'AUDIÈNCIA

Els vídeos de les declaracions dels exconsellers del Govern davant la magistrada de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela el passat 2 de novembre, poques hores abans que tots ingressessin a presó -Junqueras i Forn ja no n'han sortit- mostren com tots els membres van assegurar en diverses ocasions que mai van promoure ni participar en cap acte violent o que pretengués impedir l'acció policial o judicial.

En els vídeos dels interrogatoris a l'Audiència Nacional, als quals l'ACN ha tingut accés, es pot comprovar com, apel·lant als seus antecedents personals i polítics, van voler argumentar que no creuen en la violència com a solució política, sinó que sempre han apostat pel diàleg i la democràcia.

El vicepresident Oriol Junqueras va negar haver gastat cap diner públic en el referèndum de l'1-O, mentre l'exconseller de Cultura, Santi Vila, va destacar les seves negociacions amb polítics de Madrid per trobar una solució dialogada que "evités el col·lapse".

En els vídeos, gravats amb la càmera de la sala d'interrogatoris, es pot veure la magistrada Lamela de perfil a la dreta de la imatge, els dos fiscals de cara a la càmera i a la part superior de la imatge, els advocats defensors a la part baixa i d'esquena, i els interrogats un per un, de perfil i a l'esquerra de la imatge, mirant la magistrada.

JUNQUERAS: " ERC NO NECESSITA GESTICULAR PER DEMOSTRAR QUE ES INDEPENDENTISTA "

El líder d'ERC i vicepresident del govern de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, ha defensat que el seu partit vol representar la centralitat del país i que ERC no necessita gesticular per explicar que és independentista. Des de la presó de Lledoners, Junqueras s'ha referit també en una entrevista a 'La Vanguardia' a la suspensió dels diputats processats pel jutge Pablo Llarena. "Crec que seria absurd deixar el Parlament en mans de la minoria i dels que van defensar l'aplicació del 155", ha advertit sobre aquesta qüestió. Junqueras no s'ha mostrat partidari de posar data a la independència però sí que ha considerat que "amb una majoria indiscutible, el referèndum serà inevitable".

Junqueras augura que el judici sobre l'1-O serà vist a tot arreu com un judici polític i s'ha mostrat convençut que generarà un enorme rebuig entre la ciutadania, tant entre la que és independentista com al que no ho és, i no només a Espanya sinó a tot el món. De fet, ha avisat que una sentència condemnatòria pesarà per sempre "com una llosa" a la història d'Espanya perquè "utilitzar la via penal en una qüestió política és una senyal de debilitat". I preguntat per si les eleccions són una sortida davant una sentència condemnatòria, Junqueras s'ha limitat a respondre que ell mai té por a les urnes.

El líder d'ERC ha afirmat que no és partidari de posar dates perquè és independentista "de tota la vida" i, en canvi, sí que s'ha mostrat partidari de seguir treballant per fer créixer encara més el suport a la independència, "treballant des de tots els àmbits i amb discursos i polítiques per a tothom".

DE LOS COBOS ADMET QUE VAN USAR LA FORÇA A LA " IMMENSA MAJORIA" D'ESCOLES L'1-O

El coordinador policial de l'1 d'octubre, el coronel Diego Pérez de los Cobos, ha admès que en els centres en què va actuar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es va fer servir la força "en la immensa majoria". Així ho expressa el mateix Cobos en els àudios de la declaració als que ha tingut accés TV3.

A més, el coronel es treu responsabilitats i acusa el Major Trapero d'idear unes pautes d'actuació per als Mossos que, segons ell, eren "el complement perfecte per no complir" amb el manament judicial.

Ho va declarar aquest febrer a l'Audiència Nacional on va ser citat com a testimoni en la causa per sedició i pertinença a organització criminal contra el major Trapero i els alt càrrecs d'Interior, Cèsar Puig i Pere Soler, que era director general de la Policia de Catalunya; i per sedició contra la intendent Laplana. TV3 ha tingut accés a aquesta declaració.

FEIXISME PUR: EL PP RECLAMA A PEDRO SÁNCHEZ UN 155 " SENSE COMPLEXOS " QUE INCLOGUI TV3 I L'ESCOLA

El vicesecretari d'organització del PP, Javier Maroto, s'ha dirigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la cloenda del Dia de l'Afiliat del PP de l'Aragó: "Anirà demà Pedro Sánchez a la porta de la presó per obrir-la?", ha ironitzat referint-se a un possible indult dels presos polítics.

Maroto també ha demanat al cap de l'executiu espanyol que iniciï els procediments per aplicar un nou 155 a Catalunya i aquesta vegada "sense complexos", de més llarga durada i amb la inclusió de TV3 i l'escola catalana. "Si la competència en educació en algunes comunitats autònomes s'exerceix de forma deslleial, aquesta s'ha de treure i tornar a l'Estat", ha assenyalat.

"I si PSOE i Cs no volen intervenir TV3, la televisió de la vergonya i l'adoctrinament, que surtin i ho diguin alt i clar", ha continuat el vicesecretari d'organització del PP. "Nosaltres n'estem farts d'aquesta situació a Catalunya i posem sobre la taula la nostra proposta, perquè se'ns entengui i ens escolti", ha sentenciat Maroto.


Informa.EL NACIONAL.CAT (23-9-2018)

N.de la R.

Mentre les " propostes" d'Espanya siguin aquestes els independentistes podem estar ben tranquils, perquè Espanya sempre ens ajuda i ens ajudarà. Ah, salutacions a tots els qui creuen que és possible el diàleg amb Espanya.Dropos!

EL GOVERN DEL PSOE PROMET DINERS I DIÀLEG PER DESACTIVAR EL REFERÈNDUM

La d'enguany ha estat, sens dubte, una Festa de la Rosa de celebració per als socialistes, i només perquè enguany el PSC celebra els seus 40 anys d'existència. Fa tan sols dos anys, Miquel Iceta es deixava la veu demanant a crits a un Pedro Sánchez agònic -pocs dies després va ser defenestrat com a líder del PSOE- que lliurés Espanya del PP. Ara, Sánchez pilota la Moncloa i el conflicte entre Catalunya i Espanya és una de les seves grans patates calentes. Els socialistes han esbossat durant la seva festa per excel·lència en terres catalanes quin serà el camí per afrontar-lo: diàleg i inversions, una recepta amb la qual busquen desactivar la petició de referèndum d'autodeterminació que demana el Govern de Quim Torra en la taula de negociació.

A falta del president espanyol, que en aquests moments és a Canadà, els ministres de Política Territorial, Meritxell Batet, i Foment, José Luis Ábalos, han estat els escuders de Miquel Iceta a la tradicional trobada de Gavà, on segons el partit s'hi han aplegat 25.000 militants. Davant de tots ells han tret pit de la reconquesta del govern espanyol i d'accions com la d'exhumar Franco del Valle de los Caídos, però també del canvi de tarannà que l'executiu de Sánchez està exhibint amb una Catalunya que, sota el seu criteri, pateix un deteriorament de la convivència per culpa del procés independentista.

EL FIASCO DE LA POLICIA ESPANYOLA AMB ELS ORDINADORS DE L'ANC

Un any. Aquest és el temps que ha esmerçat la Justícia i la policia espanyola a esbrinar que dins de dos ordinadors confiscats a una sòcia de l’ANC no hi havia res sobre l’operatiu del referèndum del Primer d’Octubre. Un final un pèl frustrant si es té present que per aconseguir-los el Cos Nacional de Policia va destinar 16 agents d’Informació comandada per l’inspector en cap i controlada per un altre inspector durant tres dies. Un operatiu que només va servir per requisar a l’ANC petos, adhesius, banderoles i una troca de fil, a més dels dos ordinadors. Un any més tard, i després d’un periple judicial molt curiós, finalment van retornar els dos ordinadors a la seva propietària. La casualitat ha volgut que el lliurament fos el 20 de setembre, una efemèride clara.

Tot va començar quan la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona, en “coordinació amb la Comissaria General d’Informació”, va posar en marxa un dispositiu de vigilància a la seu de l’ANC que es va allargar des de les deu de la nit del 19 fins el final del 21 de setembre i dirigit per l’Inspector en Cap de la Brigada i l’inspector, titulars dels carnets professionals 18.512 i 80.345, que van actuar d’instructor i secretari respectivament.

Segons l’atestat del Cos Nacional de Policia, amb número 2198/2017, els agents d’Informació es van plantar d’incògnit davant la seu de l’ANC, al carrer Marina 315. La feina va consistir en identificar les persones i els vehicles que carregaven i descarregaven paquets i materials a la seu, fer-los un posterior seguiment, i si es donava el cas, aturar-los, registrar-los i requisar tot el material suposadament relacionat amb el referèndum que traginessin per constatar la relació de l'entitat amb l'organització del referèndum. Entre els investigats camioners de conegudes empreses de transport com SEUR, MRW o METEOR.

ELS POLÈMICS PASSOS QUE EL GOBIERNO POT FER PER INFLUIR EN EL JUDICI DEL PROCÉS

La causa judicial abierta en el Tribunal Supremo por el procés entra ya en su fase final. En las próximas semanas, la Fiscalía tendrá que entregar su escrito de acusación en el que fijará de manera provisional los delitos por los que acusa a los exmiembros del Govern por haber organizado, convocado y celebrado el referéndum del 1 de octubre así como por declarar unilateralmente de independencia.

Los responsables políticos catalanes reclaman al Gobierno de Pedro Sánchez que ordene a la Fiscalía General del Estado retirar la acusación contra el exvicepresidente del Govern, Oriol Junqueras, y el resto de consellers procesados que se encuentran al alcance de la Justicia española, para avanzar en la resolución del conflicto por la vía política.

 

La reclamación de los grupos independentistas

 

Esta misma semana, el portavoz de ERC, Joan Tardà, reclamaba a Sánchez que instara a la fiscal general del Estado a retirar la acusación de rebelión. Mientras eso no ocurra no se sentarán a negociar los presupuestos. El conseller de Acción Exterior y Relaciones Institucionales de la Generalitat, Ernest Maragall, fue más allá y aseguró en una entrevista a Onda Cero que la ministra de Política Territorial Meritxell Batet le habría trasladado la posibilidad de incidir en la Fiscalía para que rebaje las acusaciones contra los líderes independentistas.

L'ESTAT DEL TERROR: EL SUPREM IMPOSA 12.000 EUROS DE FIANÇA ALS JURISTES QUE ES VAN QUERELLAR CONTRA RAJOY

El Tribunal Suprem ha imposat una fiança de 12.000 euros a l'associació de juristes Atenes per admetre a tràmit la seva querella contra l'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy i els membres del Tribunal Constitucional, i ha designat ponent de la causa el jutge Pablo Llarena.

Segons ha informat Atenes en un comunicat, la sala segona del Suprem ha imposat aquesta fiança, que l'entitat considera excessiva, abans d'admetre a tràmit la querella, que acusa Rajoy i els jutges del TC d'un delicte contra els drets cívics i un altre de prevaricació per haver impedit la investidura a distància de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat.

L'associació, un col·lectiu de juristes pels drets civils, adverteix que en aquest tipus de procediments se solen fixar fiances de 3.000 euros, per això critica que en aquest cas s'hagi triplicat la suma habitual que s'exigeix per exercir accions legals com a acusació popular.

A més d'aquesta denúncia, l'associació va presentar el mes d'abril passat una altra querella contra el president del Suprem, Carlos Lesmes, i altres magistrats de l'Audiència Nacional i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per suposada falta d'independència judicial.

Informa:ELNACIONAL.CAT (23-9-2018)

L'AMETLLA DE MAR BATEJARÀ COM AVINGUDA " 1-O" EL CARRER ON ES TROBA LA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL

L’Ametlla de Mar (Baix Ebre) rebatejarà l’avinguda Ensenyament del municipi com a Avinguda Primer d’Octubre. Fins aquí, una decisió que comença a ser habitual en diversos municipis de Catalunya. Ara bé, la decisió ha aixecat certa polèmica entre l’activisme unionista, perquè és en aquesta avinguda on hi ha la caserna de la Guàrdia Civil.

La decisió es pendrà en un plenari que se celebrarà dimecres de la setmana entrant a quarts de nou de la nit. Sinó hi ha sorpreses de darrera hora, el punt de l’ordre del dia s’aprovarà. De fet, l’alcalde, l’actiu Jordi Gaseni, també vicepresident de l’Associació de Municipis per la Independència, ha remès cartes als veïns advertint-los del canvi en el nomenclator.

En tot cas, en conversa amb El Món, Gaseni remarca que rebatejar l’avinguda on es troba la Guàrdia Civil amb el record del referèndum “no està fet expressament”. “Fins ara es deia avinguda de l’Ensenyament, perquè és on hi ha l’Institut i l’escola, que és on vam votar, és per això que hem triat aquest carrer”, subratlla Gaseni.

De fet, en l’ordre del dia del plenari, al que ha tingut accès aquest diari s’enfatitza que els “caleros i les caleres” -gentilici del municipi- van defensar l’IES de la Mare de Déu de la Candelera malgrat “les amenaces de l’Estat” va prevaldre el “sentiment d’unió” entre la població per arribar a un “objectiu comú”.

Informa:ELMON.CAT (23-9-2018)

MARAGALL: " DEIXO LA PORTA OBERTA PERQUÈ VINGUI A LA LLISTA QUI COINCIDEIXI AMB ERC "

El conseller d'Exteriors i probable candidat d'ERC per l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha apostat aquest diumenge per “una llista oberta de ciutat” i per “maximitzar” els vots republicans en aquestes eleccions. En una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio, Maragall ha assegurat que deixa "la porta oberta perquè entri a la llista d’Esquerra qui coincideixi i es comprometi amb el programa per a Barcelona que defensarem”.

Així, Maragall rebutjat la idea que el seu partit s'integri en una llista unitària independentista en els propers comicis locals a la ciutat, tot i que ha apostat per arribar acorda amb les forces independentistes. “Pel bé de Barcelona, hem de plantejar un projecte de ciutat amb la màxima ambició. Pel bé de Catalunya, hem de ser capaços d’articular acció conjunta i unitària”, ha afegit.

"És una fòrmula guanyadora, que ERC s'obri a la ciutat incloent la participació cívica. I això és molt diferent de la llista unitària. Hem de maximitzar els vots", ha dit, tot apuntant que la llista podria comptar independents i que fins i tot podria incloure algun element més a les sigles per visibilitzar aquesta barreja amb independents.
"No voler ser alcalde de Barcelona és impossible"

ELS VOTANTS DE MANUEL VALLS SE SENTEN ABANDONATS I INSULTATS

"No em pregunti, que diria massa veritats!", diu una senyora, enfadadíssima, quan un reporter de televisió li pregunta pel diputat Manuel Valls. A la demarcació d'Evry, Illa de França, (una ciutat de les dimensions de Mollet) Valls va obtenir una victòria ajustadíssima -només 139 vots de diferència- que li va permetre renovar com a diputat fa poc més d'un any i integrar-se com a independent en el grup de la majoria presidencial, que havia tingut el detall de no presentar candidat en aquella zona. A França el sistema electoral és majoritari a doble volta per circumscripcions, així que els ciutadans s'han pres molt malament l'absència del diputat Valls a causa de la seva aventura barcelonina, perquè consideren que mentrestant ningú no està defensant els seus interessos a París, tal i com s'havia compromès Manuel Valls fa només un any.

La tempesta es va desencadenar quan el propi Valls va fer un tuit amb els seus peus damunt d'una vorera de Barcelona. La seva oponent a les passades eleccions, Farida Amrani, va respondre amb una fotografia paral·lela, però a Evry. Amrani fins i tot ha encapçalat una petició de signatures per demanar la dimissió de Valls, a qui qualifica de diputat fantasma. El clam és tan massiu que fins i tot alguns dels seus col·laboradors polítics han demanat públicament que plegui d'un escó que està buit des de fa mesos, però del quan continua cobrant-ne el sou. A França, la carrera política de Manuel Valls es donava per acabada. Ara, també a Evry.

Informa:ELMON.CAT (23-9-2018)

EL BÚNQUER JUDICIAL ESPANYOL NO ÉS UNA AMENAÇA NOMÉS PER ALS CATALANS SINÓ A LES LLIBERTATS DELS ESPANYOLS

"El búnquer judicial "

 

Jordi Barbeta

 

Un búnquer, segons el diccionari de l’IEC, és un “refugi, generalment de ciment armat, usat en la defensa antiaèria”. En canvi, com a Espanya la tradició és diferent, el diccionari de la Real Academia afegeix una tercera accepció: “Grupo resistente a cualquier cambio político”. En la transició del 78, el búnquer eren els franquistes, que posaven bastons a les rodes al canvi democràtic. Sortint d’una dictadura militar, tothom estava tan preocupat pel búnquer de l’exèrcit que tots els esforços es van dirigir a assegurar, si més no teòricament, la primacia del poder civil. Després, el ministre Narcís Serra i la incorporació a l’OTAN van contribuir a professionalitzar les Forces Armades i allunyar-les de la política. Cosa que no es va fer amb el poder judicial, on també hi havia un búnquer tant o més intransigent que el militar i que, com demostren esdeveniments recents, continua existint i determinant el rumb del país i la vida dels ciutadans.

La Constitució espanyola es va aprovar el 1978, però la llei del Poder Judicial no es va aprovar fins a set anys després. Fins al 1980 es va mantenir el sistema de la dictadura i a continuació es va aprovar una llei orgànica provisional, que creava un Consell General en el qual els mateixos jutges i magistrats que havien aconseguit la plaça jurant els Principios del Movimiento decidien dotze dels vint membres del CGPJ. Va quedar tot tan “atado y bien atado”, que deia el testament de Franco, que ni la posterior llei del 85 ni les posteriors reformes han servit per desarticular el poder del búnquer judicial, malgrat les incorporacions de jutges progressistes, la influència dels quals s’ha demostrat molt escassa.

QUIM TORRA: "SACRIFICI, ORGANITZACIÓ I ESPERANÇA, SÓN LES TRES PARAULES DELS PRÒXIMS MESOS "

Quim Torra: «Si veiés que no puc aplicar el resultat de l'1-O, no seria president»

El president defensa que l'independentisme ara està "més reforçat" i descarta "completament" repetir com a candidat | Assegura que un pacte amb el PSC pels pressupostos "no és una opció que contempli"

 

per Ferran Casas / Joan Serra Carné / Oriol March, Palau de la Generalitat, 22 de setembre de 2018 a les 20:00 |

 


L'agenda és agitada i, per tant, la jornada arrenca d'hora. Quim Torra (Blanes, 1962) té una sèrie de compromisos que l'ocuparan durant tot el divendres: reunió amb el seu equip, cita del Consorci de l'Habitatge de Barcelona, visita a Dolors Bassa a la presó de Puig de les Basses i assistència a la festa del banyolí de l'any. Quan passen pocs minuts de les deu rep NacióDigital a la Sala Torres García del Palau de la Generalitat, on fa tot just quatre mesos va aterrar per desbloquejar una legislatura complexa i agafar el relleu de Carles Puigdemont, exiliat a Waterloo i amb qui manté un contacte permanent. Igual que el primer dia, sosté que el dia "més feliç" de la seva vida serà quan el pugui rebre a Sant Jaume.

El president, de tracte afable i immers en la redefinició estratègica de l'independentisme, desgrana les prioritats de la legislatura -que s'hauran d'exposar en el pla de Govern i el debat de política general-, avança la posada en marxa imminent del procés constituent, posa en valor la "victòria" de l'1-O i envia un missatge a Pedro Sánchez: si vol que la negociació amb Catalunya tingui rèdits, ha d'apostar pel dret a l'autodeterminació. Torra es mostra capficat en un aspecte: mantenir la "dignitat" de la presidència. Del judici plantejat al Tribunal Suprem contra la cúpula independentista en dependrà quin lloc ocupa en els llibres d'història.

- Aquesta setmana hem vist els correus dels jutges insultant l'independentisme. Més enllà de deslegitimar el poder judicial, creu que tindrà algun efecte? N'ha parlat amb el president espanyol, Pedro Sánchez?

- No, no vaig poder parlar ahir [dijous] amb el president espanyol. Li vaig enviar un missatge demanant-li i aquest divendres m'ha comentat que em trucaria -era fora, a Salzburg [en una reunió del Consell Europeu]-. Espero que tingui conseqüències: hem demanat la dimissió del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, i sancions immediates. Això està agafant una volada molt important en la societat catalana, que ho considera intolerable. De fet, per comentaris en aquests fòrums es van sancionar jutges. A persones com el president Puigdemont i altres polítics se'ls insulta greument, així que esperem que hi hagi sancions. Ho posarem en consideració de la comissària europea de justícia.

- Suma quatre mesos i mig a Palau en un dels moments més complexos de la història recent. Què és el que li està costant més de gestionar?

- És difícil de dir, perquè va a dies. Tot aquest factor tan excepcional de la història del país -presos polítics, exiliats, el referèndum d'autodeterminació i la declaració política d’independència no feta efectiva- fa que no estiguis com fa tres anys, en un procés [d’arribar a algun lloc]. Aquí hi ha hagut uns fets ja sobre la taula, amb més de 2.000 catalans encausats, processats o investigats. Tot això situa una complexitat enorme. Hi ha un Govern de coalició, amb una majoria parlamentària que se l'ha de treballar, i tothom està intentant situar les seves estratègies amb unes municipals a la vista. És un panorama interessant.

LLUÍS, L'HOME CLAU DE LES URNES DE L'1-O: " LES VAN TENIR A PROP, PERÒ ANAVEN PERDUTS "

Lluís va ser el responsable de comprar i de fer arribar les urnes del Primer d’Octubre a Catalunya. Gràcies al seu compromís milions de persones van poder votar en el referèndum català. En una entrevista al programa FAQS de TV3, aquest testimoni explica per primera vegada com va ser tot el procés per a aconseguir les urnes, fer-les arribar a Europa i entrar-les a Catalunya perquè poguessin ser, el dia u, a tots els col·legis electorals catalans que hi havia.

En total van ser, explica, 10.000 urnes, fabricades en dos dies a la Xina. Des d’allà van arribar al port de Marsella, on ningú en va sospitar: la comanda que constava era de caixes de plàstic per a commemorar un aniversari d’una colla castellera catalana. A la duana no ho van comprovar. En aquell moment ja portaven el logotip de la Generalitat. ‘No hi vam voler fer aparèixer el nom de Generalitat, perquè si el dos d’octubre proclamaven la independència, la Generalitat desapareixeria per passar a ser el govern de la República’, explica Lluís. ‘Volíem que poguessin tenir més d’un ús’.

De Marsella es van traslladar fins a la Catalunya Nord i d’allà voluntaris van anar-les entrant, en la mesura de les possibilitat a Catalunya. ‘Les van tenir molt a prop, però anaven perduts’, opina Lluís.

L'ASSOCIACIÓ D'AFECTATS PER L'1-O CREU QUE EL REFERÈNDUM JA S'HA FET I TROBA UNA DECEPCIÓ QUE SE'N FACI UN ALTRE

L’Associació d’Afectats per l’1-O considera que el referèndum ja s’ha fet i que, per tant, seria una ‘decepció’ que se n’intentés fer un altre. Així ho ha explicat la presidenta de l’entitat, Virgínia Martínez, en una entrevista a l’ACN: ‘Em sento dolguda i decebuda si tot allò no va valdre’.

La presidenta de l’Associació també explica que hi ha gent que ha necessitat fins a set mesos de teràpia psicològica després de les càrregues policials del dia del referèndum del 2017 i que, de fet, encara hi ha qui la continua fent. A més, Martínez reclama unitat als partits independentistes, un any després de l’1-O: ‘Eixamplar la base per mi és anar junts’. Així mateix, compara la ‘repressió’ de l’estat espanyol contra Catalunya amb la que hi va haver al País Basc.

Un any després Martínez, veïna de Dosrius, explica que en aquest municipi -on hi va haver una de les càrregues policials més contundents- hi ha hagut canvis ‘per a bo i per a dolent’ després de l’1-O. Segons relata, s’ha creat una relació més estreta entre gent que abans no tenia gaire contacte. Tot i això, també hi ha veïns que s’han distanciat malgrat que es mantingui sempre la cordialitat. Martínez també assegura que des de l’1-O els habitants de Dosrius i Canyamars -que comparteixen municipi- tenen ‘molta més relació’ i fins i tot fan ara ‘més actes junts’.

Martínez comenta que l’associació -amb una vintena de membres- té l’objectiu d’exigir responsabilitats polítiques perquè les càrregues de l’1-O no quedin ‘impunes políticament’. Admet que aquests primers mesos la tasca ha sigut més de donar-se a conèixer, i que aspiren a presentar una causa col·lectiva contra els agents policials.

Informa:VILAWEB.CAT (23-9-2018)

MARAGALL DIU QUE NO POT REBUTJAR SER ALCALDABLE I NO DESCARTA LA LLISTA UNITÀRIA

El conseller d'Afers Exteriors, Ernest Maragall, no ha confirmat encara aquesta tarda que sigui el candidat d'ERC a les municipals, i ha anunciat que vol reflexionar-ho abans bé, i que té la intenció d'anunciar la decisió a meitats de la setmana vinent.

Maragall ha reconegut que "és una proposta que no es pot rebutjar", però també ha afirmat que abans hi ha de pensar. "Haig d'escoltar i processar aquesta proposta amb la deguda seriositat, i lluny de qualsevol precipitació i frivolitat. M’haig d’agafar uns dies abans de formalitzar cap decisió", ha indicat. El conseller ha fet aquestes declaracions a Can Fabra al barri de Sant Andreu de Barcelona, recordant que ara mateix té "un càrrec molt important que no es pot deixar de qualsevol manera".

"El meu cap ha començat a processar Barcelona, després de molt de temps de no fer-ho, i què vol dir en termes d'exigència i dedicació. Què vol dir tornar a fer-la meva i definir el projecte i la idea que em proposo tirar endavant", ha indicat.

Maragall no ha rebutjat la possibilitat d'una candidatura unitària, i ha precisat que "l'important és el model de ciutat". Accepta parlar-ne. “No entendria cap altra cosa que no fos un projecte de ciutat. Amb tothom que hi estigui disposat a compartir les línies estratègiques bàsiques tinc disponibilitat absoluta per parlar del que convingui”, ha indicat.

Informa:ELNACIONAL.CAT (22-9-2018)

TORRA PRESENTARÀ DIMARTS EL PLA DE GOVERN DE LA LEGISLATURA

Dimarts el president de la Generalitat, Quim Torra, presentarà el pla de govern d’aquesta legislatura i detallarà els eixos d’acció per als anys vinents, segons que avui ha informat el govern. Així doncs, compareixerà al Palau de la Generalitat després de la reunió setmanal del consell executiu, la qual aprovarà el full de ruta per als pròxims anys.

Aquesta presentació serà tot just una setmana abans del Debat de Política General al Parlament de Catalunya, en el primer ple de la cambra catalana, els dies 2, 3 i 4 d’octubre.

S’espera que Torra complementi les línies d’actuació que ja va fer saber a començament de setembre en un acte al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), en què va defensar ‘la causa justa de la independència’.

Aleshores el president també va assegurar que no acceptarà cap sentència condemnatòria del Tribunal Suprem espanyol contra els presos polítics i va apostar per ‘recuperar la dinàmica d’apoderament popular i democràtic de l’1-O’. A més, va presentar un pla d’execució de les lleis socials impugnades pel Tribunal Constitucional espanyol.

Informa:VILAWEB.CAT (22-9-2018)

EL GOBIERNO OBLIGA TERESA CUNILLERA A DESDIR-SE DEL SUGGERIMENT D'INDULT PER ALS PRESOS POLÍTICS

El govern espanyol ha obligat la delegada de l'executiu a Catalunya, Teresa Cunillera, a emetre un comunicat desdient-se del suggeriment de concedir indults als presos polítics catalans, un cop dictada la sentència del cas 1-O. Fins a dos ministres havien sortit a desmarcar-se del suggeriment de la delegada fet aquest matí a Catalunya Ràdio; la ministra d'Administracions Territorials, Meritxell Batet, i la titular d'Hisenda, María Jesús Montero, en una situació inusual.

Cunillera assenyala en el comunicat el seu respecte "a la independència judicial i a la separació de poders", i afegeix que "qualsevol especulació sobre el que hagi de succeir després de la sentència és prematura". Assegura que les seves declaracions sobre els indults s'han "descontextualitzat".

Ha afegit que aposta "per no parlar de futuribles que no ajuden a resoldre els problemes actuals", i ha descartat pronunciaments sobre "hipòtesis relacionades amb processos judicials". "Els ciutadans demanen als seus polítics la capacitat de sobreposar-se a les diferències i crear marcs de col·laboració que redundin en el benestar de la majoria, sense trencar la llei ni envadir espais competencials d'altres institucions o poders", ha afegit.

El PP i Cs havien carregat contra la possibilitat d'un indult als presos polítics, després de la sentència, acusant el govern del PSOE de dependència dels partits independentistes catalans.

Informa:ELNACIONAL.CAT (22-9-2018)

ARAGONÈS AVANÇA L'ESTRATÈGIA D'ERC: " POSAREM L'ESTAT EN UN CAMÍ SENSE ALTERNATIVA "

Els republicans tenen clar que no renunciaran a la independència i aquest cap de setmana s'han conjurat per aconseguir-la a través del nou full de ruta del partit que ha estat presentat en el marc del consell nacional celebrat a Barcelona. L'encarregat de presentar la proposta estratègia, que passa per aconseguir per assolir el referèndum pactat tot i no renunciar a cap via, ha estat el president adjunt d'ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que ha assegurat que "posarem l'Estat en un camí on no hi haurà alternativa".

En la seva intervenció, el republicano ha detallat els tres àmbits en els quals actuaran el partit per aconseguir-ho. Aquests, doncs, són: "aconseguir una majoria interna inapel·lable, teixir complicitats en la defensa de drets i llibertats entre la societat espanyola i guanyar el reconeixement internacional". "L’Estat no negociarà perquè tingui bona fe, ni per conviccions ideològiques, ho farà quan no tingui cap més remei per fer-ho", ha defensat.

En aquest sentit, Aragonès veu imprescindible crear una "majoria interna del país que sigui inapel·lable" i que, un cop fet el referèndum, "accepti els resultats, els vots i el veredicte". "Hem de tenir una majoria més forta, més gran i més diversa", ha reivindicat.

EL FIGURINISTA DE LA FURA DELS BAUS: " CONTINUARÉ LLUITANT PELS LLAÇOS GROCS "

Comunicat a Twitter del figurinista Lluc Castells de l’òpera Faust –el projecte de La Fura dels Baus dirigit per Àlex Ollé– en defensa del director i de reivindicació de la solidaritat pública amb els presos polítics després de la polèmica d'aquesta setmana per haver lluit llaços grocs el dia de l'estrena que va portar al director a demanar disculpes. "No em penedeixo d'haver portat el llaç groc a Madrid", piula Castells.

El figurista i l'escenògraf Alfons Flores van sortir a saludar amb un llaç groc el dia de l’estrena al Teatre Real de Madrid. Una de un fet que va provocar xiulets per part del públic. La companyia va emetre un comunicat per lamentar la polèmica per aquest incident i aclarir que “la pluralitat d’opinions” de tots els directors artístics impedeix que es posicionin políticament. Malgrat tot, La Fura dels Baus també fa una “defensa aferrissada a favor de la llibertat d’expressió”. I el director va demanar disculpes.

Aquesta tarda Castells ha emès un comunicat via fil de Twitter amb què lamenta el "linxament" a Ollé i reivindica haver portat el llaç groc. "El continuaré portant", avisa. "Després de l’estrena del Faust de la Fura dels Baus de dimecres passat a Madrid i de tot l’enrenou creat després que l’Alfons Flores i jo mateix sortíssim a saludar portant uns llaços grocs m’agradaria donar la meva opinió", escriu Castells.

"No em penedeixo d’haver lluït el llaç groc al Teatro Real. Porto molt de temps portant-lo diàriament. Ho he fet durant les estrenes de múltiples espectacles en els que he treballat. A Catalunya i a moltes ciutats del món on he tingut la sort de d’acompanyar a la Fura dels Baus", remarca.

PERIODISTES D'EL MUNDO PROTESTEN DAVANT EL DIRECTOR CONTRA ARCADI ESPADA SOBRE GABRIEL RUFIÁN

Una cinquantena de redactors del diari El Mundo han enviat al director una carta en què protesten contra l’article que el fundador de Ciutadans Arcadi Espada hi va escriure atacant el diputat d’ERC Gabriel Rufián. A l’escrit, afirmen que senten vergonya aliena de les expressions homòfobes emprades per Espada i que en lamenten la publicació. També hi afegeixen que alguns articles anteriors de Salvador Sostres són intolerables en democràcia.

«Els treballadors i treballadores d’El Mundo i d’El Mundo.es que signem aquest escrit ho fem per transmetre que rebutgem rotundament algunes frases que el col·laborador Arcadi Espada inclou a la columna titulada ‘Aznar, sin complejos’, publicada el 19 de setembre de 2018 al nostre diari.

Les paraules grosseres, grolleres i homòfobes que dedica al diputat d’ERC Gabriel Rufián no haurien d’haver estat publicades mai en un mitjà de comunicació. Nosaltres no jutgem les opinions d’Arcadi Espada, perquè és ben lliure de pensar com vulgui i d’exercir el seu dret constitucional de difondre les seves idees –en aquest cas, a través de El Mundo.es–, però sí que expressem el nostre rebuig al fet que el nostre diari hagi estat utilitzat per aquest columnista per a difondre frases homòfobes.

GRAUPERA: " EL MILLOR QUE POT FER ERC ÉS SUMAR-SE A LES PRIMÀRIES "

Després de la renúncia d’Alfred Bosch com a alcaldable d’ERC a Barcelona, Jordi Graupera té clar quin ha de ser el següent pas dels republicans. “El millor que pot fer ERC és sumar-se a les primàries i obrir el projecte barceloní al futur”, ha assegurat l’impulsor de Primàries Barcelona al seu compte de Twitter. Amb tot, ha animat els seus votants a inscriure’s en el procés.

El filòsof ha fet la crida a sumar-se a les primàries en un fil al seu compte de Twitter, on s’ha mostrat molt crític amb la renúncia de Bosch i el relleu d’Ernest Maragall. “A ERC, l'opinió dels seus militants, que van escollir Bosch en unes primàries, és irrellevant”, ha denunciat.

En aquesta línia, Graupera ha criticat que “la direcció d'ERC tria a dit algú que pot pactar amb Colau i fer de pont amb les velles elits del socialisme caviar barceloní per legitimar el gir d'ERC”. Ho ha titllat d’”enèsima subhasta de Barcelona”.

Finalment, l’impulsor de les Primàries Barcelona ha rebutjat la mirada cap al passat de la Barcelona de Maragall. Segons Graupera, és “un passat mitificat, construït com una fantasia; un passat que ja fa anys que no dona fruit”.

Informa:ELNACIONAL.CAT (22-9-2018)

EL SILENCI PREOCUPANT DE 4.985 JUTGES ESPANYOLS

"El silenci preocupant de 4.985 jutges espanyols"

 

Pere Martí

 

Judicialització. Com que el govern de Mariano Rajoy va decidir de ‘externalitzar’ la gestió del procés català i deixar-lo en mans dels jutges, ara és el poder judicial que té tot el poder de decisió sobre el futur dels dirigents independentistes empresonats i exiliats. El govern del PP va decidir de no abordar políticament el problema i judicialitzar-lo, entre altres coses, perquè mantenia una relació estreta i una clara sintonia ideològica amb el poder judicial. Són gent de confiança. Això vol dir deixar la solució del problema català en mans d’un col·lectiu que manté, sobretot a la cúpula, uns tics clarament autoritaris. El seu president, Carlos Lesmes, ja va dir que la unitat d’Espanya està per sobre de la justícia. El setembre del 2017, en l’acte d’inauguració del curs judicial, va assegurar davant Felip VI, que ‘la indissoluble unitat de la nació espanyola’ esdevenia ‘un mandat jurídic directe’ que corresponia ‘garantir al poder judicial’ de manera ‘inexcusable’.

La publicació dels correus electrònics d’un xat corporatiu de la magistratura ha estat un viatge sense anestèsia a les entranyes de la justícia espanyola, que confirma cruament que l’autoritarisme està incrustat al poder judicial. Però això no ens hauria de sorprendre. El que diuen els jutges en els seus xats delirants és la versió políticament incorrecta del que va dir Carlos Lesmes o de les interlocutòries del jutge Llarena. Hi ha un clar biaix polític i una manca de veracitat que els hauria d’inhabilitar com a jutges. La justícia a Espanya no és ni independent ni neutral ni equànime quan es tracta de Catalunya. Allò que els tribunals de tot Europa han evidenciat, ara ho han exhibit impúdicament uns jutges, que són una minoria numèrica, però que reflecteixen el pensament majoritari com a mínim a la cúpula judicial, perquè no han estat ni desautoritzats i encara menys sancionats.

500 POLICIES I GUÀRDIES CIVILS QUE VAN ATONYINAR ELS VOTANTS DE L'1-O SERAN CONDECORATS AMB L' "ORDEN DE SAN CRISTÓBAL "

Quinientos policías y guardias civiles del 1-O serán condecorados con la Orden de San Cristóbal
La medalla les distingue por haber actuado “con Honor y Lealtad en la defensa de la unidad territorial de España”
Interior puso en marcha hace ahora un año, en septiembre de 2017, un despliegue especial para enviar a Cataluña a miles de agentes de las Fuerzas de Seguridad, ante el desafío secesionista que el Govern de la Generalitat pretendía culminar. Fueron la “Operación Copérnico”, de la Policía Nacional, y la “Operación Avispa”, de la Guardia Civil.

Esos agentes, junto a los que se encuentran permanentemente en Cataluña, se encargaron de llevar a cabo los registros, por orden judicial, para frenar los preparativos del referéndum ilegal de independencia, y los que el 1 de octubre fueron enviados a los puntos de votación para tratar de clausurarlos y requisar las urnas.
Recompensar a los agentes

Distintas voces pidieron, tras los días y semanas más duros de ese despliegue especial, que el ministerio condecorara esos policías nacionales y guardias civiles por las dificultades del servicio, por el acoso de radicales independentistas a los cuarteles y hoteles en los que se alojaban, por la tensión de aquellos días...

L'ATERRATGE DE VALLS MULTIPLICA LES CRÍTIQUES AL " DIPUTAT FANTASMA" DE FRANÇA A BARCELONA

L’aterratge de l’exprimer ministre francès Manuel Valls a Barcelona per presentar la seva més que probable candidatura a les eleccions municipals de 2019 ha aixecat aquest divendres una polseguera notable a la premsa francesa. A Valls el persegueix una polèmica per les seves absències a l’Assemblea Nacional francesa. La proximitat d’un anunci per convertir-se finalment en candidat a l’alcaldia de la capital catalana —ho farà dimarts en un acte al CCCB, després d’una piulada enigmàtica passejant per Barcelona— han disparat les crítiques i peticions perquè abandoni els seu càrrec de diputat.

Barcelona... pic.twitter.com/6IAsPznecP
— Manuel Valls (@manuelvalls) 21 de setembre de 2018

El run-run de Valls com a alcaldable a Barcelona apareix a totes les entrevistes que el diputat francès fa als mitjans on el conviden. A la Ràdio Televisió Suïssa (RTS), el mateix Valls, tot i no revelar la decisió final, ha defensat —preguntat sobre l'assumpte— que "la idea del dirigent d'un país, candidat a una ciutat d'un altre país, encarna millor Europa que el mercat únic o la moneda única".

Manuel Valls candidat à Barcelone ? « L’idée d’un dirigeant d’un pays, candidat dans une ville d’un autre pays, incarnerait presque mieux l’Europe que le marché unique ou la monnaie unique », disait-il. pic.twitter.com/1p3Hepp4wT
— Darius Rochebin (@DariusRochebin) 21 de setembre de 2018

El diari ‘Le Monde’ dona per fet que la publicació a Twitter ha estat “una forma de donar oficialment el tret de sortida a la seva candidatura” després de setmanes “de visites regulars i prolongades a Barcelona, de reunions en cercles comercials i intel·lectuals a la recerca de suport i finançament, i d’anàlisi de la situació política catalana com dels problemes de la ciutat”. Els darrers serrells d'aquest projecte barceloní de Valls es van abordar en una dinar que el possible candidat va tenir amb col·laboradors seus dijous passat al restaurant de la segona planta de l'hotel AC Diagonal, segons han explicat a 'El Món' alguns testimonis.

Subcategories

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314663